Comunicació audiovisual  tot aquell intercanvi de missatges entre persones a través d’un

sistema tecnològic, sonor i visual o al revés.

Tradicionals  ràdio, cinema i televisió. Actualment internet i els videojocs. La mediació

tecnològica és un element indispensable en aquest tipus de comunicació.

Ciències que intervenen en la creació d’un tipus de comunicació  antropologia (estudia

l’ésser humà) i semiòtica (comunicacions dins de les societats humanes).

L’EVOLUCIÓ DE LA IMATGE:

Les primeres imatges que trobem al llarg de la història són les pintures a les parets del
paleolític. Aquestes pintures intentaven deixar marca, explicaven una història (normalment de
caça), tenien intenció màgica, religiosa... La mà era la seva firma perquè no sabien escriure.

A Grècia, Roma, Renaixement... la imatge es converteix en un testimoni o en una decoració,

presenten escenes reals de la vida quotidiana.

L’edat mitjana  El Cristianisme va aprofitar les imatges per a transmetre els seus ideals i
apropar-los a la població que en gran part era analfabeta.

Al s. XV va aparèixer la impremta i el gravat: es poden multiplicar imatges idèntiques amb

l’arribada de la impremta i les tècniques de gravat. Gràcies a les tecnologies tothom pot
accedir a l’ús de les imatges.

Johannes Gutenberg va inventar la impremta de tipus mòbils (1450), això va fer possible la
publicació de llibres en grans quantitats i va ser un dels factors decisius per a la difusió de les
idees del Renaixement a tota Europa. S’utilitzaven unes plaques formades a partir de metall i
formaven lletres, ús de la tinta a base d’oli i la utilització d’una premsa de fusta de les premses
de vi de l’època.

La càmera obscura (s.XV es redescobreix)  La cambra fosca és un instrument capaç d’obtenir

la projecció d’una imatge sobre part de a seva superfície interior. Va conduir al
desenvolupament de la fotografia. És una capsa tancada de manera hermètica la qual té un
petit orifici per on entra la llum que es reflecteix en els objectes de l’exterior. DaVincci utilitza
la càmera obscura per a pintar. La imatge sortia invertida de dalt a baix i d’esquerra a dreta.

La càmera estenopeica  Càmera fotogràfica sense lent. És el mateix que la càmera obscura
però a dins es posava una superfície que reacciona a la llum (fotosensible). En relació a la
llargada de la imatge depenia la grandària del forat (estenop) per on entrava la llum.

La llanterna màgica  aparell de diapositives inventat a mitjans del s.XVII. És com l’antecedent
de l’aparell de diapositives. Tenia un focus de llum a dins (espelma) i passaves per davant una
tira amb diferents imatges pintades sobre plaques de vidre i es projectaven en una superfície.

Al s.XIX apareix la fotografia (1826) (societat industrial), aconseguim que una imatge sigui
permanent i fidel a la realitat. Apareix a causa de la necessitat de captar l’instant en una
imatge.

L’art es distancia de la realitat, ja que la realitat ja pot ser capturada per tothom en el moment
en el que fan una fotografia. Expressionisme, impressionisme, futurisme... Intenten
representar un món més personal i intimista.
TOT AIXÒ FA POSSIBLE L’APARICIÓ DE LA FOTOGRAFIA:

- La llum
- La càmera obscura
- Una superfície fotosensible sobre la qual poden impressionar les imatges i la capacitat
de fixar aquestes imatges

L’Heliografia (1826 més o menys la primera foto) és un procés fotogràfic inventat per
Niépce. Va poder fer que captéssim una imatge de manera permanent. Va buscar una
superfície que reacciones amb la llum i després va trobar un manera per fer que deixes de
reaccionar per a així que la imatge no es cremés. Aquesta primera fotografia va ser en negatiu
(part il·luminada negra i part no il·luminada surt blanca  el contrari de la realitat). 8h en fer
la imatge.

El daguerreotip (1839)  la imatge que obtens és en positiu i has reduït el temps d’exposició
però només tens una còpia. Fotografies en 10 minuts amb molta llum, 30 min amb poca llum,
permetia fer retrats d’una persona que s’estava molt quieta. Permetia que la premsa pogués
fer ús de la fotografia. Finals del s.XIX el fotoperiodisme inverteix en la fotografia i esdevé el
principal gènere que l’utilitza.

El diorama  Ho va crear Daguerre per al món del teatre i consta d’elements de 3 dimensions
col·locats damunt una superfície corba i simulaven paisatges reals.

El calotip (1842)  s’inventa el negatiu fotogràfic que posteriorment es podia passar a positiu i
permet fer còpies (fer un positiu o més) i passes de minuts per fer una foto a 30 segons. Fox
Talbot.

Primera fotografia a color  James Clark Maxwell, ho va fer amb els colors primaris llum
(vermell, verd i blau) i va demostrar que qualsevol color es podia crear a partir d’aquests. Rep
el nom de tricromia. 1861

1884  George Eastman patenta una pel·lícula que consisteix en una llarga tira de paper
recoberta amb una emulsió sensible. Rodet fotogràfic final de l’era fotogràfica primitiva i
principi d’un període en el que molts fotògrafs aficionats es van interessar pel nou sistema
(1889). Fundador de la Estman Kodak Company al 1888.

La fotografia  tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges, sobre
una superfície de material sensible a la llum o en dispositius d’emmagatzematge de dades,
basant-se en el principi de la càmera obscura.

Edward Muybridge  cronofotografia  descripció del moviment amb imatges successives.

E. J. Marey  pistola cronofotogràfica, 12 fotografies per segon.

Joseph-Antoine Ferdinand Plateau  principi de la persistència dels estímuls lluminosos a la

retina. Fenaquitoscopi, Zootrop, Praxinoscopi.

Thomas Alva Edison  Kinetoscopi, precursor del modern projector de pel·lícules.

Germans Lumière i el cinematògraf  màquina capaç de filmar i projectar imatges en

moviment. Primera màquina capaç de gravar i projectar pel·lícules de cinema.

El cinema apareix a finals del sXIX.

Imatge latent  imatge del negatiu fotogràfic. Estava en el negatiu però no ho veus fins que
no passi pel procés de revelat. Primer líquid anomenat revelador i al ficar el paper i el negatiu
es veia la imatge, quan es veia més o menys bé la ficaves en el fixador, bany d’atur, i parava
que la imatge no seguís pujant i després la penjaves perquè estava mullada.