Treball de Recerca

Ms enll de les pellcules

Gemma Teixid Grcia Dirigit per: Marta Ballar 2n de Batxillerat F

NDEX

1. Introducci............................................................. Error: Reference source not found 2. Marc Teric............................................................ Error: Reference source not found 2.1. Definici i histria del cinema.......................... Error: Reference source not found 2.2 Definici i tipus de pellcula.............................Error: Reference source not found 2.3 Gneres cinematogrfics.................................. Error: Reference source not found 2.4 Fases duna pellcula....................................... Error: Reference source not found 2.5 Realitzaci cinematogrfica.............................. Error: Reference source not found 2.6 Estructura Narrativa duna pellcula.................Error: Reference source not found 2.7 Funci dels personatges.................................. Error: Reference source not found 2.8 Fenomen Fan i la fama que atorga el cinema Error: Reference source not found 3. Treball de Camp ( Part Prctica )...........................Error: Reference source not found 3.1 Sinopsis............................................................ Error: Reference source not found 3.2 Informaci........................................................ Error: Reference source not found 3.3 Gnere cinematogrfic..................................... Error: Reference source not found 3.4 Finanament..................................................... Error: Reference source not found 3.6 Localitzacions................................................... Error: Reference source not found 3.7 Gui.................................................................. Error: Reference source not found 3.8 Traducci (fragment)........................................ Error: Reference source not found 3.9 Estructura de rodatge....................................... Error: Reference source not found 3.10 Banda Sonora................................................ Error: Reference source not found 3.11 Distribuci....................................................... Error: Reference source not found 3.12 Realitzaci cinematogrfica............................ Error: Reference source not found 3.13 Elements Narratius de la Pellcula.................Error: Reference source not found 3.14 Funci dels personatges................................ Error: Reference source not found 4. Annex..................................................................... Error: Reference source not found 5. Conclusions............................................................ Error: Reference source not found 6. Agraments............................................................. Error: Reference source not found 7.Bibliografia......................................................................................................Error: Reference source not found

1. Introducci
Dubto que puguem recordar les vegades que hem anat al cinema, hem comprat la nostra entrada, les nostres crispetes i ens hem assegut a la butaca corresponent per mirar una pellcula. Un cop aquesta sacaba, ens aixequem i sortim de la sala. Doncs b, el que magradaria fer veure i entendre es que darrera tot aix hi ha un llarg i complex procediment, ocult a simple vista per grcies al qual nosaltres ens podem asseure davant la gran pantalla i gaudir duna pellcula. El procs cinematogrfic comena en una idea, tan simple com aix, i finalitza quan es projecta la pellcula als cinemes, fet que anomenem distribuci. El meu treball de recerca consisteix en mostrar tot el procediment cinematogrfic per conscienciejar de lesfor que aquest representa, i de qu depn lxit o el fracs duna pellcula. Primerament presento el marc teric on recullo tota la informaci que apareix en una pellcula i el procediment per dur-la a terme. En segon lloc, el treball de camp consisteix en lanlisi duna pellcula i desglossar-la a partir dels coneixements establerts en la part terica i fer un anlisi precs dels diferents continguts.

El motiu pel qual he escollit aquest treball de recerca es que sempre mha agradat veure tot tipus de programes, sries, anuncis, pellcules... etc. Loportunitat de veure que hi havia darrera tot aix matreia lo suficient com per voler-ho aprofundir amb aquest treball de recerca. La meva hiptesis es demostrar que en una pellcula no noms hi ha all que veiem a la pantalla, sin que darrera hi ha un complicat procs, la cmera noms mostra una part del conjunt total.

Ens recomanaven orientar el treball cap a la carrera, per si ms no, ja tindrem quatre anys per a treballar-hi, crec que ara es millor fer-lo sobre all que magrada i que maporta algun aprenentatge, ja que dubto que deixin de fer cinema, tot al contrari, saniran innovant noves tcniques i formats cinematogrfics, com vindria a ser el cas del 3D, aplicat al cinema ja fa anys i que ltimament est progressant tant que fins i tot arriba a les nostres cases a travs dalguns televisors compatibles.

2. Marc Teric
2.1. Definici i histria del cinema
El cinema (prov del mot grec Kino, que significa moviment) o cinematografia s l'art de realitzar films cinematogrfics. El podem definir com la tecnologia
4

que reprodueix fotogrames de forma rpida i successiva creant la famosa illusi de moviment, s a dir, la percepci visual que sassisteix a imatges que es mouen. Tamb es sol anomenar cine a ledifici o sala on es projecten les pellcules. El cinema no s fruit d'un descobriment sin d'una evoluci constant en la histria. El primer precedent de projecci d'imatges en una pantalla sn les ombres xineses, les primeres proves documentals de les quals daten del segle XI. Les figures bidimensionals es movien mitjanant filferros, tot projectant ombres acolorides sobre una pantalla tensada de paper o de seda. Les histries que s'hi explicaven estaven basades en relats pics orientals i en poemes hinds. Al 1895, els germans Lumire van projectar el primer film que reproduiria la sortida dels obrers duna fbrica francesa a Lyon. Des de llavors, el cine ha passat diferents perodes, des de letapa muda fins al comenament del cine sonor, des del cine no narratiu fins al cine de gneres i aix successivament.
1

Les pellcules que veien sempre eren fetes sobre moments quotidians, sobre la vida laboral o familiar. I va ser la mgia i la imaginaci d'un altre home, Georges Mlis, que va salvar el cinema d'acabar com un invent ms entre tants d'aquella poca. Mlis va fer realitat els somnis de les persones, en durlos les imatges que es representen en una pantalla. Per fi, la fantasia podia volar a travs de la llum. A principis del segle XX, el cinema ja s una indstria. Ha passat de ser un invent per a divertir a ser una mquina de fer diners. El cinema s'estn pel mn.

Com les pellcules eren mudes, uns rtols enmig de les escenes anaven explicant l'acci o els dilegs. I, de vegades, un pianista donava el toc musical a l'espectacle.

http://www.definicionabc.com/general/cine.php i http://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema

El 1903, amb la cinta "Assalt i robatori d'un tren", Edwin Porter inaugura el cinema de l'Oest. T.H.Ince utilitza el muntatge simultani. Els espectadors comencen a aprendre un nou llenguatge, el cinematogrfic: aprenen a relacionar les imatges entenent que guarden una relaci de continutat. I la base d'aquest nou llenguatge s el muntatge. David Wark Griffith va ser el gran fixador del llenguatge cinematogrfic. Les seves innovacions en la manera de narrar una pellcula van revolucionar el set art: En les seves obres mestres "El naixement d'una naci" (1914) i "Intolerncia" (1915), dividia el film en seqncies, mostrava accions en parallel, canviava l'emplaament i l'angle de la camera, variava els plans, emprava el flash-back o narraci d'un fet ja passat. Per, sobretot, Griffith va assumir que el muntatge era l'estri expressiu ms important amb qu comptava el cinema; que no servia noms per ordenar seqncies i plans, sin tamb per emocionar l'espectador. l'estil "surrealista" cerca expressar el subconscient de manera potica. A aquest cinema avantguardista hi contriburen dos espanyols importants: el cineasta Luis Buuel i el pintor Salvador Dal. El cinema americ apost ms pel benefici material que per l'esttica o la poesia visual. Una petita ciutat de l'Oest americ, Hollywood, havia esdevingut en poc de temps el centre industrial cinematogrfic ms prsper dels EE.UU. Grans empreses s'hi reuniren aixecant els seus estudis on, a ms de filmar-se les pellcules, es "construeixen" les estrelles per a interpretar-les. Un hbil sistema de publicitat crea una atmosfera de llegenda al voltant dels dols del pblic; els actors i les actrius esdevenen mites. El 6 d'octubre de 1927 succe un fet revolucionari per a la histria del cinema: es va estrenar "El cantor de jazz", d'Alan Crosland, considerada la primera pellcula sonora de la historia, que encara que no era totalment sonora, contenia fragments en que majoritriament cantava i parlava el protagonista, Al Jolson.
6

S'encetava una nova era per a la indstria del cinema. Tamb per als actors: molts d'ells van desaparixer com a tal en conixer el pblic la seva vertadera veu, desagradable o ridcula, que no corresponia a l'aparena fsica. El cinema en color arriba el 1935 amb la pellcula "La fira de les vanitats", de Rouben Mamoulian, encara que artsticament la seva plenitud s'aconsegueix en el film de Victor Fleming, "All que el vent s'endugu" ( 1939). El cinema d'animaci es va implantant entre els gustos del pblic, especialment els ms menuts. Walt Disney s el creador americ predilecte fins i tot ms enll del propi pas. Els trucatges s una de les especialitats ms estimades pel pblic. La ubicaci de castells en paisatges on no han existit, a partir de vidres pintats, o la recreaci d'un gorilla gegant a partir d'un de simi petit o de maquetes, sn mostres de la mgia del cinema, a la qual acaben de donar el toc la decoraci, el maquillatge o el vestuari. A finals dels anys 70, i desprs d'uns anys de cinema espectacular basat en el catastrofisme - potser com a reflex del retorn del perill atmic -, s'imposa la recuperaci de la superproducci des del punt de vista de la qualitat i de la rendibilitat. Els anys 80, l'aparici i introducci del vdeo, i l'augment dels canals televisius per vies diferents, fan que el pblic vegi ms cinema que mai, sense sortir de casa. Cal cercar de nou espectacularitat: pellcules amb fora efectes especials assagen d'atreure els espectadors cap a la sala fosca. Actors musculosos esdevenen herois de la pantalla en ttols violents quan no reaccionaris. Encetada la dcada dels 90, la crisi d'idees s'apoder del cinema nord-americ; aix que decid inspirar-se en els herois del cmic, aprofitant-se dels nous procediments per a la creaci d'efectes especials. Tamb algunes sries histriques de televisi seran objecte de versions per a la gran pantalla.

Gneres com la comdia clssica, els grans drames, els dibuixos animats, el fantstic o el western han retornat amb fora Arribats als cent anys de cinema, el procediment basat en la fotoqumica s'alia amb les noves tecnologies electrniques i dels estudis surten pellcules on l'ordinador ha tingut molt a veure en el procs d'obtenci o manipulaci de les imatges. Homes de carn i ossos transformant-se en homes ciberntics, els grans saures passejant-se en ple segle XX, protagonistes donant la m a personatges morts fa dcades...
2

Avui en dia el cinema est vinculat amb algunes arts com sn la literatura, la pintura i la fotografia. Tan s aix, que el cinema es considerat com el set art. La realitzaci cinematogrfica requereix dun equip tcnic constitut per una unitat de producci, de direcci, de gui, de fotografia, de muntatge, de direcci, dart y moltes altres. A partir del progrs del cine tamb sha desenvolupat la crtica cinematogrfica, una prctica literria que busca analitzar i valorar les pellcules.
3

2.2 Definici i tipus de pellcula

Una pellcula s una obra dart cinematogrfica que emet una histria de manera Audiovisual, mitjanant una seqncia dimatges i sons. Sacostuma a

2 3

http://www.xtec.es/~xripoll/cine1.htm http://www.definicionabc.com/general/cine.php

basar en un gui, on els personatges poden, o no, ser interpretats per actors i actrius. Des del punt de vista tcnic, una pellcula s una seqncia dimatges fotogrfiques preses amb una cmera, i reprodudes per mitj dun projector cinematogrfic, utilitzant una velocitat de substituci dimatges, de tal manera que crea en el ull hum la illusi de continutat, sense interrupci degut a la persistncia de la retina. 4

2.2.1 Tipus de pellcules

Existeixen diversos tipus de pellcules cinematogrfiques, cada una fabricada amb diferents materials i dimensions. Pellcules de celluloide La pellcula cinematogrfica ms coneguda s la cinta de celluloide, que es revela per mitj de procediments qumics.

Pellcules de triacetato

http://es.wikipedia.org/wiki/Pel%C3%ADcula

35 millmetres Aquestes sn les que encara sutilitzen en la pantalla gran del cine, i el seu format estndard en una indstria s de 35 millmetres (35mm), que es idntic al que sutilitza en la fotografia clssica com a tamany universal. 70 millmetres A ms a ms del format de 35 millmetres, sha utilitzat ocasionalment el format damplitud doble. Per a la projecci la pellcula es converteix en 70 mm (al afegir-se la banda de so). Amb aix sintenta aconseguir una major qualitat en la projecci, per sha comprovat que la petita diferncia en la nitidesa no justifica els equips cars i pesats que requereixen aquest format de pellcula. Actualment, aquest format de 70 mm sutilitza en les projeccions especials com IMAX, Omnimax, esdeveniments especials i el rodatge de grans produccions. 16 millmetres Per una altra banda, segueixen sent molt populars els formats de 16 millmetres que era fins i tot utilitzat per la televisi per a obtenir imatges fora dels estudis; noticies, documentals, series de televisi, etc. i per la lleugeresa de les seves cmeres en comparaci amb les antigues gravadores de vdeo. 8 millmetres Existeixen tamb altres formats de pellcula dirigits exclusivament al sector domstic. Es tracta de la pellcula de 8 millmetres que consisteix en una pellcula de 16 millmetres tallada longitudinalment. Al 1965 va ser millorada. 9.5 millmetres Existeix tamb el format 9.5 mm, anterior al 8 mm i que encara avui conta amb un gran nmero de seguidors aficionats arreu del mn.
5

2.3 Gneres cinematogrfics

5

http://es.wikipedia.org/wiki/Pel%C3%ADcula_de_cine

10

Els gneres cinematogrfics, com els gneres d'altres camps artstics, tenen el seu primer origen en la cultura clssica, en els dos gneres grecs: comdia i tragdia; un d'estil lleuger, tema aparentment superficial i final feli, i l'altre afectat, profund i de trist desenlla. Aquests gneres es van anar diversificant en el teatre, i els primers llargmetratges els van intentar imitar. De la mateixa manera que existeixen diversos gneres literaris: novella, poesia, teatre, tamb hi ha diversos gneres cinematogrfics. Molts cops s difcil concretar a quin gnere pertany una determinada pellcula, ja que es solen barrejar diversos gneres en un mateix film.
6

s habitual classificar les pellcules pel tipus de temtiques o ambients dins dels quals discorre l'acci. s molt important assenyalar que en les primeres produccions el gnere de les pellcules tenia caracterstiques molt delimitades que ajudaven a l'espectador a comprendre rpidament la pellcula i al fet que l'autor cres el que volgus i l'espectador ho espers. No obstant aix, aproximadament desprs de la Segona Guerra Mundial, els gneres van comenar a barrejar-se creant diverses produccions. De totes les classificacions de gneres cinematogrfics, aquestes dues sn les que millor estan definides:

A) Els gneres cinematogrfics es classifiquen segons els elements comuns de les pellcules que englobin, originalment segons els seus aspectes formals (ritme, estil o to i, sobretot, el sentiment que busquin provocar en l'espectador). Alternativament, els gneres cinematogrfics es defineixen per la seva ambientaci o pel seu format.

http://www.xtec.net/crp-santacolomag/recursos/dossiers/generes.pdf

11

Els gneres segents sn sovint concretats per formar subgneres, i tamb poden ser combinats per formar gneres hbrids. Actualment no existeix un consens quant a gneres cinematogrfics es refereix i es dna una complexa srie de classificacions:

2.3.1 Pel seu estil o to

Drama: Al cinema, pellcules que es centren principalment en el

desenvolupament d'un conflicte entre els protagonistes, del protagonista amb el seu entorn o amb si mateix. Comdia: Pellcules realitzades amb una intenci humorstica, dentreteniment o/i de fer riure a l'espectador. Negre: Presenten els seus personatges principals amb un estil nihilista o existencialista. Acci: L'argument implica una interacci moral entre el b i el mal constituda per violncia o la fora fsica. Aventura: Apareixen situacions de perill i/o risc. Terror: Realitzades amb la intenci de provocar tensi, por i/o el sobresalt en l'espectador. Cinema de misteri: Presenten la progressi dall desconegut a all conegut mitjanant el descobriment i resoluci d'una srie d'enigmes. Cinema romntic: Saccentua laparici delements amorosos i romntics. Suspens: Realitzades amb la intenci de provocar tensi en l'espectador. Tamb sol utilitzar-se la paraula Thriller per designar pellcules d'aquest tipus. Fantasia: Apareixen fets, mns, criatures i coses fantasioses.

12

2.3.2 Per la seva ambientaci

Histric: L'acci d'aquestes pellcules succeeix en el passat, sovint amb intenci de recrear una histria. Policac: Consisteix en la derrota dels dolents i de l'activitat criminal. Bllic: Apareixen camps de batalla i posicions que pertanyen a un temps de guerra. De l'Oest o Western: Tracta sobre el perode colonial a l'era moderna dels Estats Units d'Amrica. Cincia ficci: L'espai dominat per l'home o civilitzacions d'un possible futur. Fantasia: Mns mtics que provenen nicament de la imaginaci del seu autor. Esportiu: Entorns o esdeveniments relacionats amb un esport.

2.3.3 Pel seu format

Animaci: Pellcules compostes de fotogrames dibuixats a m que, passats rpidament, produeixen illusi de moviment. Tamb s'inclouen aqu les pellcules generades ntegrament mitjanant la informtica. Imatge real: Pellcules filmades amb actors reals.

2.3.4 Pel seu tipus d'espectador

Infantil: Dirigides a nens. Familiar: Realitzades amb la intenci de resultar atractives a gent de totes les edats. Adulta: Dirigides exclusivament a una audincia adulta; el contingut sol incloure violncia, temes inquietants, paraules malsonants o sexe explcit.
13

2.3.5 De culte
El terme pellcula de culte fa referncia a un tipus de pellcula que atreu a un petit grup de seguidors. Amb freqncia la pellcula no arriba a aconseguir l'xit en la seva estrena, encara que no sempre s el cas. Algunes vegades la resposta de l'audincia a una pellcula de culte s alguna cosa diferent al que pretenien els creadors. s normal que una pellcula de culte presenti elements inusuals.

2.3.6 Llista de gneres

Cinema d'acci - Thriller - Cinema bllic - Cinema de cincia ficci - Cinema d'aventures - Western - Cinema d'arts marcials - Cinema fantstic - Cinema de terror - Cinema catstrofe - Cinema pic - Cinema histric - Cinema musical Cinema - Cinema negre - Cinema gore - Cinema BDSM - Cinema pornogrfic Cinema costumista - Cinema cristi - Cinema d'animaci - Cinema documental Cinema d'autor - Cinema dart - Cinema experimental - Cinema poltic - Cinema propagandstic - Classe B - Comdia - Comdia romntica - Drama Melodrama - Snuff movies

2.3.7 Els subgneres

Cinema de zombis: Derivat del Cinema de terror. Classe Z: Derivat del Classe B. Giallo: Derivat del Thriller i del Cinema de terror. Spaghetti Western: Derivat del Western.

14

2.3.8 Annex
Tipus de drama: Drama: Paraula que prov del grec i significa acci. Melodrama: Gnere que accentua l'emoci dels personatges. Dramatrgia: Concepci escnica per a la representaci d'un gui. Tragdia: Gnere grec caracteritzat per escenes de gran confusi i de desenlla infeli, fatalista. 7

B) Hi ha tres formes bsiques de fer cinema: El reportatge Un reportatge s un enregistrament de la realitat tal i de com esdev. No necessita un gui previ ni assajar les escenes. El reportatge s l'ampliaci d'una notcia. Aquestes pellcules serveixen els espectadors per conixer realitats que no coneixerien si alg altre no sarrisqus i les films.

El documental Un documental s un enregistrament de la realitat que lautor vol mostrar. Hi ha un gui previ per seleccionar aquells aspectes que es veuran en el film. Es necessita escriure un gui, elaborar un

http://ca.wikilingue.com/es/G%C3%A8nere_cinematogr%C3%A0fic

15

pla de rodatge i, el film resultant presenta aquella part de la realitat que ens interessa reflectir, en relaci a la nostra idea inicial. El cinema de ficci Existeix una altra forma de fer cinema, que parteix duna idea inicial, que es desenvolupa en un argument i es concreta en un gui literari i tcnic. Aquest tipus de cinema, suposa seguir unes passes determinades: inventar una histria, representar-la i filmarla, partint sempre duna realitat fingida. La major part de les pellcules que veiem corresponen a aquest gnere: el cinema de ficci.

Les pellcules de ficci poden classificar-se en diversos gneres, segons: El tema que tracten. Lestil emprat en la narraci de la histria.

2.3.9 El cinema de ficci: gneres segons el tema

El cinema histric Algunes pellcules expliquen fets que han succet en la histria llunyana o recent, tot i que no sempre sn realment fidels a all que va passar i incls, moltes vegades, modifiquen la realitat histrica. El cinema de llegenda En aquestes pellcules sexpliquen uns fets que, tot i tenir certa connexi amb la histria real, recullen llegendes de tradici popular. El cinema bllic Les pellcules que sacostumen a anomenar de guerra, expliquen fets que es situen totalment en un ambient bllic. El que sexplica, no sempre ha succet aix en la realitat. Tradicionalment, els herois daquestes pellcules solen ser
16

persones dures que es mouen per grans ideals patritics. Per aix combaten heroicament amb lnic objectiu de destruir lenemic. El cinema de loest: el Western Sn pellcules que situen lacci a loest dels Estats Units dAmrica. La majoria daquestes pellcules ens narren les proeses dels valerosos cowboys americans, en la seva lluita per conquerir unes terres que pertanyien a les tribus dels indis. Normalment, es presenten els indis com persones incivilitzades i salvatges, deformant, aix, la realitat histrica. El cinema policac A les pellcules policaques es relaten histries relacionades amb el mn del crim i de la delinqncia. El cinema negre Es tracta de pellcules on lacci transcorre als barris marginals de ciutats importants, en ambients propicis per a la delinqncia i el crim organitzat. Les bandes dominades per la mfia i els gngsters, sn el centre de les histries. . El cinema de terror Les pellcules de terror van nixer com a conseqncia de lxit obtingut pel cinema expressionista alemany, que va aprofitar latracci que tenim les persones per les coses misterioses i inexplicables, per tal danalitzar la conscincia humana. El cinema de cincia-ficci En les pellcules daquest gnere, es barreja la fantasia i la cincia. Lacci acostuma a transcorre en el futur. El cinema musical Es tracta de pellcules en les quals la msica, la dansa i lamor juguen un paper fonamental.

2.3.10 El cinema de ficci: gneres segons lestil de la narraci

17

En trobem quatre principalment: Cinema realista, el naturalista, lexpressionista i el surrealista. Per, a ms, segons el tractament que es doni a largument, hi ha diversos gneres. El cinema trgic En les pellcules trgiques, els personatges es troben presoners del dest i lluiten per sobreviure a tot tipus de desgrcies i catstrofes. Malgrat la seva lluita, el dest els empeny a un final desgraciat contra el que no poden fer res, estan condemnats des del principi. El cinema dramtic En les pellcules dramtiques es narren els problemes de la vida quotidiana amb les seves penes i les seves alegries. Els personatges sn realistes. Com a variants del cinema dramtic tenim: la comdia i el melodrama. El cinema dhumor A les pellcules dhumor es relaten histries plenes dacudits visuals (gags) i efectes cmics. Segons lobjectiu que persegueix la histria que sexplica en el film, podem parlar de: Cinema religis, crtic, poltic, cientfic o despectacle.
8

2.4 Fases duna pellcula 2.4.1 Preproducci

Es tracta de la primera etapa, on es realitzen tots els preparatius necessaris per comenar el rodatge de la pellcula. En primer lloc sacostuma a elaborar un gui, on a ms a ms del propi guionista pot participat tamb el productor executiu per obtenir el millor resultat possible.

http://www.xtec.net/crp-santacolomag/recursos/dossiers/generes.pdf

18

A continuaci, es realitza un csting per a seleccionar els actors i actrius que interpretaran els papers principals de la pellcula. Alhora, es duen a terme les gestions oportunes per comenar el rodatge: finanament del projecte, selecci dels espais per gravar, contractaci del personal tcnic i la preparaci dels storyboards, que sutilitzen per guiar la filmaci de la pellcula. Finanament Les vies per a lobtenci del capital que permetin la realitzaci son nombroses i varien en relaci amb les diferents cinematografies nacionals. A Espaa, les vies per aconseguir diners, est establert pel model dAntonio Cuevas: Finanament directe: Mitjanant el propi productor. En primer lloc, a partir del capital propi de la empresa productora. En segon lloc, tamb es pot optar per la coproducci internacional o nacional, la uni de dues o ms productores que es reparteixen els riscos i permet associar el capital a la pellcula concreta i no a la productora. En tercer lloc, es poden demanar crdits bancaris on laval s el propi negatiu de la pellcula. El finanament indirecte: Es pot donar de tres formes diferents: Capitalitzacions, quan els membres de lequip que acostumen a estar millor pagats accedeixen a una reducci del sou convertint el que deixen de cobrar en participacions com a socis de la pellcula Participaci en beneficis, quant davant la impossibilitat dafrontar el sou dun actor o director se li compensa amb un pe dels beneficis potencials que obtingui la pellcula. Pagaments en diferit a les empreses auxiliars pels seus serveis. Finanament comercial:

19

Quan els valors del propi producte generen els recursos de finanament per a priori. El finanament pblic: Prov de les arques de lAdministraci Central o de les comunitats autnomes. En el caso de les ajudes sollicitades a ladministraci central, el Ministeri dEducaci y Cultura ha establert una poltica de foment de la indstria del cine que afavoreix la incorporaci a la professi dels nous realitzadors i facilita la producci de les pellcules de carcter artstic i cultural. 9 A ms a ms tamb hi ha altres formes de finanar una pellcula: Crowdfunding s un dels nous mtodes de finanament que sutilitza per a treballs cinematogrfics, musicals, etc. Es tracta de posar a disposici de qualsevol persona que ho desitgi, la possibilitat de collaborar en el finanament dun projecte i posteriorment obtenir-ne beneficis. Publicitat: Es busquen empreses que desitgin collaborar en aquest projecte com a patrocinadors o anunciants. No solament es potencia la seva imatge o producte, sin que tamb sintenta rentabilitzar la seva inversi econmica i lobtenci de beneficis abans fins i tot de lestrena de la pellcula. Csting s el procs de selecci dactors en una pellcula. Habitualment, en aquesta selecci tots els aspirants han dinterpretar el mateix paper proposat pels seleccionadors. Aix permet fer comparacions i escollir lactor o actriu ms apropiat.
10

http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque10/pag5.html http://www.civitasimagium.com/index.php/fr/section-blog/42-cuestiones-generales-sobre-lafinanciacion/123-icuales-son-las-vias-de-financiacion-de-la-pelicula.html
10

20

Les grans produccions solen dedicar una gran part del pressupost en contractar als actors principals amb molt prestigi. Aix es defineix des del concepte de la producci, ja que si es treballa amb actors de rang mitj o amb actors molt coneguts, repercutir notriament en el pressupost. El director de csting s una persona que est en contacte directe amb actors de totes les categories,grups de teatre i escoles dactors. Coneix els seus representants, sap quan solen cobrar, quina classe de papers representen i coneix la seva trajectria. Generalment s contractat per la casa productora perqu realitzi la recerca dels actors, especialment els papers principals. s reuneix amb el productor i el director per parlar del projecte, el calendari i el pressupost. Fa una estimaci d'un possible repartiment i indaga sobre les ltimes tarifes i el calendari professional dels actors, elaborant aix una proposta que presentar el productor i el director. Si dins de les propostes s fa la participaci d'algun dels actors en la producci, llavors el director de csting ser l'encarregat de negociar amb l'actor les Condicions del contracte.11 Encara que la paraula prov de langls, el terme csting no s del tot correcte, ja que el procs de selecci dactors sanomena audition (audici en catal).
12

Localitzacions Les localitzacions sn els escenaris on es graven les diferents parts duna pellcula. El director de producci organitza les seqncies agrupant-les per blocs d'espai i de temps, sense tenir en compte la continutat cronolgica de l'acci del gui. Aix permet estalviar temps i, per tant, diners. La disponibilitat de les localitzacions determina lordre del rodatge, per habitualment sintenta comenar el treball per el rodatge dels exteriors, que
11

12

http://www.estudio3gt.com/manual-produccion-audiovisual/pre-produccion/casting http://es.wikipedia.org/wiki/Casting

21

sempre estan sotmesos a un factor dimprevistos i limitacions, per exemple les que fixen les necessitats de les activitats habituals del lloc (des de les terrasses dels bars fins a una estaci de tren) o estableixen els propietaris o responsables pblics ( des duna casa de camp fins a un museu). Tamb els interiors naturals, si no sn destudi, poder estar sotmesos a diverses restriccions.. 13 Gui El gui cinematogrfic descriu all que es mostrar en una pellcula. Especifica la divisi per escenes, les accions dels personatges, els esdeveniments, els dilegs, aix com breus descripcions de l'entorn on esdevindran les accions. Constitueix una etapa important que decideix la fase de desenvolupament del projecte i permetr la seva posada en producci. Els guionistes creen un gui literari que s'adapta ms endavant a un gui tcnic o de rodatge, el qual detalla tots els aspectes tcnics. L'objectiu bsic del gui s que sigui comprensible per a productors, tcnics, actors, etc. 14

Etapes per escriure un gui Per a estructurar un missatge es imprescindible saber que es vol expressar a travs dell. Aqu s on es manifesten els coneixements del guionista o guionistes sobre all que escriu. Abans de comenar a escriure hi ha una fase de documentaci i recopilaci dinformaci. La documentaci pot ser a travs de: lexperincia personal, la literatura, les fonts audiovisuals o laccs a informaci a travs de la xarxa. El gui sescriu en diferents moments que corresponen a les diferents escales o trames que t.

13

http://recursostic.educacion.es/comunicacion/media/web/cine/bloque10/pag6.html http://ca.wikipedia.org/wiki/Gui%C3%B3_%28cinema%29

14

22

Sinopsis: s un resum molt breu del relat, que serveix per a que el productor es fixi en la idea. Acostuma a constar de poques pgines. Redacci novellada: s la redacci del relat com si fos una descripci novellada, de forma lineal pel que fa a la visi de la futura pellcula. Pot tenir entre 40-60 pgines. Gui literari: La redacci novellada passa a convertir-se en escenes i seqncies, on els dilegs i lexplicaci dels llocs dacci, lloc i temps sespecifiquen amb claredat. Pot tenir al voltant de 130 pgines. Gui tcnic: Es divideix en plans, seqncies i escenes, equivaldria a un esborrany del muntatge. Est compost dunes 150 pgines aproximadament. La estructura del gui Un gui es divideix en seqncies. Cada una porta un encapalament que indica el lloc i el moment en que sha de dur a terme. La seqncia es divideix en escenes, les quals estan formades per un o ms plans, rodats en el mateix espai i amb els mateixos personatges. Lestructura del gui, no t normes objectives. Cada director decideix all que s necessari que consti al gui.

El storyboard s el dibuix detallat de totes i cada una de les tomes de la pellcula. Acompanya al gui i es una eina de gran utilitat alhora de rodar. s essencialment una seria de vinyetes de la pellcula o alguna secci daquesta per ajudar als directors a visualitzar les escenes i trobar problemes abans que aquests succeeixin. Inclou instruccions o apunts necessaris que serveixen a lequip de treball. Grcies a aquest element, el director pot desglossar i segmentar la pellcula sense tenir que seguir de forma estricta lordre lgic de la trama.

23

En la creaci duna pellcula, el storyboard proporciona una disposici visual dels fets tal i com han de ser vistos per lobjectiu de la cmera. Els detalls ms tcnics poden ser especificats en forma dimatges o danotacions. 15 Elements dun gui: Hem de tenir en compte alhora de fer un gui que la histria ha de tenir una disposici lgica i un ordre cronolgic que agrupi els esdeveniments que integren la pellcula. Un gui est format per 6 elements. Cada un daquests sescriu duna forma particular i proporcionen certa informaci rellevant als membres de lequip de producci.

Encapalament de lescena: Descriuen com ser el lloc on transcorrer lescena. Estan compostos de tres parts: Dicten si lescena transcorrer a un espai interior o exterior. Indiquen el lloc on transcorrer lescena. Mostren lhora i el dia en que lacci ser filmada.

Descripci Consisteix en pargrafs que descriuen all que veu la cmera. No sha dintroduir oracions que no es puguin filmar, com podrien ser els sentiments, intencions... etc.

15

http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/guionquees.htm

24

Sescriu sempre en temps present, ja que descriu que est succeint en aquell moment. Personatge Prviament al bloc de dileg, sha despecificar quin personatge el recitar. El nom del personatge sha descriure en majscules. El nom del personatge ha destar constant al llarg del gui. La ra no s altra que lactor ha de memoritzar el text, i no solament el personatge. Dileg Indica el text que els actors diran. Sescriu en minscula. Acotaci s un element del gui que t al finalitat de donar informaci addicional a lactor alhora de recitar el dileg. La instrucci es colloca entre parntesis. Sescriu totalment en minscula, entre el personatge i el dileg. Les acotacions shan dutilitzar de forma espordica i noms quan sn necessaris. Transici Indiquen mtodes per a passar duna escena a una altra, com ara tipus de talls. Sescriuen en majscules

Pla Un pla s, l'espai escnic (personatges, objectes, paisatges) que capta l'objectiu de la cmera des que s'inicia la filmaci fins que es det. Tipus de plans:

25

Gran pla general: L'enquadrament mostra una visi global de l'entorn per situar el conjunt dels elements.

Pla general: Mostra tamb un escenari amb una visi global, per en aquest cas la figura humana t rellevncia.

Pla de conjunt: Capta, en un entorn general, un grup de persones que realitzen alguna acci.

Pla sencer: Recull la figura humana, o qualsevol altra figura en la seva totalitat, de cap a peus.

26

Pla americ: Mostra la figura humana des del cap fins als genolls o malucs.

Pla mitj: Es veu la meitat de l'objecte o de la persona.

Primer pla: Capta el rostre d'una persona, o b una part del cos hum.

27

Primerssim primer pla: Mostra un rostre tallat des de la barbeta fins al front.

Pla de detall: Recull una part concreta del cos hum o d'un objecte.

Pla seqncia: Seqncia que es roda en una nica presa, sense cap tipus de muntatge, directament i sense interrupcions.

Variacions dels plans segons langle de la cmera: Normal: La cmera enfoca a l'altura dels ulls. Picat: La cmera enfoca des de dalt. Contrapicat: La cmera enfoca des de baix.

28

Zenital: Pla fet des de dalt, mostrant una imatge a la vertical.

16

2.4.2 Producci
Un vegada finalitzada la part de preproducci, comena la fase de rodatge de la pellcula. Aquesta ha dajustar-se el mxim possible a les dates establertes prviament en un calendari amb la finalitat daprofitar al mxim el temps i els diners invertits. Durant aquest procs, on intervenen una gran quantitat de professionals del cine, s on es fa realitat tot all que est sobre paper en la fase anterior. Les escenes no es graven en el mateix ordre que veiem a les pellcules, sin que sorganitzen en funci de diversos factors: disponibilitat dels actors, temps de lloguer dels sets de rodatge, tipus de localitzaci on apareixen, etc. 17

Estructura del rodatge Partint del gui tcnic, els equips de producci i direcci sencarreguen dels respectius desglossaments del mateix en seqncies, escenes, actors per seqncia, localitzacions, vestuari, etc. s el que generalment anomenem Pla de Rodatge, que
16

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pla_%28llenguatge_audiovisual%29 i

http://es.wikipedia.org/wiki/Gui%C3%B3n_cinematogr%C3%A1fico
17

http://www.cosasdelcine.es/como-se-hace-una-pelicula/

29

consisteix en la divisi per apartats de les necessitats, establint un ordre al llarg del temps de rodatge. Un cop analitzat el gui i les seves complicacions, el primer que sha de determinar s el nombre de dies que sn necessaris per dur-ho a terme i el cost que cada un daquests dies suposa. A continuaci, el director de producci organitza les seqncies agrupant-les per blocs despai i temps, sense tenir en compte una continutat cronolgica de lacci del gui. Es tracta duna de les singularitats del cinema que va comenar a utilitzar-se en els anys vint: es roda segons les localitzacions, sense tenir present que, per exemple, es pot estar treballant en la nmero tres i la segent pot ser la nmero quaranta-cinc. Aix permet estalviar temps, i per tant, diners. El pla de rodatge es mostra en un gran quadre, anomenat fulla de rodatge, dividida en sectors que indiquen informaci com ara els decorats, el dia de rodatge, les dates, les localitzacions als interiors o exteriors, els intrprets i figuraci i tamb les necessitats especfiques del rodatge.

Els aspecte que shaurien de tenir en consideraci per a un major rendiment del treball en el pla de rodatge sn: la duraci dels plans, la dificultat dramtica de lescena i la quantitat delements que hi participen, la illuminaci i els exemples de moviment de cmera, la figuraci i els efectes especials que requereixen una preparaci i un manteniment per evitar riscos de tota mena. A partir daquestes dades, es poden comenar a establir les variables que estructuren el pla de rodatge. Els actors constitueixen tamb un factor a tenir present. Normalment, els actors i actrius, siguin principals o secundaris poden tenir compromisos, ja siguin de dates o

30

altres activitats professionals com ara pellcules, programes de televisi, obres de teatre, Per aquest motiu cal coordinar adequadament la seva disponibilitat temporal i el nmero de sessions on s necessria la seva presncia en el rodatge. Tamb sha de tenir present lamortitzaci econmica dels elements tcnics que es lloguen a les empreses auxiliars, com poden ser les grues, ptiques especials, efectes, etc. Sembla obvi que shagin dabaratir costos i no tenir-los emmagatzemats innecessriament entre dies de rodatge. El mateix passa alhora dadequar el rodatge als dies que es tinguin per a la construcci de decorats als estudis, per arribar a ells en el moment exacte, evitant aix pagar el lloguer dun local sense fer-ne s. La legislaci laboral i els drets dels treballadors condicionen el pla del rodatge pel que respecta als horaris de descans, els desplaaments de lequip i els rodatges nocturns. En la cinematografia espanyola existeix una forma coneguda com diumenge zero hores on es convoca a lequip a els dotze de la nit entre diumenge i dilluns per a que compti com a dia festiu, aix sestalvien pagar un extra. 18

2.4.3 Postproducci
Un cop est tot el material gravat, sinicia la Postproducci, que es la part que lliga tot el treball realitzat fins ara. En els estudis de muntatge, es seleccionen, es manipulen i sordenen les escenes i les seqncies ms adequades dentre tot el metratge disponible, fins a donar lloc al muntatge que arribar a les nostres pantalles de cinema. En aquesta fase tamb safegeix el so a la pellcula, on sintrodueix la banda sonora i els diferents efectes a les escenes que ho requereixin. Tamb es graven les possibles veus en off que intervenen a la pellcula, i si fes falta, es poden tornar a repetir alguns dilegs de les escenes que ho hagin quedat b. Un cop finalitzat i unit tot el material, es pot dir que la pellcula est acabada. En aquest moment, sinicien les activitats enfocades a la seva promoci i distribuci. Es donar a conixer la obra a la premsa especialitzada, molts cops a travs dels festivals de cine i al mateix temps es realitza una promoci publicitria que la dna a conixer al pblic.

18

http://recursostic.educacion.es/comunicacion/media/web/cine/bloque10/pag6.html

31

Finalment, noms queda distribuir les cpies de la pellcula a les sales de cinema per a la seva estrena, essent aquest el moment on tota pellcula cobra sentit, arribar als espectadors. 19 Muntatge El muntatge s el procs que sutilitza per a ordenar els plans duna pellcula, de fora que lespectador els vegi tal i com el director ho desitja. La forma de collocar els diferents plans pot canviar el seu significat, i per tant, el seu missatge. Es canvien seqncies, es suprimeix el que no agrada o safegeixen coses. Sajunten els fragments que han constitut la filmaci, ja que no sempre es graven en el ordre establert en el gui, per factors mediambientals, disponibilitat dels actors, etc. Es seleccionen els fragments que es consideren millors. Tota aquesta feina es realitza en una taula de muntatge. Tipus de muntatge: Muntatge narratiu: Narra els fets. Ja sigui cronolgicament o barrejant-ho amb sals al passat (flash-back) o al futur (flash-forward). Muntatge expressiu: Quan marca el ritme de lacci, rpid en les aventures i en lacci, i lent en el drama i el suspens. Muntatge ideolgic: Quan es vol utilitzar les emocions, emfatitzant els smbols, els gestos, etc. Muntatge creatiu: Sordena sense tenir en compte una determinada cronologia, sin com a recurs cinematogrfic, prviament expressat en el gui. Dna coherncia, ritme, acci i bellesa a la pellcula. Muntatge potic: Quan es realitza com una vertadera obra potica, causant reaccions en lespectador. Posseeix una intenci expressiva, segons la qual els fragments es combinen de manera que latenci de lespectador respon a les intencions del realitzador. 20
19

http://www.cosasdelcine.es/como-se-hace-una-pelicula/

20

http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/montajecine.htm

32

Normes sobre el muntatge clssic: Escala: Els talls de cada escena que suposen supressi de fotogrames d'un moviment, no poden escollir-se a l'atzar. Un petit canvi produeix una incomoditat visual, es tracta d'un salt d'imatge. Direcci dels personatges o objectes: Els moviments de diferent direcci s'han de prendre amb direccions oposades, i els d'igual direcci, amb iguals direccions. L'error s el salt d'eix. Hi ha d'haver continutat. Muntatge en moviment: En tot muntatge en moviment, les figures que es segueixen han de ser semblants, noms diferents en la seva magnitud i posici. Velocitat: Es pot variar la rapidesa dels plans en un moment donat per augmentar o disminuir l'inters. La velocitat del muntatge ha de respondre al desenvolupament de l'episodi, no a la seva velocitat fsica o a la seva rapidesa dramtica. Distancia focal: Cal mantenir-la sense variar. Si no, es produeix un salt de distncies. Banda Sonora s el conjunt de paraules, sons i msica que acompanyen una pellcula. Normalment el terme pot alludir noms a la msica d'una pellcula. Des d'un punt de vista musical, s'entn com a banda sonora original aquella msica tant vocal com instrumental composta expressament per a una pellcula, complint com a funci la de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no sn capaces d'expressar. Tipus: La banda sonora d'una pellcula en el seu sentit ms fsic pot ser de tres tipus: Banda Sonora Magntica: Una o diverses bandes d'enregistrament magntica discorren per les vores de la tira de pellcula. Al ser llegides aquestes lnies per un aparell en sincronia amb la projecci, es generen els sons d'una manera semblant a com ho faria un lector de cassettes. Bandes Sonora ptica: Sn zones de foscor i llum en un o dos costats de la cinta de la pellcula. Les diferents intensitats de llum, es converteixen desprs en impulsos elctrics creant el conjunt de la banda sonora.

33

Banda Sonora Digital: Els sistemes de so digital estan basats en punts sobre la pellcula que es converteixen per diversos mtodes en so.

Distribuci En la distribuci i lexhibici de pellcules cinematogrfiques es produeixen incentius a la integraci entre diferents tipus de empreses i riscos difcils de mesurar. El distribudor sollicita al productor el nmero de copies de la pellcula que cregui necessari. Un cop reben les pellcules, el distribudor les facilita a les sales de cine. Desprs de lestrena, la pellcula passa a altres cines de la localitat. La indstria de pellcules cinematogrfiques est composta per tres tipus de empreses: Productores: Propietari de les pellcules, ja que les creen i les generen. Entre les moltes empreses daquest tipus, trobem: Walt Disney, Columbia Pictures, Warner Brothers. Distribudores: Demanen la pellcula a les productores i les entreguen als cines, carregant les despeses corresponents. Alguns exemples sn: Fox-Warner, Andes Films, UIP. Exhibidores: Sales i multisales de cine. 21

21

http://ca.wikipedia.org/wiki/Muntatge

34

2.5 Realitzaci cinematogrfica

2.5.1 Equip tcnic
Direcci: El director cinematogrfic s el professional que dirigeix la filmaci d'una pellcula, el responsable de la posada en escena, donant pautes als actors i a l'equip tcnic, prenent totes les decisions creatives. Prviament haur intervingut en nombroses tasques, elaborant el gui tcnic i un storyboard amb l'assistncia d'un dibuixant. Portar a terme la selecci dels actors o csting i dels altres professionals que integraran l'equip, escollir els escenaris en els quals es rodar la pellcula, ja siguin localitzacions naturals o decorats en estudi, i sol tenir tamb incumbncia en la redacci final del gui, en collaboraci amb el guionista. Producci: El productor cinematogrfic s l'encarregat dels aspectes dorganitzaci i tcnics de l'elaboraci d'una pellcula. Est a crrec de la contractaci del personal, del finanament dels treballs i del contacte amb els distribudors per a la difusi de l'obra. Un productor que no t a crrec aspectes tcnics sin noms legals i comercials es denomina en general "productor executiu". Si la seva tasca es limita a alguns aspectes puntuals del procs tcnic o creatiu, s'anomena "co-productor". Gui: El guionista s la persona encarregada de confeccionar el gui, ja sigui una histria original, una adaptaci d'un gui precedent o d' una altra obra literria. Dins del gui cinematogrfic es distingeixen: el gui literari, que narra la pellcula en termes d'imatge (descripcions) i so (efectes i dileg), que est dividit en actes i escenes, i el gui tcnic, que agrega a l'anterior una srie d'indicacions tcniques que serveixen a l'equip tcnic en la seva tasca. So: Al rodatge, els encarregats del so cinematogrfic sn el sonidista i els microfonistes. En la Postproducci safegeixen l'editor de so, el compositor de la msica inicial i els artistes d'efectes sonors i de doblatge, per a generar la banda sonora original Fotografia: El director de fotografia s la persona que determina com es veur la pellcula, s a dir, s qui determina, en funci de les exigncies del director i de la histria, els aspectes visuals de la pellcula: l'enquadrament, la illuminaci, l'ptica a utilitzar, els moviments de camera, etc. s el responsable de tota la part visual de la pellcula. L'equip de fotografia s el ms nombrs.

35

Muntatge: El muntatge cinematogrfic s la tcnica d'acoblament de les successives preses registrades en la pellcula fotogrfica per a dotar-les de forma narrativa. Consisteix a escollir, ordenar i unir una selecci dels plans enregistrats, segons una idea i una dinmica determinada, a partir del gui, la idea del director i l'aportaci del muntador. El muntador avui dia treballa amb plataformes i programes professionals. Art: L'rea artstica pot tenir un o ms directors artstics. En el cas d'haver ms d'un, aquests estan coordinats per un dissenyador de producci, qui est a crrec de l'esttica general de la pellcula. Aquests directors tindran assistents i encarregats especfics, com escengrafs, encarregats de vestuari, modistes, maquilladores, perruquers, etc. Tamb depenen d'aquesta rea especialistes en els efectes visuals i ptics que es realitzin en el rodatge, aix com altres efectes realitzats durant la fase de Postproducci. Stunts: Els dobles de risc o dobles d'acci sn les persones que substitueixen a l'actor en les escenes de risc. On la integritat fsica de l'actor o actriu podrien estar en perill. En alguns casos la escena d'acci necessita dels actors certes habilitats dels quals manquen, en aquest cas un especialista s contractat per realitzar aquesta escena. Arriben a corbar autentiques milionades per la part de risc que els hi comporta interpretar les escenes ms violentes o dacci. Storyboards: El storyboard s'utilitza per definir les seqncies, aix com les variacions de plnol, gestos i posicions dels actors, en cadascuna de les escenes abans de rodar-la. A ms aquest element s fonamental per a la bona comprensi de l'equip tcnic cap al que es va a rodar, incloent anotacions amb les dificultats d'alguns plnols o coses a tenir en compte. 22

2.6 Estructura Narrativa duna pellcula

Dividim la pellcula en tres actes: Acte I A) Introducci dels personatges. Quotidianitat (lenyorament al llarg de la histria). B) Establiment dun conflicte extern (explcit: lespectador ho sap; zona de motius). C) Establiment dun conflicte intern del personatge principal (implcit: no cal dir-lo directament; anem donant pistes).
22

http://mural.uv.es/diazto/equipotecnico.htm i http://ca.wikilingue.com/es/Cinema#Realitzaci.C3.B3_cinematogr.C3.A0fica

36

D) Detonant. Lespectador ha de sentir que comencen a passar coses. Detonant i conflicte poden coincidir o venir abans. El detonant s lelement de collisi entre personatges. E) Punt de No Retorn. No es pot tirar enrere, ens fa passar al segent acte. Acte II a A) Complicacions dels personatges; lluita sense xit. B) Els personatges principals actuen. Un personatge ha dactuar, no ha de tan sols mirar. No sen surten, les coses no li van b. C) Lespectador no sap tot el que mou al personatge. Es crea un interrogant a lespectador (existncia de zones de secret). D) Punt de gir. Inflexi. Pot ser tant en el conflicte extern com a lintern o a tots dos. Senriqueixen els personatges. Acte II b A) Batallar amb urgncia: el comte enrere. Situacions que hem de decidir ara. B) Els personatges han de refer els seus parmetres. C) Lespectador comena a entendre coses. s gratificant per lespectador. D) Es compliquen les coses (els conflictes). Adversitats majors. E) Patim pel que poden perdre els personatges. Hi trobem 3 graus de prdues: - Diners (qestions materials) - Honor (ms intangible per ms dolors; prdua espiritual). - Vida (perilla la vida dels personatges) F) Lespectador sap ms coses que els personatges. G) Moment de desastre. Les coses no poden anar pitjor (el personatge toca fons). Acte III A) Sengega el pla B (lactiva el protagonista). B) Moment de desastre total (no funciona el pla B). C) El protagonista supera el conflicte extern. D) Resoluci del conflicte intern. 23

2.7 Funci dels personatges

23

Narrativa I i II Comunicaci i Audiovisual - UDL

37

Protagonista: s una figura positiva amb qu sidentifica lespectador; en el cas que sigui una figura negativa, tamb hi ha sentiments dempatia ( sempre hi ha alguna qualitat que ens atrau). Antagonista: s lenemic principal. Impera la llei de quan ms poders s, ms pica ser la victria del protagonista. Filopersonatge: s la vessant romntica. Segueix el viatge del protagonista (estimat/ada...). Confident: Amic o amiga a la qual el protagonista o diversos personatges li explica coses ms intimes. Ens ajuda per descobrir i veure les interioritats del personatge. El Catalitzador: La seva presncia o la seva actuaci desencadena els fets. Ampliador de contrast: Ajuda a donar una altra dimensi a la histria. Relaci URST: Fa referncia a la tensi entre personatges; tensi sexual no resolta. Atracci entre personatges per que la relaci no acaba darribar a cap port. 24

2.8 Fenomen Fan i la fama que atorga el cinema

Raons i motius pels quals la gent segueix a un fams De: Marta Bueno de las Hera Seguidors, admiradors, incondicionals, adeptes, simpatitzants, fans. Pot tenir qualsevol edat i pertnyer a qualsevol estament social. De fet, tots som fans dalg o dalguna cosa. Per, perqu ens sentim atrets per la personalitat, la fama o algun tret duna
24

Narrativa I i II Comunicaci i Audiovisual - UDL

38

persona famosa? Qu impulsa a una persona a seguir, amb major o menor intensitat, el treball o la vida dun fams? Y per damunt de tot, en quin moment passa de ser una mera afici i es converteix en una obsessi? La paraula fan s una abreviatura del terme angls fanatic que al mateix temps, prov del llat fanaticus i significa frentic o inspirat en Du. El terme fan s ms suau que fantic, per hi ha vegades que la lnia que els separa es tant prima que porta a certes persones a realitzar accions que fan que es dubti de la seva capacitat mental. Vist aix, ens podem preguntar els motius o factors pels quals es pot originar aquest comportament. Perqu ens fem fans? Segons el senyor Juan Sard Frouchtmann en el seu escrit Una historia diferent del fenomen fan, les principals raons per explicar aquesta conducta sn tres: la cultura de masses, la adolescncia i la feminitat, tot i que afirma que noms la primera es completament certa. Segons Sard, els fans com a tal, van comenar a sorgir als anys 50, quan Elvis i la seva msica van sobrepassar el lmit de la barrera musical i pass a ser la veu de la joventut que transmetia els anhels daquesta. Al mateix temps que les noies joves pengen psters del seu dol i es desmaien en plena actuaci del Rei del Rock. Per no s fins als anys 60, quan aquest fenomen sestabilitza i es magnifica. Sard afirma que aix fou degut a un perode destabilitat poltica i social, un cop superada la Segona Guerra Mundial. Els joves pateixen un canvi de mentalitat que els provoca labandonament de la militncia per ladoraci de les estrelles de rock. En altres paraules, els canvis i avenos produts a Occident, fan que els joves prefereixin viure la seva vida a formar una famlia i tenir un treball estable com tenien els seus pares. I en el cas de viure la seva prpia vida, quin millor exemple que els cantants i els actors. La necessitat de seguir a un mite sinstitucionalitza de forma definida als anys 80. El merchandising solament fa referncia al que les discogrfiques han estat explotant des de fa vint anys aproximadament. Aix doncs, fa perdre el carcter revolucionari de lartista i el fa convencional per complet. Tan s aix, que a aquestes altures els homes tamb en formen part. La necessitat didentificar-se amb alg s innata, i en els fans, ms que un model a seguir, sha convertit en una forma de ser. Un dels exemples ms clars s el cas dStar Treck, on els seus fans aprenen el idioma fictici Klingon per a comunicar-se entre ells.

39

Roba, tallats de cabell i formes de comunicaci shan convertit en senyals didentitat, i ladolescncia, perode de canvis i dubtes, es converteix en el moment perfecte per a experimentar el fenomen fan en tota la seva plenitud, ja que es la fase en la que es busquen models a seguir que orientin a persona a seguir quan no sap molt b quin cam seguir. El problema rau en que la gent sho pren massa seriosament i es converteix en una patologia. En els darrers anys, sha fet mundialment fams el conegut noi de 17 anys, Justin Bieber, que es va donar a conixer a travs duns vdeos penjat a youtube per la seva mare. Avui en dia Justin s el ms ric dels actors i msics adolescents desprs que el 2010 geners 53 milions de dlars. Ha creat una gran expectaci meditica entre les masses, sobretot el sector infantil i adolescent. La revista People va reportar que la majoria dels diners ho va obtenir de la cinta Never say Never i del llanament del seu perfum Someday. Quan sorgeixen els problemes? Un dels trastorns ms comuns entre els fans, de qualsevol edat i posici social, s la interacci parasocial. Aquesta interacci es descrita per la Sonia Livingstone com una relaci, establerta sobre tot arrel de les sries de televisi, on els fans actuen amb els personatges com si aquests fossin gent real i les seves accions tinguessin repercussi en les seves vides, tal i com recull Yolanda Montero en el seu treball Tv, valors i adolescncia. Per suposat, tamb es pot donar el cas de cantants o altres celebritats, per sempre hi ha una relaci unidireccional. Per aquests sn els casos extrems. La majoria dels fans noms sacontenten amb seguir els treballs dels seus actors predilectes, corejar les victries del seu equip de futbol o acaparar discs dun grup, sense que aix repercuteixi en la seva vida o en la dels altres de forma negativa. 25

25

http://famososcelebrities.suite101.net/article.cfm/causas-del-fenomeno-fan

40

2.9 Annex
Festivals de cinema ms importants
Espanya: ANIMAC: Cinema danimaci a Lleida. Es celebra del 26 de febrer al 4 de mar. Festival de Cine a Mlaga: Aquest festival es celebra del 4 al 12 dabril. Festival de Cinema Iberoameric a Huelva: Aquest festival es celebra a mitjans de novembre. Festival Internacional de Cinema Jueu a Barcelona: Mostra anual dels diferents aspectes de la cultura jueva a travs del cinema. Es celebra a finals de maig. Festival Internacional de Cinema a Sitges: s un dels ms coneguts, es celebra a finals destiu, a finals de setembre o principis doctubre. Festival Internacional de Cinema Ertic a Barcelona: Aquest es un festival conegut per molts espanyols i amants daquest gnere cinematogrfic. Es celebra a principis doctubre. Festival de Cinema a Gijn: s un dels festivals ms antics dEspanya. Es celebra a finals de novembre. Festival de Cinema a San Sebasti: Juntament amb el de Sitges te una gran fama. Es celebra a mitjans de setembre. 41

Setmana Internacional de Cinema a Valladolid: Es celebra a finals doctubre i el major premi es lEspiga dOr. 26

En general: Aquesta llista mostra els festivals ms importants que hi ha a Espanya i a la resta del mn: Festival de cinema a San Sebasti. El festival internacional de cine a San Sebastin es celebra a mitjans de setembre, s el ms important dEspanya i el que ms estrelles atreu. El festival compta de nombroses seccions. A ms a ms, entre pellcula i pellcula es pot fer una visita turstica per la platja de La Concha, el mont Igeldo o el casc antic de la ciutat..

Festival de Sitges Durant loctubre Sitges somple de joves i aficionats al cine de gnere. El festival fantstic i de terror de Sitges t molta popularitat i es molt conegut entre els seguidors de cine de terror. Durant aquests dies, es fcil veure gent disfressada pel carrer, festes temtiques en els bars, etc. Lambient en les sessions, amb el pblic exaltat i aplaudint, s tot un espectacle. Per aquest festival passen les millors pellcules de cine de terror i fantstic del mn.

26

http://www.cosasdelcine.es/premios-festivales-cine-espana/

42

Festival de Valladolid Es celebra una de les setmanes doctubre. s ms modest que el de Sant Sebasti. Es centra en el cinema independent i documental, amb poc espai per a les grans produccions o les estrelles de Hollywood. T un pblic molt difel que omple les sales de la ciutat, que a ms a ms s famosa per la seva oferta gastronmica. Festival de Berln s el primer festival de lany, que es celebra al febrer. s un dels ms importants i prestigiosos dEuropa. Festival de cine de Toronto El Toronto International Film Festival s el ms gran dAmrica del nord i el segon ms important del mn desprs del Festival de Cannes. s tant important que atreu als cineastes i estrelles ms importants del mn. Durant el festival, cineastes petits i grans es reuneixen per veure pellcules de tot el mn, intercanviant ancdotes i fent tractes per a noves produccions. Moltes pellcules troben en aquest festival distribuci per a diferents pasos. El Festival es divideix en vries seccions dacord amb el tipus de pellcula que es presenta i manca un premi com s el cas del de Cannes. Festival de Cannes s el festival amb ms glamour., Es celebra durant el maig en aquesta localitat francesa. T un mercat audiovisual fonamental per a aquest sector. La historia del festival est marcada per les starlettes, joves aspirants a actrius, disposades a posar en bikini per als fotgrafs al centre del festival.

Bienale de Vencia 43

Comena la primera setmana de setembre a Vencia. Es celebra a lilla de Lido, on es troba la seu principal del festival: el Palazzo del Cinema. Histricament el festival de Vencia sempre ha estat lluitant per un lloc entre la Berlinale, tradicionalment un certamen ms europeu i dautor, i el festival de Cannes, ms glamurs i amb moltes pellcules de Hollywood en competici.

El Festival de Cinema Llat a Los ngeles A principis doctubre, la ciutat de Los ngeles acull la edici del Festival Internacional de Cinema Llat, un dels ms extensos dedicat al cinema hisp a Estats Units. Promou la riquesa i diversitat del cinema fet per llatins als Estats Units i a Iberoamrica.

Festival de Cinema independent de Sundance (Utah). Lestat de Utah, un dels majors llocs de dest per a unes vacances daventura als Estats Units, ofereix un fascinant festival de pellcules independents. 27

Premis internacionals del cinema, els scars (Academy Awards)

Els Premis de l'Acadmia sn uns premis cinematogrfics atorgats anualment per l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques a Los ngeles. Lorganitzaci la formen ms de 6.000 membres, tots ells professionals del cinema en les seves diverses especialitats, com ara productors, directors, actors, guionistes, directors de fotografia i molts d'altres. El premi s una esttua daurada que representa un home subjectant una espasa. Hi ha diferents categories:

27

http://losmejorestop10.blogspot.com/2010/06/los-mejores-festivales-de-cine-del.html

44

Lscar a la millor pellcula, al millor director, al millor actor i actriu, al millor actor secundari, a la millor actriu secundria, al millor gui original, al millor gui adaptat, a la millor fotografia, al millor muntatge, a la millor banda sonora, a la millor can original, a la millor direcci artstica, al millor vestuari, al millor maquillatge, al millor so, a la millor edici de so, als millors efectes visuals, a la millor pellcula de parla no anglesa, a la millor pellcula d'animaci, al millor documental i finalment al millor curtmetratge. 28

Triler duna pellcula

Un avan (triler en angls) s un petit extracte de les pellcules que seran estrenades en el futur. Acostumen a durar uns pocs minuts i van acompanyats de msica de fons prpia del tema del rodatge. En molts avanos els actors no sn esmentats. Actualment, hi ha programes de televisi que presenten avanos de pellcules per estrenar. Tamb Internet est plena davanos de cine, que poden rebre el nom de clips de vdeo. A ms a ms daix, tenen drets dautor i hi ha dates pre-promocoinades pels autors de la pellcula. Aquests avanos tamb es solen trobar abans del comenament duna pellcula al cinema. No sn solament avanos de la pellcula, tamb sn rpliques exactes de moments filmats a la pellcula, per exemple, nhi ha que contenen comentaris del director, dels protagonistes, etc. Aix ajuda a que el pblic conegui lopini dels actors o director i per a que obtinguin una orientaci de com ser la pellcula. 29

3. Treball de Camp ( Part Prctica )

Un cop vista la pellcula amb detall i buscada la informaci corresponent, en aquest apartat del treball de recerca, aprofundirem en la pellcula Matrix. He escollit aquesta

28

http://ca.wikipedia.org/wiki/Oscar

29

http://es.wikipedia.org/wiki/Tr%C3%A1iler_(cine)

45

pellcula perqu magrada bastant i trobo que s adequada per ser analitzada. El trobar el gui original de la pellcula tamb ha estat un factor delecci decisiu. Tot i que s una triologa i estudiar-la tota sera molt complicat, mhe basat noms en la primera pellicula, que personalment crec que es la millor. En primer lloc comenarem amb una sinopsi de la pellcula, una pinzellada dinformaci amb els premis que va guanyar la pellcula i alguna altra informaci dinters i a continuaci posarem en prctica els conceptes treballats en el marc teric.

3.1 Sinopsis

Thomas

Anderson

(Keanu Reeves) treballador

duna companyia informtica, es en secret un hacker y pirata informtic conegut com Neo, qui tamb busca desesperadament saber que s MATRIX. Amb lajuda de Morfeo (Laurence Fishburne) y el seu equip, Thomas coneix la veritat sobre Matrix i la humanitat. El que la gent creia que era el seu mn real y vida diria, era una realitat virtual simulada per un sistema neuro-interactiu anomenat MATRIX, una intelligncia artificial amb capacitat per reprogramarse a si mateixa. Neo desperta al mn real i es troba en un cpsula on era utilitzat com a font denergia de la Matriz (Matrix). Desprs mira cap enfora y veu als dems homes interns en les seues cpsules. Al seu front, torres i torres com en la que estava ell, plenes dhumans. Les persones ya no naixien, eren cultivades artificialment y utilitzades com a bateries per a que el mn de les mquines pogus subsistir, ja que els humans havien destriut el sol.

46

Neo al principi no es creia res, pero poc a poc va ser instrut en coses que ignorava. No estaven al 1999 com ell pensava, sin prop de 2199, i les mquines havien pres el control del mn, el qual era tansols un desert de runes. Morfeo creu que Neo es lelegit, un tipo me Mesas que podia cambiar matrix i alliberar a Zion, la ciutat subterrnia on es troben els que van escapar o que es van salvar de Matrix. Desprs duna espectacular lluita i el retorn sobrenatural a la vida de Neo, Smith( el jefe dels agents de Matrix) es venut y comena lesperana de mostrar a les persones un mon lliure de Matrix, on cada un pogus elegir.

3.2 Informaci general

Fitxa tcnica
Ttol: Matrix Ttol original: The Matrix Directors: Els germans Wachowski Pas: Estats Units, Australia. Any: 1999 Data destrena: 24/06/1999 Duraci:136 min. Taquilla USA: 171 479 930 $ Format de so: Dobly Digital DTS Format de projecci: 2.35: 1 Cinemascope Format de producci: 35mm Rodat en: Ingls

Premis:
scars

(1999) Millor Muntatge per Zach Staenberg. (1999) Millor So per Don Davis. (1999) Millor Edici de So per John Reitz, Gregg Rudloff, David Campbell y David Lee.

47

(1999) Millors efectes visuals per John Gaeta, Janek Sirrs, Steve Courtley y Jon Thum

Premis Saturn Premis y nominacions de la Academia de Cine de Ciencia Ficci, Fantasa y Terror de Estats Units: (1999) Millor Director y Millor pellcula de ciencia ficci per Andy Wachowski y Larry Wachowski. Nominaciones (7)

(1999) Millor actor per Keanu Reeves. (1999) Millor actriu per Carrie-Anne Moss. (1999) Millor vestuari per Kym Barrett. (1999) Millor maquillatge per Nikki Gooley, Bob McCarron yWendy Sainsbury. (1999) Millors efectes especials per John Gaeta, Janek Sirrs, Steve Courtley y Jon Thum. (1999) Millor actor del repartiment per Laurence Fishburne. (1999) Millor gui per Andy Wachowski y Larry Wachowski.

3.3 Gnere cinematogrfic

Clarament, Matrix es una pellcula de cincia ficci i amb bastantes escenes dacci. Es visible que la majoria despais recreats no formen part de la realitat, i si nhi ha algun que si, dins del mateix film ja es desvirtua com a somni, per tant tampoc existeix. Les escenes dacci i de lluita contra els agents de negre que controlen Matrix li donen a la pellcula un toc ms dinmic i amb ms intriga. Penso que els dos generes estan molt ben aconseguits.

3.4 Finanament
63.000.000.00$ (aproximadament)

48

3.5 Csting
Keanu Reeves: Thomas Anderson / Neo. Carrie-Ann Moss: Trinity. Laurence Fishburne: Morfeo. Hugo Weaving: Agente Smith. Joe Pantoliano : Cifra. Gloria Foster : El Orculo. Marcus Chong : Tanque. Belinda McClory : Interruptor. Anthony Ray Parker : Dozer. Julian Arahanga : Apoc. Matt Doran : Mouse. Paul Goddart : Agente Brown. Robert Taylor : Agente Jones. Bill Young : Teniente. Rowan Witt : el nio de la cuchara. Jeremy Ball: hombre de negocios Fiona Johnson: mujer de rojo Michael Butcher: Polica que captura a Neo.30

3.6 Localitzacions
Encara que en la pellcula no sindica en ningun moment en quina ciutat es troben els protagonistes, intentant recrear una sensaci de que en cualsevol de les nostres

30

http://matrix.espaciolatino.com/reparto.htm

49

ciutats podria estar pasant, la veritat es que prcticament la totalitat de les escenes exteriors del film esta gravat a Sidney

Aquesta imatge representa ledifici en la terrassa del qual, Neo esquiva les bales a cmera lenta, una de les escenes ms impactants de la pellcula. Es troba en el 273 de Jamison Street.

A continuaci afegir altres escenaris on es va rodar la pellcula: AON Tower, Kent Street, Sydney, New South Wales, Australia Altell de ledifici del gobern. BT Tower, Market Street, Sydney, New South Wales, Australia Accident de lhelicopter Nashville, Tennessee, Estados Unidos Persecussi de Trinity pels teulats al principi. Forty One Restaurant, Chifley Tower, Sydney, New South Wales, Australia Reuni de Cyper i el Agente Smith Museum Underground Station, Hyde Park, Sydney, New South Wales, Australia Principals escenaris de persecussi Nashville, Tennessee, Estados Unidos Persecussi de Trinity pels teulats al principi. 50

Redfern, Sydney, New South Wales, Australia Escenes al metro.

Westin Hotel, Martin Place, Sydney, New South Wales, Australia Deja-v de lescala.

Corner of Pitt, O'Connell and Hunter Streets, Sydney, New South Wales, Australia Trucada de Neo a les mquines al final.31

3.7 Gui
Seguidament adjuntar alguns fragments del gui que mhan semblat interessants i tot seguit els analitzar. ORDENDOR: Despierta Neo NEO: Qu? ORDENDOR: Matrix te posee NEO: Qu diablos? ORDENADOR: Sigue al conejo blanco.[...] TRINITY: Estn vigilndote, Neo. NEO: Quin? TRINITY: Calla y escucha. S por qu ests aqu, Neo. S lo que has estado haciendo. S por qu apenas duermes, por qu vives solo y por qu, noche tras noche, te sientas ante tu ordenador. Le buscas a l. Lo s porque una vez yo estuve buscando lo mismo, y cuando l me encontr, me dijo que en
31

http://www.imdb.es/title/tt0133093/locations

51

realidad no le buscaba a l, lo que buscaba era una respuesta. Es la pregunta, la que nos impulsa, Neo. Es la pregunta la que te ha trado aqu. Conoces la pregunta, igual que yo. NEO: Qu es Matrix? TRINITY: La respuesta la encontrars por ah. Te est buscando. Y te en-contrar, siempre que lo desees.[] MORFEO: Ya era hora, Bienvenido, Neo. Como ya habrs imaginado, yo soy Morfeo. NEO: Es un honor conocerte. MORFEO : No. El honor es mo. Por favor, pasa. Sintate. Supongo, que ahora, te sentirs un poco, como Alicia... cayendo por la madriguera del conejo. Hm? NEO: Se podra decir que s. MORFEO: Puedo verlo en tus ojos. Tienes la mirada de un hombre que acepta lo que ve, porque espera despertarse. Irnicamente, no dista mucho de la realidad. Crees en el destino, Neo? NEO: No. MORFEO: Por qu no? NEO:No me gusta la idea de no ser yo el que controle mi vida. MORFEO: S exactamente a lo que te refieres. Te explicar por qu ests aqu. Ests porque sabes algo. Aunque lo que sabes no lo puedes explicar.Pero lo percibes. Ha sido as durante toda tu vida. Algo no funciona en el mundo. No sabes lo que es, pero ah est, como una astilla clavada en tu mente y te est enloqueciendo. Esa sensacin te ha trado hasta m. Sabes de lo que estoy hablando? NEO: De Matrix?

52

MORFEO: Te gustara saber lo que es? Matrix nos rodea. Est por todas partes, incluso ahora, en esta misma habitacin. Puedes verla si miras por la ventana o al encender la televisin. Puedes sentirla, cuando vas a traba-jar, cuando vas a la iglesia, cuando pagas tus impuestos. Es el mundo que ha sido puesto ante tus ojos para ocultarte la verdad NEO: Qu verdad? MORFEO:Que eres un esclavo, Neo. Igual que los dems, naciste en cautiverio, naciste en una prisin que no puedes ni oler ni saborear ni tocar.Una prisin para tu mente. Por desgracia no se puede explicar lo que es Matrix. Has de verla con tus propios ojos. Esta es tu ltima oportunidad. Despus, ya no podrs echarte atrs. Si tomas la pastilla azul fin de la historia. Despertars en tu cama y creers. lo que quieras creerte. Si tomas la roja, te quedas en el Pas de las Maravillas y yo te ensear hasta dnde llega la madriguera de conejos. Recuerda, lo nico que te ofrezco es la verdad. Nada ms.[] MORFEO:Alguna vez has tenido un sueo, Neo que pareciese muy real.Qu ocurrira si no pudieras despertar de ese sueo? Cmo diferenciaras el mundo de los sueos de la realidad? NEO:No puede ser. MORFEO:Ser qu? Real? []MORFEO: Bienvenido, al mundo real. Lo conseguimos Trinity. Le encon-tramos. TRINITY: Espero que tengas razn. MORFEO:Yo no espero nada. Lo s []MORFEO : Cargamos lo Esto es que el Constructor. Es desde ropa nuestro programa hasta de carga. armas,

sea,

instrumentos,

entrenamientos simulados. Cualquier cosa, que necesitemos.

53

NEO: Ahora estamos, dentro de un programa informtico? MORFEO: Es tan difcil de creer? Tu ropa es distinta y los enchufes de tucuerpo han desaparecido. Vuelves a tener pelo. Tu aspecto actual es lo quellamamos una "autoimagen residual". Es la proyeccin mental de tu yo di-gital. NEO:Entonces esto no es real? MORFEO:Qu es "real"? De qu modo definiras "real"? Si te refieres a lo que puedes sentir, a lo que puedes oler, a lo que puedes saborear y ver,entonces el trmino "real" son seales elctricas interpretadas por tu cere-bro. Este es el mundo que t conoces El mundo tal y como era a finales del siglo veinte. Ahora slo existe como parte de una simulacin interactiva neural que llamamos Matrix. Has vivido en un mundo imaginario Neo. Este es el mundo como es, en la actualidad.Bienvenido al "desierto de lo real". Slo tenemos algunos fragmentos de informacin, pero lo que sabemos seguro es que en un momento determinado a principios del siglo veintiuno, toda la humanidad estaba unida en su entusiasmo. Nos maravillbamos de nuestro atrevimiento al dar origen a la I.A. NEO: I.A. o sea la inteligencia artificial. MORFEO: Una singular conciencia que gener toda una raza de mquinas. No sabemos quin atac primero, nosotros o ellas. Pero s sabemos que nosotros arrasamos el cielo. En aquella poca, dependan de la energa solar.Y se crea que no podran sobrevivir sin una fuente de energa, tan abun-dante como el sol. A lo largo de nuestra historia hemos dependido de las mquinas para sobrevivir. El destino, al parecer, no est carente de cierta irona. El cuerpo humano genera ms bioelectricidad que una pila de cientoveinte voltios y ms de veinticinco mil julios de calor corporal. Combinado con una forma de fusin, las mquinas haban encontrado. toda la energa que podan necesitar. Existen campos, Neo, interminables campos dondelos seres humanos ya no nacemos. Se nos cultiva. Durante mucho tiempome negu a creerlo. Y entonces vi los campos con mis propios ojos. Vi cmo licuaban a los muertos para administrrselos por va intravenosa a los vivos. Y estando all, contemplando su pura y horripilante precisin, me di cuenta de lo obvia que era la verdad.

54

Qu es Matrix? Control. Matrix esun mundo imaginario generado por ordenador, construido para mantener-nos bajo control y convertir a un ser humano en esto [una pila] . NEO: No! No me lo creo. No es posible. MORFEO: No te dije que sera fcil, Neo. Te dije que sera la verdad. NEO: Basta! Djame salir! Djame salir! Quiero irme![] NEO: No volver, verdad? MORFEO: No. Pero si pudieras, querras hacerlo? Creo que te debo una disculpa. Tenemos una norma. Nunca liberamos una mente al alcanzar cierta edad. Es peligroso y a la mente le cuesta desarraigarse, lo he visto otras veces y lo siento. He hecho lo que he hecho porque tena que hacerlo. Cuando Matrix se construy, en su interior naci un hombre. Tena la capacidad de cambiar lo que quisiera para rehacer Matrix a su voluntad. El fue quien liber a los primeros, nos ense la verdad. Resulta que mientras Matrix exista, la raza humana jams ser libre. Despus de que l muriera, El Orculo vaticin su regreso, y que su llegada presagiara la destruccin de Matrix, el fin de la guerra traera la libertad para los nuestros. Por esa razn algunos de nosotros nos hemos pasado la vida rastreando Matrix, buscndole a l. He hecho lo que he hecho porque, creo que la bsqueda ha concluido.[] MORFEO: Cmo te he ganado? NEO: Eres muy rpido. MORFEO: Acaso crees que el que yo sea ms fuerte o ms rpido puede tener algo que ver con mis msculos en este lugar? Crees que lo que respiras ahora es aire? [] NEO: S lo que intentas hacer

55

MORFEO: Intento liberar tu mente, Neo. Pero yo slo puedo mostrarte la puerta. T eres quien la tiene que atravesar. Tanque, carga el programa de salto. MORFEO: Tienes que olvidarlo todo, Neo. El miedo la duda y la incredulidad. Libera tu mente. NEO: Vaya! No hay ms remedio. Liberar mi mente.[] MORFEO: profesores, Matrix es un sistema, Neo. Son las Ese sistema es nuestro mismos

enemigo.Pero cuando entras a tu alrededor qu ves? Hombres de negocios, abogados , carpinteros. mentes de los que intentamos salvar. Pero hasta que no lo hagamos, siguen formando parte de ese sistema y eso hace que sean nuestros enemigos. Tienes que entender que la mayora de ellos no estn preparados para ser desenchufados. Y muchos estn tan habituados dependen tan absolutamente del sistema, que lucharan para protegerlo. Estabas escuchndome, Neo? O mirabas a la mujer del vestido rojo?[] MORFEO: He visto agentes atravesar un muro de un puetazo. Algunos han vaciado sus cargadores y slo le han dado el aire. Su energa y su velocidad, tienen su origen en un mundo basado en reglas y debido a eso. ellos jams sern tan fuertes ni tan rpidos como lo sers t. NEO: Qu intentas decirme? Qu puedo esquivar las balas? MORFEO: No Neo, intento decirte que cuando ests listo, no te ser nece-sario.[] SMITH: Tenemos un acuerdo, seor Reagan? CIFRA: Sabes, s que este filete no existe. S que cuando me lo meto en la boca, es Matrix la que le est diciendo a mi cerebro. Es bueno, y supongo.Despus de nueve aos, sabes de qu me doy cuenta? La ignorancia es la felicidad. [] NEO: Sola comer ah. Unos fideos buensimos. Tengo tantos recuerdos de mi vida y ninguno es cierto. Qu significa eso?

56

TRINITY: Que Matrix no puede decirte quin eres. NEO: Y un Orculo, s? TRINITY: Eso es diferente.[] MORFEO: Procura no pensar en trminos de correcto e incorrecto. Ella es una gua, Neo. Puede ayudarte a encontrar el camino. NEO: Te ayud? MORFEO: S. NEO: Qu te dijo? MORFEO: Que encontrara al Elegido. MORFEO: Yo slo puedo mostrarte la puerta. T tienes que atravesarla. SACERDOTISA: Hola, Neo. Llegas muy puntual. Ests en tu casa, Morfeo. Neo, acompame. Estos son los otros potenciales. Espera aqu. CUCHARA : No intentes doblar la cuchara. Eso es imposible. En vez deeso, slo procura comprender la verdad. NEO: Qu verdad? CUCHARA: Que no hay cuchara. NEO: No hay cuchara? CUCHARA: Si lo haces, vers que no es la cuchara la que se dobla, sino t mismo. SACERDOTISA: El Orculo puede verte..[] ORACULO: Te dira que te sentara, pero de todos modos no lo haras. Y note preocupes por el jarrn. 57

NEO: Qu jarrn? ORACULO: Ese jarrn. NEO: Lo siento. ORACULO: Te he dicho que no te preocuparas. Le dir a uno de mis chicos que lo arregle. NEO: Cmo lo saba? ORACULO: Ohhh... lo que de verdad har que luego te devanes los sesos ser....Lo habras roto si yo no te hubiese dicho nada? No cre que fueras tan guapo. Entiendo por qu le gustas a ella. NEO: A quin? ORACULO: No eres demasiado listo. Sabes por qu Morfeo quera que me vieras? Bueno, t qu crees? Piensas que eres el Elegido? NEO: Sinceramente no lo s. ORACULO: Sabes que significa eso [nosce te ipsum]? Es Latn. Significa"Concete a ti mismo". Voy a confesarte un secreto. Ser el Elegido, es igual que estar enamorado. Nadie te dice si ests enamorado. Slo lo sabes al cien por cien. De la cabeza a los pies. En fin. Deja que te eche un vistazo..Abre la boca. Di "ah". NEO: Aaaaaah. ORACULO : Muy bien, ahora yo debera decir, "Mmm, qu

interesante.Pero...". Y t diras: NEO: Pero qu?

58

ORACULO: Pero sabes perfectamente lo que voy a decirte. NEO: No soy el Elegido.[]

TRINITY: Eso no es verdad, Cifra. l nos liber. CIFRA: Liber. A eso llamas ser, libre? Lo nico que hago es obedecer sus rdenes. Si tengo que elegir entre esto y Matrix, elijo Matrix. TRINITY: Matrix no es real. CIFRA: No estoy de acuerdo, Trinity. En mi opinin. Matrix, puede ser ms real que este mundo. Aqu lo nico que hago es desconectar el enchu-fe. Pero all, tienes que ver cmo Apoc muere.[] SMITH: Alguna vez se la ha mirado fijamente, maravillndose de su belleza, de su genio? Millones de personas viviendo sus vidas. Inconscientes.Saba que la primera, Matrix fue diseada para ser un perfecto mundo humano donde nadie sufriera, donde todo el mundo fuera feliz? Fue un desastre. Nadie acept ese programa, se perdieron cosechas enteras. Algunos crean que no tenamos el lenguaje de programacin para describir su mundo perfecto. Pero, yo creo que, como especie, los seres humanos definen su realidad con la tristeza y el sufrimiento. As que el mundo perfecto era un sueo del que sus primitivos cerebros queran constantemente despertar. Por ese motivo Matrix fue, rediseada, as en el apogeo de su civilizacin.

Ha odo bien su civilizacin, porque cuando empezamos a pensar por ustedes, en realidad se convirti en nuestra civilizacin y claro, como imaginar es de lo que va todo esto. De evolucin, Morfeo. Evolucin. Como el dinosaurio. Mire por esa ventana. Su poca ya pas. El futuro es nuestro mundo Morfeo. El futuro es, nuestra poca.[...]

59

NEO: S muy bien lo que parece, pero no lo es. No puedo explicaros los motivos. Morfeo crea en algo, y estaba dispuesto a sacrificar su vida por aquello en lo que crea, por eso tengo que volver. TANQUE: Por qu? NEO: Porque yo creo en algo. TRINITY: En qu? NEO: Creo que puedo traerle aqu.[...] SMITH: Quisiera, compartir una revelacin que he tenido desde que estoy aqu. Esta me sobrevivo, cuando intent clasificar a su especie. Ver me dicuenta de que, en realidad no son mamferos. Todos los mamferos de este planeta desarrollan instintivamente un lgico equilibrio con el hbitat natural que les rodea. Pero los humanos no lo hacen. Se trasladan a una zona y se multiplican y siguen multiplicndose hasta que todos los recursos naturales se agotan. As que el nico modo de sobrevivir es extendindose hasta otra zona. Existe otro organismo en este planeta que sigue el mismo patrn.Sabe cul es? Un virus. Los humanos sois una enfermedad, sois el cncer de este planeta, sois, una plaga. Y nosotros somos la cura. [...] SMITH: Dejadme a solas con l. Vamos. TANQUE: Resiste, Morfeo, van a ayudarte. Estn llegando. SMITH: Puede orme, Morfeo? Voy a ser sincero con usted. Yo, odio, este lugar , este, zoo, esta prisin, esta, realidad, o como usted quiera llamarla. Ya no la soporto ms. Quizs sea el olor, si es que existe. Estoy saturado por l. Noto el sabor de su hedor. Y siempre que lo noto, temo que de alguna manera me haya infectado. Es repulsivo, verdad? Tengo que salir de este lugar. Tengo que, huir. Y en el interior de su mente est la llave. Mi llave.En cuanto Sin sea destruida, ya no ser necesario que est aqu. Me ha entendido?[...] NEO: Morfeo, levntate. Arriba. Arriba.[...]

60

MORFEO: Lo crees ahora TRINITY? NEO: Morfeo, el Orculo, dijo que yo.. MORFEO : Te dijo, solo lo que necesitabas or. Eso es todo Neo, tarde o temprano entenders igual que yo, que existe diferencia entre conocer el camino, y andar el camino.[...] TRINITY: Neo, quiero decirte algo pero temo lo que implicara decrtelo.Todo lo que me dijo el Orculo se ha hecho realidad. Todo menos esto. NEO: Menos qu? TRINITY: Neo. TANQUE: Qu demonios ha pasado? TRINITY: Un agente. Tienes que enviarme de vuelta. TANQUE: No pue-do. SMITH: Seor Anderson. TRINITY: Corre, Neo. Corre. Qu est haciendo? MORFEO: Est empezando a creer. SMITH: Est descargada. NEO: La tuya tambin. SMITH: Voy a disfrutar viendo cmo muere, seor Anderson.[...] SMITH: Oye eso, seor Anderson? Es el sonido de lo inevitable. Es el sonido de su muerte. Adis, seor Anderson NEO: Mi nombre es Neo.[...] TRINITY: Rpido, Neo. 61

NEO: MORFEO: No puede ser. SMITH: Comprubalo. BROWN: Est muerto. SMITH: Bien. Adis, seor Anderson. TRINITY:Neo, Ya no temo nada. El Orculo me predijo que me enamorara y que ese hombre que yo amara, sera el Elegido. Lo entiendes?, no puedes estar muerto. No puedes, porque es a ti a quien amo. Me oyes? Teamo. Y ahora, levntate. NEO: No. TANQUE: Cmo? MORFEO: Es el Elegido

3.8 Anlisi del fragment

El fragment inicial coincideix amb el principi de la pellcula, quan Neo es avisat per Trinity de que hi ha una altra realitat, algo que ell est buscant i que tamb esta buscant-lo a ell, Matrix. Un cop dins del programa informtic, coneix a Morfeo, qui li diu si es sent com Alicia caient per la madriguera del conejo , una allegoria de que hi ha un altra dimensi, un altre mn, una altra realitat. Morfeo fa elegir a Neo una de les dues pastilles que li ofereix, la blava el far despertar a Matrix com si res hagus passat i ell creur el que vulgui, i en canvi, la vermella, li far descobrir la veritat i arribar fins al final de la madriguera. Neo decideix prendres la vermella.

62

3.9 Un gui amb mltiples referncies

La idea de Matrix va sorgir d'un vell projecte de cmic, Els adeptes virtuals, desprs transformat en gui de videojoc (la croada), que finalment va passar al cinema. Les escenes ms clebres de la pellcula, com la de Trinity amb l'agent de policia de fons, apareixen en el cmic clarament dibuixades. I algunes frases del llibre, com "si veus un agent, corre" o "si veus a un home de negre, fuig", avancen part del futur argument de Matrix. Com a font d'inspiraci, els Wachowski van recrrer tamb a dues pellcules japoneses d'animaci: Ghost in the shell (Mamoru Oshii, 1997) i Akira (Katsuhiro Otomo, 1984). La primera tractava sobre el desenvolupament d'una conscincia (el fantasma en la closca, seria la traducci del ttol) dins d'un mn tecnolgic, on el fsic s secundari mentre que la conscincia pot canviar de "envs". Moltes de les seves escenes d'acci van inspirar directament algunes de les de Matrix. Per la seva banda, Akira narra una histria pica on un grup de nens desenvolupa superpoders mentals fins a poder provocar explosions nuclears. L'escena de Neo amb el nen tibet recorda a una similar en aquest film japons. A mesura que el gui creixia, els Wachowski van anar incorporant tot tipus de referncies literries. D'una banda van recrrer a contes clssics on els
63

protagonistes passen tamb del mn fantstic al mn real. Tant Morfeo com Trinity alludeixen expressament a Alicia al pas de les Meravelles per intentar que Neo s'uneixi a ells: "Segueix al conill blanc", li diu aquell en un estrany missatge que introdueix en el seu ordinador; "t'ensenyar el gran que s el cau de conills", diu ella poc desprs. I quan Morfeo es troba per fi amb Neo, afirma amb ms claredat encara: "Suposo que ara et sentirs una mica com Alicia, caient pel cau del conill". D'altra banda, en la sala d'espera de la casa de l'Oracle veiem en la televisi uns conills blancs que sn de la pellcula Night of the lepus (1972), una pellcula de terror en la qual uns conills comencen a crixer provocant el pnic en els homes. Finalment s el propi Neo qui clarament s'identifica amb Alicia quan traspassa amb el seu bra una espcie de mirall, i aix passa del mn de Matrix al mn real. En aquesta mateixa seqncia, Cifra li diu que va a entrar al mn de Oz, alludint a un altre conte clssic de transposici de mons. Al final del film, Trinity aconsegueix tornar a la vida a Neo (un altre salt entre realitat i ficci) amb un emotiu pet que est directament tret de la bella dorment, noms que ara els papers s'inverteixen: aqu s la noia qui desperta al prncep.

Fills del seu temps i de la seva professi, els Wachowski van incorporar tamb al seu gui referncies cinematogrfiques. Per exemple, la persecuci dels agents a Trinity per les teulades de la ciutat s una clara allusi a la seqncia inicial de Vertigen, d'Alfred Hitchcock. L'escena de Neo disparant amb la metralladora des de l'helicpter s al seu torn una picada d'ullet al film Mentides arriscades, de James Cameron. I quan poc desprs Neo i Morfeo pengen d'un cable de l'helicpter mentre escapen a tota velocitat, l'escena t un gran semblat amb una altra similar d'acci de l'ltim heroi.

3.10 Neo, versi new age de Jess

A un altre nivell, la pellcula inclou tot tipus de referncies culturals, moltes d'elles relacionades amb la Bblia: la coprotagonista es diu Trinity (per la Santssima Trinitat); la ciutat dels homes alliberats es diu Sin (per la muntanya
64

de Sin, que tamb s la Jerusalem celestial); la nau dels rebels es diu Nabucodonosor (rei de Babilnia que va destruir Jerusalem); i dins de la nau apareix una referncia a l'evangeli de Sant Marcos (Mark III N 11; si en els Evangelis busquem Marcos 3,11 ens trobem el segent: "I els esperits, en veure-ho, es llanaven als seus peus i li deien: Tu ets el Fill de Du"). Finalment, la referncia diablica de Cypher, el Judas, el trador, no est solament en el joc de paraules amb el seu nom (Llucifer), sin a ms en qu s l'nic personatge que va vestit de vermell. Amb tot, s el propi Neo qui acumula ms referncies al cristianisme, de manera que alguns han volgut veure en ell una certa semblana amb la figura de Jesucrist. Assenyalat com el triat, que la seva vinguda havia estat anunciada (no pels profetes, sin per l'Oracle), Neo t per missi salvar a la humanitat. Com a Jess, tamb a ell li traeix un dels seus. I desprs de morir i ressuscitar, el seu poder es torna gaireb omnipotent i acaba per ascendir als cels en l'ltima escena. Per advertir de tota aquesta simbologia, gaireb al principi de la pellcula, un personatge al que Neo ha piratejat un joc li diu: Ets el meu Jesucrist particular. Podria semblar que tot aix s un cant a la fe cristiana. Gens ms lluny de la realitat. Perqu aquesta religiositat panteista, que barreja l'espiritualitat amb la tecnologia, pot tenir un gran ress en el pblic jove i adolescent, per no deixa de ser una ms de les propostes new age. Cada vegada ms, el cinema suggereix noves allegories sobre la salvaci. I cada vegada ms aquesta salvaci est lligada a la tecnologia. Podem preguntar-nos si totes aquestes histries i allegories influeixen o no en les creences del pblic, que les acull amb entusiasme. Probablement descobrirem que l'espectador adult no es pren massa de deb aquestes imatges futuristes de la religi i de la humanitat. Per aquestes visions allegriques s poden causar efectes en la imaginaci adolescent i canalitzar la seva tendncia a viure a un altre mn, perqu engeguen un mecanisme decisiu en les pellcules: un mecanisme amb tota la fora de la imatge en moviment, que els psiclegs han definit com a identificaci.

65

http://www.filasiete.com/making-off/matrix-parte-iii-escritura-del-guion

3.11 Banda sonora

La banda sonora de Matrix esta composta per Don Davis en quant a la part instrumental de lacompanyament: 1. Main Title Trinity Infinity 2. Unable to Speak 3. The Power Plant 4. Welcome to the Real World 5. The Hotel Ambrush 6. Exit Mr 7. A Virus 8. Bullet - Time 9. Ontological Shock 10.Anything is Possible Adems sha editat un CD amb les canons de diferents artistes que sescolten en diferents escenes de la pellcula. Aqui inclueixo els temes i cuan apareixen alguns dells. 1. Rock is dead, Marylin Manson - En els crdits 2. Spybreak!, Propellerheads - En la pelea de las columnas 3. Bad Blood, Ministry 4. Clubbed to death, Rob D Cuan apareix la dona de vermell 5. Primer Audio Soup, Meat beat manifesto - En la visita de Neo al orculo 6. Leave you far behind, Lunatic calm - Entrenament darts marcials 7. Mindfields, Prodigy - En la discoteca 8. Bragula, Rob Zombie - En la discoteca 9. My own summer, Deftones 10. Ultrasonic sound, Hive 11. Look to your orb for the warning, Monster magnet 12. Du hast, Rammstein 13. Wake up, Rage against the machine - Al final, quan sallunya de la cabina de telfon per volar
66

El triler de promoci de la pellcula apareix el tema The Eyes of Truth, de Enigma.

http://matrix.espaciolatino.com/infobso.htm

3.12 Filosofia dins de la pellcula

La trilogia Matrix t una forta base filosfica i cultural. En aquesta secci exposar quines idees i quins filsofs estan vinculats amb ella. Proposem l'estudi de dos problemes filosfics clssics: El mite de la caverna: Plat El problema de lo real: Descartes

El mite de la caverna El mite de la caverna de Plat s un dels punts importants a l'hora de desentranyar Matrix. En ell es narra com uns esclaus viuen en una cova creient que el que veuen (unes ombres projectades en una paret) s la realitat quan la veritat s que viuen enganyats. Per un d'ells escapar i veur la llum del sol, llavors tornar per rescatar als altres, malgrat que corri el risc que el matin per no creure-sel. I aix li ocorre a la humanitat. Aquesta s la veritat, com diu Morfeo: Ets un esclau, Neo. Igual que els altres, vas nixer en captivitat. Vas nixer en una pres que no pots ni fer olor ni assaborir ni tocar. Una pres per a la teva ment. Per Neo s l'esclau que sortir de la caverna i rescatar als seus companys. De totes maneres, Morfeo li adverteix del perill: Sn les ments dels mateixos que intentem salvar. Per fins que no ho fem, segueixen formant part d'aquest sistema i aix fa que siguin els nostres
67

enemics. Has d'entendre que la majoria ells no estan preparats per ser desendollats. I molts estan tan habituats, depenen tan absolutament del sistema, que lluitarien per protegir-ho.

Al principi es pot parlar de l'estat inicial de l'nima, falta de coneixement. Quan s'est dins de la caverna hi ha un estat d'ignorncia, la seva prpia ignorncia, les seves passions, les seves pors, els seus prejudicis. En primera instncia, les ombres de la caverna sn les idees vagues que tenim de nosaltres, com es veu al protagonista de la pellcula, Neo, que en escollir la pastilla que el porta dins de Matrix comena a descobrir el mn fals en el qual vivia, que els records de la seva vida eren com les idees vagues que tnia d'ell mateix, que es preguntava moltes coses que no podia creure que fossin falses, com quan pansa per la porta del restaurant i diu que en aquest lloc es mengen les millors pastes, desprs d'haver menjat una espcie de pasta blanca en la nau, que podria haver estat qualsevol tipus de menjar. Aix, les idees que tnia Neo sobre aquest mn fals, Matrix, o en cas de Plat, de la Caverna, que era on vivia la gent corrent, s a dir, on vivim nosaltres, no les hi podia creure fins que Morfeo li fa entendre tot el que passava al seu voltant.

Ens podem anar adonant que tant com en l'allegoria de la caverna que com en la pellcula Matrix, que existeixen dos mons. Un d'ells s el mn sensible, que seria un mn fals, fictici, s on viuen els presoners de la caverna, s una ombra. s aquest mn on viuen els homes comuns, s on al principi de la pellcula vivia Neo. Podem fixar-nos en l'escena de la pellcula en la qual es troben Neo i Morfeo i ha de saltar d'un gratacel a un altre amb un salt enorme i Neo, al no aconseguir-ho, cau, per sorprenentment no li ocorre absolutament gens, solament es fa una petita ferida en el llavi. s mes b una cosa fictcia, encara que en aquest cas donen un ensenyament dualista ms: el cos no pot viure sense la ment. En la pellcula es mostren moltes escenes que es poden donar com a exemple el mn sensible. L'altre mn que existeix tant en el mite com en la caverna s el mn intelligible.
68

Un mn veritable, un mn que noms pot ser captat a travs de la intelligncia, dels coneixements, de la ra. Cal adonar-se del canvi radical que existeix entre un mn i un altre. En la pellcula el mes clar exemple s la ciutat de Zion, on viuen les persones que pertanyen el mn intelligible, les nimes que ms tard serien connectades per nixer en Matrix, on, tot seguit, perdrien la memria per no acordar-se mai que van ser installats en els camps d'alimentaci de les mquines i viure una vida normal al programa de Matrix, el programa de les ombres de la caverna de Plat. Zin mai apareix en la pellcula, detall en el qual es podria deduir que, encara que no sigui visible al pblic, existeix. Igual que el mn intelligible Descartes i el problema de lo real Com hem dit ms amunt, un tema filosfic en la pellcula The Matrix s el problema de lo real. Aix ho expressa Morfeo: Qu s real? De quina manera definiries real? Si et refereixes al que pots sentir, al que pots fer olor, al que pots assaborir i veure, el real podria ser senyals elctrics interpretats pel teu cervell. Hi ha molts filsofs que s'han plantejat aquest assumpte, per sens dubte s Ren Descartis el que ms punts d'uni guarda amb la pellcula. La pregunta clau s: com distingeixo la realitat dels somnis? Descartes va viure atormentat amb aquesta qesti: Quantes vegades m'ha succet somiar de nit que estava en aquest mateix lloc, vestit, assegut al costat del foc, estant en realitat nu i ficat en el llit! D'aqu va derivar el seu dubte mtodic i aix va arribar el seu ja fams Cogito, ergo sum (Pinso, desprs existeixo). En el seu Discurs del mtode, va intentar resoldre el problema posant en dubte tot quant coneixia: Considerant que tots els pensaments que ens vnen estant desperts poden tamb ocrrer-se'ns durant el somni, sense que cap llavors
69

sigui veritable, vaig fingir que totes les coses que fins llavors havien entrat en el meu esperit no eren ms veritables que les illusions dels meus somnis. En efecte, Matrix es planteja tamb aquest dubte entre la realitat i la ficci. El paper de Descartes linterpreta Neo, a qui li atormenta la mateixa sensaci. Aix l'hi exposa al seu collega Choi en una de les primeres seqncies del film: Alguna vegada has tingut la sensaci de no saber amb seguretat si somies o ests despert? Morfeo tamb posa el dit a la llaga i li pregunta a Neo sobre aquest tema: Alguna vegada has tingut un somni, Neo, que sembls molt real? Qu ocorreria si no poguessis despertar d'aquest somni? Com distingiries el mn dels somnis de la realitat? Va pensar aquest filsof que, una vegada plantejada la hiptesi que havia estat enganyat, no podia haver estat Du qui hagus perpetrat l'engany, sin el geni maligne: Suposar, doncs, no que Du, que s la font suprema de la veritat, m'enganya, sin que cert geni o esperit maligne, no menys astut i burlador que poders, ha posat tota la seva indstria a enganyar-me (...) Per la qual cosa, amb gran cura procurar no donar crdit a cap falsedat , i preparar el meu enginy tan b contra les astcies d'aquest gran burlador, que, per molt poders que sigui, mai podr imposar-me res.
http://www.telecable.es/personales/filomatrix/lafilosofiaymatrix.html http://html.rincondelvago.com/el-mito-de-la-caverna-en-matrix.html

3.13 Efectes especials

La major part del pressupost disponiblees va emprar en la creaci d'uns efectes especials que es converteixen en el veritable protagonista del film. L'encarregada d'aquesta tasca va ser l'empresa Manex Visual Effects propietat del coordinador d'efectes visuals Jonh Gaetta. El seu major assoliment va ser crear una nova tcnica capa de rodar 12.000 fotogrames per segon. Aquesta tcnica, cridada temps mort o *bullet time, congelava una imatge a mitja acci per desprs rotar la cmera fins a un altre angle totalment diferent i seguir amb
70

el moviment de l'objecte filmat. En l'equip tcnic de Manex Visual Effects es troba Emilio Vila, un espanyol establert a Nova York que ens explica com Manex desenvolupo un programari nou: Creem les cmeres necessries en l'ordinador i amb elles executem moviments que resultarien impossibles de realitzar amb una cmera real. Creem per ordinador imatges hiperrealistes a partir de models geomtrics de l'escenari vist des de la cmera animada. A continuaci, vam sobreposar l'acci de lluita. En la seqncia de Neo esquivant les bales, noms ell i l'agent eren reals. La resta, les bales, el terrat, l'edifici, el fum, el cel i l'helicpter sn tots generats per ordinador. Amb tot aix, els germans Wachowski van concebre una pellcula que va revolucionar el mn de la cincia ficci, per tot aix no els va servir per esquivar algun que un altre escndol. Per exemple, Grant Morrison, un dibuixant de cmics, va denunciar pblicament als directors per un suposat plagi. Pel que sembla, el tema de la pellcula s'assembla sospitosament al d'una tira de cmics creada per Morrison anomenada The Invisibles, que narra les aventures d'un grup de rebels lluitant contra una fora que determina la realitat.

71

http://1986.galeon.com/productos989883.html

3.14 Distribuci
Warner Brothers Entertainment, Inc

3.15 Curiositats
- El codi Matrix est format per nombres i smbols trets del Katakana, un dels sillabaris que usa la llengua japonesa. - El telfon mbil que Morfeo envia a Neo a la seva oficina s un Nokia 8110. Aquest no existeix com a tal, ja que en el film apareix amb una tapa activa que es baixa prement un bot. El model va ser construt especialment per a la pellcula a partir d'un hbrid del Nokia 8110 amb el 7110, que si posseeix una tapa activa amb aquest sistema. - En l'escena que apareix la dona vestida de vermell durant l'entrenament de Neo, entre la multitud que els envolta es van posar bessons i trillizos perqu cres una sensaci de Deja Vu, volent donar a entendre que alguna cosa anava malament en Matrix. - Quan *Cypher est parlant amb l'agent Smith, li diu que vol ser alg important, tal vegada un actor, i que no vol recordar gens. Smith li crida Senyor Reagan. Reagan va ser un actor que va arribar a ser alg important, va ser president dels EUA de 1981 a 1989, per uns pocs anys desprs de finalitzar el seu mandat li va ser diagnosticat Alzheimer, per tant la seva memria no s la mateixa d'abans.

72

- En la lluita que t l'agent Smith amb Neo en l'estaci de metro, en una de les parets es pot apreciar l'anunci d'una cervesa mexicana cridada Sol, fent allusi a un altre film de Keanu Reeves (Johnny Mnemonic) en el qual diu en un dileg que li agrada la cervesa mexicana. Igualment, en dos de les columnes de l'estaci podem llegir to stations L i en l'altre sentit to stations W. LW sn les sigles de Larry Wachowski, un dels directors de la pellcula. Per Larry no es va oblidar de la seva esposa, a la qual fa un petit homenatge incloent la data 18-9 (9-18 en angls) i l'hora 9:18 diverses vegades al llarg del film, ja que aquesta s la seva data d'aniversari. - El nom de la companyia on Neo treballa (METACORTEX) t un significat: META- significa "transcendir, anar ms enll de la naturalesa d'una cosa", i -CORTEX es refereix a una fina capa exterior del cervell. Pel que llavors "Metacortex" seria alguna cosa aix com "transcendir les fronteres del cervell", que s el que precisament Neo fa. - Per interpretar paper de Neo, es va tenir en compte abans que a Keanu Reeves a Johnny Deep, Brad Pitt, Ewan McGregor, Tom Cruise, Leonardo Dicaprio, Will Smith i David Duchovny. Val Kilmer tamb va ser a punt d'obtenir un paper en la pellcula, per al final es van decidir per Laurence Fishburne. - En l'escena en qu es pot veure a Neo dormint davant el monitor del seu ordinador, esperant una resposta, sona pels seus auriculars la can "Dissolved Girl" de Massive Attack. La lletra diu: "Perqu sento com si hagus estat aqu abans. El teu no ets el meu salvador, per encara em resisteixo. Sento alguna cosa, que ja he sentit abans. Podria negar-ho, per encara vull ms." En allusi a tots els fets que sn a punt d'ocrrer en la vida de Neo.
73

- L'escena en la qual Morfeo li presenta a Neo els membres de la tripulaci del Nabucodonosor s exactament igual a l'escena en la qual Laurence Fishbourne presenta als membres de la tripulaci en la pellcula "Horitz final (Event Horizon)" - El color vermell a la roba de Cypher es pot deure al fet que, segons la tradici, Judes Iscariote era pl-roig. - Quan Neo est sent renyat pel seu cap per arribar tard, veiem a dos homes netejan les finestres, ells sn els germans Wachowski. - Abans del rodatge, els actors principals van invertir quatre mesos amb experts en arts marcials, per aprendre tots els moviments. El lapse va ser des d'octubre de 1997 fins a mar de 1998. - Quan Morfeo li explica qu s Matrix a Neo, utilitza la frase, "Welcome, to the desert of the real." (Benvingut al desert de lo real). La mateixa frase est extreta del llibre de Jean Baudrillard "Simulacra and Simulation"; el llibre buit on Neo amaga el seu software illegal.

http://1986.galeon.com/productos989883.html http://matrix.espaciolatino.com/curioso.htm http://tepasmas.com/curiosidades/matrix?page=0,1

3.16 La historia continua

La histria continua. La trilogia ens mostrar com Neo, el triat, aconsegueix vncer a Matrix. El rodatge de les dues ltimes pellcules es va filmar simultniament, i els ttols de les quals son "THE MATRIX RELOADED" i "THE MATRIX REVOLUTION" respectivament. En elles
74

apareixeran nous personatges que donaran una major visi del mn de Matrix. Segons va comentar Keanu Reeves a la revista Time: La primera pellcula era el naixement, la segona parlar de la vida, i la tercera se centrar en la mort A continuaci exposar breument la sinopsis de les dues pellcules i algun contratemps que van sofrir: MATRIX RELOADED Matrix va ser el naixement i Matrix Reloaded se centra en la vida. Les mquines avancen imparables cap a Zion en el seu afany per destruir a tota la humanitat i totes les naus es preparen per a la dura batalla. Neo juntament amb Morfeo i Trinity busquen el cam del triat dins de Matrix per vncer a les mquines i es troben amb dificultats inesperades: l'agent Smith ha tornat, i no solament aix, altres programes dins de Matrix intentaran acabar amb la seva missi. Mentrestant Neo s'haur d'adaptar a la vida real i a la fama de ser el triat. Matrix *Reloaded est plena de noves escenes espectaculars: combats mltiples, persecucions amb tot tipus de vehicles... totes elles realitzades amb la tcnica de Bullet- Time que tant va sorprendre en Matrix. Apareixen nous personatges com Niobe, capitana d'una altra nau i antic amor de Morfeo, i els bessons, uns ssers sanguinaris capaos de convertir-se en espectres. MATRIX REVOLUTION Matrix va ser el naixement, Reloaded s la vida i Revolutions se centrar en la mort. Transcorrer principalment al mn real i ser ms filosfica que les anteriors. Els humans defensaran Zion de l'atac de les mquines que estan disposades a acabar amb qualsevol forma humana lliure. Seran els humans capaos de defensar Zion? Qu s real i que s

75

virtual? L'ltima part de la trilogia resoldr totes les qestions i posar punt final a la saga Matrix.

http://matrix.espaciolatino.com/m2_avance.htm http://matrix.espaciolatino.com/m3_avance.htm

http://www.pasadizo.com/index.php?option=com_content&view=article&id=1202 http://1986.galeon.com/productos989883.html http://es.scribd.com/doc/511720/Fragmentos-del-guion-de-Matrix http://www.filasiete.com/making-off/matrix-parte-iii-escritura-del-guion http://www.imdb.com/title/tt0133093/ http://matrix.espaciolatino.com/continua.htm http://www.slideshare.net/maluisse/matrix-filosofia-y-cine http://aula.cepcordoba.org/revista/pdf/filosofia%20y%20cine.pdf http://www.telecable.es/personales/filomatrix/articulo.pdf http://www.telecable.es/personales/filomatrix/lafilosofiaymatrix.html http://www.fundacion-jung.com.ar/cuadernos/Matrix.htm http://www.fundacion-jung.com.ar/cuadernos/Matrix.htm http://tepasmas.com/curiosidades/matrixrev https://sites.google.com/site/trabesotericoinvestigacion/Home/matrix-1 http://www.telecable.es/personales/filomatrix/lafilosofiaymatrix.html http://cine.estamosrodando.com/filmoteca/matrix/ficha-tecnica-ampliada/ http://www.filasiete.com/making-off/matrix-parte-iii-escritura-del-guion http://matrix.espaciolatino.com/infobso.htm

http://1986.galeon.com/productos989883.html

76