Nietzsche: La supressió de la vida i la nostra

decadència mentidera
 Dues concepcions oposades de la història

La visió pessimista i decebuda de

La visió optimista il·lustrada Nietzsche

La raó ens farà prospers i lliures La raó ens ha enfonsat

La història de la humanitat europea és la història del La història de la humanitat europea és la

progrés de la humanitat. És un trajecte ascendent tant història de la degeneració de l’ésser humà a
axiològicament com materialment causa del domini de la raó, el límit, la unitat
(Apol·lo) sobre la vida, la passió, l’absència de
límit, l’embriaguesa (Dionís)
La història és un A una majoria
pas des d’una d’edat basada en la
minoria d’edat en raó. La modernitat Sòcrates i Plató inicien aquesta decadència
què obeïm els realitza l’ideal
dictats de la religió esbossat per
El socratisme i el platonisme continuen amb el
i de la superstició Sòcrates i Plató
cristianisme
Kant (s XVIII), el liberalisme, el socialisme,
l’igualitarisme (s. XIX)
 La supèrbia humana: un factor de
decadència

El moment més
mentider de la “En un remot racó d’aquest univers centellejant que s’expandeix
“història universal” i en innombrables sistemes solars, hi havia una vegada un astre on
la supèrbia de l’ésser animals intel·ligents inventaren el coneixement. Va ser el moment
humà i del filòsof més pretensiós i mentider de la nostra “història universal”: només
Veritat i mentida en va ser un moment. Al cap d’uns quants esbufecs de la natura,
sentit extramoral l’astre es glaçà i aquells animals intel·ligents moriren sense remei.
(VM, §1.) –Qualsevol podria haver inventat aquesta faula i tanmateix podria
no haver il·lustrat prou bé l’aspecte lamentable, vague, inútil i
Ens creiem el centre de arbitrari que pren dins la naturalesa l’enteniment humà. No hi ha
l’univers pel fet de tenir hagut enteniment durant eternitats; i, quan desaparegui de nou,
enteniment res no haurà passat. Perquè un enteniment no té cap missió per
dur a terme que ultrapassi el límit de la vida humana.
L’enteniment només és humà, i només qui en té un i l’ha generat
Però, de debò que això se’l pren com si fos la cosa més important del món: com si els eixos
ens fa importants? de l’univers haguessin de girar al seu voltant. Si ens poguéssim
comunicar amb un mosquit, ens adonaríem que també ell vola per
l’aire amb aquests sentiments i es creu ser el centre volant del
mateix món. ”
 L’enteniment, l’art de la disfressa i la mentida

Són només una estratègia de L’enteniment es desplega en

Què són l’enteniment i
supervivència pròpia d’un l’art de la disfressa (vegeu VM
la voluntat de veritat?
animal feble §3)

substitueixen “la cornamenta i l’esmolada mossegada de la fera salvatge”

“Aquest art de la disfressa arriba en el cas de l’home al màximum: aquí

l’engany, l’adulació, la mentida i la impostura, el xerrar a esquena
L’art de la disfressa té d’altri, el fingir, el viure una falsa vida de luxe, l’emmascarament,
la seva màxima l’acord encobridor, el fer comèdia davant els altres i davant un mateix,
expressió en una paraula, el continu giravoltar entorn d’una flama de fatuïtat és
en l’ésser humà tan habitual i normal, que gairebé no hi ha res més inconcebible que
pugui fer acte de presència entre els homes l’impuls sincer i pur de la
veritat.”
Qüestió important

Si la vida segons l’enteniment és una impostura, pura hipocresia i engany: ¿Què és això que
anomenem ‘veritat’?
 3
Però, alhora, tenen la necessitat
de viure en societat per evitar la
2 guerra de tots/es contra tots/es
4
Els humans fingeixen a
fi de sobreviure La vida social requereix de
l’acceptació recíproca
1 ¿Què és la
Les nocions de veritat i veritat?
mentida tenen un origen social Passeu per la 5
casella de I l’acceptació recíproca requereix
sortida de denominacions comunes per a
8
La veritat és també una totes les coses
disfressa, una ficció o
il·lusió social, compartida 6
Aquestes denominacions comunes és el que
La veritat és, doncs, una 7 anomenem “la veritat”
invenció d’una comunitat
d’individus la voluntat dels
quals és no ser víctimes els Quines són les conseqüències d’aquest
uns dels altres plantejament?
 La veritat com a ficció social

Això vol dir que

Amb el llenguatge no Amb el llenguatge
no hi ha una
accedim a la veritat veritat objectiva
inventem la veritat

Si la veritat no és objectiva,
tampoc no és desinteressada

La veritat és un fruit fictici que no es descobreix gràcies a un

desig desinteressat, sinó resultat d’un desig MOOOLT interessat
de conservació de la pròpia vida

enganys col·lectius que

ús del llenguatge útil semblen beneficiar a
VERITAT tothom
socialment
La veritat és així una
ficció útil per a la ús del llenguatge nociu engany egoista que
MENTIDA
convivència pacífica socialment beneficia a un en
detriment d’un altre
 L’origen metafòric del
llenguatge

El llenguatge no pot dir la No hi ha correspondència La vida, l’experiència

realitat, la vida, sinó que perfecta entre llenguatge i
només pot inventar-la viscuda és, doncs, inefable
experiència viscuda

Llenguatge i vida són àmbits o

dimensions estranyes entre si

Quan parlem, transportem o transferim experiència vital

a una dimensió estranya, la del llenguatge, mitjançant les
paraules…

Quan parlem estem constantment fent metàforas

?
 Sobre el concepte literari de metàfora i
l’origen metafòric del llenguatge

μεταφορά (metaphorá) vol dir L’infinitiu μεταφέρειν

transferència o trasllat (metapherein) vol dir traslladar
més enllà

Què és una metàfora en sentit Què vol dir Nietzsche amb que el
literari/retòric? llenguatge te origen metafòric?

Quan emprem un mot (ex. ‘perla’) per El trasllat d’allò viscut al llenguatge
designar una altra cosa semblant a la que
originalment designa (dent), estem fent
una metàfora
Aquest trasllat és doble

1 2
Ex.: Experimento això, que Trasllat d’estímul Trasllat de la
retinc amb una imatge nerviós a imatge imatge al so
(extensió blava i ondulant) i
transformo en un so: ‘mar’ Aquests trasllats o transferències impliquen
un allunyament de l’experiència viscuda
 Conseqüència de la teoria del
llenguatge de Nietzsche

Com que tot el llenguatge Mai no podem conèixer la

és metafòric realitat en si

Les paraules mai ens proporcionen coneixement de res, sinó només una
il·lusió de coneixement, producte de l’oblit del desplaçament/trasllat que
és a l’origen del llenguatge

Els filòsofs han viscut en aquesta

il·lusió de coneixement, a començar
per Plató (gran mentider)

Creuen que amb el llenguatge podem accedir als conceptes (en el cas de Plató les
idees), que són universals, i amb ells conèixer la realitat, però per a Nietzsche la
realitat és una pluralitat de coses particulars, inabastables i irrepetibles, irreductibles
al llenguatge.

L’ús del mot ‘got’ per I podem acabar pensant, com Plató,
Fa que oblidem
designar qualsevol que existeix una essència (la idea de
que tot got és únic got) que és causa de tots els gots
got
 Veritat, decadència i
nihilisme

La pretesa de veritat objectiva

destrueix o redueix al no res la vida

Plató i altres filòsofs, com

Kant, han disseminat la il·lusió
de coneixement a partir de la
seva idea equivocada del
llenguatge
Il·lusió perillosíssima que ens enganya i ens fa
viure allunyats de la vertadera vida, de
l’experiència genuïna, embriagadora individual,
irreductible, inefable.

Aquesta forma de pensar és nihilista,

precisament perquè redueix la vida,
En llatí, nihil vol dir no
l’experiència vital al no res, encasellant-la amb
res
conceptes que són metàfores
mortes