DEBAT

Adorno-Benjamin

Lucía Noguera Díez

NIUB: 20289485
Grup: B1
 1. Explica què significa que la cultura de masses parteix de la reproducció
industrial en sèrie dels productes culturals. Per què Adorno i Horkheimer van
veure-la com una cosa negativa? Per què Benjamin ho veia de manera positiva?
A finals del segle XIX sorgeixen noves formes de comunicació i les masses desenvolupen
noves formes de vida, els productes culturals adquireixen una importància mayotitariament
econòmica que fa que deixi de ser una obra mestra i degut a la seva reproducció i valor
econòmic, la cultura arriba així a un públic masiu. Amb la cultura de masses neix el consum
de la industria cultural, és per això que les seves aparicions estan relacionades.
Tant Adorno com Horkheimer eren de l’escola de Frankfurt, veien la cultura de masses com
una barbarie perquè creien que les noves formes de cultura suposen la fi de com s’entenia
aquesta en termes humanistes clàssics. Ells creien que transforma a les persones en un simple
número ja que la industria cultural es manipulada, deixa de banda la particularitat i la
personalitat per transformar-se en una homogènia.
Benjamin també pertanyia a l’escola de Frankfurt, però ell tenia un visió positiva de la cultura
de masses ja que creia que gràcies a aquesta la cultura es començaria a considerar com a
pròpia i no es veuria com si fos superior, tothom pot accedir, fins i tot la gent pobre que
segons ell gràcies a la cultura de masses podria fer la seva propia cultura i no dependre de les
elits.

2. Visiona l’episodi de Donald Duck, Donald Gets Drafted i relaciona’l amb la

lectura del text de Horkheimer i Adorno. Segons ells, quin és el col·lectiu de
persones que condiciona els continguts de l’episodi? A la voluntat de qui respon
que l’episodi tingui aquests continguts i no uns altres? Qui ho decideix?
Argumenta-ho.
El contingut per a Adorno i Horkheimer es condicionat per la població, per intentar que
estigui contenta i satisfeta. Els continguts són decidits per les grans elits ja que volen que la
gent estigui controlada i cregui en el capitalisme. Creu que s’aprofiten de la situació per
enganyar de la mateixa manera que passa al fragment on Donald decideix allistar-se a
l'exèrcit perquè ha vist la propaganda enganyosa on sortia que si ho feia trobaria riqueses.

1
Ells creuen que aquest tipus de videos aconsegueixen enganyar a la població, que creguin que
si volen i treballen molt poden aconseguir diners i tenir-ne exit. Ho veien com molt capitalista
i culpaven a les elits de fer aquest tipus de cultura en massa.
Per a ells aquesta banalització de la injusticia que hi havia al sistema és culpa de la pressió
que exerceix el capitalisme i nacionalisme sobre la població. Creuen que és vergonyós el fet
de que la representació de tot el que ha passat acabi fent riure a les masses i que no mostri cap
tipus de concienciament ni repulsió

3. Visiona el fragment de Mickey Mouse a la pel·lícula Fantasia i relaciona’l amb la

lectura dels textos de Benjamin. Segons ell, quin és el col·lectiu de persones que
condiciona els continguts del fragment? A l’inconscient de qui responen? De qui
son els desitjos i fantasies que reflecteix el fragment? Argumenta-ho.
Benjamin estava convençut de que es la cultura de masses, la població, qui acaba
condicionant als creadors del fragment sobre Mickey Mouse, ja que per a ell el cinema es una
via de fugida per a totes aquelles persones que després de la guerra viscuda i la que està
arribant no es troben en un moment ple de felicitat i calma.
El fragment respon a l’inconscient de tots els homes de l'actualitat que degut als fatidics
aconteixements que han succeït necessiten riure i evadir-se de la realitat encara que només
sigui durant el temps de reproducció de la pel.lícula, és per això que Benjamin relaciona el
somni que està tenint el ratolí amb els somnis que tenen les persones d’aquell moment.
Només la son fa que la gent pugui evadir-se de la realitat, de l'experiència que abans era tan
important però que per culpa de la guerra ja no té sentit, es creen els somnis necessaris per
elaborar una nova experiència servible.

4. Intenta analitzar ràpidament el vídeo de Donald Duck així com creus que ho
faria Walter Benjamin. Posa un exemple d’un element del vídeo que creus que
destacaria.
El video ajuda a totes aquelles persones que estan passant per un mal moment degut a tots els
episodis viscuts durant la guerra. L’humor d’aquest personatge i de com reflexen aquests
dibuixos animats el reclutament dels soldats i les instruccions fa que la gent s’oblidi per un
moment de la part més negativa. La rialla col.lectiva que es produeix a les sales de cinema

2
durant el visionat del vídeo aconsegueix que la població faci una mena de teràpia de grup
gràcies a que el dibuix fa que la violència quedi més banalitzada.
Un exemple és la part en la que Donald Duck està sent calificat per veure si és apte, en aquell
moment es veu que pràcticament als soldats no els hi importa que Donald tingui poca altura o
que la seva poca inteligencia sigui evident o bé la part on li ensenyen com ser un bon soldat.
Les parts on Donald rep alguns cops o algún signe de violència és la millor forma per a que
els espectadors descarreguin la ràbia que acostumem a reprimir durant el nostre dia a dia.
Aquests fragments del video estan clarament exagerats i el que busquen és simplement que
les masses vegin una imatge més humorística de tot el que ha passat i que tots aquells que
varen participar a la guerra i van donar lliçons d’aquests tipus es riguin i intentin trobar la
part positiva a tots els horrors que han vist i viscut.

5. Fes el mateix que a l’exercici 4 amb relació al fragment de Mickey Mouse des del
punt de vista de Horkheimer i Adorno.
Aquest vídeo és una manipulació cap a la població ja que l’únic que fa és que la gent s’alieni
i que no tingui criteri propi alhora de veure entreteniment. Simplement aconsegueix que els
consumidors careixin de personalitat.
És un video poc original i els creadors només l’han creat perquè saben que agrada a la
població i que així no suposa cap esforç fer-ne un de nou que tingui unes característiques
semblants. Quan Mickey es queda adormit i somia que està fent el correcte quan després
podem comprovar que és tot el contrari, l’únic que s’aconsegueix amb això és que la trama
del fragment sigui tan simple que no aporti res a la societat i que la gent cregui que dormint i
somiant, la tristesa s'anirà i tot serà més fàcil. Fa que l’espectador no pensi i que no es senti
representat pel personatge. Aquest tipus de pel·lícula empobreix la cultura, és poc humana i
gens real, només és una copia més d’entre totes les que hi ha d’aquesta mena. É
Si fos poc, veure violència de qualsevol tipus, encara que sigui cap a una escombra com és en
el cas d’aquest vídeo, fa que la gent ho vegi com una acte totalment normal i aconsegueix que
els espectadors s’habituin a aquests actes. Fer humor d’això només converteix a la persona
que riu en còmplice d’aquesta maldat que s’està mostrant.
A part, totes les pel.lícules d’aquest estil són previsibles, sempre pots averiguar com acabarà,
això fa que no serveixi de res veure-les ja que l’únic que aconseguim és perdre temps de la
nostra vida que podriem utilitzar per fer coses més productives.