EL MITE

QUÈ ÉS I PER A QUÈ SERVEIX. ASPECTES TEÒRICS.

El mite és multifuncional, serveix per a mil coses, ja que ho explica tot alhora. Funcionem a
través de mites. El mite, per definició no es pot definir, ja que posa en contacte una mateixa
historia amb diferents branques dels temes transcendentals que preocupen a l’ésser humà, en
resum, el mite no es podria definir de forma estreta i amb exactitud. Nomes es poden apuntar
algunes característiques generals mínimes per poder saber què és un mite:

 Estructura narrativa, opera a partir d’històries de personatges que fan coses.

 Col·lectiu, tradicional i oral, el mite és sempre un fet social, un mode de comunicació

que comparteix una cultura o un subgrup d’aquesta. Ha de ser conegut per tota la
societat i a través de l’oralitat s’entén com un medi de transmissió del coneixement.

 Validesa, es a dir, és un terme molt ampli que pot anar des de la creença absoluta
religiosa absoluta i literal fins a la plena consciència del caràcter purament fictici del
relat (actualment una pel·lícula). Allò del que parla el mite es considera, en aquella
època i per aquella societat, important, rellevant i significatiu per a la cultura. El mite
no te un únic significant moralitzant com la faula, malgrat això, si que presenta
paradigmes que serveixen de referent a la comunitat (transmet valors o idees).

 Simbòlic, constitueix un llenguatge polisèmic, es a dir, un sistema de signes que tenen

diversos significats, com ara socials, ètics, físics, religiosos, etc. Te la funció de “donar
sentit” a la realitat.

En general, en el segle XX, comencen a aparèixer escoles que interpreten el mite, el problema
es que ho interpreten d’una forma i en un mite, cadascú te el seu punt de vista. Escola
fenomenològica o transcendental, diuen que el mite sorgeix per expressar el que no arriba a
expressar el llenguatge, es a dir, allò que no veiem i ens supera (lo sagrat). En moltes cultures
el mite te un llenguatge sagrat, pots ser creien o no, però totes les cultures han desenvolupat
quelcom sagrat i es d’això del que parla el mite.

El mite en general està en un continu reciclatge que es va adaptant en diferents rerefons a

mida que les cultures van evolucionant, és gràcies això que el mite ha perdurat malgrat els
anys que han passat de la seva creació. Segons la psicoanàlisis (Freud va ser el primer en dir
això a partir del mite d’Edip) el mite serveix per treure les pors, reviure els nostres traumes
(catarsis).
Arquetipus, segons Jung, son els tipus de principi, es a dir: patró o model original del qual totes
les coses del mateix tipus són representacions o còpies, son propis de l’esser humà.

Per alguns el mite te a veure amb allò que l’home es incapaç d’explicar.

Hildegard de Bingen es una dona important del segle XII, abadessa, compositora, poeta,
artista, metgessa, etc. Aquesta dona te visions, aquestes visions les expressa a traves de
poesia, música i imatge. El mandala que va fer on s’hi representa to el cosmos dins del cos de
Déu és semblant a l’home de vitrubis de Leonardo da Vinci (“cosmografia del minor modo”), hi
ha una idea mítica de que l’home esta inscrit en l’univers.

Egipte: Geb i Nut, son el cel i la terra en la mitologia egípcia i estan representats fent un acte
sexual. La terra és ell i el cel és ella, això vol dir que la teoria de la mare terra (com a femenina)
queda desmuntada pels egipcis.