ESTRUCTURA DE L'EXAMEN FONAMENT DE LES ARTS:

L’examen consta d’una primera part amb dos exercicis (1, 2) i una segona part amb un exercici (3) presentat en tres
opcions (A, B, C), de les quals l’alumne sols ha de respondre una.

La primera part de la prova valdrà 6 punts i es centrarà en resoldre dues activitats (cadascuna valdrà 3 punts). Es
realitzarà amb bolígraf blau o negre.

Exercici 1: Es valora la capacitat d’identificar el possible argument d’una producció artística a través de les seves
característiques formals i/o iconogràfiques, que permetran emmarcar-la en un context politico-social. També es
valora la capacitat de situar en una línia de temps els fets rellevants de la història del món contemporani i els
esdeveniments culturals propers a l’any de producció de l’obra i, si fos el cas, altres fets que puguin ser referenciats
a partir de la imatge.

Exercici 2: Es valora la capacitat reflexiva i l’actitud crítica a través de l’anàlisi i la descripció comparativa dels
elements bàsics de la imatge i la memòria semàntica davant dues produccions artístiques d’àmbit diferent i marc
històric distint.

La segona part de la prova valdrà 4 punts i es centrarà en resoldre una activitat a triar entre dues opcions: una de
pensament associatiu i visual, i una altra de pensament lingüístic i analític.

Exercici 3. Opció A: Es valora la capacitat de desenvolupar un tema representat (croquis, perspectiva o narrativa
visual) a partir d’identificar les característiques d’una imatge que possibilitin l'anàlisi i la comprensió del moviment
artístic al que podria pertànyer, així com la capacitat de persuadir de les relacions amb el seu context social. No es
tracta de dibuix o disseny, sinó de la voluntat d’unir text i grafisme per a l’argumentació.

Es podrà demanar relacionar el medi bidimensional i el tridimensional per desenvolupar la proposta, però sempre
es respectarà la possibilitat d'elecció d'àmbit de la producció artística per resoldre-la: la perspectiva d’una
escultura, instal·lació, performance, escenografia o un espai habitable, o bé el croquis d’una pintura, disseny
d’objecte, gràfic o d’indumentària; també el desenvolupament d’una producció audiovisual, videojoc, videoart,
net.art, un còmic o formes híbrides de narrativa visual. La resolució tècnica pot quedar en les fases inicials, perquè
es valora la capacitat per a transformar la imatge mitjançant les característiques de moviments o les aportacions
d’artistes que l’alumne mencioni com a referents per a realitzar l’exercici.

Es realitzarà en el format DIN A3 que obtindrem de les dues pàgines DIN A4 del quadern de la prova i pot fer servir
el mateix bolígraf amb el que ha realitzat l’exercici 1 o un llapis, llapis de colors, retoladors o bé qualsevol altre
procediment sec que l’alumne consideri coherent al seu treball. L’alumne podrà fer intervenir altres elements a la
seva proposta com, per exemple, el cos humà.
Exercici 3. Opció B: En aquesta opció es tracta d’identificar un tema a partir de les paraules d’un text que possibilitin
l'anàlisi i la comprensió del moviment artístic al que podria pertànyer, així com la capacitat d’establir les relacions
amb el seu context social. No es tracta d’un comentari de text, sinó de la voluntat d’unir text i opinió per a
l’argumentació.

Es podrà demanar l’observació d’una font documental (manifest artístic, carta o diari) o bé d’una font crítica
(ressenya d’exposició, comentari d’obra, entrevista a l’artista o crònica documental).

Exercici 3. Opció C: Es valora la capacitat d’apreciar els trets distintius fonamentals dels principals moviments
artístics i vincular-los a un concepte (al·legoria, metàfora, atzar, desmitificació, expansió, pinzellada gestàltica, etc.),
així com a una cronologia i context històric i social (segon terç del s. XIX, a l’inici del s. XX, als anys 60, al principi de
l’era espacial, a la dècada dels 80, al començament del s XXI, etc.). No es tracta d’un vincle semàntic, sinó de la
voluntat d’unir patrons comuns en una sintaxi compartida.

Es podrà demanar vincular autors, moviments artístics i èpoques a imatges, o a la inversa. També la vinculació entre
imatges o d’imatges a fonts documentals, així com vincular llenguatges artístics, innovacions tècniques o materials
a imatges.
La prova aglutina les manifestacions artístiques de la modalitat i podem descriure-la amb aquests imatges:

Dibuix-Disseny
Audiovisual-Escèniques Història Fonaments Prova

Cartell dels anys 40, Elefant i obelisc (1667) de Bernini a la Plaça Minerva de Roma, i
Somni causat pel vol d'una abella al voltant d'una magrana, un segon abans de despertar
(1944) de Salvador Dalí. Els referents aportats per l’alumnat a l’opció B de l’exercici 2
seran a partir del Romanticisme. Per exemple, si Giuseppe Gallo fos l’alumne i a partir de
la imatge d’una Cadira Thonet (1859) volgués crear la instal·lació Herois (2006), podria
utilitzar Els elefants (1948) de Dalí com a referent, no el de Bernini. Però recomanem l’ús
d’exemples de produccions artístiques dels segles XIX, XX i XXI que tinguin influències de
segles anteriors, per a què l’alumnat valori el que ha après durant el primer curs de
Fonaments i pugui identificar-ho en imatges del seu entorn contemporani.