2.3.

La Història de l’Art: algunes consideracions sobre els seus enfocaments

TENDENCIA EPISTEMOLÓGICA DE CARÀCTER

BIOGRÀFIC

Rubens. Autoretrato. Oli sobre llenç.

Kunsthistorisches Museum, Viena. Ca. 1639.

Peter Paul Rubens. Les tres

gràcies. Ca. 1630-1635. Oli sobre
llenç. Museo del Prado. Madrid.
Ávila (2001), pp. 38 i 50
2.3. La Història de l’Art: algunes consideracions sobre els seus enfocaments

TENDÈNCIA EPISTEMOLÒGICA DE CARÀCTER

FORMALISTA

Peter Paul Rubens. Les tres gràcies. Ca. 1630-

Ávila (2001), pp. 61 i 69 1635. Oli sobre llenç. Museo del Prado. Madrid.
 2.3. La Història de l’Art: algunes consideracions sobre els seus enfocaments

TENDÈNCIA EPISTEMOLÒGICA DE CARÀCTER

ICONOGRÀFIC-ICONOLÒGIC

Peter Paul Rubens. Las tres gracias.

Ávila, 2001, p. 61 Ca. 1630-1635. Óleo sobre lienzo.
Museo del Prado. Madrid
2.3. La Història de l’Art: algunes consideracions sobre
els seus enfocaments
TENDÈNCIA EPISTEMOLÒGICA DE
CARÀCTER SOCIOLÒGIC

Peter Paul Rubens. Las tres gracias. Ca. 1630-

1635.
Ávila (2001), pp. 61 i 69 Óleo sobre lienzo. Museo del Prado. Madrid.
 2.3. La Història de l’Art
Para Belting
(2007) el ‘lugar
de la imagen”
Gir icònic-gir pictorial-gir cap a la imatge no es el museo,
ni la pared, ni
un cine, sino
única y
precisamente
‘ser humano”
 Ciència de la imatge? Història de les imatges?

Com creen sentits les imatges? Caminar

cap a la
La capacitat pròpiament humana no es la parla o el llenguatge, integració
sinó la capacitat de crear imatges reflexiva i
coherent
La investigació sobre les imatges condueix a la profundització en el dels
coneixement del ser humà paradigmes
2.3. La Història de l’Art
Gir icònic-gir pictorial-gir cap a la imatge

https://elpais.com/internacional/
2012/04/19/actualidad
/1334849212_970561.html
Les imatges creen sentits (i
poders) en la societat, més
encara en l’actual, i tots
https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-44427758 i
intenten –i han intentat- el
https://www.clarin.com/mundo/aliviar-tensiones-donald-trump-mostro-
sonriente-lideres-g7_0_rylVFlfW7.html seu control
 ?
Identificació de l’obra?

Per què es destaquen els símbols?

Activitats al respecte?

Per què és important la imatge en aquest

exemple?

Apostar per la integració i l’ús

crític de la Història de l’Art en
el discurs històric

Vicens Vives, Ciencias Sociales 6º, p. 78,

 2.3. La Història de l’Art
Gir icònic-gir pictorial-gir cap a la imatge

H. Rigaud. Retrato de Luís XIV, oleo sobre tela, W. Makepeace. Ilustració satírica de Luís XIV inclosa en
1701, 277 x 184 cm., Museo del Louvre Meditations at Versailles, 1840
 2.3. La Història de l’Art
Gir icònic-gir pictorial-gir cap a la imatge
 2.3. La Història de l’Art

Gir icònic-gir pictorial-gir cap a la imatge

Pot explicar una fotografia l’abdicació d’un rei?

 Genealogia de les imatges

 Cultura audiovisual en sentit
ampli
 2.3. LA HISTÒRIA DE L’ART
Gir icònic-gir pictorial-gir cap a la imatge

Obra i
reproducció

Edwart Munch. El grito. Óleo, temple y pastel sobre

cartón. Galería Nacional de Noruega, Oslo. 1893.
2.3. La Història de l’Art
Gir icònic-gir pictorial-gir cap a la imatge

«Mi propósito al pintar

es hacer visible el
pensamiento»
Les imatges són una representació (René Magritte)
de la realitat
Els mecanismes de construcció de
les representacions cal que siguen René Magritte. Ceci n’est pas une pipe (de
explorats i ensenyats la col·lecció “La traición de la imágenes”).
Pintura a l’oli, 1928-1929. Museo de Arte
del Condado de Los Ángeles.

Velazquez. Las lanzas o la rendición de Breda.

Oli sobre llenç. 307,3 x 371,5 cm. Ca. 1635.
 2.3. La Història de l’Art

• L’HISTÒRIA DE L’ART
COM
ALFABETIZACIÓ
AUDIOVISUAL
 2.3. La Història de l’Art
I en l’aula?
L’evolució de la disciplina ha afectat a les funcions i la perspectiva curricular

Tradicional-tècnica Crítica

Relat que destaca autors, estils,
obres d’art de forma descriptiva,
biogràfic-formalista
. Sols atén a allò considerat
tradicionalment obra d’art, dins
de les belles arts (arquitectura,
pintura i escultura)
Història de l’Art que inclou una
reflexió sobre el sentit de les obres,
el per què, el com creen sentit en el
sí d’una societat i com la societat i
els diferents individus li atorguen
diferents sentits i significats.
Obertura no sols a les obres d’art
sinó també a les imatges populars o
mediàtiques per comprendre les
primeres.
Alfabetització audiovisual.
Síntesi-dualitat paradigmàtica aplicada a l’educació (en general)

Tradicional-tècnica Crítica

Instruir en els principis Construir el coneixement escolar

culturals que s’entenen com
a “cultura general
ciutadana”.
Valorar més els fets que els
procediments.
Cultura bàsica (hegemònica).
des de problemes escolars concrets
.
Dirigir el procés d’explicació des de
les situacions viscudes per la
comunitat escolar incloent les
teories acadèmiques per a la seua
reformulació i complexitat.
Tenir en compte fets, processos i
actituds.