LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC – CULTURA I CINEMA

El naixement d’un mitjà de comunicació de masses  EL CINEMA

BLOC 1. El cinema com a expressió artística. Entre la creació artística i el moviment

cultural. Artistes i cinema. El cinema com a obra d’art.
- L’expressionisme cinematogràfic (El gabinet del doctor Caligari, Metròpolis…)
- El neorealisme italià (El lladre de bicicletes, Il eneral della Rovere)
- El surrealisme cinematogràfic (Un gos andalús)

BLOC 2. El cinema com a espectacle: El naixement de Hollywood

- L’Star System. Els Oscars.
- Evolució i continuació: L’Actor’s Studio (E. Kazan, M. Brando, J.Dean), el declivi
de Hollywood, l’aparició de la TV…
- La cacera de bruixes i la Guerra Freda (Sol davant el perill, La llei del silenci, The
cradle will rock…)

BLOC 3. El cinema com a transmissor polític i com a reflex de la societat (el cinema
com a creador de l’imaginari col·lectiu: com influeix el cinema a la societat)
- El cinema bèl·lic i propagandístic (Primera Guerra Mundial: Sense novetat al
front, Camins de glòria...). Després de la guerra la gent té ganes de passar-s’ho
bé. Entrem als feliços anys 20. Hi ha una relaxació de la moral, dels costums.
Aproven una llei de creació, producció i distribució de l’alcohol (llei seca), no
tothom estava d’acord i apareixen sectors que volen continuar fent tot això,
proliferen les bandes de gàngsters, mafiosos que distribueixen l’alcohol de
manera il·legal (Peaky Blinders).
- La depressió americana i el crack del 29 (El raïm de la ira). Ho perden tot i es
veuen obligats a abandonar casa seva en busca d’una vida millor.
- El cinema nazi (El triomf de la voluntat i la IIGM (Casablanca). Parlarem sobre el
cinema propagandístic.
- El film com a denúncia política (l’exemple de Costa-Gavras)

Quan neix el cinema?

- Invent del cinematògraf a càrrec dels germans Lumière. El desembre de 1895
mostren L’arribada del tren i La sortida dels obrer de la fabrica. Ens trobem a
Paris al segle XIX amb els germans Lumière.
o “Todos los dies la Sociedad ordena, por así decirlo, Nuevos magos,
realiza ritus y escucha cuentos inéditos que son siempre los mismos” –
Marcel Mauss.
 Es una contradicció, perquè diu que son Nuevos y inneditos,
però després diu que son los mismos?
COMENTARI: ¿TIENEN LOS DIOSES DERECHOS HUMANOS? De Manuel Delgado
Idees principals:
- Narrar històries que sedueixin (sempre s’ha fet), lo inèdit és la maquina capaç
de produir imatge en moviment, l’aparell, la tecnologia. Si reflexionem, allò que
fa el cine es algu molt mes antic que no te res a veure amb el cinematògraf.

- Les estrelles de cinema encarnen desitjos i aspiracions del públic  IMAGINARI

COL·LECTIU

o El text parla d’idees universals, idees fortes, el segon paràgraf el podem

relacionar amb l’imaginari col·lectiu o social (ens imaginem la nostra
ment com un contenidor ple de carpetes, classificacions, l’imaginari
col·lectiu ens serveix per entendre i endreçar el mon que ens envolta;
en aquest imaginari social tots tenim idees de què es l’amor romàntic,
què és la família o la amistat ideal, aquestes classificacions ens ajuden a
entendre com son el mon i van variant, no son immutables, la idea de
amor no es la mateixa d’ara que la de fa 50 anys, ara es molt mes
heterogènia). El cinematògraf a Hollywood té tant d’èxit perquè treballa
amb aquestes idees universals, treballa amb el happy ending, amor
romàntic, la mitja taronja, etc. Es basen en aquest imaginari col·lectiu i
això fa que ens identifiquem amb la peli perquè tots aspirem a millorar i
a ser més feliços, ser millors, trobar l’amor ideal del que ens parla.
Compartim els temors, pors dels protagonistes. Normalment volem que
els enamorats acabin junts i que el mal sigui castigat, volem que la
justícia triomfi sobre el mal perquè treballa amb aquest imaginari
col·lectiu compartit que fa que nosaltres ens identifiquem amb ells.
Òbviament hi ha excepcions.

- Possibiliten experiències que la vida quotidiana no ens ofereix, ens expliquen

històries que nosaltres normalment no tenim, ja sigui històries maques com fer
veure que els fantasmes siguin reals. En definitiva, el cinema fa possible allò
que es impossible, igual que la màgia. Es per això que ens meravella... CATARSI

1. El naixement del cinema

- Cinema de cinematògraf, de la paraula grega Kiné (moviment) i grafos (imatge).
Consisteix en reproduir l’acció o el moviment.
- Passar de la imatge estàtica (fotografia) a la imatge dinàmica.
- Cinematògraf popularitzat pels germans Lumière (Auguste i Louis)
- Cinema es deu a una invenció múltiple J. M. Caparrós Lera: “La invención del
cine se debe a todos los Hombres, a la colectividad. Y como resultado de un
momento de madurez en este campo, muchos paises inventan el
 cinematógrafo. No es por tanto, un proceso aislado, producto de un genio; sinó
general”.
o El cinema no l’inventa nomes una persona sinó la col·lectivitat, cadascú
va fent coses i es va evolucionant. Els que més triomfen però son els
germans Lumière.
- S’imposa el Lumière, donat que tenien fàbrica de producció industrial i una
xarxa de clients (distribució).
- El 28 de desembre tenim la sessió inaugural al Gran Café de París, al Bulevard
dels caputxins, era la primera vegada que s’anava a veure una pel·lícula amb
molta gent (35 persones), amb entrada.
- Les primeres pel·lícules que es van projectar son La sortida dels obrer de la
fàbrica i L’arribada del tren (va causar impacte i por perquè la gent es pensava
que el tren els arrelaria).
- Al 1896 es va fer el primer film espanyol d’Eudardo Gimeno Correas “Salida de
misa de doce del Pilar ... (algu mes)

2. Evolució del cinema

- “La meravella del segle XX”
- Superada la novetat del naixement perdríem una mica l’interès, amb el canvi de
segle al cinema se li plateja un dilema: Què fer? Aportar alguna cosa nova o
desaparèixer
- Això canviarà al 1900 amb l’exposició universal de paris sortiran nous actors
que elevaran el cinema de categoria i faran una nova aportació, que serà la
ficció: capaç de tele transportar-te sense moure’t de la cadira, viatjar.

George Méliès (1861 – 1938)

- G. Méliès ho perfecciona i l’eleva de categoria
- Es el gran primer creador cinematogràfic
- Es un autor complet, perquè fa de tot: artista, escriptor, director, intèrpret,
maquillatges, vestuaris, juga amb tot. A més, les seves innovacions son (ell
venia del circ i la fira, era mag i il·lusionista) i el que fa es introduir tots aquests
nous elements en el cinema. Farà pelis com (Viatge a la lluna o Viatge a través
de l’impossible).
- A més, a nivell tècnic es pioner en moltes coses, ell fa molts efectes (trucatge
de sobreimpressió, es capaç de multiplicar la mateixa persona moltes vegades,
fent aparèixer i desaparèixer a la gent, tallant i tornant a gravar i sobreposant
les cintes fa duplicacions de persones; substitució, jocs d’escala (fer mes gran o
petit un personatges a partir de la sobreimpressió)...).
- Li copien la pel·lícula, gran èxit, però no rep diners
- Produeix molt, ha de destruir i es retira (monopoli indústria, IGM...). comença
la IGM i canvien els gustos i comença el cinema expressionista, que era més
 fosc i anava en contra del seu tipus de cinema. Altres productores i estudis
agafen més importància.
- La invención de Hugo, M. Scorsese, 2011 (fa un homenatge a George Méliès)
- El viatge a la lluna, 1902 – abandona el concepte de Lumière i la vida
quotidiana, es el cinema com a espectacle, esta orientat a la diversió i en el
viatge, fa una línia documental. Orientats a la diversió, no reprodueix la realitat,
no pretén captar allò quotidià.
- Ell fa evolucionar la continuïtat narrativa (ràcord), es a dir, va avançant la
historia, sense el pla A el B no tindria sentit, etc.

3. El cinema sonor
- Cinema mut fins 1923 phonofilm, Lee de Foster
- 1927, El cantant de jazz,
- En plena depressió econòmica, època daurada de Hollywood (comèdia,
gènere...)
- P. Leprohon “la pel·lícula perdia su caràcter agico, su poder de hechizo, puesto
que ya no se trataba de suferior, sinó de decir, de analitzar. La pelicual dejaba
de dirigirse a la imaginacion del espectador para paelar a la intel·ligència”
- Manifest del 1928 en contra del cinema sonor - diverses personalitats crearan
un manifest en contra de la sonoritat del cinema, pensaven que el cinema
sonor era més dolent. Hi havia moltes resistències perquè els actrius amb el
cinema mut se’ls donava molt be però llavors a l0hora de fer cinema sonor, no
pronunciaven bé... a més, quan parlaven els espectadors s’havien creat una
idea de com eren els actors i a l’hora de parlar no se’ls esperaven la seva veu i
quedava amb un to còmic.
- Molts fracassen per la dicció (d’altres carreres com cantants)
- Chaplin continua fins el 1940, ex: Temps moderns, 1936 – ell continuara fent
pelis mudes fins ben llarg, però a partir del 40 si que en farà de sonores.
- De la orquestra/conjunt musical (cinema mut)  BANDA SONORA (acompanya
a les pel·lícules, es diàlegs, música i efectes sonors)

*Films que tracten aquest tema: Sunset Boulevard de B. Wilder (1950) i The artist
de M. Hazanavicious (2011)

BLOC 1. El cinema com a obra d’art: L’expressionisme

Característiques:
- Moviment cultural, neix a Alemanya, principis del segle XX
- No descripció objectiva de la realitat, sinó expressió emocional, subjectiva i
personal dels sentiments de l’artista  llibertat individual (trencament artista i
món exterior) – el que fa l’artista es expressió extrema, emocional, subjectiva i
 molt personal i l’explica, es un punt de vista molt personal. Tal i com el veu
l’artista, no esta interessat en plasmar la realitat tal i com és.
- Predomina la intuïció davant la plasmació de la realitat
- Això a les arts plàstiques, es produeix una revolta en contra de la línia i del
color. Forma:
o Distorsió, exageració i revolta contra el racionalisme
o Més importància al color que a la línia (racional)
o Colors violents per mostrar solitud, amargura i vessant pessimista 
CONTEXT
 Transició del segle XIX al segle XX, s’acompanya de grans canvis i
avenços tecnològics: fotografia. Es generalitza aquest invent
perquè ja tothom pot tenir un aparell fotogràfic. I els artistes es
preocupen perquè si ja hi ha un aparell que capta la realitat,
quin sentit te que un pintor faci això igual.
 Els artistes es replantegen la funció del treball
 Es comencen a estendre les teories de la relativitat d’Einstein,
qüestionen l’objectivitat de les percepcions. El meu punt de vista
depèn de tot allò que m’envolta i em pot alterar la meva
persepsió.
 Crisi posterior al desenllaç de la IGM - clima de pessimisme,
desil·lusió... pèrdua de valors (més gestació nazisme, idea
d’autoritat i idees que es van gestant despres de la IGM)
 Com “ismes” (avantguardes) neix com a reacció a mitjà que els
envolta, vol trencar amb el passat  buscar noves realitats
(interior, irracional)
ARQUITECTURA
 Molts arquitectes combaten a la IGM i volen fugir d’aquella
realitat que no els agrada.
 Formes utòpiques, construccions experimentals, fantasioses...
modernisme
 No funcionalisme, sinó nomes formes imaginatives
CINEMA
 Pocs films, però gran repercussió (èxit de crítica i públic)
 Molts artistes expressionistes treballen per la UFA (productora
1917) d’aquí que el cinema:

 El que volen fer es donar una bona imatge a Alemanya, perquè

després de la Guerra tothom tenia una visió dolenta per la
repressió i per tots els fets ocorreguts.
  L’objectiu era renovar la societat moral i ideològicament, volien
que la resta del mon els veiessin d’una manera millor. No volen
representar fidelment la realitat, renuncien a imitar el món
exterior.

Ho han d’exagerar tot molt, la llum, l’expressivitat, el

maquillatge...

 Li posen èmfasi a evolució psicològica del personatge

 Personatges arquetips, encarnen rols socials destacant els
impulsos i passions
 Experimenten amb la il·luminació, jocs de llum i ombra per crear
atmosfera de misteri, por...
 Ho fan tot molt exagerat, els gestos, les expressions, les
diagonals...
 (falten coses)
 El gabinet del doctor Caligari, Robert Wiene, 1919
 Recreació ambient angoixós
 Decorats angulosos i geomètrics
 Misteriosos assassinats tenen lloc en un poble durant la
presència d’una fira amb un somnàmbul...
 Experiment del doctor  metàfora (veuen una metàfora amb el
seu experiment)  premonició del règim hitlerià i el terror nazi
(psiquiàtrics, violència i responsabilitat)
 Formes geomètriques, perspectiva lineal, desfragmentació

(falta lo dels vampirs)

I més monstres... el zombi
- Hi ha un gran pas entre els zombis del passat amb els actuals
- Figura llegendària procedent de regions on es practica el vudú
- Zombi: Mort (aparentment mort) ressuscitat per bruixot perquè sigui el seu
esclau, semblava mort però no ho estava, ho semblava perquè li havia donat
una toxina que si inhales es molt perillós i et baixen tant les constants del cos
que sembla que estiguis mort, sembla que no respiris però està viva. Perd
l’enteniment i és capaç de complir ordres. Esta kao
- Dues fases, amb drogues:
 o Mort
o Resurrecció
- Obres d’exploradors del XIX recopilant testimonis i possibles casos de
zombificació
- 1988, La serpiente y el arco iris de Wes Craven

El zombi al cinema (evolució)

*George A. Romero The night of the líving dead (1968)

Característiques:
- Infectats per un virus o plaga mundial
- Nombre elevat
- Objectiu: carn humana
- Constant: enfrontament entre els humans

El zombi com a metàfora: expressió de la deshumanització i del temor

1. Vivim en societats cada vegada més tecnològiques, avançades en
comunicacions: l’home és un ésser social (Aristòtil), però cada vegada,
interactuem/socialitzem menys? A causa de les tecnologies, l’home requereix
està en societat perquè funciona millor.
a. A les ciutats: sensació d’anonimat, alienació, ningú no es coneix (tot
virtual), massa uniforme i gris, tots fem el mateix com autòmats (“morts
en vida”, “som com zombis”). A les ciutats manca allò social, hi ha tanta
gent que ho fem tot ràpidament i no ens fixem en res ni ens parem a
parlar amb ningú.
 tornada a allò primitiu

2. Pors racionals i irracionals:

a. Por irracional, primària... a quelcom inevitable ii que passa sobtadament
però també pot ser real... context polític (el món tal i com el
coneixement, desaparegui... “The end of the world as we know it”)
 anys 50: por nuclear, expansió política blocs... proliferen films sobre
extraterrestres
 anys 90: terrorisme internacional
- Societat de la por: vídeo yt // espantaven a la gent amb les notícies i de la
manera que explicaven les coses
El zombi com a crítica social
- Fa un anàlisi dels conflictes i hàbits humans:
o Consumisme exacerbat (Dawn of the dead, 1978)
o Militarisme, abús de poder, culte americà a les armes i manca de diàleg
(Day of the dead, 1985)
o Lluita de classes i desigualtat social (Land of the dead, 2005)
o Crítica a la autovoracitat del periodisme audiovisual al món de la
imatge, a la insensibilitat, al voyeurisme morbós: (Diary of the dead) –
tots volem gravar i tenir registre abans d’ajudar als altres

Neorrealisme Italià
- Després de la IIGM
- Reacció al cinema italià feixista (films sobre el gran i passat imperi romà) –
s’inspira en la literatura realista i en la Itàlia de carrer
- Objectiu: representar la realitat col·lectiva i social tal i com és  no més ficció
- Ruptura amb el cinema ind.made in Hollywood perquè retrata imatges de la
realitat quotidiana. No se senten còmodes amb les comèdies simples o
musicals de Hollywood, ells estan per un altre tipus d’art, ells volen fer un
cinema que faci pensar, reflexionar, es una qüestió moral. Veiem que serà un
producte que aparexiera ara molt diferent del que es venia fnet en gran part
del mon.
- Influència marxisme, A. Gramsci: la veritat és revolucionària (per ells el monstre
es de carns i ossos i fa més por que qualsevol Dràcula o Frankenstein)
- Rosselini: “la peli que pretén fer pensar... és una qüestió moral”
- Aquesta vanguarda planteja una pregunta, un interrogant al final?
- Parla dels menys afavorits: situació econòmica i moral (frustració,
desesperació...)
- Intent d’acostar-se a una persona real, contemporània i italiana:
o Manifest 1955
- Ús d’exteriors (estudis ocupats o derruïts) i actors no professionals i anònims
(intent d’arribar a la “veritat”  el cas de Rossellini: “esquemes de guió”). El
cinema no necessita d’actors sinó de persons, homes i dones que es comportin
com son, realisme.
- Possibilita les “noves ones”

El lladre de bicicletes, (1948), Vittorio de Sica

- Mostra la Itàlia de la postguerra i una història senzilla on la “bicicleta” esdevé
un símbol de l’esperança i també del drama
- Es contempla. A l’home com a partícip d’un drama col·lectiu, inserta en una
condició comú que te la seva tragèdia, els seus problemes, així es superen els
 límits concrets de les coses individuals per construir una exposició de la societat
italiana del moment
- Sense happy ending
- Sinopsi: te una feina d’anar enganxant cartells però necessita mitjà de
transport, perquè no té, amb la seva dona empenyoren tot el que tenen de la
casa per aconseguir diners i poder comprar una bicicleta, ho aconsegueixen i
això dona alegria, mostra símbol esperança, però s’acaba transformant en
tragèdia perquè el primer dia de feina li roben. Tot i que sembli que no es res a
ell se li enfonsa tot, i el primer que fa es denunciar a la policia. Però li diuen que
no el poden ajudar perquè tenen altres coses a fer, i comença a fer coses, es
posa en barris conflictius i problemàtics per recuperar-la.

Roberto Rossellini
- Roma città aperta, 1945
o Fets reals: sacerdot capturat pels nazis per col·laborar amb la resistència
- El general de la Rovere, 1959
o Estafador que fa de mediador entre nazis i italians es fa passar per un
general de la resistència
o Ell diu que si li paguen enviarà missatges a la gent que està a la presó,
els nazis el pillen però en comptes de matar-lo fan un pacte, li diuen que
es faci passar per el general de la Roveere, que entri a la presó com si
estigues condemnat pels nazis per agafar informació del bàndol
contrari, d’altres líders de la resistència. Els nazis creuen que això pot
sortir molt bé perquè els nazis ja han capturat l’autèntic general de
Rovere però està mort, perquè l’han matat per tant, la gent es creurà
que és ell perquè no saben que està mort i no sortirà el real. A més,
tothom coneix aquest general, però no tothom sabia com era
físicament, per tant, si ell s’hi fa passar ningú sabrà quina cara feia així
que li sortirà bé.
BLOC II. EL CINEMA COM A ESPECTACLE: EL NAIXEMENT DE HOLLYWOOD

El naixement de Hollywood
- És la resposta americana al despertar europeu
- Es converteix en la industria mes potent, famosa i exitosa
- David Wark Griffith enviat per rodar un film a California (LA) es una de les
primeres persones en arribar a la costa oest per veure quines possibilitats de
fer cinema hi havia en aquella terra. Ja que la majoria es feien a NY.
o Ell està considerat el pare del cinema modern, gràcies al film es supera
el Mode de Representació Primitiu, propi dels primers films de Lumière i
neix el Mode de Representació Clàssic o Institucional, trobem el primer
pla, moviments de càmera, transicions (fossa a negre, encadentat...),
flash back, llum artificial.
- El que descobreix es estupendu:
o bon clima, grans extensions i eviten taxes Edison (patent del
kinetoscopi, per poder rodar en aquella zona, eren d’Edisson el primer q
va descobrir el cine o patentar el cine a la costa oest).
o Aquí s’hi concentraran moltes empreses
- Apareixen noves productores: Paramount (1908), Universal (1909); Fox (1915),
Warner Brothers (1918)...

L’edat d’or: El sistema d’estudis (Studio System)  molt d’èxit

Característiques:
- Té lloc una industrialització del fet cinematogràfic. Les productores veuen el
cinema com a un negoci.
- Films fets “en sèrie” (mateixos equips i treballadors - Star System). Les feien
ràpid i feien una cadena de muntatge – tenien opcions de mes calers. Tot ho
feien amb els mateixos directors, estudis, els contractes resultava difícil
mantenir independència i els actors demanaven exclusivitat. No tothom estava
content perquè era molt estricte, exclusiu... ho podien evitar aquest sistema els
que tenien bona imatge o eren coneguts. Es van unir i es van revelar contra
aquests estudis i van crear una nova productora al 1919.
- Els estudis compten amb teatres propis a tot el país, controlant així tot el
procés; producció, distribució i exhibició
- Clímax Studio System: Gone with the wind, La dilligència, Ciutadà Kane, Qué
bello es vivir, King Kong...
o Gone with the wind, Victor Fleming, 1935, acció situa durant la G
Secessió Americana (1861-1865). Relació contradictòria, entre l’amor i
 lodi que ha deixat escenes memorables. Va sobre la guerra que va
haver-hi sobre abolir l’esclavització (nord a favor, sud en contra),
guanya el Nord i s’aboleix l’esclavitud però segueix el racisme.
 Polèmica: Visio nostàlgica, idíl·lica esclavitud i relacions parella
controvertides (perquè descriuen els negres de manera
homogènia, mandrosos, servicial, com que necessiten la guia
dels blancs, no és del tot realista però això es va criticar).
 Racisme de la peli:
 traspassa la pantalla perquè una de les actrius negre
secundaries serà la primera dona negre en guanyar un
Òscar. Quan ella va anar a recollir l’oscar no es va poder
assentar amb els blancs, estaven separats.
 passen molts anys fins que un altre actor negre guanya
un Òscar.
 Ha deixat escenes memorables: pongo a dios como testigo de
que nunca voy a volver a pasar hambre.

o Ben-Hur, William Wyler, 1959 – Ben-Hur és fet presoner per un antic

amic, la única manera de de guanyar la llibertat és vèncer en les
carreres de quadrigues. Escena que van tardar 1 any en fer, 7000 extres
per donar ambient a les carreres de cavalls, més de 70 cavalls, no hi ha
efectes, tot el que es veu es real. Escena dirigida per un professional
amb els cavalls.

o Cleopatra, Joseph Mankievicz, 1963 (relació entre Juli Cesar i Cleopatra)

 Va ser tant i tant cara la pel·lícula que quasi provoca la
bancarrota de 20thCentury Fox  un dels films més cars pels
escenaris, vestuari, localitzacions...
 La Cleòpatra va fer un farol i va cobrar 1 milió de dòlars però al
final va guanyar x5 o x6 perquè el rodatge es va allargar molt, va
acabar costant més de 40 milions de dòlars. Per molts problemes
de producció, de salut. Van haver de canviar de localització
perquè a Londres es un clima molt fred i humit i per consell
mèdic.

Decadència a finals de la dècada de 1940, quan uns espectadors ja havien vist un parell
de pelis iguals, o renoves o mors, s’enfronten en un problema, el cinema és difícil que
arribi a les llars dels americans, perquè no hi havia teles que reproduïssin pelis. Aquí
arriben les superproduccions, no es el mateix una peli per la TV que per la gran
pantalla, la manera de vendre tiquets és oferir a l’espectador algú millor, la gran
pantalla, sensació d’immersió en la peli.
L’STAR SYSTEM I LES ICONES ESTÈTIQUES
- Fabricació d’estrelles  proliferen revistes sobre la vida dels artistes del
cinema
- Creen modes i desfermen passions
- Admirats i imitats pel públic mundial, exemples:
o La nòvia d’Amèrica: M. Pickford, tothom li agradava i tothom l’estimava,
el seu canon de bellesa encaixava molt bé i cau molt bé.
o Rodolfo Valentino: icona masculina “Latin Lover”, sexsymbol de la
època. La imatge que es ven no tenia gaire a veure amb l apersona en si.
Gran intèrpret i gran ballarí. Va morir i milers de persones van anar al
seu enterro i molts dels fans creaven aldarulls.
o James Dean: rebel without a cause, jove icona va morir en un accident
de xotxe, era un fanàtic de les curses però no va morir per això es grava
la seva imatge com a revel
o Marlon Brando
o Marilyn Monroe: la temptació viu a dalt, B. Wilder  en aquella època
estava sota d’unes normes molt puritanes.
 CODI HAIS i la censura (vestuari dels actors, escenes amoroses):
 Mantenir l’ètica
 La purència
 Volien allunyar l’espectador del pecat, el mal, la violència
 Tot una sèrie de normes i tabús que no es poden fingir

- L’espectador no podia veure res a la pantalla immoral que suscités la imitació (a

fer-ho), com per exemple (codi Hays): burlar-se de la llei, de la religió, no es
podia mostrar assassinats, ni escenes violentes de forma atractiva, consum
d’alcohol ni drogues, no adulteri de forma atractiva, paraulotes, cos nus,
silueta, ni treure’s les mitges, dones vestides decents, no es pot donar
importància a llit en els decorats, si apareix matrimoni en llits separats. (a
lèpoca)
o Rita Hayworth, Gilda, Charles Vidor, 1946 (streaptis de mans)

Creació d’estètiques:
- Texans
- Camisa blanca
- Jaquetes de pilots
o La pel·lícula Rebeca, Albert Hitcock va posar de moda el conjunt d’una
jaqueta de botons texana i una camisa arrapada (una rebeca). Rebeca es
un personatge mort dins la peli però es una espècie de fantasma que
assetja a la nostra protagonista.
ELS ÒSCARS
- 11 de maig de 1927, 6 personalitats de Hollywood a l’Hotel Roosvels LA, funden
l’Acadèmia d’Arts i Ciències Cinematogràfiques.
- El nom ve perquè quan van arribar les primeres estàtues una de les secretaries
la va obrir i va dir que s’assemblava al seu oncle Òscar.
- Objectiu és reconèixer la tasca de les innovacions que milloressin la industria
del cinema (premiar de manera altruista, materialista).
- Ha estat molt criticat perquè fabrica estrelles i pel·lícules però també les pot
enfonsar: pot crear joguines trencades, hi ha mota fragilitat darrera de les
estrelles.

ACTOR’S STUDIO
- Escola d’Art dramàtic a NY, fundadora Elia Kazan (noi)
- Segueix el mètode de Konstantin Stanislavsky  té gran influència i renova
l’estil dels actors
o Aquest mètode vol millorar la qualitat: reduir estrenes i fer mes assajos
però no és possible econòmicament, aleshores faran repertoris mes
profunds per tal d’elevar la dignitat professional.
o (actors) M’he de posar tan en la pell del personatge que he de ser ell,
això es fa amb la memòria sensorial (tenim un record de totes les
emocions que hem viscut) es tracta de recordar a traves de les teves
pròpies vivències.  per posar-se a la pell del personatge i poder
improvisar. (dona credibilitat a la peli)
o És difícil perquè hi ha molts sentiments i situacions que no hem viscut,
per tant en aquestes situacions en comptes del treball sensorial
(sentiments) utilitzem el treball muscular, exercicis per controlar el teu
cos.
- Marlon Brando  millor actors de la història, un dels mes llestos de la història

PEL·LÍCULES QUE FAN QUE SIGUIN ESCENES MÉS REALISTES

- On the waterfront, E. Kazan (1954).
o Escena del taxi: tothom es relaciona amb el protagonista, tothom pensa
que podria haver-ho fet millor tenir algun títol o ser algú. Pensaven que
l’escena era meravellosa perquè la gent s’identificava amb el
protagonista, això donava motivació a la gent. Això va emocionar a la
gent. Al principi l’escena havia de ser un germà disparant a l’altre tot i
que era creïble pq al guio no s’explicava la relació que tenien, el que va
fer va ser que no fos creible pel germà i així va quedar l’escena.
 o Escena del gua: li cau sense voler i improvisen les accions, fa que sigui
mes realista l’escena perquè encaixen millor les paraules del diàleg amb
els gestos i l’escena es veu més realista, creïble.
- Taxi Driver , M. Scorsese (1976).
o Mètode Konstantin Stanislavsky, fa que les persones se sentin
representades amb el protagonista que era una persona violeta i que
tenia un trauma de la guerra.
o Escena important: el guió deia que travis es mira al mirall i susurra però
no especificava quines paraules era, i després de molt assajar,
aconsegueix crear una de les frases mes famoses del cine: “Are you
talking to me? Who the hell else are you talking to? I’m the only one
here. Who the fuck do you think you’re talking to?” el veritable actor fa
créixer l’escena aportant aquestes frases (està molt dins del
personatge).

La cacera de bruixes durant la Guerra Freda

- Després de la IIGM (39-45) tindrà lloc a EUA una persecució de la gent
d’esquerres: “la cacera de bruixes”, caracteritzada per una gran histèria
anticomunista. Aquest fenomen s’emmarca dins del context de la Guerra Freda
(1945-1989) i estudiarem les seves implicacions a Hollywood.
o Cacera de bruixes: persecució d’un grup dissident, independentment
d’una culpabilitat real. No s’atenen a proves/evidències (s’oblida la
presumpció d’innocència)
- A la IIGM la Unió Soviètica i EUA van junts i lluiten contra els nazis (enemic)
quan arriba l’any 45 els derroten i s’acaba la IIGM. Una vegada acaba, EUA i US
no son aliats. Comença aleshores el que es coneix com la Guerra Freda (45-89).
No van junts perquè cadascun d’aquests països representa un model polític
diferent: EUA (capitalisme, lliure mercat, propietat privada, l’estat no fa
interferències, lliure circulació de mercaderies) en canvi la US (defensa tot està
en mans de l’estat, gran paper legislador de l’estat i la seva política és apostar
per una igualtat*). Si agafem la obra de Karl Marx, igualtat per ell vol dir
igualtat de condicions, que la gent pugui aspirar a uns mínims (alimentació,
opció de treball i estudi).- definició de la US (esquerres).
- Cadascun d’aquests dos països volen convèncer a la resta dels països del mon
que assumi el seu projecte polític, volen imposar la seva proposta ideològica a
la resta de països. Això te lloc fins el 1989 perque és quan cau el mur de Berlin i
suposa l’enfonsament de la US i els EUA queda com el bàndol guanyar.
- Entre aquests anys trobem un enfrontament no directe, no esclata. El que fan
es competir en tots els aspectes: un país fa la bomba atòmica i l’altre comença
amb l’espionatge (The americans) per posar al mateix nivell.
 o Trobem una intensíssima carrera armamentística. Situació de deliri. EUA
tenia tantes bales que podia afusellar x3 als habitants de US.
o També carrera espacial (quin es el primer país en envair un home a
l’espai o posar un satèl·lit, o a la lluna...). Això es símbol o mostra de la
teva tecnologia o modernitat.
o Es donava en tots els nivells també als esports.
Mostren que son molt avançats tecnològicament, posicionant-se com el
millor país.
- El que fan es recolzar altres guerres, recolzen altres bàndols diferents d’altres
països. Envien recursos, soldats etc.
- Tot això es fa veure, sentir a les pel·lícules, els EUA faran acusacions molt
apurades.
o Per mostrar aquest ritme de paranoia podem veure una cançó (figura
del dolent: transició del nazi al roig). Pregunta si els soviètics tenen
sentiments, perquè si en tenen vol dir que son persones com els
americans i aleshores poden arribar en un moment d’enteniment.
- Portem dècades de propaganda apocalíptica, son descrits a les pelis com
dolents, essers que no tenen sentiments, com a robots, autòmates. Aquí la
paraula igualtat ja te un altre connotativa, tots son iguals (nomes robots que
treballen pel comunisme, no estimen a ningú)  feien propaganda
apocalíptica.
o Lectures per l’examen al moodle
- Abans del 45 els dolents eren els nazis (a les pelis) i després d’aquest any el
dolent serà el soviètic.

LA CAÇA DE BRUIXES
- Al 1938 neix House Un-American Activities Committee (HUAC) això passa
perquè al 1917 hi ha la revolució bolxevic, a EUA hi ha una por al comunisme i a
la revolució perquè els bolxevics arriben al poder a Rússia. El que feien és
investigar als comunistes i dur a terme aquesta persecució. El comitè
d’activitats americanes comencen a perseguir a la gent d’esquerres però des de
quan?
o Al 1950-1956 el senador republicà, Joseph McCarthy, convoca la prensa
i fa una declaració molt sonada, afirma disposar d’una llista amb 205
noms i cognoms de membres del departament de l’estat de EUA (de
funcionaris) que treballen a la casa blanca que estan a la administració
americana i diu que aquestes 205 persones son comunistes i/o
homosexuals. Diu que son infiltrats de la casa blanca de la unió soviètica
per derrotar els EUA. Tal es el clima de por del país, que li permet a
aquest senyor iniciar una absoluta persecució de la gent d’esquerres
(es una trampa). Davant d’aquesta declaració se n’adonen que el comitè
 necessita mes llibertat per perseguir aquesta gent. Aquesta llista encara
no s’ha vist mai, mai va ser revelada, nomes va servir per iniciar aquesta
persecució.
o Perquè introdueix la categoria dels homosexuals? Aquí veiem una altra
ideologia, a part de dir que els russos no tenen sentiments, diuen que la
US era el paradís de l’amor lliure. Es creia que no existia la institució del
matrimoni o famílies (despectiu), creien que era una orgia però no es
veritat.(tiren merda)
- Tot això passa en tot el país de la EUA però nosaltres ens centrem a Hollywood.
- Aleshores començà un procés de persecucions, acusacions, delacions,
interrogatoris, condemnes, etc. Nomes que un conegut digues que tu ets
comunista era suficient per posar-te en un problema. Si havies parlat en contra
del treball infantil, estar a favor de la república espanyola... No s’apel·len a
proves reals. A qualsevol delació (delatar, chivatazo) era creïble perquè fossis
comunista. Seran perseguits. Si tenies en una parella o família comunista també
et convertia en sospitós. Això feia que entressis en una llista negre “Black
listing” i difícilment podries tornar a treballar. No perds la teva vida al mon de
Hollywood però si que ho perds tot, s’han d’exiliar, canviar de país i deixar-ho
tot endarrere. A vegades van a presó.
- Aquí tu has de provar que no ets comunista per lliurar-te de la persecució, has
de desmentir que no tens cap mena d’unió amb el partit comunista, tot i que
era legal per llei ser-ho. Aquests anys seran complicats per tota aquesta gent
perseguida. Tots els interrogatoris eren una trama, si deien que eres comunista,
o has anat a una mani, ja et jutjaven i interrogaven, si ho confirmaves, si deies
que ho assumies, el teu suplici no acaba aquí. Et demanaven noms, qui mes hi
havia en aquella assemblea, manifestació. Havien de delatar.
- Si deies que no tenies res a veure, aleshores apareixia un altre testimoni que
deia que si que t’havia vist, després t’acusaven d’haver mentit. Tenien por i
deien que no tot i que haguessin anat però com que t’enganxaven mentint
perdies la feina igualment buscaven espies de la Unió Soviètica. Hi havia
testimonis professionals que mentien expressament contractats per la FBI. Les
persones no tenien dret de demostrar res perquè amb una acusació en feien
prou. Perquè si saben que si tu delates a algú i per la feina, potser te la quedes
tu.
- La cacera de bruixes va servir per defensar la EEUU, l’americanisme i el
patriotisme, es persegueix en realitat qualsevol opinió liberal/crítica  tot es
considera una traïció al país. Resulta especialment útil per frenar el moviment
obrer a les fàbriques, les reivindicacions...
- Aconsegueixen que hi hagi tanta por que s’imposa una autocensura, es
desactiva la crítica social directament per por a parlar-ne, ja no hi ha critiques
de l’estat ni la gent parla de temes socials.
D’ON VE EL NOM DE LA CACERA DE BRUIXES?
- Origen del nom: Arthur Miller i el paral·lelisme de les persecucions, de les
dones acusades de “bruixeria” als segles anteriors.
o Un dels directors mes importants del cine americà delata a 15 persones
entre ells a Arthur Miller. Condemna a la resta però ell se salva.
Aleshores Arthur la única cosa que podia fer era partir de l’escriptura, el
seu art. Va fer una peça teatral molt important que es deia Les bruixes
de Salem, ell vol criticar allò que ha passat però no pot el nom del tio
aquest que l’ha denunciat. Aleshores descobreix un episodi a
Masachusets i d’unes noies delatades i assassinades per bruixeria, eren
dones que no feien el rol habitual que els hi tocava a l’època, van ser
perseguides i executades. Experimentaven amb plantes i substàncies.
o La persecució era habitual en molts països.
o Arthur miller va en contra del comitè americà i tindrà marrons.
- El teatre també va ser perseguit, el van censurar el govern. La obra de “Rebolt
of the Beavers” donde unos castores se revelaban contra el castor mas grande,
tachada de exaltacion del comunismo y contraria a EEUU porque al final
ganaban tot dos los castores al unirse y enfrentarse al que quieria dominar al
resto. Seguien la ideologia.
- També va pasar amb altres obres q pel títol semblaven comunistes. Created
equal, “Lo que el viento se llevo” també es pensaven que eren comunistes
perquè volia acabar amb l’esclavitud i eren idees massa progressistes.

La resposta de Hollywood
Com reaccionen els directors, actors davant de la persecució de la gent d’esquerres?
- Molts d’aquests directors, guionistes es neguen a col·laborar amb el comitè i
s’acullen a la 1a i 5a esmena de la constitució americana (la 1a diu q el ciutadà
té dret de creure i expressar el que vulguis; 5a diu que tens dret a no auto
inculpar-te ningú et pot obligar a assumir que la culpa es teva si creus que no
ets culpable).
- S. Sand (lectura moodle examen) diu que ells si que podien considerar la vida
personal però que el comitè no ho creia així perquè totes les estrelles creen
modes i influencies, son models per a resta de la societat, per molt que un
actor digui que la seva vida personal fa el que vol, te molta influencia a la
societat. Diu que t’has de comportar com ets i no com el comunisme et vol fer
ser.
o el comitè no considerava la vida personal de la gent perquè molts eren
influenciats o podien estar influenciats per la indústria cinematogràfica
comunista).
 o Si tu veies el teu actor preferit anant a una mani doncs molta gent
també volia anar i això estava prohibit al comitè.

El 24-11-1947 – els 10 de Hollywood, els millors guionistes i directors de Hollywood, es

presenten davant del comitè HUEC i es posen en perill la seva carrera i tots acaben a
presó un any perquè no volen col·laborar amb el comitè perquè no volen delatar als
seus companys.
- Hi ha molta gent que no vol col·laborar, Dalton Trumbo no es presenta a unes
qüestions tot i que sinó pot anar la seva carrera a la merda. Era un guionista
molt important, va entrar a presó per no voler delatar companys com a
comunistes però el van seguir contractant amb un pseudònim. Dalton Trumbo
aconsegueix dos Òscars amb un nom fals. Després se’l reconeix, es restaura la
seva figura.
o Ells mateixos fan un documental per parlar sobre la situació, donen la
seva opinió sobre com no fer les coses i fan una critica al comitè per la
manera de jutjar a la gent i els drets de la gent. Parlen de:
 Tothom està investigant a tothom
 Estan fent fora a tots els professors
 Tots els cinemes a favor de la guerra freda
 Eliminen els drets dels ciutadans
 Has estat mai a favor de la pau? Perquè si es així també eren
perseguits
 Qualsevol critica a la carrera armamentística també perseguits
- Associació de productors de cinema  Hotel Waldorf s’agrupen i publiquen la
Declaració Waldorf: diuen que conscientment no contractaran a cap comunista.

Comitè per la 1a esmena (1947): hi ha directors molts importants (Groucho Marx... etc
a Washington)
- La caça de bruixes no defensa l’estat sinó que representa un atac als drets
civils
- D’altres però col·laboren: W. Disney, E.Kazan... i delaten companys
- Exemples paranoia anticomunista: arriba a la lectura: censura 30.000 llibres
(Robin Hood, Espartac... per la temàtica, ex robin hood roba els rics per donar
als pobres, temàtiques comunistes, o la peli espartac, un esclau que es revolta
contra els amos, que suposa el final de la llista negre).
- Charles Chaplin (i més) s’exilien, Dalton Trumbo (guionista, un dels 10) treballa
a l’exili amb pseudònim.

Film represàlia: La salt de la terra, Herbert Biberman, 1954

- Biberman es un dels membres de Hollywood dels 10
- Actors de Nou Mèxic en vaga, per defensar el paper de la dona
 - Grans problemes durant i després del rodatge per les llistes negres,
deportacions (l’actriu principal va ser deportada a Mèxic per acusacions).
- Actualment es troba a la llibreria del Congres dels EEUU per valor

El cinema ha reflexionat sobre la cacera de bruixes a partir de 2 models:

- Exemple descriptiu:
o The craddle will rock, Tim Robins, 1999
o Good night & good luck, George Clooney, 2005
- Exemple al·legòric, metafòric: sinó anaven a la presó
o High Noon (Sol davant del perill), Fred Zinnemann, 1952
 Gionista, Carl Foreman cridat a testificar pel comitè, reconeix
que el film era una al·legoria de la seva situació personal
o Espartac, S. Kubrick, 1960 (esclau traci dels romans que organitza una
revolta 73-70 aC)
 K. Douglas pressiona perquè aparegui el nom del guionista D.
Trumbo (era dels millors de Hollywood, 2 Òscar, ell te una
segona oportunitat però no tothom la tindrà) així acaben les
llistes negres i la gent pot tornar a treballar, no es fàcil perquè
les llistes negres no s’obliden.
 Emotiva escena de solidaritat
o La llei del silenci, E. Kazan (ell es un personatge molt important pel
cinema, gracies a ell tenim alguns del millors títols del cine nord-
americà, era turc d’origen grec i de petit va arribar a EEUU).
 El film es una defensa de la delació... per alguns, és una defensa
del propi Kazan que va delatar a 15 companys.
 Ell va delatar a la gent per poder salvar la seva vida, després de
delatar els seus companys va poder fer moltes pelis bones.
 Formava part del partit comunista de jove però va quedar
desencantat i va marxar, pensava que estava ajudant a millorar
el país per això va delatar.
 A la peli Marlon Brando representa al director perquè no sabia si
delatar o no, a la peli ell es l’heroi i tu vols q delati, fa trampa
perquè els espectadors estiguin d’acord en aquesta denuncia a
la policia. No es el mateix denunciar a la màfia (peli) que els teus
propis companys (Kazan).

AMBIENT DE PARANOIA I PREUCUPACIÓ DE LA GUERRA FREDA QUE PASSA EN EL MÓN

- Tothom està amoïnat perquè es temia que una guerra nuclear pugues
començar i possiblement el món hagués quedat destruït

EL CINEMA DURANT LA GUERRA FREDA:

1. LA CIENCIA FICCIÓ
La ciència ficció treballa amb les pors racionals i irracionals a través de la
metàfora. Por a que tot canviï o que empitjori. Podem parlar d’una invasió
extraterrestre (però en realitat el que existeix es la por a una invasió/atac
comunista que acabi amb “l’american way of life”). La destrucció del nostre
mon per extraterrestres recolliria la por a la destrucció del mon per una guerra
nuclear i per l’amenaça comunista. La URSS compta amb arsenal atòmic des del
1949.

Línia oficial al cinema: l’objectiu es inculcar a l’espectador la consciència de

perill que representa la URSS – proliferen films ciència ficció i espionatge
(enemics invisibles i visibles). L’amenaça es supera amb patriotisme i vigilància,
amb ciutadans exemplars.

Pel·lícules sobre extraterrestres:

El pànic a la invasió i a la guerra porta una eclosió de films mostrant la gran
potència armamentistica del país per combatre’ls així com dels seus perills.
L’amenaça atòmica i la radioactivitat es traduïa en monstres/sers estranys.

La invasió dels lladres de cossos, Don Siegel (1956). Un metge descobreix

canvis en el comportament dels veïns, no semblen ells, estan posseïts? Donat
que no tenen sentiments, son com autòmats.
o Jocs de paraules: canvies el significat de la paraula igualtat per quelcom
perjoratiu (Igualtat entesa com a mateixes oportunitats per a totgom o
com a automatització de la societat?) – en el film igualtat és vista de
manera negativa, no com el comunisme q era positiu. Per als
protagonistes, la igualtat suposa un estat sense emocions, com si fossin
robots. “donde seran todos iguales, automatas, sin fe, sin ambición, siin
deseos”.
o Aquests films expressen l’angoixa i la por a l’altre (la URSS),basada en
propaganda irracional i anticomunista.
o Metàfora: no adormir-se, els protagonistes han d’estar sempre atents,
vigilant davant l’espionatge i la infiltració comunista.

Els invasors de Mart, William Cameron Menzies (1953)

Un nen veu caure un meteorit, el pare acudeixi es transforma en un ésser fred i
inhumà. Fan servir implants cerebrals per controlar-ho tot. Feien perquè la gent
estigues cagada, es penses que els envairien, feien propaganda anticomunista a
traves de la por. Metàfora: rentat de cervell que feien els comunistes als
americans, sempre causant por a la gent perquè no seguessin comunistes.
PEL·LÍCULES ANTICOMUNISTES (no són ciència ficció)
Perfil del comunista: intel·lectuals (com si fos negatiu), cometen sabotatges,
terrorisme, crims de tota mena.

Exemples de films: I married a communist (1949),

El meu fill John (1952)  el pare descobreix que el seu fill té
pensaments comunistes gràcies a un professor i això ho ha de denunciar
 el que demostren aquestes és que la pàtria i el capitalisme va per
sobre qualsevol amor i família.

3. Films crítics amb la Guerra Freda, no nomes son anticomunistes, també son
crítiques contra les armes, contra la bogeria entre els dos bàndols, son critiques
amb els dos bàndols no només amb un (ciència ficció i no ciència ficció)

a. Ultimàtum a la terra, Robert Wise (1951). Tracta la història d’un

extraterreste de forma humana que va acompanyat d’una nau que
l’acompanya i d’un humà. Ell proposa un ultimàtum ates als líders
polítics: han d’aturar la carrera de les armes, perquè sinó aquests
extraterrestres destruiran el planeta terra. Aquest missatge ningú els fa
gaire cas però a mesura que avança la peli es va veient la capacitat del
robot gegant. Es una peli que presenta una novetat, critica que els dos
bàndols estiguin competint tota l’estona. Es una peli que ha passat a
formar part de la cultura popular perquè crea una frase totalment
inventada Klaatu barada nikto que tenen un pes fonamental, es una
espècie de codi que desactiva el robot gegant. Tot i que son inventades
forma part de moltes pelis i han aparegut a cartells i altres pel·lícules
(ex: star wars).

b. Amb la mort als talons, Alfred Hitchcock (1959). El personatge Roger O.

Thornhill (es un publicista que viu a NY i abandona les seves oficines, va
de camí a una reunió que es un hall amb molta gent, soroll) just quan
esta aquesta reunió s’enrecorda que li havia dit a la seva mare na
informació. Just en aquella reunió aixeca la mà per demanar un telèfon
per parlar amb la seva mami. Just en aquell moment arriben en aquest
hall unes persones que demanen per George i ell es just quan aixeca la
mà i es aquí quan es confós per un agent doble, espia (George Kaplan).
En aquest moment el segresten, l’interroguen i casi l’assassinen, al
principi es pensa que es broma però després se’n dona compte de que
no, que van enserio, tota la peli intenta saber qui es en George aquest.
El missatge que volia donar és que els dos bàndols son molt perillosos i
 que la guerra freda és molt perillosa i que s’ha de rebaixar la
conflictivitat.
i. Al principi de la peli diuen molt el seu nom pq la gent sàpiga que
ell es en Roger O Thornill i no pas l’altre que busquen.

c. Telèfon vermell volem cap a Moscou, Stanley Kubrick (1964). Un

general ordena un atac nuclear sorpesa dela URSS, creu que
contaminen l’aiguam teories conspiració-paranoia, el nostre personatge
només beu alcohol i aigua de la pluja. Comitè de crisi per aturar-ho, el
personatge és capaç d’ell sol activar el pla R, que es activar les bombes
atòmiques, quan saben això es truca directament a la URSS  del
president nord-americà al Dimitri (alcohòlic president de Rússia).
L’assessor president (científic i nazi)  doctor strangelove, hi veu un
costat positiu a la bomba.
Metàfora: crítica a la incompetència política de l’època

RECONSILIACIÓ DELS BLOCS:

Al 1985 hi ha signes de col·lapse i esgotament del bloc soviètic, es veia que no podia
competir a nivell de tecnologia i armament.
- Transició al cinema dels “dolents”, ja no son soviètics sinó espies xinesos,
àrabs...
- Des de Rússia amb amor (1963) canvi ideològic – substitueixen els russos per
l’agència Spectra.
- URSS vista com a dona submisa, seductora, cau davant del masculí
- El 1989 cau el mur de Berlín per l’enfonsament i col·lapse de la Unió Soviètica i
la URSS desapareix formalmen el 1991

Falta una peli i dues primeres diapos nou tema

BLOC III. EL CINEMA COM A TRANSMISSOR POLÍTIC I COM A REFLEX DE LA SOCIETAT

L’espectador crític
- Cadascú posseeix pròpia formació ideologia ja que des de petit ens relacionem i
anem rebent imputs externs d’informacio i d’aquesta forma creem una
ideologia pròpia. Aleshores dialogar amb el film per enriquirsnos apreciant i
disingint valors estètics i ètics.
- Falten coses
 - No hi ha estètica sense ètica  s’ha de ser crític a l’hora de valorar una
pel·lícula perquè no podem ferir els principis humans amb una peli, les pelis
també ens han de servir per educarnos i ens ensenyen valors, hem de mantenir
una ètica ales pelis no nomes l’estètica. Al cine hi ha d’haver una ètica
acompanyada d’una estètica.

El cinema bèl·lic: Primera Guerra Mundial

Representacions de la guerra
- Positiva, bucòlica, amable i patriòtica  son conflictes justos
- Negativa: avantguardes, cinema sonor, literatura popular  primers films
pacifistes

Comencen a aparèixer pel·lícules en contra de la guerra, humanistes:

Sense novetat al front (1930), L: Milestrone (1979 TV), D. Mann

- Il·lusió  decepció
- Primer film que abandona imatge romàntica  prohibida pels nazis

Senderos de Gloria (1957), Stanley Kubcrick

- Sinopsis: es centra en el bàndol francès, els nostres protagonistes son soldats,
generals, coronels francesos, tot i que parlen en anglès. Es un fet habitual al
cinema. En aquesta pel·lícula el nostra prota es el mateix que Espartac, es el
coronel i li proposen una missió pràcticament impossible, suïcida. Consisteix en
que els seus homes hauran de fer-se amb el control d’un territori que es la
colina de les formigues. Ell adverteix als seus superiors que es molt difícil, tot i
així l’insisteixen tant que es veu obligat a enviar als seus homes a aquest lloc.
Però ni tan sols son capaços de sortir de la trinxeres, cauen fulminats. Ell esta
fulminat i no pot veuen que no els seus homes no puguin sortir, tant
s’emprenya que pren dues decisions: demana a l’artilleria francesa que
bombardegen als soldats francesos perquè surtin de la trinxera i quan acaba
aquest episodi demana que es castigui de manera exemplar i se’ls enviï a un
consell de guerra perquè siguin executats, en mode d’exemple, els acusa de
covardia.

- Stanley Kubrick: Es una declaració d’intensions el que ens mostra el director, els
veurem discutint, el que han de fer els homes. Els rodeja un luxe i elegància,
estant en un salo ple de miralls, estil rococó, ens recorda al Palau de Versalles.
Tota aquesta elegància contrastarà amb l’horror, foscor de les trinxeres.
 - Es veuen molt pocs soldats enemics perquè ell dirigeix tota la seva ira cap als
seus propis alts càrrecs que estan disposats a enviar-los a una guerra sense
sentit, impossible, kamikaze per aconseguir un mèrit professional. Es veuen
molts pocs alemanys, perquè ells no son el propi enemic pel director.

- Converteix IGM en una guerra de classes: els enemics no vesteixen un uniforme

diferent, sinó que son els propis alts càrrecs  comandants que fan morir els
seus soldats, els sacrifiquen per ascendir i consolidar prestigi... va ser censurada
a França:
o Mostra l’autèntica natura de la guerra, no més maquillatges
nacionalistes (infern, soroll, fum, morts...)
o L’altre al cinema: enemic = cúmul de bèsties, borratxos i bàrbars

- Conceptes:
o Shell Shocked (estres posttraumàtic): quan passes per una experiència
molt negativa et passa factura. Els símptomes son molt variats. Els
coronels deien que era covardia i que no existia.
o No Man’s land (tierra de nadie): fa referencia a l’espai entre dues
trinxeres, entre la teva pròpia i l’enemiga, pot ser uns km o pocs metres.
Travessar el no man’s land s’ha descrit com l’infern a la terra, esta ple
de morts, filferros i cràters.

- Coses que diuen els soldats:

o Leche en lugar de sangre
o Escoría
o Jauria de perros
o Esplendor, mujeres de maravilla
o Todo ha ido muy bien (no es sórdido)
o Molta deshumanintzacio a la peli, en el bàndol contrari, perquè no
tinguin por a matar. Aquesta noia ja no es un enemic, ni deshumanitzat
sinó que podria ser la seva família, gracies a la cançó que canta, el canvi
que experimenta el coronel de fora, al principi està disgustat perquè
s’ha de tornar al front però al final diu que els hi deixi una mica mes. El
missatge que ens vol donar el director és que encara no esta tot perdut
es pot aconseguir alguna cosa. (la dona que surt es la companya de S.
Kubrick). Es un final bell i estètic, pildora d’esperança. La noia desperta
aquesta part dels soldats, que no tot esta perdut.

Stanley Kubrick
Director nord-americà, va filmar 13 pel·lícules, algunes de les més importants són:
- Paths of glory
 - Sparthacus
- Lolita
- Dr. Strangelove or how i learned to Love...
- 2001, odissea a l’espai
- Clockwork Orange
- El resplendor
- La chaqueta metàl·lica
- Eyes wide shut

Els feliços anys 20

- Període de prosperitat econòmica EEUU
- Gran optimisme
- La llei seca (1919-1933). Estaven en contra de la producció, distribució i
consumició d’alcohol. Van fer manifestacions en contra de les manifestacions
“we want beer”. No beer no war. Veiem una gran demanda de begudes
alcohòliques, vindrà la màfia, els gàngsters que es dediques a produir
il·legalment i distribuir l’alcohol (peaky blinders).
o Els gàngsters es queden al cinema i proliferen. Tenen una doble cara.
Donen una resposta i una sortida a aquesta població, tot i ser criminals,
com que venen a resoldre aquest problema, seran vistos positivament.
La casa museu a Chicago hi ha gent que es fa fotos com si fossin
gàngsters.

- Peli d’exemple d’aquesta llei: La comèdia perfecte, Billy Wilder (nord-americà

amb origen austríac que abandona el seu país amb l’ascens de hilter donat que
era jueu, va guanyar 5 òscars).
o Assassinat de la màfia d’alcapone, es coneix com l’amasacre de st
valentin. Dos musics presencien aquest assassinat i es disfressen de
noies perquè seran perseguits. Entren a un grup de musica femení, on hi
ha la Marilyn Monroe. Per referir-se a l’alcohol parlen com si fos un
cafè. Hi ha un local clandestí que arriba l’alcohol a traves d’un cotxe
fúnebre. La policia s’entera i un d’ells s’endinsa en aquest local, hi ha
una persecució policial.
o La pel·lícula va ser molt fort perquè va ser una revolució, feia d’una peli
d’assessinats una comèdia. Molta gent va flipar.

El mafiós al cinema: característiques

1. Elegant, simpàtic, rodejat de luxe i adulat per mitjans de comunicació:
a. Goodfellas, Martin Scorsese
2. Extremadament violent. La violència és quelcom quotidià, integrat en la vida
diària.
 a. Uno de los nuestros: moment que els personatges son capaços de
passar de la violència radical a allò més banal, tenen la capacitat de
passar d’un extrem a un altre.
b. Els intocables, Brian de Palma
c. Scarface, Brian de Palma
3. Proveïdor d’allò que manca: alcohol... o fins i tot, feina i protecció.
a. Els padrins, Francis Ford Coppola

Nazisme i cinema
- Per primer cop, un sistema polític amb ajuda tecnològica decidia qui devia i no
devia habitar aquest planeta de manera planificada i organitzada. Com
comença i com va ser possible?
1. Adaptació a la

El gran dictador, Charles Chaplin (1940)

- Mostra com ala massa és fàcilment manipulable, l’acaben aplaudint
- Quan l’eix nazi era ben fort, Chaplin ridixulitza i es mofa dels dictadors
- Exemple d’ètica i estètica (a diferencia del film El triomf de la voluntat)
- Exemple de censura a Espanya fins 1975

En tots els conflictes hi ha un grau de deshumanització ja que s compara als jueus a les
rates, cucs... a part d’insultar-los o desprestigiar-los estem deshumanitzant. Seran
assimilats a bolets. Qualsevol cosa que pot fer mal. Les rates és un animal que
acostuma a causar repulsa. Per això la peli aquella que ens va posar de la tia alemanya
es tan bonic el final perquè enemics empatitzen i se senten identificats els soldats
francesos amb la noia alemanya.

4. Antisemitisme eliminador
Històricament, als darrers