TREBALL PEL.

LÍCULA MÀTRIX

1) Quina creus que és la relació o semblança entre el món simulat de

Matrix i el mite de la caverna de Plató? Valdria la pena sortir tant de la
simulació com de la mateixa caverna?

Matrix i la caverna representen el mateix, un món on el que veiem està

controlat per altres persones, o en el cas de Matrix per màquines. Les persones
que viuen dins d’aquest món viuen enganyats, però feliços, per això no es
molesten en preguntar-se que més hi ha, com han arribat aquí o què poden fer
per canviar-ho. Viuen en un món irreal creat per una simulació, en el cas de
Matrix a través d’un programa d’ordinador i en el cas de la caverna a través
d’ombres.

Crec que encara que representin el mateix, sortir de la caverna et porta a un

món lliure, en canvi, en sortir de la simulació de Matrix et trobaràs una realitat
molt més fosca, un món totalment controlat per màquines on els éssers
humans només som una font d’energia.

2) Imagina que tens la capacitat de canviar un món que saps que és una
farsa creada per màquines per mantenir a la gent vivint allà de forma
inconscient. Saps que moltíssima gent, segurament la teva pròpia família
o amics, hi són feliços, i que l'autèntic món és un lloc incert i perillós.
Voldries que sortissin de la farsa per construir un nou camí amb llibertat?
O intentaries canviar coses de la simulació pel teu propi benefici,
convertint-te en una mena de Déu d'un món fals? Què faries, com i per
què?

Sabent que els meus coneguts hi són feliços i és l’únic tipus de vida que
coneixen i que la vida real no és com una pel·lícula i, per tant, no hi ha un elegit
que salvi el món, ho deixaria tal com està. Tot i que la meva vida perdria sentit
perquè seria conscient que el que estic vivint no és la realitat. Però qui diu què
el que estem vivint és real. Al final les persones som animals de costums i tot i
no ser l’opció més valenta crec que és la que afavoreix a la majoria. No
m’agrada la gent que viu en la ignorància, però a vegades són molt més feliços
que els que ens plantegem les coses i en busquem el perquè.
3) Cerca informació sobre la problemàtica entre el determinisme i el lliure
albir. En quines escenes o moments de la pel·lícula s'hi representa
aquesta problemàtica? Quina és la teva posició o opinió al respecte?

El determinisme sosté que tots els esdeveniments, incloent-hi les accions

humanes, estan predeterminades per causes anteriors. Segons aquesta
perspectiva, si coneixem totes les condicions inicials i les lleis naturals que
regeixen un sistema, podríem preveure tots els actes futurs. Un exemple de la
pel.lícula sería el món simulat creat per màquines que controlen cada aspecte
de les seves vides. Des d'aquesta perspectiva es podria argumentar que tot en
Matrix és determinat pel codi de programació de les màquines. Els
personatges, les seves accions i el seu entorn estan completament controlats
pel sistema. L’elecció del Neo per acceptar o no la veritat darrere de Matrix
també podria interpreta-se com a part d’un destí preestablert. El seu elegit
estatus podria ser vist com un paper que estava destinat a complir en el context
del conflicte entre humans i màquines.

El lliure albir és la capacitat que tenim de prendre decisions independents i

aquestes eleccions no estan completament determinades per factors exteriors
o condicions prèvies. Implica que els individus tenim la capacitat d’actuar
d’acord amb la nostra pròpia voluntat, prendre decisions que no estan
completament predeterminades per la casualitat o per forces externes. Tot i la
simulació controlada per les màquines, el Neo i altres personatges tenen
moments d'elecció personal i presa de decisions. L'elecció de Neo de prendre
la píndola vermella, que el porta a despertar de la simulació, s'interpreta com
un acte de lliure albir. També, la seva decisió d'acceptar el seu paper com
l'Elegit o buscar el seu propi camí desafiant les expectatives predeterminades
es pot considerar un exercici de lliure albir. La resistència humana, liderada per
Morfeo i Trinity, també representa la lluita per la llibertat i la capacitat de
prendre decisions independents en un món que sembla estar totalment
determinat per les màquines.

En última instància, Matrix explora la tensió entre el determinisme (el control de

les màquines sobre la realitat simulada) i el lliure albir (les decisions i eleccions
dels personatges en resposta a aquesta realitat).
FONTS D’INFORMACIÓ

El mito de la caverna de Platón (significado e historia de esta

alegoría). Psicología y mente. 10 de novembre de 2023 de
https://psicologiaymente.com/psicologia/mito-caverna-platon

Determinismo y libertad: el dilema a lo largo de los siglos. filosofía en la

red plataforma de divulgación filosoófica. 25 de novembre de 2023 de
https://filosofiaenlared.com/2021/05/determinismo-y-libertad/

(Wachowski, Lana, Wachowski Lilly). (1999). Matrix [Warner Bros].