MONSTRES: SUPOSAT ESTAT DE DESORDRE

Desde linici de lhistoria de l humanitat, han aparegut ssers monstruosos que ens produeixen pors i malestars. A ms a ms els hem tingut presents tant en la vida real com en els somnis. La cincia teratolgica, s al que estudia i ordena els mostres. Des de lantiguitat, tot el relacionat amb els monstres i/o amb la monstruositat, dona sensacions estranyes, negatives, demonaques. Aquesta cincia, prov del grec, teratos vol dir monstre, i en llat la paraula monstrum, qu sutilitzava per designar les figures monstruoses. Monstrum, s aquell que revela, adverteix i ens mostra. El monstre est emparentat amb una bstia que no segueix les seves normes, que habita en els confins de la Terra, i que es mou sigillosament i de manera amenaadora. En aquell moment la gent es va comenar a preguntar qu s un hum. Segons lopini de Georges Canguilhem els monstres, qestionen la vida i el seu ordre. Lordre s el que permet que res surti de lespai que tenim assignat, generant un equilibri. Quan aquest equilibri es trenca, tot all que es considerava normal, es qestiona. Alguns autors pensen que la normalitat, s el nivell zero de monstruositat. A la fi, la monstruositat acaba controlant la vida, ja que s meravellosa i fascinant i alhora ens causa por i rebuig. Ens fa pensar en canvis, que alteren el nostre ritme o tamb lordre biolgic que constitueix i proclama la fragilitat i lordre dels humans. El monstre neix quan un collectiu veu canvis fsics o corporals que destaquen entre altres (o sigui, que no sn normals) i que els causa sensacions inquietants, dodi i rebuig i alhora tamb de fascinaci i admiraci. La fascinaci, t a veure amb aquella part nostra que no volem conixer. Duna banda ens veiem, dalguna manera, reflectits en el monstre, i pensem en el que podrem arribar a ser i tamb, ens mostra aquelles parts obscures que lordre t amagades. En veurens en el monstre, ens en recorden que no noms estem formats per situacions dordre, sin que tamb de desordre.