El cinema va nàixer a les acaballes del segle XIX, gràcies a creadors com Thomas Edison

Història del cinema

Com el seu nom l'indica, la història del cinema és la rememoració dels
invents, inventors i esdeveniments que van donar naixement a la
cinematografia. S'estén des dels seus inicis muts en blanc i negre, fins al
les formes contemporànies, digitals i abundants en efectes especials
informatitzats.
Aquesta és una història que comprén que comprén ja un segle i mig, des
de finals del XIX fins al temps present, i que va de la mà de la invenció
fotogràfica. El cinema és una tècnica de captura, edició i reproducció
d'imatges i so. Opera sobre la base de suports fotosensibles, aparells de
computació i projectors especialitzats, per a oferir al públic, a l’espectador
la impressió del moviment.
Aquesta tècnica s'ha perfeccionat en els nostres dies amb la incorporació
de la tecnologia digital i la professionalització de l'ofici cinematogràfic.
S'ha aconseguit un llenguatge artístic propi que hui dia és reconegut com
el nové art i que, en tant que indústria de l'entreteniment, mobilitza
quantioses quantitats de diners en el món sencer.
1. Origen del cinema

La primera projecció fílmica exhibida en públic fou una obra dels germans Lumière

L'origen formal del cinema es remunta al segle XIX, amb la invenció de la

fotografia. Amb ella es van fer els primers passos cap a la generació de la
impressió del moviment, gràcies a la persistència retinal o de la visió (la
mínima perduració de les imatges vistes en la retina humana quan es
projecten a gran velocitat) i al principi de la cambra fosca.
La primera projecció fílmica exhibida al públic va tindre lloc a París el 28 de
desembre de 1895. Consistia en una projecció de l'eixida d'uns obrers
d'una fàbrica a Lió. Va ser gravada pels cèlebres germans Lumière, els qui
en un any van produir més de 500 pel·lícules de no més d'un minut de
duració.
A aqueixa primera projecció van acudir a penes 35 persones, però la veu
es va córrer molt ràpidament a París i prompte va haver-hi multituds
desitjoses de veure el nou invent, anunciat com Cinématographe Lumière.
També és cèlebre l'anècdota que una de les seues primeres projeccions va
involucrar la filmació frontal d'un tren que arribava a l'estació. El públic
assistent, temorós que el tren els atropellara, fugia de la sala.
2. Antecedents del cinema.

La llanterna màgica simulava el moviment amb imatges rotatives.

Perquè la invenció dels Lumière poguera existir, nombrosos

descobriments van haver de donar-se prèviament. Alguns fins i tot es
remunten al segle XVI, quan el sacerdot alemany Atanasio Kircher va
inventar la llanterna màgica, un aparell d'imatges rotatives que simulava
el moviment i servia per a entretindre els xiquets.
En el segle XVIII, Gaspard Robert va popularitzar la projecció pública
d'imatges pintades sobre plaques de cristall, que va batejar com
Fantasmagories. En el segle XIX va haver-hi més experiments amb imatges
en moviment. Un dels més importants va ser l’estroboscopi (1833) de
Simon von Stampfer que permetia veure a velocitats molt lentes (o quiet)
un objecte que girava sobre si mateix.
En 1874 va ser inventada la fotografia. Basant-se en aquest invent, el
francés Jules Janssen va crear el revòlver fotogràfic, un avantpassat de la
càmera fotogràfica de hui. Poc després, l'estatunidenc Eadweard
Muybridge va aconseguir reproduir el galopar d'un cavall a partir de
fotografies preses en sèrie de la seua carrera.
Però el cinema com a tal només va ser possible quan Thomas Alva Edison
va inventar la bombeta incandescent en 1889, i després el quinetògraf, un
aparell que sincronitzava el so i la captura d'una imatge, intentant
capturar el moment viscut. Aquest últim va donar peu a la posterior
inclusió de l'àudio al cinema.
3. La màgia de George Méliès.

Méliès creava històries de ficció dotades d’efectes especials.

Un dels grans precursors del cinema va ser Georges Méliès. A causa de

l'entusiasme que li va causar, va decidir invertir en la tecnologia dels
germans Lumière. Va proposar importants innovacions que van canviar el
caràcter naturalista, realista i passiu dels enregistraments dels Lumière.
Per contra, Méliès creava històries de ficció dotades d'efectes especials,
escenografies de cartó, maquillatge i salts en l'edició. Es tractava de
rondalles infantils i relats fantàstics, gràcies als quals encara hui és
recordat com el “mag del cinema”. Entre elles van estar “Viatge a la lluna”
(1902) i “El viatge impossible” (1904), inspirades en els llibres de Jules
Verne.
4. Pioners: León Gaumont i Alice Guy Blaché
Uns altres importants precursors del cinema a la fi del segle XIX van ser
Léon Gaumont i Alice Guy Blaché, la seua secretària i associada. Aquesta
última, després de presenciar les projeccions dels germans Lumière, va
convéncer al seu cap, qui era amo d'una tenda d'aparells fotogràfics,
d’introduir-se en el cinema.
Junts van emprendre la producció de films en què Guy feia el guió i
filmava, entre ells un dels primers llargmetratges de ficció: La fée aux
choux, (La fada de les cols) en 1896. En aquests primers films hi havia una
important presència de tècniques teatrals, i posteriorment es va
incorporar tintura per primera vegada, permetent que les imatges anaren
a color.
Pioner: Charles Pathé

Charles Pathé va fundar una empresa cinematogràfica

Pathé va ser un altre emprenedor del cinema fruit de les exhibicions dels
germans Lumière. Va fabricar les seues pròpies cambres amb les quals va
iniciar les seues produccions. A més va intentar combinar el fonògraf amb
el cinematògraf, per a captar àudio i vídeo al mateix temps, encara que
sense molt d'èxit.
Posteriorment, sí que va prosperar en el món empresarial del cinema: va
fundar la primera empresa cinematogràfica que va combinar les tres
branques de la indústria del cinema: producció, distribució i exhibició,
anomenada Pathé Frères (Germans Pathé).
En aquesta empresa van tindre lloc moltes innovacions del llenguatge
cinematogràfic, com els plans cinematogràfics pròxims, no generals. Es
van deure especialment a Ferdinand Zecca, qui feia d'actor, director,
guionista i decorador.
5. Cinema mut i cinema sonor

Les projeccions de pel·lícules mudes s’acompanyaven amb música en viu.

Ja en 1902, Edison va fer els primers passos cap al registre d'àudio i imatge
alhora, encara que amb molt poca qualitat encara. A més, gràcies al
cronòfon de Léon Gaumont en 1910, la possibilitat d'incloure so en els
films va començar a albirar-se.
No obstant això, el cinema va ser mut durant els seus primers 30 anys. Es
va continuar acompanyant les projeccions amb música en viu fins a 1927,
quan el primer llargmetratge sonor va ser possible, a través de la
sincronització d'un disc reproduït al mateix temps que el film. Aquesta
primera pel·lícula sonora va ser El cantor de Jazz de la Warner Brothers als
Estats Units.
6. El llenguatge cinematogràfic.

L’obra clau de Sergei Eisenstein va ser El cuirassat Potemkin (1925).

Els pioners del llenguatge cinematogràfic, que van acabar amb la

tendència de filmar el cinema com si fora teatre gravat, van anar dos:
• David W. Griffith. Cineasta estatunidenc, autor del naixement d'una
nació (1915), un film mut que relatava la fundació dels Estats Units i que
va ser la primera superproducció fílmica de la història. Va emprar per
primera vegada plans alternats i no fixos, una càmera mòbil, plans i preses
totals o parcials i altres canvis que van fundar part de la manera de fer
cinema que encara entenem.
• Serguei Eisenstein. Cineasta de la Unió Soviètica l'obra clau de la
qual és El cuirassat Potemkin (1925), film mut que narra el motí dins d'un
cuirassat tsarista en plena Revolució d'Octubre. És considerada la millor
pel·lícula de la història i és de les més estudiades del cinema, donada la
seua tècnica de muntatge, que va fer escola des de llavors. És el primer
film a usar imatges xocants per a generar una reacció emocional en
l'audiència.
7. El cinema en color
La invenció del cinema a color va ser una preocupació dels pioners del
cinema, que com Méliès procedien a acolorir d'un en un els fotogrames
dels seus films. Era una tècnica molt poc eficaç i costosa.
No obstant això, en 1915 va aparéixer Technicolor, una companyia que va
treballar durant anys en la producció de sistemes fílmics a base de colors
primaris, que van permetre inicialment inserir seqüències de color en films
de blanc i negre. En 1929 es va projectar el primer llargmetratge a colors:
On with the Show!
En 1932 es va incorporar un tercer color a la paleta i es va aconseguir un
sistema sobre la base dels tres primaris, que donava grans resultats. Va ser
emprat per Disney en les seues animacions. Finalment aquest sistema va
ser reemplaçat en 1950 pel proposat per l'empresa Eastman Kodak, molt
més senzill i eficaç.
8. Hollywood i la meca del cinema

En Hollywood van nàixer alguns dels grans estudis fílmics estatunidencs.

L'èxit del cinema als Estats Units va ser irresistible. Thomas Alva Edison,
qui era ja un poderós empresari nacional, va intentar quedar-se amb la
propietat intel·lectual del cinematògraf. Això li va causar enormes tensions
amb els productors de cinema independents, arribant el conflicte a judicis
i fins i tot als trets.
Com a conseqüència, molts creadors van emigrar de Nova York cap a un
xicotet poblat prop de la frontera amb Mèxic, anomenat Hollywood. Allí
van nàixer els que encara són alguns dels grans estudis fílmics
estatunidencs, com són 20th-Century Fox, Paramount, Universal, Metro-
Goldwin-Mayer, etc.
Els estudis no sols produïen i finançaven les pel·lícules, sinó que també
controlaven íntegrament la distribució. En poc temps es van convertir en
la meca del cinema estatunidenc i van donar inici a l'anomenat Star
System de les grans celebritats del cinema.
9. El cinema digital
L'esperit del cinema va canviar enormement després de l'aparició de les
computadores. El món digital va permetre, d'una banda, la filmació
directament en formats digitals molt més flexibles i de millor rendiment.
D'altra banda, es van incorporar efectes especials digitals, que no
requerien de tramoies i artificis tècnics, sinó de programes de computació
i post-producció. A més es van crear noves tècniques d'animació i nous
formats fílmics, generant una vertadera revolució en la indústria.