CONTROL D’ESTILS

ROCA ZAMORA, Cristina

4t ESO B
Núm. 23

Informàtica
Índex

1. TÍTOL:La pirateria......................................................1
1.1. SUBTITOL:''La pirateria on més és afecta al món cinematogràfic i
musical''.......................................................................................... 1

2. TÍTOL: Què és el cinema?..........................................2

2.1. SUBTÍTOL:El cinema és considerat com el sèptim art, aquest art
consisteix en fer films cinematogràfics...............................................2
2.1.1. APARTAT:Com va començar el cinema?................................2
2.1.2. APARTAT:Diferents períodes del Cinema...............................3
a) SUBAPARTA:Cinema mut:.....................................................3
b) SUBAPARTATCinema sonor:..................................................3
c) SUBAPARTAT:Cinema amb color:...........................................4
d) SUBAPARTAT:Cinema animat:...............................................4
e) SUBAPARTAT:La ciència ficció...............................................4

3. TÍTOL:Producció del cinema......................................5

3.1. SUBTÍTOL:Què és una pel·lícula?...............................................5
3.2. SUBTÍTOL:Etapes per fer una pel·lícula:.....................................5
3.2.1. APARTATLes pel·lícules més vistes a 2015:...........................6
3.3. SUBTÍTOL:Diferencia entre la producció i productivitat:...............6
3.4. SUBTÍTOL:Diferencia entre cinema espanyol i cinema de
Hollywood:...................................................................................... 6

4. TÍTOL:El cinema al món.............................................7

4.1. SUBTÍTOL:Espanya:..................................................................7
4.1.1. APARTAT:El cinema primitiu:...............................................7
4.1.2. APARTAT:Cinema espanyol dels anys 10-30..........................7
4.1.3. APARTAT:Del ''Cinema Franquista'' fins al ''Destape'':.............8

5. TÍTOL:VideoClubs Onlines:........................................9
5.1. SUBTÍTOL:Netflix:.....................................................................9
5.2. SUBTÍTOL:Wuaki:.....................................................................9
5.3. SUBTÍTOL:Yomvi:...................................................................10

6. TÍTOL:Etrevista al cap del cinema Capri (Prat).......11

6.1. SUBTÍTOL:Història del cinema Capri.........................................11

7. TÍTOL:La llei de la propietat intel·lectual:...............13

7.1. SUBTÍTOL:Aquesta llei constitueix de 8 claus:...........................13

8. TÍTOL:Música:..........................................................16

I
 8.1. SUBTÍTOL:Diferència entre obra musical i producció musical......16
8.2. SUBTÍTOL:Producció:..............................................................17
8.3. SUBTÍTOL:Distribució:.............................................................17

9. TÍTOL:Drets d'autor:................................................19
9.1. SUBTÍTOL:Sgae:.....................................................................19
9.1.1. . APARTAT:Les seves funcions són:....................................20

10. TÍTOL CONCLUSIÓ.................................................21

Índex de figures
Figura 1: Exemple d'un cinema de butaques clàsiques............................................2
Figura 2: Exemple d'un cinema de butaques clàsiques............................................4
Figura 3: Exemple d'un cinema de butaques clàsiques............................................5
Figura 4: Exemple d'un cinema de butaques clàsiques............................................6
Figura 5: Exemple d'un cinema de butaques clàsiques............................................7
Figura 6: Exemple d'un cinema de butaques clàsiques............................................8
Figura 7: Exemple d'un cinema de butaques clàsiques............................................9
Figura 8: Exemple d'un cinema de butaques clàsiques..........................................10
Figura 9: Exemple d'un cinema de butaques clàsiques..........................................12
Figura 10: Exemple d'un cinema de butaques clàsiques........................................13
Figura 11: Exemple d'un cinema de butaques clàsiques........................................16
Figura 12: Exemple d'un cinema de butaques clàsiques........................................19

II
 1. TÍTOL:La pirateria

1. TÍTOL:LA PIRATERIA

1.1. SUBTITOL:''LA PIRATERIA ON MÉS ÉS AFECTA AL MÓN

CINEMATOGRÀFIC I MUSICAL''

La pirateria és un món molt ampli que engloba des de la música fins al cinema, actual-
ment és un dels temes ha tenir en compte en aquesta societat moderna, ja que hem vist
múltiples casos de estafes per pirateria.

En el nostre treball veurem dos grans temes els quals els desenvoluparem i els aprofundi-
rem, que són, el món cinematogràfic i el món musical. Que són els dos grans llocs on
afecta directament la pirateria, i on causa més pèrdues. La nostra hipòtesi (''La pirateria
on més és afecta al món cinematogràfic i musical'') prové d'aquesta informació ja que nos-
altres la volem posar a prova, perquè també podem trobar pirateria a un món molt potent
econòmicament com són els videojocs.

La pirateria informàtica es la causant de tots aquests esdeveniments, la figura del ''hacker''

és el pròpiament dit delinqüent que és el que efectua tots els moviments dins la xarxa. No
tots el ''hackers'' són delinqüents ja que molts d'ells ajudant a la societat exercint de engi-
nyers informàtics, però hem vist casos de ''hackers'' piratejant bancs de diners, el pentà-
gon o formulant atacs terroristes a partir de la xarxa. Alumnes de 2n de secundària classe
A

Feta aquesta petita introducció sobre el més important a saber de la pirateria informàtica
començarem el nostre treball de recerca, amb l'objectiu de refutar la nostre hipòtesi.

1
 2. TÍTOL: Què és el cinema?

2. TÍTOL: QUÈ ÉS EL CINEMA?

2.1. SUBTÍTOL:EL CINEMA ÉS CONSIDERAT COM EL SÈPTIM ART,

AQUEST ART CONSISTEIX EN FER FILMS CINEMATOGRÀFICS.

Ricciotto Canudo, crític del cinema pertanyent al futurisme italià, va ser qui va anomenar
com setè art al cinema. Ricciotto va dir textualment que segons ell, el cinema és «l'art
plàstica en moviment». Aquesta frase curta i senzilla ens explica en un breu instant que és
realment el cinema.

El cinema a tingut una gran evolució al llarg del temps. Es lògic que des dels principis de
l'era del cinema fins ara, han canviat moltíssimes coses, com per exemple: Les tècniques
utilitzades per fer-ne les pel·lícules, els temes del que parlen, les vestimentes, el llenguat-
ge, entre altres coses.

2.1.1. APARTAT:Com va començar el cinema?

El cinema va començar al segle XX. Però abans van haver
tres coses que van ser clau perquè els humans comencessin
a comprendre el que podien fer amb unes simples imatges
posades en successió.

La primera clau per començar aquest art, va ser l'aparició

de la fotografia i les càmeres. Era principal obtenir imatges
per poder continuar desenvolupant la cinematografia. Figura 1: Exemple d'un
cinema de butaques clàsiques
La segona clau pel desenvolupament cinematogràfic van ser
les ombres xineses i a part va ser la primera projecció
d'imatges en una pantalla. Les proves més antigues que demostren que feien ombres xi-
neses són del segle XI. Amb aquesta tècnica van començar a formular-se més preguntes
amb les quals van començar a investigar sobre com produir aquest tipus d'escenes d'una
manera diferent.

La tercera clau per finalment començar a produir pel·lícules o millor dit curtmetratges i mi-
llorar l'art cinematogràfic va ser la màquina creada per Auguste i Louis Lumière, els cine -
matògraf, el qual va ser presentat al 13 de febrer 1895. Amb el cinematògraf es va fer la
primera projecció d'imatges en moviment, o sigui, per que ho enteneu millor, imatges fixes
posades en successió.

2
 2. TÍTOL: Què és el cinema?

La primera projecció es va produir al 28 de desembre del 1895, a un saló del Grand Café
París. El programa constava d'onze pel·lícules de 15 a 20 metres cadascuna i la duració to-
tal va ser de 20 minuts i el preu dels seients d'un franc. Unes de les moltes pel·lícules que
van posar aquell mateix dia els germans Lumière són aquestes: Alumnes de 2n de secun -
dària classe A

Sortie des Usines Lumière à Lyon.

Querelle de bébés

Le bassin des Tuileries.

L'arrivée d'un train.

Le régiment.

Le Maréchal-Ferrant.

2.1.2. APARTAT:Diferents períodes del Cinema

a) SUBAPARTA:Cinema mut:
En el cinema mut, les pel·lícules no tenien so. Un dels actors principals d'aquest període
va ser Charles Chaplin, va ser un actor, humorista, compositor, productor, guionista, direc-
tor i escriptor britànic. Charles Chaplin era l'únic cineasta a Hollywood, que realitzava pel-
lícules mudes encara que l'ús del so ja hi era en el cinema.

Algunes de les pel·lícules que va fer van ser:

A dog’s life.

The Circus.

b) SUBAPARTATCinema sonor:
El 6 d'octubre de 1927 es va produir un gran fet revolucionari per a la història del cinema.
El cinema començava a tenir só i la primera pel·lícula va ser "El cantor de jazz", d'Alan
Crosland.

Molts actors van desaparèixer quan es van començar a fer pel·lícules amb so, ja que no
els agradava l'idea de que la gent sapigués quina era la seva vertadera veu, per problemes
complexos d'inferioritat.

La implantació del sonor va coincidir amb el crack econòmic del 1929 que va ocasionar
una Gran Depressió als EEUU. Milers de ciutadans trobaven en el cinema moments per fu-
gir dels problemes quotidians. Hollywood es dedicà a produir títols basats en els gèneres
fantàstic, la comèdia, el musical o el cinema negre, per tal d'exhibir productes escapistes.

3
 2. TÍTOL: Què és el cinema?

Principals directors en aquest període:

Lubitsch

Capra

Hawks

Cukor

John Ford.

c) SUBAPARTAT:Cinema amb color:

El cinema en color arriba el 1935 amb la pel·lícula "La fira de les vanitats", de Rouben Ma-
moulian.

d) SUBAPARTAT:Cinema animat:
Es va implantar entre els gustos preferents del
públic i era un dels més venuts. Walt Disney va
ser un productor, director, guionista i animador
americà durant gran part del segle XX. Va fer per-
sonatges com l'Ànec Donald o Mickey Mouse, amb
l'ajuda del seu germà Roy Disney i amb la compa-
nyia Walt Disney Productions, que encara segueix
activa i és una de les companyies d'animació in-
fantil més importants al món. Pixar Aquesta com-
panyia es va formar al 1979 per Steve Jobs. Pixar
va crear la primera pel·lícula feta amb la tècnica Figura 2: Exemple d'un cinema de
del Stop Motion i va tenir un gran èxit. Al 2006 la butaques clàsiques
companyia de Walt Disney va adquirir Pixar per
un valor de 7400 milions de dòlars.

e) SUBAPARTAT:La ciència ficció

Als darrers últims anys la gent ha buscat sempre la ciència ficció a les pel·lícules. Un dels
majors directors de pel·lícules de ciència ficció és Steven Spielberg, que va guanyar un os-
car al millor director a l'any 1993 i es considera com una de les figures més importants i
potents a la indústria del cinema en aquests moments.

LLISTA_PICS:Va fer pel·lícules com:

• Jurassic Park

• ET l'extraterrestre

• Salvar al soldado Ryan, entre d'altres.

4
 3. TÍTOL:Producció del cinema

3. TÍTOL:PRODUCCIÓ DEL CINEMA

3.1. SUBTÍTOL:QUÈ ÉS UNA PEL·LÍCULA?

És una obra de art cinematogràfica, la qual

narra una manera audiovisual, una història o
un fet. La forma en la que es projecta es mit-
jançant una seqüència d'imatges.

Un productor de cinema s'encarrega dels as-

pectes organitzatius i tècnics de l'elaboració
d'una pel·lícula.

L'activitat creativa es del director. La tasca que

té el director és iniciar, coordinar, supervisar, i
controlar. El productor està en totes les fases Figura 3: Exemple d'un cinema de butaques
del procés cinematogràfic, des de el principi clàsiques
del projecte fins al final, la conclusió.

3.2. SUBTÍTOL:ETAPES PER FER UNA PEL·LÍCULA:

Per començar a rodar una pel·lícula primer ha d’haver escrit un guió, per saber que ha de
dir cada personatge. Una vegada fet el guió, el productor ha de valorar si es canvia o no el
guió una vegada fet. Cadascú es té que documentar del personatge o guió que li ha tocat.

Una vegada fet això, s’ha de distribuir tot el treball, de manera que tota la gent hi tingui la
seva part. Després, el director decideix si es continua amb el projecta o no, per seguir ha
de confirmar si el guió es el mateix que abans o el canvien. Per casi finalitzar s’ha de par-
lar sobre diners, han de fer un pressupost ja que fer una pel·lícula costa molts diners, i fi -
nalment s’ha d’elaborar la pel·lícula.

Després de filmar tot s'ha de fer el muntatge, i es treuen les claquetes. És fa el doblatge i
la sincronització, i definitivament es fa la copia de seguretat.

Per exemple aquí és pot veure clarament com es fa un rodatge:

https://www.youtube.com/watch?v=01heO2DMi94

5
 3. TÍTOL:Producció del cinema

3.2.1. APARTATLes pel·lícules més vistes a 2015:

Jurassic world

Tomorrowland: el dia de mañana

Kingsman: servicio secreto

Fast and furious 7

Insurgente

50 sombras de grey

3.3. SUBTÍTOL:DIFERENCIA ENTRE LA PRODUCCIÓ I

PRODUCTIVITAT:

Producció: És el procés mediant el qual els factors de

producció se combinen entre si per fabricar els bens i
serveis que desitgi la població. Es pot mesurar en uni-
tats fiscals o en el seu valor monetari.

Productivitat: És la relació entre lo que hem obtengut

després d'un procés productiu i els factors de produc-
ció utilitzats. Figura 4: Exemple d'un cinema de
butaques clàsiques

3.4. SUBTÍTOL:DIFERENCIA ENTRE

CINEMA ESPANYOL I CINEMA DE HOLLYWOOD:

Las industries Culturals, tenen una serie de característiques comunes, de dinàmiques de

producció i consum que es diferencien entre si. Alumnes de 2n de secundària classe A

Una de les coses per la que es diferencia al cine de les altres industries cultuals es que el
cinema neix com a indústria, en cara que aquí a Europa no tarda en calificar-se en el sèp-
tim art. No es que es qüestioni el valor cultural si no que vol destacar el fet de que la in -
dustria fotogràfica o l'editorial van permetre la difusió massiva, en el cas del cinema van
haver avanços tècnics que van permetre l'aparició de una nova forma de explicar històries.

Al 27 de novembre del 2009 es va aprovar la Llei Sinde que significa llei de economia sos -
tenible. La va aprovar el govern José Luís Rodriguez Zapatero (PSOE). La llei consistia en
un conjunt de mesures que pretenien modernitzar l'economia espanyola.

6
 4. TÍTOL:El cinema al món

4. TÍTOL:EL CINEMA AL MÓN

4.1. SUBTÍTOL:ESPANYA:

El cinema espanyol té una enorme importància documental per conèixer l'evolució històri-
ca de la societat a Espanya. A més, el cinema espanyol no només ha estat durant dècades
un entreteniment, sinó també un document històric i artístic de primer ordre. Actualment i
de manera general ocupa una posició secundària a nivell mundial si es compara amb el ci -
nema produït pels països anglosaxons, sobretot Estats Units el qual té una repercussió
molt més gran i un poder adquisitiu molt més potent.

En l'actualitat, el percentatge de taquilla corresponent al cinema espanyol a Espanya se si-

tua en els darrers anys entre el 10% i el 20%, el que es tradueix en una sensació de crisi
que s'allarga durant l'època més recent.

4.1.1. APARTAT:El cinema primitiu:

En aquesta època, Espanya no es troba preparada per a desen-
volupar una tècnica tan moderna per la situació econòmica i
cultural del país i també per la falta d'interès del públic. Malgrat
aquestes dificultats i el pes de la competència estrangera (eu-
ropea i americana), comencen a rodar-se pel·lícules. Les prime-
res manifestacions són documentals amb estampes típiques i
còmiques i reportatges sobre l'actualitat.
Figura 5: Exemple d'un
''Salida de misa de doce del Pilar de Zaragoza'' (1896) està cinema de butaques
considerada la primera pel·lícula espanyola. clàsiques

La primera productora espanyola és Macaya y Marro. En aquella època el focus principal

de les productores es troba a Barcelona, que comptava amb tres grans productores: Films
Barcelona, de Gelabert, Hispano Films de Baño y Marro, i Iris Films. València també desta-
ca gràcies a enginys com el d'Àngel García Cardona. Que Cardona va començar filmant
allò que li resultava interessant per exhibir-ho. Més tard es va associar amb Cuesta i va
constituir la productora Films Cuesta.

4.1.2. APARTAT:Cinema espanyol dels anys 10-30

La política dels anys 10 a Espanya no va contribuir a crear una atmosfera de desenvolupa -
ment per a la indústria cinematografica. La primera Guerra Mundial va ser el motor de la

7
 4. TÍTOL:El cinema al món

producció espanyola. El cinema estranger i la producció en altres regions espanyoles (com

València o Madrid), contribueixen a l'enfonsament progressiu de la indústria catalana. En
aquesta època apareixen els primers guionistes.

Els anys 10 i sobretot els 20 són l'emblema del cinema mut a Espanya. Es tracta ja d'un ci-
nema de caràcter narratiu d'ambient andalús. A finals dels anys 20 el cinema comença a
ser valorat per la burgesia i els intel·lectuals. Per aquesta raó s'intenta crear un cinema de
qualitat, coincidint amb els més conservadors que s'estan imposant en la literatura o en la
pintura i no veuen el cinema com un art, malgrat això ja s'havia començat als anys 10 a
adaptar algunes obres literàries i teatrals al cinema. En aquesta época trionfa la
''zarzuela''.

Als anys 30 va començar l'arribada de produccions ex-

trangeres amb so, que produeix la crisi de la producció
nacional. Cap productora espanyola comptava amb els
mitjans tècnics i econòmics per a cobrir les noves ne-
cessitats del cinema que s'estava introduint a l'extran-
ger. A l'any 1932, Manuel Casanova fundaria la Compa-
nyia Industrial Film Española S.A. (CIFESA), la produc-
tora més important que mai ha tingut el país. És l'èpo-
ca de la consolidació de grans actors sud-americans,
que estableix una política cinematogràfica molt forta. Figura 6: Exemple d'un cinema de
Hollywood no vol perdre el ja grandíssim imperi espa- butaques clàsiques
nyol i hispanoamericà, pel que comença a produir pel-
lícules en castellà.

4.1.3. APARTAT:Del ''Cinema Franquista'' fins al ''Destape'':

El període franquista va comportar l'exili de molts dels cineastes i una reducció del patri-
moni fílmic. El cinema es va convertir en motor de propaganda de la ideologia del règim
amb les característiques de la producció fílmica: censura i dependència econòmica de l'Es-
tat (impostos, quota de pantalla, llicència d'importació...). Dins d'aquesta censura es va
imposar el doblatge al castellà de totes les pel·lícules estrenades en territori nacional. El
tema del folclore espanyol és un tema molt recurrent en aquell moment. Alumnes de 2n
de secundària classe A

El progressiu alliberament dels anys 60 i 70, es comença a perfilar un estil propi, i el tema
és precisament aquesta certa llibertat d'expressar la realitat. Aquesta apertura es fa patent
amb l'alliberació de temes de les pel·lícules del moment. Aquest període marca una pro-
gressiva apertura d'Espanya al món exterior.

Amb la democràcia arriben les primeres pel·lícules amb una temàtica de llibertat sexual.
Els directors més assenyalats d'aquest gènere són: Jaime de Armiña i Eloy de la Iglesia.
Ventura Pons se centra en la temàtica homosexual amb la pel·lícula ''Ocaña'' i ''Retrato In -
termitente''. Altres directors destacats del moment són Saura, Aranda i Pedro Almodóvar.

8
 5. TÍTOL:VideoClubs Onlines:

5. TÍTOL:VIDEOCLUBS ONLINES:

5.1. SUBTÍTOL:NETFLIX:

És una empresa comercial americana d'entreteniment

que proporciona mitjançant una tarifa plana mensual
streaming multimèdia (principalment, pel·lícules i sèri-
es de televisió i programes) sota demanda per Internet
i de DVD-per-correu, on els DVD s'envien mitjançant
Permit Reply Mail. Netflix va sorgir al 1997 a Califòrnia,
Estats Units. Va ser creada com un videoclub amb una
plataforma de vídeo via online o per correu postal ser-
veis disponible per als Estats Units, que li proporciona
al subscriptor una quantitat il·limitada de rendes de les Figura 7: Exemple d'un cinema de
pel·lícules i sèries del seu catàleg. La "revolució Net- butaques clàsiques
flix" s'ha donat amb el servei de visualització via strea-
ming, malgrat que avui dia el servei d'enviament a domicili es manté i que ara s'actualit -
zat i ofereix pel·lícules en Blu ray. Es tracta d'una activitat que apunta a la baixa, sobretot
si es compara amb la ràpida popularització del servei via connexions de banda ampla. A
meitat de 2013 comptava amb més de 32 milions de subscriptors als Estats Units, Canadà,
Amèrica Llatina, països nòrdics, Irlanda i el Regne Unit, permetent als seus usuaris poden
gaudir de sèries de televisió i de pel·lícules al seu televisor, reproductors multimèdia,
Smart TV, sistema home theater, consoles i mòbils. Netflix va obtenir els millors resultats
de la seva història en el primer trimestre del 2014, sumant 2.250.000 d'usuaris nous,
aconseguint facturar de fins a 1.066.000 dòlars, en termes financers suposa un repunt en
tots els àmbits de l'empresa.

La companyia s'acosta als 50 milions d'usuaris a tot el món, un 75% del total són nord-a-
mericans, la seva expansió va ser molt ràpida en cuestió de 4 anys es va expandir per cua-
si tot el món. Netflix va iniciar la seva expansió a Llatinoamèrica al 2011,A finals del 2012
la companyia va llançar el seu servei de subscripció al Regne Unit i Irlanda. A la segona
meitat de 2012 també va començar a oferir el servei als països nòrdics: Suècia, Noruega,
Dinamarca i Finlàndia. A finals del 2014 Netflix va arribar a França, Alemanya, Àustria, Su-
ïssa, Bèlgica i Luxemburg. El 20 d'octubre de 2015 va estrenar-se a l'estat espanyol.

5.2. SUBTÍTOL:WUAKI:

9
 5. TÍTOL:VideoClubs Onlines:

És una empresa amb seu a [[Barcelona]] fundada al 2007. Durant tres anys, l'empresa va
estar preparant un servei de compra i lloguer de continguts audiovisuals a través de strea-
ming amb un capital de 5 milions d'euros. És un dels principals competidors europeus pel
líder mundial en el sector, Netflix. L'empresa te intenció d’expandir Wuaki.tv a 11 països
més. El servei ofereix veure sèries i pel·lícules directament des de l'ordinador, Xbox 360,
Xbox One, Android, iPad, o Smart TV. És un servei de streaming, és a dir, que es basa en
un núvol on es pot gaudir dels continguts que s'ofereix a qualsevol de les plataformes dis-
ponibles pagant o llogant només per allò que vas a veure o bé gaudint del servei premium
gaudint de sèries i pel·lícules il·limitades. L'empresa en l’actualitat compte amb 1.3 milions
d’usuaris.

5.3. SUBTÍTOL:YOMVI:

El 20 d'octubre de 2011, es va llançar Canal+ Yomvi, la marca de Canal+ en internet.

D'aquesta manera es pot veure Canal+ de manera interactiva, tant en xarxa com mitjan-
çant un televisor amb el sistema iPlus. També es troba disponible en altres dispositius
(mòbils, tabletas, ordinadors, etc.). És una plataforma a la que poden accedir els abonats
de la plataforma Canal+ sense cap cost addicional. Aquells que no són abonats han de pa-
gar una quota mensual per poder accedir a un catàleg de més de 2.000 pel·lícules, sèries i
documentals. Para el seu visionat s'utilitza la tecnologia del streaming adaptatiu, de mane-
ra que la definició dependrà de l'ample de banda que tingui l'usuari.

Figura 8: Exemple d'un cinema de butaques clàsiques

10
 6. TÍTOL:Etrevista al cap del cinema Capri (Prat)

6. TÍTOL:ETREVISTA AL CAP DEL CINEMA

CAPRI (PRAT)
Bondia, nosaltres som alumnes del col·legi Jesús María de Badalona i el nostre professor
Enric ens ha aconseguit una entrevista amb vostè. Aquestes preguntes són per al nostre
treball de recerca que tracta sobre la pirateria i creiem que un cinema de barri com aquest
pot ser protagonista de l’onada tant gran que ha tingut la pirateria durant els últims anys.

LLISTA NUMERADA

1) Quants anys porta el cinema en actiu?

2) Quants anys portes treballant al cinema?

3) Si no treballessis en un cinema veuries bé l’ús de la pirateria?

4) Amb tots aquests anys treballant has notat la falta de gent, per culpa de la pirate -
ria?

5) Amb l’obertura de grans cinemes ha sigut fàcil mantenir un cinema de barri?

6) Que penses sobre els grans cinemes?

7) Creus que gran part del preus han pujat en els cinemes per culpa de la pirateria?
Creus que els preus són excessius?

8) Quina part dels beneficis es queda un cinema amb la reproducció d’una pel·lícula?

9) Com és el procés legal per poder transmetre una pel·lícula en aquest cinema?

10)Està situat a la avinguda Verge de Montserrat, 111.

6.1. SUBTÍTOL:HISTÒRIA DEL CINEMA CAPRI

El 23 de desembre de 1967 “My Fair Lady” inaugurava la pantalla del nou cinema Capri.

El propietari del cinema Monmari, Joaquim Marimón, va tenir la suficient visió de futur per
intuir que el Prat creixeria en direcció sud. Per això va comprar uns solars que li van oferir

11
 6. TÍTOL:Etrevista al cap del cinema Capri (Prat)

a bon preu en el que hauria de ser un dels centres de la població situats a l'avinguda Ver-
ge de Montserrat.

Les obres de construcció del local van trigar

set anys.

Es van finançar gràcies a la venda d'un al-

tre solar a la mateixa avinguda, quan va
començar el seu creixement i els terrenys
s'havien revalorat.

Per evitar competències innecessàries, els

empresaris dels quatre locals que hi havia
al poble es van associar. D’aquesta manera,
l’Artesà i el Monmari oferien pel·lícules ap-
tes per a tots els públics, i el Capri i el Mo-
derno, per als adults. Figura 9: Exemple d'un cinema de butaques
clàsiques
La crisi, no va trigar en arribar, a poc a
poc, tots van anar plegant, primer l’Artesà, després el Monmari i, finalment, el Moderno.

Des del 1985, el cinema Capri, que continua dirigit per la família Marimón-Padrosa, és
l’únic que funciona al Prat i una de les poques sales de gran format que queden a la co-
marca del Baix Llobregat.

12
 7. TÍTOL:La llei de la propietat intel·lectual:

7. TÍTOL:LA LLEI DE LA PROPIETAT

INTEL·LECTUAL:

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1996-8930 ( Pàgina de la LPI ).

Aquesta llei va ser rectificada pel Senat amb els vots del PP i el rebuig de l'oposició el 15
d'Octubre del 2014, però el primer decret d'aquesta llei va ser al 12 d'Abril del 1996.

En aquesta llei rectificada s'inclouen sancions més greus per a les infraccions en la pirate-
ria, la finestreta única i també la taxa de Google.

7.1. SUBTÍTOL:AQUESTA LLEI CONSTITUEIX DE 8 CLAUS:

Més multes per la pirateria ? En L'article 162 quater. Sanciones. Podem trobar diferents
sancions sobre multes que s'han de pagar per les diferents infraccions que es poden co-
metre.

A més, la LPI contemplarà sancions destinades

a les pàgines web que reprodueixen cançons,
vídeos o sèries sense permís "com a element
dissuasori". Aquestes multes s'elevaran dels
300.000 fins als 600.000 euros per a les pàgi-
nes d'enllaços que incompleixin els requeri-
ments de retirada de continguts declarats in-
fractors. A més, les multes mínimes també as-
cendeixen dels 30.000 euros fins als 150.001
euros.
Figura 10: Exemple d'un cinema de
butaques clàsiques Clausura de webs ? La nova llei de propietat
intel·lectual ha arribat amb sancions molt més
dures, i moltes webs han sigut tancades, o per
ser il·legals, per pirateria o simplement perquè amb aquesta nova legislació qualsevol pu-
blicació espanyola a de cobrar.

Els exemple més importants que podem trobar:

“Google Noticies” ? Ja que es un servei que no genera cap mena d'ingresos (no es mostra
publicitat a la web), l'han tancat.

13
 7. TÍTOL:La llei de la propietat intel·lectual:

Series.ly / Seriesyonkis ? Les majors xarxes socials dedicades a la gestió de continguts au -

diovisuals d'Espanya, seguiren respectant la legalitat i retirarà els enllaços aportats per la
seva comunitat per adaptar-se a la reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual. Tot allò
que es vulgui veure s'haurà de pagar.

Elite-torrent ? Després de 11 anys, elitetorrent.net eliminarà tots els enllaços a descàrre-

gues que tinguin drets protegits d'autor per adaptar-se a la nova llei. Però la web seguirà
oberta amb la mateixa temàtica.

Entre moltes altres que tenen, o la mateixa temàtica o que han hagut de modificar algu -
nes coses per protegir els drets d'autor per adaptar-se a la nova llei.

Taxa Google ? O anomenant cànon AEDE (Associació d'Editors de Diaris Espanyols), es re-
fereix a una de les dues parts més polèmiques de la reforma de la Llei de Propietat Intel -
lectual espanyola. Parla del pagament d'un cànon, implantat ja en alguns països europeus,
per enllaçar contingut protegit per drets de propietat intel·lectual.

Una de les novetats d'aquesta reforma de la LPI és la compensació econòmica per a edi-
tors de notícies per l'explotació dels seus continguts en agregadors de notícies a internet

El substitut del 'cànon digital' ? El cànon digital o cànon per còpia privada neix com una
taxa amb la qual es vol compensar els autors, editors i distribuïdors pel dret a la còpia pri -
vada, que reconeix el dret dels ciutadans a reproduir una obra protegida per la propietat
intel·lectual per a ús personal i privat. Alumnes de 2n de secundària classe A

També que el substitut del cànon digital és la compensació per còpia privada amb càrrec
als Pressupostos Generals de l'Estat, un sistema que troba oposició a les entitats de gestió
de drets, que argumenten que la quantitat destinada de les arques públiques (un total de
cinc milions d'euros) és molt inferior a la que es podria obtenir amb el sistema de cànon.
“També hi ha sectors que opinen que, qui hauria de pagar, són les empreses tecnològiques
i no l'estat.”

Més transparència de les entitats ? La LPI estableix com a llei obligacions a les entitats de
gestió per millorar la identificació i localització dels titulars de drets a qui han de fer els pa -
gaments i la possibilitat d'augmentar el repartiment o de la compensació dels excedents
negatius de les entitats.

Finestreta única ? El concepte de finestreta única es basa en un model integrat d’atenció

ciutadana en l’àmbit territorial de Catalunya, amb l’objectiu que la ciutadania pugui pre-
sentar sol·licituds i comunicacions que s’adrecin a qualsevol organisme de l’Administració
General de l’Estat, de la Generalitat de Catalunya o altres entitats públiques des de les Ofi-
cines d’Atenció Ciutadana de les administracions més properes, com ara els ajuntaments.

Més protecció de l'autor ? Una altra novetat és l'ampliació del termini de protecció dels
drets dels artistes o intèrprets o executants i dels productors de fonogrames en 20 anys,
que passa de 50 a 70 anys; i la creació d'un marc legislatiu per protegir les obres òrfenes

14
 7. TÍTOL:La llei de la propietat intel·lectual:

que garanteixi la seguretat jurídica en l'ús d'aquestes obres per part de les institucions cul-
turals i dels organismes públics de radiodifusió. També es limita a 10 el màxim que es pot
reproduir una obra en l'àmbit científic i acadèmic.

No al pagament per 'lloguer' de llibres ? Per aclarir què és el préstec de llibres i evitar que
"biblioteques públiques cobrin per agafar prestat un llibre", s'exclou dels conceptes de llo-
guer i préstec els discos i DVD per a fins de representació pública o radiodifusió.

15
 8. TÍTOL:Música:

8. TÍTOL:MÚSICA:
La música com el cinema també segueix un procés, des de que es crea una cançó, fins
que es vent i surt al mercat. Segueix aquests processos: Producció i distribució. Aquests
processos són els que es fan per crear un disc que el volen comercialitzar.

8.1. SUBTÍTOL:DIFERÈNCIA ENTRE OBRA MUSICAL I PRODUCCIÓ

MUSICAL

Abans de començar a analitzar el procés de producció musical, explicarem la diferència en-

tre obra musical i producció musical.

Imaginem a un escriptor que decideix escriure una

nova obra teatral. El primer que farà serà decidir
sobre què va a tractar l'obra, quins personatges
van a aparèixer i quina història té cada un, en
quins llocs sortiran aquests personatges per desen-
volupar la trama, en quina època de citar la trama,
... Després escriurà tot i com a resultat tindrà el
primer esborrany, el qual llegirà, farà correccions i
canviarà algunes parts fonamentals en la història.
Després tornarà a llegir el resultat i seguirà fent
correccions fins que es doni per satisfet. En aquest Figura 11: Exemple d'un cinema de
moment estarà completa l'obra. butaques clàsiques

L'esmentat escriptor, com és normal, voldrà que la seva obra sigui representada. Si té sort
i l'obra és prou bona per cridar l'atenció d'algun professional que es dediqui a això entra-
ran en joc els productors. Un d'ells serà el productor, que serà l'encarregat d'agafar l'obra
de l'escriptor i portar-la a un escenari. Ell s'encarregarà de triar al director, als actors, al
personal tècnic, el tipus d'escenaris ...

El dia de l'estrena, l'escriptor podrà veure la seva obra convertida en un producte.

Doncs tot això passa gairebé exactament igual en una producció musical. El músic va ser
qui generarà l'obra en compondre un conjunt de cançons. Quan estigui satisfet amb els te -
mes segurament vulgui plasmar aquests temes en un producte, de manera que no li que -
darà més remei que acostar-se a un estudi de gravació.

16
 8. TÍTOL:Música:

En l'actualitat es tendeix a eliminar la figura del productor musical a l'hora de realitzar un

enregistrament. Abans tan sols era eliminat en els casos de l'enregistrament de donem i
maquetes, ara en pocs discos es compta amb la figura del productor.

Podem definir per tant la producció musical com tot el procés que es porta a terme per
convertir una obra musical en una producció musical. I aquest treball és dut a terme pel
productor musical.

8.2. SUBTÍTOL:PRODUCCIÓ:

La producció musical engloba tot un seguit de processos que podrien abastar des de la
pròpia creació de la idea musical fins a la plasmació en el suport de gravació (CD,
casset, ...). Evidentment la qualitat i complexitat del procés varia molt de plantejar a nivell
professional a limitar-lo a les possibilitats d'un estudi de so "casolà". Però els elements
d'aquest procés, sigui quin sigui el nivell en què es realitzi, són bàsicament els mateixos.
Fins i tot són perfectament extensibles a l'elaboració de bandes sonores per a productes
multimèdia.

Els enormes avenços tecnològics experimentats en els últims anys, dins de l'aplicació de la
informàtica al món de la música, fan que el procés de producció musical pugui arribar a
realitzar-se en un estudi de so personal. Evidentment no amb la qualitat d'un estudi de so
professional actual, però segur que amb més possibilitats tècniques que molts estudis de
so de no fa tants anys. Encara que tampoc podem obviar que la qualitat que ofereixen els
estudis de so professionals, a més de ser evident en les seves instal·lacions i els seus
equips, resideix en gran mesura en la perícia i professionalitat dels seus enginyers de so.

Entre les diferents fases en què podríem dividir el procés de producció musical la interrela-
ció és bastant gran, sobretot en el cas en què tot ell impliqui la mateixa persona que, da-
vant de l'ordinador de casa, decideix tirar endavant un tema musical (o un producte multi-
mèdia). És a dir, les diferents fases en què anem a dividir aquí aquest procés no s'han de
veure com a compartiments estanc o punts sense retorn. De fet, pot donar-se perfecta-
ment el cas que calgui repetir determinades fases, perquè el resultat final no ens satisfà o
no té la qualitat esperada. Aquestes fases són: composició, gravació, barreja, masteritza-
ció.

8.3. SUBTÍTOL:DISTRIBUCIÓ:

En el negoci musical, aquest és un dels termes més importants, però, per a una gran
quantitat de músics és desconegut amb certesa el seu significat i el que involucra. Músic
Distribution, és l'acció de fer arribar el teu producte (en aquest cas el teu disc o cançons)
a la major quantitat de persones possible; fer de la teva música alguna cosa accessible
pels teus fans, bé sigui de manera digital (descàrregues) o física (Cds, Vinil, etc).

17
 8. TÍTOL:Música:

Tal com qualsevol altre negoci que involucri un producte, la col·locació en botigues i mer-
cats, es fa a través d'un intermediari o tercer anomenat distribuïdor. Aquest és qui connec-
ta al producte amb el mercat, sap quins són els nínxols específics i especialitzats per a ca -
da producte. El mateix passa amb la música, té diferents mercats i és summament impor -
tant saber quin és el nostre. Hi ha múltiples distribuïdors que s'encarreguen d'ubicar teu
disc en botigues a nivell local, regional i nacional, els més grans i reconeguts també tenen
la capacitat em manejar mercats internacionals.

També hi ha els distribuïdors digitals o millor coneguts com agregadors digitals com ara Cd
Baby, TuneCore, The Orchad, Believe Digital, entre d'altres, els quals s'encarreguen de col-
locar la teva música a les principals pàgines de descàrregues o serveis com Itunes, Ama -
zon, Napster, Spotify.

18
 9. TÍTOL:Drets d'autor:

9. TÍTOL:DRETS D'AUTOR:
Els drets d'autor són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la ma-
joria de països per als autors d'obres originals incloent-hi obres literàries, dramàtiques,
musicals, plàstiques i intel·lectuals, és un conjunt de normes jurídiques i principis que afir-
men els drets morals i patrimonials que la llei concedeix als autors (els drets d'autor), pel
sol fet de la creació d'una obra literària, artística, musical, científica o didàctica, estigui pu-
blicada o inèdita.

La legislació sobre drets d'autor a Occident s'inicia en 1710 amb l'Estatut de la Reina Ana.

Es reconeix que els drets d'autor són un dels drets humans fonamentals en la Declaració
Universal dels Drets Humans.

Una obra passa al domini públic quan els drets patrimonials han expirat. Això succeeix ha-
bitualment transcorregut un termini des de la mort de l'autor (post mortem auctoris). El
termini mínim, a nivell mundial, és de 50 anys i està establert en el Conveni de Berna.
Molts països han estès aquest termini àmpliament. Per exemple, en el Dret europeu, són
70 anys des de la mort de l'autor. Un cop passat aquest temps, aquesta obra llavors pot
ser utilitzada en forma lliure, respectant els drets morals.

9.1. SUBTÍTOL:SGAE:

La Societat General d'Autors i Editors (SGAE) és una entitat espanyola de gestió col·lectiva
dedicada a la defensa dels drets d'autor dels seus socis; tota classe d'artistes i empresaris
del negoci de la cultura. Segons els seus estatuts, és una organització sense ànim de lucre
que gestiona el cobrament i la distribució dels drets d'autor dels autors i alhora vetlla pels
interessos dels editors. Des del 8 de maig de 2012 el seu president és Antón Reixa, en
substitució de Teddy Bautista.

La seva seu es troba al Palau Longoria, a Madrid.

Poc coneguda tradicionalment més enllà del sector en

què exerceix les seves funcions, ha aconseguit una àm-
plia notorietat aquests últims anys, arran del conflicte
que l'ha enfrontat a la indústria electrònica per l'aplicació
als nous suports digitals de l'anomenat "cànon compen-
satori per còpia privada ", introduït fa més de 20 anys.
Els fabricants van suggerir al seu dia la introducció d'una Figura 12: Exemple d'un cinema
taxa genèrica que compensés als autors per les còpies de butaques clàsiques

19
 9. TÍTOL:Drets d'autor:

que realitzaran els usuaris amb les noves gravadores de cassets i vídeo que es proposaven
introduir al mercat, però al sol·licitar les societats de gestió la seva ampliació als nous for -
mats, es van oposar a ells. L'oposició al cànon va portar a la creació d'associacions com la
plataforma Tots contra el cànon, l'activitat ha perjudicat significativament la imatge pública
de l'entitat.

L'1 de juliol de 2011, el novament reelegit president Teddy Bautista i vuit directius van ser
detinguts per ordre de l'Audiència Nacional, imputant-se'ls delictes d'apropiació indeguda,
falsificació de documents i desviament de fons, totalitzant aproximadament uns 400 mili -
ons d'euros que haurien obtingut gràcies al cànon digital. Teddy Bautista va ser el seu pre-
sident des de 1995 fins al 12 de juliol de 2011, quan va presentar la seva renúncia a causa
dels delictes que se li imputaven. El 8 de maig de 2012, Antón Reixa va ser elegit nou pre -
sident de la SGAE, i el 25 de juliol de 2013 aquest va ser substituït per José Luis Acosta
Salmerón.

La SGAE té més de 100 anys d'història i els seus comptes són auditats, recíprocament, per
altres entitats de gestió de tot el món amb qui té convenis subscrits.

9.1.1. . APARTAT:Les seves funcions són:

LLISTA NUMERADA

1) Emetre llicències del repertori SGAE per al seu enregistrament en discs, suport vide-
ogràfic o multimèdia (CD-ROM), xarxes digitals tipus Internet o telefonia mòbil i la
seva posterior comercialització.

2) Controlar aquests mercats perquè l'explotació del repertori SGAE estigui sota llicèn-
cia i s'abonin els drets d'autor.

3) Gestionar les sol·licituds d'autorització per a la sincronització de les obres musicals

preexistents en produccions audiovisuals.

4) Gestionar l'anomenada "remuneració equitativa" per lloguer de vídeos, vigilant el

compliment dels acords subscrits amb les distribuïdores de suports d'enregistra-
ments audiovisuals.

5) Informar de la il·legalitat de l'activitat de lloguer de suports discogràfics, preparant

la documentació corresponent per a les demandes per via judicial.

6) Antipirateria i persecució del delicte: investigació de les activitats considerades il·le-

gals relacionades amb interessos dels autors, en especial de la utilització del reper-
tori SGAE sense autorització. Alumnes de 2n de secundària classe A

20
 10. TÍTOL CONCLUSIÓ

10. TÍTOL CONCLUSIÓ

En el nostre treball de recerca hem observat que la pirateria està molt present en la vida
de la gent, que fan un us de ella molt normal i la majoria no tenen en compte de les con -
seqüències que pot tenir aquestes acciones il·legals.

En la nostra enquesta hem observat que la major part de persones que han contestat te-
nen entre 10-15 anys, després el percentatge major és de 15-20 anys i finalment de 35-50
anys. Les persones de 15-20 anys creiem que tenen un coneixement de la llei una mica
més ampli, però encara desconeixen les conseqüències d'aquests actes. Finalment els de
35-50, opinem que no tenen un coneixement tant ampli de la informàtica, però si que el
tenen de la llei, encara que no li donen molta importància a les sancions del seu ús. Alum -
nes de 2n de secundària classe A

També en la nostra enquesta hem pogut observar que la majoria de gent, el que més des-
carrega és música, el segon més descarregat són pel·lícules, però també hem trobat res-
postes en les que la gent descarrega les dues coses amb freqüència, amb això hem arribat
a la conclusió de que la pirateria està molt present en la vida de les persones i que no in -
verteixen en cultura, que prefereixen descarregar per Internet sense pagar.

Les dues següents preguntes de la nostra enquesta van molt relacionades amb les dues
anteriors, hem observat que els programes més utilitzats tant per descarregar música com
per pel·lícules són programes gratuïts i els menys votats són programes en ela quals has
de pagar per poder descarregar allò que vols.

A continuació en les dues preguntes següents, hem percebut dues coses relacionades amb
el que produeix, en la major part dels casos, la pirateria. La primera pregunta ens parlaba
sobre la freqüència en que la gent anava al cinema, segons els resultats, la gent va molt
poc al cinema, però que si volen veure una pel·lícula els agrada fer-ho al cinema, els en-
questats diuen que és més còmode i poden sentir millor la pel·lícula, però que no van qua -
si mai pels diners o per no sortir de casa. Aquesta conclusió l'hem tret, ja que, a la se -
güent pregunta de la nostra enquesta preguntem si els hi sembla car el preu de les entra-
des del cinema, el 86'7% de les persones responen que sí, això ens ha fet pensar que una
de les principals raons per les quals no van al cinema són pels preus. A la següent pregun-
ta, volíem saber si creuen que la gent no va al cine per això, i el 76% de les persones res -
ponen que sí, llavors la nostra teoria es compleix.

Amb aquesta enquesta hem observat també la baixada tan gran que hi ha hagut als video-
clubs, han sigut els principals afectats per la pirateria, ja que de les 113 persones que han
respost a la pregunta sobre si encara van als videoclubs per veure pel·lícules alquilades,
només un 9'7% (es a dir 11 persones), van actualment als videoclubs a alquilar pel·lícules.

21
 10. TÍTOL CONCLUSIÓ

La següent pregunta que hem formulat parlava sobre si algú era soci d'algun videoclub on-
line ( com Netflix, Wuaki tv..), el 88'5% de les respostes han sigut que no. És a dir que
com els percentatges de la gent que no va al cinema, de la que no es soci d'un videoclub i
tampoc d'un videoclub online, ens fa plantejar que els percentatges de la gent que pirateja
ronda entre el 70% i el 90%.

A la següent pregunta hem pogut esbrinar si la gent sap quina es la repercussió que té
l'ús de la pirateria, la majoria dels enquestats saben que hi ha sancions però no quines
(40'7%), després tenim amb un 35%, les persones que no tenien cap mena d'idea que hi
havia sancions per la descarrega de continguts il·legals per Internet, Per últim, amb un
24% tenim als enquestats que si sabien quines sancions hi han per aquest tipus de com -
portaments. Alumnes de 2n de secundària classe A

Per acabar la part de les preguntes de l'enquesta, a l'última pregunta, nosaltres hem vist
que no hi ha hagut una gran diversitat d'opinions i en comparació amb altres els percen -
tatges han estat una mica més igualats. En aquesta pregunta, una mica polèmica, pregun -
tàvem a la gent si la pirateria hauria de ser més sancionada, un 64'6% han respost que
no, i l'altra 39'8% ha respost que sí.

El que finalment nosaltres hem tret amb aquest treball, es que la gent sap que la pirateria
està penalitzada per la llei. També sabem que s'intenta protegir a l'artista, però és impos-
sible abastar amb tot el que es puja a Internet, això la gent ho sap però no li dona impor-
tància. Altre aspecte que hem pogut observar, es que en particular a Espanya no ens agra-
da pagar per la cultura, ja que la gent ha deixa't d'anar al cinema perquè tot el que l'inte -
ressava veure ho tenia gratis a Internet, i, per qué pagar quan està gratis?. Una de les co -
ses més clares, és que els videoclubs han sigut els principals perjudicats per la pirateria,
pel mateix motiu d'abans. A més, la gent en concret a Espanya, no ha fet el canvi als vide -
oclubs onlines ja que és més fàcil descarregar il·legalment.

En conclusió per finalitzar, el que nosaltres pensem, és que donem un ús de la pirateria

molt freqüent en el nostre dia a dia sense donar-nos compte, només passant una cançó
de Youtube al teu reproductor, però també som conscients de que no tothom pot pagar. A
més pensem que la llei ha d'abastar a tothom i intentar oferir coses de més qualitat, per
què tothom pugui fer un bon ús de la cultura sense necessitat de cometre delictes.

22