Professional Documents
Culture Documents
Com sol ocórrer en totes les mitologies, també la mitologia grega reflecteix una
concepció del món. El mite, i això és l'important, era la forma a través de la qual un
grec entenia la realitat. Amb imatges brillants, escenes espectaculars i aventures
apassionants, els grecs expressaven tant realitats físiques (origen de l'Univers,
moviment dels astres, fenòmens atmosfèrics, etc.) com elements antropològics
(costums, tradicions folklòriques, cultes, actitud davant de la mort, etc.). El mite, per
dir-ho així, venia a ser una metàfora i aquest caràcter és el que fa del mite un llenguatge
universal, capaç de parlar als humans de totes les èpoques i de tots els països.
Els més antics monuments literaris que es conserven en llengua grega són dos
extensos poemes èpics, la Ilíada i l’Odissea atribuïts a Homer. Ja des de l'antiguitat
existiren dubtes sobre l'atribució d'aquests dos llargs poemes a un mateix autor, i a partir
del s XVIII es convertiren en un problema per als investigadors, conegut com a qüestió
homèrica. L'estudi de l'èpica com a poesia oral, l'evidència d'un influx oriental sobre
tots dos llibres i el desxiframent del micènic apunten la possibilitat que es tractés del
cap d'una escola poètica (és coneguda l'existència d'uns homèrides a Quios, un dels llocs
que les fonts esmenten com a lloc de la seva naixença), que hauria aplegat material
2
literari oral de diversa procedència refós en una primera composició, que es pot situar al
segle VIII aC. Cal recordar, a més, que els poemes homèrics no van ser compostos per
a un públic de lectors, sinó per a un auditori, la qual cosa explica certes de les seues
diferències amb els llibres moderns, com la voluntat de donar a cada episodi la major
claredat i el major dramatisme possible i de no confrondre els oients amb altres
consideracions sense interés immediat en un punt concret.
La Ilíada
L’Odissea
poden tenir mai i que des d’un punt de vista humà té una noblesa de la que manquen les
festes i els plaers dels déus.
Una de les característiques més atractives de l’estil d’Homer és l’ús dels símils,
en què descriu el que veia entorn seu. En ells toca sovint temes de la vida corrent dels
homes i de les dones. Les grans accions d’Homer no se n’ixen mai del seu escenari
radiant, però el poeta sap suggerir discretament que no són les úniques coses que
importen, i els dóna una perspectiva nova amb les seues incursions breus a altres plans
de la realitat. El món poètic d’Homer és un microcosmos del seu món circundant i, a
pesar de lligar-lo al passat la seua temàtica, aconsegueix introduir-hi quasi tots els
aspectes de la vida que coneixia. És el primer poeta universal en el sentit que veia
l’escenari de la vida com un tot i n’assenyalava tots els aspectes significatius.
Encyclopaedia Britannica
Stanford, W.B.: The Ulysses Theme. The University of Michigan Press, 1968.