PROFESSIONALITAT EDUCATIVA ENTRE ESCOLA I MUSEUS

CAPÍTOL 1

Definició de l'art

L'art es presenta com la capacitat d'actuar i produir sobre la base d'un conjunt particular de regles i
procediments per dur a terme una activitat humana en vista dels re-resultats.

➔ El concepte d'art com a aplicació de normes es converteix en art com a PRODUCCIÓ

D'OBRES ADAPTADES ALS CÀNONS ESTÈTICS DE LA BELLESA en diferents períodes
històrics.

Això vol dir que l'activitat artística està orientada a crear productes que siguin objecte de JUDICIS DE
VALOR O REACCIONS GUSTATIVES.

Per entendre els significats de l'art des d'una perspectiva educativa cal examinar la idea que els
escriptors i poetes en tenien:

• Shakespeare El 1606, el rei Lear va dir que l'art fa precioses les coses vili i transforma el banal
en el meravellós.
• Goethe emfatitza el vincle entre el que és bonic i el que és bo.
• Keats  el 18144 afirma que l'excel·lència de l'art està en la seva intensitat

N.B. entenem, fins ara, com l'art pot millorar la qualitat d'alguna cosa que fa que l'experiència sigui més
intensa

• Bell  considera l'art com el mitjà pel qual els homes fugen de les circumstàncies per
anar cap al SUBLIME.

En tots els casos i en tots els períodes històrics i culturals, la recerca artística respon a la necessitat de
l'home TRANSFORMAR L’ORDINARI EN UNA MULTITUD ALLUNYANT-SE DE L’AVORRIMENT  Si considerar
l’art de manera INSTRUMENTAL com un vehicle, allà ens centrem en ESTUPOR

Considerat com un element inherent a

L'art pot ser una eina per determinar els camins de la l'art mateix i considerat com UNA CLAU
natura: PER A L'ACCÉS PER CONEIXEMENT

- Cognitiu
- Emocional
- Relacional

Que permet sortir de l'homologació.

➔ Això es deu al fet que l'art considera la diversitat natural del temperament i la personalitat.

En l'àmbit educatiu, l'art es converteix en metàfora de la realitat social i cultural: segons Adorno, els fets
estètics també són SOCIALS. És important crear un diàleg entre art i societat (per ressaltar com es perfila
l'art dins de la societat) i esbossar les demandes que la societat requereix de l'art.

N.B. per tant, es desprèn que l'art és una lupa que permet VEURE ELS ELEMENTS DE LA VIDA D'UNA
MANERA CREATIVA, DIRICINT EL PROPI ACTE

És en actuar que es defineix el significat

de l'art en si mateix, que NO es pot
transmetre només amb explicacions
sinó que hi ha d'haver una escolta
ACTIVA I PARTICIPATIVA.
Amb les arts visuals cal prendre temps, retrocedir, repensar perquè les obres puguin dir alguna cosa que els
pertany  amb l'objecte d'art s'estableix una INTERACCIÓ DE CARÀCTER INTERPRETATIU: es crea un
diàleg entre l'obra i la usuari.

N.B. L'art com a situació de compartir que s'estableix només si hi ha un subjecte que interactua i dialoga
amb la pròpia obra.

Les funcions de l'art i el patrimoni cultural

L'art es presenta com l'activitat que més no diferencia l'home d'altres espècies vives; a més, l'home
sempre ha sentit un plaer íntim i innat cap a la creació pictòrica.  Dorfles defineix aquest instint com un
FACTOR CREATIU

L'acte creatiu té un element estètic en si mateix encara que

no sigui reconegut formalment.

El desig innat de crear s'observa, per exemple, en les pintures rupestres d'Altamira que donen testimoni
del desig de DEIXAR SIGNES I RECORDS. Aquestes pintures són creatives sobretot en negatiu: es bufa
sobre el pigment per deixar petjades.

La necessitat que els homes deixin marques respon a diferents necessitats:

1. EVOCADOR-RELIGIÓS  hi ha una necessitat propiciatòria que condueix a la creació d'imatges que

representen deïtats. I les imatges són un canal de comunicació per fer peticions i oracions
2. CELEBRACIÓ  L'home exalta esdeveniments importants
3. DECORATIU necessitat de cobrir superfícies buides
4. SIMBÒLIC
5. DIDÀCTICA l'objectiu és ensenyar a través de signes i representacions determinats conceptes

Destacar les diferents funcions porta a destacar aspectes rellevants per als contextos educatius: és
possible fer una didàctica de l'art i del patrimoni cultural passat i present. Des d'aquesta perspectiva,
l'art es converteix en un lloc de recerca per perfilar els nous contextos, nous recursos i regles que
caracteritzen els processos de desenvolupament en termes sobretot de canvi.
➔ LES NORMES I FUNCIONS ARTÍSTIQUES, DE FET, CANVIEN AMB EL TEMPS

N.B. Lacan destaca com l'art ha de reinventar-se per adquirir un nou SIGNIFICAT QUE S'ADAPTI A LES
NECESSITATS I VALORS DE L'OBRA MATEIXA.

Cada ensenyament artístic ha de tenir CARACTERÍSTIQUES D'INTERDISCIPLINARIETAT a través de

connexions de la natura:

- Psicològic
- Antropològic
- Sociològic
- Científic

En l'ensenyament artístic U de Errors è aquell de CONFIAR SOBRE REGLES E REFERÈNCIES PASSAT qui no es
poden trobar els elements Compartir Amb el realitat contemporani.  Dorfles parla principis de NECESSARI
SINCRONIA
Les obres del passat s'han de
considerar sincròniques a la nostra
Temps perquè poden oferir significats
originals.
No només l'art, sinó també el patrimoni cultural tenen la seva pròpia evolució i necessiten ACTES
INTERPRETATIUS basats en la imaginació per reconstruir les històries explicades a través d'objectes.

N.B. És important tenir en compte que els objectes NO necessàriament han de romandre intactes per
transmetre informació: ELS OBJECTES GL ES TRANSFORMEN I PRENEN DIFERENTS SIGNIFICATS.

McGregor presenta l'objecte-bé cultural com un TEXT CCAPACE PER UNIR MOLTES HISTÒRIES I parla de
RECREACIÓ POÈTICA per indicar IMAGINACIÓ I COONOSCÈNCIA QUE ES FUSIONEN PER REPRESENTAR UNA
DE LES MOLTES MANERES POSSIBLES DE REPRESENTAR LA REALITAT.
➔ Descriure l'evolució artística és una investigació difícil, ja que cal examinar i
comprendre les arrels biològiques per apreciar les seves particularitats.

Art primitiu i art infantil

Un camp d'estudi important és el que es refereix a la realització d'obres artístiques en els primers dies de
la història humana. Considerar les primeres formes artístiques de l'home requereix atenció a la

- Context de referència
- Evolució i desenvolupament de formes al llarg del temps

Això és crear una comparació amb l'activitat artística de l'home modern.

N.B, de manera particular les formes d'art primitives poden ajudar a interpretar l'evolució de l'art infantil
(i viceversa).

De la comparació entre obres primitives i infantils sorgeixen tant aspectes comuns com diferències.

= en ambdós casos les primeres etapes d'inici de la producció artística són ELS INTENTS RUDIMENTARIS
D'APROPIACIÓ I INTERPRETACIÓ DE LA REALITAT I LES IMATGES SÓN SIMPLES

= els artistes prehistòrics i els nens NO estan molt atents a les perspectives

= els nens, però, no són capaços d'acostar-se al poder expressiu de les imatges d'artistes del
Paleolític.

L'art paleolític és el producte de les habilitats artístiques i habilitats mentals superiors a les de la primera i
mitjana infància.

El sentit de la bellesa en l'educació

La filosofia occidental ha debatut durant molt de temps el concepte de bellesa, amb diverses referències
als filòsofs, com ara:

1) Plató  emfatitza la idea d'una BELLESA PURA, NO SUBJECTIVA

2) Kant identifica la bellesa com un JUDICI ESTÈTIC A PRIORI
3) Aristòtil defineix la bellesa com l'ordre, la simetria, la
4) Kierkegaard  creu que la bellesa emergeix en les relacions humanes
5) Marx  La bellesa és una crítica del món per a una perspectiva perfecta.
6) Nietzsche  associa la bellesa amb les emocions espontànies

Hi ha una necessitat general de redescobrir el sentit de la bellesa; en aquest sentit, Scruton destaca
diverses necessitats:

1) La bellesa és un valor real i universal i el sentit de la bellesa modela el món. Això també sorgeix en
la novel·la de Dostorvsky on s'afirma que la bellesa salvarà el món Parla de la bellesa de
continuar exhibint una alta idealitat mentre serveix a la vida quotidiana
 2) Una altra necessitat és que l'educació i la formació s'estructuren d'acord amb cànons que es
defineixen en relació amb la bellesa  en la formulació del concepte de bellesa en l'àmbit
educatiu, el SENTIT DE LA BELLESA ES REDESCOBREIX COM A DRET PER A TOTS ELS ÉSSERS
HUMANS.

N.B. és necessari per valoritza el bellesa Per donar una definició de BONIC i de DRET

CAMPANA és el que per a L'aparença
Externa o qualitats intrínseques
provoca EXPRESSIONS AGRADABLES.
Ens referim a una persona bonica
Quan ens referim un agradable En
aparença aparença i caràcter.
Bonic és també el que és
VISTÓS, GRAN BO DIGNE
El que segueix una línia Recta. QUE
ES MANTÉ VERTICALITAT.
És Només el que és honest real
agradable
´
En l'àmbit educatiu parlem del DRET A LA BELLESA

Aquest concepte ha de portar a l'educador a implementar camins per traçar una línia de connexió
ben definida entre l'experiència educativa i la bellesa.

Ha de conduir a la REALITZACIÓ DE SITUACIONS EL MÉS REALS POSSIBLE

➔ La formulació de la bellesa també està vinculada al concepte de RELACIÓ: Steiner emfatitza la

idea de noció d'interacció per indicar una RELACIÓ D'ÈXIT ENTRE INDIVIDU-
INDIVIDU;INDIVIDU-OBJECTE; INDIVIDU-ENTORN

En aquesta perspectiva, la bellesa dona lloc a una RELACIÓ D'INSEPARABILITAT i si el concepte de

relació està lligat al concepte d'ordre afable, es creen diferents perspectives de realització de la
bellesa:

1) Des d'una primera perspectiva, experimentar la bellesa et permet donar ordre a la teva
existència i sentir un sentiment de confiança i confiança, reconeixent els valors del món.
2) Una segona perspectiva identifica la bellesa com una relació positiva entre l'ÉSSER HUMÀ I LA
NATURA  Aquesta idea de bellesa porta no només els individus a romandre en entorns naturals,
sinó també a evolucionar en el paisatge deixant-se impregnar. dels elements
3) La tercera perspectiva analitza l'experiència de la bellesa com una possibilitat d'AUGMENTAR LA
QUALITAT DE L'EXISTÈNCIA INSERINT-se DINS D'UNA COMUNITAT  la bellesa deixa de ser un fi
i es converteix també en un instrument per buscar un ordre harmoniós redescobrint la solidaritat,
l'amor i la pau.
4) L'última perspectiva considera la bellesa en el RECONEIXEMENT ENTRE LA REALITAT MATERIAL DE
L'OBRA I LES NECESSITATS EMOCIONALS I ECONÒMIQUES DE CADA PERSONA una bonica llar
respon a les necessitats primàries de dormir i menjar i també a la de sentir-se protegida. En aquest
sentit, la bellesa es converteix en una dimensió cognitiva fonamental per posar ordre a la vida i
definir les diferents necessitats

L'experiència artística

L'experiència es realitza en la interacció entre l'individu i l'entorn en què viu.

segons Dewey l'experiència és un TOT ON ELS ELEMENTS QUE LA CONSTITUEIXEN ESTAN VINCULATS PER UNA
RELACIÓ D'INTERDEPENDÈNCIA  l'experiència és el punt de fusió entre la realitat i els elements .
N.B. Atès que l'experiència és el resultat de la interacció entre:

- organisme

- entorn

Dewey la situa en el nivell de l'acció pràctica i no en el del coneixement  l'experiència és un sentiment i

una reacció.
➔ En un estat d'equilibri relacional és impossible distingir els dos pols d'experiència, ja que
objecte i subjecte estan fusionats.
➔ Dins un estat de DESEQUILIBRI RELACIONAL i els dos pols són diferents i un té el que Dewey
defineix el procés DE TRANSACCIÓ

Procés en el qual SUBJECTE I OBJECTE

Experimentar prové de l'EXPERIOR Llatí i significa INTERPENETREN I S'INFLUEIXEN
passar. En aquest pas et perds: MÚTUAMENT
L'experiència revela una nova veritat que fa caure la
veritat anterior. En aquest cas també hi ha una
La nostra consciència ja no és el que érem abans.

L'experiència encara no és una reflexió conscient sobre aspectes problemàtics. La reflexió té lloc només
quan es coneixen els aspectes problemàtics, de manera que quan el subjecte comença a reflexionar
sobre sí.
EL CONEIXEMENT ÉS EL RESULTAT D'UN PROCÉS DE MANIPULACIÓ DE L'EXPERIÈNCIA on l'individu
fa una selecció sobre la informació disponible i les utilitza funcionals per a la seva finalitat.

N.B. Sobre la base d'aquestes consideracions sorgeix la necessitat d'educar la ment (i també la
intel·ligència) per observar els fets i crear vincles entre els esdeveniments, trobar solucions.  Educar al
pensament intel·ligent cal PROPOSAR ITINERARIS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE QUE TINGUIN EN
COMPTE LES HABILITATS I INTERESSOS DELS ALUMNES, INTENTANT DESENVOLUPAR LA EL SEU POTENCIAL

L'experiència és la base de l'aprenentatge, però no totes les experiències són EDUCATIVES.

 la diferència rau en la QUALITAT DEL'EXPERIÈNCIA que és el criteri que permet distingir entre
experiències educatives o no.

Perquè les experiències siguin positives, han de complir dos criteris:

1- CONTINUÏTAT  les experiències han de fer ús del que s'ha après d'experiències
anteriors i modificaran les que les seguiran.
2- INTERACCIÓ  hi ha d'haver un vincle entre el subjecte i l'entorn on es realitzi
l'experiència
Aquests són els principis que han de guiar les experiències artístiques a les escoles i museus.

Per tant, l'educador és responsable de les SITUACIONS D'APRENENTATGE QUE UNEIXEN L'ASSIGNATURA
DE L'EXPERIÈNCIA AMB L'OBJECTE  només així l'escola i els entorns culturals poden escapar d'una administració
freda i nocional.

N.B. L'experiència NO és una ACTIVITAT PEL SEU propi bé, ja que connecta la fase pràctica amb la
intel·lectual. Només si es té en compte aquesta unió l'experiència es converteix en METODOLOGIA
EDUCATIVA.

L'educador ha de recordar que el coneixement de cada individu es mou sobre la base de la MOTIVACIÓ.
Un exemple d'aquest enfocament és la CODING (estesa a primària, proposada per la Llei 107\2015) una
manera en què els alumnes adquireixen coneixements i una nova manera de resoldre i entendre
problemes. Cada alumne té l'oportunitat de REELABORAR DIFERENTS CONTINGUTS que els treuen a la
llum d'una manera
engrescant.
des d'aquesta perspectiva a través del dibuix el nen aprèn a:

- Utilitzar espais, colors, signes

- Redescobreix l'actitud a observar
- Trobar vincles cognitius
- Treu a la seva sort les seves emocions

El nen ha d'establir una modalitat d'aprenentatge ACTIU i en aquest sentit és útil

- Elaborar plans de treball  NO hores de treball

- Tenir plans de desenvolupament orgànic  NO assignatures separades

Creativitat en l'educació artística

Ja en la primera infància és possible crear una personalitat creativa, desenvolupant en l'individu un tipus
problemàtic de pensament, capaç d'adaptar-se a l'entorn i trobar respostes.
Sobre la creativitat hi ha diverses escoles de pensament:

1) Vygotsky creu que la creativitat no és una prerrogativa del geni, sinó que està present on
l'home imagina alguna cosa nova.
2) Winnicott considera la creativitat com una disposició universal i natural: tot fet que succeeixi
és potencialment creatiu, sempre que no hi hagi obstacles físics.
3) L'àmbit psicopedagògic -> el terme va aparèixer a mitjans del 900 amb la difusió de
l'increment de producció i un nou model d'escola, basat en la metodologia. En aquesta
filosofia de pensament trobem:
- Guilford considera la creativitat com una CAPACITAT MENTAL CARACTERITZADA
PER L'ORIGINALITAT DE LES IDEES I LA FLUÏDESA CONCEPTUAL i l'anomena
PENSAMENT DIVERGENT.
- Wherteimer  parla de PENSAMENT PRODUCTIU que condueix a la resolució sense
precedents de problemes i atribueix a la personalitat de l'individu la motivació per
assumir una actitud cognitiva creativa
- Cropley  a les proves d'intel·ligència combina les de creativitat i això s'entén com la
COEXISTÈNCIA DEL PENSAMENT DIVERGENT I CONVERGENT. Segons l'estudiós, la
creativitat no només està vinculada a la intel·ligència, sinó també a l'estil cognitiu
individual, LES CARACTERÍSTIQUES I L'EDUCACIÓ REBUDA.
N.B. Aquest aspecte posa de manifest l'EDUCABILITY A LA CREATIVITAT

- Piaget  la creativitat forma part de la intel·ligència i s'expressa com un alt nivell d'ella. Aquí el
nen no és més creatiu que l'adult, però pensa diferent, ja que encara no ha elaborat els
models socials a seguir.

En aquesta concepció la creativitat apareix com una MANERA D'AFRONTAR ELS PROBLEMES I UTILITZAR
EL CONEIXEMENT

➔ Una línia d'estudi particular es refereix al vincle que segueix entre l'experiència i
la creativitat. A aquesta proposta:
- Dewey descriu la creativitat com una forma d'intel·ligència que s'ADAPTA A L'EVOLUCIÓ
CONTÍNUA DE L'EXPERIÈNCIA. L'art es presenta com una experiència on les polaritats de
LA PASSIVITAT I L'ACTIVITAT s'uneixen
- L'experiència creativa és qualsevol activitat humana que produeix alguna cosa nova.
Dos sinònims de creativitat són IMAGINACIÓ I FANTASIA
 - De Bartolomeis afirma que la creativitat augmenta amb l'EXPERIÈNCIA I L'EDAT i ja no és,
aquí, la infància, l'edat la que privilegia el coneixement creatiu.

Totes les teories són unànimes a l'hora d'afirmar que la persona ha d'estar en possessió de
coneixements i haver adquirit aquelles habilitats que li permeten reelaborar les dades que provenen de de
l'experiència.
És important estimular el pensament divergent i Staccioli proposa  PROPOSAR ALS ALUMNES
MATERIALS PROBLEMÀTICS QUE DESTAQUIN ELS CONEIXEMENTS I LA REGLA.
N.B. Això es deu al fet que la creativitat no es basa en la improvisació, sinó en el mètode.

L'escola ha de fomentar el pensament creatiu perquè en una societat fluida com la que ens trobem es
fa imprescindible domar les persones que saben exercir la seva LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ. INVENTIVA
Cada vegada són més els individus que coneixen una quantitat infinita de nocions però són incapaços
d'aplicar-les i, en conseqüència, d'adaptar-se a l'entorn.
L'educació en creativitat et permet:

■ Aguditza la sensibilitat
■ Desenvolupar la capacitat de processar noves respostes
■ Redefinir i reorganitzar idees
■ Capacitat d'analitzar, abstreure, organitzar

Art per a l'educació en drets humans

L'experiència artística pot ser una eina vàlida per educar els drets humans i, en particular, la llibertat
La Declaració de les Nacions Unides sobre Educació i Formació en Drets Humans estableix que les ARTS
S'HAN D'UTILITZAR COM A EINA PER A LA FORMACIÓ I LA SENSIBILITZACIÓ DELS DRETS HUMANS.
En aquest sentit, els artistes poden ser considerats DEFENSORS I DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

Les tècniques artístiques s'han d'utilitzar com a eines vàlides d'educació en drets humans, especialment
per a la recerca de PRÀCTIQUES innovadores. L'art és útil per:

- Promoció d'activitats educatives

- Promou intervencions de participació cultural i moments educatius a les escoles

L'objectiu d'aquesta educació no és només donar coneixements, habilitats i habilitats, sinó també
fer-los capaços d'emprendre accions de defensa.
L'experiència artística es basa en:

1) Aprenentatge proactiu de continguts

2) Compromís moral
3) Responsabilitat cívica

El museu de la confiança i el diàleg per a la Mediterrània

El 3 de juny de 2016 es va inaugurar a Lampedusa la primera exposició del projecte. L'exposició es va

realitzar en col·laboració amb:
■ MINISTERI D'ACTIUS I ACTIVITATS
■ TURISME ITALIÀ
■ MINISTERI DE CULTURA TUNISIÀ
En l'exposició, al costat de les obres d'art i fotografies dedicades a la temàtica del marina es troben els
objectes recuperats al mar i els dibuixos realitzats pels petits nàufrags.
La idea és crear un lloc de memòria, socialització i estímul.