Foment de La Lectura A Traves de La Literatura Infantil Selles Perez Blanca

Facultat d’Educació
Grau de Mestre en Educació Primària
Treball de Fi de Grau
FOMENT DE LA LECTURA A TRAVÉS DE LA

LITERATURA INFANTIL DE VIATGES:
LA VOLTA AL MÓN DE LA FORMIGA PIGA.
Autora: Sellés Pérez, Blanca
Tutora: Esteve Guillén, Anna Isabel
Curs 2020/21
1. Justificació i introducció
2
ÍNDEX
1. Justificació i introducció............................................................................................... 4
2. Procés o mètode ............................................................................................................ 9
3. Anàlisi, desenvolupament i presentació de resultats .................................................. 11
3.1. Unitat didàctica .................................................................................................... 11
3.1.1. Títol i descripció............................................................................................ 11
3.1.2. Nivell ............................................................................................................. 12
3.1.3. Objectius generals i didàctics ........................................................................ 12
3.1.4. Continguts, competències clau, criteris d’avaluació i indicadors d’èxit ....... 13
3.1.5. Metodologia .................................................................................................. 15
3.1.6. Temporalització ............................................................................................. 16
3.1.7. Organització didàctica de tasques, activitats i exercicis ............................... 16
3.1.8. Educació en valors ........................................................................................ 24
3.1.9. Atenció a la diversitat.................................................................................... 25
3.1.10. Avaluació .................................................................................................... 25
4. Avaluació i conclusions .............................................................................................. 26
5. Limitacions, dificultats aparegudes i propostes .......................................................... 28
6. Referències bibliogràfiques ........................................................................................ 29
7. Annexos ...................................................................................................................... 31
3
1. JUSTIFICACIÓ I INTRODUCCIÓ
Són nombrosos els estudis que afirmen i demostren la importància de lectura. És per
això que és indubtable la necessitat de fomentar-la entre els més joves i des que són
menuts, i és aquesta una tasca en què els i les docents d’Educació Primària juguen un
paper primordial. Però, exactament, què ens pot aportar la literatura?
En primer lloc, amplia els nostres coneixements i ens permet millorar la nostra
expressió, especialment l’escrita. Amb aquesta activitat també podem conèixer i
comprendre el món que ens envolta a través de llocs reals que reflecteixen la vida o de
llocs inventats que posen a treballar la nostra imaginació. Així mateix, és una eina que
ens permet veure el que ens envolta des de diferents perspectives que no sempre
corresponen amb la nostra, generant empatia. A més, ens brinda l’oportunitat de
conèixer èpoques molt diverses, des de les més llunyanes fins a l’actualitat o, fins i tot,
possibles futurs. És un recurs per transmetre valors i actituds ben valuosos per a tota la
vida i que ens enriqueixen com a persones. I, per descomptat, la literatura ens fa gaudir,
somriure i riure, emocionar-nos, enfadar-nos o inclús plorar (Dalmau i Rengel, 2016).
D’altra banda, la branca de la literatura que ens interessa des del punt de vista docent és
la Literatura Infantil i Juvenil (LIJ). Així, d’acord amb Teresa Colomer (1999), les
principals aportacions de la LIJ són les següents. En primer lloc, destaca l’oportunitat
que dona a l’hora d’accedir a l’imaginari col·lectiu i que ens permet ser membres
complets de la societat. A banda d’això, aquesta literatura ens permet aprendre els
models narratius de la nostra cultura i, també, es tracta d’una eina de socialització per
als lectors, en aquest cas, els xiquets/es i joves.
Un dels punts claus a l’hora de parlar de les possibilitats que ofereix la literatura és la
transmissió de valors com la tolerància i el respecte, ja que els llibres poden tractar
moltíssimes temàtiques que els fomenten com poden ser les desigualtats econòmiques,
la diversitat afectivosexual o, la que es desenvoluparà a continuació, la multiculturalitat.
Aquest últim any en especial hem pogut ser plenament conscients de la globalització
existent a través d’un virus que no ha tardat massa en ocupar tots els racons del món.
Així, les persones ens movem moltíssim i hui dia és prou difícil trobar una sola aula en
què no hi haja cap alumne o alumna nouvinguda. I aquest fet és el reflex de les actuals
societats, cada vegada més multiculturals. Per tant, és essencial que, des de ben menuts,
4
els xiquets i xiquetes siguen conscients d’això, que tots som iguals però diferents i que
hem d’aprendre a viure i conviure tots junts.
D’aquesta manera, la literatura se’ns presenta com una valuosa opció per a tractar el
tema de la multiculturalitat, ja que gràcies a ella es poden portar a l’aula diferents
situacions que permeten l’alumnat créixer i preparar-se per al seu futur social o laboral,
per exemple. No obstant això, potser pareix que aquests beneficis ho seran només per a
aquells que formen part de la cultura predominant, però en absolut és així.
Efectivament, aquests seran conscients de la gran quantitat, en aquest cas, de cultures
que hi ha presents al món, però aquells que pertanyen a minories també es podran veure
representats en la literatura com qualsevol dels seus companys demostrant-los que tots i
totes són igual d’importants.
Ballester i Ibarra (2015) opinen que és necessari reflexionar sobre totes les possibilitats
que la literatura ens presenta a l’hora de comprendre la societat cada vegada més plural
en què vivim i, especialment, “com a font d’aproximació entre les diferents cultures que
constitueixen el món actual” (p. 171). I, per això, hem d’aprofitar tots aquests mitjans
que ens ofereix la literatura per formar el nostre alumnat, que necessita conèixer
cultures diferents per comprendre-les i ser més tolerants.
La qüestió que se’ns presenta ara és de quina manera podem conèixer altres cultures a
través de la lectura. Doncs la resposta és senzilla: de la mateixa forma que en la vida
real, és a dir, viatjant. Així, els llibres de viatges, originàriament, eren escrits per donar
a conèixer territoris i cultures noves gràcies a les descripcions dels viatgers
protagonistes (Santos i Encinas, 2009). No obstant, a pesar del paper tan important que
complia i compleix, Ferrús (2013) ens demostra que en diverses èpoques aquest tipus de
literatura va ser considerat un gènere “menor”.
Hui dia, encara que no hi ha acord a l’hora de definir aquest gènere, sí que trobem certes
característiques que comparteixen tots els llibres de viatges. En primer lloc, segons
Nogué (2015), el relat del viatge és el fil conductor. Així, per a Alburquerque (2006), es
tracta d’obres en què les referències culturals o geogràfiques tenen un gran pes. Així,
l’estructura del relat està organitzada al voltant de l’itinerari que es segueix, és a dir, que
les descripcions dels llocs que es visiten són el veritable nucli de la narració. A més, hi
ha un narrador encarregat de seguir l’ordre cronològic en què es desenvolupa el viatge.
D’acord amb aquest autor trobem les afirmacions de Martín (2003), qui opina que el
5
viatge no és només el tema, sinó que actua com a element organitzador del relat. A
banda d’això, Regales (1983) aporta que aquesta literatura és “essencialment
heterogènia” (p. 83), ja que les descripcions que s’hi inclouen poden ser de costums,
situacions, paisatges o persones.
Però, hem de tenir en compte que, a pesar de tots els beneficis que ens poden aportar
aquest llibres de viatges pel que fa al coneixement d’altres cultures, la informació que
ens brinda no sempre fa referència a aquestes de forma objectiva, sinó que també hi
trobem els prejudicis de l’autor (Alburquerque, 2006). Açò ocorre perquè, segons
Nogué (2015), és inevitable incorporar impressions, idees, records, experiències,
representacions culturals, formació acadèmica... al relat. Per tant, seguint la línia de
González (2016), hem d’evitar les “versions universals i estereotipades dels pobles i
cultures” (p. 76). Per tant, hem d’estar atents a l’hora de tractar aquests llibres en l’aula,
ja que som els mediadors entre l’alumnat i la literatura i cal que prestem especial
atenció a aquests detalls per tal que no empobrisquen l’objectiu que ens proposem.
Tenint tota aquesta informació en ment, els objectius que es proposen aconseguir amb
aquest Treball de Fi de Grau són, fonamentalment, els següents:
1. Reflexionar sobre la importància de la lectura i la literatura en la formació

integral de l’alumnat d’Educació Primària.
2. Aprofitar la literatura per conèixer diferents llocs i cultures sense viatjar
físicament.
3. Posar en valor la literatura com a instrument capaç de promoure la tolerància i el
respecte per altres cultures.
4. Plantejar una unitat didàctica que responga als objectius següents:
a. Fomentar la lectura.
b. Millorar l’expressió oral i escrita de l’alumnat gràcies a la literatura de
viatges.
c. Promoure la tolerància i el respecte a través del descobriment i
l’aprenentatge d’altre cultures pròpies de països de tot el món.
d. Treballar la creativitat i la imaginació dels alumnes.
Per tal d’assolir-los, per tant, es desenvoluparà una proposta didàctica a partir del llibre
de Literatura Infantil i Juvenil La volta al món de la Formiga Piga, d’Emili Teixidor.
6
La raó d’aquesta elecció parteix, en primer lloc, de la passió per la lectura que sempre
ha estat present a casa i a l’escola i que s’ha aconseguit transmetre. Es tracta d’una
activitat que aporta tantes coses meravelloses a les nostres vides que, tant de bo, tot el
món gaudira d’ella, sense importar l’edat, procedència, gustos o idees. I, més
concretament, si ens referim a la literatura de viatges, cal destacar el gust per viatjar i
conèixer nous llocs, l’impediment que suposa la situació de pandèmia que vivim a
l’hora de dur-ho a terme actualment, així com l’interés que desperta tot el que és
diferent en la vida d’altres persones i que, per tant, ens impulsa a investigar i aprendre
sobre ells i la seua cultura.
D’aquesta manera, tot i que existeix bibliografia crítica sobre el foment de la lectura i la
literatura de viatges, com la citada anteriorment, no s’han trobat propostes didàctiques
basades en aquest gènere, raó per la qual creix la importància d’aquesta que segueix,
especialment tenint en compte com d’interessant pot arribar a ser als seus receptors, és a
dir, els alumnes d’Educació Primària.
Pel que fa a la decisió d’elaborar una proposta didàctica, cal dir que, quan entrem al
grau, comencem a adquirir diversos aprenentatges que, en eixe moment, tampoc tenim
massa clar per a què ens serviran. Però, arriba el moment en què se’ns demana que ho
posem en pràctica i elaborem la nostra primera proposta didàctica, és clar, en grup, així
que entre tots els companys i companyes, aconseguim fer-ho el millor que podem. I són
diverses les que duem a terme d’aquesta manera, fins que, en el meu cas, ja en tercer, hi
ha qui en demana una individual. És en eixe instant, en què comencem a desenvolupar-
la, quan ens adonem ja estem prop, que és això el resum –només d’una part, és cert,
però d’una part important– del que farem durant tota la nostra vida professional. Aquell
final que semblava tan llunyà ja no ho és tant i, de sobte, ens trobem a l’últim curs,
donant les primeres classes als dos períodes de pràctiques i sabent de veres que adorem
la que serà la nostra professió. I és prou satisfactori saber això, perquè ja estem a punt
d’enfrontar-nos a la realitat i sabem que la pròxima vegada que ens trobem davant una
classe serà de veres, sense un tutor que porte tot el pes i sent totalment responsables
d’un determinat grup de xiquets i xiquetes.
Amb tot això, aquest treball ens permet tancar el cicle i, com ja s’ha dit, demostrar de
quina manera hem crescut i canviat amb tots aquells aprenentatges que hem pogut
7
obtindre a la universitat. I, com és evident, hi ha una gran diferència entre aquelles

primeres unitats i aquesta última del grau.
Aquest TFG, per tant, presenta una estructura de 7 apartats. A continuació d’aquesta
introducció, s’hi troba el mètode seguit per a l’elaboració del treball, en què s’explica el
procés i els passos seguits. Després, en el que és el punt central, s’inclou la proposta
didàctica elaborada amb totes les parts que la conformen. Seguidament, hi ha
l’avaluació i conclusions, així com les limitacions o dificultats trobades. Finalment, s’hi
poden veure les referències bibliogràfiques, així com els annexos relacionats amb la
unitat didàctica.
8
2. Procés o mètode
2. PROCÉS O MÈTODE
Pel que fa al procés seguit a l’hora d’elaborar aquest Treball de Fi de Grau, una vegada
ja es coneixia que hauria de girar al voltat la literatura infantil i l’animació lectora, van
ser moltes les idees que hi van aparèixer. Així, una de les opcions més interessants va
ser treballar el tema dels viatges a través de la literatura. Inicialment, es va pensar en
enfocar-ho a conèixer diferents destinacions gràcies a la literatura, tenint en compte que
en els temps que vivim no es pot viatjar, a través d’obres clàssiques que mostraren
escenaris reals i imaginaris, en distintes èpoques i d’autors tant estrangers com
autòctons. Amb aquesta intenció, es van buscar diferents títols a la biblioteca i se’n van
triar 3 diferents. No obstant això, amb l’ajuda, orientacions i propostes de la tutora, es
va mantindre aquesta temàtica dels viatges però treballada a partir d’un únic llibre, en
concret La volta al món de la Formiga Piga d’Emili Teixidor, i desenvolupant una
proposta didàctica al seu voltant. La tria d’aquesta obra de Literatura Infantil i Juvenil
parteix de la gran varietat de cultures que ofereix a les seues pàgines, així com el seu
interessant argument, ja que es tracta d’una història divertida i entretinguda, amb detalls
que atrapen el lector fins al final. A banda d’això, cal reconèixer l’èxit que ha tingut el
llibre des que es va publicar, ja que es va publicar la 15a edició a finals de l’any 2019;
però no només aquesta obra, sinó totes les que tenen com a protagonista a la Formiga
Piga, com La Formiga Piga lliga (2004) o La Formiga Piga va a la biblioteca (2012).
Finalment, no podem oblidar el prestigi del seu autor, i també pedagog, Emili Teixidor,
qui compta amb una prolífica obra literària publicada, tant per a xiquets com per a joves
i adults.
D’aquesta manera, es va procedir a buscar bibliografia relacionada amb tots aquests

aspectes. En aquesta recerca, es van utilitzar diferents termes com “llibre de viatges”,
“foment de la lectura”, “beneficis de la literatura”, “multiculturalitat i literatura”,
“literatura infantil i juvenil”, etc., tant en valencià com en altres llengües. En algun
d’aquests casos, com el foment o els beneficis, es va trobar prou informació, però en
altres, com és el cas concret de propostes didàctiques basades en llibres de viatges, no
se’n va trobar tanta.
Una vegada obtinguda la informació necessària per a elaborar el marc teòric en què es
fonamenta el TFG i que es troba al capítol primer, es va dur a terme aquest pas i, a
continuació, es va passar al disseny de la proposta didàctica. Per a aquest punt,
9
2. Procés o mètode
primerament, es va pensar en la tasca final que es volia aconseguir i, a partir d’aquesta,

es van plantejar uns objectius concrets que es pretenien assolir. A partir d’ells, es van
crear diferents continguts que pogueres ser útils per l’elaboració de la tasca final a partir
del llibre llegit. Després, es van pensar activitats i dinàmiques concretes amb què es
treballara tot el proposat, es van organitzar les sessions que conformarien la proposta i
es van elaborar tots els materials necessaris per poder portar-la a la pràctica. Amb
aquesta ja acabada, es van redactar la resta de punts del Treball de Fi de Grau, com les
dificultats trobades o les conclusions, i es va revisar tot el seu contingut.
10
3. Anàlisi, desenvolupament i presentació de resultats
3. ANÀLISI, DESENVOLUPAMENT I PRESENTACIÓ DE RESULTATS
A continuació es troba detallada la proposta didàctica elaborada. S’inclouen el títol i la

descripció, el nivell, objectius, continguts, competències clau, criteris d’avaluació,
indicadors d’èxit, metodologia, temporalització, activitats, educació en valors, atenció a
la diversitat i avaluació.
3.1. UNITAT DIDÀCTICA
3.1.1. TÍTOL I DESCRIPCIÓ
La unitat didàctica que es proposa es titula “Fem un tomb” fent referència a al fil
conductor de la unitat didàctica, que no és altre que la lectura d’una obra sobre viatges.
Es tracta d’una unitat pertanyent a l’àrea de Valencià: Llengua i Literatura, encara que,
donades les característiques de l’obra en què es basa i a les diferents activitats que es
proposen, també es treballen continguts referents a la Geografia, les noves tecnologies i
el dibuix o disseny. Per tant, en determinats punts de la unitat es podria treballar de
forma conjunta amb el mestre o mestra de Ciències Socials o d’Educació Plàstica. La
importància d’aquesta transversalitat la trobem en la necessitat d’utilitzar els
coneixements apresos en determinades matèries en altres assignatures per què l’alumnat
veja que és capaç d’integrar i aprofitar tot el saben en diferents aspectes de les seues
vides.
Aquesta proposta es desenvolupa a partir de la lectura del llibre La volta al món de la

Formiga Piga, d’Emili Teixidor, i amb la finalitat de construir un blog de viatges sobre
la base de l’itinerari que marca l’obra. Per tant, l’alumnat aprendrà diferents continguts
relacionats amb l’elaboració d’aquesta plataforma, les descripcions topogràfiques, l’ús
de sinònims o antònims per guanyar riquesa lèxica a l’escrit, els adjectius –que ajuden
amb les descripcions– i els signes de puntuació per usar-los correctament. Així mateix,
també s’ampliaran coneixements com les tradicions, costums, cultura, llocs importants,
literatura... de diferents ciutats i països de tot el món.
11
3.1.2. NIVELL
La unitat didàctica està dirigida per al seu desenvolupament al curs de 6é de Primària,

en un hipotètic grup (6é A) amb 24 alumnes.
3.1.3. OBJECTIUS GENERALS I DIDÀCTICS
– OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA
Aquests objectius d’etapa es troben al Reial Decret 126/2014.

a) Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord
amb elles, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans,
així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.
b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en
l’estudi, així com actituds de confiança en sí mateix, sentit crític, iniciativa personal,
curiositat, interés i creativitat en l’aprenentatge i esperit emprenedor.
c) Adquirir habilitats per a la prevenció i per a la resolució pacífica de conflictes, que
els permeten sortir-se’n amb autonomia en l’àmbit familiar i domèstic, així com en els
grups socials amb què es relaciona.
d) Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les
persones, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no discriminació de
persones amb discapacitat.
e) Conèixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i, si l’hagés, la llengua
cooficial de la Comunitat Autònoma i desenvolupar hàbits de lectura.
h) Conèixer els aspectes fonamentals de les Ciències de la Naturalesa, les Ciències
Socials, la Geografia, la Història i la Cultura.
i) Iniciar-se en la utilització, per a l’aprenentatge, de les Tecnologies de la Informació i
la Comunicació desenvolupant un esperit crític davant els missatges que reben i
elaboren.
j) Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la
construcció de propostes visuals i audiovisuals.
m) Desenvolupar les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en
les seues relacions amb els demés, així com una actitud contrària a la violència, als
prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.
12
– OBJECTIUS DIDÀCTICS
1. Llegir i comprendre textos literaris.

2. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal.
3. Utilitzar la lectura d’obres actuals com a font d’aprenentatge.
4. Diferenciar sinònims i antònims.
5. Reconéixer els adjectius i identificar-ne els graus.
6. Comprendre i redactar descripcions de lloc.
7. Aprendre les normes d’ús del punt i la coma.
8. Crear una entrada en un blog.
9. Desenvolupar estratègies bàsiques d’aprenentatge.
10. Utilitzar les TIC com a font d’informació i instrument d’aprenentatge.
11. Valorar la importància de la cooperació, la solidaritat i el respecte per a garantir la
convivència pacífica en societat.
3.1.4. CONTINGUTS, COMPETÈNCIES CLAU, CRITERIS D’AVALUACIÓ I
INDICADORS D’ÈXIT
La Taula 1 que es presenta a continuació conté els continguts, criteris d’avaluació i

competències que es treballen en la unitat didàctica, que estan basats en el Decret
108/2014 de la Comunitat Valenciana. Així mateix, també inclou els indicadors d’èxit,
que fan referència al Document Pont.
CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ INDICADORS D’ÈXIT CC*

Estratègies i normes d’interacció 1. Participar en col·loquis sobre Utilitza correctament la llengua CLL
B.1. COM. ORAL: PARLAR I ESCOLTAR
oral: tècniques d’escolta activa, temes pròxims a la seua per a participar en debats i CSC
recollida de dades i selecció de la experiència. diàlegs. CEC
informació. 2. Produir textos orals elaborant Produeix textos orals tenint en CAA
Planificació del contingut en un guió previ, adequant el discurs compte el propòsit comunicatiu.
l’expressió oral. a la situació comunicativa, i En la producció de textos orals fa
Organització del discurs a la utilitzant els recursos no verbals ús del llenguatge no verbal per a
situació. Ús de recursos correctament. reforçar la intenció comunicativa.
lingüístics i no lingüístics.
13
Ús d’estratègies per a la 3. Llegir textos literaris de Desenvolupa el gust per la CLL

comprensió lectora. l’àmbit escolar i social. lectura, l’hàbit lector i les CSC
Recerca, localització i lectura 4. Interpretar textos literaris i no estratègies de comprensió lectora. CD
d’informació. literaris a través de la reflexió i Llig, identifica i entén textos
ESCRITA: LLEGIR
Utilització dirigida de les TIC per l’anàlisi. narratius i informatius.

a localitzar, seleccionar i 5. Anticipar i reformular Comprén el missatge d’un text
organitzar la informació de hipòtesis a partir de la inferència narratiu.
manera eficient i responsable. dels elements contextuals. Busca i selecciona informació de
B.2. COM.
6. Llegir en mitjans digitals de diverses fonts en mitjans digitals

manera autònoma i reflexiva per amb orientacions de l’adult i
a buscar, seleccionar i l’ajuda dels seus companys.
emmagatzemar informació. Contrasta la informació
seleccionada en diverses fonts.
Planificació, redacció i d’un 7. Planificar i escriure textos Analitza i escriu textos CLL
esborrany i reescriptura de textos descriptius de lloc, redactant descriptius de lloc, elaborant un CSC
descriptius amb ordre, neteja i un l’esborrany, adequant el guió previ i adequant el CAA
vocabulari adequat. contingut i utilitzant vocabulari contingut.
B.3. COM. ESCRITA: ESCRIURE
Aplicació de les normes adequat i recursos lingüístics amb Ordena les idees del text que
ortogràfiques en les produccions creativitat i sentit estètic. escriu.
escrites per a redactar 8. Portar a terme la revisió de Comprova i revisa la puntuació i
descripcions de lloc a fi de textos escrits i detectar errors per l’ortografia dels textos que
consolidar les normes a millorar el producte final, escriu.
gramaticals i ortogràfiques. presentar-lo atenent als aspectes
formals i respectar les normes de
correcció gramatical i
ortogràfica.
Consolidació de nocions 9. Diferenciar entre sinònims i Substitueix paraules per sinònims CLL
lèxiques: sinònims i antònims. antònims. i antònims.
Els adjectius: identificació, graus, 10. Identificar i analitzar Identifica els adjectius en una CLL
gènere i nombre. adjectius segons el grau. oració i sap reconèixer el grau en
B.4. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
11. Reconèixer el gènere i el què es troben.

nombre dels adjectius Reconeix el gènere i nombre dels
adjectius.
Coneixement i us dels signes de 12. Utilitzar el punt i la coma. Utilitza correctament el punt i la CLL
puntuació: el punt i la coma. coma en textos i oracions.
Planificació, organització i gestió 13. Participar en equips de treball Fa una tasca col·lectivament. CLL
de projectes individuals o per a construir una tasca Interpreta les demandes d’una CAA
col·lectius. col·lectiva. tasca d’aprenentatge seguint CSC
Constància i hàbits de treball. 14. Mantindre la concentració, l’ordre proposat i mantenint la SIE
mostrar perseverança i concentració i l’esforç fins a
14
flexibilitat, esforçant-se i finalitzar-la.

mantenint la motivació.
Ús de les estratègies necessàries 15. Buscar, seleccionar i Busca, selecciona i CLL
de lectura d’obres per a obtindre emmagatzemar digitalment emmagatzema informació sobre CEC
informació sobre elements informació de fonts diverses l’entorn social i cultura i altres CAA
B.5. ED. LITERÀRIA
diversos de l’entorn més pròxim i sobre l’entorn social i cultural i civilitzacions a través de la
d’altres països i civilitzacions. altres civilitzacions a través de la lectura d’obres actuals per a
lectura d’obres actuals per a ampliar els seus coneixements i
ampliar els seus coneixements i utilitzar-la en les tasques
utilitzar-la en tasques d’aprenentatge.
d’aprenentatge contrastant la
informació.
Taula 1. Continguts, criteris d’avaluació, indicadors d’èxit i competències bàsiques.
*Competències Clau: CLL (competència en comunicació lingüística), CMCT

(competència en matemàtiques i competències bàsiques en ciència i tecnologia), CD
(competència digital), CAA (aprendre a aprendre), CSC (competències socials i
cíviques), SIE (sentit de la iniciativa i esperit emprenedor), CEC (consciència i
expressions culturals).
3.1.5. METODOLOGIA
La metodologia utilitzada inclou el treball en equip o en parelles, l’aprenentatge

contextualitzat i relacionat amb la vida real, l’aprenentatge integrat (es treballa més
d’una competència a la vegada) i l’ús de les TICs. Així mateix, l’estructura de les
sessions és similar durant tota la unitat, encara que es distingeixen tres tipus de sessions:
Les de lectura comencen llegint determinats capítols del llibre i, a continuació, es una
petita tertúlia sobre els temes que interessen l’alumnat; també s’afegeix a la última
d’aquestes sessions un qüestionari per comprovar la comprensió lector de l’alumnat.
Aquelles on es treballen continguts més teòrics segueixen l’estructura d’introducció del
contingut amb exemples, explicació i realització d’activitats, tant orals com escrites i de
diferent tipus. Finalment, durant les últimes sessions, cada dia es dedica a determinats
apartats del blog que s’ha de realitzar com a tasca final, amb temps per a buscar
informació i per a fer una posada en comú. Per tant, dins de cada sessió, són els i les
15
pròpies alumnes qui s’encarreguen d’organitzar de forma autònoma el seu treball per
poder finalitzar a temps.
3.1.6. TEMPORALITZACIÓ
L’àrea de Valencià: Llengua i Literatura es treballa en 5 sessions setmanals de 45

minuts. Així, les sessions han sigut organitzades de manera que tots els dilluns, excepte
l’últim, estan dedicats exclusivament a la lectura i comentari de determinats capítols del
llibre i la resta serveixen per desenvolupar els altres continguts de la unitat i treballar en
la tasca final. En total, la proposta didàctica consisteix en 17 sessions repartides en 4
setmanes de març. Aquesta distribució de les sessions es pot veure a la Figura 1.
Figura 1. Organització temporal de les sessions.
3.1.7. ORGANITZACIÓ DIDÀCTICA DE TASQUES, ACTIVITATS I EXERCICIS
En aquest apartat s’hi troben descrites totes les tasques i activitats de la proposta
didàctica organitzades en taules per sessions, i tota la informació necessària, com és
16
l’agrupació, la durada, tipus d’avaluació i recursos, està especificada. Així mateix, cal
dir que tots els materials que s’esmenen es troben als annexos.
SESSIÓ 1. PRESENTACIÓ I LECTURA DELS PRIMERS CAPÍTOLS.

1. PRESENTACIÓ. AGRUPACIÓ* GG DURADA 10 min. AVALUACIÓ* I
RECURSOS I MATERIALS Mural, xinxetes, La volta al món de la Formiga Piga, quadern.
Es presenta la nova unitat a partir del mural del mapa del món –es pot dibuixar en paper continu
i penjar-lo en una paret de l’aula– i s’explica que, durant les següents setmanes, viatjaran per tot
el món. Es pregunta com poden fer-ho sense eixir de l’aula i, a continuació, es mostra el llibre
La volta al món de la Formiga Piga i s’informa a l’alumnat que al mural marcaran l’itinerari
que segueix la petita protagonista de l’obra amb unes xinxetes numerades. Finalment,
s’enumeren els continguts que es treballaran al llarg de la unitat i se’ls entrega a cadascun un
quadern de la unitat.
2. LECTURA DE CAPÍTOLS. AGRUPACIÓ* GG DURADA 20 min. AVALUACIÓ* P
RECURSOS I MATERIALS La volta al món de la Formiga Piga.
En veu alta i per torns, l’alumnat lligen els primers 4 capítols del llibre, que corresponen a la
introducció del viatge que es narra. Abans de començar, es demana que escriguen al lloc
corresponent del quadern una frase o fet de cada capítol que els cride l’atenció. Així mateix,
s’explica que aquesta tasca s’haurà de fer també a les següents sessions de lectura i quan lligen a
casa.
3. PARLEM SOBRE EL QUE HEM AGRUPACIÓ*
GG DURADA 15 min. AVALUACIÓ* P
LLEGIT.
RECURSOS I MATERIALS La volta al món de la Formiga Piga, quadern de l’assignatura.
A partir del que hagen anotat al quadern sobre cada capítol, es pot comentar qualsevol aspecte
que els interesse. Així, seria interessant que es parlara de viatges que hagen fet, anècdotes, coses
que hagen aprés en ells... i que es tractaren tots aquells prejudicis que puguen sorgir per tractar
d’erradicar-los. D’aquesta manera, com que els viatges són un tema interessant, es crearan
expectatives i es motivarà l’alumnat a llegir els següents capítols, que ja descriuen el viatge de
la protagonista.
Taula 2. Sessió 1.
SESSIÓ 2. VOCABULARI: SINÒNIMS I ANTÒNIMS.

1. INTRODUCCIÓ. AGRUPACIÓ* GG DURADA 10 min. AVALUACIÓ* I
RECURSOS I MATERIALS –
Amb la frase “Un dia, quan la Formiga Piga estava a punt de sortir del niu es va trobar amb e
forat tapat.”, que pertany als capítols llegits, es pregunta per quina paraula substituirien “sortir”
perquè significara el mateix. A continuació, es pregunta quina relació hi ha entre aquestes dues
paraules. Després, es repeteixen les preguntes però amb la intenció de canviar el significat de la
oració perquè signifique justament el contrari.
2. EXPLICACIÓ. AGRUPACIÓ* GG DURADA 10 min. AVALUACIÓ* –
RECURSOS I MATERIALS Quadern de l’assignatura. Opcional: ordinador, projector.
Es llig la informació que hi ha al quadern de l’assignatura, que es pot projectar a la pissarra
digital, i s’expliquen amb profunditat els sinònims i antònims.
3. PARELLES DE CARTES. AGRUPACIÓ* XG DURADA 15 min. AVALUACIÓ* P
RECURSOS I MATERIALS Cartes de sinònims, cartes d’antònims.
Els alumnes s’organitzen 4 grups i a cadascun se’ls reparteix un bloc de cartes que es disposen
17
damunt de la taula mirant cap avall. Els xiquets, per torns, han d’alçar dues cartes buscant
parelles. Dos dels grups tenen cartes en què les parelles són sinònims i els altres dos, antònims.
Així, quan passe la meitat del temps dedicat a aquesta activitat, els grups intercanvien les cartes
i juguen amb unes diferents.
4. ACTIVITATS DEL QUADERN. AGRUPACIÓ* I DURADA 10 min. AVALUACIÓ* P
RECURSOS I MATERIALS Quadern de l’assignatura, material d’escriptura.
Es fan les activitats del quadern corresponents a l’apartat de sinònims i antònims per reforçar el
que s’ha aprés.
Taula 3. Sessió 2.
SESSIÓ 3. GRAMÀTICA: QUÈ SÓN ELS ADJECTIUS?

Es llig la frase del llibre de Teixidor “El món és rodó” i es pregunta quina informació dona la
paraula “rodó”. Aleshores, es pregunta a què es refereix i es comprova que concorda amb el
substantiu que acompanya. Després, es llig una altra frase, “De primer la Formiga Piga es va
posar trista” i es demana que identifiquen ells i elles l’adjectiu i el substantiu a què es refereix.
digital, i s’expliquen amb profunditat els adjectius.
3. SOPA DE LLETRES. AGRUPACIÓ* I/P DURADA 15 min. AVALUACIÓ* P
Cada alumne ha de buscar adjectius a la sopa de lletres que es troba al quadern de l’assignatura.
Després, per parelles, les han de comparar per veure si les tenen totes. També, a l’hora de
comprovar si falta per trobar alguna paraula, se’n pot projectar una perquè tots i totes la puguen
veure. Finalment, com que tots els adjectius corresponen al primer capítol del llibre de lectura,
seguint en parelles, hauran de completar-lo també al quadern.
4. ACTIVITATS. AGRUPACIÓ* I DURADA 10 min. AVALUACIÓ* P
Es fan les activitats del quadern corresponents a l’apartat dels adjectius per reforçar el que s’ha
aprés.
Taula 4. Sessió 3.
SESSIÓ 4. GRAMÀTICA: GRAU O INTENSITAT.

1. REPÀS I INTRODUCCIÓ. AGRUPACIÓ* GG DURADA 10 min. AVALUACIÓ* I
Primer, es repassa el significat d’adjectiu i es demana als alumnes que diguen exemples
d’aquesta classe de paraula. A continuació, amb les frases “La Formiga Piga és feliç”, “La
Formiga Piga és més feliç que les seues companyes” i “La Formiga Piga és felicíssima” es
pregunta si la informació que es rep en les tres és la mateixa o quines són les diferències entre
elles.
18
digital, i s’explica amb profunditat el grau dels adjectius.

3. MOTS ENCREUATS. AGRUPACIÓ* P DURADA 15 min. AVALUACIÓ* P
Primerament, l’alumnat haurà d’emplenar els mots encreuats amb els adjectius que
corresponguen a cada definició. Cal destacar que tots els adjectius els serviran més endavant per
descriure llocs o ciutats. Després, hauran de triar sis dels adjectius escrits als mots encreuats per
fer oracions usant-los en diferents graus: positiu, comparatiu d’inferioritat, comparatiu
d’igualtat, comparatiu de superioritat i superlatiu de les dues formes que es proposa a l’apartat
de teoria del quadern de l’assignatura. Les dues activitats es poden realitzar per parelles, encara
que cadascú escriga al seu quadern.
4. ACTIVITATS. AGRUPACIÓ* I DURADA 10 min. AVALUACIÓ* P
Es fan les activitats del quadern corresponents a l’apartat del grau dels adjectius per reforçar el
que s’ha aprés.
Taula 5. Sessió 4.
SESSIÓ 5. EXPRESSIÓ ESCRITA: DESCRIPCIONS TOPOGRÀFIQUES.

1. INTRODUCCIÓ. AGRUPACIÓ* GG/P DURADA 20 min. AVALUACIÓ* I
Es llig el fragment “A l’Argentina hi ha un estuari, que en diuen riu, que és ric, més gran que un
rec, sense cap roc i no gens ruc, que es diu Riu de la Plata. El Riu de la Plata és tan gran que,
quan és a prop de l’oceà, a Buenos Aires, la capital, des d’una ora no es veu l’altra, com si fos
un mar.” A continuació es pregunta quina informació se’ns dona i com es diuen aquests tipus de
texts. També, es pot preguntar pels tipus de descripcions que coneixen per acabar adonant-se
que aquesta és una descripció topogràfica o d’un lloc. Finalment, es pot proposar a l’alumnat
descriure un lloc determinat amb una sola frase i imitant la forma en què ho fa l’autor del llibre
(és ric, més gran que un rec, sense cap roc i no gens ruc), de manera que juguen amb la
musicalitat al temps que practiquen les descripcions de manera diferent. Entre tots, ajuda,
diccionaris de rima
digital, i s’expliquen amb profunditat les descripcions topogràfiques.
4. DESCRIPCIONS I DIBUIXOS. AGRUPACIÓ* I/P DURADA 20 min. AVALUACIÓ* P
Al quadern, hauran d’escriure una petita descripció del seu dormitori. En acabar, llegiran la
descripció a un company o companya, qui haurà de dibuixar l’habitació segons el que escolta. A
continuació, inventaran una descripció sobre una possible casa de la Formiga Piga i, quan
acaben, la llegiran de nou a la seua parella per fer un altre dibuix.
Taula 6. Sessió 5.
SESSIÓ 6. LECTURA I COMPRENSIÓ DELS SEGÜENTS CAPÍTOLS.

RECURSOS I MATERIALS La volta al món de la Formiga Piga, mural, xinxetes, quadern.
En veu alta i per torns, els i les alumnes lligen del capítol 12 al 15 del llibre, ja que del 5 al 11
19
els han d’haver llegit a casa. Abans de començar, es recorda que han d’escriure una frase o fet
de cada capítol que els cride l’atenció. Així mateix, al mural del mapa del món presentat en al
primera sessió es marquen amb xinxetes els llocs pels que va passant la Formiga Piga.
2. TERTÚLIA/DEBAT. AGRUPACIÓ* GG DURADA 25 min. AVALUACIÓ* P
RECURSOS I MATERIALS Quadern de l’assignatura.
A partir del que hagen anotat al quadern sobre cada capítol, es pot parlar del que els interesse o
resoldre dubtes que hagen sorgit, entre altres coses. Seria convenient tornar a tractar el tema de
la tolerància i el respecte a partir de l’actitud que té Piga amb aquelles altres formigues que
troba als diferents països que visita, així com generar un debat sobre si estan d’acord amb el seu
comportament o el de les formigues pròpies de cada lloc.
Taula 7. Sessió 6.
SESSIÓ 7. REPÀS DE GRAMÀTICA I EXPRESSIÓ ESCRITA.

2. REPÀS I EXPLICACIÓ DE AGRUPACIÓ* GG DURADA 5 min. AVALUACIÓ* I
L’ACTIVITAT.
En primer lloc, es fa un petit repàs dels adjectius i les descripcions topogràfiques explicades a
les anteriors sessions. A continuació, s’explica l’activitat que es desenvoluparà.
3. ELABORACIÓ DE AGRUPACIÓ* I DURADA 25 min. AVALUACIÓ* P
DESCRIPCIONS.
Primerament, se’ls repartirà una targeta a cadascú on poden trobar el nom d’una ciutat, el país
en què es troba, una fotografia i quatre monuments o llocs destacables de la ciutat corresponent
(alguns es troben subratllats perquè són els que apareixen a la fotografia). Així, al quadern,
hauran d’escriure una petita descripció amb ajuda de la targeta i sent conscients que han d’usar
tants adjectius com puguen.
4. LECTURA, ENDEVINAR I AGRUPACIÓ* XG DURADA 15 min. AVALUACIÓ* P
ADJECTIUS.
Quan acaben d’escriure les descripcions, s’organitzaran en grups de 6 persones segons el color
de la seua targeta i les llegiran sense dir el nom de la ciutat. D’aquesta manera, la resta dels
membres del grup hauran d’endevinar de quina ciutat es tracta. Quan un o una alumna acabe de
llegir i tots hagen anotat el nom que creuen que és, es mostrarà el text i identificaran els
adjectius que n’hi ha.
Taula 8. Sessió 7.
SESSIÓ 8. ORTOGRAFIA: ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ (EL PUNT I LA COMA).

Per començar, es llig fragment del llibre que hi ha al començament de la pàgina corresponent als
signes de puntuació. A continuació, es pregunta què són els símbols destacats (són punts i
comes) i què ens indiquen, així com quan els podem fer servir. També, es pot parlar de com
d’importants són a l’hora d’escriure un text.
20
digital, i s’expliquen amb profunditat el punt i la coma.

3. COMPLETAR EL TEXT. AGRUPACIÓ* P DURADA 15 min. AVALUACIÓ* P
L’alumnat ha d’escriure els punts i les comes que falten a un fragment de la lectura que es troba
al quadern de l’assignatura.
Taula 9. Sessió 8.
SESSIÓ 9. QUÈ SÓN ELS BLOGS?

Es començaria preguntant si coneixen o solen visitar algun blog sobre temes que els interesse.
Segons si ho controlen més o menys, s’explicaria què és un blog o es deixaria que ells foren els
encarregats de contar-ho al companys.
2. ELS BLOGS. AGRUPACIÓ* GG DURADA 20 min. AVALUACIÓ* P
RECURSOS I MATERIALS Ordinador, projector.
Una vegada tots tenen al menys una idea general de què és un blog, es posen a l’aula diversos
exemples com imgvideogames (https://imgvideogame.wordpress.com/), sobre videojocs, o Les
acaballes successives (http://ramonboixeda.blogspot.com/), amb relats i poesies. Amb aquests,
es poden anar veient les parts que sol tenir un blog. Després, ens centraríem en els blogs de
viatges, que són el tipus de web que hauran d’elaborar durant les següents sessions. Per
exemple, es poden mostrar ainablog (http://www.ainablog.com/), El bloc dels viatges
(https://blocdeviatges.blogspot.com/) o Petits viatgers (http://elspetitsviatgers.com/).
3. PRESENTACIÓ I EXPLICACIÓ AGRUPACIÓ*
GG DURADA 15 min. AVALUACIÓ* –
DE LA TASCA FINAL
RECURSOS I MATERIALS Ordinador, projector, blog en blanc.
L’últim blog que es mostraria seria el que ells s’encarregaran d’emplenar amb les seues
descripcions. Aquest estaria en blanc i es podria donar l’opció a l’alumnat de decidir algunes
qüestions referents a l’aspecte de la pàgina. Però, abans de centrar-se en el disseny, caldria
explicar que durant les sessions pròximes, per parelles, triaran una ciutat o país visitat per la
Formiga Piga al llibre que s’està llegint i buscaran informació sobre ell. En aquest haurà
d’aparèixer en quin país i/o continent es troba, com és la bandera, monuments importants,
cultura, dades curioses..., així com literatura pròpia del lloc. També, hauran de traslladar aquesta
informació a una cartolina per penjar-la al mural amb les xinxetes que marquen el recorregut de
la Formiga Piga durant la seua volta al món.
Taula 10. Sessió 9.
SESSIÓ 10. LECTURA I COMPRENSIÓ DELS SEGÜENTS CAPÍTOLS.

RECURSOS I MATERIALS La volta al món de la Formiga Piga, xinxetes, mural, quadern.
En veu alta i per torns, els i les alumnes lligen del capítol 23 al 27 del llibre, ja que del 16 al 22
els han d’haver llegit a casa. Abans de començar, es recorda que han de seguir escrivint una
frase o fet de cada capítol que els cride l’atenció. També, es marquen els llocs visitats al mural.
2. COMPRENSIÓ. AGRUPACIÓ* GG DURADA 15 min. AVALUACIÓ* P
RECURSOS I MATERIALS Pissarra digital i ordinador, qüestionari.
Amb l’aplicació online Quizizz es realitza un qüestionari interactiu a l’aula sobre diversos
21
aspectes del llibre que han acabat de llegit.

3. QUÈ PASSARIA SI...? AGRUPACIÓ* GG DURADA 10 min. AVALUACIÓ* P
A partir de diferents moments concrets de la història, es poden proposar petits canvis que
alterarien el seu transcurs perquè els alumnes inventen possibles desenllaços. Per exemple, quan
viatgen a l’Índia, un indi se n’adona de la presència de la Formiga Piga i s’ho comunica al
periodista que la porta. En aquest cas, es podria plantejar què passaria si aquest haguera volgut
matar-la. També, poden ser els mateixos alumnes qui proposen les preguntes.
SESSIÓ 11. TRIA DEL PAÍS I RECERCA D’INFORMACIÓ.

1. REPARTIMENT DE PAÏSOS. AGRUPACIÓ* GG DURADA 10 min. AVALUACIÓ* –
Una vegada llegit tot el llibre i explicada la tasca final (al final de la sessió 9), ha arribat el
moment de fer les parelles i repartir els diferents països que hi apareixen per poder començar a
treballar. Les parelles les poden triar els mateixos alumnes o les pot fer el o la mestra. A l’hora
de triar, dependrà de les seues preferències, si hi ha algú d’un d’aquests països, si hi tenen
familiars, si hi han viatjat...
2. RECERCA D’INFORMACIÓ. AGRUPACIÓ* P DURADA 35 min. AVALUACIÓ* P
RECURSOS I MATERIALS Ordinadors/tabletes, quadern de l’assignatura, material d’escriptura.
Ja per parelles, es posen a treballar en la planificació de la tasca final i comencen a completar la
informació seguint les indicacions del o la mestra i amb el seu suport, de manera que tot
l’alumnat vaja a un ritme similar. En primer lloc, tots escriuran al quadern el nom del país, en
quin continent es troba i quina és la seua capital. Aquesta informació es pot completar en gran
grup, de manera que entre tots s’ajuden i amplien els seus coneixements geogràfics. A
continuació, i ja per parelles, buscaran i dibuixaran com és la seua bandera. També, es pot
començar a buscar quins llocs d’interés es podrien visitar o els menjars típics.
SESSIÓ 12. RECERCA D’INFORMACIÓ: LLOCS D’INTERÉS I MENJARS TÍPICS.

1. RECERCA. AGRUPACIÓ* P DURADA 30 min. AVALUACIÓ* P
Durant la primera part d’aquesta sessió, l’alumnat continua buscant informació dels llocs
d’interés i menjars típics. Tot el que troben, han d’anotar-ho al seu apartat del quadern de
l’assignatura per fer la selecció del que inclouran a l’entrada del blog quan hagen de redactar-la.
Així mateix, mentre treballen, el mestre passarà per tots els grups per si tenen algun dubte en
relació amb el que estan buscant.
2. POSADA EN COMÚ. AGRUPACIÓ* GG DURADA 15 min. AVALUACIÓ* P
Passats els primers 30 minuts, hauran de compartir amb els seus companys un lloc i un menjar
que ells seleccionen d’entre tot el que han trobat. Caldrà que expliquen, per al primer, on està,
com és, què té d’interessant..., i per al segons, com és, de què està fet, perquè els ha cridat
l’atenció... En ambdós casos, es pot buscar una imatge perquè els companys tinguen una idea
més clara del que estan exposant.
22
SESSIÓ 13. RECERCA D’INFORMACIÓ: CULTURA I LITERATURA.

1. RECERCA. AGRUPACIÓ* P DURADA 30 min. AVALUACIÓ* P
En aquesta sessió, la recerca d’informació es centrarà en la cultura i la literatura pròpies del país
de cadascú. Per això, hauran de buscar la llengua o llengües que es parlen, festes, tradicions,
religions, escriptors famosos i obres importants actuals o no... Tal com es faria a l’anterior
sessió, el mestre passaria per totes les parelles per assegurar-se que la recerca s’està duent a
terme de forma correcta i resoldre possibles dubtes. Així, durant aquesta sessió seria
especialment necessari conscienciar l’alumnat de la importància que té la informació que han de
buscar a l’hora de conèixer altres formes de vida i respectar-les, fomentant d’aquesta marera la
tolerància.
2. POSADA EN COMÚ. AGRUPACIÓ* GG DURADA 15 min. AVALUACIÓ* P
De la mateixa manera que la darrera sessió, cada parella compartiria amb els companys una
selecció de la informació que han trobat durant la recerca.
SESSIÓ 14. RELECTURA I REDACCIÓ DE L’ENTRADA DEL BLOG.

1. RELECTURA PER OBTINDRE AGRUPACIÓ* DURADA 15 min. AVALUACIÓ* P
P
MÉS INFORMACIÓ.
RECURSOS I MATERIALS La volta al món de la Formiga Piga, quadern de l’assignatura.
Cada parella ha de tornar a llegir el capítol corresponent al país triat per anotar a l’apartat
“Altres dades” informació interessant que s’aporte o es destaque al llibre.
1. ORGANITZACIÓ DE LA AGRUPACIÓ* P DURADA 30 min. AVALUACIÓ* P
INFORMACIÓ I ESBORRANY.
RECURSOS I MATERIALS Ordinadors/tabletes, quadern de l’assignatura.
Una vegada tenen tota la informació que han buscat durant les anteriors sessions, ha arribat
l’hora d’organitzar-la i decidir què incloure i què no. Quan ho hagen decidit, hauran de
començar a redactar l’esborrany de l’entrada del blog posant en pràctica tots els continguts
apresos durant les primeres sessions de la unitat. Mentre l’elaboren, poden preguntar qualsevol
dubte al mestre i demanar-li que revise les parts que van acabant.
SESSIÓ 15. REDACCIÓ DE L’ENTRADA DEL BLOG I ELABORACIÓ DEL LAPBOOK.

1. REDACCIÓ FINAL. AGRUPACIÓ* P DURADA 25 min. AVALUACIÓ* P
RECURSOS I MATERIALS Ordinadors/tabletes, quadern de l’assignatura.
Durant aquesta sessió, l’alumnat haurà de revisar i redactar la versió final de l’entrada. A més,
quan estiga acabada, la publicaran al blog amb ajuda del mestre.
2. ELABORACIÓ DEL LAPBOOK. AGRUPACIÓ* P DURADA 20 min. AVALUACIÓ* P
Quadern de l’assignatura, cartolina, fulls, material d’escriptura,
RECURSOS I MATERIALS
colors, tisores...
En la segona part de la sessió, l’alumnat començarà a dissenyar un lapbook amb la informació
que ja tenen del seu país per penjar-lo al mural del mapa del món on està marcat el recorregut de
la Formiga Piga en el llibre. Aquesta opció és visual i molt creativa, ja que poden incloure
dibuixos, imatges, desplegables, solapes... i hauran d’organitzar la informació de forma menys
23
redactada que al blog.

Cal dir que la divisió del temps d’aquesta sessió pot variar segons com de ràpid treballe
l’alumnat.
SESSIÓ 16. ELABORACIÓ DEL LAPBOOK.

1. FINALITZEM EL LAPBOOK. AGRUPACIÓ* P DURADA 45 min. AVALUACIÓ* P
Quadern de l’assignatura, cartolina, fulls, material d’escriptura,
RECURSOS I MATERIALS
colors, tisores...
En aquesta última sessió abans de l’exposició, l’alumnat haurà de finalitzar el lapbook. A més,
també seria convenient que organitzaren què van a mostrar als companys el dia següent i com
van a fer-ho, i repartir-ho entre els dos membres de la parella.
SESSIÓ 17. EXPOSICIÓ DE RESULTATS.

1. EXPOSICIÓ AGRUPACIÓ* GG DURADA 45 min. AVALUACIÓ* F
RECURSOS I MATERIALS Mural, lapbook per al mural, ordinador, projector.
Per torns, els i les alumnes mostren a la resta dels companys/es la seua entrada del blog i pengen
el seu lapbook al mural.
*Agrupació: I (individual), P (parelles), XG (xicotet grup), GG (gran grup). Avaluació:

I (inicial), P (processual), F (final).
3.1.8. EDUCACIÓ EN VALORS
A banda dels objectius didàctics esmenats, en relació amb l’educació en valors, es

treballen certs Objectius de Desenvolupament Sostenible. En primer lloc, hi ha el quart
d’aquests objectius, l’educació de qualitat. Aquest no es treballa en una activitat en
concret, sinó que és una de les principals finalitats del nostra formació com a futurs
docents i, per tant, en tot moment tractem d’assolir-lo. El següent objectiu és el desé, és
a dir, la reducció de les desigualtats. Durant el desenvolupament de la unitat didàctica es
busca en tot moment que totes i tots els alumnes tinguen les mateixes oportunitats a
l’hora de participar i obtindre una bona puntuació final.
24
3.1.9. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Les activitats es poden adaptar perquè tots i totes les alumnes puguen participar i
aconseguir els objectius que es proposen. El treball en grup i per parelles afavoreix que
tots junts avancen ajudant-se en allò que siga necessari. També, a l’hora d’explicar els
continguts o les tasques es pot fer de forma més detinguda o simplificada perquè tots ho
comprenguen. Així mateix, es poden proposar activitats d’ampliació per a aquell
alumnat que ho comprén tot i avança més ràpidament.
3.1.10. AVALUACIÓ
L’avaluació que es duria a terme seria formativa, amb activitats d’avaluació inicial,
processual o final, especificades a l’apartat 7. Per a avaluar el treball i aprenentatge de
l’alumnat durant la unitat s’usarien diferents rúbriques. En primer lloc, una de
participació i comportament, que representa un 20% de la nota final. També n’hi hauria
una altra per a avaluar el treball al quadern de l’assignatura, un 30%. Finalment, el 50%
de la nota, corresponent a la tasca final (30% de l’entrada del blog i 20% del mural) es
veuria reflectit en dues rúbriques més, una per cada part d’aquesta. Totes les rúbriques
es troben als annexos.
25
4. Avaluació i conclusions
4. AVALUACIÓ I CONCLUSIONS
Aquest TFG, centrat en la literatura infantil i l’animació lectora, ha permés reflexionar

sobre la importància que té la lectura literària en el desenvolupament de l’alumnat
d’Educació Primària. Així, a través de la bibliografia especialitzada, s’ha pogut veure
com la literatura se’ns presenta com un recurs plenament capaç de desenvolupar i
potenciar determinats valors, com ara la tolerància i el respecte pels altres, que tan
essencials són en la societat intercultural en què vivim. Aquesta és, per tant, una eina
realment necessària per als xiquets i xiquetes pel que fa a la seua formació no només
lingüística, sinó integral, com a persones.
Tenint en ment aquest propòsit, un tipus idoni de literatura per aconseguir-lo és la

literatura de viatges. Segons Bou (1992), “La lectura i l’escriptura d’un llibre de viatges
són, al seu torn, un altre viatge” (p. 292), raó per la qual aquestes obres ens permeten,
quasi sense eixir de casa, conèixer cultures, costums, persones, tradicions i llocs ben
diferents als que estem acostumats. Per tant, hem d’aprofitar-les com a mitjà per
promoure la no discriminació.
Amb tot això, la proposta didàctica elaborada a partir del llibre de viatges La volta al
món de la Formiga Piga (Emili Teixidor) facilita l’aprenentatge sobre altres cultures,
encara que també permet a l’alumnat adquirir continguts lingüístics, millorar la
competència digital, desenvolupar la creativitat, treballar tant en grup com
individualment i, per descomptat, llegir; però no només llegir, sinó ser capaços de
compartir i reflexionar sobre els aprenentatges obtinguts i d’usar els coneixements que
s’extrauen de la lectura per a fer altres tasques. Un exemple clar relacionat amb aquesta
interdisciplinarietat és el cas de la geografia, ja que la lectura de llibres de viatges ens
aporta sempre coneixements geogràfics (Santos i Encinas, 2009). I és que la realitat és
que moltes vegades –més de les que ens agradaria admetre– l’alumnat rebutja la
literatura per considerar-la una activitat poc pràctica més enllà d’emplenar una fitxa o
fer un control. Potser quan siguen més majors comencen a gaudir del plaer que
proporciona la lectura, però quan encara estan aprenent i han de fer un gran esforç per
llegir, és probable que pensen que no els compense si no poden aprofitar allò que
aprenen. A més, també sol ser un factor important la temàtica i argument de l’obra. En
aquest cas, tant l’èxit de l’autor com de la col·lecció de la Formiga Piga i, en concret,
26
4. Avaluació i conclusions
del llibre triat, ens indiquen que és una publicació estimada per una gran quantitat
d’alumnes i mestres.
D’aquesta manera, encara que de segur hi ha una gran quantitat de propostes d’animació
lectora, considere que utilitzar la lectura per aprendre continguts lingüístics porta grans
beneficis en la formació dels xiquets i xiquetes. Així, com que no s’han trobat altres
unitats amb el mateix fil conductor, aquesta unitat didàctica ofereix també l’oportunitat
de conèixer altres cultures per ser més tolerants amb els altres, tot allò des d’una
temàtica tan interessant com són els viatges.
27
5. Limitacions, dificultats aparegudes i propostes
5. LIMITACIONS, DIFICULTATS APAREGUDES I PROPOSTES
A l’hora d’elaborar aquest Treball de Fi de Grau, s’han trobat algunes dificultats. En

primer lloc, resulta complicada la inicial recerca d’un tema donades les característiques
del treball i tot el que representa, ja que part de la seua importància radica en què hem
de demostrar el que hem aprés en aquets 4 anys que dura el grau. A banda d’aquesta
decisió, també ha resultat una mica complex trobar bibliografia per a la fonamentació
teòrica, especialment pel que fa a la informació sobre els llibres de viatges, considerant
aquest tipus de novel·les un gènere propi o no segons l’autor.
Pel que fa a la possible aplicació d’aquesta proposta didàctica, haguera sigut prou
interessant poder haver-ho fet per saber si és interessant, útil o profitosa per a l’alumnat.
Però, per falta de temps i, també, per la limitació que hi ha actualment a l’hora d’accedir
a una aula per reduir els contactes dels xiquets, no ha pogut fer-se.
No obstant això, potser s’hagueren trobat algunes limitacions. Un exemple clar seria la
mancança de recursos TIC, com ordinadors per a cada parella d’estudiants, pissarra
digital o una connexió estable a internet. Així mateix, , en cas de que l’alumnat treballe
un poc lentament, es necessitaria més temps per a determinades activitats, especialment
les referents a la tasca final com és la redacció de l’entrada del blog. Per tal de
solucionar aquests contratemps, seria necessària una bona planificació amb suficient
temps d’antelació. D’aquesta manera, es podria reservar, per exemple, l’aula
d’informàtica del centre, l’alumnat podria portar de casa la informació que necessiten
buscar per dur a terme totes les activitats, i es podria dedicar més o menys temps a
determinades tasques, demanar suport o adaptar-les.
Finalment, com s’ha comentat, una altra limitació seria que aquest podria no resultar un
tema motivador per als alumnes, encara que és cert que un factor important sempre és el
mestre o mestra i la seua forma de presentar la temàtica i els continguts, i de realitzar les
diferents activitats proposades.
28
6. Referències bibliogràfiques
6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
A continuació s’inclou la bibliografia utilitzada tant per a la fonamentació teòrica com

per a l’elaboració de la unitat didàctica.
– Alburquerque, L. (2006). Los “libros de viajes” como genero literario. Diez

estudios sobre literatura de Viajes. 67-87. Recuperat en:
https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=440871
– Ballester, J., Ibarra, N. (2015). La formación lectora y literaria en contextos
multiculturales. Una perspectiva educativa e inclusiva. Teoría de la Educación, 27,
161-183. Recuperat en: https://gredos.usal.es/handle/10366/127660
– Bou, E. (1992). Rodar el món (a l’entorn dels llibres de viatges). Llengua i
literatura. 289-300. Recuperat en:
https://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/220395
– Canva per a la creació de recursos (https://www.canva.com/).
– Colomer, T. (1999). Introducción a la literatura infantil y juvenil. Síntesis
Educación.
– Dalmau, L., Rengel, E. (2016). La importància de la literatura en l’Educació
Infantil: Proposta d’aplicació didàctica [Treball de Fi de Grau].
http://repositori.uvic.cat/handle/10854/4808
– Decret 108/2014, pel qual s’estableix el currículum i desplega l’ordenació general
de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana. (DOGV 07/07/2014). Recuperat
de: https://www.dogv.gva.es/web/formaciodelprofessorat/dp
– Ferrús, B. (2013). Relatos y literatura de Viajes en el ámbito hispánico: poètica e
historia. Revista Sigma, 22, 781-786. Recuperat en:
https://dialnet.unirijoa.es/servlet/articulo?codigo=4148561
– González, A. (2016). Definiciones y aproximaciones teóricas al género de la
literatura de viajes. La Palabra, 29, 65-78. Recuperat en:
https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=4515/451549160004
– Martín, N. (2003). El viaje histórico medieval en la narrativa juvenil española
contemporánea. [Tesis de doctorat, Universidad Complutense de Madrid].
Recuperat en: https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=619712
– Mestre a casa. Document pont. Recuperat de:
https://mestreacasa.gva.es/web/formaciodelprofessorat/dp
29
6. Referències bibliogràfiques
– Nogué, J. (2015). Geografia, literatura i viatge. Biblio3W, 1.126. Recuperat en:

https://revistes.ub.edu/index.php/b3w/article/view/26115
– Regales, A. (1983). Para una crítica de la categoria “literatura de viajes”. Castilla:
Estudios de literatura, 5, 63-86. Recuperat en:
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=136078
– Reial Decret 126/2014, pel qual s’estableix el Currículum Bàsic de l’Educació
Primària (BOE 1/03/2014). Recuperat de:
https://www.boe.es/buscar/pdf/2014/BOE-A-2014-2222-consolidado.pdf
– Santos, J. y Encinas, P. (2009). Breve aproximación al concepto de literatura de
viajes como género literario. Tonos digital: Revista de estudios filológico, 17.
Recuperat en: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3051465
30
7. Annexos
7. ANNEXOS
ÍNDEX
1. Materials i recursos.
a. Mural del mapa del món amb el països visitats marcats.
b. Quadern de l’assignatura.
c. Cartes per al joc de buscar parelles (sessió 2).
d. Targetes per a fer descripcions (sessió 7).
e. Enllaç del qüestionari de comprensió lectora (sessió 10).
f. Enllaç al blog en què els alumnes escriurien les seues entrades.
2. Rúbriques d’avaluació.
a. Nota final.
b. Participació i comportament.
c. Quadern de l’assignatura.
d. Tasca final: blog.
e. Tasca final: mural.
31
7. Annexos
1. MATERIALS I RECURSOS
a. Mural del mapa del món amb el països visitats marcats.
b. Quadern de l’assignatura.
32
7. Annexos
33
7. Annexos
34
7. Annexos
35
7. Annexos
36
7. Annexos
c. Cartes per al joc de buscar parelles (sessió 2).
Cartes de sinònims Cartes d’antònims
d. Targetes per a fer descripcions (sessió 7).
37
7. Annexos
38
7. Annexos
e. Enllaç del qüestionari de comprensió lectora (sessió 10).
– Qüestionari.
f. Enllaç al blog en què els alumnes escriurien les seues entrades.
– La volta al món de 6é A.
39
7. Annexos
2. RÚBRIQUES D’AVALUACIÓ
a. Nota final.
Tasca final (50%) Participació i

Blog Mural Quadern comportament
Alumnat (30%) (20%) (30%) (20%) TOTAL
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
40
7. Annexos
b. Participació i comportament (1 per alumne/a).
ALUMNE/A:
PER SESSIÓ: 0’12 - MOLT BÉ / 0’06 - CORRECTE / 0 - ESCÀS
SESSIONS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17
Treballa de
forma
individual.
Treballa en
equip.
És responsable
amb els seu
treball.
S’expressa de
forma adequada.
Els seus
arguments són
coherents.
Participa
activament a les
converses.
Aporta idees.
Es relaciona
sense conflictes.
Tracta de
solucionar els
conflictes que
puguen sorgir.
Acaba les
tasques
proposades. TOTAL
TOTAL/SESSIÓ
41
9.
8.
7.
6.
5.
4.
3.
2.
1.
24.
23.
22.
21.
20.
19.
18.
17.
16.
15.
14.
13.
12.
11.
10.
ALUMNAT
(0,75/ÍTEM)
c. Quadern de l’assignatura.
Presenta el quadern.
El quadern es troba
en bones condicions
(net i ordenat).
Totes les tasques del

quadern estan
completes.
Les activitats estan

realitzades
correctament.
TOTAL
7. Annexos
42
9.
8.
7.
6.
5.
4.
3.
2.
1.
24.
22.
21.
20.
19.
18.
17.
16.
15.
14.
13.
12.
11.
10.
23.
ALUMNAT
(0,33/ÍTEM)
membres de la parella)
(mateixa nota per als dos
d. Tasca final: blog.
Escriuen l’entrada al blog.
El text conté tots els elements.
La informació està organitzada

coherentment.
Té introducció,
desenvolupament i conclusió.
Realitza un esborrany i revisa.
Utilitza gran quantitat

d’adjectius i variats.
Utilitza sinònims i antònims.
Utilitza correctament el punt i

la coma.
El resultat final és interessant.

7. Annexos
43
TOTAL
9.
8.
7.
6.
5.
4.
3.
2.
1.
24.
23.
22.
21.
20.
19.
18.
17.
16.
15.
14.
13.
12.
11.
10.
(0,4/ÍTEM)
ALUMNAT
membres de la parella)
e. Tasca final: mural.
(mateixa nota per als dos
Realitza el lapbook del

mural.
Conté tots els

elements.
La informació està
organitzada
coherentment.
Utilitza diferents
colors i materials de
forma creativa.
Inclou fotografies.
TOTAL
7. Annexos
44

Foment de La Lectura A Traves de La Literatura Infantil Selles Perez Blanca

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Foment de La Lectura A Traves de La Literatura Infantil Selles Perez Blanca

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Facultat d’Educació

Grau de Mestre en Educació Primària

FOMENT DE LA LECTURA A TRAVÉS DE LA

LA VOLTA AL MÓN DE LA FORMIGA PIGA.

Autora: Sellés Pérez, Blanca

Tutora: Esteve Guillén, Anna Isabel

2. Procés o mètode ............................................................................................................ 9

3. Anàlisi, desenvolupament i presentació de resultats .................................................. 11

3.1. Unitat didàctica .................................................................................................... 11

3.1.1. Títol i descripció............................................................................................ 11

3.1.2. Nivell ............................................................................................................. 12

3.1.3. Objectius generals i didàctics ........................................................................ 12

3.1.4. Continguts, competències clau, criteris d’avaluació i indicadors d’èxit ....... 13

3.1.5. Metodologia .................................................................................................. 15

3.1.6. Temporalització ............................................................................................. 16

3.1.7. Organització didàctica de tasques, activitats i exercicis ............................... 16

3.1.8. Educació en valors ........................................................................................ 24

3.1.9. Atenció a la diversitat.................................................................................... 25

3.1.10. Avaluació .................................................................................................... 25

4. Avaluació i conclusions .............................................................................................. 26

5. Limitacions, dificultats aparegudes i propostes .......................................................... 28

6. Referències bibliogràfiques ........................................................................................ 29

1. Reflexionar sobre la importància de la lectura i la literatura en la formació

obtindre a la universitat. I, com és evident, hi ha una gran diferència entre aquelles

D’aquesta manera, es va procedir a buscar bibliografia relacionada amb tots aquests

primerament, es va pensar en la tasca final que es volia aconseguir i, a partir d’aquesta,

3. ANÀLISI, DESENVOLUPAMENT I PRESENTACIÓ DE RESULTATS

A continuació es troba detallada la proposta didàctica elaborada. S’inclouen el títol i la

3.1. UNITAT DIDÀCTICA

3.1.1. TÍTOL I DESCRIPCIÓ

Aquesta proposta es desenvolupa a partir de la lectura del llibre La volta al món de la

La unitat didàctica està dirigida per al seu desenvolupament al curs de 6é de Primària,

3.1.3. OBJECTIUS GENERALS I DIDÀCTICS

– OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA

Aquests objectius d’etapa es troben al Reial Decret 126/2014.

1. Llegir i comprendre textos literaris.

3.1.4. CONTINGUTS, COMPETÈNCIES CLAU, CRITERIS D’AVALUACIÓ I

La Taula 1 que es presenta a continuació conté els continguts, criteris d’avaluació i

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ INDICADORS D’ÈXIT CC*

Ús d’estratègies per a la 3. Llegir textos literaris de Desenvolupa el gust per la CLL

Utilització dirigida de les TIC per l’anàlisi. narratius i informatius.

6. Llegir en mitjans digitals de diverses fonts en mitjans digitals

11. Reconèixer el gènere i el què es troben.

flexibilitat, esforçant-se i finalitzar-la.

*Competències Clau: CLL (competència en comunicació lingüística), CMCT

La metodologia utilitzada inclou el treball en equip o en parelles, l’aprenentatge

L’àrea de Valencià: Llengua i Literatura es treballa en 5 sessions setmanals de 45

Figura 1. Organització temporal de les sessions.

3.1.7. ORGANITZACIÓ DIDÀCTICA DE TASQUES, ACTIVITATS I EXERCICIS

SESSIÓ 1. PRESENTACIÓ I LECTURA DELS PRIMERS CAPÍTOLS.

SESSIÓ 2. VOCABULARI: SINÒNIMS I ANTÒNIMS.

SESSIÓ 3. GRAMÀTICA: QUÈ SÓN ELS ADJECTIUS?

SESSIÓ 4. GRAMÀTICA: GRAU O INTENSITAT.

digital, i s’explica amb profunditat el grau dels adjectius.

SESSIÓ 5. EXPRESSIÓ ESCRITA: DESCRIPCIONS TOPOGRÀFIQUES.

SESSIÓ 6. LECTURA I COMPRENSIÓ DELS SEGÜENTS CAPÍTOLS.

SESSIÓ 7. REPÀS DE GRAMÀTICA I EXPRESSIÓ ESCRITA.

SESSIÓ 8. ORTOGRAFIA: ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ (EL PUNT I LA COMA).

digital, i s’expliquen amb profunditat el punt i la coma.

SESSIÓ 9. QUÈ SÓN ELS BLOGS?

SESSIÓ 10. LECTURA I COMPRENSIÓ DELS SEGÜENTS CAPÍTOLS.

aspectes del llibre que han acabat de llegit.

SESSIÓ 11. TRIA DEL PAÍS I RECERCA D’INFORMACIÓ.