María Magdalena Mayol Sánchez

EXAMEN FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA - 08/01/2024

1. Explicar el significat del següent text:

El present fragment versa sobre el pensament de l’autor Arthur Schopenhauer al

voltant del cos i de la relació entre el subjecte i el cos. En aquest sentit, l’autor en la seva obra
principal titulada El món com a voluntat i repesentació es dedica a donar una explicació de
com el cos constitueix alguna cosa més que una representació, per acabar afirmant que cos i
voluntat són la mateixa cosa donada de dues formes distintes.

Per entendre aquesta tesi, cal mencionar que amb aquest llibre Schopenhauer el que fa
és un sistema filosòfic complet amb les quatre grans parts de la filosofia: la teoria del
coneixement, la metafísica, l’estètica i l’ètica. Llavors, divideix la seva obra en quatre parts,
la primera de les quals serveix per entendre la clau del seu pensament filosòfic: tot és voluntat
i representació. D’aquesta manera, partint de la distinció kantiana entre subjecte i objecte, les
representacions són allò que ens trobem en el nostre contacte amb el món i per això les hem
d’analitzar.

Però, el nostre cos no es pot clasificar com una representació igual que la resta
d’objectes que ens envolten, sinó que l’hem de considerar de forma distinta en base a la
especial relació que tenim amb ell. És a dir, ens interessa la representació que tenim del
nostre propi cos, ja que no només ho veim, sinó que el sentim; llavors, el pensament al
respecte del nostre cos és autoconeixement. A més, el nostre cos ocupa un lloc privilegiat
dins el pensament filosòfic de l’autor perquè reacciona davant les sensacions que li
provoquen les diverses representacions, és el coss qui reb i viu el món de tal forma que el
nostre coneixement està mediat pel cos; d’aquesta manera, va més enllà de Descartes i
aconsegueix fugir de la presó del nostre propi pensament.

Una vegada entesa la consideració especial que té el cos dins la filosofia de l’autor,
que es deu a l’especial relació que tenim amb ell distintament de la que tenim amb les meres
representacions que ens ofereix el món; es pot entendre que la importància és tal que es
conclou que el cos i la voluntat són la mateixa cosa donada de dues formes distintes. És a dir,
la voluntat s’expressa en les nostres accions realitzades pel cos, així es dona una passa dins la

1
 María Magdalena Mayol Sánchez

filosofia lligant els dos mons que per Kant suposaven un dualisme insalvable; amb
Schopenhauer és possible el trànsit del món de les idees al món de les coses, ja que amb el
nostre cos expressem la nostra voluntat i les nostres idees.

En conclusió, el nostre cos no constitueix per nosaltres una representació com les
altres del món, ja que el sentim de forma distinta i gràcies a la sensibilitat reacciona davant
les altres representacions. Llavors, en base a aquesta especial relació, som conscients del
nostre propi cos no com ho som de la resta d’objectes, sinó de forma distinta, com reflexa de
la nostra voluntat humana.

2. Què vol dir l’autor amb el terme voluntat?

A la filosofia de Schopenhauer la voluntat és el concepte central i, més enllà de la

primera consideració sobre la voluntat duta a terme al llarg del llibre segon de El món com a
voluntat i representació, on explica com la voluntat s’objectiva en el cos; ens interessa la
segona consideració que fa, a partir la qual podem entendre el seu pensament ètic.

Al llarg del llibre quart de la seva obra principal, considera la voluntat en el seu
aspecte de lo que afirma i nega aquesta voluntat. Llavors, definirà la voluntat com la causa
del voler en el món, d’un voler insaciable, una necessitat que no té fi i que serà la causa del
dolor i la insatisfacció. A més, entèn que la manifestació més clara de la voluntat és la
voluntat de viure i explica, en aquest sentit, que el suïcidi no és la negació de la voluntat, sinó
la seva forma d’afirmació màxima; mentre que les vies de negació de la voluntat són altres
com el nirvana o l’allunyament del món.

Des de la seva perspectiva, la voluntat és una força cega i impersonal que impulsa tot
en l’existència, una força que no està subjecte a la raó ni a un propòsit conscient, sinó que
constitueix un impuls que subjau totes les coses. Aquesta voluntat s’expressa en tots els
èssers vius, de tal forma que el món material és una representació externa d’aquesta voluntat.

Però aquesta voluntat que es manifesta a través del desig de satisfacció de les
necessitats, és l’origen del patiment, ja que els desitjos són insaciables. Llavors,
Schopenhauer afirma que per posar fi al patiment s’ha de negar la voluntat, s’ha d’intentar
renunciar als desitjos per aconseguir un alliberament. En aquest sentit, una forma d’escapar
temporalment de la voluntat és a través de l’art i l’estètica, ja que amb la contemplació es pot
fugir momentàniament del desig.

2
 María Magdalena Mayol Sánchez

En conclusió, la reflexió de l’autor al voltant de la voluntat, que constitueix la seva

part més citada, ens mostra que es tracta d’una força primordial i cega que impulsa
l’existència, és la lluita constant per satisfer els desitjos però que ens condueix al patiment i
per això ens hem d’intentar alliberar.

3. Explicar sintèticament la qüestió filosòfica del següent text:

Arrel del context de la mort de Hegel, el panorama filosòfic es centra en discutir

l’origen del nostre món contemporani, l’origen del malestar de l’home modern i la causa de la
caiguda d’uns valors il·lustrats que havien de il·luminar-ho tot.

Amb aquest objectiu, a la seva obra cabdal El capital, analitza una societat que gira en
torn del capital, dividida entre els qui tenen capital i aquells que han de treballar per viure.
Llavors, cerca el centre o primer element a partir del qual s’estructura la societat moderna
capitalista, i el troba a la mercaderia, definida en primer terme com un objecte que satisfà les
necessitats humanes, com a filòsof de la sospita, vol investigar allò que s’amaga darrera la
forma mercantil.

Llavors, al present fragment el que exposa l’autor és la idea de que hem naturalitzat
les relacions mercantils com si obeïssin a lleis naturals quan realment són creades. Per
exemple, el valor de les mercaderies no radica en els objectes en sí, sinó que amaga el treball
social necessari per produir-les. És a dir, el valor d’una mercaderia que la fa intercanviable
amb altres rau en allò que tenen en comú, que és el treball humà invertit per fabricarles, un
treball que transforma la narturalesa i la fa objecte de valor.

Lo interessant de la mercaderia és que ho revesteix tot, l’aparença de la societat

correspon a les característiques de la mercaderia, es crea un fetitxe o representació colectiva,
falsa i socialment necessària. Els objectes són sensorialment sensibles però la mercaderia
m’ofereix alguna cosa més, el món de les mercaderies és el món de la mistificació dels
objectes, a més d’alienar al subjecte que ha transformat la seva forma de treball en un objecte

3
 María Magdalena Mayol Sánchez

de consum. En aquest sentit, la societat té un element de fantasmagoria, el món s’ha convertit

en un lloc on només hi ha coses, i l’origen d’aquesta situació és la forma mercaderia que és el
nucli de la indústria de masses, de la societat de l’espectacle i el desig.

4. Què vol dir l’autor amb l’expressió forma mercaderia?

L’expressió forma mercaderia fa referència a la manera en que es manifesta el valor

de la mercaderia en una societat capitalista. Empra aquesta expressió en la seva investigació
sobre la relació social que sorgeix entre la producció i l’intercanvi de mercaderies.

Per Marx, si parlam del valor d’una mercaderia podem distingir entre el seu valor
d’ús, que refereix a la seva utilitat o capacitat de satisfer una necessitat humana, i el seu valor
de canvi, que permet que les mercaderies s’intercanviin i s’extreu en base al càlcul del treball
humà invertit en la producció de dita mercaderia. La forma mercaderia es desenvolupa en la
forma diners i, finalment, en la forma capital; i és el nucli de la societat capitalista.

En aquest segon aspecte del valor és on entra en joc l’expressió forma mercaderia, és
a dir, quan s’intercanvia una mercaderia A per una B es diu que tenen el mateix valor, però
s’amaga la vertadera font del valor que és el treball humà incorporat durant el procés de
producció. Aquest és el primer misteri o veritat oculta de la societat capitalista que naturalitza
relacions creades amb una intenció.

5. Què significa en el text el terme instint?

Friedrich Nietzsche empra el terme instint en el text per parlar de la tendència de les
persones de conformarse amb les normes i valors socials establerts, en lloc de desenvolupar
la seva pròpia individualitat i moralitat.

Per entendre això cal mencionar que l’autor pensa dels humans que som animals que
tenim l'intel·lecte com un recurs afegit fruit de l’evolució i que necessitam perquè som els
animals biològicament pitjor preparats. Llavors, l'intel·lecte ens manté en vida, empram la
nostra raó per sobreviure i cream la cultura de la qual som totalment depenents.

4
 María Magdalena Mayol Sánchez

En aquest sentit, el que hauria de ser una moral, allò que ens indica com actuar, ha
perdut el seu significat per convertirse en un lloc on refugiarse. L’humà ha fet servir la
moralitat per tenir un grup on refugiarse, i per això podem parlar d’instint de ramat. Llavors,
Nietzsche reflexiona sobre el fet de que hem eliminat l'horitzó moral i hem perdut el centre
sobre el que giren les coses, la qual cosa es traduirà en la seva filosofia com la mort de Déu.

En conclusió, l’instint de ramat, entès com aquest conformisme social que ens porta a
eliminarnos com individus per formar part del grup, ens fa obeir cegament les normes
establertes en lloc de reflexionar sobre els nostres valors. Això es pot identificar amb una
moral d’esclau, una moral tradicional basada en la feblesa i l’opressió, que s’ha de substituir
per una moral d’amo no tan restrictiva, que promogui la individualitat.