GEOFFREY CHAUCER

Londres, ~1340 — Londres, 25 d'octubre de 1400

(FONT: ENCICLOPÈDIA CATALANA)

Poeta anglès.

Nascut en una família de vinaters lligats amb la cort, Chaucer rebé una formació
aristocràtica; patge de la comtessa d'Ulster (1357), participà en la guerra de
França (1359-60); el 1367 fou valet del rei, i del 1368 al 1378 escuder. El 1372
formà part d'una ambaixada a Gènova i dugué a terme una missió secreta a
Florència. La carrera pública del poeta culminà els anys següents: fou comptroller
dels drets i el subsidi sobre la llana (1374), i, a més, dels drets de duana menors
(1382), pensions i altres mercès reials, noves gestions oficials a França, Flandes i
Llombardia, jutge de pau i després membre del parlament del comtat de Kent
(1386). El mateix any, però, caigué en desgràcia i fou privat dels seus càrrecs,
arran de la marxa de Joan de Gant a Castella. Del 1399 és la seva Complaint of
Chaucer to his empty purse, adreçada al nou rei Enric IV. L'any següent morí i
fou enterrat a l'abadia de Westminster. L'obra de Chaucer reflecteix el refinament
i la varietat de la seva formació (cultura cortesana, cercles burgesos, ambients
populars), i una personalitat rica i equilibrada. A la primera producció del poeta
hom adscriu la majoria dels seus poemes curts (uns vint), de neta influència
francesa, i la traducció fragmentària del Roman de la Rose. Del model francès
són, també, els seus poemes llargs, The Book of the Duchess (1369) i The House
of Game (~1379), on apareix la influència italiana —en aquest cas, de Dant—,
característica dels períodes següents. The Parliament of Fowls (~ 1382) és una
sàtira realista de l'amor cortesà. Troylus and Cryseide (1384), inspirada en el
Filòstrato de Boccaccio, és una autèntica novel·la en vers. The Legend of Good
Women, incompleta, preludia la seva obra mestra, els Canterbury Tales (Contes
de Canterbury), on els elements acumulats en tota l'evolució anterior són elaborats
i transformats en una obra molt original. La prosa de Chaucer comprèn,
principalment, el Boece (traducció del De fortuna et prudentia, ~ 1380) i dos
tractats didàctics d'astronomia (Treatise on the Astrolabe i Equatorie of the
Planetis). Chaucer ha estat sempre venerat dins la tradició literària anglesa,
malgrat la dificultat presentada per l'estat evolutiu de la seva llengua, l'anglès
mitjà (dialecte dels Midlands sud-orientals).

CONTES DE CANTERBURY

1
Narracions en vers escrites per Geoffrey Chaucer entre el 1380 i el 1400.
Trenta persones pertanyents a diverses classes socials (el cavaller, el frare, el
moliner, l'estudiant) que van en pelegrinatge a Canterbury, es troben en un hostal i
proposen d'explicar quatre contes cadascuna. Se'n conserven vint contes complets
i quatre de fragmentaris. L'obra, que manifesta influències de Boccaccio, del
Roman de la Rose i de diversos autors clàssics, ofereix una àmplia panoràmica de
la societat del s XIV. Fou traduïda al català per Victòria Gual el 1998.