L’art de Roma i l’Antiguitat Tardana

L’art de Roma i l’Antiguitat Tardana

Curs 2017–2018

Professor: Dr. Antoni Conejo

mail: aconejo@ub.edu  
twitter: @toniconejo72
http://ub.academia.edu/ToniConejo  
Grup de recerca: ‘Magna Ars’ (http://www.ub.edu/magnaars/ca/)
Assignatura: L'art de Roma i l’Antiguitat Tardana
Codi: 360104
6 crèdits obligatoris del Grau d’Història de l’Art
Horari classes teòriques:
Grup A1: Dilluns i dimarts, 09:30–11:00 h (Aula 306)
Grup B1: Dilluns i dimarts, 12:30–14:00 h (Aula 305)
Horari de tutoria:
Dr. Antoni Conejo: Dilluns i dimarts, 11:00–12:00 h (despatx 5044)
Examen (convocatòria de gener):
Grup A1: 22 de gener 2018, 09:00–11:00 h (Aula 306)
Grup B1: 22 de gener 2018, 12:00–14:00 h (Aula 305)
Examen (Revaluació):
Grups A1 i B1: 14 de març 2018, 10:00–12:00 h (Aula 305)

Objectius
L'objectiu bàsic d'aquesta assignatura és assolir una base sòlida de
coneixements de la Història de l'Art de l'època imperial romana i de
l'Antiguitat Tardana. Aquests coneixements es pretén que ho siguin no
només d'obres o d'artistes concrets, d'aspectes formals o iconogràfics
sinó, sobretot, de la problemàtica historicoartística, és a dir, dels
processos històrics que determinen els accents i tendències de
l'expressió artística, de les seues funcions i de la seua instrumentalització.
 L’art de Roma i l’Antiguitat Tardana

La transcendència de les formulacions clàssiques, del llenguatge figuratiu

com a vehicle d'expressió determinant, de les estructures
arquitectòniques, dels ordres, de la literatura artística generada en aquesta
cultura són fonamentals per a la comprensió de la cultura occidental, de la
formació del gust en època moderna. Es bàsic, per tant, saber
comprendre i valorar cóm es creà un llenguatge, un canal d'expressió
capaç d'arribar a adquirir valors d'universalitat i que mai no restà tancat a
l'estret marc de la seua creació o del territori on es desenvolupà. El món
romà aconseguí, a través del filtre hel·lenístic i d'una gran capacitat de
comprendre, assimilar i transformar l'enorme herència grega, que aquest
llenguatge, de complexa gènesi, adquirís uns valors de senzillesa, que el
feren intel·ligible universalment.
En la segona part de l'assignatura es pretén donar a entendre el significat i
alhora esclarir la complexitat d'un període històric, l'Antiguitat Tardana, a
través de la producció artística. És precisament en aquest context que es
produeixen les transformacions de l'Antiguitat clàssica i que s'inicien les
tipologies, els continguts, el llenguatge formal que s'utilitzaran durant
l'Edat Mitjana.

Impartició de l'assignatura
El desenvolupament acadèmic de l’assignatura gira al voltant dels
següents ítems: classes teòriques, classes pràctiques i tutories.

• Les classes teòriques proporcionen a l’alumne els coneixements

bàsics dels diferents temes inclosos en el programa. Per
complementar l’explicació oral (i en català) del professor,
s’utilitzaran mitjans audiovisuals (projecció d’imatges).
• Les classes pràctiques permeten analitzar i interpretar casos
concrets interrelacionats amb la teoria, insistint en l’ús de la
terminologia tècnica i els mètodes més idonis d’anàlisi de l’obra
d’art. També es contempla la visita comentada a museus i àrees
 L’art de Roma i l’Antiguitat Tardana

monumentals; treballs individuals i/o de grup sobre les pràctiques

de camp i casos complexos plantejats a classe; ressenyes
bibliogràfiques; creació de presentacions .ppt / .key (veure
l’apartat dedicat a les Pràctiques).
• Les tutories tenen com a finalitat afrontar, de manera
individualitzada, els dubtes relacionats amb els temes del
programa, així com un seguiment personal i atent de les lectures
recomanades, treball formatiu i examen.

Lectures obligatòries

Zanker, Paul. “El programa de renovación cultural” [cap. IV]. Augusto y el

poder de las imágenes. Madrid: Alianza Editorial, [1987] 2002, 128-200.
Bianchi Bandinelli, Ranuccio. “Continuidad helenística y surgimiento de
autonomías culturales en la época imperial”. Del helenismo a la edad
media. Madrid: Akal, [1978] 1981, 47–109.
Grabar, André. “Antigüedad” [cap.1 i 2]. Las vías de la creación en la
iconografía cristiana. Alianza Forma 49. Madrid: Alianza Editorial, [1979]
2003, 15–59.

Lectures recomanades

Asimov, Isaac. El Imperio romano. Madrid: Alianza Editorial, [1967] 2002.

Grabar, André. Los orígenes de la estética medieval. Biblioteca Azul (Serie
Mínima). 15. Madrid: Siruela, [1945] 2007.
Gros, Pierre & Torelli, Mario. “L’urbanistica della Roma imperiale da
Augusto ad Alessandro Severo”. Storia dell’urbanistica: Il mondo
romano. Roma & Bari: Laterza, 1988, 167–208.
Kleiner, Diana E. E. [Selecció de capítols] Roman Sculpture. New Haven &
London: Yale University Press, 1992.
Meneghini, Roberto; Santangeli Valenziani, Riccardo. I Fori Imperiali: Gli
scavi del Comune di Roma (1997–2007). Roma: Viviani Editore, 2007.
 L’art de Roma i l’Antiguitat Tardana

Sena Chiesa, Gemma (a cura di). Costantino 313 d.C. (Catalogo della
mostra. Milano [25 ottobre 2012-17 marzo 2013] & Roma [11 aprile-15
settembre 2013]). Milano: Electa, 2012.
Zanker, Paul. Arte romana. Roma: Laterza, [2008] 2012.

Avaluació continuada

La qualificació acadèmica de l’alumne serà el resultat de dos exàmens

escrits (un parcial i un final) i de la presentació d’un exercici pràctic.

Examen parcial (Dilluns 20/11/2017)

Aquest examen equival al 30 % de la qualificació definitiva:

• Qüestionari sobre 10 obres corresponents als temes A1–E7.

Examen final (grup A1 i B1, 22/01/2018)

Aquest examen equival al 60  % de la qualificació definitiva. Consta de
dues parts:

• Desenvolupar un tema a partir dels continguts de tot el programa.

• Respondre un test de 20 preguntes sobre aspectes generals i
concrets de la matèria, i del contingut de les lectures obligatòries.

Exercici pràctic (20/12/2017)

L’alumne/a haurà de presentar un exercici pràctic, la superació del qual
equivaldrà al 10 % de la qualificació definitiva:

• Redactar una fitxa sobre una obra concreta i exposar-la, oralment,

a classe.
• El professor facilitarà un llistat d’obres d’entre les quals dos
alumnes (no es contempla el treball individual ni tripartit) en
triaran una i en faran un breu treball o fitxa historicoartística d’un
mínim de dos fulls (4200 caràcters) i un màxim de 3 fulls (6300
 L’art de Roma i l’Antiguitat Tardana

caràcters); es pot prendre com a model una entrada de

Viquipèdia o el catàleg d’alguna exposició.
• NO és permès de fer dos treballs sobre una mateixa obra. En el
cas que un grup triï una obra ja escollida per un altra parella,
sense el permís del professor, el treball es considerarà
automàticament NUL.
• El text anirà a acompanyat de com a mínim dues imatges: una
visió de conjunt i una vista aèria extreta de Google Earth, amb els
seus corresponents peus de foto i la indicació de les coordenades
de localització (longitud i latitud). Si es tracta d’un edifici, un
jaciment arqueològic o un espai urbà, també caldrà afegir la seua
planimetria. Si es vol, es poden afegir altres imatges
complementàries, però no és obligatori. En el cas de les peces
conservades en un museu, la vista aèria extreta de Google Earth
no serà necessària.
• S’ha d’incloure una mínima bibliografia de referència citada de
manera correcta d’acord amb algun sistema homologat de citació
bibliogràfica. També es poden esmentar recursos electrònics i
webgrafia.
• La data límit per lliurar l’exercici en format .pdf és el 20/12/2017.
Podreu pujar l’arxiu en un aplicatiu creat a tal fi al Campus Virtual
de l’assignatura. En el títol del fitxer hi fareu constar,
obligatòriament, el codi del grup i el cognoms dels dos alumnes
que hagin fet el treball; e.g., A1_Lopez_Martinez.pdf,
B1_Garcia_Montala.pdf, C1_Pardina_Torrents.pdf… No
s'admetrà cap fitxer que no estigui en format .pdf.
• La correcta presentació d’aquest exercici en tots els seus
aspectes (formal, contingut, bibliografia, imatges i exposició oral)
serà valorada amb la màxima puntuació (1 punt sobre la
qualificació final de l’assignatura). En funció de la gravetat dels
 L’art de Roma i l’Antiguitat Tardana

errors comesos, el professor/a decidirà si l’exercici mereix ser

avaluat amb un 0.75, un 0.5 o fins i tot considerar-lo nul.
• L’exercici escrit només es lliurarà un cop; és a dir, no hi ha cap
possibilitat de repetir-lo. Per tant, sigueu curosos/es i exigents per
tal que estigui ben fet, d’acord amb l’exposat en els punts
anteriors, i lliureu-lo dins del termini establert.
• L’exposició oral, d’un màxim de 5 minuts, es farà després de les
vacances de Nadal.

Nota MOLT important

La NO presentació de qualsevol dels exercicis avaluables (examen parcial,
examen final, treball escrit i/o exposició oral) comportarà l’assignació
automàtica d’un NO PRESENTAT.
 L’art de Roma i l’Antiguitat Tardana

Avaluació única (grup A1 i B1, 22/01/2018)

Aquells estudiants que, dins dels terminis fixats pel Consell d'Estudis
d'Història de l'Art i de manera motivada sol·licitin acollir-se a una avaluació
única, realitzaran una única prova —en el dia, lloc i hora fixats oficialment.
L’examen serà exactament el mateix que faran els alumnes d’Avaluació
Continuada, però, en lloc de respondre a 20 preguntes tipus test només
n’hauran de fer 15, i, això sí, hauran de donar compliment a un exercici
addicional: un breu qüestionari sobre alguna/es de les obres treballades al
llarg de tot el curs.

Revaluació (grups A1 i B1 14/03/2018)

Els alumnes que no s’hagin presentat a les diverses convocatòries de

l’avaluació, sigui en la modalitat de continuada o d’única, o que no hagin
pogut superar l’assignatura, tindran dret a una reavaluació que consistirà
en un únic examen:

• Desenvolupar un tema a partir dels continguts de tot el programa.

• Respondre un test de 15 preguntes sobre aspectes generals i
concrets de la matèria, i del contingut de les lectures obligatòries.
• Qüestionari d'alguna/es de les obres treballades al llarg de tot el
curs.

NO tenen dret a la reavaluació els alumnes que vulguin apujar la nota.

Criteris d'avaluació

L’avaluació es farà en base dels coneixements específics d’història de l’art

de Roma i l’Antiguitat Tardana acreditats per l’alumne, és a dir,
característiques formals —en els seus tres nivells tècnic i material,
morfològic i estilístic—, funció i significat de l’obra d’art, cronologia i
autors. Alhora, es tindrà en compte la maduresa intel·lectual reflectida en
 L’art de Roma i l’Antiguitat Tardana

la seua habilitat per efectuar anàlisis formals i establir relacions artístiques,

en la seua capacitat discursiva i de síntesi, en l’ús del lèxic propi de la
matèria, en la seua particular valoració historicoartística de les obres i
manifestacions objecte de comentari, i en la presentació. La qualificació
acadèmica podrà abaixar-se pels errors ortogràfics, el desordre en
l’exposició i la mala redacció, o fins i tot, arribar a suspendre en casos
extrems.
 L’art de Roma i l’Antiguitat Tardana

Pràctiques

En l’apartat de pràctiques, durant el curs es preveu una sortida de camp

voluntària, una classe de repàs i un exercici obligatori per als alumnes que
hagin triat la fórmula d’Avaluació Continuada atès que correspon a
l’exposició oral del treball que hagin triat.

• Sortida de camp.
Visita al complex monumental urbà de Tàrraco: 25 octubre
2017. Nombre màxim d’alumnes que s’hi pot inscriure: 54. La
inscripció es formalitzarà en un full de càlcul que es penjarà en
el Campus Virtual, en què s’hi haurà de fer constar el nom
complet i el grup al que pertanyeu (A1, B1 ó C1).
• Exercici pràctic:
Data límit per al lliurament de l’exercici escrit: 20/12/2017.
Exposició oral de l’exercici escrit: 08-09/01/2018.
• Classe de repàs de l’assignatura: 10/01/2018.
 L’art de Roma i l’Antiguitat Tardana

Programa
MÒDUL A: INTRODUCCIÓ
1. La descoberta de Roma i la producció artística dels romans.
(12/09/2017)
2. La crisi de la República i l’inici de l’Imperi. (18/09/2017)

MÒDUL B: L’URBANISME DE ROMA: DES DELS ORÍGENS FINS A TRAJÀ

1. La fundació de Roma: els inicis de l’urbanisme d’una nova capital.
(19/09/2017)
2. La Roma d’August. (26/09/2017)
3. Roma caput mundi: la capital amb les dinasties Juli-Clàudia i
Flàvia. (02/10/2017)
4. La culminació d’un llarg procés: les darreres actuacions flàvies i el
for de Trajà. (03/10/2017)

MÒDUL C: L’ARQUITECTURA ROMANA. LES DINASTIES JULI-CLÀUDIA I

FLÀVIA
1. Tecnologia i revolució: introducció a l’arquitectura romana.
(09/10/2017)
2. Del maó al marbre? L’arquitectura en temps d’August.
(10/10/2017)
3. La creació d’una icona: Amphitheatrum Flavium. (16/10/2017)

MÒDUL D: AUGUST I EL PODER DE LES IMATGES

1. El programa de renovació cultural. (17/10/2017)
2. Idees polítiques i fonaments plàstics: l’Ara Pacis Augustæ.
(23/10/2017)

MÒDUL E: ART I ARQUITECTURA DELS SEGLES I–II

1. El llegat augusteu: el retrat i el relleu oficial amb les dinasties Juli-
Clàudia i Flàvia. (24/10/2017)
2. L’escultura de propaganda imperial: dels Flavis a Trajà.
(30/10/2017)
3. Els mercats de Trajà: atreviment tècnic i procés de restauració.
(31/10/2017)
4. Arquitectura Hadrianea. (06/11/2017)
5. Balneum et balnea: les termes imperials. (07/11/2017)
 L’art de Roma i l’Antiguitat Tardana

6. L’escultura oficial en temps de la dinastia Antonina. (13/11/2017)

7. La producció privada. (14/11/2017)

MÒDUL F: LES PROVÍNCIES DURANT L’IMPERI

1. Descobrint les províncies: Orient, Àfrica i Gàl·lia. (15/11/2017)
2. Descobrint les províncies: Pompeia. (21/11/2017)
3. Tàrraco: Civitas ubi ver æternum est. (27/11/2017)

MÒDUL G: LES TRANSFORMACIONS DE LA CULTURA ROMANA. L’ANTIGUITAT

TARDANA
1. Introducció a l’Antiguitat Tardana. (28/11/2017)
2. Dels Severs a Dioclecià (04/12/2017)
3. La Tetrarquia. (05/12/2017)
4. Constantí 313 dC (11/12/2017)
5. Vies de la creació de la iconografia cristiana. (12/12/2017)
6. L’arquitectura cristiana al s. IV. (14/12/2017)
7. L’art i l’arquitectura cristianes al s. V. (18/01/2017)
8. La caiguda de Roma (19/12/2017)