El-saber-filosofic.

pdf

apuntesESOBACHI

Filosofía

1º Bachillerato

Estudios España

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 EL SABER FILOSÒFIC

L’ÉSSER HUMÀ: UN ANIMAL QUE ES FA PREGUNTES

En què es diferencien les persones de la resta d’animals? Un possible resposta a aquesta

pregunta consisteix a distingir el comportament animal del comportament humà. Els animals
actuen de manera instintiva, seguint els impulsos de la seva naturalesa, mentre que les
persones podem actuar de forma racional (encara que no sempre). La capacitat de l’ésser
humà de pensar, raonar, comprendre, interpretar i donar resposta és una de les
característiques que ens distingeix dels animals.

Des de la més remota antiguitat ens hem formulat qüestions diverses sobre tota mena de
temes. Les persones ens preguntem si hi ha res després de la mort, per què hem de fer el
bé, qui ha creat tot el que veiem, per què hem de seguir les regles que ens imposen els
altres, quin és el sentit de la nostra vida, …

Així doncs, a diferència dels animals, els éssers humans no tan sols vivim, sinó que, a
més a més, ens plantegem preguntes de la vida.

MITE I RAÓ

ELS MITES INTENTEN EXPLICAR LA RAÓ

La necessitat que tenim els humans de trobar respostes a tot per a les nostres preguntes
apareix en totes les cultures, tant en el passat com actualment. En gairebé tots els pobles,
les respostes han consistit en mites.

Un mite és una narració sagrada d’esdeveniments ocorreguts fa molt temps, en què certs
éssers sobrenaturals (com ara déus i herois) van dur a terme accions memorables que
expliquen el món actual.

Un exemple que pot ajudar a entendre millor els mites és el mite del rapte de Persèfone. Els
grecs sabien per experiència que cada any hi ha un període invernal, durant el qual la Terra
deixa de donar fruits i la natura sembla que resta adormida, fins que torna a despertar en
primavera. Es pregunten per què les coses s’esdevenien d’aquesta manera. Per explicar-ho,
contaven una història protagonitzada per la deessa Persèfone i la seva mare, Deméter, que
era la deessa de la fertilitat. El rapte de Persèfone és una narració mítica, que oferia una
explicació per a la successió de les estacions de l’any. Així mateix, els grecs disposaven de
molts altres mites que els permeten interpretar les regularitats de la natura i els misteris de
la vida.

Hi existeixen més mites els quals intenten donar respostes a l’origen del món, el sentit de la
vida, l’aparició dels éssers humans, l’aspecte de les plantes i els animals, els cicles de la
natura,...

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10093268

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 LA MÀGIA I ELS RITUS

Sovint, els mites apareixen associats a la màgia i als ritus, La màgia consisteix a creure que
les persones podem exercir un poder directe sobre el món executant determinades
cerimònies que anomenem ritus. Qui fa un acte de màgia creu que pot obligar els déus o a
la natura a complir els seus desitjos. Per exemple, el mag d’un tribu, per exemple, clavar

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
agulles en un ninot perquè està convençut que així provocarà la mort del seu enemic.

Encara que la màgia, els ritus i els mites estan estesos per tot el nostre planeta, avui dia, les
explicacions mítiques no ens acaben de convèncer. No creiem en la màgia perquè no
confiem que sigui possible obligar la natura a complir els nostres desitjos.

Els mites ofereixen relats transcendents (que es troben més enllà d’aquest món, en una
altra realitat, diferents a la que veiem i percebem ordinàriament), en què és recorre a déus i
forces que es troben més enllà d’aquest món. La raó, en canvi, proporciona explicacions
immanents (que es troba en aquest món, dins la realitat ordinària), en les quals ens referim
a coses que no són forces màgiques ni divinitats.

Els mites ofereixen una visió del món segons la qual tot està dominat pel destí i la voluntat
dels déus. D’aquesta manera, la realitat apareix com quelcom caòtic i capritxós que no
sempre segueix una pauta previsible i que sovint s’escapa de la comprensió humana. Les
explicacions racionals, en canvi, miren d’esbrinar les lleis que segueixen la natura. Des d’un
punt de vista racional, la realitat no es caòtica ni capritxosa, sinó que respon a una sèrie de
lleis que l’ésser humà pot investigar i entendre.

L’ORIGEN DE LA FILOSOFIA

El pensament filosòfic va aparèixer gairebé al mateix temps a tres indrets: a la Xina, a

l’Índia, i a Grècia. Cap al s.VI a.C en aquestes tres zones va sorgir per primer cop un
qüestionament racional de la realitat que pretenia anar més enllà de les tradicionals
explicacions mítiques i sobrenaturals.

Cadascun d’aquests tres corrents filosòfics va tenir un desenvolupament peculiar. Per

exemple el budisme, que va néixer a l’Índia,
posteriorment es va estendre pel sud i l’est del
continent asiàtic. A la Xina, va sorgir el
confucianisme i el taoisme, entre altres escoles
filosòfiques. Les filosofies orientals es diferencien
de la filosofia occidental tant per la seva
concepció de l’ésser humà i de la ment com per la
seva visió de la natura. El caràcter del pensament
oriental, sovint molt tradicional i de vegades
influenciat per la mística i la religió, van fer que
evolucionés de manera molt diferent a la filosofia
occidental. Així doncs, quan parlem de la filosofia
acostumem a referir-nos específicament a la filosofia occidental que va aparèixer per primer
com a Grècia.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10093268

MSI Raider GE78 HX: Tan rápido como tú saliendo de clase si falta el profesor ¡Descúbrelo aquí!
Filosofía
Banco de apuntes de la
 LA FILOSOFIA DELS PRESOCRÀTICS

En el món occidental, els primers que van intentar anar més enllà de les explicacions
mítiques per respondre a les preguntes que es feien van ser els filòsofs presocràtics.
Aquests pensadors van sorgir al Mediterrani cap al s.VI a.C i s’anomenen així perquè van
viure abans que Sòcrates. En aquesta època, les ciutats gregues eren un focus comercial

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
molt actiu que mantenia intercanvis continus amb altres punts del Mediterrani.

Els presocràtics van ser els primers que van intentar trobar respostes racionals a les
preguntes que es plantejaven. Per fer-ho, en comptes de recórrer als mites, empraven
únicament raonaments basats en causes naturals. En llengua grega, el terme logos significa
alhora ‘’raó’’ i ‘’paraula’’. Per això se sol afirmar que els presocràtics van ser els primers que
van intentar elaborar un discurs racional sobre la realitat que mostrés com són les coses i
perquè són d’aquesta manera. Emprar el logos implicava canviar completament de
perspectiva, porta acceptar que la realitat és comprensible per què obeeix a una norma
racional i que, per tant, pot ser explicada.

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

El mot ‘’sophia’’ en grec significa saviesa, però a l’Antiga Grècia s’anomenava ‘’sophos’’
(savi) a la persona que destacava pel seus coneixements en un camp concret.’’Filo’’ vol dir
amor, així doncs, ‘’Filosofia’’, és l’amor per la saviesa. Segons l’antiga tradició, Pitàgores, un
cèlebre matemàtic i pensador presocràtic va emprar per primera vegada aquest mot.
Pitàgores creia que la filosofia no consistia a posseir la veritat, sinó a sentir-se atret per la
veritat i a mirar d’assolir-la.

ELS DOS SENTITS DE LA FILOSOFIA

D’una banda, la filosofia és una disciplina acadèmica, però de l’altra, és una activitat
d’indagació molt particular.

Com a disciplina acadèmica, la filosofia es un cos de coneixements.

En aquest sentit, la filosofia inclou les teories i els sistemes elaborats per diversos
pensadors al llarg del temps. Aquest és el significat de quan diem que algú estudia filosofia.

Com a activitat, la filosofia consisteix de cercar respostes racionals per a les grans
preguntes que tots ens fem.

Aquest és el sentit etimològic de l’expressió amor a la saviesa, que recull el desig de trobar
les explicacions últimes per als nostres grans interrogants.

El més important en la filosofia consisteix a plantejar-se preguntes i a intentar respondre-les

de manera racional. Sovint, les respostes no són satisfactòries, duradores o convincents,
però l’important de la filosofia és l’actitud d’indagació i la recerca racional de respostes.
L’actitud filosòfica implica també a qüestionar-se la validesa del que acostumem a tenir.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10093268

MSI Raider GE78 HX: Tan rápido como tú saliendo de clase si falta el profesor ¡Descúbrelo aquí!
 UNA ACTIVITAT RACIONAL, UNIVERSAL, RADICAL I CRÍTICA

El qüestionament filosòfic cerca un tipus de respostes que són molt especials.

Les respostes filosòfiques aspiren a ser racionals, universals, radicals o crítiques.

La filosofia cerca respostes racionals perquè rebutja les explicacions basades en els mites o
en la tradició. Quan filosofem, pretenem trobar explicacions argumentades, amb les quals
puguem justificar adequadament les nostres respostes.

La filosofia persegueix respostes universals perquè pretén que siguin explicacions globals
per a les grans preguntes que ens plantegem. En això es distingeix dels altres sabers, que
s’interessen per àrees particulars de la realitat. La filosofia en canvi, aspira a ser un saber
total que vagi més enllà d'allò concret i específic.

Les preguntes de la filosofia són radicals perquè intenten trobar les respostes últimes i el
sentit profund de les coses. Quan fem filosofia, no tan sols ens interessa explicar com es la
realitat, sinó que també intentem aclarir el motiu últim que explica i perquè és així.

La filosofia es crítica perquè s’enfronta amb les opinions establertes. Per a una persona que
filosofa, no n’hi ha prou que tothom sempre hagi cregut una cosa, perquè el més important
és analitzar-la racionalment i qüestionar-la per discernir si és vàlida o no.

Així doncs, la filosofia és una tasca inacabada, tot i que cal cercar respostes per a les
nostres grans preguntes, sabem que mai serà possibles testar-les.

LA FILOSOFIA ENFRONT DELS PREJUDICIS

La filosofia és una invitació a atrevir-nos a pensar per nosaltres mateixos. Moltes vegades
allò que pensem prové dels nostres prejudicis i de les idees que ens han ensenyat o que
hem acceptat sense discussió. Per això, perquè les nostres idees seguin realment nostres,
cal qüestionar-les i veure les opinions rebudes i sotmetre-les en una crítica racional.

CIÈNCIA I FILOSOFIA

Des de que va aparèixer els pensament racional a Grècia, els pensadors s’han plantejat tota
mena de preguntes relacionades amb l’Univers, la natura i l’ésser humà. Durant molt temps,
la filosofia no es distingia de la filosofia científica, sobretot en l’Antiguitat i l’Edat Mitjana.
Però el sorgiment de la ciència moderna a Occident va fer que la situació canviés del tot.

Durant els segles XVI i XVII, a Europa es va produir la un espectacular canvi intel·lectual
amb l’aparició de la revolució científica El treball d’autors com ara Kepler, Galileu i Newton
va permetre establir un mètode nou i eficaç per estudiar les lleis de la natura.

El mètode científic es basa en l’experiència, que serveix per comprovar si les nostres
suposicions sobre la realitat són certes o falses.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10093268

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Apicant l’experimentació, els científics són capaços d’establir les lleis matemàtiques que
governen el comportament de la natura. D’aquesta manera van néixer les ciències
empíriques (ciències que es basen en l’observació i que elaboren els seus sabers per mitjà
de l’experimentació. La majoria aspiren a plasmar les regularitats de la natura mitjançant
lleis matemàtiques), com ara la física i la química.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Si arribés un dia en què les ciències poguessin respondre totes les preguntes, aleshores la
filosofia es quedaria buida, sense res a estudiar. Així s’acabarien les eternes discussions
entre filòsofs. Si això passés, només hi hauria coneixements científics sobre els quals
tothom es podria posar d’acord recorrent als experiments. Però, això seria possible?

El positivisme és un corrent de pensament segons el qual l'únic coneixement veritable és el

científic perquè es pot comprovar empíricament. Per als positivistes, la filosofia no té valor ni
significat, perquè és impossible experiments per decidir la resposta correcta a les preguntes
filosòfiques. La filosofia, segons el positivisme, és inútil i només serveix per confondre i
desviar-nos del veritable saber.

No obstant això, el positivisme s’oblidà que les persones tendim inevitablament a

plantejar-nos preguntes que no es poden contestar fent experiments, com per exemple: que
hi ha després de la mort?, sóc lliure?, Déu existeix?, perquè he de fer el bé?,...

La ciència fa experiments i formula lleis naturals per descriure el curs de la natura. La

filosofia, en canvi, no recorre a l’experimentació perquè s’ocupa d’un altre tipus de
qüestions.

RELIGIÓ I FILOSOFIA

La religió estableix el límit entre allò sagrat i allò profà, i ens indica com ens hem d’acostar
a les coses sagrades per tractar-les amb la cura que es mereixen.

La gran varietat i diversitat de les religions que existeixen fa que oferir una definició de
religió no sigui senzill. Dir que la religió s’ocupa de la divinitat no seria correcte (perquè hi ha
religions com el budisme o el confucianisme, que no es refereixen als Déus). Per aquesta
raó, és més adequat relacionar la religió amb el concepte d’allò sagrat. Diem que una cosa
és sagrada quan pel seu gran valor ens sembla mereixedora de respecte i veneració. La
religió és basa en la fe, que es una creença personal basada en la revelació, tradició o els
sentiments. Moltes religions es basen en dogmes, que són veritables fonamentals que no es
poden raonar i que els creient han d’acceptar sense qüestionar-les.

La filosofia es basa en la raó i no creu en dogmes, és a dir, rebutja els arguments basats en
l’autoritat i els dogmes. Per a la filosofia no hi ha cap veritat que s’escapi de la indagació
racional. Alguns filòsofs han estat també homes religiosos destacats, per el qual, en els
seus escrits, la religió i la filosofia sovint hi apareixen interrelacionades. Si l’autor fa
afirmacions relacionades amb la fe, és un escrit religiós, si ofereix un discurs racional, és
filosofia.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10093268

MSI Raider GE78 HX: Tan rápido como tú saliendo de clase si falta el profesor ¡Descúbrelo aquí!
 ART I FILOSOFIA

La literatura és una forma artística que aspira a crear bellesa mitjançant la paraula

La raó filosòfica és una raó discursiva, ja que necessitem el llenguatge. L’objectiu de l’art i

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
també de la literatura, es emocionar i produir sentiments. Quan llegim un poema, una
novel·la, una obra teatral, allò que pretenem es gaudir amb la bellesa del llenguatge,
entretenir-nos,... Això és el que ens permet distingir la literatura de la filosofia. Quan
l’objectiu d’un text sigui emocionar-nos i produir bellesa, ens trobem davant d’una obra per a
les grans preguntes que ens fem, estem davant d’una obra filosòfica. Cal recordar, que la
filosofia i la literatura apareixen unides en les obres d’alguns autors. Per exemple les obres
de Plató ofereixen pensaments de gran profunditat amb un llenguatge extraordinàriament
bell.

Molts textos de filosofia són, a més d’una gran bellesa, per la qual cosa no és sempre fàcil
discernir si es tracta d’obres filosòfiques o literàries. Amb certes obres literàries passa una
cosa semblant, que posseeixen un profund contingut filosòfic.

PER A QUÈ SERVEIX LA FILOSOFIA

La filosofia, com a activitat de cerca racional de respostes a les nostres grans preguntes, ha
existit des de fa més de 2500 anys. Durant tots aquests temps els pensadors han ofert tot
tipus de teories i discussions sobre la realitat. Però, el filòsofs no han semblat capaços de
resoldre i oferir respostes definitives i concloents, ja que sovint discuteixen entre ells i no
arriben a un acord.

Hi ha qui pensa que la filosofia no serveix per a res ja que creuen que els filòsofs només es
dediquen a discutir i a tractar qüestions irrellevants. Pensen que hauríem de prescindir de la
filosofia i dedicar-nos més a cultivar sabers pràctics, com ara la ciència i la tècnica, que són
útils i profitossos. Però, aquest punt es deixa un factor molt important, que es que les
persones no podem deixar-nos de plantejar preguntes que no es poden contestar
científicament. Des d’aquest diferent punt de vista, la filosofia és imprescindible per a una
formació humana integral. La filosofia ajuda a plantejar aquestes qüestions i ens anima a
pensar pel nostre compte.

La filosofia, a més, ha estat present en la nostra cultura al llarg del temps. A l’art, la
literatura, la ciència, la política, l’economia, l’història,... La raó d’això és que les nostres
paraules, accions, les nostres idees,... estan influenciades per la manera particular com
responem en el nostre interior. Així doncs, la filosofia és fonamental. Les respostes
filosòfiques formen part de nosaltres, són els pressupòsits des dels quals vivim i actuem.
Aquests pressupòsits incloeixen una visió global de la realitat, sobre nosaltres mateixos i
sobre el tipus de relació que hem de mantenir entre nosaltres.

La filosofia utilitza la raó en sentit pràctic i teòric i Khan va utilitzar les dues raons. Cada
humà té raó però la utilitza com vol. La racionalitat teòrica (que aspira a conèixer) i la
racionalitat pràctica (que es preocupa de com actuar).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10093268

MSI Raider GE78 HX: Tan rápido como tú saliendo de clase si falta el profesor ¡Descúbrelo aquí!