Professional Documents
Culture Documents
Universitat Oberta
de Catalunya
Pla docent
Índex
Presentació
Descripció
Coneixements previs
Objectius i competències
Continguts
Recursos
Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura
Metodologia
Avaluació
Informacions sobre l'avaluació a la UOC
Avaluació continuada
Avaluació final
-2-
Feedback
Dates clau
Presentació
Descripció
En aquesta assignatura adoptarem un discurs renovador que es proposa redibuixar les definicions epocals
de Renaixement, Barroc i Il·lustració (Il·luminisme), i que es proposa sobretot una lectura dels textos
catalans sense apriorismes.
S'hi deixen ben establerts els conceptes de Renaixement, Barroc i Il·lustració, en connexió amb el context
cultural europeu coetani, i també les especificitats en l'àrea catalana. Igualment es dedica una atenció
proporcional al seu pes en la producció global, mitjançant la lectura i comentari de textos originals, a
cadascun dels gèneres i autors principals del període.
Es treballa a partir dels mòduls didàctics preparats per investigadors reconeguts de l'especialitat (Eulàlia
Duran, Albert Rossich, Josep Solervicens o Pep Valsalobre). La proposta didàctica es pot complementar
amb una tria de lectures d'obres literàries originals (o fragments) del període i amb la lectura selectiva de
bibliografia sobre l'abordatge de la literatura d'època moderna i sobre els criteris actualitzats en la seva
valoració.
L'assignatura se supera mitjançant el seguiment positiu de les diverses activitats d'Avaluació continuada (70
%) i una Prova de síntesi final (30%), o bé alternativament mitjançant un Examen final.
Té la seva continuïtat natural en l'assignatura optativa Literatura i cultura i del Barroc i la Il·lustració, matèria
d'aprofundiment que planteja un recorregut a partir de pressupòsits més centrats en les problemàtiques
socials i culturals, en els usos lingüístics o en els gèneres memorialístics i historiogràfics.
Coneixements previs
No cal tenir coneixements previs sobre aquesta àrea d'estudi.
El grau de domini de la llengua escrita (expressió i normativa) es tindrà en compte en aquesta assignatura,
com en totes, des del primer moment. En cas d'estudiants amb dèficits importants se n'informarà el
propi estudiant, el seu tutor i el professor responsable de l'assignatura, a fi que li recomanin formacions
complementàries en aquest terreny i l'adverteixin que la persistència dels dèficits al final de semestre pot
comportar la no superació de l'Avaluació Continuada.
Objectius i competències
Objectius
1. Aprendre a llegir i comentar de manera contextualitzada els textos literaris catalans del Renaixement, el
Barroc i la Il·lustració.
2. Llegir i posar en relació amb els textos literaris catalans els textos literaris d'altres literatures europees
(sobretot la castellana, però també la italiana i la francesa --encara que sigui a partir de traduccions--).
3. Posar en relació les manifestacions literàries amb els textos teòrics sobre literatura.
4. Relacionar el context cultural, artístic i teoricoliterari amb les pràctiques literàries concretes.
5. Llegir, resumir i ressenyar algunes mostres bàsiques de la bibliografia contemporània sobre les tres
èpoques modernes; saber relacionar aquesta bibliografia amb els textos literaris llegits.
6. Ser capaç de produir textos coherents, cohesionats i adequats al context que es demana.
Competències Específiques
1. Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura
catalana
1.2. Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural catalana.
2.1. Anàlisi crítica de textos literaris representatius d'un període, moviment o autor
2.2. Analitzar textos a partir d'una comprensió de les convencions dels diferents gèneres literaris.
3.1. Comprendre i relacionar la creació literària amb els processos sociolingüístics de la llengua catalana.
4. Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials: funcions
socials i funcions comunicatives
4.1. Saber relacionar gèneres i moviments literaris i artístics amb qüestions sociolingüístiques i amb els usos
del català.
-4-
5.1. Conèixer les etapes i els moviments principals de la història de la cultura catalana, i els seus actors més
importants, així com l'evolució històrica dels diversos processos simbòlics i culturals en el context específic
de la cultura catalana.
Competències transversals
6.1. Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-
les de manera clara, rigorosa i precisa.
Continguts
El curs s'estructura en quatre unitats: una primera, introductòria, i tres més que s'ocupen de l'estudi del
Renaixement, el Barroc i la Il·lustració i de les seves manifestacions literàries en l'àrea lingüística catalana.
3. El Barroc: concepte, definició, límits i nocions clau. La literatura catalana del Barroc.
UNITAT 1
UNITAT 2
El Renaixement: concepte, definició, límits i nocions clau. La literatura catalana del Renaixement
En aquesta unitat ens ocuparem del concepte de Renaixement: què caracteritza el Renaixement en general
i com es concreta a l'àrea catalana. Caldrà fer referència també a alguns textos que marquen el pensament i
les pràctiques literàries renaixentistes arreu, com ara la Poètica d'Aristòtil.
Un cop assumida aquesta contextualització, prendrem contacte directe amb els textos literaris. El teatre és
un dels gèneres que més evolucionen, sobretot a partir de la imitació dels models grecollatins, que durant el
Renaixement són redescoberts i readaptats. Dins de la prosa literària del Renaixement, prestarem especial
atenció a dos gèneres literaris que, tot i que no són nous, reben un impuls especial (de teorització i de
pràctica) durant aquesta època: el diàleg i l'epístola. Del primer en tenim exemples com El Cortesano de
Lluís del Milà, però sobretot, com Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig. Pel que
fa a la poesia del Renaixement català, s'articula sobretot a partir de la fluctuació constant entre dos pols:
d'una banda, el respecte per una sòlida tradició poètica representada per Ausiàs Marc, Jaume Roig i d'altres
models catalans medievals; i, d'altra banda, una nova manera de fer poètica, que imita sobretot els models
italians (ja sigui directament, ja sigui a partir de la literatura castellana), però també castellans i francesos.
En aquest panorama destaquen els noms de Pere Serafí i Joan Pujol.
UNITAT 3
-5-
El Barroc: concepte, definició, límits i nocions clau. La literatura catalana del Barroc
La tercera unitat servirà per presentar el concepte de Barroc. Com d'un adjectiu negatiu aplicat sobre els
textos pels autors neoclàssics, el terme barroc passa a designar una època caracteritzada pels conceptes
de meravella, novetat, desengany del món, per una relectura (diferent) del classicisme, per la fusió de
gèneres...
Veurem com els màxims representants del Barroc català comparteixen amb els homòlegs europeus les
preocupacions i els gustos estètics. En teatre ens ocuparem de la profunditat temàtica i formal que proposa
Francesc Fontanella a les seves obres dramàtiques, la Tragicomèdia i Lo desengany. En poesia veurem
que els pretesos jocs de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, van molt més enllà de l'estirabot,
contràriament al que una tradició que l'havia llegit superficialment volia fer creure; també com Francesc
Fontanella, el màxim representant de la segona generació barroca, és un poeta complet, que viu en i per
la literatura. Pel que fa a la prosa de ficció, ens ocuparem de les mostres existents en llengua catalana i
mirarem d'entendre quina és la raó de la seva migradesa.
UNITAT 4
La unitat 4 versarà sobre la Il·lustració o Il·luminisme, i sobre els problemes conceptuals i estètics de fer
servir aquesta etiqueta per a la producció artística. El Segle de les Llums o de la Raó, en la terminologia
de l'època, porta associades les nocions clau de norma, de cànon, de bon gust, de puresa, etc. Caldrà
veure fins a quin punt el terme Neoclassicisme pot ser útil per parlar del vessant estètic il·lustrat o cal una
redefinició de termes i accepcions.
Pel que fa a la producció literària, repassarem les mostres representatives de la literatura il·lustrada o
il·luminista (o neoclàssica?) de l'àmbit català. El màxim representat és, sens dubte, el menorquí Joan Ramis
i Ramis i la seva trilogia teatral Lucrècia, Rosaura i Arminda. En l'àmbit de la poesia farem un repàs per la
fragmentada tradició lírica, i pel que fa a la narrativa buscarem les traces de la nova prosa, que precedirà
l'eclosió del segle novel·lesc per excel·lència, el XIX.
Recursos
Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura
Material Suport
ISBN: 8472568679
-7-
•
Garcia, Francesc Vicent, (2000). La Armonia del Parnàs. Edicions de la Universitat de Barcelona ;
ISBN: 8483381680
•
(2000). Corpus d'antiga poesia popular. Barcino
ISBN: 8472266885
•
(2010). Del Cinccents al Setcents :tres-cents anys de literatura catalana. Vitel·la
ISBN: 9788493716257
•
(2006). Francesc Fontanella :una obra, una vida, un temps. Vitel·la
ISBN: 8493529516
•
(1994). Història de la cultura catalana. Edicions 62
ISBN: 8429745440
•
Rubió i Balaguer, Jordi, (1984). Història de la literatura catalana. Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya :
ISBN: 8472026507
•
(1995). Història, política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana
ISBN: 8441224838
•
Rossich, Albert, (2011). Literatura catalana moderna, siglos XVI-XVIII. Síntesis
ISBN: 9788497567930
•
Ramis i Ramis, Joan, (2019). Lucrècia. Edicions Vitel·la
ISBN: 9788494383991
•
Fontanella, Francesc, (2015). O he de morir o he d'amar :antologia poètica de Francesc Fontanella.
Empúries
ISBN: 9788416367177
•
(2009). Panorama crític de la literatura catalana. Vicens Vives
ISBN: 9788468200439
•
Rossich, Albert, (2014). El Plurilingüisme en la literatura catalana :retòrica, versemblança, diglòssia.
Vitel·la
ISBN: 9788493851460
•
Pujol, Joan, (2019). Els Poemes de Lepant. Barcino
ISBN: 9788472268418
-8-
•
(2006). Poesia catalana del barroc :antologia. Vitel·la
ISBN: 8493529540
•
Fontanella, Francesc, (1995). La Poesia de Francesc Fontanella. Curial
ISBN: 8472569225
•
(2009). La Poètica barroca a Europa :un nou sistema epistemològic i estètic. Punctum & Mimesi
ISBN: 9788493609498
•
(1996). Renaixement a la carta. Departament de Filologia Catalana Secció Literatura de la Universitat
de Barcelona ;
ISBN: 8476028407
•
(1982). Teatre barroc i neoclàssic :Francesc Fontanella, Joan Ramis i Ramis. Edicions 62
ISBN: 842971930X
Metodologia
Es parteix de la idea que la principal tasca d'un filòleg és comentar i contextualitzar els textos. Per això, es fa
un èmfasi especial en el contacte directe amb els textos literaris (PACs 2, 3 i 4).
Per emmarcar els textos cal tenir present la bibliografia sobre la matèria i per aquesta raó, en alguns casos
s'incideix també en la lectura i ressenya d'alguns elements de bibliografia bàsica sobre la cultura-literatura
de Renaixement, Barroc i Il·lustració. La bibliografia seleccionada no és excessiva i s'han triat aquells
estudis que són més significatius, per la visió que aporten o per la transcendència que han tingut en la
historiografia-crítica literària del període.
Com que la UOC promociona especialment els instruments en línia i digitals, també s'intentarà de fer servir
al màxim els recursos sobre cultura i literatura modernes que estiguin disponibles a la xarxa. Es valorarà
que l'estudiant els domini i, sobretot, que sàpiga discriminar-ne la vàlua adequadament.
És un objectiu general dels estudis de Filologia i Humanitats de la UOC que els estudiants siguin capaços
de produir diversos textos i d'adaptar-se al que demana un context determinat. Per això, es farà un èmfasi
especial, sobretot en l'avaluació continuada, a reflexionar sobre la literatura moderna en català a partir de la
producció textos diferents. A més, es demanarà sempre la correcció lingüística dels textos.
Avaluació
Informacions sobre l'avaluació a la UOC
-9-
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent
fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia,
o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes
irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les
activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final
de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara
xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa
(internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o
perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de
comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a
l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu
treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons).
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant
l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona
avaluació.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
AC = 70%
PS = 30%
Notes mínimes:
- PS = 3.5
Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final
de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.
EX = 65%
AC = 35%
Notes mínimes:
- EX = 4.0
Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX.
Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no
permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.
En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació
només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda
a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la
qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació
final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.
Avaluació continuada
Per aconseguir un seguiment correcte del curs, s'haurà de superar el procés d'avaluació continuada de
la manera que es detalla més avall. També es pot preparar el curs a través dels mòduls, les lectures i les
indicacions del consultor; i presentar-se a l'examen final.
L'avaluació està íntimament relacionada amb els objectius de l'assignatura. Es dóna especial importància
a la comprensió i comentari raonat dels textos literaris catalans del Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.
L'alumne haurà de ser capaç de relacionar aquests textos amb el context, d'aplicar la bibliografia llegida
i d'elaborar síntesis noves a partir de conceptes apresos en la matèria. Així, els exercicis no haurien de ser
reproduccions del que diuen els materials de l'assignatura i la bibliografia, sinó noves visions, elaborades per
l'estudiant a través dels coneixements adquirits. Si el consultor detecta que s'ha plagiat o copiat un exercici
(vegeu més avall les indicacions sobre plagi), totalment o parcial, la PAC estarà automàticament suspesa amb
una qualificació de 0.
Per superar l'avaluació continuada cal presentar les PAC de l'itinerari proposat més avall i superar-les
globalment. L'estudiant tindrà, doncs, l'oportunitat de fer-se un itinerari d'AC a la seva mida. Si així ho
vol, podrà presentar totes les PAC o, per les raons que sigui, prescindir d'un exercici. Aquesta mesura vol
donar flexibilitat a l'estudiant i ajudar-lo a seguir l'AC.
Els comentaris dels textos proposats poden tenir formes diverses: per exemple, es pot demanar a un
estudiant que redacti una PAC pensant en un públic concret, en una publicació específica o, fins i tot, en una
exposició oral. Aquesta mesura vol propiciar la creativitat en les PAC i, sobretot, vol incentivar la diversitat
de les tipologies textuals que un filòleg ha de dominar.
Els enunciats de les PAC (que es penjaran en el moment en què comenci cada exercici) contindran de
manera detallada les instruccions per a poder-les resoldre i, si és necessari, els materials complementaris
que cal consultar. També es detallarà el valor de la PAC dins del còmput de l'avaluació global de
l'assignatura.
Els exercicis s'han d'entregar en la data fixada pel consultor. No respectar la data pot ser motiu d'un rebaix en
la nota de la PAC En cas de força major, l'alumne es pot posar en contacte amb el consultor a través del seu
correu personal.
Entrevista
En qualsevol moment del semestre el/la docent pot demanar a l'estudiant una entrevista breu en format
síncron per parlar del seu progrés en l'assignatura o per comentar amb més detall alguna de les PAC.
Itinerari d'AC
- 11 -
0) Aquesta PAC 0 no és matèria avaluable, sinó només una activitat d'acollida, destinada a rebre l'estudiant
dins l'aula virtual a començament de semestre. Per tant, és optatiu fer-la o no. L'objectiu d'aquesta PAC és
servir de guia a l'estudiant i esperonar-lo a seguir l'AC. Com que no és avaluable, no constarà al registre
d'avaluació continuada i no tindrà nota. Podrà prendre formes diverses: debat al Fòrum, qüestionari,
comentari...
La PAC1 consisteix en un exercici sobre la unitat 1 i la bibliografia que s'hi relaciona: versarà sobre la
literatura moderna catalana en general.
III) PAC 2, 3 i 4 (cadascuna amb un valor del 25% del valor total de l'AC)
Cada unitat comptarà amb unes preguntes per reflexionar sobre els continguts de la unitat. La participació
en el debat sobre qüestions proposades per la professora és opcional, però aquells estudiants que no hi
participen no podran obtenir més d'un 9 en la nota de l'AC.
V) Prova de síntesi
Els estudiants que hagen optat per l'AC han de fer un exercici escrit el dia i en l'hora que la UOC determina.
A causa de la situació d'emergència generada per la COVID19, totes les proves finals seran virtuals i es faran
amb el sistema de reconeixement facial.
Examen final
Els estudiants que optin per l'examen final han de fer un exercici escrit el dia i en l'hora que la UOC
determina.
A causa de la situació d'emergència generada per la COVID19, totes les proves finals seran virtuals i es faran
amb el sistema de reconeixement facial.
L'exercici té en compte tota la matèria del curs i es proposa avaluar les mateixes competències que en l'AC.
L'examen constarà, com a mínim, d'un exercici de comentari de text (bloc pràctic) i el desenvolupament
redactat d'un o uns ítems del temari (bloc teòric).
En general, per facilitar la feina de correcció, les PAC es lliuren al consultor en format *.DOC, *.DOCX o
*.RTF. Excepte que s'indiqui el contrari, més val no fer servir el format *.PDF per entregar activitats. El nom
de l'arxiu hauria de seguir la nomenclatura següent: PAC núm. + guió baix + 1r cognom de l'alumne (tot en
- 12 -
minúscula i sense accents); així, en cas que l'alumne es digui Pere Vallrovira i Gual, i lliuri la tercera PAC,
l'arxiu s'hauria de dir: «pac3_vallrovira».
Seria convenient que, amb vista a l'homogeneïtat de la correcció, els textos lliurats complissin els requisits
formals següents:
Evidentment, sempre que estigui justificat, es poden contravenir aquestes convencions, però fóra bo
comunicar-ho al consultor.
A més dels requisits marcats, l'estudiant ha de respectar l'extensió proposada per al desenvolupament de
cada PAC; excedir l'espai permés podrà comportar una penalització en la nota de la PAC.
Abandonament d'AC
Si l'estudiant presenta un mínim de dues PAC s'entén que ha optat per seguir l'AC i, en conseqüència, té
qualificació final d'AC. Per tant, si després d'haver lliurat dues PAC abandona l'AC, al registre li constarà la
qualificació de "Suspens" i no pas de "No presentat".
Plagi i còpia
(a) de fonts en paper (llibres, articles, inclou els mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui
dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-los passar per propis;
(b) de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta
el seu treball i el que el manlleva i l'aprofita).
Des de la nostra titulació, volem treballar per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:
D'una banda, cal informar i formar més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre
el que s'ha de considerar plagi i el que no. Aquesta és una competència inclosa en diverses matèries i que
es treballarà i s'avaluarà específicament al llarg del grau.
En els enllaços que trobeu a continuació hi ha alguns materials sobre el tema, elaborats per l'equip de
professorat, que us poden ajudar a evitar el plagi i a citar correctament les fonts que feu servir:
• Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic: recurs multimèdia, que també
teniu disponible a l'aula, on podeu consultar i resoldre qualsevol dubte que tingueu sobre com citar i
referenciar en els textos acadèmics.
• Com evitar el plagi?: document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi.
D'altra banda, convé deixar clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en
l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient atès que el fet queda registrat i la reincidència es
considera un agreujant, tal com recull l'apartat "Informacions sobre l'avaluació a la UOC" en aquest mateix
Pla docent.
Finalment, cal tenir molt en compte que en el cas que dos treballs d'estudiants diferents, en una mateixa
assignatura i semestre, presentin coincidències suficients per deduir que l'un és còpia de l'altre, es
consideren tots dos com a plagiats, independentment de quin pugui ser-ne l'original. Per tant, és
indispensable que els estudiants que vulguin elaborar conjuntament algun treball o pràctica, obtinguin
prèviament el consentiment del consultor.
Avaluació final
- 13 -
Els alumnes que segueixin l'AC i assoleixin bons resultats superaran l'assignatura.
Els alumnes que no hagin superat l'Avaluació Continuada, o aquells que, per les raons que sigui, decideixin
prescindir-ne, tenen la possibilitat de presentar-se a un examen final, que tindrà el perfil indicat en l'apartat
d'avaluació.
A causa de la situació d'emergència generada per la COVID19, totes les proves finals seran virtuals i es faran
amb el sistema de reconeixement facial.
Feedback
El feedback amb el professor s'estableix regularment a partir dels exercicis que serveixen de base per
a l'avaluació continuada. Tant pel seu disseny com per la manera en què es corregeixen, permeten la
interrelació amb el consultor. Es tracta, doncs, d'un feedback majoritàriament formatiu.
D'altra banda, per a qualsevol altre aspecte que no estigui contemplat en el desenvolupament del curs, els
alumnes poden posar-se en contacte amb el consultor per via del correu electrònic. El lapse de resposta és
d'unes 48 hores aproximadament.
Dates clau
Activitats avaluables
PAC2: ANÀLISI
D'OBRES 01/04/2023 16/04/2023 - -
LITERÀRIES DEL
RENAIXEMENT
PAC3: ANÀLISI
POÈTICA I DEBAT.
LA POÈTICA 27/04/2023 21/05/2023 - -
DE GARCIA I
FONTANELLA
PAC4: LECTURA
CRÍTICA I 29/05/2023 11/06/2023 - -
PRESENTACIÓ
POWER POINT
Activitats no avaluables
- 14 -
Unitat 1. Literatura
catalana moderna: 06/03/2023 12/03/2023 -
presentació general
Unitat 2. El Renaixement:
concepte, definició,
límits i nocions clau. La 24/03/2023 31/03/2023 -
literatura catalana del
Renaixement.
Unitat 3. El Barroc:
concepte, definició, límits
i nocions clau. Literatura 17/04/2023 26/04/2023 -
catalana del Barroc
Unitat 4. La Il·lustració:
concepte, definició, límits
i nocions clau. Literatura 22/05/2023 28/05/2023 -
catalana de la Il·lustració