Pel·lícules i història

“DESCIFRANDO ENIGMA”

Clàudia Marí Marín

Curs 2022/23 Grup A1
Història contemporània comparada
Oriol Dueñas Iturbe
SUMARI

1. Introducció ................................................................................................ 3

2. La pel·lícula .............................................................................................. 4
2.1 Resum ................................................................................................ 4
2.2 Vinculació amb el context ................................................................... 7

3. Introducció a la Segona Guerra Mundial .................................................. 9

4. La màquina Enigma i Bletchley Park ........................................................ 12

5. Les dones científiques al segle XX ........................................................... 16

6. Conclusions ............................................................................................... 17

7. Webgrafía .................................................................................................. 18

2
 1. Introducció

Amb aquest segon treball del curs es buscarà poder connectar història amb cinema.
A partir d’un film ambientat entre 1914 i 1945, s’analitzarà com la pel·lícula relata els
fets històrics i de quina manera es vincula amb el context històric corresponent. El
treball es dividirà en dues seccions, un primer espai per a l’anàlisi de la pel·lícula: en
el que s’exposarà un resum i un anàlisi de la seva vinculació amb el context. I, en
quant a la segona part i, seguint la línia del treball, es donarà espai per a tractar i
explicar els esdeveniments històrics que narra la pel·lícula. Emprant el temari de
l’assignatura i amb l’ajuda de recursos exteriors, s’acabarà el treball fent una breu
explicació del moment històric que s’exposa al film: causes, fets principals i
conseqüències.

El llargmetratge que s’ha escollit finalment per al treball ha estat “Descifrando Enigma”
de Morten Tyldum. El motiu pel qual s’ha escollit aquesta pel·lícula ha estat la dualitat
que aquesta desenvolupa. Per un costat, contextualitza a l’espectador en l’Anglaterra
aliada del 1939, i promou el coneixement d’un dels sectors del front més oblidats
sempre que s’estudia el fenomen bèl·lic, el de la intel·ligència militar, de gran
rellevància per a la victòria aliada. I, per altra banda, serveix com una subtil crítica a
la realitat moral d’aleshores, en la que en un període no molt llunyà en l’actualitat,
encara hi havia persones que es condemnaven per néixer amb una sexualitat no
acceptada institucionalment, o en la que no s’imaginava a les dones en qualsevol lloc
fora de l’àmbit domèstic. Per tot això he trobat interessant tractar aquesta cinta en
aquest treball, a la vegada que també em servirà per indagar en aquest sector tan poc
explotat en l’ensenyament de la història contemporània.

Finalment, i a tall de conclusió, s’exposarà una breu anàlisi envers la vinculació de la

pel·lícula amb el seu context corresponent, i es donarà l’opinió de l’autora d’aquest
treball.

3
 2. La pel·lícula

2.1 Resum

Batejada originalment amb el nom de “The imitation game”, s’estrenà a la pantalla

gran el 2014, com un dels films històrics més importants de la dècada. Es tracta d’un
thriller històric, ambientat en l’inici de la Segona Guerra Mundial a Londres,
Anglaterra. (Cumberbatch, S.a.) La història reflecteix, a través de connexions amb els
fets històrics reals, la vida del matemàtic anglès Alan Turing, pare dels actuals
ordinadors i responsable de desxifrar el mecanisme d’encriptació que utilitzaven els
nazis durant el conflicte, anomenat Enigma.

La pel·lícula es divideix en tres trames que mostren tres franges temporals de la vida
del protagonista. La primera ens situa a l'any 1951 a Manchester, tres anys abans que
Turing es tragués la vida. És en aquest moment quan ens presenten el matemàtic per
primer cop, anys després de finalitzar l’operació d’Enigma, quan la seu del Servei
d'Intel·ligència Secreta (MI6) intercepta un missatge en el qual s’adverteix d’un
robatori a casa seva. Aquesta seqüència acaba de manera incerta, amb la visita de
l’investigador Nock, al qual Turing assegura que no li han robat res. Des d’aquest
moment, les tres trames s’aniran alternant, oferint a l’espectador una visió global de
la història, i emprant-ho com a recurs per a desenvolupar el creixement del
personatge.

La segona trama s’introdueix amb un flashback, a Londres, el 1939. S’anuncia

l’arribada de la guerra i se’ns presenta una seqüència en la qual veiem com milers de
nens pugen als trens, “war has been declared with 800,000 children evacuated from
their homes.” (The Imitation Game (2014). Plot Summary, S.a.). En la següent escena,
veiem a Turing, més jove, que està sent entrevistat per Denniston, a Bletchley Park.
Tot i una primera disputa, en la que el comandant dubta de les capacitats del jove, la
conversa dona un gir quan el professor esmenta la paraula Enigma. Confessa que
coneix el programa secret al voltant d’Enigma, la màquina d’encriptació nazi que els
aliats necessitaven desxifrar per tal d’interceptar els missatges alemanys. Amb això,
i considerant les habilitats matemàtiques del professor, és benvingut al programa,
l’MI6, juntament amb cinc persones més: Hugh Alexander, Peter Hilton, John

4
Cairncross, Keith Furman i Charles Richards. El programa compta amb una màquina
Enigma real, que varen obtenir a través de contraban però, tot i això, els falta el més
important: conèixer la seva configuració. Intercepten cada nou missatge a les 6 del
matí, i des d’aquell moment i fins a les 12 de la nit han de descodificar-lo, ja que a les
12 es canviarà la seva configuració i tot el procés no haurà servit de res. Aquest
mètode és ineficaç, esmenta Hugh, perquè hi ha 159 milions de milions de milions de
possibilitats cada dia, un objectiu impossible d’aconseguir en només 18 hores. A partir
d’aquest moment entrem al nus de la trama, i el grup de Servei d’Intel·ligència Militar
es posa a treballar. Per sorpresa de tots els integrants, Alan, qui presenta nul·les
habilitats socials, decideix treballar pel seu compte, sense participar en el projecte
col·lectiu. Comença a dissenyar una màquina, fent un pas més enllà que els seus
companys, que permetria descodificar no un, sinó qualsevol missatge amb qualsevol
configuració de la màquina. Tot i el descontentament dels seus companys, i la
desaprovació del comandant Denniston, Turing rep l’aprovació de Winston Churchill,
a través de correspondència, qui finança la seva investigació i el posa al capdavant
del projecte.

En aquest moment coneixem al petit Alan, endinsant-nos en la tercera trama de la

història. Entenem el seu comportament asocial, i tot i que no s’expliciti, podem intuir
que potser es tracta d’algun espectre de l’autisme. També se’ns presenta la seva
relació amb Christopher Morcom, relació en la qual posteriorment s’introduirà un dels
aspectes principals de la pel·lícula, l’homosexualitat de Turing. Aquesta escena és
important en molts aspectes pel desenvolupament del film, però destaca la frase que
li diu Morcom: "A veces, son las mismas personas de las que nadie imagina nada las
que hacen las cosas que nadie puede imaginar". Aquesta frase es convertirà en el
leitmotiv de la pel·lícula, en la clau de superació del protagonista envers les
adversitats que li presenta la societat.

En retornar al 39, l’equip organitza unes proves amb la intenció de trobar nou personal
per a la investigació. Joan Clarke és l’única dona que es presenta després d’haver
resolt la primera prova. L’escepticisme dels integrants del grup i les dificultats que
troba a l’hora que l’acceptin, marquen un altre aspecte controvertit que es tracta en el
llargmetratge: les dificultats de les dones en els àmbits científics. Finalment, és
acceptada al programa, essent un dels pilars més importants en la investigació. El

5
paper que protagonitza l’actriu és crucial i dona visibilitat al treball científic femení, i
als obstacles que se li presenten. Entre elles, el matrimoni, que en aquesta pel·lícula
se’ns mostra com un entrebanc més dins la vida de la dona.

A partir d’aquest moment la pel·lícula canvia el ritme. Comença el 1940, que

s’introdueix a partir d’un recurs històric: els bombardejos sistemàtics de la Legió
Còndor durant la Batalla d’Anglaterra. Accelera la línia temporal i comença la lluita
contra el rellotge. Les tensions entre Turing i els altres companys del grup augmenten,
ja que el temps transcorre, la misèria i la mort augmenten i la màquina no ofereix cap
solució. L’entrada de Joan al grup, però, suposa un canvi en la conducta dels
integrants. En una conversa que mantenen els dos protagonistes, Joan Clarke
convenç a Turing de que, per combatre a Enigma necessita l’ajuda de tot el grup, que
només podrà aconseguir si es reconcilien. A partir d’aquest moment, l’equip comença
a treballar conjuntament, i els progressos són exponencials. Tot i un moment de
tensió, i un primer intent fallit, Christopher, la màquina de Turing, desxifra el primer
missatge. Gràcies a una conversa amb una amiga de Joan, durant una de les escenes
d’oci que es mostren a la pel·lícula, Turing arriba a una conclusió que serà clau per a
la configuració de Christopher: les paraules predictibles. Cada missatge acabava amb
una salutació al dictador i, per tant, podien començar a descodificar el missatge fent
servir aquelles paraules com a crossa. És en aquest moment quan la pel·lícula arriba
al seu clímax.

Les dues altres línies temporals es tanquen. El jove Alan presencia la mor del seu
enamorat, per tuberculosi, trauma que l’acompanyarà fins al final de la seva vida. Per
altra banda, el detectiu Nock destapa la veritat sobre el cas que involucra a Turing,
que l’única cosa que ocultava era la seva identitat sexual. Encara no coneix, però què
feia el professor durant els anys de la guerra, informació que no es desvelaria fins al
1975.

Els aliats ja han descodificat la màquina alemanya, però ara comença la part més
difícil, el debat moral que se’n deriva: com havien d’actuar al respecte. Era evident
que no podien parar tots els atacs de l’eix, ja que en ser així, s’adonarien que els
havien descobert i canviarien la tàctica. L’escena més dura de tota la pel·lícula ve
llavors, quan un dels integrants del grup, Peter Hilton, anuncia als seus companys

6
que el pròxim atac nazi matarà al seu germà, si no el detenen. L’equip decideix que
no aturarà l’atac, fet que destrossa el seu company. A partir d’aquí, només falta una
cosa: quina estratègia haurien de seguir llavors els matemàtics per guanyar la guerra.
Des d’aquest moment, aturen alguns atacs i deixen que succeeixin alguns altres,
seguint una estratègia que, finalment, els assegura la victòria de la guerra. Aquest
moment històric es presenta amb seqüències d’eufòria pels carrers, gent onejant la
bandera d’Anglaterra i soldats retrobant-se amb la seva família en un escenari
devastador, d’edificis enderrocats. L’equip d’intel·ligència crema tot rastre de
l’operació, i guarden el secret fins a la tomba.

Aquí presenciem un altre flashforward. En un pis petit i humil trobem al matemàtic

malalt i feble. No té a ningú tret de la seva màquina, en Christopher. Joan Clarke el
visita. Turing revela el motiu del seu estat de salut, l’han condemnat per indecència i
es medica per “curar” la seva homosexualitat. Amb aquesta última escena s’acaba el
film. El director ens escriu sobre els últims anys de la vida de Turing, qui es lleva la
vida el 1954.

Com a homenatge al matemàtic, i just abans d’acabar la pel·lícula, s’escriu el següent:

“Historians estimate that breaking Enigma shortened the war by more than two
years, saving over fourteen million lives. It remained a government-held secret for
more than fifty years. Turing's work inspired generations of research into what
scientists called "Turing machines", now known as computers.” (The Imitation Game
(2014) - Plot Summary, S.a.)

2.2 Vinculació amb el context

Les pel·lícules històriques exigeixen un treball previ de contextualització. Tot el grup

de tècnics, ja sigui de vestuari, de maquillatge, de música i so, antropòlegs i
historiadors o d’encarregats dels decorats, han d’haver-se informat meticulosament a
priori, per poder oferir un resultat el més acotat possible al període que es vol retratar.
En aquest cas, Enigma mostra a l’espectador una bona aproximació de l’Anglaterra
dels anys quaranta i de la Segona Guerra Mundial. Alguns dels recursos que s’utilitzen

7
al llarg del film, i que ajuden a connectar amb la realitat, són fragments de premsa
real d’aleshores. En forma de diaris, com el que veiem al principi del film, o de petits
clips de l’època (un discurs de Churchil, atacs aeris de l’eix...), que van apareixent al
llarg del fil de la història. A part de ser excel·lents recursos històrics, també serveixen
com a marcadors temporals, que ajuden a l’espectador a situar-se en la línia del
conflicte. Un altre exemple d’això, que ja s’ha esmentat abans, és la representació del
que van ser els bombardejos de la Legió Cóndor arreu d’Anglaterra, que tenen un pes
considerable dins la trama. Veiem a la gent refugiada dins el Tube, els túnels del metro
que van fer servir les classes més baixes per salvar-se la vida sota terra (Refugios
Antiaéreos En Gran Bretaña: La Segunda Guerra Mundial, S.a.), així com la utilització
de sacs terrosos que amortien els cops.

A més d’adequar-se al context bèl·lic, també és destacable el treball antropològic que

hi ha al darrere. El personatge de Joan Clarke representa la clara imatge de la moda
femenina als anys 40, que es caracteritzava per lluir sempre barret. A més, la
vestimenta també s’adequa als altres personatges: vestits d’home elegants, tirants i
una gamma de colors en la que predominen gairebé sempre els colors verd i cafè.
(Valverde, S.a.) Les escenes d’oci s’ambienten en pubs i tavernes de fusta, i
s’acompanyen amb jazz i swing, els dos gèneres musicals del moment.

8
 3. Introducció a la Segona Guerra Mundial

En el primer flashback de la pel·lícula, Tyldum ens introdueix a l’escenari principal:

Londres del 1939. Ens trobem a l’inici de la Segona Guerra Mundial. La trama central
es desenvolupa en aquest context, que serà també el que es plasmarà a partir de la
teoria que ens ofereix l’estudi del món contemporani en aquesta segona part del
treball. Ens centrarem en els successos de la guerra a Europa, ja que és on s’inscriu
l’argument de la pel·lícula.

La fi de la Primera Guerra Mundial donava pas a uns anys inestables, que només
varen servir per coure el brou necessari per a un nou conflicte: La Segona Guerra
Mundial. Les causes que varen originar aquest conflicte s’expliquen a partir de quatre
factors generals. El que segurament es coneix com el principal motiu és el Tractat de
Versalles (28 de juny de 1919). Alemanya sortia del conflicte completament humiliada,
endeutada i sense Alsàcia i Lorena, fet que va fer créixer el sentiment de revenja, i de
salvació nacional. Aprofitant la inestabilitat social, una nova figura, amb un discurs
prometedor, començà a emergir entre la política alemanya: Adolf Hitler.

L’ascens del dictador i la gestió política dels seus primers anys de dictadura porta a
la segona causa. Alimentat per un discurs ultranacionalista i la teoria del Lebensraum
de Ratzel, començà una campanya expansionista per tots els territoris que
reclamaven com a alemanys. Això desembocà en la següent causa, doncs l’expansió
alemanya va suposar un seguit de violacions de les fronteres i dels tractats que
mantenien, penjant d’un fil, l’estabilitat de l’Europa d’entreguerres.

“Aunque existía un deseo real de paz tras la desastrosa guerra, el tratado no logró los
efectos esperados. Fue socavado en poco tiempo y Hitler lo violó repetidamente a lo largo
de los años 30.” (Blakemore, 2019)

A més, les polítiques de les potències diplomàtiques, França i Anglaterra, basades en

l’apaivagament, varen cedir a la campanya nazi, provocant així, el naixement d’una
Europa en mans dels nacionalsocialistes. Aquesta actitud, però va arribar al seu límit
quan els Alemanys envaïren Polònia, l’1 de setembre del 39, ofensiva que es
considera el casus bel·li que originà la guerra.

9
La polarització ideològica del món, que s’havia anat desenvolupant als anys previs al
conflicte, es va fer tangent en aquell moment. Per una banda, defensant la
democràcia, es creà el front aliat, en el que participaven Anglaterra i França (fins la
seva invasió), que lluitaven al costat de la URSS, la Xina i els Estats Units. Per altra
banda, potències totalitaristes i simpatitzants, en més o menys mesura, del feixisme:
Itàlia, Alemanya i Japó, les potències de l’Eix.

La guerra va durar sis anys, de 1939 a 1945 i, tot i la inicial superioritat de l’eix, va
finalitzar amb la victòria dels aliats, el 2 de setembre de 1945. La guerra va començar
a favor de l’eix, que s’organitzà estratègicament a partir del Pla Schlieffen, ofensiva
que protagonitzaren els alemanys a inicis de l’anterior guerra. (Limbach et al., 2022)
Aquest cop, però, havent sigut perfeccionada, la batejaren com a Blitzkrieg o Guerra
llampec. La voluntat rere aquesta ofensiva era obtenir una solució ràpida i agressiva,
que proporcionés una victòria immediata a l’eix. I podem dir que durant els primers
anys de guerra, tot apuntava que seria així. L’eix s’assegurava les primeres victòries,
i les consegüents invasions dels territoris de Polònia, Dinamarca i Noruega, Bèlgica i
Països Baixos, França, Iugoslàvia i Grècia. (Figuera, 2013) A més, els bombardejos
d’Anglaterra (1940), fet històric que es retrata al film, varen servir per afeblir la
potència capdavantera del front aliat, que es trobava en una crítica situació.

Font: “The imitation game”, Escenes de les runes, Bombardejos d’Anglaterra del 1940

10
Semblava que la guerra s’acabava, la Wehrmacht arribava a territori soviètic i durant
el 41 i el 42, tot i l’estabilització dels fronts, el domini alemany encara era vigent. El
fred de l’hivern soviètic i la batalles de Stalingrad i Kursk, el 1943, varen canviar els
papers del conflicte, i després de la derrota alemanya, les tropes de Stalin varen
començar una contraofensiva cap a l’oest, refent el camí de la Bliezkrieg. Aquell
mateix any, després del desembarcament de Sicília, Itàlia firmava l’armistici i
Mussolini quedava destituït.

Arribava el final de la guerra, i a causa de la imminència de la victòria aliada, els caps

de les tres potències principals es trobaren a Teheran (1943) per planejar el
tancament del conflicte. El resultat d’aquesta reunió es va materialitzar el 6 de juny de
1944, dia D, en una ofensiva per alliberar a França dels alemanys: el conegut
Desembarcament de Normandia (Frank, S.a.). La lenta reacció de Hitler va suposar
la derrota de l’eix i la recuperació de França i Bèlgica. A més, l’arribada de l’exèrcit
roig a Berlin, i la seva imminent ocupació feien real la caiguda de l’eix, i la
“descomposició del règim nazi el 1945” (Figuera, 2013) Hitler moria aquell mateix
abril, llevant-se la vida. La guerra acabava a Europa, amb la victòria aliada. Els
alemanys firmaven el text de rendició i assistien a la Conferència de Potsdam i els
responsables de l’Holocaust eren jutjats per crims contra la humanitat als Jutjats de
Nuremberg (1946). El conflicte però, no s’acabà fins arribat l’agost, amb la capitulació
japonesa després del bombardeig d’Hiroshima i Nagasaki, per part dels americans.

Cap guerra abans havia suposat un impacte a escala global tan important com el de
la Segona Guerra Mundial. La guerra s’emportà 60 milions de morts (Escuela
Nacional Colegio de Ciencias y Humanidades, 2017) i utilitzant-la com a excusa, els
alemanys varen protagonitzar, amb la Solució final, un dels genocidis més atroços de
la història de la humanitat, exterminant a més de dues terceres parts de la població
jueva mundial. (Frank, S.a.)

11
 4. La máquina Enigma i Bletchley Park

Entendre el transcórrer de la guerra ens serveix per a poder comprendre millor quin
paper va tenir el Servei d’Intel·ligència Militar britànic, i contra qui s’enfrontava: una
Alemanya tecnològicament avançada i, suposadament, estratègicament superior.

El III Reich començava la guerra amb la intenció de posar-li final el més aviat possible,
fet que era impossible si no s’asseguraven la superioritat, tant en concentració
d’armes ofensives com en l’organització militar.

“La industria de la Alemania nazi se había movilizado totalmente antes del inicio de las
hostilidades permitiendo planes estratégicos de agresión sostenidos por el apoyo de todos
los sectores económicos alemanes.” (Serrano, S.a.)

I així va ser, però només durant els dos primers anys. La creença de que existia una
“superioritat alemanya” resulta ser realment una mitificació d’uns primers anys de
guerra en els que la potència va invertir tots els seus recursos en semblar-ho, sense
pensar en una guerra a llarg termini, que fou el motiu de la seva perdició. Això sí,
durant els seus anys “d’esplendor”, Alemanya es va posar tres anys de guerra a la
butxaca, amb la ja esmentada Bliezkrieg. L’estratègia bèl·lica es caracteritzava per la
seva rapidesa i sobretot, pel seu caràcter sorpresa:

“Esto causaba conmoción y desorganización entre dichas defensas. El poderío aéreo de

Alemania no le permitía al enemigo una forma adecuada de reabastecerse o de reorganizar
las tropas y, por ende, de enviar refuerzos para sellar las brechas en el frente. Las fuerzas
alemanas podían, a su vez, rodear a las tropas enemigas y forzar la rendición.” (Frank, S.a.)

La guerra es convertia en una lluita contra el rellotge per les potències aliades, amb
el Regne Unit, protagonista del nostre film, al capdavant, que veien un inici del
conflicte completament desigual, i no precisament a favor seu.

Un dels motius pels quals parlem d’aquesta primera superioritat Alemanya és el tema
principal d’aquest treball: la màquina Enigma, l’objecte que envolta la pel·lícula
escollida. Les màquines, en plural, ja que es coneix que els alemanys varen dissenyar

12
almenys “veinticinco modelos distintos, con distintas características y grandes
diferencias en la fortaleza de su cifrado.” (Anilandro, S.a.) consistien en un mecanisme
d’encriptació, que permetia codificar missatges que només el front alemany pogués
desxifrar. Funcionava com una màquina d’escriure corrent, i enviava els missatges
“en código morse para ser descifrados por otra máquina Enigma al otro extremo de la
línea” (Bejerano, 2014). D’aquesta manera, el front de l’eix interceptava les ordres del
govern, per actuar en conseqüència de manera directa, i amb el desconeixement dels
enemics. El que feia que realment fos tan complicada de combatre, era la quantitat
de configuracions possibles, 159,000,000,000,000,000,000, tal com especifica Hugh
Alexander a la pel·lícula. A més, el xifratge canviava cada dia, fet que feia que no es
poguessin guardar els progressos de la configuració passada.

La primera màquina va néixer el 1923, patentada per Arthur Scherbius, i a partir

d’aquesta, varen anar naixent les següents. El 1932 es va crear la primera màquina
Enigma dedicada únicament a motius militars, que des d’aleshores va començar a
entrar en funcionament, realitzant les primeres transcripcions. Totes aquestes
transcripcions, així com la informació del funcionament del mecanisme d’encriptació,
passaven per l’Oficina de Xifrats de Polònia, controlada per l’exèrcit alemany. Fou
aleshores quan, un treballador d’aquesta oficina, va transmetre al govern francès
algunes de les transcripcions, que varen servir per a la reconstrucció polonesa de la
màquina alemanya el 1933. És en aquest moment quan es considera que es va
descodificar la màquina per primer cop, mèrit que s’emporta Marian Rejewsky.
(Villatoro & Brown, 2012) Amb aquesta, els polonesos controlaven els missatges del
III Reich i, com que cada vegada era més freqüent la intercepció de xifrats, varen
poder intuir que la potència s’estava preparant per al conflicte. La primera màquina
d’imitació polonesa, però, va perdre tota la seva utilitat el 15 de setembre de 1935, ja
que els alemanys canviaren la configuració de la màquina, afegint-hi dos rotors nous.
(Menzer, 2012)

Amb això arribà el 1938, i l’operació per desxifrar Enigma va passar a mans angleses,
no abans sense heretar tot el que els francesos havien après: els varen facilitar tota
la informació sobre la màquina a més de compartir els contactes d’aquells polonesos,
que encara avançaven en la recerca. El motiu pel qual la missió va traslladar-se
definitivament a Anglaterra s’explica sol, quan s’esmenta la data 1 de setembre del

13
1939. Amb l’entrada de l’exèrcit nazi a Polònia, l’Oficina de Xifratges cremava tot
rastre de l’inici de l’operació, i el personal que hi treballava, escapava cap a terres
angleses, on s’establirien a Bletchley Park. (Menzer, 2012)

Bletchey Park es va convertir en la seu de l’MI6, el Servei d’Intel·ligència Britànic, que

iniciava la primera operació per descodificar Enigma. En una finca victoriana, situada
a Bletchley, l’actual Milton Keynes, al Regne Unit, es van reunir el GC&CS, és a dir el
Servei del Govern de Criptoanàlisi i una selecció dels millors matemàtics i lingüistes
del país, amb un sol objectiu: Desxifrar els missatges alemanys provinents d’Enigma.
L’operació, sota el control omnipotent de Churchill, era dirigida pel comandant
Denniston, i comptava amb la participació de coneguts cripto-analistes, que ja havien
servit a l’MI6 en l’anterior conflicte.

Alan Turing i el seu grup varen ser una integració posterior a l’inici del projecte, i se’ls
traslladà a unes cabanes adossades a l’edifici, que s’acabaven de construir, com bé
se’ns ensenya a la pel·lícula.

“The manor house was too small to accommodate everything and everyone, so dozens of
wooden outbuildings had to be built. These buildings were called huts, although some were
sizable. Turing was working in Hut 8 when he and his associates solved the Enigma.”

El grup de Turing, el Hut 8, s’ocupava de les comunicacions navals, i des d’un primer
moment la seva feina es reduïa a desxifrar els missatges que interceptaven amb una
còpia polonesa de la màquina d’Enigma (Menzer, 2012), a diferència del que s’explica
a la pel·lícula. El seu objectiu era preveure i evitar els atacs de l’eix. Tot i això,
desencriptar els missatges no era fàcil, i ho era encara menys quan, a les 12 de la nit
es canviava la configuració del dia anterior. Tenint en compte que el missatge
s’enviava a les sis del matí, Turing i el seu equip només comptaven amb 18 hores per
poder combatre 159,000,000,000,000,000,000 possibles configuracions. Fou llavors
quan Turing, el 1940, juntament amb un altre investigador del parc, Gordon
Welchman, dissenyaren la màquina amb la qual van aconseguir trencar la codificació
Nazi i que batejaren com a Bombe. (How Alan Turing Cracked The Enigma Code,
S.a.)

14
Turing feia un any que treballant en la màquina, però fins al moment, aquesta
connectava el missatge codificat amb totes les combinacions possibles, passant per
cada una d’elles i buscant alguna en la que coincidís. Això és el que el portà al primer
error, ja que com es veu a la pel·lícula, la màquina podia passar-se setmanes buscant.
Irònicament, el matemàtic va trobar la clau del problema en un factor que s’allunyava
de les fórmules i els càlculs, el factor humà. Al film es dona molt èmfasi en aquest
moment, i realment fou decisiu per a la investigació.

“En otros casos, como lo habían hecho antes de la guerra, los operadores de Enigma
usaban constantemente la misma configuración para sus claves de mensajes, a menudo
sus propias iniciales o las de una novia: uno aparentemente tenía las iniciales 'C.I.L.'”
(Operation Ultra, S.a.)

Fou així doncs, com Turing va arribar a una conclusió, amb la que finalment
programaria la màquina definitiva. El punt estava en les paraules predictibles: “Heil
Hitler” i “weather” que s’utilitzaven en cada missatge alemany, i amb les que era capaç
de trobar la configuració pertanyent a cada missatge encriptat. Partint d’aquestes
dues paraules, trobava l’ordre de les rodes, el seu ajustament i la configuració del
claviller. I un cop s’obtenien les dades de la configuració de la màquina, es provava
amb la còpia d’Enigma que tenien a la Hut 8. El problema, que no s’explicita a la
pel·lícula, era que la màquina no sempre era eficaç, i la cosa es complicà a partir del
42, any que les configuracions d’Enigma es van canviar.

“Some keys would be broken within 2-4 hours, some would never be broken – speed
was always of the essence.” (The Turing-Welchman Bombe — The National Museum of
Computing, S.a.)

Un cop els aliats trencaven Enigma, s’obria un nou debat, i amb aquest una nova
operació per l’MI6. Es cremava tota pista del que va passar a Bletchley Park i s’iniciava
L’Ultra Secret, el juny de 1941 deixant enrere les matemàtiques i els mots encreuats,
per centrar-se en l’estratègia, i en com guanyar la guerra.
El debat, que ja es presenta al film, amb l’escena de l’HSM Carlise, quan l’equip de
Turing decideix no avisar de l’imminent atac Nazi a la flota aliada, és el mateix que

15
s’explicita a The Ultra Secret, llibre publicat el 1975 en el que es fa pública per primera
vegada la operació bèl·lica de l’MI6.

“In 1940, the German Air Force bombed Conventry, England, demolishing the city
and causing atrocious civilian casualties. Yet the British under Winston Churchill
could have saved Coventry, for they had advance warning of the German air strike.
Instead they chose to sacrifice these lives and many others at diferent times and
places rather than reveal to Hitler and the German High Command that the Allies
had cracked the German <<unbreakable>> code, and now knew the most secret
enemy orders and plans sometimes even before the German field commanders.”
(Winterbotham & Winterbotham, 1975)

Així doncs, els últims anys de guerra pels aliats varen consistir en el joc de la
psicologia inversa, i en fer creure als alemanys que anaven guanyant. S’asseguraven
les victòries decisives i sacrificaven aquelles “menys importants”.

5. Les dones científiques al segle XX

En la pel·lícula, el personatge de Joan Clarke, reflexa i exposa la realitat femenina de

principis de segle XX. A Anglaterra, les dones havien avançat a passos de gegant en
la seva lluita per la igualtat legislativa, gràcies al sufragisme. Naixent el 1867, com a
reacció a l’opressió patriarcal dins l’àmbit polític, s’organitzaren per primer cop en
l’acció conjunta sota la National Society for Woman’s Suffrage, liderat per Lydia
Becker. Els anys de la Primera Guerra Mundial, a més, beneficiaven irònicament a la
dona, doncs la baixa laboral de tots els homes enviats al front, requeria un treball
suplementari, que va ser traspassat en mans de les dones. L’entrada al món laboral,
va portar a la consegüent aprovació del vot femení a Anglaterra, el 1918, tot i que
s’iniciava amb un cens molt reduït. (Vega, 2022)

Entrada la Segona Guerra Mundial, la dona ja es trobava en una bastant millor posició
dins l’àmbit legislatiu, a Anglaterra, però els estigmes i prejudicis implícits del
masclisme els continuaven posant molts obstacles, més si buscaven lloc en una

16
disciplina que en el moment era únicament d’homes: la ciència. Destacava un únic
nom dins l’àmbit científic femení, el de Marie Curie, qui guanyà dos Nobels, durant els
seus anys de joventut per al descobriment de la radiació. (Marie Curie: Biographical,
S.a.) L’altra gran majoria de dones, en canvi, es van haver de conformar veient com
un home s’emportava el mèrit del seu treball, o deixant el seu viatge científic a la
meitat, que es veia interromput per la maternitat o el matrimoni. (Martín, 2019)

És per això que és tan important, com es fa en la pel·lícula, recuperar tots els noms
d’aquelles dones que si que varen aconseguir trobar un lloc dins la disciplina científica,
i fer que es mantinguin al llarg de la història com el que són: Figures imprescindibles
dins el món de la ciència. Així doncs, es converteix en gairebé el més important de la
pel·lícula, el nom de Joan Clarke, i la importància de la seva figura per l’MI6.

6. Conclusions

Per acabar, considero que és necessari fer un petit repàs, en el que poder plasmar
quines han estat les meves sensacions, a l’hora de veure la pel·lícula, i amb el treball
de documentació posterior. Considero que el film és la perfecte representació del punt
mig entre el que seria una pel·lícula històrica i un thriller, fet que fa que pugui recollir
un públic més ampli. A més, per aquest mateix motiu, crec que aconsegueix un fi
divulgatiu, que arriba més enllà del traguet general de les pel·lícules històriques. El
fet que el llargmetratge s’adapti de manera tan meticulosa amb els fets històrics reals,
i que aconsegueixi explicar-ho sense que la trama es faci feixuga, afegint-hi escenes
i recursos característiques de la cinematografia comercial, aconsegueix que gent que
potser no estigui interessada en la història pugui gaudir de la pel·lícula i a la vegada,
aprendre una mica més sobre el conflicte. Tot i això, per el mateix motiu, que el film
té un abast molt més ampli, considero que m’han faltat algunes escenes més generals
de la guerra, ja que com diuen els matemàtics en un moment del film: la guerra no
estava dins aquella cabanya, en la que asseguts i segurs feien quatre càlculs, la
guerra estava fora, i era por, destrucció, mort i desesperació.

En general però, he gaudit molt, tant del film com del treball de documentació
posterior, que m’ha servit per conèixer un àmbit de la guerra molt poc explotat.

17
 7. WEBGRAFIA

A Look at The Imitation Game. 2014. What Else is on Now? Consulta: 8 enero de
2023, de https://whatelseisonnow.com/2014/12/26/a-look-at-the-imitation-game/

Bejerano, P. G. 2014. Código Enigma, descifrado: el papel de Turing en la Segunda

Guerra Mundial. El Diario. Consulta: 8 enero de 2023, de
https://www.eldiario.es/turing/criptografia/alan-turing-enigma-
codigo_1_5038272.html

Blakemore, E. 2019. El Tratado de Versalles puso fin a la Primera Guerra Mundial y

desató la Segunda. National Geographic. Consulta: 6 enero de 2023, de
https://www.nationalgeographic.es/historia/2019/06/el-tratado-de-versalles-puso-fin-
a-la-primera-guerra-mundial-y-desato-la-segunda

Causas de la II Guerra Mundial. (S.a.) Consulta: 8 enero de 2023, Consulta: 8 enero

de 2023, de https://www.sabuco.com/historia/Causas%20II%20GM.pdf

Cumberbatch, B. (S.a.). The Imitation Game (2014). Filmaffinity. Consulta: 8 enero de

2023, de https://www.filmaffinity.com/en/film617730.html

Escuela Nacional Colegio de Ciencias y Humanidades. (2017). Consecuencias. Portal

Académico CCH. Consulta: 7 enero de 2023, de
https://e1.portalacademico.cch.unam.mx/alumno/historiauniversal2/unidad2/segunda
GuerraMundial/consecuencias

Enigma. (S.a.). Alisandro. Consulta: 8 enero de 2023, de

https://sites.google.com/site/anilandro4/06112-enigma-01

Enigma. (S.a.). Bletchley Park. Consulta: 7 enero de 2023, de

https://bletchleypark.org.uk/our-story/enigma/

18
Figuera, A. 2013. La Segona Guerra Mundial. SlideShare. Consulta: 7 enero de 2023,
de https://www.slideshare.net/armandfiguera/la-segona-guerra-mundial-17325233

Frank, A. (S.a.). Blitzkrieg (guerra relámpago). Enciclopedia del Holocausto.

Holocaust Encyclopedia. Consulta: 7 enero de 2023, de
https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/article/blitzkrieg-lightning-war

Frank, A. (S.a.). Día D. Enciclopedia del Holocausto. Holocaust Encyclopedia.

Consulta: 7 enero de 2023, de https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/article/d-
day

Frank, A. (S.a.). Introducción al Holocausto. Enciclopedia del Holocausto. Holocaust

Encyclopedia. Consulta: 7 enero de 2023, de
https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/article/introduction-to-the-holocaust

Frank, A. (S.a.). La "solución final". Enciclopedia del Holocausto. Holocaust

Encyclopedia. Consulta: 7 enero de 2023, de
https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/article/the-final-solution

How Alan Turing Cracked The Enigma Code. (S.a.). Imperial War Museums. Consulta:
8 enero de 2023, de https://www.iwm.org.uk/history/how-alan-turing-cracked-the-
enigma-code

Lewis, R. (S.a.). Bletchley Park: government establishment, England, United

Kingdom. Encyclopedia Britannica. Consulta: 8 enero de 2023, de
https://www.britannica.com/place/Bletchley-Park

Limbach, R., Otto, W., y Görlitz, J. 2022. Schlieffen Plan: German military history.
Britannica. Encyclopedia Britannica. Consulta: 7 enero de 2023, de
https://www.britannica.com/event/Schlieffen-Plan

Marie Curie. Biographical. (S.a.). NobelPrize.org. Consulta: 7 enero de 2023, de

https://www.nobelprize.org/prizes/physics/1903/marie-curie/biographical/

19
Martín, A. 2019. La historia invisible de la mujer en la ciencia: un viaje trepidante.
Hipertextual. Consulta: 7 enero de 2023, de https://hipertextual.com/2019/02/mujer-
historia-ciencia

Menzer, F. 2012. Enigma History. Crypto Museum. Consulta: 7 enero de 2023, de

https://www.cryptomuseum.com/crypto/enigma/hist.htm

Operation Ultra. (S.a.). Operations & Codenames of WWII. Consulta: 8 enero de 2023,
de https://codenames.info/operation/ultra/

Refugios antiaéreos en Gran Bretaña: La Segunda Guerra Mundial. (S.a.). Exordio.

Consulta: 6 enero de 2023, de https://www.exordio.com/1939-
1945/civilis/vdomestica/refugiosGB.html

Rosental, J. 2022. La Segunda Guerra Mundial al completo, historia del conflicto que
cambió el mundo. Historia National Geographic. Consulta: 6 enero de 2023, de
https://historia.nationalgeographic.com.es/a/segunda-guerra-mundial-completo-
historia-conflicto-que-cambio-mundo_18193#cke_2_anchor_0

Serrano, J. M. (S.a.). La industria de guerra alemana como elemento de planificación

estratégica durante la Segunda Guerra Mundial. Revista de estudios en seguridad
internacional. Consulta: 8 enero de 2023, de
https://seguridadinternacional.es/resi/html/la-industria-de-guerra-alemana-como-
elemento-de-planificacion-estrategica-durante-la-segunda-guerra-mundial/

The Imitation Game (2014). Plot Summary. (S.a.). IMDb. Consulta: 5 enero de 2023,
de https://www.imdb.com/title/tt2084970/plotsummary?ref_=tt_ov_pl

The Turing-Welchman Bombe. The National Museum of Computing. (S.a.). The

National Museum of Computing. Consulta: 8 enero de 2023, de
https://www.tnmoc.org/bombe

20
Valverde, S. (S.a.). Moda de los años 40, ¿volverías a esta época en tu boda? Lucia
Se Casa., Consulta: 8 enero de 2023, de https://luciasecasa.com/moda/invitadas/la-
moda-de-los-anos-40/

Vega, A. 2022. La lucha de las mujeres por el derecho al voto femenino. Amnistía
Internacional España. Consulta: 8 enero de 2023, de https://www.es.amnesty.org/en-
que-estamos/blog/historia/articulo/la-lucha-de-las-mujeres-por-el-derecho-al-voto-
femenino/

Villatoro, F. R., & Brown, G. (2012, October 28). Nota dominical: Los matemáticos polacos,
Alan Turing y el secreto de la máquina Enigma - La Ciencia de la Mula Francis. La Ciencia de
la Mula Francis. Consulta: 8 enero de 2023, de
https://francis.naukas.com/2012/10/28/nota-dominical-los-matematicos-polacos-alan-turing-
y-el-secreto-de-la-maquina-enigma/

Winterbotham, W., & Winterbotham, F. W. 1975. The Ultra secret (1975 edition). Open
Library. Consulta: 8 enero de 2023, de
https://openlibrary.org/works/OL15155025W/The_Ultra_secret

21