CURRCULUM DE L'EDUCACI INFANTIL

1. INTRODUCCI. 2 2. OBJECTIUS 4 3. REES CURRICULARS.. 6 3.1. El coneixement i control del propi cos i el desenvolupament de l'autonomia personal........................................................................... 6 3.2. El descobriment de l'entorn i la convivncia amb els altres... 14 3.3. El desenvolupament del llenguatge i de les habilitats comunicatives. 23 3.4. El pensament matemtic i la representaci numrica 31 3.5. L'expressi artstica i la creativitat 42

4. CRITERIS D'AVALUACI. 51 5. ORIENTACIONS METODOLGIQUES .. 55

1. INTRODUCCI
El Govern de les Illes Balears planteja una educaci de qualitat amb l'esperit de fer efectiva l'aspiraci d'assolir un sistema educatiu per a tots els ciutadans i ciutadanes, integrador, arrelat al medi, de prevenci i compensador de desigualtats, coherent amb la nostra realitat cultural i lingstica, amb voluntat d'inserci en la comunitat europea i internacional i amb dimensi de futur. El centre educatiu s un mbit privilegiat per a la formaci integral dels infants i com a servei a la societat. Per aix, shan de tenir sempre presents una srie daspectes fonamentals: els fonaments de la identitat i la lectura crtica de l'entorn, l'atenci a la diversitat dels individus entesa com a font d'enriquiment individual i collectiu, i el foment de la convivncia, de la solidaritat, de l'esperit democrtic i de la llibertat respectuosa envers els altres. L'educaci infantil constitueix un nivell no obligatori amb personalitat prpia dins el sistema educatiu, que pretn facilitar l'aprenentatge entre processos d'ensenyamentaprenentatge i ritmes de desenvolupament evolutiu, sense perdre en cap moment la unitat del procs de maduraci de l'infant. El nivell constitueix, aix, la unitat temporal bsica d'escolaritzaci en la qual s'assumeix l'heterogenetat de capacitats, interessos, ritmes i processos de l'alumnat. L'educaci infantil pot collaborar, i ha de fer-ho, en la prevenci i compensaci de tot tipus de desigualtats que tenguin el seu origen en les diferncies de l'entorn social, cultural i econmic i en les caracterstiques prpies dels infants, a fi d'aconseguir el creixement harmnic de tots i cada un d'aquests. La no obligatorietat del nivell no s incompatible amb la regulaci dels elements bsics d'aquest, pel fet de ser d'inters pblic tot all que es refereix a un valor social tan important com s l'educaci. Aix, el seu currculum inclou els objectius, continguts, criteris d'avaluaci i orientacions pedaggiques ordenats envers la consecuci de les finalitats del nivell, amb carcter global, perfectament aplicable a l'educaci infantil; encara que s cert que els elements d'aquest s'han de desenvolupar de forma diferent i especfica. L'educaci infantil ha de tenir un carcter essencialment global a fi de permetre als infants interpretar la realitat des de totes les rees, i establir mltiples relacions entre el que s all nou i les experincies prvies per aconseguir nous aprenentatges. L'agrupament dels diferents continguts del cicle en rees no s ms que una forma de presentar els aspectes bsics que ha de tenir en compte l'equip de professorat a l'hora de planificar les propostes educatives dins l'activitat diria per aconseguir els objectius generals de nivell proposats. Aprendre s, per a l'infant, construir nous significats de la realitat que l'envolta, els quals enriqueixen els propis coneixements, prviament adquirits, i permeten la seva aplicaci a noves situacions cada vegada ms complexes. Quan es dna aquest tipus d'aprenentatge que permet conixer, interpretar, utilitzar i valorar la realitat, parlam d'aprenentatge significatiu. Es tracta d'una visi clarament constructivista de

l'aprenentatge, en el sentit que s l'infant el subjecte del seu aprenentatge, en el qual intervenen: Els propis esquemes de coneixement que ha construt l'infant en les seves experincies prvies. La utilitzaci d'aquests esquemes per interpretar el nou contingut i els elements ja disponibles. La modificaci constant dels esquemes de coneixement. L'aplicaci del coneixement a noves situacions i nous continguts.

Ensenyar s, en aquest contexte, facilitar l'experincia i els instruments perqu l'infant faci uns aprenentatges, realment, significatius d'acord amb el seu nivell evolutiu i el context sociocultural on viu. El mtode d'ensenyament que s'empri respectar, doncs, la globalitat, l'inters i les necessitats de l'infant, el plaer de l'aprenentatge, la competncia adquirida com a punt de partida per aconseguir una competncia superior, coherncia en propostes i actuacions tenint en compte la famlia i l'entorn, una programaci adequada i flexible que pugui donar cabuda a tot all que respongui als interessos i les necessitats que puguin sorgir i el tractament educatiu de les diferncies individuals Junt a la formaci d'un autoconcepte positiu i la construcci de la seva prpia identitat, ha d'estimular-se l'adquisici dels valors que es generen en la relaci amb els altres i amb el medi en el procs educatiu, com respectar els altres i els seus treballs, acceptar les normes, mostrar inters per conviure i collaborar amb els companys i amb l'adult, respectar el medi ambient i, en suma, autoregular la seva conducta en el joc, en la convivncia, en el treball i en relaci amb la salut, responent progressivament de manera cada vegada ms adequada a les situacions que es plantegin. L'adquisici d'aquests valors propiciar una actitud i una participaci social crtica, activa i solidria. El currculum de l'educaci infantil ha de preveure les caracterstiques i necessitats prpies dels infants d'aquest nivell, les quals configuren una modalitat d'acci educativa especfica. La interacci entre les persones adultes i els infants s una condici indispensable per al seu desenvolupament. L'escola ofereix als infants noves possibilitats de relaci amb els adults, amb altres infants, d'estmuls, de models, de conflictes que sorgeixen, tant en l'mbit afectiu, com social o cognoscitiu i que permeten refermar habilitats lingstiques i de relaci, hbits d'aprenentatge organitzat i amb un cert grau d'autonomia, adquirint conceptes i habilitats bsiques que donen lloc al desenvolupament de capacitats que, a la vegada, sn fonament per a posteriors aprenentatges escolars. Els mestres i les mestres han de possibilitar aquelles experincies que facilitin l'aprenentatge dels infants, han d'afavorir una dinmica positiva de relaci entre ells, i han de fomentar la participaci d'aquests en les manifestacions ldiques i culturals que els permetin desenvolupar el sentiment de pertinena a un grup hum organitzat. La relaci amb els altres s un factor fonamental per a la construcci de la prpia identitat, dels sentiments de seguretat i autoestima i per al desenvolupament de l'autonomia. El joc s fonamental per al creixement fsic, intellectual i social de linfant. Durant tot el nivell el professorat ha de possibilitar la creaci d'un ambient

d'afecte, de confiana, de respecte i d'honestedat, que permeti als infants sentir-se estimats, segurs, acollits i acceptats i que en possibiliti el desenvolupament integral en el marc del respecte mutu. La famlia, l'escola i la resta d'agents educatius han de plantejar la seva actuaci de manera coordinada i complementria, cercant la collaboraci i coherncia entre les seves intervencions. El sistema educatiu que es pretn s un sistema sensible a les necessitats de la societat i de les persones que la formen. Aix, la diversitat d'interessos culturals, de capacitats, de motivacions, de necessitats, esdev ara un repte fonamental del sistema educatiu, a fi que tothom pugui tenir la seva resposta en l'escola. D'aquesta manera, i ats que les necessitats educatives especfiques es defineixen en el context educatiu en el qual es desenvolupen, que varien segons les condicions, les oportunitats, el procs d'aprenentatge de l'alumne i segons la realitat sociofamiliar que l'envolta, s en el marc del currculum all on s'ha de preveure la resposta. Un currculum obert s un dels instruments ms importants per respondre a aquesta diversitat. La concreci del currculum, imprescindible per a la prctica docent, implica el treball coordinat de l'equip educatiu com a element bsic per donar coherncia a cada centre, a l'hora de distribuir els continguts i seqenciar-los, establir lnies generals d'aplicaci d'aquests criteris, metodologia, activitats de carcter didctic i mesures de suport educatiu i el seu seguiment i avaluaci. L'autonomia pedaggica i organitzativa dels centres queda assegurada mitjanant la concreci de projectes curriculars adaptats a les necessitats dels centres i a les caracterstiques de l'alumnat. El professorat, en el marc d'aquests projectes, ha de realitzar la seva prpia programaci com a recull dels processos educatius que es proposa desenvolupar dins l'aula. Linfant de tres a sis anys realitza aprenentatges globals i significatius. Malgrat tot, aquesta intenci de globalitat que ha de tenir leducaci infantil, no s incompatible amb el seu desenvolupament i organitzaci en rees dexperincia.

2. OBJECTIUS GENERALS
La finalitat de l'educaci infantil s el desenvolupament fsic, intellectual, afectiu, social i moral dels infants. L'educaci infantil contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats de: a. Conixer i controlar el propi cos, les seves possibilitats i limitacions per formarse una imatge positiva de si mateix, valorant la prpia identitat personal b. Assolir una progressiva autonomia en les activitats quotidianes i la seguretat afectiva i emocional, a partir de l'adquisici d'hbits bsics de salut i benestar i del desenvolupament d'estratgies de resoluci de conflictes.

c. Expressar els propis sentiments, interessos, i punts de vista mostrant una actitud de respecte, ajuda i collaboraci envers els altres per poder establir unes relacions socials ptimes. d. Conixer i entendre l'entorn fsic i social mostrant inters i curiositat mitjanant l'observaci, la manipulaci i l'experimentaci i descobrir el plaer d'aprendre. e. Manifestar actituds de respecte i conservaci del medi per arribar a anticipar i preveure els resultats de les prpies accions sobre l'entorn proper. f. Mostrar actituds positives envers les caracterstiques i qualitats dels altres, respectant la diversitat personal, fsica i cultural, sense cap tipus de discriminaci. g. Desenvolupar les seves habilitats comunicatives utilitzant els diferents tipus de llenguatge per expressar les prpies idees, sentiments, experincies, desitjos i com a mitj d'informaci i plaer. h. Ampliar les habilitats comunicatives iniciant-se en el llenguatge escrit per tal d'enriquir la comprensi i l'expressi, valorant les produccions prpies i les dels altres. i. Descobrir les propietats dels objectes i comparar-los qualitativa i quantitativament, establint relacions entre ells i situant-los en l'espai i el temps per tal de desenvolupar el raonament lgic i matemtic. j. Desenvolupar el plaer esttic mitjanant el coneixement i l'estima de diverses manifestacions naturals i artstiques del seu entorn i enriquir i diversificar les seves possibilitats creatives i expressives mitjanant la utilitzaci de recursos i mitjans al seu abast. k. Gaudir de les manifestacions culturals presents a l'entorn i conixer les ms identificatives de les Illes Balears, desenvolupant actituds de respecte i participaci, i des del reconeixement de la pertinena a la mateixa. l. Representar simblicament aspectes diversos de la realitat, emocions, vivncies o fantasies mitjanant el joc i altres formes de representaci i expressi. m. Adquirir una progressiva seguretat afectiva i emocional desenvolupant les capacitats d'iniciativa i de confiana en ell mateix i desig de superaci.

3. REES CURRICULARS
Les rees curriculars corresponen als mbits propis de l'experincia i el desenvolupament infantil. Es treballaran mitjanant activitats globalitzades que tenguin inters i significat pels infants. Els continguts educatius es distribueixen en les corresponents rees: 1. El coneixement i el control del propi cos i el desenvolupament de l'autonomia personal. 2. El descobriment de l'entorn i la convivncia amb els altres. 3. El desenvolupament del llenguatge i de les habilitats comunicatives. 4. El pensament matemtic i la representaci numrica. 5. L'expressi artstica i la creativitat. Cada una de les rees prioritza els continguts actitudinals i va acompanyada duna introducci especfica.

3.1. EL CONEIXEMENT I CONTROL DEL PROPI COS I EL

DESENVOLUPAMENT DE L'AUTONOMIA PERSONAL.

Quan es parla didentitat i autonomia es fa referncia al coneixement, valoraci i control que els infants van adquirint d'ells mateixos i a la capacitat per emprar els recursos personals de qu disposen en cada moment. En aquest procs seran rellevants, el coneixement i lexploraci del propi cos, la comprovaci de les seves possibilitats i limitacions, el difcil procs de diferenciaci dels altres i la progressiva independncia respecte dels adults. El coneixement, la valoraci i el control que els infants van adquirint dells mateixos i la capacitat per emprar els recursos personals de qu disposen en cada moment s un procs que els du a descobrir el seu propi cos i a adquirir una autonomia imprescindible per al seu desenvolupament integral i, per tant, necessiten conixer, explorar i comprovar les seves possibilitats i limitacions. Els continguts educatius daquesta rea no es poden treballar separadament de les altres rees. Es fa imprescindible un enfocament global i significatiu de les situacions densenyament-aprenentatge. Els aspectes ms rellevants que es treballen en aquesta rea sn: - Linfant es coneix i coneix als altres a travs del seu cos. Linfant es coneix a travs del propi cos, amb lexploraci dels moviments corporals i del coneixement dels lmits de les prpies accions. La seguretat i coordinaci en els moviments lajudaran a aconseguir la confiana i seguretat necessries. Uns espais i equipaments adequats permetran que aquesta exploraci es pugui anar enriquint sense

forar postures, deixant temps perqu linfant pugui provar moviments diferents i experimentar riscos adequats a les seves possibilitats. Progressivament anir adquirint un major control i seguretat en els moviments i postures, com tamb un control espaciotemporal fonamental en el procs de construcci de la imatge corporal. La identitat corporal fa referncia a la conscincia que linfant t del seu propi jo a travs del seu cos. Aquest, que s funcional i instrumental, noms podr evolucionar en la seva maduraci neurolgica i biolgica en un marc de relaci amb el seu entorn. Lexperincia viscuda pel propi cos per relacionar-se, per expressar-se, per emprar els objectes, per desplaar-se espacialment, etc. fa que linfant arribi a identificar la unitat i la globalitat del seu cos, a diferenciar entre aquest i lespai dels objectes i les persones, entre el propi moviment i els efectes que aquest produeix en el mn exterior. Arriba aix a construir-se una imatge mental representativa del propi cos, de les seves postures, dels seus moviments, dels intercanvis que es produeixen entre ell i el medi, etc. Lalternana entre la presncia i labsncia de ladult permet que es vagi produint el procs de separaci i progressiva conscincia duna identitat corporal diferenciada. Una presncia que cada vegada ser menys necessria, en la mesura que linfant es va apropant a la capacitat simblica. En aquesta progressiva construcci de la identitat sinclouen tamb els continguts referits a la identitat sexual i de gnere. - La construcci duna imatge positiva dell mateix. En la construcci de la prpia identitat intervenen, entre altres factors, els sentiments de competncia, seguretat i autoestima. Linfant necessita poder expressar les seves idees, les seves opinions i els seus sentiments, perqu vagi madurant la seva personalitat i per crear una imatge positiva d'ell mateix. Linfant, per altra part, ha darribar a conixer les seves possibilitats i limitacions, tant fsiques com personals, per anar desenvolupant una autoimatge ajustada i afavorir el creixement personal. Ladult ha de reconixer les competncies individuals, els interessos i necessitats de cada infant per retornar-li, a linfant, una imatge de persona competent i capa. La identitat es construeix per mitj de la confrontaci entre passat i present, experincia i significat. Ajudar linfant a reelaborar la seva histria personal, s una manera de ferlo conscient de qui s. - El procs de diferenciaci dels altres. La prpia imatge es construeix tamb a partir de les imatges que les altres persones tenen de nosaltres. Lautoimatge es va fent a partir de les experincies positives i negatives i de les expectatives dels altres cap a nosaltres. Aquestes expectatives es transmeten i creen un bon ambient dacceptaci de les diferncies individuals. Si aquestes experincies sn positives, lautoestima creix i tamb la prpia seguretat. En la relaci entre el jo i laltre i entre el jo i el mn extern, linfant prova les seves estratgies cognitives, afectives i de relaci, responsables del desenvolupament harmnic. En aquest sentit, sha de trobar en situacions diferents per poder diversificar

les estratgies organitzatives i les situacions educatives. Una de les estratgies didctiques ms significatives pel treball de la identitat s el joc simblic, en aquest linfant assumeix per uns instants una identitat distinta a la seva. Sens dubte, jugar a ser un altre comporta una capacitat de descentrament important. Posar-se en el lloc dun altre implica entendrel i assumir les seves caracterstiques per enriquir aix la prpia identitat. - De la dependncia a lautonomia. Sha de facilitar el pas de la dependncia a lautonomia. Linfant ha de poder decidir, participar i actuar autnomament segons el grau de maduresa. Es tracta de fomentar lautonomia, entesa com un procs de progressiva independncia del medi, tant fsica com mental, social i tica. No es pot, per, deslligar lautonomia de la responsabilitat. Aix linfant ha daprendre a responsabilitzar-se de les seves decisions i accions autnomes. Aquest procs que va de la dependncia fins a lautonomia requereix un clima de seguretat que en aquests primers anys ha de propiciar fonamentalment ladult a partir de latenci i respecte per linfant. La qualitat dels gestos, les mirades, la verbalitzaci de les accions sn actuacions de ladult fonamentals per transmetre a linfant ms petit aquesta actitud descolta i respecte. Per altra part, el fet que ladult confi en les capacitats dels infants i els doni la possibilitat de fer i decidir, ajuda els infants a esdevenir ms autnoms. Linfant inicia laprenentatge de lautoregulaci de la conducta tant en les necessitats bsiques de la vida quotidiana com en la planificaci i avaluaci de les tasques que es realitzin. Linfant ha de trobar en el centre deducaci infantil un marc de referncia que contribueixi a la seva seguretat, una regularitat en lorganitzaci del temps que lajudi a preveure i anticipar cada moment, una organitzaci de lespai que lajudi a lexploraci autnoma i a la superaci progressiva de nous reptes.

OBJECTIUS.
Lensenyament de lrea El Coneixement i control del propi cos i el desenvolupament de lautonomia personal, en letapa deducaci infantil t com a objectiu desenvolupar en lalumnat les capacitats segents: 1. Consolidar una imatge ajustada i positiva dell mateix, identificant les seves caracterstiques i qualitats personals. Identificar progressivament les prpies possibilitats i limitacions, valorar-les adequadament, i actuar dacord amb aquestes. Descobrir i utilitzar les prpies possibilitats motrius, sensitives i expressives, adequades a les diverses activitats que du a terme en la seva vida quotidiana. Regular el to, la postura i el moviment en relaci amb el propi cos, els objectes, lespai, el temps i els altres en el joc i en les diferents formes de representaci, com tamb en lexpressi de sentiments i emocions.

2.

3.

4.

5. 6.

Identificar els propis sentiments, emocions i necessitats. Tenir iniciativa, planificar la prpia acci per resoldre tasques; acceptar els petits lmits i manifestar una actitud que tendeixi a superar les dificultats que es plantegen, cercant en els altres la collaboraci necessria. Progressar en ladquisici dels gestos i actituds necessaris per adaptar-se a l'entorn social i cultural com, els hbits relacionats amb el benestar i la seguretat personal, la higiene i la salut. Progressar en ladquisici dhbits dorganitzaci del treball i prendre conscincia dels aprenentatges que es van fent.

7.

8.

CONTINGUTS.
Els continguts daquesta rea sorganitzen entorn al coneixement i control del propi cos i la consecuci de lautonomia personal. Sagrupen en un primer bloc els referits a les caracterstiques diferencials del cos hum, les sensacions, les percepcions i tot el que gira entorn al descobriment de lesquema corporal. En un segon bloc, els continguts relacionats amb la consecuci de les habilitats motrius i el joc i, en un tercer bloc els continguts que fan referncia a la consecuci de lautonomia personal quant a salut, alimentaci i higiene dell mateix. Aquests blocs sn unitats que per elles mateixes no tenen una significaci, sin qu estan en interrelaci i en connexi amb les altres rees de coneixement. Lordre en la presentaci tampoc no pressuposa una seqncia temporal, ja que en aquesta etapa educativa els continguts shan dadequar al procs maduratiu individual i particular de cada infant, que no es fa necessriament sempre duna forma lineal i progressiva. Des de la perspectiva de leducaci integral el desenvolupament dactituds esdev fonamental, com tamb laprenentatge destratgies que permetin aprendre a aprendre, per aix es presenten en primer lloc els continguts actitudinals seguits dels procedimentals i finalment els conceptuals. Els blocs queden definits de la segent manera: Bloc 1. El propi cos. En aquest bloc es fa referncia al procs de construcci duna imatge positiva i ajustada dun mateix, relacionat amb les seves vivncies sensorials i la progressiva consolidaci de lesquema corporal. Bloc 2. Joc i moviment. Aquest bloc es refereix als aprenentatges motrius que fa linfant partint d'una coordinaci dinmica general i el desenvolupament del joc simblic ja que el fet de representar mentalment les accions i les relacions entre els elements del marc natural i social, afavoreix la comprensi de la realitat i aix suposa afianar-se en les nocions bsiques de temps i despai.

Bloc 3. Autonomia. Aquest bloc es proposa fomentar la progressiva independncia dels infants respecte dels adults

Continguts actitudinals
Bloc 1. El propi cos. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Confiana i seguretat en les prpies possibilitats. Iniciativa en lacci per aprendre habilitats noves. Esfor per vncer les dificultats. Inters i satisfacci davant el descobriment de noves respostes. Gust per lactivitat sensoriomotora viscuda individualment i en situacions compartides. Reconeixement i contenci respectant els lmits. Serenitat i autoprotecci davant situacions de perill, por i/o dolor. Reconeixement adient i positiu de la prpia identitat fsica, personal i cultural. Iniciativa i autonomia en les tasques diries

10. Sensibilitat per un entorn agradable 11. Valoraci del treball ben fet, reconeixement dels errors i acceptaci de les correccions per millorar les prpies accions. 12. Acceptaci de la crtica, lalabana i mostres de suport. 13. Inters pels aprenentatges i reptes nous.

Bloc 2. El joc i el moviment 1. Estima i satisfacci per la quietud i el reps en contrast amb lactivitat motriu forta. 2. Desig per participar en el joc. 3. Seguretat i confiana en les prpies accions. 4. Esfor per vncer les dificultats superables. 5. Acceptaci de les propostes i les normes establertes

10

6. Actitud dajut, col.laboraci i cooperaci, coordinant els propis interessos amb els dels altres. 7. Acceptaci positiva de les diferents condicions personals, fsiques i culturals dels companys. 8. Actitud descolta, dajuda i collaboraci vers els altres. 9. Resposta equilibrada entre les prpies possibilitats i les demandes de lexterior.

Bloc 3. Lautonomia personal 1. Estimaci i acceptaci dell mateix. 2. Cura de la higiene personal. 3. Acceptaci i seguiment dels ritmes dalimentaci, higiene, reps. 4. Desig dautonomia personal.

Continguts procedimentals.
Bloc 1. El propi cos. 1. Manifestaci i comprensi progressiva dels sentiments, les emocions, les vivncies, les preferncies i els interessos. 2. Exploraci espacial i de relaci amb altres persones i altres objectes envers ladquisici de la prpia lateralitat. 3. Exploraci i identificaci de les sensacions i percepcions que transmeten els diferents estmuls ambientals: tctils, sonors, olfactius, gustatius i visuals. 4. Identificaci de la histria personal en relaci amb la vida familiar i social i amb les experincies ms significatives. 5. Manifestaci de les prpies preferncies, vivncies i opinions. 6. Presa de decisions de lacci. 7. Anticipaci i planificaci de la prpia acci i de les tasques que shan de fer. 8. Comprensi dels objectius i les tasques que es proposen. 9. Hbits relacionats amb lorganitzaci, constncia, atenci i capacitat desfor en la prpia activitat. 10. Identificaci de les errades i planificaci daccions per superar-les.

11

11. Percepci i anlisi de la informaci rebuda: grfica, visual, oral, escrita... 12. Comprovaci dels aprenentatges que es van fent i les dificultats trobades. 13. Identificaci i reconeixement de realitat i fantasia.

Bloc 2. Joc i moviment 1. Adquisici mitjanant lacci dhabilitats i destreses. 2. Comprensi de la realitat mitjanant la imitaci. 3. Substituci de lacci real per la imaginria per transformar la realitat reproduint-la. 4. Sintonitzaci afectiva de la imitaci per desenvolupar rols diversos en el joc simblic. 5. Canalitzaci de sentiments i desitjos a travs del joc.

Bloc 3 Autonomia personal 1. Associaci dels canvis fsics propis (augment de talla, pes...) i del desenvolupament dhabilitats (retallar, control desfnters...) amb el transcurs temporal. 2. Identificaci i regulaci dels gests necessaris per adaptar-se al nostre entorn sociocultural (son, higiene, control desfnters, menjar...). 3. Incorporaci dhbits relacionats amb lalimentaci, la higiene corporal, el descans, cura de lentorn. Regulaci i control dels ritmes. 4. Discriminaci de comportaments adequats i inadequats per a la salut corporal. 5. Superaci de temors i desitjos desbordats.

Continguts conceptuals.
Bloc 1. El propi cos 1. El cos i la prpia imatge. 2. Les sensacions i les percepcions del propi cos. 3. Els sentiments i les emocions prpies. Lautoestima 4. Les sensacions i les percepcions de les altres persones. 5. Els sentiments i les emocions de les altres persones.

12

Bloc 2. Joc i moviment 1. Les postures del cos i els moviments en lespai i en el temps. 2. Les possibilitats motrius del propi cos. 3. Lespai: nocions relacionades amb lorientaci esttica i dinmica. 4. El temps. Nocions temporals.

Bloc 3. Lautonomia personal 1. Lautonomia. 2. La salut i cura dun mateix.

3.2. EL DESCOBRIMENT DE LENTORN I LA CONVIVNCIA AMB ELS ALTRES.

Aquesta rea fa referncia a la progressiva construcci dun coneixement sobre el medi fsic i social i les normes que el regulen, la seva representaci, sentiments de pertinena, respecte, inters i valoraci de tots els elements que la integren. Lobjecte daquesta rea s facilitar el descobriment, el coneixement i la comprensi de lentorn, s a dir dall que configura la realitat dels infants: elements, espais, situacions, condicions i relacions que formen part del seu context; a partir de la seva percepci i experincia. S'entn per medi lentorn proper de linfant, que amplia amb altres que, malgrat la seva possible llunyania fsica i/o temporal, es troben estretament lligats als interessos i vivncies dels infants, ja que els tenen a labast, a travs dels mitjans de comunicaci i desperten la seva curiositat i el desig daprendre. Lenfocament de lrea ve determinat per la comprensi i lactuaci a partir de les caracterstiques de les Illes Balears. Un factor diferencial principal s la insularitat i la singularitat de cada illa, que es manifesta amb la varietat i originalitat biogeogrfica, els trets culturals, els costums i estils de vida, el recorregut histric i levoluci socioeconmica. Aquests aspectes impliquen i determinen laprenentatge dunes actituds i estratgies dactuaci encaminades a conixer i millorar la relaci de les persones amb lentorn. Altres factors sn la limitaci del sl, de laigua i dels recursos naturals en general. Lentorn ha de ser considerat com un tot, en qu els aspectes fsics i socials interactuen contnuament i hi existeix una relaci de mtua dependncia, la qual cosa fa inadequat un enfocament allat de qualsevol daquests aspectes. La perspectiva globalitzadora que

13

suposa lestudi dels modes de vida que es donen en ambients diferents senriqueix quan saprofundeix en alguns aspectes que copsen linters i la curiositat de l infant. Els diferents sistemes o organitzacions de qu forma part l infant constitueixen el vehicle adequat per accedir a lanlisi del propi medi. Aix els infants van construint la seva prpia identitat individual, al mateix temps que es perceben com a membres de diverses organitzacions socials, amb funcions diferents segons el grup de qu es tracti. La vivncia individual i de grup s'enriqueix amb la diversitat de les persones que el conformen. En el si dels grups dels quals ns membre, aprn a valorar els avantatges i les limitacions de la vida en grup, tamb aprn a collaborar amb altres, a ajudar i demanar ajuda, i a actuar amb responsabilitat en el repartiment de les tasques quotidianes. Les Illes Balears han estat punt de confluncia de diferents cultures que han marcat la nostra histria i els nostres costums i al mateix temps ens han apropat a la resta de pasos de cultura mediterrnia i al continent europeu. Un dels trets propis de la societat en qu estam immersos, avui en dia, s el de la convivncia de diferents cultures, aix implica tenir presents els valors de respecte i solidaritat. s un objectiu de leducaci infantil desenvolupar capacitats per actuar amb autonomia, confiana i seguretat en els sistemes socials ms propers, coneixent i utilitzant les normes que permeten conviure-hi, aix com tamb contribuir al seu establiment a partir de la reflexi i la discussi. Leducador/a ha de propiciar experincies on tenguin cabuda les relacions amb infants del mateix grup i daltres aules i amb altres adults. La realitzaci conjunta dactivitats amb la participaci activa de pares i mares i altres mestres o professionals de diferents mbits, per donar a conixer procediments en la realitzaci dactivitats concretes, representa una valuosa experincia que fa possible les interaccions dels infants amb el medi social, enriqueix el seu procs de socialitzaci i facilita sentir-se membres dun grup ms ampli participant-hi activament. El descobriment del medi implica una actuaci de linfant, en qu posa en joc procediments dobservaci, dexploraci, de recollida de dades i dinformaci i formulaci dhiptesis. Aquests procediments els permeten danar coneixent i participant en el seu medi, adonar-se dels canvis que shi esdevenen i contrastar els resultats de les seves accions. En aquest enfocament actiu els alumnes assimilen la seva acci i en fan una representaci mental. s en aquest procs on la intervenci educativa ha dajudar als infants a fixar la seva atenci en els aspectes rellevants, a retenir dades significatives, a establir relacions, a descriure, a comunicar all que observen, i a desenvolupar actituds que siguin coherents. s important que el professorat tengui en compte les caracterstiques psicoevolutives dels infants de tres a sis anys, per oferir-los loportunitat delaborar i reconstruir les seves concepcions sobre lentorn fsic i social. Aix, s necessari tenir present que, per comprendre la realitat en aquestes edats, els infants recorren freqentment a interpretacions artificialistes, tot ha estat creat per les persones; animistes, tot t vida i intencionalitat; i egocntriques, pensar i actuar sentint-se a ell mateix com el centre en qu convergeix lactuaci prpia o la dels altres. En leducaci infantil els aprenentatges es produeixen a un ritme molt rpid. Aquest perode de transici entre letapa sensoriomotora i la preoperacional, determina la

14

necessitat de lacci, la manipulaci i lexperimentaci com a eines per al desenvolupament. Malgrat la incapacitat de formar vertaders conceptes, estableixen representacions a partir de les vivncies amb l'ajut dels llenguatges. Com ms riques, relacionades, parlades i representades siguin les vivncies, ms conformaran el coneixement. La construcci del coneixement s un procs lent, que requereix que cada passa sigui enllaada amb all que ja es coneix i amb les experincies prvies, ats que en la mesura qu els infants les assimilen i ordenen, amplien la seva concepci del mn i d'ells mateixos. En el procs de la interacci amb el medi fsic i social, shan destimular actituds de participaci, collaboraci, de respecte i de valoraci crtica de les normes i les lleis que regeixen la vida en grup; i posar laccent en les actituds de cura, valoraci, respecte i actuaci a favor de lentorn i dels elements que el configuren.

OBJECTIUS.
Lensenyament de lrea de Convivncia amb els altres i el descobriment de lentorn en leducaci infantil tendr com a objectiu desenvolupar les capacitats segents: 1. Identificar els objectes del seu entorn, les seves qualitats fsiques i sensorials i les seves funcions i utilitats. 2. Observar els canvis i les transformacions mitjanant lexperimentaci i manipulaci dels elements de lentorn immediat. 3. Mostrar inters i curiositat envers la comprensi del medi fsic i social: formular preguntes, fer hiptesis i comprovacions dalguns esdeveniments rellevants que s' hi produeixen. 4. Valorar el medi natural i de la seva importncia per a la vida humana, i manifestar actituds de respecte i conservaci envers aquest. 5. Establir relacions entre els diversos components dun ecosistema, valorar-les i assolir hbits que afavoreixin el manteniment del seu equilibri. 6. Prendre conscincia que vivim en unes illes on els recursos denergia, aigua i sl sn limitats. 7. Establir algunes relacions entre les caracterstiques del medi fsic i les formes de vida que shi estableixen. 8. Potenciar actuacions a favor de lentorn ms proper en la mesura de les seves possibilitats. 9. Estimular el respecte i l inters pels elements del marc natural i social dus individual i/o collectiu.

15

10. Participar en els diferents grups amb qu es relaciona (famlia, classe, amics i amigues, escola, barri, ciutat o poble...) en el decurs de les diverses activitats, prenent progressivament en consideraci els altres. 11. Identificar la diversitat de relacions que mant amb els altres, i conixer les normes i modes de comportament social dels diferents grups als quals pertany. 12. Participar activament en l'organitzaci i desenvolupament dassamblees, debats i votacions a laula, seguint les normes que les regeixen. 13. Identificar alguns elements i serveis que integren el seu entorn sociocultural i les seves funcions emprant la denominaci correcta. 14. Conixer diferents professions que desenvolupen persones del seu entorn i valorar-les per la seva funci en la societat. 15. Orientar-se i actuar autnomament en els espais quotidians, utilitzant de forma adequada termes bsics relatius a l'organitzaci del temps i l'espai, en relaci a les seves vivncies quotidianes. 16. Valorar els trets culturals propis de les Illes Balears.

CONTINGUTS
Lorganitzaci dels continguts daquesta rea respon a diferents mbits dexperincia dels infants vers l' entorn, per aquest fet no ha de significar una segmentaci de les propostes educatives. La relaci de l infant amb el medi implica interpretar-lo des de la interrelaci de diferents elements que el conformen. Partim de la base que els sistemes socioculturals i els sistemes naturals interactuen de forma dinmica i configuren la realitat com un tot complex i indiferenciat. Des de la perspectiva de leducaci de linfant, el desenvolupament dactituds esdev prioritari, com tamb laprenentatge destratgies que permetin aprendre a aprendre, per aix es presenten en primer lloc els continguts actitudinals seguits dels procedimentals i finalment, els conceptuals. Els blocs queden definits de la segent manera: Bloc 1. El mn dels ssers vius. Fa referncia a la importncia de la relaci dels infants amb els elements que conformen el sistema natural, i a la interrelaci entre aquests i les formes d' organitzaci humana, a partir de la valoraci del medi natural amb actituds de curiositat i respecte, com tamb de ladquisici dhbits de conservaci. Bloc 2. El mn de la matria. Fa referncia a la relaci dels infants amb els objectes presents a lentorn proper, com a primer contacte i alhora com a instruments dapropament a lentorn tant sociocultural com fsic i natural. Bloc 3. Convivncia amb els altres.
16

Fa referncia a la relaci dels infants amb les persones properes i els grups socials que conformen i a les relacions entre elles com a recurs per a la construcci de la prpia identitat, i el fet de sentir-se membre de grups diversos, establint canals fluts i equilibrats de relaci interpersonal. Bloc 4 . La vida en societat. Fa referncia a la relaci dels infants amb els elements que formen part dels sistemes socioculturals, del seu entorn proper, dels quals anir descobrint lorganitzaci i les funcions de cada un dels seus membres. Continguts actitudinals. Bloc 1. El mn dels ssers vius. 1. Inters i respecte per la diversitat cultural, caracterstiques personals: raa, lloc dorigen , llengua, aspecte... 2. Valoraci de la necessitat que existeixi una relaci equilibrada entre els animals, les plantes i les persones. 3. Curiositat, respecte i atenci als animals i les plantes com a primeres actituds per a la conservaci del medi natural. 4. Sensibilitzaci i valoraci de les conseqncies ms perceptibles que tenen les intervencions de les persones en el medi natural (paisatgstiques, espcies protegides...). 5. Assumpci de responsabilitat i realitzaci dencrrecs relacionats amb l' atenci danimals i plantes i de ls racional de lenergia i els recursos. 6. Plaer per lactivitat a laire lliure i gust esttic per la natura. 7. Iniciativa per actuar a favor de lentorn natural. Bloc 2. El mn de la matria. 1. Actitud positiva per compartir els objectes del seu entorn familiar i escolar amb els altres, valorant-ne ls adequat. 2. Respecte i cura dels objectes propis i collectius, fent-ne un s racional. 3. Curiositat pels objectes, inters per explorar-los i per donar-los nous usos i funcions. 4. Precauci davant situacions de perill, valorant els factors de risc daccident en la manipulaci dobjectes i evitant situacions perilloses.

17

Bloc 3. La convivncia amb els altres. 1. Inters a participar en la vida familiar i escolar i per assumir petites responsabilitats, amb actituds dafecte, iniciativa, disponibilitat i collaboraci. 2. Collaboraci i participaci en organitzacions socials ms complexes: barri, poble, ciutat... 3. Actitud solidria amb els altres, i de compartir les seves observacions, experimentacions, vivncies i els objectes personals i collectius. 4. Respecte i acceptaci de les normes que regeixen la convivncia. 5. Defensa dels propis drets i opinions amb actitud de respecte cap a les opinions diferents. 6. Inters per resoldre les situacions conflictives de forma cada cop ms autnoma. 7. Inters per manifestar sentiments i compartir-los mantenint una relaci afectiva i positiva. 8. Respecte , cura i estimaci dels espais on es desenvolupa lactivitat familiar i escolar . 9. Acceptaci i demanda dajuda si s necessari. Bloc 4. La vida en societat. 1. Respecte davant la diversitat de les persones, segons les seves caracterstiques, ltnia, professions, edat, sexe... 2. Inters per conixer i participar en grups dorganitzaci social de la seva comunitat. 3. Inters per conixer les caracterstiques de lentorn social proper. 4. Actitud de respecte i cura dels espais i elements urbans. 5. Prudncia en situacions que poden resultar perilloses. 6. Inters per conixer manifestacions i esdeveniments del seu entorn. 7. Participaci en manifestacions culturals i tradicionals del seu barri, poble, ciutat o illa. 8. Valoraci de les actuacions adequades per tenir i mantenir un entorn net i no degradat. 9. Respecte i valoraci de les diferents professions i tasques que desenvolupen les persones.

18

Continguts procedimentals.
Bloc 1. El mn del ssers vius. 1. Observaci sistemtica, espontnia o suggerida per descobrir caracterstiques i comportaments dalgunes plantes i animals del seu entorn. 2. Observaci de les transformacions que sofreixen els animals, els sistemes de nutrici, reproducci i locomoci daquests i els seus hbitats: bosc, lorigueres, nius... 3. Identificaci de les relacions que sestableixen entre els animals, les plantes i les persones i els recursos naturals dhbitats propers. 4. Elaboraci de productes fent servir matries primeres animals. procedents de plantes i

5. Observaci dels canvis que es produeixen en la naturalesa establint relacions amb el pas del temps i el clima. 6. Observaci i identificaci de diversos elements que conformen el paisatge. 7. Coneixement de les necessitats danimals i plantes de lentorn, per poder-ne tenir cura. 8. Contribuci a lestalvi de laigua i daltres recursos naturals limitats. 9. Contribuci a la consecuci i al manteniment dambients nets, saludables i no contaminats, tractant amb cura i respecte tots els elements de lentorn. 10. Exploraci i coneixement de paisatges naturals i daltres que sn fruit de lacci humana: conreus, granges... 11. Diferenciaci danimals propers i llunyans. 12. Comprensi i memoritzaci de dites, refranys, i rondalles de la tradici oral de les Illes Balears que parlen danimals, plantes, el pas del temps o altres elements naturals.

Bloc 2. El mon de la matria. 1. Exploraci dels objectes a travs dels sentits i de les accions. 2. Actuaci sobre els objectes provocant reaccions, canvis i transformacions i observant-ne els resultats. 3. Anticipaci dels efectes de les prpies accions i de les accions dels altres sobre els objectes.

19

4. Utilitzaci dobjectes diversos de forma convencional i no convencional. 5. Identificaci de la varietat de sensacions que sexperimenten mitjanant la manipulaci de diversos materials. 6. Elaboraci dobjectes senzills, amb funcionalitat o no, a partir de la transformaci delements de desfeta, valorant el reciclatge. 7. Observaci i classificaci dels objectes segons les seves caracterstiques fsiques, ls que sen fa i la ubicaci que tenen en la vida quotidiana. 8. Establiment destratgies dutilitzaci dels objectes ds com que estimulin la collaboraci i la cooperaci amb els altres, amb lajut de ladult. 9. Utilitzaci racional dels objectes de desfeta a fi de reduir-ne el consum, participant en la classificaci selectiva.

Bloc 3. Convivncia amb els altres. 1. Reconeixement dun mateix com a membre dun grup al qual pertany: famlia, classe, escola..., identificant el lloc que ocupa en la seva famlia, i les relacions de parentiu entre els seus membres. 2. Identificaci dels membres dels grups als quals pertany, descrivint aspectes relacionats amb la seva ocupaci, treball o funcions. 3. Reconeixement dels vincles que els uneixen amb altres persones: familiars, amics, companys, venats, etc. 4. Acceptaci de les normes necessries, com a recurs, per a la convivncia i com a mesura de resoluci de conflictes de relaci social a lescola i a la famlia. 5. Participaci en lestabliment dalgunes normes per resoldre problemes del grup.

6. Orientaci en els espais habituals, s correcte de les seves dependncies i autonomia en els recorreguts ms freqents. 7. Realitzaci autnoma de rutines familiars i escolars habituals i quotidianes i la seva anticipaci. 8. Percepci de les modificacions i les alteracions dels objectes i les persones en els seus espais habituals, pel pas del temps i per la influncia del clima. 9. Realitzaci de tasques familiars i escolars o encrrecs senzills.

Bloc 4 . La vida en societat 1. Utilitzaci de diverses estratgies per extreure noves informacions: observaci, manipulaci, exploraci de fonts diverses.

20

2. Identificaci i establiment de relacions entre els diferents coneixements. 3. Utilitzaci dels nous coneixements per modificar les prpies actuacions. 4. Anticipaci dels efectes de les prpies accions. 5. Observaci i exploraci de lentorn sociocultural ms immediat: carrer, barri, poble o ciutat i els elements que el composen: espais i mobiliari urb. 6. Observaci de les activitats de les persones: oficis i ocupacions. 7. Consideraci dels costums i trets culturals propis de les Illes Balears. 8. Observaci i atenci a fets, esdeveniments i manifestacions de lentorn del qual linfant en forma part o daquells que coneix a travs dels mitjans de comunicaci i qu sn del seu inters. 9. Contribuci a la consecuci i al manteniment dambients nets, saludables i no contaminants. 10. Acceptaci de les normes establertes que regulen la vida en societat: normes de circulaci viria, utilitzaci dels serveis ...

Continguts conceptuals.
Bloc 1. Els mn dels ssers vius . 1. Els ssers vius: animals i plantes de lentorn proper: Caracterstiques generals: diferents tipus, semblances i diferncies. Animals i plantes en diferents medis: propers i llunyans, dinters per als infants. Diferents tipus de paisatge natural. Canvis que es donen en els ssers vius en el decurs del seu desenvolupament. Relaci dinterdependncia i dequilibri: conservaci del medi, repoblaci..., recursos que nabstreim. Relaci dutilitat: companyia, alimentaci..., i manteniment de lequilibri ambiental. El paper de les persones en els canvis, la recuperaci i la conservaci del medi natural.

2. Relacions entre els animals, les plantes, les persones, i els recursos naturals:

Bloc 2. El mn de la matria 1. Diferents tipus de materials naturals ( ferro, terra, cot...) i elaborats per lhome (plstic, formig...) del seu entorn ms proper; les seves caracterstiques: olor, textura, so, plasticitat...

21

2. Funcions i utilitzaci dels objectes que formen part de la vida quotidiana de les persones.

Bloc 3. Convivncia amb els altres. 1. Principals grups socials dels quals ns membre: famlia i escola. 2. Hbitats relacionats amb els grups familiars i escolars. 3. Vivncies temporals : les activitats i rutines quotidianes i les formes convencionals per controlar-les: el rellotge i el calendari.

Bloc 4. la vida en societat. 1. La comunitat i lentorn sociocultural: Caracterstiques ms significatives del seu entorn social: trets singulars del seu carrer, barri, ciutat o poble. Costums, tradicions, festes populars i manifestacions culturals prpies. Lactivitat de les persones : tasques i oficis.

2. La vida en la comunitat: serveis, institucions, mitjans de comunicaci i espais doci.

3.3. DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE I DE LES HABILITATS COMUNICATIVES.

La comunicaci oral s leix de la vida social com a totes les cultures. Abans dels significats, arriben els tons, la cadncia, la melodia de les paraules i les pauses, s a dir, tots aquells elements paraverbals que acompanyen la nostra parla quotidiana. En el centre deducaci infantil samplien i diversifiquen les experincies dels infants, com tamb les formes de representaci que han anat elaborant amb les seves vivncies, accedint a nous vehicles dexpressi i comunicaci. Shi fomenten adquisicions i shi potencien intercanvis comunicatius amb els companys i amb els adults. Aix els infants van dotant les seves comunicacions de continguts cada vegada ms elaborats, i adquireixen actituds, destreses i conceptes que afavoriran expressions cada vegada ms complexes i afinades d'un mateix, de les seves necessitats, sentiments, vivncies, coneixements, etc. Daquesta manera sestimula no tan sols laccs a representacions de la realitat, sin tamb lexpressi daquesta realitat de forma original, imaginativa i creativa, a travs de vehicles diversos. Lescola potenciar les capacitats de linfant, tant les relacionades amb la recepci i la interpretaci de missatges com les adreades a emetrels o a produir-los. La complexitat de la realitat obliga a plantejar-se la globalitat de les propostes educatives. El llenguatge oral, escrit, artstic, matemtic..., mai no es presenten allats, sin que cadascun

22

daquests senriqueix dels altres, i la comunicaci i la representaci es manifesta com un tot. El desenvolupament del llenguatge es realitza en un context interactiu on adults i infants lempren al mateix temps que realitzen activitats quotidianes habituals i proposen situacions educatives concretes. Ls daquest llenguatge en situacions dintercanvi generar el desig de comunicar-se, linters per altres formes dexpressi, la seguretat de ser comprs i ser capa de comprendre, que sn indispensables per al desenvolupament dels altres llenguatges, ms complexos i convencionals. La interacci de l'infant amb ladult i amb els companys el portar a observar i reconsiderar les prpies accions per poder ajustar la verbalitzaci dels seus pensaments, i comprendre les diferents visions duna mateixa realitat que poden tenir les persones. En aquest marc d'actuaci, el paper dels ensenyants s posar les condicions adients per ajudar els infants a ser persones autnomes, crtiques i respectuoses amb el coneixement, i perqu puguin aprendre les estratgies que els permetran continuar aprenent. En aquest sentit, la producci lingstica dels infants est estretament relacionada amb el model lingstics del docent, amb el seu grau de competncia, amb l'estil d'interacci d'aquest i amb les oportunitats que ofereix per experimentar a partir dels recursos lingstics i discursius dels propis infants. En el marc globalitzador de leducaci infantil, el llenguatge oral esdev una eina imprescindible per al desenvolupament dels individus i del grup, per la seva importncia en les relacions amb els altres, en el seu paper estructurador del pensament i en el seu paper autoregulador. En una situaci de comunicaci on hi ha un intercanvi d'informaci, les repeticions, les reestructuracions, els comentaris i les preguntes sn recursos i estratgies que es poden introduir per afavorir l'expansi i cohesi del discurs. La intervenci de l'ensenyant ha de ser respectuosa, sense interrompre, interessant-se per all que l'infant ha dit i recollint l'emissi infantil, i alhora retornar, enriquint i ampliant la informaci. Hi haur una reciprocitat d'intercanvi en el qual l'infant assumeix un rol important, s'ha de sentir convidat a participar en la construcci del seu aprenentatge i tamb recolzat. Hi ha un aspecte de la llengua oral, la fontica o la producci de sons, que es vincula directament amb el sistema d'escriptura i lectura de les llenges romniques. Llegir textos narratius als infants des de ben petits fa que aquests es familiaritzin amb les caracterstiques del text escrit, el qual s molt diferent del llenguatge oral que parlen els infants, molt lligat al context on s'estableix la comunicaci i que t com a objectiu satisfer les necessitats ms immediates. La lectura de contes i narracions arriba als infants a travs del canal auditiu, ja que l'adult fa de mediador entre el text i els infants que encara no saben llegir. Dos factors lingstics que es correlacionen consistentment amb l'habilitat de llegir sn, per un costat, el coneixement que puguin tenir els alumnes sobre els sons i, per l'altra, l'habilitat per processar el llenguatge oral. Per a lensenyament-aprenentatge de la lectura i l'escriptura, s imprescindible que els docents tenguin en compte el procs lecto-escriptor dels infants i levoluci de les seves idees respecte aquestes habilitats. Es tracta dun procs intern que es desenvolupa a

23

partir de les successives hiptesis que fan per comprendre el funcionament de la llengua escrita. La construcci daquest coneixement s possible grcies al contacte que els infants tenen amb lescriptura en les societats alfabetitzades. Quan els infants arriben a lescola, ja tenen unes idees determinades respecte de la llengua escrita, perqu des de molt petits hi han conviscut. Lhan vist en els productes alimentaris que consumeixen, als rtols de les botigues, als diaris i revistes del quiosc, als fullets publicitaris que arriben a casa.... Com ms ric en llengua escrita s lentorn dun infant, ms possibilitats t aquest dinteraccionar-hi i, per tant, de construir-ne el coneixement. Des del punt de vista de laprenent, el procs de laprenentatge de la lectura passa per diferents moments, els quals estan en relaci amb tot all que linfant va coneixent i marquen el procs que segueix cadascun. Lensenyant ha de conixer aquestes fases per poder identificar en quina es troba la majoria dels alumnes del grup classe, i en quina cadascun en particular. Noms aix podr aplicar lactivitat i estratgia adequades a cada moment i situaci, per tal dajudar els infants a ser uns lectors actius i competents. Es parteix de la base que es pot llegir i aprendre a llegir abans de conixer totes les grafies. El desenvolupament daquest procs no depn de la llengua daprenentatge, sin que s com a tots els infants pertanyents a rees lingstiques basades en el sistema descriptura alfabtica. L'objectiu daquest procs daprenentatge s comprendre aquell tipus descriptures en qu cadascuna de les lletres de la tira grfica representa un to de la tira fnica. El mtode emprat a lescola per ensenyar a llegir i escriure tampoc no s determinant per al procs daprenentatge que fan els infants. En tot cas, el que n'afavoreix el seu aprenentatge s qu a lescola hi hagi un ambient molt ric pel que fa a la presncia de la llengua escrita i que els/les mestres spiguen fer les intervencions adequades per facilitar-ne laprenentatge.

OBJECTIUS.
Lensenyament de lrea del desenvolupament del llenguatge i de les habilitats comunicatives a letapa deducaci infantil t com a objectiu desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats segents: 1. 2. Valorar la comunicaci com a eina de relaci entre les persones, facilitant actituds de comprensi i respecte. Utilitzar el llenguatge per comunicar sentiments, desitjos, experincies i idees del mn real o imaginari, ajustant-se, progressivament, als diferents contextos i situacions de comunicaci habituals i als diferents interlocutors. Conixer, respectar i estimar la tradici oral de la cultura de les Illes Balears. Comprendre i produir textos orals a partir dels models de la tradici popular. Conixer, respectar i valorar la tradici oral daltres cultures en contextos significatius.

3. 4. 5.

24

6.

Comprendre les intencions i els missatges dels altres per enriquir les seves possibilitats comunicatives.

7. Interessar-se pel llenguatge escrit i valorar-lo com un instrument dinformaci, comunicaci i plaer. 8. Llegir, interpretar i produir textos com una forma de comunicaci i plaer, descobrint i identificant elements bsics del llenguatge. 9. Interessar-se i valorar les produccions textuals prpies i les dels seus companys. 10. Utilitzar les normes que regeixen els intercanvis lingstics i els senyals paralingstics en diferents situacions de comunicaci per tal de reforar el significat dels seus missatges i atribuir sentit a aquells que rep. 11. Diversificar i enriquir les seves capacitats expressives i comunicatives, utilitzant tcniques i recursos bsics de les diferents formes dexpressi i representaci, per tal daugmentar les possibilitats comunicatives.

CONTINGUTS
Els continguts es presenten en dos grans blocs, que es plantegen des de la perspectiva de la comunicaci i la representaci com a eines de comprensi i de relaci amb la realitat. Si es parteix de la concepci de laprenentatge com un procs de creixement personal. el desenvolupament dactituds esdev necessari, com tamb laprenentatge destratgies que permetin aprendre a aprendre. Per aix es presenten en primer lloc els continguts actitudinals, seguits dels procedimentals i finalment els conceptuals. Els blocs queden definits de la segent manera: Bloc 1. Comprensi i expressi oral. Fa referncia als continguts que afavoriran l'ampliaci de la competncia comunicativa: expressi i comprensi oral en qualsevol situaci que es plantegi d'una manera significativa i contextualitzada. Llenguatge com a mitj de comunicaci Bloc 2. Comprensi i expressi escrita. Fa referncia als continguts que cal treballar per desenvolupar les habilitats lectora i escrita. En un procs d'ensenyament-aprenentatge s convenient i necessari que l'adult (escriptor/a i lector/a competents) i els infants (escriptors/es i lectors/es que van descobrint les regles que regulen el text escrit) expressin tant els criteris de funcionament del codi com les estratgies que utilitzen per comprendre i compondre el text.

25

Continguts actitudinals.
Bloc 1. Comprensi i expressi oral. 1. Reconeixement i valoraci del llenguatge oral com a instrument per expressar i comunicar necessitats, sentiments, idees, vivncies i interessos, conixer els dels altres i gaudir-los com a mitjans dinformaci i fonts de plaer. 2. Confiana en si mateix i en les seves possibilitats expressives. Autovaloraci positiva, conscincia de les adquisicions i seguretat vers els nous aprenentatges. 3. Inters per comprendre la realitat que els envolta, establint una relaci interactiva com a font daprenentatge. 4. Plaer pel joc comunicatiu. Iniciativa i inters per participar en situacions de comunicaci diversa. 5. Inters i respecte per les produccions dels altres, valorant-les com a font daprenentatge. 6. Apreciaci de la utilitat dels diferents llenguatges per representar la realitat, modificar-la i resoldre els problemes que es presenten en la vida quotidiana. 7. Inters en la correcci de l'expressi oral i valoraci de normes i convencions socials. 8. Valoraci de les possibilitats que ofereix la interrelaci dels diferents llenguatges: corporal, oral, plstic, matemtic, escrit i musical. 9. Reconeixement dels llenguatges com a eina de reflexi i comunicaci de valors i normes a partir de la interacci amb els altres. 10. Atenci, inters i valoraci positiva envers les manifestacions culturals prpies de les Illes Balears. 11. Atenci, inters i valoraci positiva envers les manifestacions de la tradici oral prpia de la cultura de les Illes Balears. 12. Actitud positiva envers la comprensi i producci de missatges en llengua catalana, prpia de les Illes Balears. 13. Respecte i inters per conixer altres llenges en contacte dins el marc de valoraci de la diversitat cultural present en el context.

Bloc 2. Comprensi i expressi escrita. 1. Escolta atenta de lectures senzilles: informacions, narracions, 2. Inters per saber que diuen els textos.

26

3. Participaci activa en la lectura en grup. 4. Atenci en el procs delaboraci de les produccions i valoraci dels resultats obtinguts. 5. Inters per incorporar hbits de treball en lelaboraci de produccions individuals i collectives. 6. Inters i esfor per millorar i enriquir les prpies produccions. 7. Cura i ordre dels materials i instruments utilitzats.

Continguts procedimentals.
Bloc 1. Comprensi i expressi oral. 1. Manifestaci de necessitats, desitjos, vivncies, idees, sentiments mitjanant l'expressi oral amb el suport d'altres llenguatges. 2. Comprensi de les intencions comunicatives dels altres en situacions de la vida quotidiana. 3. s del llenguatge oral per fer conscients processos interiors i per desenvolupar-los: interioritzar informacions, estructurar opinions, resoldre conflictes i autoregular la conducta. 4. Participaci activa en jocs fonatoris, de llenguatge i simblics. 5. Discriminaci auditiva, entonaci i pronunciaci. 6. Intervencions en la realitzaci de projectes i en situacions de comunicaci relacionades amb el funcionament escolar. 7. Utilitzaci del llenguatge oral per comprendre millor la realitat que ens envolta, com a eina de reflexi i interioritzaci de coneixements, per actuar de forma crtica i autnoma. 8. Atenci i comprensi de narracions, contes i altres tipus de text llegits per un adult o un company. 9. Expressi creativa i espontnia de la realitat i la fantasia mitjanant el llenguatge oral. 10. Comprensi de textos de la tradici popular (rondalles, canons, dites, endevinalles, embarbussaments...) de textos de l'entorn social (etiquetes, rtols de botigues, diaris, revistes, fullets publicitaris, receptes de cuina) i de textos de la literatura infantil: (contes, poemes) llegits per un adult o company. 11. Utilitzaci dels diferents recursos: llibres, pellcules, vdeos, CD, cintes de so, CDROOM.

27

12. Reconeixement d'elements culturals del llenguatge oral, com a font daprenentatge, per incorporar-los en les prpies produccions. 13. Elaboraci de frases senzilles amb una pronunciaci i estructuraci clara i correcta. 14. Comprensi i producci de relats i dimatges degudament seqenciades 15. s adequat de les formes socialment establertes per relacionar-se amb els altres. 16. Exercitaci d'hbits de treball en lelaboraci de produccions individuals i collectives (planificaci, recerca dinformaci, experimentaci i ajustament).

Bloc 2. Comprensi i expressi escrites. 1. Utilitzaci de textos orals i impresos de la tradici popular (rondalles, canons, dites, endevinalles, embarbussaments...) de textos de l'entorn social (etiquetes, rtols de botigues, diaris, revistes, fullets publicitaris.) de textos de la literatura infantil (contes, poemes) 2. Reconeixement d'elements culturals del llenguatge escrit, com a font daprenentatge, per incorporar-los en les prpies produccions. 3. Treball amb textos diversos: anticipar el contingut, aclarir el lxic, treballar una estructura, memoritzar qualque fragment, recapitular 4. Exploraci i utilitzaci de noves tecnologies com a eina de comunicaci i representaci. 5. Identificaci dalguns elements grfics caracterstics daltres cultures, en situacions contextualitzades. 6. Utilitzaci de recursos de diferents llenguatges de forma combinada per tal de reforar el significat dels missatges que es reben i es transmeten (senyals paralingstics, imatges que acompanyen textos...).

Continguts conceptuals.
Bloc 1 Comprensi i expressi oral. 1. El llenguatge com a mitj de comunicaci. 2. Textos orals de tradici popular (canons, endevinalles, contes, gloses, poesies, dites populars, emparaulaments...). 3. Diferents necessitats de comunicaci i vocabulari corresponent. 4. Diferents situacions comunicatives en diferents contextos i amb intencionalitats i continguts diversos.

28

5. El llenguatge oral com a font de plaer, relaci i aprenentatge. 6. Llenguatge afectiu: to de veu, inflexions, intencions. 7. Normes socials establertes que regulen lintercanvi lingstic. 8. El joc simblic, per a facilitar i millorar lexpresi oral contextualitzada. 9. Incorporaci d'hbits de treball en lelaboraci de produccions individuals i collectives :planificaci, recerca dinformaci, experimentaci i ajustament. 10. Comprensi de contes, narracions i missatges orals. 11. Comprensi de les intencions comunicatives dels altres en situacions de la vida quotidiana. 12. Expressi de missatges referits a necessitats, emocions i desitjos.

Bloc 2. Llenguatge escrit. com a mitj de comunicaci, informaci i plaer. 1. La llengua escrita com a mitj de comunicaci, informaci i plaer. 2. Identificaci de textos orals i impresos de la tradici popular (rondalles, canons, dites, endevinalles, embarbussaments...) de textos de l'entorn social (etiquetes, rtols de botigues, diaris, revistes, fullets publicitaris); de textos de la literatura infantil (contes, poemes). 3. Comprensi de textos relacionats amb experincies properes a l'infant. Identificaci dalgunes paraules molt significatives i contextualitzades. 4. Diferenciaci entre les lletres i les altres formes dexpressi grfica. 5. Utilitzaci de convencionalimes de la llengua escrita de la nostra cultura: linialitat, orientaci esquerra-dreta, posici del llibre, funci de les illustracions, posici i organitzaci del paper, etc. 6. Desenvolupament perceptiu-motriu: orientaci espai-temporal, esquema corporal, discriminaci de figures i memria visual. 7. s de tcniques i instruments propis del llenguatge escrit. Producci de paraules i frases senzilles. 8. Relacions entre el llenguatge oral i escrit: correspondncia fonema-grafia; identificaci de lletres; estructuraci fonmica de la parla, segmentaci en paraules, sillabes i fonemes; representaci grfica de fonemes.

29

3.4. EL PENSAMENT MATEMTIC I LA REPRESENTACI NUMRICA. INTRODUCCI

Linfant viu immers en un mn on els continguts matemtics esdevenen bsics: utilitzar els nombres, comptar objectes , fer clculs aritmtics i raonaments lgics sn aspectes que formen part de moltes de les tasques quotidianes i senzilles de lactivitat humana. Linfant senfronta a una realitat exterior que observa, identifica, classifica i ordena. Al mateix temps afronta una realitat interior que abraa tot el que sent, imagina o somnia. Aquestes realitats s'interrelacionen ntimament: la realitat pot ser modificada pels propis sentiments i emocions, i aquests responen a les vivncies i percepcions del mn que lenvolta. Els continguts matemtics sn eines de relaci amb la realitat que ajuden a conixer-la, a interpretar-la, i a comprendre-la. Quan aquesta relaci esdev interacci permet reestructurar el propi desenvolupament. El cicle es completa quan es pot intervenir en la realitat de forma crtica, autnoma i solidria. Linfant, des que neix, i a partir de les seves necessitats i experincies, construeix progressivament els conceptes matemtics mitjanant un procs de representaci mental de la realitat que cobra sentit en la interacci que estableix amb els adults i companys que donen un contingut social i cultural a les seves accions. En el centre deducaci infantil samplien i diversifiquen les experincies dels infants, com tamb les formes de representaci que shi han anat elaborant amb les seves vivncies, accedint a nous vehicles dexpressi i comunicaci i, entre ells, el llenguatge matemtic. Shi fomenten adquisicions i shi potencien intercanvis comunicatius amb els companys i amb els adults. Aix els infants van desenvolupant les seves capacitats lgicomatemtiques, construeixen els conceptes mitjanant un procs dabstracci de la realitat i adquireixen actituds, destreses i conceptes que afavoreixen expressions cada vegada ms complexes i afinades d' un mateix, de les seves necessitats i sentiments i de lentorn. Daquesta manera sestimula no tan sols laccs a representacions de la realitat, sin tamb lexpressi daquesta de forma original, imaginativa i creativa. El desenvolupament del pensament lgic es realitza en un context interactiu on adults i infants fan explcits els processos al mateix temps que realitzen activitats quotidianes habituals i proposen situacions educatives concretes. Aquesta interacci els portar a observar i reconsiderar les prpies accions per poder ajustar la verbalitzaci dels seus pensaments, i comprendre les diferents visions duna mateixa realitat que poden tenir les persones. Quan fomentam lintercanvi de punts de vista possibilitam el desenvolupament de lautonomia i tamb fomentam lenfrontament amb la complexitat i amb all desconegut. Al mateix temps que l infant explora, observa i descobreix el seu entorn ms immediat cal ajudar-lo a compenetrar-se amb una srie de valors i a sentir inters i curiositat per a les interaccions que sestableixen entre els seus components .Cal estimular-lo a adquirir hbits de treball i actituds de respecte, collaboraci i tolerncia; s'afavoriran dinmiques daula que permetin compartir la mirada amb qu les persones construm una comprensi sobre el mn i, per tant, construir socialment coneixements sobre les coses i sobre com hem pensat per comprendre-les.

30

Lensenyament formal sha de basar en el coneixement matemtic informal dels infants. El principal objectiu de les matemtiques escolars ha de ser el cultiu de la comprensi i ls intelligent de les relacions i principis matemtics. Lanlisi dels errors ha de ser una font important dinformaci sobre les insuficincies dels coneixements subjacents. Les matemtiques permeten experimentar, conceptualitzar i comunicar manifestacions concretes de lentorn, conixer i interpretar la cultura, i comunicar el contingut de lexperincia personal. Ladquisici de nous codis numrics i formes expressives, com tamb laprenentatge del seu s en diferents contextos i situacions enriqueixen les possibilitats comunicatives amb els altres. En el pla intellectual, les representacions possibiliten a l infant distanciar-se de situacions immediates i anticipar-se a situacions noves, augmentant considerablement la seva capacitat dorganitzar el mn que lenvolta. Lensenyament dels nombres t finalitats molt diverses. Pretn que els infants adquireixin la capacitat dutilitzar habilitats per resoldre problemes prctics de la vida quotidiana, per tamb desenvolupar actituds i coneixements numrics necessaris perqu puguin abstreure i comprendre la informaci que donen els textos numrics i, fins i tot, arribar a ser productors actius daquest llenguatge. El llenguatge matemtic permet, al llarg de leducaci infantil i en un procs de reelaboraci individual, la regulaci dels intercanvis comunicatius i lestructuraci de la realitat, configurant, al mateix temps, el desenvolupament de la seva estructura cognoscitiva. Laprenentatge de les matemtiques shauria de plantejar en clau de valors: els valors del grup en tant que el pensament infantil es desenvolupa en un context social; els valors de lindividu, afavorint la seva autonomia, la seguretat i lautoestima treballades en lintercanvi i com a punt de partida imprescindible per poder desenvolupar o construir els coneixements, i els valors dels continguts prpiament matemtics, que haurien de sorgir a partir destablir interrogants al voltant de la vida mateixa de laula. Aquests aspectes no es poden deslligar ni treballar per separat. Les negociacions en situacions de conflicte sn especialment adequades per establir relacions entre les coses i desenvolupar la mobilitat i la coherncia del pensament. Per negociar mutuament solucions acceptables, linfant sha de descentrar i imaginar com est pensant laltra persona. L'ensenyant tendr en compte com aprenen les matemtiques els infants. Aquests, creen una comprensi prpia del mn natural i del mn social i cerquen compartir-la. Abstreuen els nombres, la mesura, lespai i el temps com a dades rellevants per comprendre el mn i tamb creen significats propis per a elles i les relacions que es poden organitzar. Simaginen un mn de conseqncies i implicacions que utilitzen per regular el seu comportament. s a dir, els continguts matemtics, en ells mateixos, no sn aliens al mn interior dels infants. Aquests construeixen significats per la quantitat, lespai, el temps o la mesura, perqu els necessiten per comprendre com sn les coses i les persones. El necessiten per situar-se en el mn i poder collaborar significativament amb la gent amb qui conviuen en la seva vida quotidiana.

31

Sha dafavorir la resoluci de problemes i conflictes de la vida quotidiana amb la collaboraci dels companys i dels adults utilitzant el dileg, la cooperaci i el treball en equip per arribar a la comprensi dels resultats. Sha de donar importncia als sentiments que es poden generar, donada la implicaci emocional dels raonaments i afavorir el treball a partir de les propostes dels infants. Linfant s el protagonista del seu aprenentatge. Lescola potenciar les capacitats de linfant, tant les relacionades amb la recepci i la interpretaci de missatges com les adreades a emetrels o a produir-los. La complexitat de la realitat obliga a plantejar-se la globalitat de les propostes educatives. El llenguatge oral, l'escrit, l'artstic, el matemtic..., mai no es presenten allats, sin que cadascun daquests senriqueix dels altres, i la comunicaci i la representaci es manifesta com un tot.

OBJECTIUS.
Lensenyament de lrea del pensament matemtic i la representaci numrica en letapa de leducaci infantil tendr com a objectiu desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats segents: 1. Utilitzar el llenguatge matemtic per comunicar sentiments, desitjos, experincies i idees del mn real o imaginari, ajustant-se, progressivament, als diferents contextos i situacions de comunicaci habituals i als diferents interlocutors. 2. Valorar el llenguatge matemtic com a eina de relaci entre les persones, facilitant actituds de comprensi i respecte. 3. Comprendre les intencions i els missatges dels altres per enriquir les seves possibilitats comunicatives. 4. Interessar-se pel llenguatge matemtic i valorar-lo com un instrument dinformaci, comunicaci i plaer. 5. Diversificar i enriquir les seves capacitats lgicomatemtiques, utilitzant tcniques i recursos bsics , per tal daugmentar les possibilitats comunicatives. 6. Utilitzar els conceptes matemtics per a la comprensi de la realitat, establint una relaci interactiva com a font daprenentatge.

CONTINGUTS
Els continguts es presenten en vuit blocs, que es plantegen des de la perspectiva de la comunicaci i representaci matemtica com a eines de comprensi i de relaci amb la realitat. Els blocs queden definits de la segent manera:

32

Bloc 1. Propietats dels objectes . Fa referncia a la forma i el tamany dels objectes mitjanant el descobriment de les propietats que tenen i aquelles que els manquen, a partir de la prpia acci i raonament dels infants. Els objectes escollits i classificats cobren entitat prpia i tenen existncia per oposici a tot all que no es pot incloure en la mateixa classe.

Bloc 2. Expressi de quantificaci. Labstracci reflexiva del nombre implica la construcci de les relacions entre els objectes, que no tenen existncia en la realitat externa. El fet que labstracci reflexiva no pugui produir-se de forma independent abans que linfant construeixi altres relacions t importants implicacions per a lensenyament del nombre. Els nombres no saprenen per abstracci emprica de conjunts ja formats, sin per labstracci reflexiva en construir linfant les relacions.

Bloc 3. Els primers nombres ordinals. Fa referncia a les experincies que, a partir de la relaci amb els altres que possibilita lorganitzaci duna aula deducaci infantil, aniran configurant la idea dels primers nombres ordinals i progressivament la podr aplicar a senzilles colleccions ordenades i a situacions quotidianes on li siguin necessries. Bloc 4. La srie numrica. Fa referncia al treball de la representaci grfica de la srie numrica. Malgrat sha de treballar la representaci amb signes, l'objectiu ms important s que linfant construeixi lestructura mental de nmero. Noms aix, ser capa dassimilar-ne signes amb la mxima facilitat. Si no la ha construt, tota lactivitat de comptar, llegir i escriure els numerals ser simplement memorstica. La vivncia del nombre ajuda a la construcci didees i a distingir-lo dels diferents codis i smbols que lenvolten, la qual cosa li permetr diferenciar, des de ben petit, les paraules i les accions que serveixen per comptar i les que no. Si els infants han construt un estructura mental lgicamatemtica, ben aviat seran capaos primer dassimilar i desprs de representarlos grficament.

Bloc 5. Iniciaci al clcul Fa refernca a la iniciaci al clcul amb les operacions de sumar i restar mitjanant la manipulaci dobjectes en situacions significatives. Les relacions de transformaci de quantitat i la resoluci de problemes sn imprescindibles per a la construcci del concepte de nombre. Per aix cal aprofitar totes les situacions quotidianes sorgides de la necessitat de resoldre una situaci per treballar-ho. Bloc 6.Nocions bsiques de mesura.

33

Fa referncia a linici en la prctica funcional de mesures naturals per entendre les tcniques de mesura convencionals i a la regulaci del temps . El propi cos, els objectes i la utilitzaci dinstruments culturalment i socialment reconeguts sn els instruments que aproximen i ajuden als infants a conixer i a comprendre la manera de mesurar el temps, lespai i la matria en la nostra cultura. Bloc 7. Formes planes i cossos geomtrics. Fa referncia al coneixement de figures planes simples: cercle, quadrat, rectangle, triangle; i de lesfera i cub i al vocabulari especfic per anomenar-les. Lobservaci, la manipulaci, la comparaci, la descripci dobjectes del seu entorn permetran anar desenvolupant les nocions de forma i volum en l'infant. Progressivament les anir associant, relacionant i representant en les seves produccions.

Bloc 8. Nocions bsiques dorientaci i situaci a lespai. Fa referncia a les experincies dels infants que els permeten interioritzar les nocions d'orientaci esttica, de direccionalitat, i, de situaci i distncia. La prpia aula , lescola i el barri o el poble sn els espais immediats on els infants subiquen i, al mateix temps situen els objectes que els configuren.

Continguts actitudinals.
Bloc 1. Propietats dels objectes. 1. Inters per comprendre la realitat que els envolta, establint una relaci interactiva com a font daprenentatge. 2. Inters per observar i experimentar amb les propietats dels objectes. 3. Gust per realitzar activitats de comparaci i relaci dobjectes. 4. Mostrar curiositat per descobrir les relacions existents entre diferents elements duna collecci. 5. Inters per colleccionar elements i objectes.

Bloc 2. Expressi de quantificaci. 1. Inters per descobrir les expressions quantitatives dels seu entorn. 2. Participar en les rutines diries que impliquin laplicaci dexpressions de quantificaci. 3. Gust, inters i respecte per les produccions prpies i les dels altres, valorant-les com a font daprenentatge.

34

4. Inters per incorporar hbits de treball en lelaboraci de produccions individuals i collectives.

Bloc 3. Els primers nombres ordinals 1. 2. 3. 4. Gust i inters per utilitzar els nombres ordinals significatius per a l'infant en rutines i situacions quotidianes. Inters per classificar i ordenar elements seguint un criteri establert prviament. Inters per participar en jocs que impliquin ordenar elements. Inters i esfor per millorar i enriquir les prpies produccions.

Bloc 4. La srie numrica. 1. Apreciar la utilitat dels nombres en la nostra societat representaci matemtica per resoldre senzills problemes. i les possibilitats de la

2. Reconeixement i valoraci del llenguatge matemtic com a instrument per expressar i comunicar necessitats, sentiments, idees, vivncies prpies i interessos, conixer els dels altres i gaudir-los com a mitjans dinformaci i fonts de plaer. 3. Inters per incorporar el llenguatge matemtic i numric per comunicar vivncies i experincies. 4. Confiana en si mateix i en les seves prpies possibilitats expressives. Autovaloraci positiva, conscincia de les adquisicions i seguretat vers els nous aprenentatges.

Bloc 5. Iniciaci al clcul. 1. Inters per aplicar el clcul i per resoldre problemes quotidians. 2. Hbit de reflexi abans de donar una resposta. 3. Gust per aplicar les operacions de suma i resta a situacions de joc simblic i cooperatiu. 4. Inters per aprofundir en el domini de les operacions bsiques de les matemtiques. 5. Reconeixement del llenguatge matemtic com eina de reflexi i comunicaci de valors i normes a partir de la interacci amb els altres.

Bloc 6 . Nocions bsiques de mesura.

35

1. Inters per comparar elements de diferents qualitats. 2. Curiositat per descobrir instruments de mesura naturals i conixer els arbitraris. 3. Gust per contar, mesurar i comparar objectes . 4. Inters per abstreure de les rutines les nocions temporals i el seu control. 5. Atenci en el procs delaboraci de les produccions i valoraci dels resultats obtenguts.

Bloc 7. Formes planes. 1. Inters per observar objectes del seu entorn i abstreure el concepte de forma. 2. Participaci en la descripci dobjectes quotidians atenent a la similitud o diferncies de les formes i cossos geomtrics. 3. Acceptaci de les normes que regeixen el treball en grup.

Bloc 8. Nocions bsiques dorientaci i situaci a lespai. 1. Apreciaci de la utilitat del llenguatge matemtic per representar la realitat. 2. Curiositat amb relaci a les informacions que rep, partint del respecte als altres i a les normes i convencions socials i participaci en la resoluci de conflictes. 3. Inters per ubicar-se a lespai i situar-hi els objectes. 4. Participaci en jocs d'orientaci espacial.

Continguts procedimentals.
Bloc 1. Propietats dels objectes. 1. Exploraci i manipulaci dobjectes i materials segons les seves qualitats, relacionant-los i diferenciat les seves caracterstiques, propietats, relacions, continutat i discontinutat de la matria . 2. Cura i ordre dels materials i instruments utilitzats. 3. Collecci d'objectes segons un atribut.

Bloc 2. Expressi de quantificaci.

36

1. Participaci en situacions de la vida quotidiana de l'aula: repartir, recollir, endrear 2. Resoluci de problemes senzills de la vida quotidiana, amb lajut dels diferents llenguatges, utilitzant recursos matemtics i establint relacions entre els objectes. 3. Manipulaci, agrupaci i comparaci dobjectes segons les seves propietats quantitatives.

Bloc 3. Els primers nombres ordinals. 1. Ordenaci dobjectes seguint un criteri establert. 2. Ordenaci delements seguint un criteri establert dacord amb una ordre donada per ladult o espontniament: fer fileres, ordenar seqncies

3. Explicitaci i argumentaci de criteris per fer conscients processos interiors i per desenvolupar-los: interioritzar informacions, estructurar opinions i resoldre conflictes. Bloc 4. La srie numrica. 1. Diferenciaci entre nombres i les altres formes dexpressi grfica. 2. Descobriment i utilitzaci del nombre, de manera funcional, en el seu context social. 3. Utilitzaci de la srie numrica en situacions significatives. 4. Identificaci i representaci grfica de nombres. 5. Participaci activa en jocs que impliquin la utilitzaci dels nombres en diferents contextos. 6. Identificaci de grafies numriques caracterstiques daltres cultures, en situacions contextualitzades. Bloc 5. Iniciaci al clcul. 1. Utilitzaci simultnia dels recursos del llenguatge matemtic i daltres llenguatges per a la soluci de problemes de la vida quotidiana. 2. Utilitzaci de procediments matemtics en la resoluci de situacions quotidianes: comparacions, ordenacions, agrupaments, classificacions, seriacions, comptatge, aplicaci doperacions senzilles :afegir, llevar, repartir; amb significaci, com a resposta a necessitats funcionals. 3. Utilitzaci del llenguatge matemtic per comprendre millor la realitat que ens envolta, com a eina de reflexi i interioritzaci de coneixements, per actuar de forma crtica i autnoma.

37

Bloc 6 . Nocions bsiques de mesura. 1. Comparaci dobjectes diferents per la seva longitud, superfcie o volum per tal destablir nocions contrastades (de tamany, pes, llargria ...). 2. Mesurar material continu i discontinu fent servir estratgies intutives 3.Comprensi i producci de relats i dimatges degudament seqenciades. 4. Mesura del temps, espai i matria mitjanant la unitat de referncia triada. 5. s de tcniques i instruments propis de mesura en la societat: rellotge, calendari,

Bloc 7. Formes planes. 1. Observaci i manipulaci dobjectes dues i tres dimensions. 2. Abstracci, dels objectes que l'envolten, la seva forma bsica. 3. Exploraci i experimentaci de lespai i dels objectes de lentorn per descobrir els elements topolgics que els configuren: punts, lnies, superfcies, volums. 4. Reconeixement de la forma, visual i tctil, de figures i cossos geomtrics senzills. 5. Adquisici de vocabulari especfic. 6. Utilitzaci de smbols matemtics per tal de reforar el significat dels missatges que es reben i es transmeten en textos. Bloc 8. Nocions bsiques dorientaci i situaci a lespai. 1. Organitzaci de l'espai per ubicar-s'hi i ubicar-hi objectes: orientaci i direccionalitat. 2. Exploraci i utilitzaci de noves tecnologies (informtica, audiovisuals...) com a eina de comunicaci i representaci. 3. Selecci de les tcniques, instruments i materials adients a la finalitat i a les caracterstiques de la producci.

Continguts conceptuals. Bloc 1. Propietats dels objectes. 1. Diferents necessitats de comunicaci i vocabulari especfic . 2. Propietats i relacions dels objectes i colleccions (color, forma, dimensi, textura, continutat o no).

38

3. Concepte de collecci.

Bloc 2. Expressi de quantificaci. 1. Conceptes i vocabulari bsic quantificador (molt-poc, tot-res, tots-cap, alguns, el mateix- diferent).

Bloc 3. Els primers nombres ordinals. 1. Concepte d'ordre.

Bloc 4. La srie numrica. 1. La funcionalitat del nombre en diferents situacions comunicatives i en diferents contextos. 2. El codi matemtic com a mitj de comunicaci, informaci i plaer. 3. Materials impresos: contes, endevinalles, programes de festes, anuncis, cartells, receptes de cuina, calendaris, cartes, fulls de propaganda, factures 4. El nombre cardinal. 5. La srie numrica. Els nou primers nombres i d'altres significatius: data, hora

Bloc 5. Iniciaci al clcul. 1. El joc com a font de plaer, relaci i aprenentatge 2. Suma i resta d'objectes.

Bloc 6 . Nocions bsiques de mesura. 1. La mesura com a comparaci de magnituds. 2. Unitats de mesura naturals i arbitrries. 3. Concepte de temps.

Bloc 7. Formes planes i cossos geomtrics.

39

1. Conceptes de punt i lnia. 2. Concepte de superfcie. 3. Formes planes: cercle, quadrat, triangle, rectangle. 4. Cossos geomtrics: esfera i cub.

Bloc 8. Nocions bsiques dorientaci i situaci a lespai. 1. Nocions dorientaci esttica: davant- darrera, dalt - baix, a un costat a laltre. 2. Nocions de direccionalitat: endavant, amunt, cap a . 3. Nocions de situaci: damunt, a baix, a davant, a darrera. 4. Nocions de distncia: lluny a prop. 5. Funcionalitat del llenguatge matemtic en la vida quotidiana.

3.5. L'EXPRESSI ARTSTICA I LA CREATIVITAT.

INTRODUCCI Linfant viu immers en un mn en qu les imatges, la msica i el moviment lestimulen contnuament. Els sentits i la percepci sn les portes d'entrada al coneixement, fan possible comprendre la realitat, viure i interactuar amb el mn. Sabent com sn les coses s justament com es pot aprendre a apreciar-les i arribar a estimar-les. L'experincia artstica aporta un sentit de gratutat i aproximaci no finalista a la realitat, una mirada interessada a conixer i distingir qualitats, ritmes i significacions diferents dels habituals, que serviran per bastir un mn de valors ms ampli i geners. L'experincia artstica participa en el creixement global de la persona; ajuda a aprendre a ser i estar en la vida de manera creativa descobrint, investigant i experimentant una manera prpia de fer, de sentir i de pensar que afavoreix el desenvolupament en qualsevol situaci del viure; ajuda a ser "tocats" per la bellesa i a ser persones millors. Les imatges i vivncies sensorials que els infants experimenten els donen informaci sobre ells mateixos, sobre el que veuen, sobre el que escolten i senten, sobre el que toquen, com tamb sobre els objectes i els fets de la realitat (interna o externa, natural o social). En aquestes descobertes, aniran adquirint coneixements i aprendran a donar respostes mitjanant el moviment, el llenguatge, les emocions i el pensament.
40

El procs de coneixement no s ali a l'experincia artstica. Aquesta s una vivncia que l'infant pot obtenir si, ja de ben petit, els adults l'ajuden i tenen cura de desvetllar el seu potencial sensorial i perceptiu, per sobretot el seu potencial imaginatiu i expressiu. Ladquisici de nous codis i formes expressives, com tamb laprenentatge del seu s en diferents contextos i situacions enriqueixen les possibilitats comunicatives amb els altres. En el pla intellectual, les representacions possibiliten a linfant distanciar-se de situacions immediates i anticipar-se a situacions noves, augmentant considerablement la seva capacitat dorganitzar el mn que lenvolta. El llenguatge artstic permet, al llarg de leducaci infantil, en un procs de reelaboraci individual, la regulaci dels intercanvis comunicatius i lestructuraci de la realitat, configurant, al mateix temps, el desenvolupament de la seva estructura cognoscitiva. El desenvolupament de l'expressi artstica i la creativitat es realitza en un context interactiu on adults i infants lempren al mateix temps que realitzen activitats quotidianes habituals i proposen situacions educatives concretes. Des daquesta perspectiva, la creaci s un procs de construcci en qu les coses noves que apareixen tenen el suport en les anteriors conquestes de laprenentatge. La plstica. El llenguatge plstic s un dels mitjans de comunicaci de qu disposa l'infant per expressar tant quelcom va coneixent del seu entorn com el que succeeix en el seu mn intern. s a partir del llenguatge plstic, que pot descriure vivncies, pensaments, sentiments fent s d'aquells elements conceptuals i visuals que sn propis d'aquest llenguatge i que li permetran definir les ms diverses formes, representar-les, aix com configurar imatges, tot incidint i alhora desenvolupant la sensibiltat, la creativitat i la intelligncia. Lexperincia, en tota lactivitat plstica, comporta la capacitat de cercar i descobrir noves respostes. All que enriqueix linfant, en la seva capacitat creativa, no s noms lobra final sin tot el procs delaboraci. Afavorir l'experincia artstica als infants, a ms de propiciar l'adquisici de coneixements mitjanant activitats plstiques per aprendre a reconixer i utilitzar tcniques, procediments i habilitats; a ms d'ensenyar a comprendre els elements de l'alfabet visual i plstic i les relacions que aquests components estableixen entre s; a l'escola s'ha d'ajudar a l'infant a descobrir i gaudir dels hbits d'observar globalment i amb profunditat; d'experimentar amb els sentits; i els de parlar, comunicar i expressar per fer possible l'alternana del mn imaginari, del mn real i del mn de relaci. Aprendre a mirar s important, ja que mirar comporta veure, assimilar les imatges i ferles significatives en el pensament. Per aix s important acompanyar l'infant, sempre amb sensibilitat, en l'acte de mirar colors, formes, percebre textures per observar les coses i la realitat, no superficialment, sin establint relacions, fent preguntes, fent associacions... El fet d'aprendre a observar i veure t una importncia rellevant com a pas prvi per poder conixer b les coses, i tanmateix per poder explicar-les com ms millor. s per aix que s'han de proporcionar experincies variades i estimulants per tal que el mn no aparegui esttic i immutable. D'aquesta manera collabora a enriquir el camp dels

41

coneixements de l'infant i li proporciona material de referncia per a la seva interpretaci i creaci. Mitjanant el color es coneixen les coses i desprs es recorden i, al mateix temps possibilita fer-se preguntes sobre com canvien els colors i descobrir la mgia de barrejar-los. Interessa observar la realitat a travs de les imatges, dels objectesi adonar-se'n que, en tots els casos, els colors es donen al'hora i barrejats. Sn importants, tamb, els materials i totes les observacions que es poden fer sobre la descoberta de les seves caracterstiques. Observar els detalls ajuda Els infants a aturar la mirada. Detenir l'observaci d'un infant permet comenar una feina gaireb d'investigaci que acabar donant els seus fruits en el moment imprevist. Els colors ens permeten saber com funciona l'ull, quin paper t la llum, com s'aconsegueixen transparncies, ombres, fosforescncies i d'aquesta manera es pot decidir quin s el material ms adequat en cada cas. Les formes reflectides en les seves produccions seran ms riques i suggerents en funci, per una banda, de les experincies viscudes, i per una altra de l'adquisici progressiva de les habilitats motores. Habilitats que sn les que li permetran utilitzar instruments, materials i els elements grficoplstics una vegada els conegui. Tot plegat constitueix un conjunt de mitjans que li possibilitaran un camp expressiu ric i variat i qu genera aix un aprenentatge capa de motivar processos que ajuden a l'infant a desenvolupar la capacitat d'expressar-se i de comunicar-se creativament. La introducci del concepte de volum, o el fet que un infant experimenti en el camp tridimensional, ha de ser parallela al fet d'experimentar en el camp bidimensinal. La concepci espacial, a partir de la manipulaci d'elements volumtrics, li permet elaborar projectes globals i experimentar realment els conceptes de color, textures, forma, grandria i ubicaci. s molt important tenir en compte l'ambient que cal aconseguir a l'aula d'educaci infantil perqu l'educaci artstica hi trobi el seu lloc o, dit d'una altra manera, com la plstica pot permetre fer l'ambient de l'escola ms favorable a l'aprenentatge. Si l'ambient no provoca ell mateix sorpresa, les arts molt difcilment hi tenen cabuda. Els ensenyants s'esforaran perqu a l'aula no es produeixi un treball seriat, sin que celebraran les diferncies. En l'educaci dels sentits s'ha de considerar tamb el plaer fsic que comporta la descoberta del mn. A l'escola, els materials es poden ampliar amb tots els objectes de desig dels infants: xocolata, farina, arrs D'aquesta manera, no tan sols ens movem en el mn de com sn les coses, sin que entram en el mn del "com serien si", el mn obert de les possibilitats. L'ambient permetr reconixer l'escola com un lloc on sentir-se b, on trobar un espai propi, on ser conscient de les prpies vivncies. I, per aconseguir aquesta atmosfera, les arts sn fonamentals perqu permeten imaginar mons i fer-los possibles. Per la qual cosa, el punt de partida ser la sorpresa, el misteri que amaguen les petites coses. El mn dels objectes fsics s el nostre mn d'exploraci i, per tant, el passeig per l'espai dels objectes disponibles s una veritable font d'inspiraci. Tot aix, combinat amb les imatges de les obres dels artistes, afavoreix l'experincia esttica a l'escola.

42

L'expressi corporal. El llenguatge corporal s el mitj pel qual lsser hum expressa sensacions, emocions, sentiments, pensaments i desitjos amb el seu cos. Amb el joc simblic, de lexpressi dramtica i corporal mostra les seves emocions i tensions, el seu coneixement del mn i de les persones, la seva percepci de la realitat. Aquestes manifestacions expressives sn un instrument de relaci, comunicaci i intercanvi. Des de la convicci que el cos necessita un lloc per expressar-se i conixer, l'educaci corporal permet desenvolupar l'expressivitat corporal infantil. Es partir del joc espontani que desenvolupen els infants a partir d'una proposta de materials i una distribuci de l'espai. Utilitzar el joc, el cos i el moviment com a recurs, ens permet accedir a la globalitat de la persona ja que mitjanant aquest, l'infant expressa la seva potencialitat corporal, les seves capacitats cognitives i les seves actituds socioafectives. A travs del joc i les dinmiques que s'estableixen l'infant adquireix una vivncia funcional i emocional del cos que li permet accedir de manera ms equilibrada a la vivncia cognitiva, on ja no es necessita moure el cos sin que es descobreix el plaer del moviment del pensament. Amb aquesta finalitat, l'educaci corporal cerca que l'infant tengui una vivncia plaent del cos i del moviment, afavorint l'expressi de jocs sensorials, motors i simblics que li permetin desenvolupar la seva identitat, la seva autonomia, la seva autoestima, la seva potencialitat corporal, la seva relaci amb el grup, etc. La msica. Leducaci musical en aquesta etapa proposa fer-se ress de linters que els infants tenen pel so i per la msica, per tal de desenvolupar les capacitats expressives i creatives; la sensibilitat per la msica, i la capacitat per escoltar-la, entendre-la i practicar-la com a instrument de comunicaci. La msica com a mitj dexpressi i com a sistema de representaci possibilita la seva projecci educativa i formativa quan respon a la curiositat i a linters per conixer; quan afavoreix contextos i repertoris de canons, quan dna cabuda a lentusiasme que tenen els infants per ls dels instruments, quan respecta i potencia la vitalitat innata a travs del moviment corporal. La msica, de per si, s capa de fer fruir, d'assossegar, de relaxar, de fer experimentar diferents sensacions, amb tot all que pot comportar de diversi i plaer, que en aquesta etapa s una altra manera de jugar. La capacitat de fruir i crear s'educa fruint i creant. L'adult s qui ha de fer possible el desvetllament d'aquestes capacitats, proporcionant vivncies musicals que eduquin la sensibilitat i desvetllin la imaginaci. Es contemplar, per una banda, la percepci: discriminar, reconixer, diferenciar, i, per l'altra, l'expressi, l'execuci, la reproducci, la improvisaci. s un procs lgic, cal que l'infant capti, diferenci, comprengui per desprs poder executar, expressar, reproduir el que ha captat i tamb improvitzar noves formes a partir dels esquemes assimilats, s imprescindible comenar per escoltar. Escoltar s l'acci bsica per a la captaci de sons.

43

En el procs d'assimilaci, integraci, comprensi i reproducci de sons, ritmes, canons, etc., es possibilita el desenvolupament d'unes capacitats bsiques: atenci, percepci sonora, memria musical, representaci i adquisici d'unes nocions d'espai musical, de temps, de quantitat, etc., collaborant aix en el desenvolupament cognoscitiu de l'infant. La interacci amb ladult i amb els companys dur a l'infant a observar i reconsiderar les prpies accions per poder ajustar l'expressi dels seus pensaments, i comprendre les diferents visions duna mateixa realitat que poden tenir les persones.

OBJECTIUS.
Lensenyament de lrea de l'expressi artstica i la creativitat a leducaci infantil t com a objectiu desenvolupar en l'alumnat les capacitats segents: 1. Desenvolupar el seu potencial sensorial, perceptiu, imaginatiu i expressiu. 2. Interessar-se pel llenguatges plstic, dramtic i musical i valorar-los com un instrument dinformaci, comunicaci i plaer. 3. Valorar la comunicaci com a eina de relaci entre les persones, que facilita actituds de comprensi i respecte. 4. Utilitzar les diverses formes dexpressi i representaci per tal de comunicar sentiments, desitjos, experincies i idees del mn real o imaginari, ajustant-se, progressivament, als diferents contextos i situacions de comunicaci habituals i als diferents interlocutors. 5. Comprendre les intencions i els missatges de les produccions artstiques i creatives dels altres per enriquir les seves possibilitats comunicatives. 6. Interpretar i produir imatges com una forma de comunicaci i plaer, descobrint i identificant els elements bsics del seu llenguatge. 7. Conixer els materials i les tcniques bsiques de l'expressi plstica i utilitzar-les per afavorir la creativitat. 8. Interessar-se i valorar les produccions plstiques prpies i les dels seus companys. 9. Interessar-se i apreciar les manifestacions artstiques de lentorn i donar-los un significat que laproximi a la comprensi del mn cultural al qual pertany. 10. Conixer, respectar i estimar l'expressi artstica i creativa de la cultura de les Illes Balears i valorar l'expressi artstica i creativa d'altres cultures en contextos significatius. 11. Afavorir la construcci del pensament crtic mitjanant l'anlisi d'imatges de les obres dels artistes.

44

12. Diversificar i enriquir les seves capacitats expressives i comunicatives, utilitzant tcniques i recursos bsics de les diferents formes dexpressi i representaci artstica, per tal daugmentar les possibilitats comunicatives.

CONTINGUTS Els continguts es presenten en tres grans blocs que queden definits de la segent manera:

Bloc 1. Expressi plstica. Fa referncia al desenvolupament en l'infant de les sensacions i percepcions que l'ajudaran a descobrir el mn; a l'adquisici de coneixements per aprendre tcniques, procediments i habilitats; a comprendre l'alfabet visual mitjanant l'observaci i l'experimentaci; i a la comunicaci, per fer possible l'alternana del mn imaginari, el mn real i el mn de relaci.

Bloc 2. Expressi musical. Fa referncia a l'educaci de la sensibilitat per la msica, la capacitat per escoltar-la, entendrer-la i practicar-la com a instrument de plaer i de comunicaci.

Bloc 3. Expressi corporal. Fa referncia a les sensacions, emocions, sentiments, pensaments i desitjos, com a instrument de relaci, comunicaci i intercanvi, a travs del joc simblic i la prctica psicomotriu.

Continguts actitudinals.
Bloc 1. Expressi plstica. 1. Inters, plaer i capacitat de sorpresa en l'observaci acurada de la realitat i la lectura sensible del mn, dels seus elements i de la relaci que s'estableix entre ells. 2. Reconeixement i valoraci del llenguatge plstic, com a instrument per expressar i comunicar necessitats, sentiments, idees, vivncies prpies i interessos, conixer els dels altres i gaudir-los com a mitjans dinformaci i fonts de plaer. 3. Confiana en si mateix i en les seves prpies possibilitats expressives. Autovaloraci positiva, conscincia de les adquisicions i seguretat en els nous aprenentatges.

45

4. Valoraci del llenguatge plstic com a eina per representar la realitat, modificar-la i resoldre els problemes que es presenten en la vida quotidiana. 5. Decisi i confiana en lexpressi creativa i espontnia de la realitat interior. 6. Curiositat en relaci a les informacions que rep, partint del respecte als altres i a les normes i convencions socials. 7. Inters en diverses manifestacions artstiques, pel coneixement de les sensacions i percepcions que provoquen i la interpretaci que es pot donar. 8. Inters i esfor per millorar i enriquir les prpies produccions i per incorporar hbits de treball en lelaboraci de produccions individuals i collectives. 9. Cura i ordre dels materials i instruments utilitzats.

Bloc 2. Expressi musical. 1. Inters pels sons que es produeixen en la naturalesa, del propi cos, de la vida quotidiana i gaudi d'audicions musicals. 2. Valoraci del so i del silenci. 3. Atenci i concentraci en audicions de canons i peces musicals. 4. Inters i valoraci per manifestacions musicals prpies de la cultura de les Illes Balears i d'altres cultures en contextos significatius. 5. Capacitat de fruir i de crear. 6. Participaci en manifestacions musicals diverses. 7. Entusiasme per l's d'instruments. 8. Inters per les representacions grfiques dels sons.

Bloc 3. Expressi corporal. 1. Inters i plaer amb l'expressi gestual i moviments del propi cos. 2. Vivncia funcional i emocional del cos. 3. Autorregulaci de l'emoci. 4. Del plaer d'actuar al plaer de pensar. 5. Acceptaci de normes. 6. Atenci i plaer envers representacions teatrals.
46

Continguts procedimentals. Bloc 1. Expressi plstica. 1. Observaci acurada de la realitat que l'envolta i lectura sensible del mn, dels seus elements i de la relaci entre ells. 2. Descoberta de diversos materials i experimentaci amb ells mitjanant l'aplicaci de diferents tcniques. 3. Selecci de les tcniques, instruments i materials adients a la finalitat i a les caracterstiques de la producci i la seva utilitzaci, cada cop ms precisa, per millorar l'expressi. 4. s dels llenguatge plstic per fer conscients processos interiors i per desenvoluparlos: interioritzar informacions, estructurar opinions, resoluci de conflictes, autoregulaci de la conducta, etc. 5. Expressi creativa i espontnia de la realitat i la fantasia. 6. Utilitzaci del llenguatge plstic per comprendre millor la realitat que ens envolta, com a eina de reflexi i interioritzaci de coneixements, per actuar de forma crtica i autnoma. 7. Manifestaci de necessitats, desitjos, vivncies, idees, sentiments mitjanant el llenguatge plstic. 8. Comprensi i producci de relats en imatges degudament seqenciades. 9. Resoluci de problemes senzills de la vida quotidiana utilitzant recursos plstics. 10. Interpretaci dobres plstiques com a font d'aprenentatge, partint de les seves vivncies. 11. Exploraci i utilitzaci de noves tecnologies (informtica, audiovisuals...) com a eina de comunicaci i representaci artstica

Bloc 2. Expressi musical. 1. Identificaci de sons de la naturlesa, del propi cos, de l'entorn proper i d'alguns instruments musicals. 2. Comprensi i producci de canons senzilles de la tradici popular de les Illes Balears.

47

3. Participaci activa en expressions musicals caracterstics daltres cultures, en situacions contextualitzades. 4. Exploraci i utilitzaci dinstruments musicals i producci de sons i ritmes senzills. 5. Discriminaci de les qualitats del so: durada, intensitat, to i timbre. 6. Participaci en el cant individualment i en grup, seguint el ritme i la melodia, respectant les indicacions gestuals que el modulen. 7. Utilitzaci de canoners per relacionar el text del llenguatge escrit amb els signes de l'expressi musical. 8. Participaci en danses senzilles. 9. Interrelaci dels diferents llenguatges per enriquir la comunicaci.

Bloc 3. Expressi corporal. 1. Descobriment i exploraci del propi cos com a eina dexpressi i comunicaci: el gest, la postura el moviment i la veu. Possibilitats sonores. Descobriment de ritmes interns. Dramatitzaci. 2. s dels llenguatge dramtic per fer conscients processos interiors i per desenvolupar-los: interioritzar informacions, estructurar opinions, resoluci de conflictes, autoregulaci de la conducta... 3. Coordinaci i control del cos: moviment, reps, respiraci, relaxaci, tonicitat muscular i equilibri, ajustament del propi moviment a lespai i al moviment dels altres. 4. Participaci activa en el joc: heurstic, simblic, psicomotriu, popular, reglat. 5. Participaci en el joc dramtic. Representaci de situacions, personatges i histries senzilles. 6. Comprensi i producci de textos orals senzills segons lestructura formal prpia: rimes, canons, narracions, endevinalles, relats. 7. Utilitzaci de recursos dels llenguatges dramtic, plstic i musical de forma combinada per tal de reforar el significat dels missatges que es reben i es transmeten.

48

Continguts conceptuals.
Bloc 1. Expressi plstica. 1. La naturalesa, l'entorn i la relaci entre els seus elements. 2. El llenguatge plstic com a mitj dexpressi, representaci i interpretaci de sentiments, emocions i vivncies reals o imaginries. 3. Materials i tcniques especfiques per a lexpressi plstica. 4. Elements del llenguatge plstic:: forma, color, textura, material, llum, lnia, figurafons, volum... 5. Diversitat dobres plstiques que es poden produir i que es troben presents a lentorn: dibuix, pintura, escultura, arquitectura, fotografia, cinema, programes de TV, produccions informtiques i les seves combinacions.

Bloc 2. Expressi musical 1. Propietats sonores del cos i dels objectes ds quotidi. 2. La msica com a mitj de comunicaci i expressi. 3. Peces musicals i canons senzilles. 4. La veu humana i els instruments musicals. 5. So i silenci. 6. Qualitats del so: intensitat, durada, to i timbre.

Bloc 3. Expressi corporal. 1. Llenguatge afectiu: to de veu, inflexions, intencions. 2. Lexpressi corporal: la dramatitzaci, la dansa, el joc simblic, el joc psicomotor... 3. El llenguatge dramtic com a mitj dexpressi, representaci i interpretaci de sentiments, emocions i vivncies reals o imaginries. 4. El joc com a font de plaer, relaci i aprenentatge.

49

5. Obres teatrals, canons i danses populars, audicions, teatre, mim, titelles... 6. Textos orals de la tradici popular de les Illes Balears: canons, endevinalles, contes, gloses, poesies, dites populars, embarbussaments... 7. Improvitzacions i representacions teatrals.

CRITERIS D'AVALUACI
L'avaluaci ha de ser global contnua i processal. L'observaci s l'instrument indispensable per a l'avaluaci en aquest nivell educatiu. Aix, el seguiment dels infants ha de basar-se en l'observaci constant i sistematitzada dels processos de desenvolupament i aprenentatge de cada un dels infants, per comprendre i valorar els canvis i els progressos ms que les dificultats i les mancances. L'avaluaci en tots els casos ha de servir per reconduir el procs i la relaci educativa. Els criteris d'avaluaci que aqu es presenten fan referncia als objectius generals que es pretenen assolir al final del nivell d'educaci infantil. Sn pautes orientatives ja que s'entn que l'avaluaci ha d'anar guiada per uns criteris generals. Aquests, no poden excloure l'adequaci de l'avaluaci a cada infant d'acord amb les seves caracterstiques i necessitats. Sabrem que l'infant ha assolit els objectius generals quan s capa de: 1. Conixer i controlar progressivament el propi cos, les prpies possibilitats i limitacions i es forma una imatge positiva i ajustada de si mateix. Sentn que linfant coneix i controla progressivament el propi cos i es va formant una imatge positiva i real dell mateix quan viu amb plaer lactivitat sensitivomotora individualment i en situacions compartides. Quan manifesta seguretat en les seves capacitats motrius (pujar, davallar, caure) i sensorials (discriminar, classificar...). Quan li agrada provar habilitats i reptes nous, quan coneix els lmits de les seves possibilitats i cerca mesures de seguretat o demana ajuda quan ho necessita. Quan regula el to, la postura i el moviment en relaci amb els altres, els objectes, lespai i el temps. Quan accepta els lmits espaciotemporals que simposen (capacitat d'esperar). 2. Demostrar progressiva autonomia en les activitats quotidianes i la seguretat afectiva i emocional a partir de la incorporaci d'hbits de salut i benestar i del desenvolupament d'estratgies de resoluci de conflictes. Sentn que linfant s progressivament ms autnom si pren iniciatives, si va utilitzant els propis recursos per a les situacions quotidianes, fins a arribar a una progressiva independncia de ladult, en aquells contextos coneguts. Lautonomia sha dentendre com una progressiva autoregulaci de la conducta tant en les necessitats bsiques de la

50

vida quotidiana com en la planificaci i avaluaci de les tasques que es realitzin i pel que fa a la vida social en el grup. Per tant, sha de valorar el grau diniciativa i autonomia de linfant per satisfer necessitats bsiques com el moment del menjar, de la higiene, de la son, com tamb la capacitat de planificar la prpia acci i organitzar el seu treball (planificar la feina, preveure els recursos necessaris per dur-la a terme, anticipar resultats), la capacitat desfor i constncia; la comprovaci dels aprenentatges i avanos que va fent.

3. Expressar els propis sentiments, interessos i punts de vista demostrant respecte, ajuda i collaboraci envers els altres i establir unes relacions socials ptimes. Linfant va desenvolupant la seguretat en ell mateix i en els seus actes si s conscient de les seves preferncies, interessos i emocions i pot expressar- les sense inhibicions ni temors injustificats. Encara que sabem que no s un procs lineal si que cal observar si hi ha estancaments massa perllongats o regressions que costen de superar, si s capa de manifestar les dificultats o desitjos, si es mostra alegre i participatiu, si expressa all que li agrada o li molestaL'infant estableix vincles fluts de relaci amb els adults i amb els iguals quan demostra inters per relacionar-s'hi; quan va augmentant la seva capacitat per respondre als sentiments d'afecte; quan respon de forma adequada a les provocacions i agressions dels altres; quan participa amb inters en activitats conjuntes desenvolupant actituds d'ajuda, participaci i collaboraci, respectant les normes i els hbits que regulen la convivncia dins el grup; quan s conscient de la necessitat de compartir tasques i assumir responsabilitats que el funcionament del grup requereix i quan mostra inters per ampliar progressivament l'mbit de les relacions socials.

4. Demostrar inters per conixer i comprendre lentorn fsic i social manifestant actituds de respecte i conservaci per arribar a anticipar i preveure els resultats de les seves prpies accions. Sentn per demostrar curiositat quan linfant explora lentorn proper i les situacions noves amb atenci: observant, manipulant i experimentant de forma diversa i comunicant als altres les seves descobertes ja sigui de manera verbal com no verbal; quan t iniciativa per cercar solucions a partir de la reflexi , comparaci i informaci; quan es planteja preguntes i nous reptes; quan va incorporant hbits envers la conservaci del medi (com reduir el consum, reciclar, no tudar...). La selecci i utilitzaci dobjectes i materials de manera adequada per resoldre les situacions que es plantegen i la identificaci dels canvis en els objectes i elements de lentorn seran les eines que li permetran arribar a anticipar i poder preveure el resultat de les seves accions. 5. Mostrar actituds positives envers les caracterstiques i qualitats dels altres, respectant la diversitat personal, fsica i cultural, sense cap tipus de discriminaci en relaci amb el sexe o qualsevol altre tret diferenciador. Quan es mostra sensible als sentiments , emocions i opinions diferents dels altres. En el procs de coneixement dun mateix sha dacceptar que cadasc s diferent i que ha dafrontar les circumstncies des de les seves caracterstiques fsiques, personals i

51

culturals. Per altra part, el procs de construcci de la prpia identitat s un procs parallel a la construcci de pertinena. A travs del joc simblic es podr observar tamb la capacitat de linfant per assumir identitats diferents i posar-se en el lloc de laltre. 6. Desenvolupar les seves habilitats comunicatives i utilitzar els diferents tipus de llenguatge per expressar les prpies idees, sentiments, experincies, desitjos i com a mitj d'informaci i plaer. Linfant amplia la seva capacitat comunicativa i la fa cada cop ms rica i precisa a partir de laprenentatge i la utilitzaci de tcniques i recursos progressivament ms complexos; quan els adequa a les caracterstiques de la situaci comunicativa; quan mostra inters per conixer i emprar noves tcniques, materials i instruments; quan valora les produccions prpies (orals, escrites, plstiques, grfiques...), i dels altres. 7. Ampliar les habilitats comunicatives iniciant-se en el llenguatge escrit per tal d'enriquir la comprensi i l'expressi valorant les produccions prpies i les dels altres. L'infant amplia les habilitats comunicatives quan progressa en la utilitzaci del llenguatge oral i lutilitza de forma espontnia, com a recurs per relacionar-se amb els altres, per conixer, interpretar i comprendre lentorn, per expressar els propis sentiments i vivncies i com a eina dautoregulaci i daprenentatge en les situacions de la vida quotidiana; quan compren textos escrits relacionats amb experincies properes i en produeix com a mitj d'informaci, comunicaci i plaer. 8. Demostrar inters per descobrir els diferents tipus de relaci que sestableixen entre els objectes o grups dobjectes, en els aspectes quantitatius, de la realitat i les caracterstiques dels objectes situats a lespai. Quan descobreix les propietats dels objectes i estableix relacions entre ells situant-los en l'espai i el temps; quan classifica els elements atenent a les seves propietats; quan aprn a comptar de forma correcta; quan identifica els nombres amb significaci i la seva representaci grfica; quan coneix els primers nombres ordinals; quan resol problemes senzills que impliquen operacions bsiques; quan coneix i identifica les formes geomtriques ms elementals; quan utilitza les nocions espacials bsiques i usa instruments de mesura naturals i arbitraris aplicats a la vida quotidiana.

9. Desenvolupar el plaer esttic mitjanant el contacte i l'estima de diverses manifestacions artstiques del seu entorn i enriquir i diversificar les seves possibilitats creatives i expressives mitjanant la utilitzaci dels recursos i mitjans al seu abast. En les produccions plstiques no es tracta de cercar una producci estereotipada, sin de valorar el potencial de creativitat que l'infant t de per si. Les produccions plstiques s'haurien de valorar tant referides al procs d'elaboraci del treball com al resultat i al progrs que cada infant fa respecte d'ell mateix, tenint sempre en compte el nivell de
52

representaci simblica i el de l'adquisici de les seves habilitats manuals i instrumentals.

10. Conixer i gaudir de les manifestacions culturals ms identificatives de la comunitat de les Illes Balears, desenvolupant actituds de respecte i participaci i des del reconeixement de la pertinena a la mateixa; respecta i mostra inters per conixer alguns trets culturals caracterstics d'altres cultures en contextos significatius. L'infant valora la cultura de l'entorn i en gaudeix quan mostra actituds de respecte i curiositat per conixer els diferents elements que la conformen (festes, tradicions, obres literries i plstiques, exposicions diverses) i t inters per participar-hi. De la mateixa manera tamb demostra respecte i inters per conixer alguns trets culturals caracterstics d'altres cultures en contacte en situacions contextualitzades.

11. Representar simblicament aspectes diversos de la realitat, emocions, vivncies o fantasies mitjanant el joc i altres formes de representaci i expressi. Quan espontniament expressa el que veu, el que sent i com ho sent fent servircom a recurs de comunicaci els diferents codis. L'infant progressa en la utilitzaci dels diferents llenguatges, si els utilitza de forma espontnia, com a eines per relacionar-se amb els altres, per conixer, interpretar i comprendre l'entorn, per expressar els propis sentiments i vivncies; com a eina d'autoregulaci i d'aprenentatge en les situacions de la vida quotidiana, en la capacitat d'adequar els diferents tipus de llenguatge en contextos diversos. 12. Adquirir una progressiva seguretat afectiva i emocional desenvolupant les capacitats d'iniciativa i de confiana en ell mateix i desig de superaci. L'infant adquireix una progressiva seguretat afectiva i emocional quan manifesta la capacitat d'iniciativa i confiana en ell mateix i en els seus actes i pot expressar les seves idees i els seus sentiments,i no presenta inhibicions ni temors injustificats. Encara que sabem que no s un procs lineal si que cal observar si hi ha estancaments massa perllongats o regressions que costen de superar, si s capa de manifestar les dificultats o desitjos, si es mostra alegre i participatiu i si expressa all que li agrada o li molesta. Linfant t inters per superar-se si accepta que laprenentatge s un procs en qu lerror no s considerat negatiu, sin un punt de partida per conixer les dificultats. Cal observar si linfant aborda laprenentatge amb seguretat, sense por als errors, acceptantlos i gaudint dels avenos en laprenentatge, si demostra iniciativa per afrontar nous reptes, per superar dificultats i resoldre problemes.

53

ORIENTACIONS METODOLGIQUES.
La realitat que interacciona amb l'infant, incidint en el seu procs de creixement, maduraci i desenvolupament, i en la qual ell pot actuar, no s una realitat asptica, neutra, sin que t unes caracterstiques que li sn prpies. Aquestes caracterstiques estan subjectes a variabilitat i sn susceptibles de ser modificades per l'home. s amb el contacte interactiu amb la realitat, que l'infant t l'oportunitat de: constatar les lleis que la regeixen; entendre-les; adonar-se de quines sn les seves possibilitats d'actuar-hi i incidir-hi; ajustar la seva acci a les caracterstiques que el medi presenta; utilitzar-lo; trobar recursos per modificar-lo; organitzar els hbits, els costums, les actituds i crear noves possibilitats. Tot aquest procs de donar significaci al mn i a si mateix, d'adquirir les habilitats per actuar, modificar i crear, d'ajustar-se a les condicions existents, s el que s'anomena aprenentatge. La tasca docent. s tasca del docent conixer els contextos sociofamiliars, investigar i decidir quins tipus dinteressos i inquietuds responen a les necessitats dels infants i quins els conduiran a afrontar nous problemes, la resoluci dels quals comportar una conquesta constructiva a ms de generar nous interessos. Lactitud de leducador s fonamental, sha de caracteritzar per lentusiasme, per promoure experincies, per la sensibilitat, per lafecte, per la confiana i lobertura a les aportacions dels infants i per ladequaci de propostes encaminades a contribuir al coneixement i a provocar nous reptes. En definitiva, sha destar permanentment a lescolta de linfant per estimular-li el goig daprendre. Es tracta de propiciar un medi educatiu que afavoreixi el plaer de la recerca, de la sorpresa i del descobriment, de les preguntes i de les hiptesis. Es cercar que els aprenentatges que es facin siguin funcionals, i aix vol dir donar un sentit i una orientaci als aprenentatges, al mateix temps que siguin un estmul per continuar aprenent. En aquest sentit, es tracta de generar processos dautoregulaci prenent conscincia del que es va aprenent. Es tracta tamb de fomentar lactivitat i la interacci dels infants amb lentorn. Linfant com a agent del seu propi desenvolupament construeix el pensament per mitj de la relaci activa i directa sobre el medi. Fomentar lactivitat significa promoure tant aquelles activitats externes i observables com aquelles que generen processos interns dacomodaci, reconstrucci i associaci. Safavorir gran varietat dopcions i situacions educatives. Cada una de les situacions educatives (espontnies, suggerides, assistides, dirigides) t un valor pedaggic diferent i incideix en el desenvolupament i consolidaci daprenentatges diversos. Es donar cabuda a totes aquelles situacions i esdeveniments puntuals i ocasionals, amb significaci per als infants, que lescola recondueix integrant-les dins la seva planificaci. Es tracta tamb de cercar un equilibri entre la varietat i repetici dexperincies. Un aspecte que cal destacar en aquesta etapa s el valor que adquireixen la repetici de determinades experincies per a la consolidaci de les habilitats ja adquirides i per a fomentar-ne daltres.

Lensenyament com a activitat compartida

54

La interacci entre les persones adultes i els propis companys ser una condici indispensable per al desenvolupament de linfant. Lescola, marc privilegiat de convivncia amb altres infants, representa un espai on el grup esdev eina daprenentatge. A partir de les relacions amb altres, dels estmuls, dels models o b dels conflictes que sorgeixen tant afectivament com social o cognoscitiva cada persona va elaborant conceptes respecte a aquelles experincies viscudes. Els altres, des de la seva experincia diferent ens obliguen a ser conscients de la complexitat de la realitat, de lexistncia de punts de vista diferents i de lexistncia de realitats plurals. Per fer realitat el fet daprendre a aprendre cal una determinada intervenci per part de lensenyant. Cal treballar tenint molt present que el grup classe est integrat per un conjunt de persones amb les seves peculiaritats, valors, interessos..., entre les quals es produeixen uns intercanvis i unes relacions que duen cap a leducaci de tots i cada un dels membres del grup, en tots i cada un dels aspectes que ens configuren com a persones. Conviure en grup permet la riquesa daprendre dels altres, per tamb de la riquesa daprendre amb els altres. Per aprendre junts no basta estar junts, leducador ha de possibilitar laprenentatge dhbits, estratgies i actituds que enriqueixin la relaci amb els altres, a partir de la seguretat i acceptaci dun mateix. Ladult ha de considerar la riquesa dels grups com a element daprenentatge i ha de possibilitar i fomentar diferents tipus dagrupaments que enriquiran les experincies dels infants (gran grup, petit grup, per parelles, entre classes). Educar en la diversitat implica crear una escola per a tothom, adoptant un model de currculum prou ampli i reflexiu per tal de facilitar laprenentatge de tots els infants. Cal partir dun mateix disseny bsic, prou flexible per adequar les actuacions educatives a tots els infants. Davant la diversitat de caracterstiques individuals de lalumnat i de les diferents necessitats que presenten, el professorat ha de diversificar les seves actuacions educatives, cal que adeqi la seva intervenci als diferents nivells daprenentatge i desenvolupament. Amb la seva actitud ha de potenciar el desenvolupament i laprenentatge de tots els infants, oferint-los uns models i actituds que els serveixin de punt de referncia en laprenentatge del respecte i les diferncies individuals. La intervenci educativa entesa com a dileg permanent amb els infants implica una gran permeabilitat de leducador/a, que ajusta la seva intervenci i la situaci educativa segons els processos dels infants, i afavoreix nous reptes i nous aprenentatges. Els educadors, aix, segmenten i dosifiquen la tasca, augmenten o disminueixen el nivell dexigncia o ajuda i donen major o menor protagonisme a linfant a partir de les seves actuacions. Daquesta manera el rol dels infants i de ladult en la tasca educativa estan ntimament lligats. Les intervencions contingents o eficaces de ladult sn aquelles que es dirigeixen als aspectes de la tasca que linfant encara no domina i que noms pot realitzar amb lajuda de ladult, aix exigeix una avaluaci contnua de les activitats dels infants.

Mesures per facilitar laprenentatge i la participaci. Lescola com a espai de comunicaci i relaci.

55

La participaci i comunicaci entre totes les persones implicades en la tasca educativa dels infants s un element clau per a la qualitat educativa. La comunicaci, circularitat i reciprocitat dels diferents punts de vista permeten sortir de lallament i afavorir una vertadera comunitat educativa basada en el dileg i la coparticipaci. Resulta imprescindible fomentar una cultura collaborativa entre els membres de lequip docent, tutors, especialistes, equips externs, i sobretot amb els que estan en contacte diari en un mateix nivell, per tal de poder organitzar activitats conjuntes, connexes i coherents, compartir criteris, experincies i observacions, reflexionar en equip sobre aspectes pedaggics i educatius. Cal tenir en compte la necessitat destablir canals de comunicaci entre l'etapa de l'educaci preescolar i el nivell de leducaci infantil i d'aquest, tamb, amb el primer cicle de primria. Totes les persones que treballen en el centre estan implicades en el Projecte educatiu, aix les relacions entre el personal docent i no docent, com cuiners, auxiliars educatius, personal de menjador, monitors dactivitats complementries..., asseguraran que la relaci amb els infants sigui coherent i unificaran criteris educatius en els diferents moments de la vida de linfant. Cal establir relacions entre lescola i lentorn. Aquesta relaci implica en primer lloc la capacitat de rebre els infants amb la diversitat dexperincies que aporten. Lescola haur de ser, alhora, oberta i receptiva a tot all que succeeix al seu entorn, facilitant que entri la realitat, incidint en lexterior amb les seves aportacions i generant corrents dintercanvis mutus amb altres institucions socioculturals del barri, del poble o de la comunitat.

Crear un clima de seguretat i confiana Per a linfant la incorporaci en un centre deducaci infantil comporta un canvi en la seva vida, ja que passa dun entorn conegut i redut a un entorn social molt ms ampli, on lespai, els ritmes, les rutines, lordre, les normes, etc. sn diferents. En aquest nou espai, els infants hi passen moltes hores de la seva vida, per tant, s un lloc on sha de sentir segur i estimat. s necessari crear un clima de seguretat fsica i afectiva, linfant sha de sentir acollit, acompanyat, amb la confiana que les seves necessitats seran ateses i que ser escoltat en la seva globalitat. Shaur de vigilar especialment el perode dadaptaci dels infants a lescola, dafavorir-ne la incorporaci progressiva al centre i donar temps perqu es familiaritzin amb el centre i leducador. La relaci individualitzada adult-infant, el to de veu i gestos de leducador/a sn fonamentals per establir aquesta relaci emptica i de seguretat amb els infants. Sn necessries tamb unes normes i pautes clares de relaci, consensuades amb els ms grans, com tamb un ordre espaciotemporal que ajudi linfant a situar-se i a preveure el que vendr.

Orientacions per a la seqenciaci dels continguts La seqenciaci dels continguts s fonamental per arribar a la construcci personal que realitza cada infant i en aix juga un gran paper el/la mestre/a, que ajuda a detectar un conflicte inicial entre el que ja es coneix i el que sha de saber, que contribueix a que linfant se senti capa i amb ganes de resoldrel, que planteja el nou contingut com un

56

repte interessant, la resoluci del qual tindr alguna utilitat, que interv de forma ajustada en els progresos i dificultats que linfant manifesta, recolzant-lo, tot preveient lactuaci autnoma de linfant. Una seqenciaci efica dels continguts ha de tenir en compte: ? Els coneixements previs que t cada alumne amb els nous continguts daprenentatge. ? Els continguts shan de plantejar de tal manera que siguin significatius i funcionals. ? Els continguts han de ser adients al nivell de desenvolupament de cada infant. ? Els nous continguts han de representar un repte abordable per a linfant, s a dir que tinguin en compte les seves competncies actuals i les facin avanar amb lajut necessari. ? Han de provocar un conflicte cognitiu i promoure lactivitat mental de linfant necessria, perqu estableixi relacions entre els nou continguts i els coneixements previs. ? Que fomentin una actitud favorable, s a dir que siguin motivadors. ? Que fomentin lautoestima i lautoconcepte. ? Que ajudin a linfant a adquirir habilitats relacionades amb laprendre a aprendre. En aquest nivell s important que predominin els continguts actitudinals i procedimentals sobre els conceptuals. Molts dels valors que es pretenen ensenyar saprenen quan sn viscuts duna manera natural, i per aix, leducador ha de tenir present que lambient de classe, les decisions organitzatives, les relacions interpersonals, les normes de conducta, les regles de joc, i els papers que sotorguen als uns i als altres corresponen amb aquells valors que es vol que siguin apresos. A ms a ms, daquests criteris de carcter general per a la seqenciaci dels continguts actitudinals, cal tenir en compte una serie de mesures: ? Adaptar els continguts actitudinals a les necessitats i interessos reals dels infants, no oblidant les caracterstiques personals de cada un dells i del grup classe en general. La interpretaci que cal fer dels diferents valors ha de tenir en compte els trets socioculturals dels infants i la seva situaci familiar. Sha de partir de la realitat mateixa i aprofitar els conflictes que shi plantegen. Introduir processos de pressa de conscincia per tal que les normes socials de convivncia formin part de les seves prpies normes. Potenciar lautonomia moral de cada infant. Tenir present lautoconcepte i lautoestima.

? ? ?

Els continguts procedimentals, igualment, han de partir de situacions significatives i funcionals. Lalumnat ha de trobar sentit al que fa. Ha de saber per qu ho fa, per a qu aquest nou contingut pugui ser utilitzat quan se li presenti locasi.

Mesures datenci als alumnes amb necessitats educatives especfiques.

57

Per fer realitat el fet daprendre a aprendre cal una determinada intervenci per part de lensenyant. Cal treballar tenint molt present que el grup classe est integrat per un conjunt d'infants amb les seves peculiaritats, valors, interessos..., entre les quals es produeixen uns intercanvis i unes relacions que porten cap a leducaci de tots i cada un dels membres del grup, en tots i cada un dels aspectes que ens configuren com a persones. Davant la diversitat de caracterstiques individuals de lalumnat i de les diferents necessitats que presenten, el professorat ha de diversificar les seves actuacions educatives, cal que adeqi la seva intervenci als diferents nivells daprenentatge i desenvolupament. Amb la seva actitud ha de potenciar el desenvolupament i laprenentatge de tots els infants, oferint-los uns models i actituds que els serveixin de punt de referncia en laprenentatge del respecte a les diferncies individuals. Educar en la diversitat implica crear una escola per a tothom, adoptant un model de currculum prou ampli i reflexiu per tal de facilitar laprenentatge de tots els infants. Cal partir dun mateix disseny bsic, prou flexible per adequar les actuacions educatives a tots els infants. Per individualitzada que sigui ladaptaci que elaborem i adrecem a un determinat infant amb necessitats educatives especfiques ha de referir-se el mxim possible a all que aprenen els seus companys i als continguts que hem previst per a tot el grup classe. Aquests continguts poden presentar-se amb diferents nivells dexigncia pel que fa al nivell de competncies, coneixements, habilitats, etc. de cada alumne/a.

Organitzaci despais i materials Una adequada organitzaci de lambient, tenint en compte els espais i els recursos materials, ser fonamental per a la consecuci de les intencions educatives. Els espais i materials en aquesta etapa educativa cobren una especial rellevncia ja que ells mateixos sn generadors dexperincies i aprenentatges. Tots els espais del centre sn espais educatius, cada espai promou i suggereix accions i aprenentatges diferents des de lentrada, al pati, banys o menjadors, per tant, s fa necessria una reflexi collegiada en qu lequip pensa i parla de com han de ser els espais per respondre als objectius i finalitats que es pretenen. Lespai escolar ha de permetre als infants situar-shi, sentir-lo seu, a partir de les seves experincies i relacions amb persones i objectes. La distribuci de lespai ha de ser adequada a les diverses i canviants necessitats dels alumnes, fer possible el son i el reps dels ms petits, facilitar laccs i ls autnom de lespai als qui ja es desplacen i tenir present les caracterstiques de cada grup dedat i les seves necessitats (fisiolgiques, de moviment, de relaci, cognitives, expressives, afectives). Shan de preveure llocs propis i ds com per compartir, per estar sols o per jugar i relacionar-se amb els altres, espais per a activitats que requereixen una certa concentraci i espais amplis que facilitin el moviment El docent ha de preveure les diferents situacions i decidir sobre els mitjans que les han de fer possibles, evitant organitzacions rgides i excessivament especialitzades. La forma en qu lespai i els materials sorganitzen dins laula han dajudar a desenvolupar lautonomia, per tot aix s necessari tenir present la visibilitat, les

58

condicions daccessibilitat, i la diferenciaci dels espais segons les necessitats i les inquietuds del grup. Lescola ha de ser un lloc estimulador, on es transmetin uns models culturals de qualitat i que desperti la sensibilitat esttica dels infants.

Organitzaci del temps Lorganitzaci del temps dins el marc escolar, ens du a tenir en compte les necessitats fisiolgiques dels ms petits, que marcaran el ritme de les activitats i les rutines a lescola infantil. Lorganitzaci del temps contribuir a estructurar lactivitat de linfant i a la interioritzaci duns marcs de referncia temporals. Tots els moments sn educatius, el berenar, la conversa, el joc lliure i, per tant, cada un daquests ha de ser dissenyat i organitzat de tal forma que esdevenguin moments rics de relaci i daprenentatge per als infants. La distribuci del temps a lescola sha de caracteritzar per la flexibilitat, per tal de garantir un respecte als ritmes individuals i per poder adaptar-se a levoluci del grup. La qualitat de les experincies educatives passa tamb per una organitzaci temporal adequada, on els ritmes siguin tranquils, sense presses, amb temps suficient per sedimentar les experincies. En lorganitzaci temporal dels educadors shan de preveure els moments segents: temps per al treball directe amb els infants, temps per a latenci a les famlies o tutors legals, temps per al treball en equip, temps per a la planificaci i reflexi i temps per a la formaci.

Relacions fluides famlia-escola La participaci social de les famlies o del tutors legals s una exigncia per a la qualitat educativa. s clau establir una relaci cordial i fluida entre escola i famlia, o tutors legals, una relaci basada en el dileg i el respecte, amb el coneixement i lacceptaci de la diversitat de cada famlia, amb una actitud descolta, oberta i collaboradora, que ens garantir la seguretat, la confiana i la participaci de les famlies amb lescola. Cal establir canals diversos i funcionals perqu aquesta participaci sigui real, prctica i efectiva. Es fa necessari diversificar els mitjans de participaci i informaci formals i informals, orals i escrits, en grup o individuals, perqu cada famlia es pugui sentir part activa de lescola. EL centre educatiu ha de destinar el temps i els recursos perqu leducador dugui a terme les relacions amb les famlies com un fet habitual dins les seves tasques professionals. Lequip docent ha de preveure i planificar les actuacions que es duran a terme en els perodes en els quals la relaci amb les famlies s ms necessria: pas de letapa leducaci preescolar a leducaci infantil i daquesta a primria, a principi de cada curs escolar, quan hi ha canvis de mestres, quan els nins o nines sincorporen de nou un

59

centre, quan un aconteixement familiar o escolar pot influir en el desenvolupament intel.lectual i afectiu de l infant, etc.

60