HISTÒRIA DEL CINEMA

MANUALS:
1. GUBERN, R: Historia del cine, edició 1979/2014
2. Historia general del cine, Cátedra
3. CASETTI, F.-CHIO, F.: Cómo analizar un film, Paidós, Barcelona, 1991

15/ 11 → Primer exàmen. 2 p. : anàlisi dun fragment de pel·lícula, comentari d'una imatge o d'un
text

20/12 → 2n exàmen. 4,5 p. : exàmen amb llibres i apunts. Tema transversal construït a partir dels
materials disposats. Exposar el projecte d'un tema per punts
→ Ressenya d'una activitat cinematogràfica, 0,5 p. Exposició sobre cinema, visita comentada
de un festival, acte cinem. Amb roda de premsa, museu...
Entregar per mail PDF

Treballs: 26 de Gener. 26/10 ultim dia per a presentar proposta

1) Compendi bibliogràfic: Escollir un tema i buscar tota la bibliografia possible sobre aquest. Fer un
comentari de 5-6 línies
2) Ressenya crítica d'un llibre, 1,5 p. Es pot fer de “El tragaluz de lo infinito” o dels 6 primers
volums de la “Historia general del cine” de Cátedra
3) Aquests dos es poden substituïr per un altre treball: Màxim 10 pàg. Es pot fer de tres temes:
1. iniciació a l'investigació
2. Guió per un a mitjà de comunicació
3. Projecte de classe (inventar-se una classe)

20/09/16

TEMA 1: INTRODUCCIO

L'estudi del fet cinematogràfic

El cinema és multidisciplinari. Hi intervenen molts factors, com la sociologia, no només és la
pel·licula, l'actor, el director...sinó la projecció d'aquest producte cinematogràfic
Aspectes que intervenen en aquest factor:

– Sociològics → CampusV esquema CONRAD SON

– Cinema agafat com a font documental. Ambientat en una època determinada, permet
informar a la gent sobre els costums de l'època. Es un reflex de l'època, enfocament
antropològic: Hàbits socials, mortuoris, rituals...
– Cinema i política. Relació determinant per a l'estètica de les películes. EX: Senador
Mc.Arthy, promotor de la caça de bruixes als EUA. Aquestes intervencions dels poders
fàctics poden venir de moltes maneres: a)Censura, b) proteccionisme: econòmic, donant
diners extra a certes películes segons els valors transmesos
– Cinema és un producte, una indústria. Pensat per a l'exhibició pública o privada. Això
condiciona els diferents tipus de consum: Hàbits d'oci, Sales(diferents tipus), evolució de
la manera d'emetres.Aquests canvis es relacionen amb la societat. El cinema neix pel pas
de la societat rural (no té horaris) a la industrial, i els obrers ja tenen més temps lliure, e
 qual no tots volen dedicar a anar al bar. A causa d'això el cinema s'institucionalitza poc a
poc com a hàbit d'oci. També és notable l'evolució de l'arquitectura de les sales
cinematogràfiques, evolució de l'indústria laboral de l'acústica.
El consum genera el terme “subproducte cinematogràfic”, que deriva d'una pel·lícula
original. Aquests solen generar col·leccionisme, grups socials determinats...en definitiva,
tot un moviment social. EX: Rebecca, Hitchcock, 1949. Té un cartell d'estrena diferent a
cada país, segons al públic al que anava dirigit en cada pas i els patrons d'estètica.
El cinema també serveix de reclam per a moltes coses degut a la seva popularitat, i més
en la societat de consum que vivim. Serveix d'inspiració per la creació de nous
subproductes, manifestacions artístiques...
– Estudis de recepció: S'investiga com un públic recorda i ha rebut una determinada
pel·lícula. Ex: 1895, primera pelicula dels Lumière, experiència molt xocant de la gent
de l'epoca. /També s'estuia l'opinió de crítics, cineastes, festivals...
– Tècnics
– Materials. Els materials fets servits anteriorment per fabricar films es deterioren amb el
temps i son altament inflamables, per això cal restaurar-los i preservar-los. La
restauració cinematogràfica és una disciplina que ha variat molt amb el temps, abans
s'actuava directament sobre el film.
– Conservació
– Formats
– Restauració
– Tecnologia → Joguines; Experiments; Instal·lacions.. Precinema, els primers pioners
crearen bases tècniques que han permès el desenvolupament posterior. La tecnologia és
inherent al cinema, sense els aspectes tècnics no hi hauria audiovisual. Aquesta tecn. Ha
tingut revolucions importants. Els diferents professionals han utilitzat sempre tècniques
pròpies
– Rodatge: Guió, fotografia, vestuari, maquillatge, il·luminació, efectes especials...
– Postproducció: Tècniques diverses: Sonorització, muntatge, FX... L'animació NO és un
gènere, sinó una tècnica
– Interpretació: Mètodes (Stanislavsky, James Dean..)
– Econòmics → Organització: És necessita d'unes infraestructures de producció i explotació
per poder sobreviure
– Relacions laborals: Legislació, sindicats, sistemes de producció..
– Distribució del treball: Legislació, sindicats, especialització, estudis...
– Finançament: Estat, industria, autor, propaganda. La indústria es finança de multuples
maneres (subvencions, sponsors, taquilla..) I també existeixen vehicles de difusió i
reconeixement, com els festivals i les revistes professionals. Gràcies a la tecnologia hi ha
industries emergents que han sorgit gràcies a aquesta difusió i a que la producció avui es
mes accessible.
– Formació: Estatal/privada. Es creen mitjans de formació que sovint nodreixen i són
nodrits per a la pròpia indústria.
– Estètics:
– L'autoria: L'etern dilema: Treball de director o treball d'equip?
El cinema és forma, no és fons. Exemples: Monòlegs de Hamlet en cinc diferents
films. El to que cada actor posa al mateix soliloqui es el que diferencia principalment les
interpretacions
1) 1948: Sir Lawrence Olivier, clara teatralitat; b&w, entre melancòlic i seré
2) 1964:Grigori Kosintzev. Esteticisme marcat, b&w, interpretació serena
3) 1990: Zefirelli el situa en una cripta, en clarobscurs. En color, Mel Gibson, molt més
intens
4)1996: Kenneth Branagh situa l'iluminació en clau alta, (molta llum) Diferent a les
 anteriors, molt fidel a la novela; Hamlet amenaçador
5) 2000: Michael Almereyda, ambientada en el 2000, Hamlet es un directiu d'empresa,
el monòleg està gravat en un videoclub, l'interpreta Ethan Hawke, depressiu.
– Directors
– Guionistes
– Compositors
– Anàlisi fílmic, Contextual i no contextual: Fixar-se en la forma en si de tots els films,
no només en l'argument. En tot el que comporta. És molt important contextualitzar
– Relació amb altres arts: Col·laboradors. El cinema a vegades és art, però sempre és
indústria. Sovint trobem col·laboradors d'excepció. Ex: Destino
– Estètica del film: Pensament, filosofia; Individualitats...

– “Icaa” Base de dades del “Ministerio de Educación, cultura y deporte” → Es pot buscar per
localitats les pelis que s'han rodat allà, tant les que ja s'han estrenat com les que no
– IMDb → S'ha de prendre amb certa prudència, tothom hi pot aportar dades. Errors
considerables.

27/09/16

1. EL PRECINEMA
A LA RECERCA DEL MOVIMENT

Les primeres històries del cinema estaven fetes en contraposició al cine acadèmic.
Plató – institucionalitza les obres, en un context quotidià, però per això no el podem considerar com
a primer “projectador”, ell no té afan de crear moviment (llibre s.VII República); El mateix passa
amb les ombres projectades a les ombres d'altamira, o les projeccions d'ombres xineses.

Els primers acadèmics del cinema s'identifiquen amb aquest precedent per buscar reconeixement;
Avui en dia es busquen alguns més inmediats, hi ha varies inquietuds que sorgeixen al s.XIX:
-La primera, la recerca de la captació de la realitat. No és nova del s.XIX, ja es volia captar
moviment, però es nova la voluntat de calcar la realitat;
-La segona, captar el moviment: Dóna peu a la creació de fotografies seriades (descomposició d'un
moviment en diverses fotos); Esperit cientifista; Esperit mecanicista de la revolució industrial i
la seva aplicació a l'espectacle visual, que es tradueix en la invenció de determinat maquinari
destinat a aquest espectacle públic.

-LA INVENCIÓ DE LA FOTOGRAFIA-

Precedent → La càmara obscura, invenció de Da Vinci. Consisteix en un cubicle fosc, tancat per
dins, que conté un forat pel qual es filtra la llum i projecta una imatge a sobre una tela trasllúcida
que conte el cubicle
Invenció de la fotografia (tal i com la coneixem avui) → Joseph Nicephore, 1816. Utilitza una
placa de metall per fer un heliògraf, primeres fotos primitives. Les de 1826, més modernes, son
imatges impreses sobre una placa d'estany impregnada de betum de Judea, considerada la primera
foto moderna, que va trigar 10 hores en revelarse. Té diversos problemes: La òptica i l'emulsió,
mala definició. Per aconseguir posteriorment la foto seriada, s'haurà de reformar el temps
d'exposició, masssa prolongada.
Qui va perfeccionar la nitidesa, i poc a poc el temps d'exposició, fou Louis Mande DAGUERRE,
inventor del daguerrotip, 1839. A part de per la qualitat, i la reducció en 15 min del temps
d'exposició, es diferencien les fotos d'un i l'altre per l'explotació comercial del seu invent, que va fer
públic. Es va extendre ràpidament, arriba al mateix any a territori català, moment en el qual està de
moda el daguerrotip mortuari. Per a fer un retrat en aquell moment, la persona estava asseguda amb
una cadira provista de subjeccions per al cap i els braços per tal que el retratat no és moguès durant
l'exposició.

Faltava, per això, la instantaneïtat fotogràfica: Un dels primers en aconseguir-ho fou Richard L.
Maddox al 1871, amb un temps d'exposició instantani; el 1879, el metge català Jaume Ferran i Clua
també aconsegueix aquest fet, amb el propòsit de fotografiar les bacteries vives, i publicà un escrit
al respecte.

El primer en aconseguir dividir el moviment en fotografies seriades fou el britànic Eadweard

Muybridge. Ell estudià fotografia als EUA. Segons fonts, el governador de California al 72
contracta a Muybridge amb el propòsit de demostrar que durant una cursa de cavalls, en un moment
determinat, l'animal no tenia cap peu a terra, i volia captar-ho d'alguna manera. Ho va aconseguir al
78, després de llargues investigacions. Va posar 24 càmeres una darrere de l'altre en un hipòdrom,
aconseguint descomposar el moviment de totes les fotos, per després ajuntar-lo.
Després d'això, Muybridge va dedicar-se a estudiar la locomoció animal, treball que va interessar
molt als científics d'arreu. Anys més tard va emprar aquest mètode per il·lustrar dibuixos en
moviment
Pierre-Jules-Cesar Jansen, astronòm que inventa al 1873 el revòlver astronòmic per tal de captar el
moviment de Venus passant per davant el Sol. Consistia en un telescòpi amb una placa fotogràfica
circular.
Això va ser perfeccionat pel fisiòleg Etienne Jules Marey el 1882, que va inventar el fusell
fotogràfic, un aparell que contenia un rollo i podia captar 12 imatges en un cop.
George Eastman començà a fer proves amb el celul·loide

28/09

-LA FOTOGRAFIA SERIADA-

Etienne-Jules Marey:
Agafa fotos seriades i les ajunta, amb l'objectiu principal de capturar el moviment. Possible
inspirador de Duchamp i d'alguna tècnica d'efectes especials visuals = Interdisciplinarietat (lligar
disciplines artístiques). No se sap si aquest objectiu era només científic o també artístic, en tot cas,
el podem considerar el primer artista abstracte
• 1886: primer film fet de nitrat de cel·lulosa, inventat per Hannibal Goldwin.
• 1888: Eastman registra la marca Kodak i funda la Kodak Company i integra a la seva
càmera rollo de pel·lícula,
• 1889: George Eastman comença a comercialitzar amb el cel·luloide(rèplica de l'invent de
Goldwin) cambiant el carret de paper per aquest últim. “Años más tarde elimina la
incomodidad de tener que devolver la cámara entera, al comenzar la comercialización de un
carrete protegido que permite su colocación y extracción a la luz del día.”
• 1892: Ja es un material fabricat, popular, es fa servir correntment. Que la càmera ja vingui
integrada amb els carrets i es pugui comercialitxar fàcilment suposarà la popularització de la
fotografgia. Tenim llavors un suport que ens permet captar imatges en moviment i
reproduir-los després.

Cientifisme:
– Precedents: La persistència de la visió – capacitat de la retina per a retenir una imatge o un
objecte durant mig segon – (Nollry, Newton, Roget...) Aconsegueixen crear el blanc des de
0 en un film → disc de Newton.
– Estroboscòpia → joguina inventada per un abàd francés que aconsegueix crear una espècie
de baldufa/prisme amb diferents colors que es barregen quan es fan girar
 – Efecte Phi → la mateixa sensació que la percepció visual, però diuen que el que conserva
la imatge no és la retina sinó el cervell (Wertheimer,1912)
Aquest cientifisme no està només en la ciència, també el trobem a la literatura, ex: Jules Verne,
Artur Conan Doyle, Sherlock Holmes → també s'apliquen mètodes científics i d'investigació. Tot i
ser una novela de ficció, el substrat científic és evident.
“Les imatges passades a 24-16 per segon fan que tinguem sensació de moviment” → Plateau. Si
fem menys de 16 imatges per segon, el fragment en negre disposat entre les dues imatges és vista
pel cervell i no es percep el moviment. La velocitat comú al cinema mut era entre 16 i 18 imatges
per segon, va ser amb l'arribada del sonor quan es van fer servir 24 imatges per segon

Esperit mecanicista

Totes les investigacions d'aquest fenòmen van donar fruit a una sèrie de joguines que es poden
dividir en 2 famílies:
• Visió individual:
◦ Taumàtrop (1825) → John Ariton, París. Fusió de 2 imatges en una placa rodona que es
fa girar mitjançant dues cordes a l'extrem d'aquesta, creant una il·lusió òptica de que
s'arriben a superposar sent una sola. Ex: Ocell dins una gàbia, il·lusió.
◦ Fenaquitiscop (1832) → Plateau, comença a comercialitzar la seva joguina per
demostrar la seva teoria de la visió. Primera joguina òptica d'èxit comercial. Resultats
molt espectaculars i i nnovadors per a l'època. Ex: Granota antropomòrfica, iconografia
recurrent, vinculada a l'esperit científic.
◦ Zootrop (1832) → William-George Horner. Màquina astrotoscòpica que consisteix en
una espècie de tambor amb imatges seriades a dins, la qual es fa girar per crear l'efecte
de moviment. Superà amb escreix al fenaquitiscop. El públic infantil era el més proper a
usar-lo, i les animacions anaven especialment dirigides a les classes benestants.
• Visió col·lectiva: Aparells de projecció. Precedents del cinema
◦ Ombres xinesques, espectacle que arriba a Europa el s.XVIII = voluntat de congregar a
un col·lectiu en una sala a les fosques i explicar una història → part social, molt
important.
L'aparell de projecció més popular de tota Europa fou la llanterna màgica d'Athanasius
Kircher, descrit en un llibre publicat per ell. Era un projector de diapositives que
comptava amb una càmera obscura amb un punt de llum interior, una sortida de fums,
una lent i un dispositiu que permet passar-hi imatges transparents, que es projecten a una
paret: imatge estàtica.

4/10
Esperit mecanicista: Aparells de projecció.

– La llanterna màgica és utilitzada ja al s.XVII pels firers ambulants per a projectar

determinades imatges, gags, il·lusió de moviment; Sorgeix també la figura del llanternista,
personatge que feia les projeccions mentre feia de narrador de les diferents histories. El
vidre de llanterna era bastant variat, es feia primer artesanalment, però posteriorment es va
dur a terme a les fàbriques.
– L'aparell es va anar modificant i millorant, posteriorment se li va afegir una altre llanterna,
per tal de projectar més llum, que permetia una sèrie d'efectes especials, que al públic de
mitjans del s.XIX els impactava.
– Il·lusió de moviment: precedent del cinema d'animació. Sofisticació progressiva dels
aparells per a millorar aquesta il·lusió.
– Motius animals, gags còmics, fantasmagories → Aquestes últimes eren l'invent d'Étienne
Gaspard Robert “Robertson”, 1790. Ell va crear un espectacle que consistia en la
projecció d'imatges fantàstiques, terrorífiques, amb la intenció de colpir i fer passar por a
 l'espectador, ajudat pel decorat per tal d'aconseguir un clima idoni per a la projecció. La
iconografía era sempre la mateixa: Dimonis, calaveres, fantasmes, aparicions...La seva
tècnica de projecció consistia en anar allunyant la llanterna de la paret per tal que la imatge
s'engrandís i s'apropès al públic. Efecte especial teatral, el públic es veia “lluitant” contra la
imatge de l'espectre.
– Praxinoscopi → Emile Reynaud. Invent similar al zootròp, però amb diferents mirallets
què fent-los girar com en una especie de baldufa, “creen” el moviment(la il·lusió de
moviment) dels dibuixos de l'interior. Combina una llanterna màgica amb el seu invent
(visió individual+ v. col·lectiva) pot fer el seu praxinoscopi de projeccions. Ho acaba fent a
gran escala, i entre 1892 i 1907 inventa les pantomimes lluminoses, un espectacle teatre
òptic, que es considera la primera projecció de dibuixos animats i el precedent directe del
cinema d'animació, i que inclou música durant les projeccions. Desafortunadament per a
ell, poc després s'inventa el cinema clàssic a càrrec dels Lumière, que li farà massa ombra.
Del invent de Reynaud no podem dir cinema perque no hi ha filmació, però si es un
espectacle projectat, el podem considerar un gran precedent.
– Es calcula que un milió de persones van veure l'espectacle d'Emile Reynaud. Després del
seu fracàs i tot desesperat, va destruir el seu invent i va llançar gairebé totes les cintes, se'n
han conservat només dues.
– 1781: Philippe-Jacques de Loutherbourg inventà l'Eidophusikon, teatre que a partir del
material transllúcid i canvis de llum, crea diversos efectes òptics; El 1788, Robert Baker
inventa algo similar, el Panorama, i consistia en una gran pintura de uns 30 m que
envoltava en 360º als espectadors. S'instal·laven en grans edificis, es necessitava una
arquitectura concreta per a projectar-los. Era dut a terme als tallers de pintors especialitzats,
ja que eren teles de gran format. S'instal·lavent temporalment a la ciutat, i després d'haver
estat projectat durant un temps, es traslladava a una altre ciutat. La majoria d'edificis han
estat destruits, altres transformats, i les teles gairebé totes desaparegudes. Gustav Berger,
restaurador, aconsegueix salvar, entre d'altres, el panormana de la batalla de Waterloo,
restaurant també l'edifici, (EUA) i el de Versailles (París).
– Diorama → Louis Daguerre: En una sala semicircular, Daguerre projectava imatges sobre
teles traslúcides, jugava amb els canvis de llum per crear moviment: Un paisatge que
enfosqueix, una cara cambiant d'expressió, etç.
– Cyclorama, similar a l'eidophusikon → Edifici fet expressament, de forma rodona, amb una
gran pintura dins que envolta l'espectador; Mareorama, similar construcció, però es
projectava dins un vaixell parat, donava la sensació al espectador d'estar navegant en plena
mar

Naixement del cinema clàssic

No es pot indicar un únic inventor del cinema, es tracta d'una invenció múltiple. S'ha diferit, segons
el lloc d'estudi, de qui va inventar realment el cinema. A Amèrica es considera pioner a Alva
Edison, mentre que a Europa es considera als germans Lumière els primers inventors.
Després d'un seguit d'avenços tecnologics importants:
-1885: George Eastman, pel·lícula fotogràfica.
-1886: Louis Auguste de Prince, primer en explotar les possibilitats d'una pel·licula enrollable, que
consistia en 2 rotlles, patentada al 88; a la vegada inventa un aparell per fer perforacions al film, per
tant fou el pioner en aquest projecte. Va desaparèixer el 1890, en un tren, i no es va saber res més
d'ell. Se sospita que de la mà de T. Alva Edison, que posteriorment va “inventar” el film perforat.
-1889: William Friese Greene: Llanterna seqüencial.
-1888: Eastmann crea el rotlle de pel·lícula flexible i l'aplica a la seva càmera Kodak; Marey
l'aplica al seu cronògraf
-1889: Edison ja havia aconseguit la captació del so, i estava a París quan coneix a Jules Marry, qui
havia inventat el fusell fotogràfic i provarà diversos mètodes per captar el moviment dels animals..
Edison Té l'oportunitat de veure el cronògraf.
-1890: Primeres pel·lícules: proves, consum intern.
-1891. Edison patenta als EUA el seu “aparell per a l’exhibició d’objectes en moviment” que
anomenaria kinetoscopi; i la càmara que li permetia filmar pel·lícules per a aquest aparell: el
kinetògraph.

El mateix any → Salutacions de William Kennedy*, Laurie Dickson: Es diu que va aconseguir
sincronitzar perfectament el so i la imatge. Són pel·lícules que també busquen captar el moviment, i
per això n'abusen: Ballarines, gimnastes, acrobates... Ex:Carmencita, 1894,mostra la ballarina
espanyola dansant.
-1893: Primeres pel·lícules per exhibició. Presentació del kinetoscopi al Zoopraxographical Hall
de la Fira Mundial de Chicago. Es diu que la primera pel·lícula completa que es conserva és Fred
Ott's Sneeze, però no és del tot cert. Després se'n han trobat d'altres anteriors*, dificultat d'esbrinar
la data per l'absència de credits.
Aparell de visió individual que conté 14 m de peli que circulaven per diverses bovines de bucle
continu. Un dels problemes era la il·luminació, encara no era una llum regular ni tenia prou
potencia per ser projectat en uns pantalla àmplia; Es va explotar als salons kinetoscopics, sales amb
aquests instruments, el primer s'obre també el 94 a NY, funcionava amb monedes.
S'escampa relativament pel món anglosaxó per l'Octubre del mateix any, i al finals del 94 ja n'hi
havia un miler arreu d'Europa i EUA. Les autoritats poc després s'encarreguen d'imposar taxes per
legalitzar la seva distribució. El primers tipus de pel·lícules que es podien veure eren bàsicament
films de personatges en moviment.

Sembla que Edison no s'havia tampoc plantejat el tema de projecció en sales grans, però el 1896,
quan els Lumière ja han presentat el cinematògraf a França, un dels operadors d'ells, Felix
Mesguich, va a NY, i segons fonts la projecció té tant d'èxit que el públic surt cantant la Marsellesa.
5 mesos més tard, Mesguich torna a EUA, on es troba que les sales de projecció estan proliferant
amb un kinetoscopi que Edison ha creat a partir de l'antic, afegint-hi un mecanisme que ha inventat
Thomas Armat i l'ha comprat; A Mesguich no el deixen entrar a EUA, marxa a Canadà. Edison es
fa amb el monopoli americà de totes les noves projeccions.

Black Maria: Primer estudi de filmació. S'aprofita la llum solar, per tant l'edfici té un sostre mòvil.
També es pot fer girar la seva estructura. El blanc i negre, es degut al decorat però també al film que
es feia servir a l'època, ortocromàtic.
El kinetoscopi d'Edison té una expansió bastant important. Hi havia un ambient generalitzat propici
per tal que la gent inventès un aparell per a projectar.

Primera projecció EUA:

– Maig 1895. Eidoloscop de Ladam (o Panoptikon), a New York. Van fer la projecció junt
amb Dickson, que tractava sobre una lluita de boxe. La pel·lícula feta servir era de 70 mm i
no 35. Es diu que van acabar arruinats. No va ser un aparell produït en sèrie, no tenen una
infraestructura empresarial per tirar endevant això, sinó que era per us propi.
– 23 d'abril 1896. Vitascopi de Thomas Armat al Koster & Bial's Music Hall de NY. Es va
pagar l'entrada per a veure aquesta projecció

França: La data oficial de naixement del cinema es el 28 de desembre de 1895, de la mà dels

Lumière, però realment va ser la data de la primera projecció pública i de pagament; De privades ja
se'n havia projectat abans, per tant es pot dir que es el naixement de la taquilla en sí i no el cinema

Gran Bretanya: primera càmera patentada de visió col·lectiva: Birt Acres i Robert William
Paul → Kinetic lantern. PAUL és qui porta la imatge en moviment projectada per primer cop a
l'estat espanyol, dies abans que la primera dels Lumière. Va fer les primeres projeccions del que
avui en dia anomenem cinema, i abans “fotografias animadas”. Posteriorment es va saber que algú
ho havia fet abans.
10/10
Alemanya: Max i Emil SKLANDANOWSKI → Bioskop, llanterna de projecció, al 1895 viatjen
per tota Europa. 1897 deixen d'utilitzar-lo perque no van renovar la seva llicència mercantil
caducada. Això ja es cinema, ja que es imatge en moviment que es projecta en una sala gran. La
primera pública i de pagament la fan 2 mesos abans que els Lumière. El tipus de film és similar al
kinetoscopi d'Edison: Acròbatas, trapezistes, ballarins...imatges que es belluguen sobre fons clar.
En una segona etapa tenen una forta influència dels films dels germans Lumière, es veu clarament
en les seves projeccions. També fan curts urbans, posen una càmera en un lloc concret i
enregistren el que va passant.

França: Germans Lumière → Cinematògraf: Primera sessió pública i de pagament es fa el 28 de

Desembre de 1895 al Saló Indien del Gran Café de París (Boulevard des Capucines)
El pare dels germans compra un kinetoscopi d'Edison i el porta a les seves industries per millorar-la
La primera patent d'aquest aparelll es fa el 13/2/1895. La diferència amb les altres patents
inventades fins llavors és que filma, fa còpies i projecta; A més és molt més lleugera i fàcil de
transportar. Funciona a manivella i per tant es pot fer servir a tot arreu. Aquest s'inventa gairebé en
totes les ciutats importants d'Europa, fent que sigui un competidor difícil de desbancar.
Un any després l'invent era un èxit, recaptant uns 2.000 francs al dia. Els germans van saber-se
publicitar, van encarregar nombrosos cartells publicitaris per a anunciar les seves projeccions.
S'enviaven operadors Lumière arreu d'Europa i després arreu del món amb aquestes càmeres per a
filmar. Són projeccions de càmera fixa, no s'idea un mecanisme per tal que es mogui.

Projeccions prèvies, totes amb interès industrial:

-22/3/1895) a la societé d'encouragement à l'Industrie Nationale: Sortida dels obrers de la fàbrica de
Lumière a Lyon.
-17/04/1895 al congrés de Societats d'Instrucció de França i les seves províncies, a la Sorbona
-10/06/1895 al Congrés de les Societats Fotogràfiques Franceses, Lyon.

Els trets significatius del seu cinema era primer, l'interès documental, l'atenció a tot el que es
movia, i fins i tot el control del temps , ja que tots els films Lumière tenen sempre la mateixa
durada, i si es filmava una acció en particular s'ha de tenir en compte l'extensió limitada del rollo de
pel·lícula per tal que no quedes tallada enmig de l'acció.
Al 1900 ja es podrien vendre pel·lícules que s'exhibien en sales ja dedicades només al cine. Amb el
pas del temps els germans acaben venent la seva càmera i hi ha molta gent que hi està interessada i
fa pel·licules amb càmeres Lumière que després es publicaràn.

11/10

Els formats
-Gaumont: 60 mm en lloc de 35, perforacions quadrades
-Le prince: pel·lícues quadrades sense perforacions
-Lumière: un forat circular per fotograma
-Sklandanowsky: 4 perforacions circulars per fotograma (AMPLIAR CV)

George Mèliés
Es coneix com el creador de cinema com a espectacle. Són coetanis amb els Lumière, qui fan també
ficció, però des de un punt de vista més de curiositat científica i explotar-ho comercialment; Meliès,
en canvi, ve del gremi dels espectacles: És director i propietari d'un teatre anomenat “Robert
Houdin”, on hi fa espectacles de màgia, ja que és un il·lusionista. Sembla que fou un dels 35
assistents de la primera projecció dels Lumière, i va pensar que podia fer servir el cinematògraf per
a fer un espectacle. Vol comprarli als germans la màquina, però aquests no li venen. 2 versions de la
història:
1. Antoine Lumière va dir que es va negar pel propi bé de Mèliés, ja que li volia comprar
l'aparell per 10.000 francs, i ell li va respondre que no sabria utilitzar-la adequadament i
s'arruinaria
2. La versió de Méliès, en canvi, no deixa tan ben parat al pare dels Lumière, dient que es va
negar a vendre-li perque ell la volia explotar comercialment, i per tant, per avarícia (El profe
s'inclina per aquesta versió)

Davant aquesta negativa, Mèliés compra película verge a Londres i algunes pelis ja fetes de R.W.
Poe i comença a filmar. Les primeres produccions seràn imitacions de les pelis Lumière.
Però un dia, filmant davant l'edifici de l'Òpera de París, se li encallà la manivell i la peli se li aturà
un segon, just quan estava passant un cotxe per devant, i després es reprenguè. En revelar la peli,
Mèliés s'adonà com “per art de màgia” un cotxe havia estat substituït de cop per un altre, ja que
quan es reprenguè la cinta, es gravà a un cotxe diferent passant pel davant, superposant-se amb
l'anterior → Aquest efecte especial, el primer de tots, serà conegut com “pas de manivela”.

A partir d'aquí Mèliés crearà les seves famoses escenes de transformacions. Afegeix
l'espectacularitat de l'efecte especial + la del teatre. Comença a experimentar amb més trucatges,
com les sobreimpressions, utilitzar mascaretes per tapar la pantalla (ex:La Llanterna Màgica).
També afegeix altres efectes no fotogràfics, com la càmera lenta o ràpida, que no existia fins
llavors. Fins i tot farà servir el travelling, però no per finalitats narratives, sinó que fa pujar a un
personatge sobre un suport amb rodes i la càmera es queda quieta, i l'acosta/allunya de la càmera
per crear l'efecte de que augmenta o es fa petit (ex: L'home del cap de goma). Són, en sí, espectacles
de màgia.
1897 → Ha de filmar a un cantant que es nega a actuar a l'aire lliure, on normalment filmava. Ho ha
de fer a l'interior del seu teatre amb llum artifical. Davant això decideix construir un estudi de
filmació, el primer d'Europa. Aquest té l'aspecte d'un hivernacle, i realment l'anomena “galeria
cinematogràfica”, i el 1905 ja comptava amb instal·lació elèctrica. Els estudis que faràn altres
directors posteriors copiaràn el model de Mèliés.

Tipus de cinema: La configuració de l'espai estpa distribuida a imatge d'un teatre, ja que la visió de
l'espectador és com si estiguès a una platea. L'espai compta amb escenari, vestidors, boca d'escenari
per entrada i sortida dels personatges, etc. Les primeres imatges de personatges són de plans
generals, cos sencer, ja que sinó la gent pensava que els actors estaven “tallats per la meitat”. Serà
la visió habitual del seu cinema → Teatre filmat. Entre 1896 i 1906 filma unes 600 pelis.
A partir de les seves produccions serà el pare de la ciència ficció i el cinema fantàstic. La majoria
de vegades protagonitza les seves pelis, i “descobreix que la càmera pot mentir”; Comença a fer un
gènere anomenat “Les actualitats reconstruïdes”, basat en recrear fets històrics, amb voluntat de ser
fidel, però que tendeixen a exagerar una mica. EX: Recrea la coronació d'Eduard VIII d'Anglaterra
abans que aquesta es produeixi a la vida real. No sabem per això fins a quin punt la gent sabia si el
que veia era ficció o realitat.

1903 → “La llanterna màgica” molt probable que mentre la filmaven hi haguès música, ja que es
tracta d'un cos de ball, necessitaven d'un ritme; Hi ha una continuitat en l'acció filmada, la música
forma part de l'espectacle → Primer musical (segons el profe).
“Le Roi du maquillage” → Projecció en general molt teatral, frontal, sense muntatge.
Això varia amb la pel·lícula “El somni d'un astrònom/La lluna a un minut” de 1898 → Canvis de
pla, d'eix, de paisatge, continuitat d'un pla a l'altre, en comptes de succeïr tot en el mateix espai.
A més explica una història; Composició per plans per aconseguir una pel·lícula llarga, molta
diferencia de durada amb les altres. Es tracta doncs d'una altre pel·lícula, de 1909, no de Mèliés
sinó de Segundo de Chomón, que té un estil similar i molts cops es pot confondre. Meliés també té
un film amb el mateix títol, però no s'assembla a aquest.
18/10

Naixement de la indústria del cinema a França

De la mà de dues empreses principals: Pathé i Gaumont

Méliès sembla que és qui va crear el cinema com a espectacle, Pathé i Gaumont el creen com a
indústria. A diferència de Méliès, cap d'ells necessitava la patent dels Lumière ja que en tenien de
pròpies.

-Léo Gaumont → Tenía una formació científica, ja que estava format en la tècnica dels aparells
fotogràfics. Sembla que va assistir a una de les primeres sessions de cinema públic dels Lumière. Hi
va conèixer a Georges Demeny, qui havia estat un dels pioners de la fotografia. Van desenvolupar
els dos el cronofotògraf, aparell que filmava amb 60 mm d'amplada. Posteriorment, passa a 35 mm.
Hi ha un prototip, únic, que no es va copiar – Actualment el conserva un col·leccionista de cinema
català – .
El primer que es projecten són les pel·lícules típiques dels Lumière, i poc després en començarà a
produïr de seves. En aquest context apareix Alice Guy Blaché, la primera directora de cinema de
la història. Després de col·laborar amb Gaumont, seguirà treballant en el món del cinema durant
molt de temps, marxarà als Estats Units, on muntarà la seva productora, fins a la 1GM, quan torna a
França, i segueix produïnt. Per tant, directora amb una trajectoria molt notable.

Ella era, incialment, secretaria de Gaumont, fins que aquest li encarrega una peli. La primera data
de 1896, titulada “La fada de les cols”, i és realment una micropel·lícula, l'argument gira entorn la
creença de que els nens venen de les cols. Pretèn ser espectacle, però alhora narrativa, no se sap per
això ben bé si ella o Méliès qui inventa el cinema narratiu.
Hi ha moltes pel·lícules d'ella, segons alguns historiadors, entre 1896 i 1906 en va fer 200; Altres,
afirmen que van ser 400. Altres títols destacats son una micro versió del jeperut de Notre Dame,
“Esmeralda” 1905; La vida i passió de Jesucrist, de 1906, tema molt recurrent durant aquests
propers 15 anys,
Va ser a més directora de l'estudi de Gaumont, encarregada d'escollir als directors per a varies
pel·lícules de l'empresa, entre elsdestaquen Victotin Jasset, Louis Feuillade i Emil Cohl (pare dels
dibuixos animats); Dins d'aquesta empresa, va filmar algunes de les phonoscènes que es feien,
pel·lícules “parlades” fetes a partir del chronophone, aparell inventat per Gaumont, i presentades
l'any 1910; D'aquestes se'n conserven molt poques. No és tècnicament cinema parlat, sinó que
l'enregistrament de la veu en un cilindre de cera es feia prèviament, i després es filmava a l'actor
fent playback i s'enganxava a sobre. També es podia fer alhora que es filmava, però sempre amb 2
aparells diferents, per tant no pot considerar-se pel·lícula amb so. Podem veure frontalitat i
decorats, però també escenes a l'exterior. Les escenes es desenvolupen a partir de quadres
escènics que es van succeïnt, càmera estàtica que filma l'acció.
Veiem en Gaumont les dues tendències del cinema: Com a espectacle i com a documental. Les
pelicules documentals filmades a Espanya es caracteritzen per ser panoràmiques del paisatge. Filma
també el monestir de Montserrat al 1905.

Als EUA no fou important com a cineasta; Tampoc és una gran directora, no crea res de nou. Les
seves pel·lícules nordamericanes són modestes, més aviat melodrames. Arriba allà a 1905/06 amb
el seu recent marit, un tècnic de fotografia britànic. Ella va deixar una temporada el cine per
dedicar-se a la família, i no tenen massa èxit comercial explotant el cronophone. El 1908 dirigeixen
la sucursal a NY de la indústria Gaumont, i al 1910 crea la seva pròpia productora, la Solax, fent-li
ombra al seu marit. Supervisa al voltant de 300 pel·lícules, que principalment van tenir èxit, però
degut probablement als gelos del seu marit o de que les pelis eren massa curtes, es va dur al fracàs
de l'empresa i del seu matrimoni; Tornarà a França al 1922, on intentarà ressorgir comercialment
amb el seu cinema, sense èxit. Torna als EUA, on mor el 1968.
Falling leaves, 1912: Film sobre una germana que cau malalta. Teatralitat en les actuacions dels
actors. No fa muntatge ni jocs de càmera, clara frontalitat i estàticistat, en una època on ja es feien
servir els canvis de pla. També fa servir l'autarquia del quadre → El que hi ha a dins és tot el que
s'ha de veure, el fora de camp no existeix, tot el que passa dins del quadre és allò rellevant.
(Gaumont)
1912 → Chronocrome, sistema per a fer pel·lícules en color, intent de fer el primer cinema en color
que no acaba quallant
1928 → GPP(GaumontPetersenPaulsen) Sistema de so òptic amb el qual es va fer la primera peli de
so francesa
1914 → Tenia un estudi de 8.000m2, i comptava amb una fortuna de 30 milions de francs. Les
seves sucursals es van estendre arreu del món, a diferència dels Lumière- Al mateix any obre a
Londres, Moscow, Brusel·les, Berlín i Sant Petesbourg. A 1906 va obrir a Milán i Barcelona.
Finalment el 1907 van obrir sucursals a Budapest, Calcuta i Singapur.

24/10
Charles Pathê
Fill d'un comercial. Personatge peculiar, havia estat soldat, buscà sense èxit fortuna a Argentina,
retorna a França amb les butxaques buides i la malària. Abans de dedicar-se al cine, recorria França
primer ell sol amb un fonògraf, i després amb un projector, acompanyat del seu germà.
1896: Punt d'inflexió → Quan ja porten un temps filmant decideixen crear la companyia general de
fonògrafs i cinematògrafs dels germans Pathé. Al 1915 arriben a facturar 70 milions de francs; Les
primeres cintes són còpies de les produccions dels Lumière i Gaumont.
El sector productiu s'encarrega a Férdinand Zecca, cap de directors dels estudis, qui dirigirà gran
nombre de pelis a l'estudi. Té una gran capacitat per captar el gust del públic, visió comercial que
garanteix èxit a l'empresa.
Tenien molt clar que havia de ser “El diari, l'escola i el teatre del futur” Per això van crear un
noticiari cinematogràfic → Pathé journal (1908); També van financiar alguns invents sobre cinema
científic a les escoles (ex: La libéllulle) ; Presenten com a teatre cinema de ficció/documental (ex:
La peche>pesca).
Les pelis de l'empresa no es caracteritzen per la seva fantasticitat, eren més aviat comercials;
assistim a la industrialització del cinema, compten amb l'estrella còmica del moment, Max Linder.
1907 → Cop d'estat Pathé: Pas del règim de compra al règim de lloguer. Aixi s'assegurava
l'exhibició del seu material però també que la copia retornès a l'empresa. Això provoca que es creii
una figura intermitja entre la productora i l'exhibidor que no existia fins abans: El distribuidor.
Aquesta és la base del sistema cinematogràfic que encara existeix (Hollywood)

A nivell d'autoria destaca Ferdinand Zecca; No està clara la seva entrada a l'empresa, les versions
varien. Si sabem que tenia una trajectoria teatral al darrere, i que gràcies a ell l'empresa va prosperar
notablement, degut al seu ull comercial.
1899: Primera pel·lícula que dirigeix i on actua, “El mut melòman”. El mut toca amb una trompeta
la melodia concreta per respondre al jutge amb el nom de la cançó. Els intertítols a aquesta època no
són massa comuns, però aquesta en concret no es pot entendre sense ells, per això la data no és
segura, podria ser posterior.
El seu cinema és més realista, fins i tot en les fantasies, més reals però alhora versemblants que les
de Mèliés → Nova concepció de la imatge, que s'allunya de la teatralitat anterior. Això
possiblement es deu a la influència de les pel·lícules de l'escola de Brighton.Crea un cinema més
satíric.
Les dues pelis més conegudes són “Historia d'un crim” i “Víctimes de l'alcoholisme”. A la primera
recrea una obra teatral del 92 sobre un assassí que finalment es sentenciat a mort per guillotina
(atisbe de modernitat no propi de l'epoca); A la segona, ens trobem a un obrer normal i corrent que
degut a l'alcohol acaba destrossant la seva família i tancat al manicomi → drama social.
També fa cinema còmic, inspirat en el teatre de varietats.
Treballa d'esquerra a dreta, no en profunditat. Deocorats realistes; Veiem que a la segona
apareixen diversos extres, gent del carrer per les escenes del exterior → Recerca del realisme,
profunditat.
Tot i que no tot el seu cinema és igual de versemblant → Fa també cinema fantàstic.
Una de les seves obres més ambicioses és la Vida i passió de Jesucrist, molt llarga per l'època i
coetània amb El viatge a la lluna de Mèliés, que compta amb la col·laboració de Segundo de
Chomón per als efectes especials → Superproducció, editada en colors. Cada cop es busca més
durada i millors efectes. El cinema està cambiant: Clara acció de profunditat, decorats molt més
elaborats. Ús de virats blaus en la totalitat de l'escena per representar les escenes nocturnes.
A la década de 1910 es va dedicar més a la part administrativa de la empresa, deixant de banda la
direcció

25/10
Cinema als EUA
-1888 → Louis Le Prince. Imatges en moviment. Desapareix en un tren al 1890
-1889/90: William Friese Greene → imatges sequencials, primer en vidres de llanterna i després en
maquines carregades de paper i cel·luloide. Tampoc projecta. Considerat el pare del cinema
britànic.
-17 octubre de 1894, es presentat el cinema com a tal amb el kinetoscòpi d'Edison, al carrer Oxford.
Té tant d'èxit que des d'aquell moment s'intentarà obrir locals de cinema similars i copiar aquest
aparell.

Pioners del cinema britànic

Robert William Paul → Va voler fer la seva còpia del kinetoscopi, per a encàrrec d'uns mercaders
grecs, ja que aquests no podien pagar el d'Edison. Va fer una còpia però no podia projectar les
pel·lícules ja que les copies que es podien projectar només eren les d'Edison legalitzades. Per tant
Robert WilliaM Paul va decidir fer pel·lícules per a poder-les projectar amb kinetoscòpis no fets per
l'empresa d'Edison. Es va associar amb Birt Acres, qui va facilitar els dissenys per a crear una nocva
càmera. El resultat va ser una càmera patentada al 25 de Maig de 1895, la PAUL-ACRES.
Segons historiadors, Birt Acres va patentar una càmera igual que la que havien fet i crea la seva
pròpia copia, la kinetic lantern, per a endur-se ell sol els beneficis i competir amb el seu soci →
episodi confús, no se sap ben bé que va passar.
Es diu que anys més tard Acres va enviar una còpia de la patent a Edison per a demanar-li consell,
pretenia que els hi comprès pel·lícula per a ampliar la seva projecció. No se sap amb exactitud que
va passar. Sembla que la primera pel·lícula britànica fou “Incident at clovelly cottage”, que no se
sap si fou dels dos socis o només de Bill Acres (1896/5?)

Paul fa també un projector, anomenat inicialment “teatrograf”. La primera projecció (cambiat ja el

nom del projector a animatògraf”) fou el 20 de Febrer del 1896. Van projectar imatge en moviment
també a Espanya, abans que els Lumière, a la Casa de Campo de Madrid; George Meliès li
comprarà a Paul el seu aparell.
L'èxit del seu invent és inmediat i aviat li surten competidors. A finals de 1896 bona part dels
teatres de París tenen ja algun tipus de projecció cinematogràfica – sigui de Paul, d'Edison, o dels
Lumière –
Els inicis cinematogràfics de Paul són com els dels Lumière. Filmant tot el que passa davant una
càmera fixa en un lloc concret.
Algunes de les primeres pel·lícules són:
-The twins Tea Party (1896)
-Train crash (1900)
-The motorist (1906) → cinema fantàstic, efectes especials (més elaborats)
Va fer construir un estudi entre el 1998/99, possiblement el primer de la Gran Bretanya. Poc a poc
va anar construint la seva indústria cinematogràfica, contribuïnt sobretot en l'editació dels films de
35 mm. A 1910 deixa de fer cinema i torna de nou a la construcció d'aparells. Degut això es
conserven poques de les seves pel·lícules.

Birt Acres → Originalment de Nordamèrica, va emigrar cap a Anglaterra quan es va quedar orfe
per a estudiar fotografía i fer fortuna en el món del cinema. Coneix a Paul.
-The arrest of a pickpocket (1895) → pel·lícula tipus germans Skladanowsky. Explica una micro-
història, en aquest cas la detenció d'un carterista, i per fer-ho fa servir un fora de camp.
Perfecciona la seva càmera de filmar i crea un projector propi, independent de Paul
14 de gener del 199 → Primera projecció amb el seu nou aparell: Alguns diuen que va ser una
projecció publica, d'altres apunten que privada.
Projecció britànica del 18 de Desembre del 1995, per tant anterior a les altres → Arthur Melbourne
Cooper. Sembla que fou el responsable de la primera projecció, a més es considera pioner del
cinema d'animació. Es creu que fou ajudant d'Acres.
Destaca d'Acres també la patent d'una càmera-projector anomenada Birtac. Primer sistema per a fer
cinema domèstic que funcionava amb pel·lícula de 17,5 mm. Fa projectes fins al 1918

ESCOLA DE BRIGHTON.
Té una nòmina important de fotoògrafs professionals. No tenen conciència de grup, no tenen el
concepte “d'escola”, s'ha donat a posteriori. Són cineastes que fan fotografia moderna
en moviment. Creen autèntiques narracions, ja que utilitzaràn en una data molt primerenca el
travelling, la panoràmica, la creació d'un espai cinematogràfic a partir de la continuitat entre plans.
I consisteix en unir dos espais que realment no ho estan. Es fa en exteriors, base del muntatge.
Utilitzen els primers plans com un recurss molt efectiu, buscant una justificació d'aquests: es a dir,
per apropar la mirada d'un personatge, etc...sempre hi ha una cosa que justifica aqurest pla de detall.
Gènere cinematogràfic nou en aquell moment, molt característic d'aquesta escola: El cinema de
persecucions. Succeeix en aquesta època concreta > La història és possible gràcies al canvi de
plans.
Tot això ho copçarà després un cineasta nordamericà anomenat Edwin S. Porter, altament
influenciat per aquesta escola.

7/11/2016

Els de l'escola de Brighton utilitzen exteriors, aprofitant la geografia costanera; A nivell tècnic,
utilitzen tècinques propiament cinematogràfiques, però amb sentit narratius: Travelling,
panoràmica, sobreimpressió...Dónen per tant, mobilitat a la càmera, i creen aquest espai
cinematogràfic per continuitat
Mèliés no localitza, no busca una ubicació concreta...Tampoc els Lumière
Localitzar → No és només buscar el lloc, sinó buscar els llocs pensant en la coherència dels
diferents llocs on es filma, perquè puguin donar una continuïtat a l'escena filmada.
Això implica una certa planificació, no es filma de manera tant espontània, de manera que
construeixen el relat, guió primitiu.
Utilitzen també el primer pla com a un recurs efectiu, vehiculant-lo amb l'escena, per tal de
justificar-lo. Tot i així, que l'utilitzen podria estar justificat perquè tots els pioners de l'escola de
Brighton tenien antecedents en la fotografia, sobretot en retrats, i per tant saben de la importància
de captar un bon primer pla, que permet veure les expressions i els detalls
El gènere que es posa de moda en el moment és el de les persecucions: Molt dinàmic, permet jugar
amb l'intercanvi d'escenes i amb el primer pla.

Georges Alber Smith

Peculiar i polèmic; Aficionat a l'astronomia.
Un dels pioners de la escola de Brighton. Quan apareixen les fotografies animades, s'interessa pel
conema. Aplica la sobreimoressió a la imatge en moviment, sobretot fa cinema fantàstic i fa servir
aquesta tècnica per al trucatge de les pel·lícules. El 1888 patenta aquest mètode aplicat al cinema, a
GB; A partir d'aquí, es construeix un estudi gran a Sussex que li permet aprofitar la llum solar.
Sabem d'algunes pel·lícules certament seves. D'altres en tenim dubte
Es creu que fou pioner en utilitzar el pla de detall en una pel·lícula, com es veu a “La lupa de la
abuela”. Però el problema és que la pel·lícula no era seva, sinó de Arthur Melbourne Cooper.
Està fent servir plans mitjos, no fa només plans de conjut on es vegi el personatge sencer...va
acostant la càmera.
– Cal dir que fa servir menys els excteriors que James Williamson -

James Williamson
Molt més rellevant que Smith
EL 1897 fa una de les seves primeres pelicules. Fa servir molt el travelling, muntant una càmera en
un suport en moviment, normalment un vaixell, i fent el mateix amb una segona càmera, per tal
d'oferir diferents punts de vista d'un mateix paisatge en paral·lel
Tenia una farmàcia de l'epoca, és a dir, un apotecari – barrejava plantes i medicines, amb material
per fotografia, i dorgueria – On feia tasques de revelat i tiratge de còpies, a més de procurar
farmacèutics.
Introdueix el gènere de les proporcions, creant així un nou espai i la pel·lícula muntada. En les
primeres normes de muntatge es busca que els personatges que surten de pla entrin pel cantó oposat
del que han sortit, per donar coherència..
Agafa diferents llocs i crea un espai cinematogràfic on desarrolla tota la narració amb sentit i
estructura -s'allunya de la concecpció cinematogràfica de Méliès.
The big swallow és una de les seves primeres pel·lícules, on utilitza tots els tipus de plans. Gag en el
qual el càmera s'acosta tant al personatge filmant que acaba sent empassat per aquest

8/11
Cecil Hepworth
Guionísta i director. Un dels fundadors de la indústria fílmica britància (BFI)
Va escriure el primer llibre britànic sobre cinema en 1897, i va fundar la productora Hepworth and
Co, posteriorment anomenada Hepworth Manufacturing Company, i després Hepworth Picture
Plays. La companyia produïa fins a tres pel·lícules a la setmana, i de vegades el propi Hepworth
dirigia.
Industria cinematogràfica a GB, que mantindrà fins al 1924, quan fa fallida. Llavors es dedicarà a
fer anuncis i tràilers per cinema. La importància de la seva carrera es d'una banda, la seva peli “”, i
d'altre banda és el primer en fer una versió cinematogràfica d'Alícia al país de les marevelles.
Al BFI està conservada i atribuïda a Heepworth; L'institut fílmic de NY la atribueix a G.A Smith.
-Rescued by Rover, 1905 → Primera pel·lícula de Hepworth. El protagonista de la pel·licula és un
gos, que rescata a un nadó que ha sigut raptar a la seva mastressa i amo, que és el propi Hepworth.
Presenta un fil narratiu molt modern i un muntatge ben fet, millor qualitat d'imatge. Alguns entesos
deien que David W. Griffith, el pare del cinema clàssic, va plagiar aquesta peli per la seva primera,
Adventures of Dollie, de 1908. El profe no està dacord amb aquesta teoria.
ORÍGENS DEL CINEMA ALS EEUU

Edison té al seu abast la pel·ícula dels Lumière i la patent de ?

Sorgeixen varies companyies cinematogràfiques en l'època, les tres més importants són: La
American Biograph, 1897, nascuda amb un aparell creat per el col·laborador d'Edison; La
Pitagraph, 1898; i per últim, la Edison Company, que té un tarannà “agressiu” i pretèn esborrar del
mapa als seus competidors, inicia el que és coneix com “guerra de les patents”, que s'inicia el 7 de
Desembre de 1897, quan Edison posa la primera demanda per violació de patent, i dura fins al 1906,
quan posa l'ultima demanda. No vol que es facin pelicules amb aparells semblants als seus o amb
aparells que tinguin alguna peça de la seva patent. Es dedica a comprar patents originals a altres
inventors per grans quantitats de diners, per controlar tota la indústria.
Com no podia patentar la pel·lícula de cel·luloide inventada per G. Eastmann, afirmava que ell
havia patentat els foradets del film, però finalment se li va negar l'autoria pels tribunals. Eastmann
després va passar a formar part del seu monopoli. Al 1906 Edison havia presentat un total de 502
demandes, i amb això feia que la pel·lícula de qualsevol altre fos confiscada per agents de polícia
que irrompien a les altres productores durant un rodatge.
Hollywood va nèixer de la gent que fugia d'Edison, es reunien al que llavors era el barri d'una zona
apartada per no ser descoberts al fer un rodatge.
Edison rebia sumes molt altes de diners per part d'alguns productors en mode de “llicencia” per
deixar-los filmar. Altres no s'ho podien permetre i es retiraven, ho feien d'amagat, o fins i tot alguns
es suicidaven
G.Eastmann era encarregat de vendre els protitips de celuloides perforats, considerats “legals”, que
es podien fer servir sense perill. Hi havia gent, però, que se les ingeniava peer comprar cel·luloide
sense perforar i compra maquines per a fer forats, que es van crear degut a aquesta polèmica.
L'American Biograph va ser una de les que va pagar una gran suma de diners perquè Edison els
deixes en pau, concretament 1 milió de dòlars.

La demanda presentada al 1897 va estar 11 anys de litigis,un darrera l'altre, i va acabar al 1908,
tancant la guerra de les patents. Es va arribar a un acord amb Edison i es va crear l'empresa MPPC,
un grup de companyies que paguen unes quotes a Edison i a Eastmann per tal que suministressin
pel·lícula legal a tothom que volgues filmar amb i obtinguessin les patents sense problemes