IES Nou Derramador Departament de Valencià

PROGRAMACIÓ
DIDÀCTICA
DEPARTAMENT DE
VALENCIÀ
CURS 2010/11

1
IES Nou Derramador Departament de Valencià

PROGRAMACIÓ DE L’OPTATIVA DE 2N DE
BATXILLERAT

LITERATURA UNIVERSAL

ÍNDEX

Pàgina

1. OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA ……………………………………….

2. CONTINGUTS D’ÀREA …………………………………………………...

2. CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES……………………………….

3. CRITERIS D’AVALUACIÓ …………………………………………………

5. CARACTERÍSTIQUES DE LA PAU PER A LA LITERATURA UNIVERSAL

5.1. CONSIDERACIONS GENERALS ……………………………………

5.2. EPÍGRAFS TEÒRICS I LECTURES PROPOSADES …………………

5.3. CRITERIS DE CORRECCIÓ ……………………………………………

6. TEMPORALITZACIÓ ………………………………………………………….

7. OBJECTIUS, CONTINGUTS, COMPETÈNCIES, CRITERIS D’AVALUACIÓ

I TEMPORALITZACIÓ DE CADA UNITAT DIDÀCTICA…………...........

8. METODOLOGIA DIDÀCTICA ………………………………………………

9. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS ……………………………………

10. CRITERIS D’AVALUACIÓ ……………………………………………………

2
IES Nou Derramador Departament de Valencià

La Literatura Universal té com a objectiu ampliar la formació literària i humanística

adquirida durant l’Educació Secundària Obligatòria i en la matèria comuna de
Llengua i Literatura: Castellà i Valencià del Batxillerat. Atés que el batxillerat ha
d’atendre els interessos diversos dels joves, l’estudi d’aquesta matèria els servirà tant
per a enriquir la seua personalitat, per a aprofundir i ampliar la seua visió particular
del món per mitjà d’uns hàbits de lectura conscient, com per a adquirir una formació
d’acord amb els seus interessos acadèmics i professionals per al futur.
L’aproximació als textos literaris realitzada durant els anys anteriors es completa
amb una visió de conjunt dels grans moviments literaris i de les obres i els autors
més representatius d’altres literatures, la qual cosa proporcionarà una visió més
comprensiva, àmplia i profunda del discurs literari com a fenomen universal.
Els textos literaris són l’expressió artística de concepcions ideològiques i estètiques
que representen una època, interpretades pel geni creador dels autors. Són part
essencial de la memòria cultural i artística de la humanitat i de la seua forma
d’interpretar el món; constituïxen el depòsit de les seues emocions, idees i fantasies.
És a dir, reflecteixen pensaments i sentiments col·lectius i contribueixen a la
comprensió dels senyals d’identitat de les diferents cultures en distints moments de la
seua història. A més, la varietat de contextos, gèneres i suports a què serveix de base
la literatura (òpera, escenografies teatrals, composicions musicals i manifestacions
plàstiques de qualsevol tipus), contribueix a ampliar i consolidar el domini dels
recursos de la competència comunicativa en tots els aspectes.
D’altra banda, la literatura exerceix un paper molt important en la maduració
intel·lectual, estètica i afectiva dels joves, en permetre’ls veure objectivades també
les seues experiències individuals en un moment en què són evidents les seues
necessitats de socialització i obertura a la realitat. A més, té clares connexions amb la
història de l’art i del pensament pel que resulta eficaç per al desenrotllament de la
consciència crítica i, en última instància, per a la conformació de la personalitat.
Però, més enllà de tota sort de fronteres i límits, la literatura aborda temes recurrents,
quasi sempre comuns a cultures molt diverses. S’erigeix, d’aquesta manera, en
testimoni que la humanitat ha tingut permanentment unes inquietuds, s’ha vist
apressada per necessitats semblants i s’ha aferrat a través dels temps als mateixos
ensomnis. La poesia, en el seu sentit més ampli, ens convertix en ciutadans del món.

1. OBJECTIUS GENERALS D´ÀREA

El desenvolupament d’esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes
adquirisquen les capacitats següents:

1. Conéixer els grans moviments estètics, les principals obres literàries i els autors que
han anat conformant la nostra realitat cultural.
2. Llegir i interpretar amb criteri propi textos literaris complets i fragments
representatius d’estos i saber relacionar-los amb els contextos en què van ser produïts.
3. Constatar, a través de la lectura d’obres literàries, la presencia de temes recurrents,
tractats des de diferents perspectives al llarg de la història, que manifesten inquietuds,
creences i aspiracions comunes als sers humans en totes les cultures.

3
IES Nou Derramador Departament de Valencià

4. Comprendre i valorar críticament les manifestacions literàries com a expressió de

creacions i sentiments individuals i col·lectius i com a manifestació de l’afany humà per
explicar-se el món en diferents moments de la història.
5. Gaudir de la lectura com a font de nous coneixements i experiències i com a activitat
plaent per a l’oci.
6. Saber utilitzar de forma crítica les fonts bibliogràfiques i els recursos en xarxa
adequats per a l’estudi de la literatura.
7. Planificar i redactar amb un grau suficient de rigor i adequació treballs sobre temes
literaris i realitzar exposicions orals correctes i coherents sobre estos amb ajuda dels
mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
8. Analitzar les relacions existents entre obres significatives de la literatura universal i
obres musicals o de qualsevol altra manifestació artística (òpera, cine) a les quals poden
servir com a punt de partida.

2. CONTINGUTS D´ÀREA

La matèria s’inicia amb un primer nucli de continguts comú a la resta. El comentari i

l’anàlisi de les obres literàries es concep com un procediment de treball fonamental,
perquè el contacte directe amb obres representatives o amb alguns dels seus
fragments més rellevants, degudament contextualitzats, és la base d’una vertadera
formació cultural. Els estudiants de batxillerat han de tindre unes capacitats bàsiques
per a aproximar-se a la realitat amb una actitud oberta i des de múltiples punts de
vista, així com per a comparar textos de característiques semblants en la forma o en
els continguts, per a transferir els coneixements i per a establir relacions entre les
noves lectures i els marcs conceptuals prèviament incorporats als seus coneixements,
i familiaritzar-se amb les fonts bibliogràfiques i d’informació que els permeten
aprofundir en els sabers literaris.
El segon aspecte inclòs en este nucli comú fa referència a continguts literaris
relacionats amb altres manifestacions artístiques.
La resta dels nuclis segueix un ordre cronològic. Amb el primer es pretén una
introducció històrica a la literatura com a fenomen universal i al paper de les
mitologies en els orígens de totes les cultures, no un tractament detallat dels
continguts. En els següents es reunixen els grans períodes i moviments reconeguts
universalment. L’evolució de les formes artístiques quedarà així emmarcada en un
enriquidor conjunt de referències. Perquè aquest propòsit puga complir-se, tenint en
compte els condicionaments temporals, es fa imprescindible seleccionar determinats
moviments, èpoques, obres i autors; els que més han repercutit en la posteritat, els
que han deixat un rastre tan llarg que encara alimenta la nostra imaginació i es
reflecteix en les obres dels creadors contemporanis.
Convé també assenyalar que, encara que l’ordre de presentació dels continguts siga
el cronològic, hi ha la possibilitat d’una seqüència didàctica que pose en relleu la
recurrència permanent de certs temes i motius, així com les diferents inflexions i
enfocaments que reben en cada moment de la història. D’altra banda, si bé no hi ha
referencia explícita a altres matèries, és evident que convindrà posar en relleu les
semblances generals i certes diferències, com el fet que el barroc i el classicisme
tenen dimensions i cronologies diferents en diferents parts d’Europa i en distintes
disciplines artístiques.

4
IES Nou Derramador Departament de Valencià

1. Continguts comuns

- Lectura i comentari de fragments, antologies o obres completes especialment

significatius, relatius a cada un dels períodes literaris.
- Relacions entre obres literàries i obres musicals, teatrals, cinematogràfiques, etc.
Observació, reconeixement o comparació de pervivències, adaptacions, tractament
diferenciat o altres relacions. Selecció i anàlisi d’exemples representatius.

2. De l’antiguitat a l’edat mitjana: el paper de les mitologies en els orígens de la

literatura.

- Mites i creences: breu panorama de les literatures bíblica, grega i llatina.

- L´ èpica medieval i la creació del cicle artúric.
- La poesia trobadoresca.

3. Renaixement i classicisme

- Context general. Els canvis del món i la nova visió de l’home.

- La lírica de l’amor. El dolce stil nuovo. La innovació del Cançoner de Petrarca.
- La narració en prosa: Boccaccio.
- Teatre clàssic europeu. El teatre isabelí a Anglaterra.

4. El Segle de les Llums

- El desenrotllament de l’esperit crític: la il·lustració. L’Enciclopèdia. La prosa

il·lustrada.
- La novel·la europea en el segle XVII. Els hereus de Cervantes i de la picaresca
espanyola en la literatura anglesa.

5. El moviment romàntic

- La revolució romàntica: consciència històrica i nou sentit de la ciència.

- El romanticisme i la seua consciència de moviment literari. Precursors: Goethe.
- Poesia romàntica. Novel·la històrica.

6. La segona meitat del segle XIX: El realisme i el naturalisme

- De la narrativa romàntica al realisme a Europa.

- Literatura i societat. Evolució dels temes i les tècniques narratives del realisme.
- Període de transició: Stendhal.
- El paper de la dona en la novel·la.
- Principals novel·listes europeus del realisme i el naturalisme: Zola. Temes recurrents
en les novel·les del període: diferències socials, adulteri.
- El naixement de la gran literatura nord-americana (1830-1890).
- De l’experiència vital a la literatura. El renaixement del conte.
- L’arrancada de la modernitat poètica: de Baudelaire al simbolisme.
- La renovació del teatre europeu: nou teatre i noves formes de pensament.

5
IES Nou Derramador Departament de Valencià

7. Els nous enfocaments de la literatura en el segle XX i les transformacions dels

gèneres literaris

- La crisi del pensament huitcentista i la cultura de fi de segle. La fallida de l’orde

europeu: la crisi de 1914. Les innovacions filosòfiques, científiques i tècniques i la seua
influència en la creació literària.
- La consolidació d’una nova forma d’escriure en la novel·la. Estudi de les noves
tècniques narratives.
- Las avantguardes europees i americanes. El surrealisme. El realisme màgic.
- La culminació de la gran literatura americana. La generació perduda.
- El teatre de l’absurd i el teatre de compromís.

3. CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES

D’una manera general, i com passa en totes les matèries, el desenvolupament de

les competències comunicativa i artística exigeix una coordinació el més eficaç possible
amb totes les matèries lingüístiques i artístiques pel que fa a la recepció, producció i
interacció oral, escrita i audiovisual. Atés que la literatura està fortament connectada
amb les disciplines artístiques, històriques i filosòfiques, el seu ensenyament resulta
especialment apropiat per a estudiar amb més profunditat les relacions culturals i
aconseguir, així, una visió més global del saber i de la cultura, amb la presa de
consciència sobre les diferents interpretacions que es fan dels fets i de les realitats.
L’existència de continguts literaris en les matèries comunes (valencià, castellà i
llengua estrangera) i el diferent estatus de les matèries literàries fan que calga preveure
l’establiment de relacions entre aquests continguts i una forta coordinació entre aquestes
matèries, de manera que s’eviten les repeticions immotivades i, en canvi, s’afavorisca la
transferència d’aprenentatges.

4. CRITERIS D´AVALUACIÓ

1. Caracteritzar alguns moments importants en l’evolució dels grans gèneres literaris

(narrativa, poesia, teatre), i relacionar-los amb les idees estètiques dominants i les
transformacions artístiques i històriques.

El propòsit d’este criteri és comprovar que les alumnes i els alumnes saben explicar, per
mitjà de breus exposicions orals o escrites, canvis significatius en la concepció de la
literatura i dels gèneres, i emmarcar-los en el conjunt de circumstàncies culturals que els
rodegen; és a dir, si establixen un nexe entre la literatura, les altres arts i la concepció
del món que té la societat en un moment de transformació.
2. Analitzar i comentar obres breus i fragments significatius de distintes èpoques,
interpretant el seu contingut d’acord amb els conei-xements adquirits sobre temes i
formes literàries, així com sobre períodes i autors.

Es valorarà la capacitat per a interpretar obres literàries de distintes èpoques i autors en

el seu context històric, social i cultural, i assenyalar la presència de determinats temes i
motius i l’evolució en la manera de tractar-los, relacionant-los amb altres obres de la
mateixa època o d’èpoques diferents, i reconeixent les característiques del gènere en què
s’inscriuen i els trops i procediments retòrics més usuals.

6
IES Nou Derramador Departament de Valencià

3. Identificar i analitzar les tècniques dramàtiques, els recursos estilístics i els

personatges que conformen les obres dramàtiques del teatre clàssic europeu.

Es tracta de que l’alumne aprecie la importància del llenguatge, dels personatges i de

com estos han perdurat al llarg dels anys com a símbols de les virtuts o vicis que
encarnen.

4. Identificar a través de la lectura de la poesia romàntica els seus trets més

característics i la seua pertinença a este període històric.

Es tracta d’avaluar si l’alumne capta els trets estilístics, els principis temàtics i estètics
propis del gènere i del moment, que conformen la poesia del romanticisme, i el que té
de ruptura enfront del moviment anterior.

5. Identificar i explicar els trets més característics de la novel·la del XIX i XX, així com
els principis temàtics i estètics que la conformen.

Es tracta que l’alumne reconega els elements i els trets distintius reflectits en novel·les
pertanyents a estos períodes. Haurà d’assenyalar i explicar l’evolució de temes,
tècniques narratives i estilístiques que patix la novel·la al llarg d’estos segles.

6. Realitzar exposicions orals sobre una obra, un autor o una època amb ajuda de
mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació, expressant
les pròpies opinions, seguint un esquema preparat prèviament.

Amb este criteri s’avaluarà la capacitat de planificar i realitzar breus exposicions orals
integrant els coneixements literaris i les lectures. Es valoraran aspectes com
l’estructuració del contingut, l’argumentació de les pròpies opinions, la consulta de
fonts, la selecció d’informació rellevant i la utilització del registre apropiat i de la
terminología literària necessària.

7. Exposar oralment les pròpies opinions i valoracions sobre una obra o un fragment
representatiu.

Este criteri proposa avaluar especialment la capacitat d’expressar una valoració personal
de les lectures realitzades i integrar els coneixements literaris i les pròpies opinions. Es
valorarà l’argumentació utilitzada per a justificar els punts de vista exposats, així com la
utilització del registre apropiat i de la terminologia literària necessària.

8. Realitzar treballs crítics sobre la lectura d’una obra significativa d’una època,
interpretant-la en relació amb el seu context històric i literari, obtindre la informació
bibliogràfica i els recursos en xarxa necessaris i efectuar-ne una valoració personal.

Amb este criteri es vol avaluar la capacitat de realitzar un treball personal

d’interpretació i valoració d’una obra significativa d’una època llegida íntegrament, tant
en el contingut com en els usos de les formes literàries, i relacionar-la amb el seu
context històric, social i literari i, si és el cas, amb el significat i la rellevància del seu
autor en l’època o en la història de la literatura universal. Es valorarà també la
utilització de les fonts d’informació bibliogràfica i dels recursos en xarxa.

7
IES Nou Derramador Departament de Valencià

9. Realitzar, oralment o per escrit, valoracions de les obres literàries com a punt de
trobada d’idees i sentiments col·lectius i com a instruments per a acréixer el cabal de la
pròpia experiència.

Es pretén comprovar el desenrotllament d’una actitud oberta, conscient i interessada

davant de la literatura que ha de veure’s no sols com a resultat d’un esforç artístic de
certs individus, sinó com a reflex de les inquietuds humanes. Tal actitud pot ser
observada, a més de per altres indicadors com l’interés per la lectura i per l’actualitat
literària, per mitjà de l’explicació, oral o escrita, o el debat sobre la contribució del
coneixement d’una determinada obra literària a l’enriquiment de la pròpia personalitat i
a la comprensió del món interior i de la societat.

10. Realitzar anàlisis comparatives de textos de la literatura universal amb altres de la

literatura en valencià i castellà de la mateixa època, i posar de manifest les influències,
les coincidències o les diferencies que hi ha.

Es pretén que l’alumnat establisca relacions entre els textos literaris de la literatura
universal i els de la literatura pròpia que coneix a través de la matèria comuna de
Llengua i Literatura: Castellà i Valencià, i assenyalar punts de contacte pel que fa a les
influències mútues i a l’expressió simultània de paregudes preocupacions davant de
qüestions bàsiques d’abast universal. L’anàlisi permetrà, a més, avaluar la capacitat de
gaudir de la lectura com a font de nous coneixements i com a activitat plaent per a l’oci,
subratllant els aspectes que s’han projectat en altres àmbits culturals i artístics i posar en
relleu les diferencies estètiques existents en determinats moments.

11. Reconéixer la influència d’alguns mites i arquetips creats per la literatura i el seu
valor permanent en la cultura universal.

Es tracta de reconéixer la importància cultural de determinats mites i arquetips al llarg

de la història i valorar una de les notes que convertix en clàssics certs textos literaris,
com és la gestació de grans caràcters que perviuen en el temps i s’erigixen en punts de
referencia col·lectius. L’estudiant ha d’aportar dades que subratllen l’empremta deixada
per mites i personatges universals com el Quixot, Tirant lo Blanc, Romeu i Julieta,
Ulisses, Don Juan, etc., en l’herència cultural de la humanitat.

12. Posar exemples d’obres significatives de la literatura universal adaptades a altres

manifestacions artístiques analitzant en algun d’ells la relació o diferències entre els
diferents llenguatges expressius.
L’objectiu és comprovar si es reconeix la utilització de les obres literàries com a base
d’altres manifestacions artístiques, i si s’és capaç d’analitzar les relacions entre estes, les
seues semblances i diferencies fent especial insistència en els tipus de llenguatge que
utilitzen.

5. CARACTERÍSTIQUES DE LES PAU PER A LITERATURA UNIVERSAL

5.1. CONSIDERACIONS GENERALS

L'alumnat de Segon de Batxillerat ha de conéixer les característiques, criteris de

correcció i continguts lingüístics dels quals seran objecte d'examen en la prova de

8
IES Nou Derramador Departament de Valencià

selectivitat, segons les instruccions dictades pel Servei d'Ordenació Acadèmica de la

Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística.
La prova constarà de dues opcions tancades, de les quals caldrà triar-ne una. En cada
una d’aquestes opcions hi haurà un text, extret de les obres proposades més avall, i
vinculat als nuclis de continguts que s’estableixen en el Decret 102/2008, d'11 de juliol
(DOGV de 15 de juliol).
Els alumnes hauran de respondre argumentadament a quatre qüestions en total. Tres
d’aquestes qüestions es basaran en l'anàlisi del text proposat; aniran d'allò més específic
a allò més general, guiaran el comentari, i podran tractar sobre els assumptes següents:
tema del text, trets estètics i disposició estructural, inserció del text en el conjunt de
l'obra, sentit d’aquesta, semblança estètica de l'autor i repercussió d'aquest en la historia
literària... La quarta qüestió serà de caràcter teòric, i reproduirà literalment un epígraf
dels continguts en la secció següent, del tema a què corresponga el text comentat.

5.2 EPÍGRAFS TEÒRICS I LECTURES PROPOSADES

1. Les literatures en l'Antiguitat

1.1. El mite en la formació dels poemes homèrics.
1.2. El teatre grec: la tragèdia.
1.3. Els grans poetes llatins: Virgili, Horaci, Ovidi.
1.4. La Bíblia i la seua repercussió literària.
Lectura: Sòfocles, Èdip rei.
2. Formació literària de la consciència europea (cap al Renaixement)
2.1. L'èpica medieval.
2.2. La poesia dels trobadors.
2.3. El món medieval en un llibre: Divina comèdia.
2.4. La prosa narrativa: Boccaccio i altres autors.
Lectura: Dant, La Divina Comèdia.
3. L'entrada en l'Edat Moderna (segles XVI i XVII)
3.1. La lírica petrarquista en el Renaixement i el Barroc.
3.2. Teatre clàssic francés.
3.3. El teatre isabelí: Shakespeare.
3.4. Cervantes i els orígens de la novel·la moderna.
Lectura: Shakespeare, Hamlet.
4. Il·lustració, revolució romàntica, contestació realista
4.1. Il·lustració i Neoclassicisme.
4.2. Romanticisme europeu.
4.3. L'eixida del Romanticisme: la novel·la realista i naturalista.
Lectura: Flaubert, Madame Bovary.
5. Crisi finisecular i segle XX: poesia i teatre
5.1. Simbolisme i modernitat poètica: autors més rellevants.
5.2. L'esperit de l'avantguarda: el Surrealisme.
5.3. Reacció contra el teatre clàssic: teatre èpic i de l'absurd.
Lectura: Baudelaire, Les flors del mal .
6. La novel·la al segle XX
6.1. La renovació narrativa de principis del segle XX: Kafka, Proust, Joyce, Thomas
Mann.
6.2. La novel·la nord-americana: la “Generació perduda”.
6.3. La narrativa hispanoamericana: el realisme màgic.
Lectura: Kafka, La metamorfosi.

9
IES Nou Derramador Departament de Valencià

5.3 CRITERIS DE CORRECCIÓ

En la prova d'accés caldrà valorar el grau de consecució dels objectius següents:

a) Caracterització d’alguns moments importants en l'evolució dels grans gèneres
literaris (narrativa, poesia, teatre) i relació amb les idees estètiques dominants i amb les
transformacions artístiques i històriques.
b) Anàlisi i comentari d’obres breus i fragments significatius de distintes èpoques, i
interpretació del contingut d’aquests textos d'acord amb els coneixements adquirits
sobre temes i formes literàries, així com sobre períodes i autors.
c) Identificació i anàlisi de les tècniques poètiques, narratives i dramàtiques, així com
dels principis temàtics i trets estètics que les conformen.
d) Valoració de les obres literàries com a punt de trobada d'idees i sentiments col·lectius
i com a instruments per a acréixer la pròpia experiència.
e) Redacció d’anàlisis comparatives de textos de la literatura universal amb d’altres de
la literatura en català i castellà de la mateixa època, en què es remarcaran les
influències, les coincidències o les diferències que hi ha entre aquests textos.
f) Reconeixement de la influència d'alguns mites i arquetipus creats per la literatura i del
seu valor permanent en la cultura universal.
g) Posar exemples d'obres significatives de la literatura universal adaptades a altres
manifestacions artístiques; anàlisi, a partir d’alguna d’aquestes obres, de la relació o les
diferències entre els diferents llenguatges expressius.
En la valoració de l'exercici es tindrà en compte la comprensió lectora de
l'estudiant aplicada a l'anàlisi del text, la informació aportada i l’enfocament personal, la
identificació de les relacions amb temes contigus i el comentari de la importància de
l'obra en la història literària i cultural, l'estructuració de la resposta, la capacitat de
síntesi, la precisió terminològica i, finalment, la qualitat expositiva (coherència, cohesió,
correcció gramatical i ortogràfica).
Els errors en la redacció de l'examen, atenent els aspectes anteriors,
comportaran una disminució gradual en la qualificació de l'exercici fins a un màxim de
2 punts.

6. TEMPORALITZACIÓ
Utilitzarem el llibre de text, de manera que:
·La primera avaluació treballarem les unitats: 1, 2 , 3, 4.Més el comentari de les lectures
obligatòries i altres textos.

·La segona avaluació treballarem les unitats 5, 6, 7. Més el comentari de les lectures
obligatòries i altres textos.

·La tercera avaluació serà eminentment pràctica i ens dedicarem només al comentari de
diferents tipus de textos literaris seguint els criteris i continguts de les proves PAU.

Disposarem de 4 hores setmanals; això implica que s’hauran de treballar a casa alguns
dels continguts del currículum, els quals els distribuirem de la següent manera:
1r trimestre: unitats 1, 2 , 3, 4.
2n trimestre: unitats 5, 6, 7.
3r trimestre: Comentari de text (PAU).

10
IES Nou Derramador Departament de Valencià

Aquesta temporalització es pot veure modificada segons el ritme de les classes, el nivell
de l´alumnat, i els canvis que puguen realitzar la professora titular de la matèria i la
professora substituta.

1ª Avaluació

BLOC 1. DE L´ANTIGUITAT A L´EDAT MITJANA: EL PAPER DE LES

MITOLOGIES EN ELS ORÍGENS DE LA LITERATURA

UNITAT 1: ELS ORÍGENS DE LA LITERATURA D´OCCIDENT

▪ La literatura hebrea
- L´Antic i el Nou Testament
▪ La literatura grega
- Període jonicodòric
- Període àtic
- Període hel·lenístic
- Períodes romà i bizantí
▪ La literatura llatina
- Formació de la literatura grecollatina
- El classicisme i la literatura augustal
- De la literatura claudiana a la cristiana

UNITAT 2: LA LITERATURA MEDIEVAL

▪ La poesia trobadoresca
- Poesia trobadoresca
▪ El dolce stil novo i la lírica medieval
▪ La novel·la de cavalleries i altres propostes narratives
- La novel·la de cavalleries
- Literatura francesa
- Literatura castellana
- Literatura italiana
- Literatura anglesa

BLOC 2. RENAIXEMENT, BARROC I CLASSICISME. EL SEGLE DE LES

LLUMS

UNITAT 3: RENAIXEMENT, BARROC I CLASSICISME

▪ El Renaixement
- Context general
- Característiques literàries
- Literatura italiana
- Literatura castellana
- Literatura francesa
- Literatura portuguesa
- Literatura anglesa

11
IES Nou Derramador Departament de Valencià

▪ El Barroc
- Context general
- Característiques literàries
- Literatura castellana
- Literatura anglesa
- Literatura francesa

UNITAT 4: EL SEGLE DE LES LLUMS

▪ El segle de les llums

- Context general
- L´enciclopedisme
- El pensament polític il·lustrat
- El neoclassicisme
- Els gèneres: l´inici de la novel·la contemporània

2ª Avaluació

BLOC 3. LA LITERATURA CONTEMPORÀNIA

UNITAT 5: EL ROMANTICISME

▪ El Romanticisme
- Característiques
- Literatura alemanya
- Literatura anglesa
- Literatura francesa
- Literatura anglesa
- L´esperit romàntic a través del teatre i de l´òpera

UNITAT 6: LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX

▪ El realisme i el naixement de la novel·la contemporània

- El costumisme
- La novel·la francesa al segle XIX
- Narrativa anglesa del segle XIX
- Narrativa russa del segle XIX
- El realisme en altres literatures
▪ El simbolisme
- Característiques
- Charles Baudelaire i l´aparició de la poesia contemporània
- Mallarmé, Verlaine i Rimbaud
- L´esteticisme: Oscar Wilde

12
IES Nou Derramador Departament de Valencià

UNITAT 7: ELS NOUS ENFOCAMENTS DE LA LITERATURA EN EL SEGLE XX

I LES TRANSFORMACIONS DELS GÈNERES LITERARIS

▪ Les avantguardes
- Característiques
- El futurisme
- El cubisme
- El dadaisme
- L´expressionisme
▪ La poesia en el primer terç del segle XX: influència del neosimbolisme
- Característiques
- Literatura anglesa
- Literatura alemanya
- Literatura francesa
- Literatura italiana
- Literatura portuguesa
- Literatura grega
- Literatura castellana
- Literatura catalana
▪ La novel·la en el primer terç del segle XX: la revolució del jo
- La crisi de la novel·la realista
- Una nova concepció de la realitat
- La recerca de nous camins
- La fisonomia de la novel·la contemporània
- Literatura francesa
- Literatura anglesa
- Altres autors
- La culminació de la literatura nord-americana
- Literatura germànica
- Altres autors
- Literatura italiana
- Literatura castellana
- Literatura catalana
▪ El teatre contemporani
- La crisi del model naturalista
- L´avantguarda teatral i Artaud
- El teatre èpic i Brecht
- El teatre de l´absurd: d´Ibsen a Ionesco

3ª Avaluació

- Proves PAU i comentaris

13
IES Nou Derramador Departament de Valencià

7. OBJECTIUS, CONTINGUTS, COMPETÈNCIES, CRITERIS D’AVALUACIÓ

I TEMPORITZACIÓ DE CADA UD

Unitat 1: Els orígens de la literatura d’Occident

OBJECTIUS
- Reconéixer els temes, els tòpics i els mites de la literatura clàssica.
- Interpretar la literatura clàssica des d’una visió actual.
- Establir paral·lelismes entre diferents llenguatges artístics.
- Reflexionar sobre la condició de l’ésser humà des d’una òptica universal.
- Valorar la condició de la dona partint de la reflexió d’una obra completa del món
clàssic.
- Obrir línies de debat amb els companys i companyes.

CONTINGUTS
La literatura hebrea
- L’Antic i el Nou Testament
La literatura grega
- Període jonicodòric
- Període àtic
- Període hel·lenístic
- Períodes romà i bizantí
La literatura llatina
- Formació de la literatura grecollatina
- El classicisme i la literatura augustal
- De la literatura claudiana a la cristiana

COMPETÈNCIES
- Valoració dels gèneres i les idees que formen part de la nostra tradició.
- Coneixement d’una literatura per ser escoltada i una literatura per ser llegida.
- Sensibilització per la lectura i la interpretació de textos.
- Comprensió dels valors de respecte per l’ésser humà que ens infon la literatura
clàssica.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Síntesi conceptual dels grans períodes de la literatura clàssica.
- Comparació de temes literaris del passat amb temes del present: l’amor pels
clàssics des del Renaixement fins als nostres dies.
- Valoració de les aportacions de la literatura clàssica a partir dels seus temes més
importants.
- Valoració de la figura femenina en el món antic.

- TEMPORITZACIÓ
- Durada aproximada per a aquesta unitat: 20 hores.

14
IES Nou Derramador Departament de Valencià

Unitat 2: La literatura medieval

OBJECTIUS
- Diferenciar els gèneres literaris que es desenvoluparen en la societat feudal.
- Reconéixer les veus personals d’escriptors molt individualitzats.
- Comprendre el concepte d’amor cortés i la visió de la figura femenina en la
lírica culta.
- Identificar els motius de la poesia dolcestilnovista que passaren al Renaixement.
- Trobar els temes i els motius de la història d’amor medieval més coneguda.
- Reconéixer les diferencies entre un heroi medieval i un personatge
contemporani.
- Fer el comentari extens d’un poema sencer.

CONTINGUTS
La poesia trobadoresca
- Trobador, joglar i la «fina amor»
- Bernat de Ventadorn, Giraut de Bornelh i Arnaut Daniel
El dolce stil novo i la lírica medieval
- Dant Alighieri
- Francesco Petrarca
- Dos poetes del segle xv: François Villon i Ausiàs March
La novel·la de cavalleries i altres propostes narratives
- La novel·la de cavalleries
- Literatura francesa
- Literatura castellana
- Literatura italiana
- Literatura anglesa

COMPETÈNCIES
- Utilització de fonts bibliogràfiques per a reconéixer trobadors importants.
- Creació i producció de textos literaris segons models establerts.
- Estudi de la pervivència d’expressions que formen part de la imatgeria
col·lectiva.
- Observació de la societat a través del text literari.
- Exposició de models comparats.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Lectura expressiva de poemes medievals.
- Lectura i interpretació de textos expositius relacionats amb el tema de la unitat.
- Comparació de poemes i tradicions.
- Anàlisi de l’evolució del tema amorós en diferents autors medievals.
- Comparació de textos antics i moderns.
- Reconeixement de temes similars en diferents gèneres literaris.

TEMPORITZACIÓ
- Durada aproximada per a aquesta unitat: 19 hores.
-
-

15
IES Nou Derramador Departament de Valencià

Unitat 3: El Renaixement, el Barroc i el classicisme

- OBJECTIUS
- Reconéixer els dos períodes culturals de l’edat moderna: Renaixement i Barroc.
- Descobrir la nova concepció de l’ésser humà reflectida en el Renaixement.
- Identificar què és l’humanisme.
- Descobrir el gran segle de la literatura francesa.
- Analitzar l’obra de Cervantes i Shakespeare, i la seua interpretació actual.

CONTINGUTS
El Renaixement
- Context general
- Característiques literàries
- Literatura italiana
- Poesia: Ariosto i Tasso
- Prosa: Maquiavel i Castiglione
- Literatura castellana
- Poesia: Garcilaso de la Vega, Fray Luis de León, sant Joan de la Creu
- Prosa i teatre: Lazarillo de Tormes
- Literatura francesa
- Prosa: Rabelais
- Poesia: Pierre de Ronsard
- Assaig: Montaigne
- Literatura portuguesa: Luis Vaz de Camões
- Literatura anglesa: Spenser, Marlowe
- La prosa humanística: Erasme de Rotterdam, Thomas More
El Barroc
- Context general
- Característiques literàries
- Literatura castellana
- Prosa: Miguel de Cervantes
- Poesia: Quevedo, Góngora
- Teatre: Lope de Vega, Calderón de la Barca, Tirso de Molina
- Literatura anglesa
- Teatre: teatre elisabetià
- William Shakespeare
- Poesia: Johnson, Donne i Milton
- Literatura francesa
- Racine i Molière

COMPETÈNCIES
- Apreci de l’ús de la mitologia durant el Renaixement.
- Redacció de textos expositius.
- Lectura expressiva de fragments en prosa.
- Creació de textos de natura assagística.
- Confecció de quadres comparatius de textos literaris.
- Lectura dramatitzada.
- Síntesi de coneixements en treball de biblioteca.
- Atenció al diàleg entre la tradició i l’originalitat.
- Sensibilitat per les tradicions pròpies en el marc de les propostes universals.

16
IES Nou Derramador Departament de Valencià

- Valorar la visió de l’ésser humà des de la perspectiva actual.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Síntesi dels trets generals dels grans corrents literaris de l’edat moderna.
- Recerca bibliogràfica sobre poetesses de tots els temps.
- Anàlisi d’un tema poètic des de la literatura comparada.
- Reconeixement de textos paròdics, greus i humorístics.
- Comparació de la faula antiga i la moderna.
- Adequació als principis de debat oral i al respecte per les interpretacions alienes.
- Disposició en els treballs guiats i lliures de la matèria.

TEMPORITZACIÓ
- Durada aproximada per a aquesta unitat: 21 hores.

Unitat 4: El segle de les llums

OBJECTIUS
- Reconéixer l’esperit racionalista del segle XVIII fins a la Revolució Francesa, el
1789.
- Identificar els valors morals propis de l’època.
- Trobar els trets comuns entre la literatura del moment i les adaptacions
cinematogràfiques posteriors.
- Identificar els autors del segle i relacionar-los amb les seues obres.

CONTINGUTS
El segle de les llums
- L’enciclopedisme
- El pensament polític il·lustrat
- El neoclassicisme
- Els gèneres: l’inici de la novel·la contemporània

COMPETÈNCIES
- Redacció de textos expositius i recerca bibliogràfica sobre els autors del període.
- Memorització de fragments de la literatura universal i síntesi de coneixements en
treball de biblioteca.
- Atenció al diàleg entre la tradició i l’originalitat.
- Sensibilitat per les tradicions pròpies en el marc de les propostes universals.
- Adequació als principis del debat oral i el respecte per les interpretacions
alienes.
- Valorarció de la visió de l’ésser humà des de la perspectiva actual.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Síntesi dels trets generals de la il·lustració.
- Lectura expressiva de fragments en prosa.
- Creació de textos assagístics.
- Confecció de quadres comparatius de textos literaris.
- Disposició en els treballs guiats i lliures de la matèria.

TEMPORITZACIÓ
- Durada aproximada per a aquesta unitat: 19 hores.

17
IES Nou Derramador Departament de Valencià

Unitat 5: El Romanticisme

OBJECTIUS
- Identificar les aportacions dels dos grans moviments del segle XIX:
Romanticisme i realisme, com també els valors que han donat a l’estètica
contemporània.
- Reconéixer els motius i temes de la poesia romàntica.

CONTINGUTS
El Romanticisme
- Característiques
- Literatura alemanya
- J. W. Goethe
- F. von Schiller
- F. Hölderlin
- H. von Kleist
- Novalis
- H. Heine
- Literatura anglesa: Blake, Wordsworth, Coleridge, Byron, Shelley, Scott, Keats
- Literatura francesa
- Madame de Staël
- F. R. de Chateaubriand
- Literatura italiana: Manzoni, Leopardi
- L’esperit romàntic a través del teatre i de l’òpera
- El mite de Frankenstein

COMPETÈNCIES
- Identificar les aportacions dels dos grans moviments del segle xix:
Romanticisme i realisme, com també els valors que han donat a l’estètica
contemporània.
- Reconéixer els motius i temes de la poesia romàntica.
- Ús individual de la biblioteca.
- Recerca, redacció i revisió de textos que resumisquen obres de la literatura
universal.
- Reconeixement dels temes literaris en altres disciplines artístiques.
- Participació activa en les propostes de treball en equip dirigides pel professorat.
- Desenvolupament crític per comparar manifestacions literàries i pictòriques
diferenciades en el temps i en l’espai.
- Respecte pel treball dels companys i valoració dels treballs presentats en grup.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Producció de semblances biogràfiques d’autors coneguts.
- Adquisició de lèxic romàntic i interpretació de les idees que aquesta lírica
produeix.
- Reflexió sobre el mite de l’eterna joventut des de la sensibilitat de la fi del segle
XIX i acostament als mites contemporanis i a les seues tiranies.
- Coneixement de les tècniques narratives.

TEMPORIT ZACIÓ
- Durada aproximada per a aquesta unitat: 21 hores.

18
IES Nou Derramador Departament de Valencià

Unitat 6: La segona meitat del segle XIX

OBJECTIUS
- Reconéixer els motius i temes de la poesia romàntica.
- Identificar els temes i les tècniques de la novel·la realista.
- Contextualitzar els principis de la poesia actual iniciats en Baudelaire.
- Copsar tipus d’artistes i maneres de viure lligades a l’art.
- Comentar i relacionar fragments diversos.
- Utilitzar la biblioteca.

CONTINGUTS
- El realisme i el naixement de la novel·la contemporània
- El costumisme
- Una novel·la per a un temps: el realisme
- La novel·la francesa al segle xix
- Honoré de Balzac
- Gustave Flaubert
- Émile Zola
- Narrativa anglesa del segle xix
- Narrativa russa del segle xix
- Lev Nikolàievitx Tolstoi
- Fiodor Mikhàilovitx Dostoievski
- Anton Pàvlovitx Txèkhov
- El realisme en altres literatures
El simbolisme
- Característiques
- Charles Baudelaire i l’aparició de la poesia contemporània
- Mallarmé, Verlaine i Rimbaud
- L’esteticisme: Oscar Wilde

COMPETÈNCIES
- Participació activa en les propostes de treball en equip dirigides pel professorat.
- Desenvolupament crític per a comparar manifestacions literàries i pictòriques
diferenciades en el temps i en l’espai.
- Respecte pel treball dels companys i valoració dels treballs presentats en grup.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Valoració de la traducció com a portadora de tradicions presents en les
literatures pròpies.
- Valoració de la literatura com a herència cultural pròpia.
- Lectura expressiva de fragments en prosa.
- Creació de textos assagístics.

TEMPORITZACIÓ
- Durada aproximada per a aquesta unitat: 20 hores.

19
IES Nou Derramador Departament de Valencià

Unitat 7: Els nous enfocaments de la literatura en el segle xx i les transformacions

dels gèneres literaris

OBJECTIUS
- Reconéixer les línies generals de les tendències que configuren l’art del segle xx.
- Veure la manera com l’artista resol el seu conflicte amb el món.
- Identificar els moviments experimentals, la renovació de la novel·la i la nova
visió del teatre.
- Identificar la influència del cinema en la literatura.
- Fer el comentari narratiu i el comentari poètic.
- Interpretar les preocupacions que reflecteix l’art del segle xx.

CONTINGUTS
Les avantguardes
- Característiques
- El futurisme
- El cubisme
- El dadaisme
- L’expressionisme
- El surrealisme
La poesia en el primer terç del segle xx: influència del neosimbolisme
- Característiques
- Literatura anglesa
- T. S. Eliot
- W. B. Yeats
- E. Pound
- Literatura alemanya
- R. M. Rilke
- Literatura francesa
- P. Valéry
- Saint-John Perse
- Literatura italiana: Ungaretti, Montale
- Literatura portuguesa: Fernando Pessoa
- Literatura grega: K. Kavafis
- Literatura castellana: Darío, Machado, Juan Ramón Jiménez,
- García Lorca
- Literatura catalana: Carner, Riba, Foix, Espriu
La novel·la en el primer terç del segle xx: la revolució del jo
- La crisi de la novel·la realista
- Una nova concepció de la realitat
- La recerca de nous camins
- La fisonomia de la novel·la contemporània
- Anatomia temàtica
- Anatomia tècnica
- Literatura francesa: Marcel Proust, Marguerite Yourcenar
- Literatura anglesa: James Joyce, V. Woolf, E. M. Forster, A. Huxley
- Literatura germànica: Thomas Mann, Franz Kafka, Robert Musil
- Literatura italiana: Moravia, Pavese
- Literatura castellana: Unamuno, Baroja, Valle-Inclán
- Literatura catalana: Víctor Català, d’Ors, Pla, Rodoreda

20
IES Nou Derramador Departament de Valencià

- L’existencialisme
El teatre contemporani
- La crisi del model naturalista
- L’avantguarda teatral i Artaud
- El teatre èpic i Brecht
- El teatre de l’absurd: d’Ibsen a Ionesco

COMPETÈNCIES
- Capacitat d’elaborar antologies de textos partint d’un tema proposat.
- Adquisició de la consciència de crear textos amb finalitats estètiques.
- Sensibilització per comprendre els mateixos processos creatius en la literatura
universal i en la nostra.
- Valoració del text individual i apreci de l’ús correcte de la llengua.
- Valoració de l’escriptura com a eina d’interpretació de la condició humana.
- Respecte per la tradició i consciència dels temes plantejats per la literatura
contemporània.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Resum i estructuració dels coneixements rebuts.
- Manipulació dels textos literaris i creació de poemes avantguardistes.
- Interpretació de manifestos artístics i esquematització dels trets més
significatius.
- Lectura i anàlisi de poemes en prosa.
- Anàlisi de models narratius diferents.
- Estudi de la condició humana a partir dels narradors del segle xx.
- Comparació de poemes i contes, i anàlisi de la brevetat com a condició de l’obra
contemporània.

TEMPORITZACIÓ
- Durada aproximada per a aquesta unitat: 20 hores.

8. METODOLOGIA DIDÀCTICA
·Grup-classe: exposicions, debats, conclusions...
·Equips de treball que realitzen activitats de documentació, anàlisi de tècniques,
discussió, treballs...
·Parelles: per a reforçar l’expressió oral (dictats, diàlegs, correccions de
produccions escrites...).
·Individual: l’alumne elaborarà el seu propi quadern d’aprenentatge, on recollirà
les instruccions donades pel professor, la realització de les activitats i també les
corresponents correccions.
Per tal d'aconseguir els objectius adés proposats plantejarem, tot seguit, una sèrie
de criteris metodològics que ens ajuden a fer de l'ensenyament del valencià un fet
viu, dinàmic i pròxim al món dels aprenents:
- L'ensenyament ha de ser pràctic i actiu. Cal partir de la vida dels aprenents, de la
seua expressió oral i escrita, dels seus textos lliures.
- No donarem els continguts que els alumnes puguen descobrir per ells mateixos. Per
aconseguir-ho caldrà donar-los el material didàctic escaient a fi de provocar en ells
actituds que els porten a la reflexió.

21
IES Nou Derramador Departament de Valencià

- Cal respectar el ritme d'adquisicions i progrés de cada alumne i cada alumna.

Caldrà fer un treball col.lectiu i, quan siga necessari i possible, un treball individual
d'afermament.
- Emprarem tots els materials didàctics al nostre abast així com aquells materials i
eines provinents de les TIC. Ens servirem també de materials confeccionats pels
propis alumnes.

El fil conductor és, entre altres, el comentari de textos. Però, en aquest cas, es tracta del
comentari estilístic i literari, seguint els continguts que prescriu el decret que regula el
batxillerat (DOGV de 11 de juliol de 2008). Pretenem, així, reforçar la competència
discursiva i les estratègies discents de l’alumnat.

L’alumnat anirà endinsant-se en la pràctica del comentari de manera progressiva i

organitzada, a través d’activitats en què haurà de treballar diferents aspectes del
comentari a partir de diferents textos, els més adequats a tal efecte.

D’altra banda, els continguts dels diferents blocs estaran directament relacionats amb els
aspectes relatius al comentari de textos tractats en cada unitat. Aquesta mateixa
coherència entre comentari de text i continguts conceptuals es mantindrà, de manera que
el comentari i l’anàlisi de textos n’esdevindrà el nucli procedimental i actitudinal, sense
oblidar que els diferents apartats de cadascuna de les unitats seran treballats també de
manera procedimental i actitudinal.

Altres procediments que considerem importants són l’esquematització de continguts, els

resums, els treballs de creació i recreació sobre una gran diversitat de textos,
l’elaboració de mapes conceptuals i ús de fonts bibliogràfiques divulgatives i de creació,
és a dir, novel·les, obres de teatre i poemes i cançons que facen referència a la diversitat
de discursos.

9. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

♦ Llibre de text. Literatura Universal. 2n. de Batxillerat, de l’editorial

Castellnou. (2008).

A més del llibre de text, utilitzarem fotocòpies complementàries: reforçament lingüístic

(gramàtica i ortografia), explicacions de classe, i el treball personal (individual o en
grup) de l’alumne, tant a classe com a casa.

♦ Llibres de lectura:

Pel que fa a la lectura, es distribuiran sis llibres al llarg del curs, també amb
periodicitat trimestral, a més d’un llistat de lectures voluntàries per a aquell alumnat que
per diferents raons (millorar nivell, augmentar nota, ampliar coneixement literari)
desitge llegir-ne més, amb la corresponent valoració positiva en la seua avaluació.
- Sòfocles, Èdip rei. La Magrana.
- Dante, Infern (cants I-VIII). Ed. La butxaca. Traducció de Joan Francesc Mira.
- Shakespeare, Hamlet. Ed. Quaderns Crema.

22
IES Nou Derramador Departament de Valencià

- Flaubert, Madame Bovary. Ed. La butxaca. Traducció de Lluís Maria Todó.

- Baudelaire, Les flors del mal (“Spleen i ideal”). Ed. Labutxaca. Traducció de
Jordi Llovet.
- Kafka, La metamorfosi. Ed. Proa. Traducció de Jordi Llovet.

Cal assenyalar que hem proposat les edicions d´aquestes editorials, però la professora
pot canviar-ho si ho considera adient pels motius que considere.

♦ Quaderns de reforç i material complementari:

A l’aula seria convient comptar amb el Diccionari pràctic de l’ús del valencià, editat
per la Generalitat Valenciana, i amb el Vocabulari valencià-castellà, de l’editorial
Tabarca.

L´alumnat d´aquesta optativa empraran el quadern següent: Literatura Universal.

Textos i comentaris (2009) de l´editorial Castellnou. Malgrat tot utilitzarem aquells
manuals de consulta i llibres de text que considerem adients.També els passarem un
llistat de material de reforç, pagines webs i diccionaris per a que els puguen utilitzar.

S’utilitzarà també una varietat de recursos que hauran de ser significatius per tal
d’aconseguir la seua optimització, sempre guiats i exigits per l’activitat que vaja a dur-
se a terme. A més de l’aula de l’alumnat, es farà ús de la biblioteca, de l’aula
d’informàtica per treballar ferramentes informàtiques aplicades a la llengua i de l’aula
d’audiovisuals.

Algunes de les pel·lícules o música que podem veure o escoltar relacionades amb el
contingut de la matèria són les següents:

♦ Pel·lícules
- Poderosa Afrodita
- Excalibur
- Shakespeare in love
- Les relacions perilloses
- Blade runner
- Cyrano de Bergerac (1990, de Jean Paul Rappeneau)
- Harry Potter i la pedra filosofal (2001, Chris Columbus)
- Les cròniques de Narnia: el lleó, la bruixa i l´armari (2005, Andrew Adamson)
- Ser o no ser (1942, Ernst Lubitsch)
- Sentit i sensibilitat (1995 d´Ang Lee)
- Frankenstein (1931, de James Whale; 1998, de Kenneth Branagh)
- Moby Dick (1956), de John Huston
- Ballar en l´obscuritat (2000, de Lars von Trier)
- Els oblidats (1950, de Luis Buñuel)
- Recorda (1945, d´Alfred Hitchcock)
- Smoke d´Auggie Wren
- Conte de Nadal d´Auggie Wren
- Parc Juràsic (1993, Steven Spielberg)
- Alexandre el Gran

23
IES Nou Derramador Departament de Valencià

♦ Música
- La valkiria, de Richard Wagner
- The lady of Shalott, de Loreena McKenitt
- Romeu i Julieta, de Serguei Prokofiev (ballet)
- Romeo & Juliet, de Dire Straits
- Kissing you, de Des´ree
- Les noces de Fígar, de W. A. Mozart
- El barber de Sevilla, de G. Rossini
- Mephisto vals, de Franz Liszt
- “Vals de Margarita”, Faust, de Charles Gounod
- Romanza, de Clara Wieck
- “Tristesse”, Estudis, de Frédéric Chopin
- Fantasia improntu, de Frédéric Chopin
- “Liz on top of the world”, Orgull i prejudici, de Dario Marianelli
- “Mr Darcy”, Orgull i prejudici , de Dario Marianelli
- “Si, mi chiamano Mimi”, La Bohème, de Giacomo Puccini
- “ Visit d´arte”, Tosca, de Giacomo Puccini
- “Intermezzo”, Caballeria rusticana, de Pietro Mascagni
- “Consider yourself”, Oliver Twist (musical)
- “Arabesque”, de Claude Debussy
- “Claire de Lune”, Suite bergamasque, de Claude Debussy
- Trois Gymnopedies, d´Eric Satie
- “Amanéixer”, Així parlà Zaratrusta, de Richard Strauss
- Preludi a la migdiada del faune, de Claude Debussy
- Els àngels de Charlie (sintonia de la sèrie i de la pel·lícula)

12. CRITERIS D´AVALUACIÓ

♦ Assistència i participació a classe.

♦ Realització i lliurament del treball.
♦ Manera d’enfrontar-se al treball (grau de concentració i atenció, interés per la
matèria...).
♦ Prova sobre els llibres de lectura. Es llegiran al llarg del curs sis lectures
obligatòries, en principi dos per cada trimestre. D’aquestes lectures es realitzarà o bé
una prova escrita o bé una prova oral que seran necessàries superar-les per a
aprovar l’assignatura. La nota d’aquests controls serà numèrica. Si un alumne o
alumna demostra haver llegit més llibres que els obligatoris, la nota de l’avaluació
s’incrementarà positivament a criteri de la professora.
♦ Es realitzaran una o dos proves escrites a determinar segons considere la professora.
♦ Treballs, comentaris i exposicions orals quan la professora ho determine.

♦ Criteris de qualificació:
La qualificació que obtindrà l’alumnat en les avaluacions respectives serà la següent:

CONCEPTES o coneixements explícits i organitzats sobre el sistema lingüístic i les

condicions del seu funcionament en diferents situacions comunicatives: un 60% de la
nota

24
IES Nou Derramador Departament de Valencià

PROCEDIMENTS que es refereixen a les destreses per a la producció i la comentari

dels diversos textos literaris incloent en aquest apartat les lectures obligatòries com a
eina important: un 20% de la nota

ACTITUD de l’alumnat a l’aula, premiant-la quan siga afavoridora de la comunicació i

amb un ús no discriminatori: un 20% de la nota.

♦Tipus d´avaluació

L’avaluació de l’alumnat serà contínua i integradora, de manera que els continguts

tractats progressivament seran avaluats al llarg de tot el curs i no només durant el
període en què s’estudien.

♦Qualificació final

La qualificació final resultarà de la nota obtinguda a l’última avaluació o de la

mitjana de les tres avaluacions, segons convinga en cada cas.

♦Procediments i activitats d´avaluació i recuperació de l´aprenentage i proves d

´avaluació extraordinàries.

Al llarg del curs, si algun alumne ho necesita, se li proporcionarà el material necessari

perquè puga recuperar i assolir els continguts previstos.

Aquelles i aquells alumnes que al final del curs no tinguen una qualificació positiva
tindran l’oportunitat de recuperar la matèria mitjançant una prova extraordinària al
mes de maig. Si així i tot no reïxen, hauran de realitzar una sèrie d’activitats durant
l’estiu a fi de reforçar coneixements i poder superar la prova extraordinària de
setembre.

♦Criteris d'avaluació i recuperació batxillerat

1.- Per a determinar la nota de cada avaluació el seminari se centrarà en tres aspectes
fonamentals:
a.- Treballs i activitats. En aquest cas es tindrà en compte el contingut, però també es
valorarà la presentació, la correcta ortografia, la bona expressió i coherència i, en la
mesura del possible, l’originalitat o creativitat.

b.- Controls escrits i exàmens sobre els continguts que entren en cadascuna de les
unitats distribuïdes en els dos primers trimestres del curs. Ocasionalment si el professor
ho considera oportú, es realitzaran proves específiques per tal d’aprofundir sobre algun
aspecte concret, i podran ser de caràcter oral o escrit.
c.- Comentari de textos. Es realitzaran comentaris de textos de forma parcial durant les
dues primeres avaluacions, dedicant la tercera avaluació íntegrament al comentari de
text global i a fer pràctiques de Proves d’Accés a la Universitat perquè els alumnes que
aproven el curs i les desitgen fer, les puguen superar amb èxit.
A més, s’observarà l’actitud, la participació i l’ assistència a classe, de manera que les
mancances en aquests aspectes podrà influir negativament fins baixar la nota global.

25
IES Nou Derramador Departament de Valencià

D’acord amb la definició de l’objecte de l’aprenentatge i amb els objectius de l’Àrea de

Literatura Universal de 2n de Batxillerat, s’avaluaran tres tipus de continguts:

- Conceptes o coneixements explícits

- Procediments
- Actituds

2.- - Per a determinar la qualificació final del curs, es faran en cada avaluació els
exàmens pertinents de la programació del curs de 2n de Batx proposada per la
Conselleria d’Educació i Comentaris de text, tant en forma de treball a casa com en
forma d’examen a l’aula. Cas de no superar les avaluacions, comptaran amb una
RECUPERACIÓ, de forma que la NOTA FINAL serà la mitjana aritmètica de les tres.
En aquest nivell tindran el mateix valor les 3 avaluacions i la nota final serà la mitjana
d’aquestes tres notes, independentment que en algunes hagen predominat més les
qüestions teòriques i en altres les pràctiques de Comentari de text.
3.- Aquells alumnes que tampoc no superen l’avaluació global en maig, comptaran amb
una convocatòria a SETEMBRE, per a la qual realitzaran un examen global on faran un
examen semblant a la Prova de Selectivitat. (PAU) i la tercera, un examen de tipus
selectiu.

26
IES Nou Derramador Departament de Valencià

27