Noms: Paula Pañella, Edna Camps i Maria Cardona

Curs: 4tE
 Data d’entrega: 22/03/2010
ÍNDEX

Índex................................................................... pàg. 2

1. Identifica el film

-Fitxa tècnica......................................................... pàg. 3

2. Treballa amb el film

-Tema i argument..................................................... pàg. 3

-Resum................................................................. pàg. 3

-Principals personatges................................................ pàg.4

-El director............................................................ pàg. 4

-Origen: novel·la o guió original..................................... pàg. 5

-Opinió personal........................................................ pàg.5

-Bibliografia............................................................ pàg.7

2
1. Identifica el film:

-Fitxa tècnica
Títol: La lista de Schindler
Nacionalitat: americana
Any: 1993
Durada: 195 min.
Gènere: Drama històric (biogràfic)
Guió: Steven Zaillian
Llibre original: Thomas Keneally
Actors: Liam Neeson, Ben Kingsley, Ralph Fiennes, Caroline Goodall,
Jonathan Sagall, Embeth Davidtz, Malgoscha Gebel, Shmuel Levy, Mark
Ivanir, Béatrice Macola
Direcció: steven spielberg
Producció: Universal Pictures, Amblin Entertainment
Muntatge: Michael Kahn
Música: John Williams
Vestuari: Anna B. Sheppard Ewa Skorza, Malgorzata Stefaniak, Mollie
Jones, Monika Sajko

2. Treballa amb el film

-Tema i argument (breu)

El tema d’aquesta pel·lícula és principalment una historia basada en fets
reals que va passar en el context de l’Holocaust jueu. La pel·lícula
transcorre durant la Segona Guerra Mundial quan els alemanys envaeixen
Polònia. Poc temps després de l’ocupació de la ciutat de Cracòvia apareix
Oskar Schindler, un empresari fracassat que vol començar un nou negoci.
Aquest alemany del partit nazi comença a posar-se amb contacte amb alguns
jueus, gent intel·ligent i treballadora, per posar en marxa una fàbrica i a poc
a poc va simpatitzant amb ells. La seva fàbrica s’acaba convertint en una
mena de refugi per la població jueva, ja que els treballadors essencials
tenen un mínim de seguretat. Així doncs, sense adonar-se’n acaba salvant un
miler de jueus encara a costa de la seva pròpia fortuna i imatge social.
-Resum (15 línies)
La pel·lícula conta la història d’un empresari alemany fracassat, Oskar
Shindler, que arriba a Polònia sense tenir res i aconsegueix obrir una
fàbrica amb inversors i treballadors jueus del ghetto de Cracòvia; Itzhak
Stern és el seu contable. L’objectiu principal d’Oskar és enriquir-se, però al
llarg del film veiem com Shindler es solidaritza amb els jueus, especialment

3
després de presenciar la matança que té lloc al camp de concentració per
part dels homes de la SS cap als jueus que viuen allà. Així doncs, Oskar es
transforma en un home que es preocupa pel benestar dels seus treballadors
jueus arribant a acords amb Amon, el comandant, per impedir que siguin
transportats a camps d’extermini. Ja cap al final de la pel·lícula, quan es
tanca el ghetto i obliguen els jueus a anar-se’n a Auschwitz entre d’altres
camps, on els espera una mort segura; Oskar elabora una llista amb els noms
dels afortunats que tindran la sort de sobreviure i gasta la seva fortuna
comprant-los i fins tot subornant oficials alemanys per mantenir-los en vida.

-Principals personatges (dos o tres)

Els personatges principals de la pel·lícula són Oskar Shindler (empresari
alemany), Itzhak Stern (contable jueu de la fàbrica) i Amon Goeth (el
comandant del camp).

-El director: dades biogràfiques i filmografia (reduïda)

Steven Spielberg és un director, guionista i productor americà que va
néixer l’any 1946 a Cincinnati. A causa dels trasllats laborals del seu pare,
Steven va residir en diferents estats nord-americans durant la seva
infància i adolescència. Es va formar de manera autodidàctica i va començar
a rodar “cortos” al començament dels anys seixanta. Quan va fer divuit anys
va gravar la seva primera pel·lícula. Va estudiar a California State
University però no va acabar la carrera, ja que va ser contractat per la
divisió televisiva d’Universal; va rebre el seu diploma de graduació l’any
2002.
Aquest director va ser condecorat amb l’Ordre de l’Imperi Britànic i la
National Humnities Medal.

Filmografia
Com a director

• 1964 - Firelight
• 1975 - Tiburón
• 1982 - E. T.: El extraterrestre
• 1984 - Indiana Jones y el templo maldito
• 1987 - El imperio del sol
• 1989 - Indiana Jones y la última cruzada
• 1989 - Always
• 1993 - La lista de Schindler
• 1998 - Salvar al soldado Ryan
• 2005 - La guerra de los mundos

4
 • 2008 - Indiana Jones y el Reino de la Calavera de Cristal

Com a productor

• 1985: Regreso al futuro

• 1988: En Busca del Valle Encantado 1994: Los Picapiedra
• 2005 Memorias de una geisha
• 2006: Cartas desde Iwo Jima

-Informa’t de si el film té com origen una novel·la o guió original i

busca informació sobre aquesta i el seu autor.

Aquest film està basat en la novel·la El arca de Schindler que va escriure

Thomas Keneally. Aquest escriptor australià va néixer l’any 1935 a Sidney i
va estudiar per ser sacerdot catòlic però al final ho va deixar córrer i va
acabar treballant com a professor i oficinista. A banda de les seves
primeres obres de temes catòlics, la majoria dels seus llibres succeeixen en
un context històric. També ha escrit memòries, guions y llibres de no ficció.
El llibre El arca de Schindler va tenir una gran difusió gràcies a la pel·lícula
de Steven Spielberg de la qual parlo en aquest treball.

Aquesta novel·la explica la historia d’Oskar Schindler, membre del Partit

Nazi que acaba sent un heroi. Un cop acabada la guerra Schindler salva
1.100 jueus dels camps de concentració d’Alemanya i Polònia. Va ser
guanyadora d’un premi Booker en 1982. La historia que es conta és narrada
amb gran experiència, amb les bases dels testimonis oferts pels
sobrevinents d’Estats Units, Israel i Austràlia que s’anomenen a ells
mateixos “els jueus de Shindler”. Poldek Pfefferberg va ser un supervivent
de l’holocaust i va servir d’inspiració a Keneally. És interessant comentar
que a inicis d’abril de 2009 es va publicar una noticia de que s’havien
descobert tretze pàgines de paper groguenc amb la llista dels noms i
nacionalitats dels 1100 jueus, en una biblioteca de Sidney entre les notes de
treball que havia cedit l’autor del llibre.

-Opinió personal sobre la pel·lícula: quins missatges suggereix; què

defensa; què critica; quin significat històric té; la música; relació amb
el moment històric en què es fa el film; el vocabulari; aspectes que
t’han agradat o impressionat més...
Aquesta pel·lícula parla de l’extermini de jueus durant la Segona Guerra
Mundial i ens mostra una bonica història entre tanta tragèdia, com un home
alemany del Partit Nazi va acabar salvant la vida d’un miler de jueus.
Aquesta pel·lícula mostra el millor i el pitjor de la raça humana, ja que per

5
una banda ens ensenya el drama que van haver de viure els jueus, humiliats i
executats pels alemanys i per una altra ens permet veure que entre tanta
crueltat existeix un petit punt de benvolença, un home que està disposat a
desafiar el règim i salvar les vides d’aquelles innocents persones. L’exemple
més clar que utilitza la pel·lícula per fer-nos veure els alemanys com
persones despietades és el paper del comandant Amon que mata per gust a
qualsevol que li passi pel davant, amb total indiferència i gaudeix del dolor
aliè d’aquelles persones sobre les que té un poder absolut.

Ens mostra la història des del punt de vista dels que hi van sortir perdent,
d’aquells que la van sofrir més, sense motiu aparent, només per ser el que
eren, jueus. També s’ha de dir que se’ns presenta als alemanys des d’un punt
de vista molt negatiu. Així doncs, es veu clarament que critica allò que van
fer els alemanys amb els jueus i defensa els jueus davant la injustícia que
van haver de passar, i el fet que tot i que la societat alemanya fos racista i
descriminés els jueus sempre hi havia algú que tenia un poc més de criteri i
se’n adonava que al cap i a la fi els jueus també eren persones. Tot i que al
principi, Oskar se’ns presenta com un home amb ànsies de diners i sembla un
més dels cruels alemanys, un cop ha vist amb els seus propis ulls el terror
que viuen els jueus canvia i es solidaritza amb ells.
El significat històric que té la pel·lícula és ensenyar-nos el que va passar
durant la Segona Guerra Mundial als jueus, però aquest cop atracant-nos
una mica més a la realitat i ens fa sentir la por i l’horror que van sentir els
jueus. A la pel·lícula hi ha escenes realment esgarrifoses i violentes; i ens
recorda el que no hauria de tornar a passar.
Quan a la música, des del nostre punt de vista, està molt ben elegida. Per
exemple a l’escena de la matança del ghetto, quan Shindler observa aquella
catàstrofe, la música que sona és un cor d’església cantant, creiem que
queda molt bé ja que és com una manera de suavitzar l’escena de que hi hagi
una mica de pau d’alguna manera; l’aparició d’una noia amb un abric vermell
crida l’atenció d’Oskar i també és una manera de mostrar una mica
d’esperança i innocència entre el caos i la mort; poc després Oskar reconeix
el cos mort de la noia de l’abric vermell al crematori dels cossos. La música
que s’utilitza en la part del crematori també està molt bé. Per altra banda la
música de les festes dels alemanys també és força bona, ja que és molt
adequada i fidel a l’època.

La pel·lícula que es va gravar l’any 1993 va ser dirigida per Spielberg que es
va veure interessat en el projecte quan va sortit publicat el llibre de
Thomas Keneally, el qual va rebre molt bones crítiques per l’èmfasi que

6
posava en les experiències personals de la gent, i la manera d’atrapar el
lector i dur-lo a presenciar els fets que van ocórrer a l’holocaust.

Tornant a la pel·lícula, ens sembla que el vocabulari utilitzat és molt útil, ja

que el fet que apareguin expressions o paraules alemanyes fa que
t’introdueixis més en la història i realment tinguis la impressió que estàs a
un camp de concentració dels alemanys.
La pel·lícula en general ens ha agradat molt, especialment el fet que
estigués gravada en blanc i negre. Comença amb la imatge d’un rés jueu i en
consumir-se la vela que hi ha a sobre de la taula la imatge perd color; ja cap
al final de la pel·lícula, quan apareixen “els jueus de Schindler” en
l’actualitat la pel·lícula recobra el color. Aquest fet, fa que la pel·lícula
sembli més antiga i real. El director va comentar que va elegir fer-la amb
blanc i negre perquè tots els documentals què havia vist sobre la guerra
eren així, d’aquesta manera sembla més verídica.
La pel·lícula té escenes vertaderament impactants. Per exemple quan el
comandant del camp surt al balcó i fa punteria amb els jueus com si fossin
platets. Una altra escena que ens ha impressionat ha estat quan obliguen als
jueus a pujar dins els trens i deixar l’equipatge a l’andana fent-los creure
que els l’enviaran al seu destí i després els obren les maletes i els lleven
totes les coses de valor; aquells jueus són enviats a camps d’extermini.
Com aquestes dues, hi ha moltes altres parts de la pel·lícula que són
impressionants, ja que la pel·lícula en sí és molt impactant.
Per últim, ens ha agradat molt el final de la pel·lícula, quan Shindler ha de
fugir i els jueus el van a acomiadar; Itzhak li regala un anell en nom de tots
amb una inscripció que posa: qui salva una vida, salva el món sencer.

.
-Bibliografia
http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1719.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Steven_Spielberg
http://cine.estamosrodando.com/filmoteca/la-lista-de-schindler/ficha-
tecnica-ampliada/
http://es.wikipedia.org/wiki/La_lista_de_Schindler
http://es.wikipedia.org/wiki/El_arca_de_Schindler
http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1885

7
8