Llenguatges artístics

curs 2022-2023

Grau d’Història de l’art

Facultat de Geografia i Història
Universitat de Barcelona

Pla docent de l’assignatura

Professora: María Bendito / maria.bendito@ub.edu

1
 Informació bàsica

Horaris de classe:
dilluns i dimarts / 17-18.30h / aula 304

Horaris de pràctiques:
16 novembre 2022 (dimecres) / 10-16h / Seminari específic de l’assignatura
30 novembre 2022 (dimecres) – a determinar canvi de data

Horaris de tutories:
concertant cita a maria.bendito@ub.edu / dimarts / 16-17h / Departament Història de
l’art / 5ª planta / despatx 5030 / extensió 37592

Horari examen oficial:

25 gener 2023 (dimecres) / 16-18h / aula 305

Horari examen reavaluació:

10 març 2023 (divendres) / 19-21h / aula 305

2
 Objectius d’aprenentatge

L’assignatura Llenguatges artístics vol introduir a l’alumnat a la comprensió, l’estudi i la

lectura de la manifestació artística de forma integral contemplant el seu procés d’ideació,
la seva ‘materialització’, el seu valor i recepció sociocultural i el seus paradigmes de forma
transversal.

Sent aquest l’objectiu principal i considerant la formació de l’alumnat, s’escullen unes línies
o blocs generals (vegeu Programa bàsic de l’assignatura) dels diferents tipus de
llenguatge artístic per a la comprensió de la Història de l’Art que pauten el transcurs de
l’assignatura i que considerem són les adients per a adquirir uns coneixements i
competències bàsiques. Per aquest motiu i donades la dinàmica pedagògica i les
possibilitats d’aprenentatge, es marquen els següents objectius secundaris:

- Saber localitzar la manifestació artística dins el conjunt de les dinàmiques culturals

i identificar quines relacions i de quin tipus estableix l’objecte artístic amb altres
camps d’acció.
- Comprendre que existeixen una diversitat de llenguatges artístics i poder ubicar
la seva aparició en una línia cronològica. És a dir, identificar aquells
esdeveniments, juntament amb les seves raons, que han facilitat l’emergència de
nous llenguatges i canvis en aquells ja existents.
- Adquirir els coneixements de quines són les diferents particularitats (tècniques,
materials, compositives, discursives, cronològiques...) de cada llenguatge artístic. És
a dir, saber quins són els elements que s’han de distingir i posar en valor quan
parlem, llegim o escrivim sobre un llenguatge artístic o un altre.
- Adquirides les especificitats distintives, poder formular un pensament crític que les
interrelacioni donades les seves interferències.
- Adquirir la nomenclatura adient per referir-se les diferents fases culturals,
moviments artístics, llenguatges, tècniques, etc.
- Familiaritzar-se amb propostes teòriques de l’àmbit de la Història de l’art i lectures
de caràcter científic que permetin l’adquisició d’un vocabulari científic i, molt
especialment, d’un pensament.

3
 Metodologia

L’assignatura contempla diverses línies metodològiques diferents entre si. En primer lloc, el
contingut dels blocs que conformen el pes teòric de l’assignatura es basen en un exercici
d’abstracció que sintetitza el que considerem són les eines essencials per a la comprensió
i l’estudi dels diferents llenguatges artístics. Aquest exercici d’abstracció intenta defugir
del que es considera obsolet en la disciplina de la Història de l’art tradicional per tal
d’inserir-la en un espai des d’on es pugui interrelacionar amb altres pràctiques
intel·lectuals i que respongui a la complexitat de la societat actual.

Donats aquests blocs, problemes o enunciats principals de l’assignatura que alhora es

plantegen de forma crítica i transversal, s’aplica una segona metodologia basada en la
selecció de casos d’estudi que permetin comprendre el que es proposa demostrant-ho.

Aquests continguts teòrics es veuran complementats amb exercicis de lectura (vegeu

apartat Lectura obligatòria), comprensió i síntesi de textos vinculats als diversos blocs
teòrics.*

D’altra part, es considera una línia metodològica basada en l’exercici d’experimentació

personal amb l’objecte artístic. Aquesta línia es fonamenta en la sortida a un o diversos
centres museístics que hauran de servir per amplificar la comprensió de la part teòrica. Es
demana una participació activa, és a dir, que faci servir l’eina dialògica com a recurs
d’aprenentatge.**

Finalment i donada l’avaluació, l’altra línia metodològica d’aprenentatge recau en

l’execució de diferents unitats avaluables (vegeu apartat Sistema d’avaluació continuada
i única) que hauran de demostrar positivament l’adquisició dels objectius.

*És possible que al llarg de l’assignatura es proposin altres materials de lectura per analitzar a
l’aula. En cas que es doni així, es vehicularan a través del Campus Virtual i es demanarà que
l’alumnat els hagi llegit amb anterioritat a la classe.

**Aquesta qüestió queda subjecta a la determinació de l’horari/s i dia/es de la pràctica/es.

4
 Programa bàsic de l’assignatura

BLOC 1. ART I LLENGUATGE

Aproximació al concepte d’art
- Definició, funció, agents, importants canvis històrics
El binomi art-història o la Història de l’art
- Història vs Història de l’art vs Història cultural vs Història intel·lectual
- Era cultural vs moviment cultural
- Denominacions problemàtiques
- L’art en l’eix cronològic
Aproximació als diferents llenguatges artístics
- Revisió historiogràfica

BLOC 2. LLENGUATGES ARTÍSTICS TRADICIONALS

Pintura
- Materials i tècniques
- Representació de l’espai
- Llum i color
- Composició i geometria
- Temes, gèneres, abstracció
Escultura
- Materials i tècniques
- Espai i volum
- Composició i proporció
- Repòs i moviment
- Llum i color
- Escultura pública

BLOC 3. ARTS DE L’OBJECTE*

Artesania, Arts decoratives, Disseny
- Paràmetres per a la seva definició
- Tipologies històriques

5
BLOC 4. ARQUITECTURA*
- Definició, principis i composició de l’arquitectura
- Materials, estructures i sistemes constructius
- Sistemes de representació de l’arquitectura
- Tipologies històriques

BLOC 5. ARTS DE MASSES*

Fotografia, Cinema, Internet
- Paràmetres per a la seva definició
- Tipologies històriques

BLOC 6. ART CONTEMPORANI

Per a una definició de l’art contemporani
Gèneres, temes i discursos teòrics

*En alguns casos la impartició teòrica d’aquests llenguatges es farà a través del Seminari
programat el dia 16 de novembre.

6
Sistema d’avaluació continuada i única

El sistema d’avaluació continuada de l’assignatura consta de cinc proves diferents que es

divideixen en dues tipologies: treball i examen. Quant a treball se’n demanen quatre de
diferents.

1. Elaboració de quatre textos/treballs que analitzin quatre diferents llenguatges

del total dels vistos a l’assignatura. Per acompanyar la realització d’aquest
exercici es dedicarà una sessió a presentar les seves parts, el mètode de selecció
de la informació, la distribució de la informació i la mostra de diversos casos
exemplars. L’objectiu d’aquest exercici és que l’alumnat es familiaritzi amb el
màxim de llenguatges artístics diferents i que sigui capaç d’elaborar el comentari
de cada una de les obres tot i articulant el vist a classe. És a dir, que realitzi un
redactat on exposi, a partir del plantejament de l’assignatura, la seva visió
analítica i crítica sobre com l’obra escollida articula els preceptes que li
corresponen donat el seu llenguatge específic tot incorporant idees que pertanyin
a la lectura obligatòria, la bibliografia específica i on es demostri l’adquisició de
vocabulari propi de la disciplina. Ha de quedar palesa la visió de l’alumnat sobre
el tema. Al llarg del curs l’alumnat convindrà amb la professora quina és la seva
selecció. L’extensió da cada un d’aquests treballs és de tres pàgines, títol, imatge
i bibliografia a part. La data d’entrega màxima d’aquest treball és el 19 de
desembre a l’aula en format imprès. No obstant això, és possible entregar-los
gradualment. El valor de cada un d’ells és d’un 15% de la nota final, és a dir, els
quatre sumen un 60%.

En tots i cada un d’ells es tindrà especial cura en fer ús d’una escriptura intel·ligible,
correcta, endreçada i, en definitiva, pròpia d’uns estudis superiors. També es tindrà cura
de fer servir un sistema de citació bibliogràfica de caràcter científic. Finalment, s’adquirirà
la responsabilitat de no obtenir la informació d’espais (especialment els virtuals) que no
corresponguin, no tinguin autoria, no siguin crítics ni estiguin contrastats o de bibliografia
de divulgació. Tots els punts anteriors es tindran en altíssima consideració a l’hora de
puntuar els treballs.

7
 2. Examen. Segons el desenvolupament del temari al llarg del curs i la resposta de
l’alumnat es considerarà un tipus d’examen o altre. En qualsevol dels casos
l’examen serà presencial, es durà a terme el dia oficial programat per la
Universitat de Barcelona (vegeu apartat Informació bàsica) i serà de caràcter
reflexiu, és a dir, de tipus plantejament d’un problema o pregunta i resposta. El
valor de l’examen és d’un 40% de la nota final.

Pel que fa a l’avaluació única, aquesta constarà d’un únic exercici idèntic a l’examen
d’avaluació continuada pel que fa calendari i contingut però amb un valor del 100% de
la nota final.

8
 Lectura obligatòria

La lectura que a continuació es presenta no es penjarà al Campus Virtual de l’assignatura

per tractar-se d’un volum íntegre i voler dinamitzar la recerca de material bibliogràfic a
l’alumnat. Tenint en compte això, la teniu disponible al CRAI i també a les llibreries.

Juan Antonio Ramírez, El objeto y el aura. (Des) orden visual del arte moderno.
Madrid: Akal, 2015 (2009).

Aquesta lectura és de caràcter obligatori. Es destinaran sessions teòriques a la posada en

comú a l’aula per acompanyar a l’alumnat en el procés de la seva comprensió. No obstant
això, es recomana que l’alumnat es faci càrrec d’anar endinsant-se en el text abans no
s’anunciï quin dia es farà a l’aula.

9
 Bibliografia

(Vegeu apartat Bibliografia recomanada al Campus Virtual)

10