HISTRIA DEL CINEMA

NOM: SEBASTI ROGL RECATAL

ENSENYAMENT: GRAU D'HUMANITATS
ASSIGNATURA: HISTRIA DEL CINEMA AULA 1
PROFESSORA: VICTRIA KOVACSICS GRISOLIA
CURS ACADMIC: 2014-2015

PAC1
Comparativa entre dues pellcules
de modes de representaci diferents
Tria un film entre els corresponents al perode o mode de representaci
primitiu (MRP) i un altre entre els que comencen a pertnyer al mode de
representaci institucional (MRI) mitjanant cerques personals a Youtube i
altres fonts. Comenta'ls desprs de fixar-te en l'any de producci, l'autoria, el
pas de procedncia, etc. Intenta respondre a la pregunta de perqu
s'adscriuen a aquests perodes delimitats conceptualment per Noel Burch i
quins sn els vincles socioculturals d'aquest modes amb els films escollits.
Intenta fer menci dels diferents aspectes que conformen el dispositiu
cinematogrfic en termes de dispositiu representacional (narratiu),
dispositiu tecnolgic, dispositiu socio-econmic i dispositiu esttico-artstic.
1- ELECCI DE LES PELLCULES
Ttol original: L'arrive d'un train La Ciotat (S)
Any: 1895
Durada:1 min.
Pas: Frana
Directors: Louis Lumire, Auguste Lumire
Fotografia: Louis Lumire (B&W)
Productora: Lumire
Gnere: Documental Trens/Metros. Cinema muy. Orgens del cinema.
Curtmetratge

HISTRIA DEL CINEMA

La primera selecci que faig s la pellcula "L'Arrive d'un train La Ciotat" i
observant algunes de les opinions que s'han ems sobre ella podem veure com en un
dels portals especialitzats la descriu com: es sin duda uno de los filmes ms famosos
de la historia. La imagen de un tren llegando a una estacin, pasando muy cerca de la
cmara mientras reduce la velocidad, se convirti rpidamente en una escena
absolutamente icnica de esa curiosidad de reciente invencin llamada
"cinematgrafo".1. Mentre que en un altre trobem: Un grup de persones estan de
peu en una lnia recta al llarg de la plataforma d'una estaci de ferrocarril, a l'espera
d'un tren, que es veia venir a certa distncia. Quan el tren s'atura a la plataforma, la
lnia es dissol. Les portes dels vagons de ferrocarril oberts, i la gent ajuden els
passatgers a baixar.2
Ttol original: The Birth of a Nation
Any: 1915
Durada: 190 min.
Pas: Estados Unidos
Director: D.W. Griffith
Gui: D.W. Griffith & Frank E. Woods (Novela: Thomas F. Dixon Jr.)
Msica: Pelcula muda (Joseph Carl Breil, D.W. Griffith)
Fotografia: G.W. Bitzer (B&W)
Repartiment: Lillian Gish, Mae Marsh, Henry B. Walthall, Miriam Cooper, Mary
Alden, Ralph Lewis,George Siegmann, Walter Long, Robert Harron, Wallace
Reid, Joseph Henabery, Elmer Clifton, Josephine Crowell, Spottiswoode Aitken,
George Beranger
Productora: David W. Griffith Corp.
Gnere: Drama Histric. Racisme. Cinema pic. Cinema mut. Guerra de
Secesi. S. XIX

La segona selecci es el film The Birth of a Nation al qual es refereixen al

portal de cinema Filmaffinity de la segent manera: Clssic del cinema mut que
1-http://www.filmaffinity.com/es/film753379.html
2-Written by Maths Jesperson {maths.jesperson1@comhem.se}

HISTRIA DEL CINEMA

narra els esdeveniments ms importants de la creaci dels Estats Units d'Amrica: la
guerra civil, l'assassinat de Lincoln, etc. Ha estat titllada de racista per la seva
glorificaci del Ku Klux Klan, per t el mrit de ser la primera pellcula que explica
una histria de manera coherent: fins a aquest moment una pellcula era un conjunt
d'escenes amb molt poca relaci entre si. Va obtenir un enorme xit en el seu
temps.3
I segons l'altre portal tamb especialitzat en cinema com IMDB: Dos germans,
Phil i Ted Stoneman, visiten als seus amics a Piedmont, Carolina del Sud: la famlia
Cameron. Aquesta amistat es veu afectada per la Guerra Civil, com els Stonemans i
els Cameron han d'unir exrcits oposats. Les conseqncies de la guerra en les seves
vides es mostren en la connexi amb els principals esdeveniments histrics, com el
desenvolupament de la prpia Guerra Civil, l'assassinat de Lincoln, i el naixement del
Ku Klux Klan.4
2-COMPARATIVA ENTRE ELS MODES DE REPRESENTACI
En parlar de realisme ens trobem, d'una banda, amb la referncia a la corrent
esttica de mitjans del segle XIX, que es proposava com un art capa de mostrar la
realitat, entenent per aix, a la capacitat de representar les "coses tal com sn",
segons es veuen, i no segons els criteris establerts per la tradici acadmica. En
aquest sentit, es pot advertir que l'apellatiu realista parteix del supsit d'un art capa
de capturar als fenmens veritablement.
Aposta pel realisme del segle XIX i exclou la perspectiva del llenguatge com a
constructor de mons, darrere d'una imatge del llenguatge com a mitj d'accedir, per
adequaci, a un estat de coses immanent o essencial. s a dir, que per a la
perspectiva realista l'estatut ms veritable de les seves obres, estaria garantit per
l'exacta representaci de l'existent. La veritat del realisme artstic rauria, per tant, en
el supsit d'un estat essencial de les coses que l'art, a travs del distanciament de la
convenci, hauria de revelar.
Aquesta concepci explica que es refereixi al realisme com a un "estil sense
estil", el que bsicament manifesta, no l'absncia d'estil -no hi ha obra sense estil-,
sin el fet que els moviments realistes operen negant la seva prpia condici de
convenci.5
S'anomena cinema clssic a aquest cinema que estableix una manera de fer
orientat al narratiu i a la ficci, cinema del qual, sovint, s'assenyala als nordamericans Porter i Griffith com "els pares". Cal assenyalar, que en la descripci que
apella a les paternitats, els primers films cap a una narrativa cinematogrfica-la que
prendr el nom ampli de cinema clssic-, estarien localitzats primer a "Assalt i
robatori al tren" (The great train robery, Porter, 1903) amb la introducci del
procediment de "muntatge parallel"; i desprs, en el film "El naixement d'una naci"
(The bird of a nation, Griffith, 1915) amb la introducci de l's "dramtic" del pla 6.
Vegem que, en oposici al treball sobre escenes, la introducci del muntatge parallel,
estableix la possibilitat de vincular dos llocs diferents a travs d'un lla temporal de
simultanetat. Aquesta l'associaci temporal depn tamb de l'ordre lgic que articulen
els esdeveniments. D'altra banda, el canvi en la grandria de plnol implica la
3-http://www.filmaffinity.com/es/film915417.html
4-Victor Munoz <vmunoz@macul.ciencias.uchile.cl>
5-Bejarano Petersen, C. (2005 [a]) Realismo: una nocin crtica, VI Congreso de la Asociacin Argentina de Semitica (AAS),
Discursos crticos, Cap. Fed., 12 al 15 de Abril de 2005.
6-Reisz, K. (1958), The techinique of film editing, Londres, Focal Press [Tcnica del montaje cinematogrfico, Taurus, Bs. As., 1er ed.
cast.].

HISTRIA DEL CINEMA

possibilitat d'establir jocs de distncia per construir els objectes i les atmosferes, en
oposici a la distncia fixa que caracteritzs als primers films.
Des del principi, Nol Burch estableix que hi ha un Mode de Representaci
Institucional, que l'autor anomena MRI, que sorgeix en el cinema nord-americ i la
seva influncia arribar a la resta de les cinematografies.
La tesi de Burch s demostrar que el que ara percebem com a llenguatge
cinematogrfic: els diferents tipus de plans, el contrapl, les seqncies, en resum,
totes els signes que el cinema utilitza s'han anat creant i inventant per necessitats
que no tenen res veure amb la casualitat i s molt amb la voluntat, primer per arribar
a un pblic d'obrers (Frana) i, desprs, a un pblic al qual puguin agregar els
espectadors burgesos.
Les aportacions dels germans Lumire, Path, Mlis en qu descobreix un
Mode de Representaci Primitiu (MRP) sn disseccionades amb amplitud de dades i
fent referncies contnues a les seves obres narrant, la majoria de les vegades, els
arguments de les pellcules.
El salt als Estats Units el porta a Griffith i als pioners del cinema americ a
formar el que ell anomena el Mode de Representaci Institucional (MRI), acceptat pels
espectadors actuals.
Burch assenyala en les seves aportacions histriques que: s aclaridor tot
l'estudi que realitza de les activitats d'oci i les seves diferncies entre la classe obrera
de Frana i la d'Anglaterra i l'aparici de les barraques de fira que projectaven imatges
en la foscor. O les descripcions dels vodevils de principis de segle americans i les
influncies que hi exercien les diferents onades d'immigraci.
Burch dna una visi molt clara de la gnesi del cinema. Necessari per a
qualsevol teric de la imatge. Enriquidor per al que es vulgui acostar a com es va
viure una experincia nova que feia que els espectadors s'aixequessin espantats
creient que la locomotora dels germans Lumire se'ls venia a sobre.
3-BIBLIOGRAFIA I INTERNETGRAFIA

http://www.filmaffinity.com/es/film753379.html
http://www.imdb.com/title/tt0000012/plotsummary?ref_=tt_ov_pl
G. Bateson (1980). Espritu y naturaleza (pg. 28-33). Buenos Aires:
Amorrortu, 1990.
B A N K S , M a r c u s . LOS DATOS VISUALES EN INVESTIGACION
CUALITATIVA. MORATA, 2010, ISBN-9788471126238
Ardvol Piera, Elisenda i Muntaola Thornberg, Nora. Visualitat i mirada.
L'anlisi cultural de la imatge. Materials de la UOC. PID_00166524
http://www.filmaffinity.com/es/film915417.html
http://www.imdb.com/
http://www.proscritos.com/larevista/notas.asp?num=8&d=c&s=c2&ss=1
Burch, Nol. EL TRAGALUZ DEL INFINITO, CATEDRA, 2008 ISBN
9788437606422