I‭.

‭‬‭‬La‭‬‭‬pregunta‭‬‭‬pel‭‬‭‬sentit‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬coses‭‬‭‬i‭‬‭‬els‭‬‭‬models‭‬‭‬d’explicació‭‬‭‬de‬
‭la‭‬‭‬realitat.‬

‭I.I.‬‭La‭‬‭‬pregunta‭‬‭‬pel‭‬‭‬sentit‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬coses.‬
‭ ietzsche‬‭deia‭‬‭‬“l’ésser‭‬‭‬humà‭‬‭‬és‭‬‭‬un‭‬‭‬animal‭‬‭‬malalt”‭‬‭‬perquè‭‬‭‬no‭‬‭‬en‭‬‭‬té‭‬‭‬prou‭‬‭‬a‭‬‭‬satisfer‭‬‭‬les‭‬ ‭‬seves‬
N
‭necessitats‭‬‭‬vitals‭‬‭‬immediates,‭‬‭‬sinó‭‬‭‬que,‭‬‭‬a‭‬‭‬més,‭‬‭‬es‭‬‭‬pregunta‭‬‭‬pel‭‬‭‬sentit‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬coses‭‬‭‬i‭‬‭‬intenta‭‬‭‬buscar‭‬‭‬un‬
‭sentit‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬seva‭‬‭‬pròpia‭‬‭‬vida.‬

‭Aquest‭‬‭‬desig‭‬‭‬de‭‬‭‬saber‭‬‭‬té‭‬‭‬aquests‭‬‭‬trets:‬

‭ .‭‬‭‬<<Sembla>>‭‬‭‬mancat‭‬‭‬de‭‬‭‬tot‭‬‭‬valor‭‬‭‬vital.‬‭És‭‬‭‬en‭‬‭‬cert‭‬‭‬sentit‭‬‭‬un‭‬‭‬<<luxe>>‭‬‭‬o‭‬‭‬una‭‬‭‬<<anomalia>>‭‬‭‬de‭‬‭‬la‬
1
‭natura.‬
‭●‭‬‭‬A‭‬‭‬grans‭‬‭‬trets‭‬‭‬podem‭‬‭‬afirmar‭‬‭‬que‬ ‭els‭‬‭‬animals‬‭viuen‭‬‭‬una‭‬‭‬realitat‭‬‭‬merament‭‬‭‬biològica‭‬‭‬determinada‭‬‭‬per‬
‭les‭‬‭‬seves‭‬‭‬necessitats‭‬‭‬vitals‭‬‭‬de‭‬‭‬cada‭‬‭‬moment.‭‬‭‬Per‭‬‭‬tant,‭‬‭‬tenen‭‬‭‬una‭‬‭‬relació‭‬‭‬d'immediatesa‭‬‭‬amb‭‬‭‬el‭‬‭‬seu‬
‭entorn.‬
‭●‭‬‭‬L’‬‭ésser‭‬‭‬humà,‬‭en‭‬‭‬canvi,‭‬‭‬va‭‬‭‬més‭‬‭‬enllà‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬seva‭‬‭‬realitat‭‬‭‬biològica.‭‬‭‬La‭‬‭‬causa‭‬‭‬és‭‬‭‬que‭‬‭‬és‭‬‭‬l’únic‭‬‭‬animal‬
‭capaç‭‬‭‬de‭‬‭‬pensar‭‬‭‬abstractament‭‬‭‬mitjançant‭‬‭‬un‭‬‭‬llenguatge‭‬‭‬articulat,‭‬‭‬fet‭‬‭‬que‭‬‭‬li‭‬‭‬serveix‭‬‭‬estructurar‬
‭simbòlicament‭‬‭‬la‭‬‭‬seva‭‬‭‬experiència‭‬‭‬per‭‬‭‬construir‭‬‭‬el‭‬‭‬seu‭‬‭‬món.‬
‭2.‭‬‭‬És‭‬‭‬problemàtic.‬‭Sovint‭‬‭‬ens‭‬‭‬trobem‭‬‭‬en‭‬‭‬una‭‬‭‬situació‭‬‭‬d’angoixa‭‬‭‬perquè‭‬‭‬no‭‬‭‬trobem‭‬‭‬respostes‭‬‭‬que‭‬‭‬ens‬
‭satisfacin‭‬‭‬o‭‬‭‬descobrim‭‬‭‬que‭‬‭‬les‭‬‭‬respostes‭‬‭‬que‭‬‭‬hem‭‬‭‬donat‭‬‭‬per‭‬‭‬vàlides‭‬‭‬són‭‬‭‬errònies.‭‬‭‬Ni‭‬‭‬tan‭‬‭‬sols‭‬‭‬sabem‭‬‭‬si‬
‭existeix‭‬‭‬una‭‬‭‬resposta‭‬‭‬única‭‬‭‬i‭‬‭‬autèntica.‬
‭3.‭‬‭‬És‭‬‭‬inevitable.‬‭Ho‭‬‭‬comporta‭‬‭‬la‭‬‭‬mateixa‭‬‭‬naturalesa‭‬‭‬humana‭‬‭‬tal‭‬‭‬com‭‬‭‬ara‭‬‭‬és‭‬‭‬constituïda.‭‬‭‬Per‭‬‭‬més‭‬‭‬que‬
‭volgués,‭‬‭‬l’ésser‭‬‭‬humà‭‬‭‬no‭‬‭‬podria‭‬‭‬deixar‭‬‭‬de‭‬‭‬pensar‭‬‭‬i‭‬‭‬tornar‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬pura‭‬‭‬animalitat.‬

‭I.2.‭‬‭‬Models‭‬‭‬d’explicació‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬realitat.‬

‭ a‭‬‭‬creació‭‬‭‬de‭‬‭‬cultura,‭‬‭‬en‭‬‭‬un‭‬‭‬primer‭‬‭‬moment,‭‬‭‬va‭‬‭‬tenir‭‬‭‬com‭‬‭‬a‭‬‭‬objectius‭‬‭‬dominar‭‬‭‬l’entorn‭‬‭‬i‭‬‭‬respondre‬
L
‭problemes‭‬‭‬imminents,‭‬‭‬però‭‬‭‬un‭‬‭‬cop‭‬‭‬resoltes‭‬‭‬les‭‬‭‬necessitats‭‬‭‬més‭‬‭‬bàsiques,‭‬‭‬va‭‬‭‬obrir‭‬‭‬un‭‬‭‬nou‭‬‭‬horitzó.‬

‭ l‭‬‭‬procés‭‬‭‬acumulatiu‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬cultura‭‬‭‬va‭‬‭‬provocar‭‬‭‬un‭‬‭‬salt‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬preguntes‭‬‭‬motivades‭‬‭‬per‭‬‭‬la‭‬‭‬necessitat‬
E
‭urgent‭‬‭‬de‭‬‭‬produir‭‬‭‬coses‭‬‭‬útils‭‬‭‬al‭‬‭‬pur‭‬‭‬exercici‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬curiositat:‭‬‭‬és‭‬‭‬l’origen‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬pregunta‭‬‭‬del‭‬‭‬perquè‭‬‭‬de‭‬‭‬les‬
‭coses,‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬seva‭‬‭‬naturalesa‭‬‭‬i‭‬‭‬del‭‬‭‬seu‭‬‭‬sentit.‬

‭ er‭‬‭‬respondre‭‬‭‬a‭‬‭‬aquestes‭‬‭‬preguntes‭‬‭‬l’ésser‭‬‭‬humà‭‬‭‬ha‭‬‭‬elaborat‭‬‭‬diferents‭‬‭‬models‭‬‭‬d’explicació‭‬‭‬de‭‬‭‬la‬
P
‭realitat.‭‬‭‬Segons‭‬‭‬l’ordre‭‬‭‬en‭‬‭‬què‭‬‭‬han‭‬‭‬aparegut‭‬‭‬al‭‬‭‬llarg‭‬‭‬del‭‬‭‬temps‭‬‭‬i‭‬‭‬de‭‬‭‬la‬
‭història‭‬‭‬tenim‭‬‭‬els‬‭models‭‬‭‬d’explicació‭‬‭‬mítica‬‭,‭‬‭‬que‭‬‭‬inclouen‭‬‭‬el‬‭mite‬‭i‭‬‭‬la‬‭religió‬‭,‭‬‭‬i‭‬‭‬els‬‭models‬
‭d’explicació‭‬‭‬racional‬‭,‭‬‭‬la‬‭filosofia‬‭i‭‬‭‬la‬‭ciència‬‭.‬
‭ enen‭‬‭‬en‭‬‭‬comú‭‬‭‬el‭‬‭‬mateix‭‬‭‬objectiu,‭‬‭‬intentar‭‬‭‬explicar‭‬‭‬la‭‬‭‬realitat‭‬‭‬i‭‬‭‬la‭‬‭‬vida‭‬‭‬humana‭‬‭‬amb‭‬‭‬la‭‬‭‬intenció‭‬‭‬de‬
T
‭trobar-hi‭‬‭‬un‭‬‭‬sentit.‬

‭MODEL‭‬‭‬MÍTIC‬

‭Model‭‬‭‬de‭‬‭‬comprensió‭‬‭‬i‭‬‭‬explicació‬

‭El‭‬‭‬mite‭‬‭‬és‭‬‭‬un‭‬‭‬conjunt‭‬‭‬de‭‬‭‬narracions‭‬‭‬que‭‬‭‬prenen‭‬‭‬la‭‬‭‬forma‭‬‭‬d’un‭‬‭‬relat‭‬‭‬fabulós‭‬‭‬que‭‬‭‬va‭‬‭‬tenir‭‬‭‬lloc‭‬‭‬en‭‬‭‬un‭‬‭‬passat‬
r‭ emot‭‬‭‬i‬‭‭‬gairebé‭‬‭‬sempre‭‬‭‬imprecís.‭‬‭‬Els‭‬‭‬mites‭‬‭‬tant‭‬‭‬poden‭‬‭‬tractar‭‬‭‬d’explicar‭‬‭‬fenòmens‭‬‭‬naturals‭‬‭‬(origen‭‬‭‬de‬
‭l’univers)‭‬‭‬com‭‬‭‬servir‭‬‭‬de‭‬‭‬fonament‭‬‭‬per‭‬‭‬explicar‭‬‭‬l’origen‭‬‭‬d’una‭‬‭‬comunitat‭‬‭‬i‬‭‭‬d’una‭‬‭‬habilitat‭‬‭‬humana.‬

‭Pressupòsits:‬

‭1.‭‬‭‬Protagonisme‭‬‭‬del‭‬‭‬que‭‬‭‬és‭‬‭‬sobrenatural.‬‭El‭‬‭‬món‭‬‭‬i‬‭el‭‬‭‬curs‭‬‭‬dels‭‬‭‬esdeveniments‭‬‭‬són‭‬‭‬entesos‭‬‭‬com‬
‭el‭‬‭‬resultat‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬intervenció‭‬‭‬d’aquests‭‬‭‬éssers‭‬‭‬sobrenaturals.‬
‭2.‭‬‭‬Model‭‬‭‬antropològic.‬‭S’interpreta‭‬‭‬l’acció‭‬‭‬d’aquestes‬‭forces‭‬‭‬sobrenaturals‭‬‭‬seguint‭‬‭‬el‭‬‭‬patró‭‬‭‬de‬
‭la‭‬‭‬conducta‭‬‭‬humana,‭‬‭‬és‭‬‭‬a‭‬‭‬dir,‭‬‭‬se‭‬‭‬les‭‬‭‬dota‭‬‭‬de‭‬‭‬voluntat,‭‬‭‬necessitat,‭‬‭‬passions‭‬‭‬i‬‭‭‬desitjos‭‬‭‬similars‬
‭als‭‬‭‬humans.‬
‭3.‭‬‭‬Model‭‬‭‬màgic.‬‭És‭‬‭‬fonamental‭‬‭‬intentar‭‬‭‬establir‭‬‭‬comunicació‬‭amb‭‬‭‬els‭‬‭‬ésser‭‬‭‬sobrenaturals‭‬‭‬per‬
‭conèixer‭‬‭‬les‭‬‭‬seves‭‬‭‬intencions‭‬‭‬i‬‭‭‬aconseguir-ne‭‬‭‬el‭‬‭‬favor.‬

‭Manera‭‬‭‬d’elaborar‭‬‭‬les‭‬‭‬respostes‬

‭1.‭‬‭‬Revelat.‬‭Les‭‬‭‬respostes‭‬‭‬del‭‬‭‬mite‭‬‭‬surten‭‬‭‬fruit‭‬‭‬de‬‭la‭‬‭‬inspiració‭‬‭‬del‭‬‭‬poeta‭‬‭‬en‭‬‭‬el‭‬‭‬mite‭‬‭‬o‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬revelació‬
‭que‭‬‭‬Déu‭‬‭‬fa‭‬‭‬al‭‬‭‬profeta‭‬‭‬en‭‬‭‬la‭‬‭‬religió.‬
‭2.‭‬‭‬Irracional‭‬‭‬i‭‬‭‬acceptat‭‬‭‬per‭‬‭‬la‭‬‭‬fe.‬‭L’acceptació‭‬‭‬és‬‭per‭‬‭‬la‭‬‭‬creença‭‬‭‬que‭‬‭‬deriva‭‬‭‬d’un‭‬‭‬sentiment‭‬‭‬o‬
‭d’una‭‬‭‬experiència‭‬‭‬del‭‬‭‬que‭‬‭‬és.‬
‭3.‭‬‭‬Dogmàtic.‬‭Es‭‬‭‬presenta‭‬‭‬com‭‬‭‬a‭‬‭‬voluntat‭‬‭‬absoluta,‬‭inqüestionable‭‬‭‬i‬‭‭‬indiscutible‭‬‭‬que‭‬‭‬no‭‬‭‬accepten‬
‭cap‭‬‭‬crítica.‬
‭4.‭‬‭‬Incontrastable.‬‭La‭‬‭‬veritat‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬seves‭‬‭‬explicacions‬‭sobre‭‬‭‬els‭‬‭‬fets‭‬‭‬és‭‬‭‬impossible‭‬‭‬de‭‬‭‬comprovar.‬‭5.‬
‭Simplista.‬‭Nivells‭‬‭‬d'explicació‭‬‭‬molt‭‬‭‬senzill,‭‬‭‬ja‭‬‭‬que‭‬‭‬la‭‬‭‬narració‭‬‭‬acostuma‭‬‭‬a‭‬‭‬ser‭‬‭‬molt‭‬‭‬detallada‭‬‭‬i‬‭‭‬precisa.‬

‭Model‭‬‭‬racional‬

‭Model‭‬‭‬de‭‬‭‬comprensió‭‬‭‬i‭‬‭‬explicació‬

‭ xplicar‭‬‭‬els‭‬‭‬enigmes‭‬‭‬que‭‬‭‬es‭‬‭‬planteja‭‬‭‬l’ésser‭‬‭‬humà‭‬‭‬a‭‬‭‬partir‭‬‭‬de‭‬‭‬l'elaboració‭‬‭‬de‭‬‭‬teories‭‬‭‬abstractes‭‬‭‬que‬
E
‭interrelacionen‭‬‭‬diversos‭‬‭‬conceptes.‬

‭Pressupòsits:‭‬‭‬Pressupòsit‭‬‭‬fonamental‭‬‭‬és‭‬‭‬el‭‬‭‬naturisme:‬‭busca‭‬‭‬la‭‬‭‬causa‭‬‭‬dels‭‬‭‬fenòmens‭‬‭‬naturals‭‬‭‬en‭‬‭‬la‬
‭ aturalesa‭‬‭‬sense‭‬‭‬al·ludir‭‬‭‬a‭‬‭‬éssers‭‬‭‬sobrenaturals‭‬‭‬o‭‬‭‬Deus.‬
n
‭●‬‭‭‬La‭‬‭‬seva‭‬‭‬dimensió‭‬‭‬pràctica:‬‭-‭‬‭‬ètica:‭‬‭‬reflexionar‭‬‭‬de‭‬‭‬com‭‬‭‬ha‭‬‭‬de‭‬‭‬ser‭‬‭‬la‭‬‭‬nostra‭‬‭‬conducta‭‬‭‬amb‭‬‭‬els‭‬‭‬altres.‬
 ‭Manera‭‬‭‬d’elaborar‭‬‭‬les‭‬‭‬respostes‬

‭1.‭‬‭‬Racional.‬‭No‭‬‭‬és‭‬‭‬el‭‬‭‬resultat‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬revelació‭‬‭‬o‭‬‭‬la‭‬‭‬inspiració‭‬‭‬divina‭‬‭‬sinó‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬combinació‭‬‭‬de‬
l‭’observació‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬natura‭‬‭‬(sentits)‭‬‭‬i‬‭‭‬la‭‬‭‬reflexió‭‬‭‬racional‭‬‭‬(raó)‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬recerca‭‬‭‬de‭‬‭‬regularitats‬
‭(indagació‭‬‭‬racional).‬
‭2.‭‬‭‬Justificat.‬‭Es‭‬‭‬busca‭‬‭‬justificar‭‬‭‬les‭‬‭‬seves‭‬‭‬afirmacions‭‬‭‬a‭‬‭‬través‭‬‭‬d’argumentacions‭‬‭‬o‬
‭raonaments.‬
‭3.‭‬‭‬Crític.‬‭No‭‬‭‬és‭‬‭‬un‭‬‭‬discurs‭‬‭‬dogmàtic‭‬‭‬sinó‭‬‭‬crític,‬‭que‭‬‭‬es‭‬‭‬caracteritza‭‬‭‬perquè‭‬‭‬revisa‭‬‭‬i‬
‭contrasta‭‬‭‬constantment‭‬‭‬les‭‬‭‬seves‭‬‭‬teories.‬

‭2.‭‬‭‬El‭‬‭‬saber‭‬‭‬filosòfic.‬
‭ .1.‭‬‭‬L’origen‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬filosofia:‭‬‭‬l’admiració‭‬‭‬i‭‬‭‬el‭‬‭‬reconeixement‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬pròpia‬
2
‭ignorància‬

‭Dos‭‬‭‬elements‭‬‭‬característics‭‬‭‬d'aquest‭‬‭‬tipus‭‬‭‬de‭‬‭‬saber‭‬‭‬i‭‬‭‬d´una‭‬‭‬actitud‭‬‭‬filosòfica:‬

-‭ ‬‭L’admiració:‬‭L´origen‭‬‭‬d´aquesta‭‬‭‬es‭‬‭‬troba‭‬‭‬en‭‬‭‬el‭‬‭‬moment‭‬‭‬que‭‬‭‬les‭‬‭‬necessitats‭‬‭‬vitals‭‬‭‬bàsiques‭‬‭‬d´una‬
‭cultura‭‬‭‬estan‭‬‭‬cobertes‭‬‭‬(‭‬‭‬les‭‬‭‬grans‭‬‭‬civilitzacions‭‬‭‬sorgeixen‭‬‭‬gràcies‭‬‭‬a‭‬‭‬bons‭‬‭‬climes‭‬‭‬o‭‬‭‬espais‭‬‭‬naturals‬
‭propicis,‭‬‭‬rius,‭‬‭‬serralades,‭‬‭‬etc…)‭‬‭‬perquè‭‬‭‬no‭‬‭‬es‭‬‭‬pot‭‬‭‬filosofar‭‬‭‬si‭‬‭‬s'està‭‬‭‬urgit‭‬‭‬en‭‬‭‬la‭‬‭‬necessitat‭‬‭‬immediata.‬
‭A‭‬‭‬partir‭‬‭‬d´aquí‭‬‭‬s´origina‭‬‭‬l´admiració‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬coses‭‬‭‬més‭‬‭‬properes‭‬‭‬i‭‬‭‬quotidianes‭‬‭‬(del‭‬‭‬nostre‭‬‭‬entorn‭‬‭‬més‬
‭proper)‭‬‭‬i‭‬‭‬a‭‬‭‬poc‭‬‭‬a‭‬‭‬poc‭‬‭‬en‭‬‭‬qüestions‭‬‭‬cada‭‬‭‬cop‭‬‭‬més‭‬‭‬generals‭‬‭‬i‭‬‭‬llunyanes‭‬‭‬(estrelles,‭‬‭‬sòl,‭‬‭‬natura,‭‬‭‬etc…).‭‬‭‬Tot‬
‭això‭‬‭‬embolcallat‭‬‭‬i‭‬‭‬impulsat‭‬‭‬per‬‭l´enigma‬‭que‭‬‭‬ens‭‬‭‬produeix‭‬‭‬els‭‬‭‬diferents‭‬‭‬esdeveniments‭‬‭‬observats.‬

-‭ ‬‭La‭‬‭‬mateixa‭‬‭‬ignorància:‬‭Aquell‭‬‭‬que‭‬‭‬admira‭‬‭‬o‭‬‭‬se‭‬‭‬sorprèn‭‬‭‬reconeix‭‬‭‬la‭‬‭‬seva‭‬‭‬pròpia‭‬‭‬ignorància,‭‬‭‬té‬
‭consciència‭‬‭‬que‭‬‭‬no‭‬‭‬posseeix‭‬‭‬el‭‬‭‬saber.‭‬‭‬Aquest‭‬‭‬és‭‬‭‬el‭‬‭‬motor‭‬‭‬del‭‬‭‬nostre‭‬‭‬pensament‭‬‭‬perquè‭‬‭‬ens‭‬‭‬porta‭‬‭‬a‬
‭intentar‭‬‭‬trobar‭‬‭‬respostes.‬

‭2.2.‭‬‭‬El‭‬‭‬sentit‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬filosofia‬

‭ a‭‬‭‬reflexió‭‬‭‬filosòfica‭‬‭‬no‭‬‭‬és‭‬‭‬només‭‬‭‬una‭‬‭‬activitat‭‬‭‬que‭‬‭‬consisteix‭‬‭‬a‭‬‭‬pensar‭‬‭‬(com‭‬‭‬hem‭‬‭‬vist‭‬‭‬un‭‬‭‬simple‭‬‭‬procés‬
L
‭de‭‬‭‬raonar,‭‬‭‬sinó‭‬‭‬que‭‬‭‬també‭‬‭‬una‭‬‭‬actitud,‭‬‭‬una‭‬‭‬manera‭‬‭‬específica‭‬‭‬de‭‬‭‬pensar‭‬‭‬de‭‬‭‬situar-se‭‬‭‬davant‭‬‭‬el‬
‭coneixement‭‬‭‬i‭‬‭‬les‭‬‭‬coses.‬
‭a)‬‭El‭‬‭‬desig‭‬‭‬de‭‬‭‬saber‭‬‭‬(El‭‬‭‬significat‭‬‭‬etimològic).‬

-‭ ‭‬‭‬Filosofia:‭‬‭‬amor‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬saviesa.‭‬‭‬És‭‬‭‬l´actitud‭‬‭‬pròpia‭‬‭‬del‭‬‭‬filòsof‭‬‭‬tendència‭‬‭‬resultant‭‬‭‬d´afirmar‭‬‭‬no‭‬‭‬saber‭‬‭‬res‬
‭amb‭‬‭‬seguretat,‭‬‭‬i‭‬‭‬els‭‬‭‬esforços‭‬‭‬es‭‬‭‬dirigien‭‬‭‬a‭‬‭‬adquirir‭‬‭‬la‭‬‭‬saviesa,‭‬‭‬un‭‬‭‬anhel‭‬‭‬que‬‭mai‬‭no‭‬‭‬s’ateny‭‬‭‬plenament‬
‭perquè‭‬‭‬sempre‭‬‭‬sorgeixen‭‬‭‬noves‭‬‭‬preguntes.‬

‭b)‬‭La‭‬‭‬filosofia‭‬‭‬com‭‬‭‬a‭‬‭‬crítica‭‬‭‬del‭‬‭‬saber‭‬‭‬comú.‬

‭La‭‬‭‬filosofia‭‬‭‬permet‭‬‭‬el‭‬‭‬pas‭‬‭‬d´un‭‬‭‬saber‭‬‭‬acrític‭‬‭‬a‭‬‭‬un‭‬‭‬saber‭‬‭‬crític‭‬‭‬racionalment‭‬‭‬justificat‭‬‭‬(mirar‭‬‭‬llibre).‬

-‭ ‬‭El‭‬‭‬saber‭‬‭‬comú:‬‭D’ençà‭‬‭‬que‭‬‭‬naixem,‭‬‭‬i‭‬‭‬mitjançant‭‬‭‬l'educació,‭‬‭‬aprenem‭‬‭‬la‭‬‭‬manera‭‬‭‬com‭‬‭‬s’interpreten‭‬‭‬i‬
‭valoren‭‬‭‬les‭‬‭‬coses‭‬‭‬i‭‬‭‬la‭‬‭‬pròpia‭‬‭‬vida.‭‬‭‬Aquestes‭‬‭‬idees‭‬‭‬s´assimilen‭‬‭‬com‭‬‭‬a‭‬‭‬vertaderes‭‬‭‬acríticament.‬

-‭ ‬‭El‭‬‭‬saber‭‬‭‬crític:‬‭A‭‬‭‬mesura‭‬‭‬que‭‬‭‬creixem,‭‬‭‬tenim‭‬‭‬experiències‭‬‭‬i‭‬‭‬adquirir‭‬‭‬nous‭‬‭‬coneixements,‭‬‭‬ens‭‬‭‬adonem‬
‭que‭‬‭‬moltes‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬idees‭‬‭‬assumides‭‬‭‬no‭‬‭‬són‭‬‭‬vàlides‭‬‭‬per‭‬‭‬a‭‬‭‬nosaltres‭‬‭‬o‭‬‭‬no‭‬‭‬tenen‭‬‭‬fonaments.‭‬‭‬És‭‬‭‬així‭‬‭‬com‬
‭comencem‭‬‭‬a‬‭dubtar-ne‬‭i‭‬‭‬les‭‬‭‬sotmetem‭‬‭‬a‭‬‭‬crítica‭‬‭‬des‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬raó.‭‬‭‬Això‭‬‭‬pot‭‬‭‬ser‭‬‭‬problemàtic‭‬‭‬i‭‬‭‬pot‬
‭provocar-nos‭‬‭‬pors‭‬‭‬i‭‬‭‬inseguretats,‭‬‭‬però‭‬‭‬possibilita‭‬‭‬que‬‭responguem‭‬‭‬per‭‬‭‬nosaltres‭‬‭‬mateixos‬‭i‭‬‭‬arribem‭‬‭‬a‬
‭una‭‬‭‬conclusió‭‬‭‬que‭‬‭‬ens‭‬‭‬permet‭‬‭‬portar‭‬‭‬una‭‬‭‬nova‭‬‭‬forma‭‬‭‬d´‬‭existència‭‬‭‬justificada‭‬‭‬i‭‬‭‬crítica‬‭.‭‬‭‬Però‭‬‭‬aquestes‬
‭idees‭‬‭‬nostres‭‬‭‬no‭‬‭‬són‭‬‭‬definitives‭‬‭‬sinó‭‬‭‬provisionals,‭‬‭‬sempre‭‬‭‬posades‭‬‭‬sota‭‬‭‬crítica.‬

‭c)‬‭La‭‬‭‬filosofia‭‬‭‬com‭‬‭‬a‭‬‭‬saber‭‬‭‬justificat,‭‬‭‬obert‭‬‭‬i‭‬‭‬constructiu.‬

‭ n‭‬‭‬segon‭‬‭‬tret‭‬‭‬característic‭‬‭‬dels‭‬‭‬filòsofs/es‭‬‭‬és‭‬‭‬l’actitud‭‬‭‬dialogant.‭‬‭‬La‭‬‭‬pròpia‭‬‭‬reflexió‭‬‭‬filosòfica‭‬‭‬és‭‬‭‬un‬‭diàleg‬
U
‭interior‬‭on‭‬‭‬un‭‬‭‬mateix‭‬‭‬posa‭‬‭‬a‭‬‭‬prova‭‬‭‬les‭‬‭‬idees‭‬‭‬que‭‬‭‬té,‭‬‭‬la‭‬‭‬seva‭‬‭‬validesa,‭‬‭‬i‭‬‭‬les‭‬‭‬contrasta‭‬‭‬amb‭‬‭‬noves‭‬‭‬idees,‬
‭experiències‭‬‭‬o‭‬‭‬dades‭‬‭‬que‭‬‭‬coneix.‬

‭ l‭‬‭‬diàleg‭‬‭‬és‭‬‭‬un‬‭intercanvi‭‬‭‬d’idees‬‭.‭‬‭‬Per‭‬‭‬tal‭‬‭‬que‭‬‭‬aquest‭‬‭‬intercanvi‭‬‭‬sigui‭‬‭‬efectiu‭‬‭‬és‭‬‭‬necessari,‭‬‭‬d’una‭‬‭‬banda,‬
E
‭saber‭‬‭‬escoltar‭‬‭‬el‭‬‭‬nostre‭‬‭‬interlocutor‭‬‭‬respectuosament,‭‬‭‬i‭‬‭‬de‭‬‭‬l’altra,‭‬‭‬ordenar‭‬‭‬les‭‬‭‬nostres‭‬‭‬idees‭‬‭‬i‭‬‭‬saber‬
‭exposar-les‭‬‭‬amb‭‬‭‬correcció.‬

‭ l‭‬‭‬diàleg‭‬‭‬és‭‬‭‬la‭‬‭‬base‭‬‭‬del‬‭debat‭‬‭‬filosòfic‬‭.‭‬‭‬El‭‬‭‬fi‭‬‭‬últim‭‬‭‬és‭‬‭‬el‭‬‭‬contrast‭‬‭‬d’idees‭‬‭‬per‭‬‭‬trobar‭‬‭‬quina‭‬‭‬és‭‬‭‬la‭‬‭‬millor,‭‬‭‬la‬
E
‭que‭‬‭‬apareix‭‬‭‬justificada‭‬‭‬amb‭‬‭‬més‭‬‭‬solidesa,‭‬‭‬la‭‬‭‬més‭‬‭‬consistent.‬

‭ er‭‬‭‬mantenir‭‬‭‬una‭‬‭‬actitud‭‬‭‬filosòfica‭‬‭‬hem‭‬‭‬de‭‬‭‬ser‭‬‭‬sempre‬‭crítics,‭‬‭‬constructius‭‬‭‬i‭‬‭‬no‭‬‭‬dogmàtics‬‭.‬
P
‭➢‭‬‭‬Hem‭‬‭‬de‭‬‭‬ser‭‬‭‬nosaltres‭‬‭‬els‭‬‭‬primers‭‬‭‬a‬‭reconèixer‭‬‭‬els‭‬‭‬nostres‭‬‭‬errors‬‭i‭‬‭‬hem‭‬‭‬d’estar‬‭disposats‭‬‭‬a‭‬‭‬canvia‬
‭d’idees‬‭quan‭‬‭‬en‭‬‭‬trobem‭‬‭‬d’altres‭‬‭‬millors.‬
‭➢‭‬‭‬L’‬‭objectiu‬‭no‭‬‭‬és‭‬‭‬vèncer‭‬‭‬o‭‬‭‬destruir‭‬‭‬el‭‬‭‬contrari,‭‬‭‬demostrar‭‬‭‬<<que‭‬‭‬tenim‭‬‭‬raó>>,‭‬‭‬sinó‬‭investigar‭‬‭‬el‭‬‭‬valor‬
‭de‭‬‭‬les‭‬‭‬nostres‭‬‭‬idees‭‬‭‬i‭‬‭‬intentar‭‬‭‬millorar-les‬‭.‬

‭ alauradament,‭‬‭‬en‭‬‭‬els‭‬‭‬mitjans‭‬‭‬de‭‬‭‬comunicació‭‬‭‬aquesta‭‬‭‬no‭‬‭‬és‭‬‭‬la‭‬‭‬manera‭‬‭‬d’entendre‭‬‭‬el‭‬‭‬debat‭‬‭‬d’idees‭‬‭‬que‬
M
‭podem‭‬‭‬observar‭‬‭‬més‭‬‭‬sovint.‬
‭d)‬‭Qüestionar‭‬‭‬el‭‬‭‬que‭‬‭‬sembla‭‬‭‬evident‭‬‭‬i‭‬‭‬formular‭‬‭‬noves‭‬‭‬preguntes.‬

‭ n‭‬‭‬altre‭‬‭‬tret‭‬‭‬és‭‬‭‬mirar‭‬‭‬de‬‭trobar‭‬‭‬nous‭‬‭‬punts‭‬‭‬de‭‬‭‬vista‬‭sobre‭‬‭‬les‭‬‭‬coses,‭‬‭‬de‬‭suscitar‭‬‭‬dubtes‬‭sobre‭‬‭‬allò‬
U
‭que‭‬‭‬sembla‭‬‭‬evident‭‬‭‬i‭‬‭‬de‭‬‭‬f‬‭ormular‭‬‭‬noves‭‬‭‬preguntes‬‭.‬
‭➢‭‬‭‬Són‭‬‭‬més‭‬‭‬interessants‭‬‭‬les‭‬‭‬preguntes‭‬‭‬formulades‭‬‭‬que‭‬‭‬les‭‬‭‬respostes‭‬‭‬dels‭‬‭‬filòsofs.‭‬‭‬Per‭‬‭‬què?‭‬‭‬perquè‭‬‭‬en‬
‭qüestionar‭‬‭‬les‭‬‭‬idees‭‬‭‬existents‬‭obren‭‬‭‬nous‭‬‭‬territoris‭‬‭‬de‭‬‭‬reflexió‬‭que‬‭fan‭‬‭‬avançar‭‬‭‬el‭‬‭‬coneixement‬
‭humà‬‭.‬

‭(QUÈ‭‬‭‬ÉS‭‬‭‬LA‭‬‭‬FILOSOFIA?‭‬‭‬)‬

‭2.3.‭‬‭‬Context‭‬‭‬de‭‬‭‬l’origen‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬filosofia‬

‭ ls‭‬‭‬presocràtics‭‬‭‬els‭‬‭‬devem‭‬‭‬l'inici‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬filosofia‭‬‭‬Occidental.‭‬‭‬Coneixem‭‬‭‬com‭‬‭‬a‬‭presocràtics‭‬‭‬a‭‬‭‬aquells‬
A
‭filòsofs‭‬‭‬anteriors‭‬‭‬a‭‬‭‬Sòcrates.‭‬‭‬No‭‬‭‬obstant‭‬‭‬això,‭‬‭‬cal‭‬‭‬remarcar‭‬‭‬que‬‭aquesta‭‬‭‬definició‭‬‭‬no‭‬‭‬és‭‬‭‬del‭‬‭‬tot‭‬‭‬exacta‬
‭perquè‭‬‭‬alguns‭‬‭‬d'ells‭‬‭‬van‭‬‭‬ser‭‬‭‬contemporanis‭‬‭‬d'aquest.‬‭L'origen‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬filosofia‭‬‭‬grega‭‬‭‬cal‭‬‭‬buscar-la‭‬‭‬en‭‬‭‬el‬
‭pas‭‬‭‬del‭‬‭‬mite‭‬‭‬al‭‬‭‬logos.‭‬‭‬Aquest‭‬‭‬pas‭‬‭‬no‭‬‭‬es‬‭produeix‭‬‭‬de‭‬‭‬manera‭‬‭‬espontània‭‬‭‬sinó‭‬‭‬que‭‬‭‬hi‭‬‭‬ha‭‬‭‬una‭‬‭‬sèrie‭‬‭‬de‬
‭causes‭‬‭‬interconnectades‬‭relacionades‭‬‭‬amb‭‬‭‬el‭‬‭‬món‭‬‭‬hel·lenístic‭‬‭‬que‭‬‭‬dona‭‬‭‬compte‭‬‭‬d'això.‬

‭ )‭‬‭‬Contactes.‬‭Eren‭‬‭‬ciutats‭‬‭‬de‭‬‭‬comerciants,‭‬‭‬viatgers,‭‬‭‬i‭‬‭‬emprenedors,‭‬‭‬en‭‬‭‬contacte‭‬‭‬amb‬‭Pèrsia‭‬‭‬i‭‬‭‬Egipte,‬
a
‭dues‭‬‭‬cultures‭‬‭‬amb‭‬‭‬un‭‬‭‬elevat‭‬‭‬grau‭‬‭‬de‭‬‭‬coneixements‭‬‭‬en‭‬‭‬astronomia,‬‭matemàtiques,‭‬‭‬medicina…‭‬‭‬Els‭‬‭‬seus‬
‭viatges‭‬‭‬els‭‬‭‬van‭‬‭‬permetre‭‬‭‬comprendre‭‬‭‬la‬‭diversitat‭‬‭‬cultural,‭‬‭‬alimentant‭‬‭‬la‭‬‭‬seva‭‬‭‬curiositat‭‬‭‬i‭‬‭‬afavorint‭‬‭‬una‬
‭actitud‭‬‭‬oberta‭‬‭‬davant‬‭del‭‬‭‬que‭‬‭‬era‭‬‭‬nou‭‬‭‬i‭‬‭‬diferent.‭‬‭‬Les‭‬‭‬relacions‭‬‭‬amb‭‬‭‬altres‭‬‭‬pobles‭‬‭‬i‭‬‭‬les‭‬‭‬noves‬
‭organitzacions‬‭polítiques‭‬‭‬van‭‬‭‬originar‭‬‭‬altres‭‬‭‬modalitats‭‬‭‬d'autoritat‬

‭ )‭‬‭‬Cosmos.‬‭El‭‬‭‬desenvolupament‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬navegació‭‬‭‬i‭‬‭‬la‭‬‭‬fundació‭‬‭‬de‭‬‭‬colònies‭‬‭‬comercials‬‭que‭‬‭‬va‭‬‭‬propiciar‬
b
‭l'interès‭‬‭‬pel‭‬‭‬coneixement‭‬‭‬i‭‬‭‬la‭‬‭‬contemplació‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬naturalesa.‭‬‭‬Eren‬‭gent‭‬‭‬pràctica,‭‬‭‬conscients‭‬‭‬de‭‬‭‬la‬
‭importància‭‬‭‬d'assolir‭‬‭‬un‭‬‭‬millor‭‬‭‬coneixement‭‬‭‬del‭‬‭‬món‭‬‭‬i‬‭intentant‭‬‭‬descobrir‭‬‭‬les‭‬‭‬lleis‭‬‭‬que‭‬‭‬el‭‬‭‬regeixen.‬

‭ )‭‬‭‬Logos.‬‭La‭‬‭‬mitologia‭‬‭‬grega‭‬‭‬fos‭‬‭‬transmesa‭‬‭‬per‭‬‭‬tradició‭‬‭‬oral‭‬‭‬i‭‬‭‬que‭‬‭‬no‭‬‭‬estigués‬‭custodiada‭‬‭‬per‭‬‭‬una‭‬‭‬casta‬
c
‭sacerdotal‭‬‭‬que‭‬‭‬vetllés‭‬‭‬per‭‬‭‬una‭‬‭‬interpretació‭‬‭‬única‭‬‭‬i‭‬‭‬tancada‬‭va‭‬‭‬permetre‭‬‭‬que‭‬‭‬fos‭‬‭‬un‭‬‭‬tipus‭‬‭‬de‭‬‭‬saber‬
‭menys‭‬‭‬dogmàtic‭‬‭‬que‭‬‭‬el‭‬‭‬d’altres‭‬‭‬religions‭‬‭‬i‭‬‭‬més‬‭susceptible‭‬‭‬de‭‬‭‬crítica.‬

‭ )‭‬‭‬Simbolisme.‬‭Havia‭‬‭‬nascut‭‬‭‬l’escriptura,‭‬‭‬que‭‬‭‬potenciava‭‬‭‬l’elaboració‭‬‭‬i‭‬‭‬la‭‬‭‬transmissió‬‭d’un‭‬‭‬pensament‬
d
‭reflexiu‭‬‭‬i‭‬‭‬abstracte.‬

‭ )‭‬‭‬Una‭‬‭‬nova‭‬‭‬configuració‭‬‭‬de‭‬‭‬l’espai.‬‭Les‭‬‭‬antigues‭‬‭‬ciutats‭‬‭‬minoiques‭‬‭‬i‭‬‭‬micèniques‬‭estan‭‬‭‬constituïdes‬
e
‭per‭‬‭‬un‭‬‭‬palau‭‬‭‬central‭‬‭‬i‭‬‭‬un‭‬‭‬arxipèlag‭‬‭‬d'habitatges‭‬‭‬d'agricultors,‬‭artesans‭‬‭‬i‭‬‭‬ramaders‭‬‭‬que‭‬‭‬envolten‭‬‭‬el‭‬‭‬palau.‬
‭Enfront‭‬‭‬d'això,‭‬‭‬la‭‬‭‬polis‭‬‭‬està‭‬‭‬constituïda‬‭d'una‭‬‭‬xarxa‭‬‭‬d'habitatges‭‬‭‬al‭‬‭‬voltant‭‬‭‬d'un‭‬‭‬espai‭‬‭‬central‭‬‭‬buit:‭‬‭‬l'àgora.‬
‭La‭‬‭‬plaça‭‬‭‬pública‭‬‭‬és‬‭el‭‬‭‬centre‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬vida‭‬‭‬ciutadana:‭‬‭‬allí‭‬‭‬es‭‬‭‬reuneixen‭‬‭‬els‭‬‭‬qui‭‬‭‬tenen‭‬‭‬dret‭‬‭‬a‭‬‭‬això.‬

‭(VÍDEO:‭‬‭‬ORIGEN‭‬‭‬DE‭‬‭‬LA‭‬‭‬FILOSOFIA‬‭)‬
‭2.4.‭‬‭‬Les‭‬‭‬disciplines‭‬‭‬filosòfiques.‬

‭En‭‬‭‬funció‭‬‭‬de‭‬‭‬l'objecte:‬

‭ ‭‬‭‬De‬‭la‭‬‭‬realitat‬‭s’encarrega‬‭la‭‬‭‬metafísica:‬‭¿Que‭‬‭‬és‭‬‭‬la‭‬‭‬realitat?‬
●
‭●‭‬‭‬Sobre‬‭el‭‬‭‬coneixement‬‭s´encarrega‭‬‭‬la‬‭teoria‭‬‭‬del‭‬‭‬coneixement:‬‭què‭‬‭‬és‭‬‭‬el‭‬‭‬coneixement?,‭‬‭‬com‭‬‭‬puc‬
‭conèixer?,‭‬‭‬què‭‬‭‬podem‭‬‭‬conèixer?‬
‭●‭‬‭‬Sobre‭‬‭‬l'ésser‬‭humà‬‭s´ocupa‬‭l´antropologia‬‭:‭‬‭‬Què‭‬‭‬és‭‬‭‬l'ésser‭‬‭‬humà?‬
‭●‭‬‭‬Sobre‬‭la‭‬‭‬relació‭‬‭‬amb‭‬‭‬els‭‬‭‬altres‬‭s´encarrega‬‭l'ètica‬‭:‭‬‭‬com‭‬‭‬he‭‬‭‬d'actuar?‭‬‭‬●‭‬‭‬Sobre‬‭la‭‬‭‬vida‭‬‭‬en‭‬‭‬societat‬
‭s´encarrega‬‭la‭‬‭‬política‬‭:‭‬‭‬com‭‬‭‬s´ha‭‬‭‬d´organitzar‭‬‭‬i‭‬‭‬governar‭‬‭‬la‭‬‭‬societat?‬

‭3.‭‬‭‬LA‭‬‭‬CIÈNCIA‬

‭3.1.‭‬‭‬Què‭‬‭‬és‭‬‭‬la‭‬‭‬ciència?‭‬‭‬Trets‭‬‭‬generals‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬ciències.‬‭a)‭‬‭‬La‭‬‭‬ciència‭‬‭‬com‭‬‭‬a‬

‭construcció‭‬‭‬social.‬

‭ s‭‬‭‬una‭‬‭‬activitat‭‬‭‬social‭‬‭‬complexa‭‬‭‬desenvolupada‭‬‭‬als‭‬‭‬centres‭‬‭‬d’investigació‭‬‭‬privada‭‬‭‬o‭‬‭‬estatal‭‬‭‬pel‭‬‭‬que‭‬‭‬es‬
É
‭denomina‭‬‭‬comunitat‭‬‭‬científica.‬
‭●‭‬‭‬És‭‬‭‬important‭‬‭‬tenir‭‬‭‬present‭‬‭‬els‭‬‭‬trets‭‬‭‬sociològics‭‬‭‬d’aquesta‭‬‭‬comunitat,‭‬‭‬ja‭‬‭‬que‭‬‭‬les‭‬‭‬investigacions‭‬‭‬que‭‬‭‬faran‬
‭depenen‭‬‭‬dels‭‬‭‬seus‭‬‭‬interessos‭‬‭‬i‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬fonts‭‬‭‬de‭‬‭‬finançament.‬
‭●‭‬‭‬Estan‭‬‭‬condicionades‭‬‭‬pels‭‬‭‬valors‭‬‭‬i‭‬‭‬creences‭‬‭‬que‭‬‭‬tenen,‭‬‭‬i‭‬‭‬també‭‬‭‬pel‭‬‭‬grau‭‬‭‬de‭‬‭‬cooperació‭‬‭‬i‭‬‭‬per‭‬‭‬la‬
‭competència‭‬‭‬que‭‬‭‬hi‭‬‭‬ha‭‬‭‬entre‭‬‭‬els‭‬‭‬diversos‭‬‭‬centres‭‬‭‬d’investigació.‬

‭b)‭‬‭‬La‭‬‭‬ciència‭‬‭‬com‭‬‭‬a‭‬‭‬cos‭‬‭‬sistemàtic‭‬‭‬i‭‬‭‬organitzat‭‬‭‬de‭‬‭‬coneixements.‬

‭ l‭‬‭‬primer‭‬‭‬que‭‬‭‬fa‭‬‭‬cadascuna‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬ciències‭‬‭‬és‭‬‭‬determinar‭‬‭‬el‭‬‭‬seu‭‬‭‬objecte,‭‬‭‬és‭‬‭‬a‭‬‭‬dir,‭‬‭‬el‭‬‭‬tipus‭‬‭‬de‭‬‭‬fets‭‬‭‬que‬
E
‭tracta‭‬‭‬de‭‬‭‬descriure‭‬‭‬i‭‬‭‬explicar.‭‬‭‬Per‭‬‭‬fer-ho‭‬‭‬de‭‬‭‬manera‭‬‭‬sistemàtica‭‬‭‬i‭‬‭‬organitzada‭‬‭‬haurà‭‬‭‬de‭‬‭‬definir‭‬‭‬el‭‬‭‬tipus‭‬‭‬de‬
‭realitats‭‬‭‬que‭‬‭‬són‭‬‭‬els‭‬‭‬subjectes‭‬‭‬d’aquests‭‬‭‬fets,‭‬‭‬descrivint‭‬‭‬les‭‬‭‬seves‭‬‭‬propietats‭‬‭‬i,‭‬‭‬per‭‬‭‬arribar‭‬‭‬a‭‬‭‬conèixer-los‭‬‭‬i‬
‭a‭‬‭‬explicar-los,‭‬‭‬establint‭‬‭‬les‭‬‭‬relacions‭‬‭‬que‭‬‭‬hi‭‬‭‬pugui‭‬‭‬haver‭‬‭‬entre‭‬‭‬els‭‬‭‬fets.‬
‭Com‭‬‭‬que‭‬‭‬cada‭‬‭‬ciència‭‬‭‬emprèn‭‬‭‬l’estudi‭‬‭‬d’una‭‬‭‬part‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬realitat‭‬‭‬les‭‬‭‬d’una‭‬‭‬determinada‭‬‭‬perspectiva,‭‬‭‬és‬
‭aquesta‭‬‭‬la‭‬‭‬que‭‬‭‬fa‭‬‭‬rellevant‭‬‭‬quines‭‬‭‬són‭‬‭‬les‭‬‭‬propietats‭‬‭‬i‭‬‭‬relacions‭‬‭‬que‭‬‭‬constitueixen‭‬‭‬el‭‬‭‬sistema.‬

‭c)‭‬‭‬La‭‬‭‬ciència‭‬‭‬com‭‬‭‬a‭‬‭‬model‭‬‭‬d’explicació‭‬‭‬i‭‬‭‬predicció.‬

‭ ‬‭Explicar:‬‭La‭‬‭‬ciència‭‬‭‬pretén‭‬‭‬fer‭‬‭‬intel·ligible‭‬‭‬per‭‬‭‬a‭‬‭‬l'ésser‭‬‭‬humà‭‬‭‬el‭‬‭‬funcionament‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬natura‭‬‭‬i‭‬‭‬la‭‬‭‬societat.‬
●
‭La‭‬‭‬investigació‭‬‭‬científica‭‬‭‬té‭‬‭‬com‭‬‭‬a‭‬‭‬objectiu‭‬‭‬comprendre‭‬‭‬aquest‭‬‭‬funcionament‭‬‭‬i‭‬‭‬explicar-lo‭‬‭‬a‭‬‭‬través‭‬‭‬de‭‬‭‬les‬
‭seves‭‬‭‬lleis‭‬‭‬i‭‬‭‬teories.‬
‭●‬‭Predir:‬‭Anticipar‭‬‭‬i‭‬‭‬preveure‭‬‭‬el‭‬‭‬futur.‬
‭d)‭‬‭‬La‭‬‭‬ciència‭‬‭‬en‭‬‭‬la‭‬‭‬seva‭‬‭‬aplicació‭‬‭‬pràctica‬

‭ ls‭‬‭‬coneixements‭‬‭‬produïts‭‬‭‬per‭‬‭‬la‭‬‭‬investigació‭‬‭‬científica‭‬‭‬són‭‬‭‬la‭‬‭‬base‭‬‭‬per‭‬‭‬al‭‬‭‬desenvolupament‭‬‭‬de‭‬‭‬la‬
E
‭tècnica‭‬‭‬i‭‬‭‬la‭‬‭‬tecnologia.‭‬‭‬En‭‬‭‬aquest‭‬‭‬sentit,‭‬‭‬la‭‬‭‬ciència‭‬‭‬pretén‭‬‭‬també‭‬‭‬poder‭‬‭‬operar‭‬‭‬sobre‭‬‭‬la‭‬‭‬realitat‭‬‭‬natural‭‬‭‬o‬
‭social‭‬‭‬per‭‬‭‬aconseguir‭‬‭‬dominar-la.‬

➔
‭ ‭‬‭‬Sempre‭‬‭‬hi‭‬‭‬ha‭‬‭‬una‭‬‭‬tensió‭‬‭‬entre‭‬‭‬científics‭‬‭‬purs‭‬‭‬i‭‬‭‬els‭‬‭‬interessos‭‬‭‬polítics,‭‬‭‬econòmics,‭‬‭‬socials‭‬‭‬que‭‬‭‬es‬
‭poden‭‬‭‬desprendre‭‬‭‬dels‭‬‭‬seus‭‬‭‬avenços.‬

‭e)‭‬‭‬La‭‬‭‬ciència‭‬‭‬com‭‬‭‬a‭‬‭‬coneixement‭‬‭‬objectiu.‬

‭ a‭‬‭‬pretensió‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬ciència‭‬‭‬de‭‬‭‬ser‭‬‭‬un‭‬‭‬coneixement‭‬‭‬objectiu‭‬‭‬que‭‬‭‬fa‭‬‭‬possible‭‬‭‬que‭‬‭‬les‭‬‭‬seves‭‬‭‬afirmacions‬
L
‭puguin‭‬‭‬ser‭‬‭‬comprovables‭‬‭‬i‭‬‭‬debatudes‭‬‭‬per‭‬‭‬tothom.‬

‭3.2‭‬‭‬El‭‬‭‬mètode‭‬‭‬científic‭‬‭‬(el‭‬‭‬mètode‭‬‭‬hipotètic-deductiu).‬

‭a)‭‬‭‬La‭‬‭‬ciència‭‬‭‬comença‭‬‭‬amb‭‬‭‬problemes.‬

‭ s‭‬‭‬comença‭‬‭‬amb‭‬‭‬fets‭‬‭‬que‭‬‭‬criden‭‬‭‬l’atenció‭‬‭‬als‭‬‭‬científics‭‬‭‬perquè‭‬‭‬són‭‬‭‬sorprenents‭‬‭‬o‭‬‭‬desconeguts,‭‬‭‬o‭‬‭‬perquè‬
E
‭poden‭‬‭‬ser‭‬‭‬explicats‭‬‭‬amb‭‬‭‬les‭‬‭‬teories‭‬‭‬de‭‬‭‬què‭‬‭‬es‭‬‭‬disposa.‬

‭b)‭‬‭‬Formulació‭‬‭‬d’hipòtesis.‬

‭ er‭‬‭‬intentar‭‬‭‬donar‭‬‭‬resposta‭‬‭‬els‭‬‭‬científics‭‬‭‬proposen‭‬‭‬una‭‬‭‬hipòtesi‭‬‭‬que‭‬‭‬implica‭‬‭‬una‭‬‭‬relació‭‬‭‬o‭‬‭‬regularitat‬
P
‭entre‭‬‭‬diferents‭‬‭‬fets.‭‬‭‬Ha‭‬‭‬de‭‬‭‬ser‭‬‭‬contrastable‭‬‭‬empíricament,‭‬‭‬ha‭‬‭‬d’estar‭‬‭‬ben‭‬‭‬formulada‭‬‭‬i‭‬‭‬no‭‬‭‬ha‭‬‭‬d’incloure‬
‭ambigüitats‭‬‭‬ni‭‬‭‬contradiccions.‬

‭c)‭‬‭‬Comprovació‭‬‭‬d’hipòtesis.‬

‭ n‭‬‭‬cop‭‬‭‬s’ha‭‬‭‬establert‭‬‭‬provisionalment‭‬‭‬una‭‬‭‬hipòtesi,‭‬‭‬el‭‬‭‬pas‭‬‭‬següent‭‬‭‬és‭‬‭‬contrastar‭‬‭‬amb‭‬‭‬l’experiència‭‬‭‬la‬
U
‭sèrie‭‬‭‬de‭‬‭‬conseqüències‭‬‭‬que‭‬‭‬s’haurien‭‬‭‬de‭‬‭‬produir‭‬‭‬en‭‬‭‬cas‭‬‭‬que‭‬‭‬fos‭‬‭‬certa.‭‬‭‬●‭‬‭‬Deducció‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬conseqüències‬
‭a‭‬‭‬partir‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬hipòtesi:‭‬‭‬la‭‬‭‬predicció.‭‬‭‬●‭‬‭‬Contrastació‭‬‭‬empírica‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬hipòtesi:‭‬‭‬experimentació.‬

‭ i‭‬‭‬la‭‬‭‬predicció‭‬‭‬no‭‬‭‬es‭‬‭‬compleix‭‬‭‬la‭‬‭‬hipòtesi‭‬‭‬queda‭‬‭‬refutada.‭‬‭‬Però,‭‬‭‬si‭‬‭‬la‭‬‭‬predicció‭‬‭‬es‭‬‭‬compleix,‭‬‭‬aleshores‭‬‭‬la‬
S
‭hipòtesi‭‬‭‬queda‭‬‭‬corroborada‭‬‭‬provisionalment,‭‬‭‬perquè‭‬‭‬la‭‬‭‬seguirem‭‬‭‬sometent‭‬‭‬a‭‬‭‬proves‭‬‭‬noves‭‬‭‬i‭‬‭‬més‭‬‭‬dures‬
‭per‭‬‭‬intentar‭‬‭‬contrastar-ne‭‬‭‬la‭‬‭‬validesa.‬

‭d)‭‬‭‬Formulació‭‬‭‬de‭‬‭‬lleis.‬

‭ uan‭‬‭‬una‭‬‭‬hipòtesi‭‬‭‬és‭‬‭‬prou‭‬‭‬general‭‬‭‬i‭‬‭‬important‭‬‭‬i‭‬‭‬ha‭‬‭‬estat‭‬‭‬sotmesa‭‬‭‬a‭‬‭‬diversos‭‬‭‬processos‭‬‭‬de‭‬‭‬comprovació‬
Q
‭sense‭‬‭‬que‭‬‭‬resulti‭‬‭‬contradita‭‬‭‬o‭‬‭‬refutada,‭‬‭‬es‭‬‭‬considera‭‬‭‬una‭‬‭‬lleu‭‬‭‬científica.‭‬‭‬Però‭‬‭‬sempre‭‬‭‬mantindrà‭‬‭‬el‭‬‭‬seu‬
‭caràcter‭‬‭‬provisional.‬
‭4.‭‬‭‬La‭‬‭‬importància‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬Filosofia‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬societat.‬
‭4.1‭‬‭‬Democràcia‭‬‭‬grega‭‬‭‬i‭‬‭‬naixement‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬filosofia.‬

‭ a‭‬‭‬filosofia‭‬‭‬va‭‬‭‬ser‭‬‭‬possible‭‬‭‬perquè‭‬‭‬a‭‬‭‬les‭‬‭‬polis‭‬‭‬gregues‭‬‭‬hi‭‬‭‬havia‭‬‭‬una‭‬‭‬tendència‭‬‭‬a‭‬‭‬organitzar‭‬‭‬la‭‬‭‬vida‭‬‭‬política‬
L
‭amb‭‬‭‬criteris‭‬‭‬democràtics.‭‬‭‬Això‭‬‭‬va‭‬‭‬ser‭‬‭‬evident‭‬‭‬sobretot‭‬‭‬a‭‬‭‬l'Atenes‭‬‭‬de‭‬‭‬Péricles,‭‬‭‬el‭‬‭‬"segle‭‬‭‬d'esplendor"‭‬‭‬de‭‬‭‬la‬
‭filosofia‭‬‭‬grega.‬

‭ ot‭‬‭‬i‭‬‭‬que‭‬‭‬era‭‬‭‬una‭‬‭‬democràcia‭‬‭‬limitada‭‬‭‬i‭‬‭‬hi‭‬‭‬va‭‬‭‬haver‭‬‭‬constants‭‬‭‬lluites‭‬‭‬i‭‬‭‬canvis,‭‬‭‬aquesta‭‬‭‬aspiració‬
T
‭democràtica‭‬‭‬va‭‬‭‬afavorir‭‬‭‬la‭‬‭‬llibertat‭‬‭‬d'expressió‭‬‭‬i‭‬‭‬l'esperit‭‬‭‬crític,‭‬‭‬requisits‭‬‭‬fonamentals‭‬‭‬per‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬pràctica‭‬‭‬de‬
‭la‭‬‭‬filosofia.‬

‭ a‭‬‭‬importància‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬deliberació‭‬‭‬pública‭‬‭‬sobre‭‬‭‬els‭‬‭‬assumptes‭‬‭‬que‭‬‭‬afectaven‭‬‭‬la‭‬‭‬vida‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬ciutat‭‬‭‬va‬
L
‭afavorir‭‬‭‬el‭‬‭‬desenvolupament‭‬‭‬de‭‬‭‬l'argumentació.‭‬‭‬Era‭‬‭‬fonamental‭‬‭‬argumentar‭‬‭‬bé‭‬‭‬per‭‬‭‬aconseguir‭‬‭‬que‭‬‭‬les‬
‭pròpies‭‬‭‬propostes‭‬‭‬fossin‭‬‭‬acceptades.‭‬‭‬Calia‭‬‭‬conèixer‭‬‭‬a‭‬‭‬fons‭‬‭‬l'art‭‬‭‬de‭‬‭‬raonar,‭‬‭‬la‭‬‭‬lògica‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬bones‭‬‭‬raons.‬

‭4.2‭‬‭‬La‭‬‭‬filosofia‭‬‭‬com‭‬‭‬a‭‬‭‬escola‭‬‭‬de‭‬‭‬llibertat.‬

‭ ls‭‬‭‬pensadors‭‬‭‬il·lustrats‭‬‭‬del‭‬‭‬segle‭‬‭‬XVIII‭‬‭‬van‭‬‭‬establir‭‬‭‬una‭‬‭‬relació‭‬‭‬estreta‭‬‭‬entre‭‬‭‬la‭‬‭‬pràctica‭‬‭‬filosòfica‭‬‭‬i‬
E
‭l'aposta‭‬‭‬per‭‬‭‬unes‭‬‭‬societats‭‬‭‬democràtiques.‭‬‭‬Pensadors‭‬‭‬com‭‬‭‬Stuart‭‬‭‬Mill‭‬‭‬o‭‬‭‬Bakunin,‭‬‭‬al‭‬‭‬segle‭‬‭‬XIX,‭‬‭‬o‭‬‭‬Dewey,‬
‭Arendt‭‬‭‬o‭‬‭‬Habermas,‭‬‭‬al‭‬‭‬segle‭‬‭‬xx,‭‬‭‬entre‭‬‭‬d'altres,‭‬‭‬mantenen‭‬‭‬aquesta‭‬‭‬manera‭‬‭‬d'entendre‭‬‭‬la‭‬‭‬reflexió‬
‭filosòfica.‬

‭ l‭‬‭‬mateix‭‬‭‬esperit‭‬‭‬que‭‬‭‬construeix‭‬‭‬els‭‬‭‬ferrocarrils‭‬‭‬amb‭‬‭‬les‭‬‭‬mans‭‬‭‬dels‭‬‭‬obrers‭‬‭‬és‭‬‭‬el‭‬‭‬que‬
E
‭construeix‭‬‭‬els‭‬‭‬sistemes‭‬‭‬filosòfics‭‬‭‬al‭‬‭‬cervell‭‬‭‬dels‭‬‭‬filòsofs.‭‬‭‬La‭‬‭‬filosofia‭‬‭‬no‭‬‭‬viu‭‬‭‬fora‭‬‭‬del‭‬‭‬món,‬
‭de‭‬‭‬la‭‬‭‬mateixa‭‬‭‬manera‭‬‭‬que‭‬‭‬el‭‬‭‬cervell‭‬‭‬no‭‬‭‬viu‭‬‭‬fora‭‬‭‬de‭‬‭‬l'home‭‬‭‬--:‭‬‭‬és‭‬‭‬cert‭‬‭‬que‭‬‭‬la‭‬‭‬filosofia‭‬‭‬treu‬
‭el‭‬‭‬cap‭‬‭‬al‭‬‭‬món‭‬‭‬amb‭‬‭‬el‭‬‭‬cervell‭‬‭‬abans‭‬‭‬de‭‬‭‬tocar‭‬‭‬de‭‬‭‬peus‭‬‭‬a‭‬‭‬terra,‭‬‭‬mentre‭‬‭‬que‭‬‭‬moltes‭‬‭‬altres‬
‭esferes‭‬‭‬humanes‭‬‭‬trepitgen‭‬‭‬el‭‬‭‬terra‭‬‭‬amb‭‬‭‬els‭‬‭‬peus‭‬‭‬i‭‬‭‬arrenquen‭‬‭‬amb‭‬‭‬les‭‬‭‬mans‭‬‭‬els‭‬‭‬fruits‭‬‭‬del‬
‭món‭‬‭‬abans‭‬‭‬que‭‬‭‬amb‭‬‭‬prou‭‬‭‬feines‭‬‭‬puguin‭‬‭‬sospitar‭‬‭‬que‭‬‭‬el‭‬‭‬cap‭‬‭‬també‭‬‭‬és‭‬‭‬d'aquest‭‬‭‬món‭‬‭‬o‬
‭que‭‬‭‬aquest‭‬‭‬món‭‬‭‬és‭‬‭‬el‭‬‭‬món‭‬‭‬del‭‬‭‬cap.‬

‭MARX,‭‬‭‬K.:‭‬‭‬Gaceta‭‬‭‬del‭‬‭‬Rin,‭‬‭‬14‭‬‭‬de‭‬‭‬juliol‭‬‭‬de‭‬‭‬1842‬

➢
‭ ‭‬‭‬Resumeix‭‬‭‬la‭‬‭‬idea‭‬‭‬principal‭‬‭‬del‭‬‭‬text‭‬‭‬següent.‭‬‭‬A‭‬‭‬quina‭‬‭‬pregunta‭‬‭‬dona‭‬‭‬resposta?‭‬‭‬quin‭‬‭‬títol‭‬‭‬li‬
‭posaries?‭‬‭‬Què‭‬‭‬pretén‭‬‭‬en‭‬‭‬diferenciar‭‬‭‬entre‭‬‭‬el‭‬‭‬que‭‬‭‬es‭‬‭‬produeix‭‬‭‬al‭‬‭‬món‭‬‭‬i‬‭‭‬el‭‬‭‬que‭‬‭‬produeix‭‬‭‬el‬
‭cervell?‬

‭ eflexió:‬‭Una‭‬‭‬a‭‬‭‬una‭‬‭‬reflexiona‭‬‭‬sobre‭‬‭‬les‭‬‭‬causes‭‬‭‬de‭‬‭‬l’origen‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬filosofia‭‬‭‬i‭‬‭‬analitza‭‬‭‬i‭‬‭‬compara‭‬‭‬sobre‭‬‭‬si‬
R
‭en‭‬‭‬l’actualitat‭‬‭‬podem‭‬‭‬trobar‭‬‭‬elements‭‬‭‬que‭‬‭‬afavoreixen‭‬‭‬o‭‬‭‬pel‭‬‭‬contrari‭‬‭‬dificultarien‭‬‭‬filosofar.‬
‭5.‭‬‭‬La‭‬‭‬filosofia‭‬‭‬davant‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬grans‭‬‭‬qüestions‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬vida.‬
‭ a‭‬‭‬certesa‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬mort‭‬‭‬ens‭‬‭‬desestabilitza‭‬‭‬tant‭‬‭‬que‭‬‭‬la‭‬‭‬gran‭‬‭‬majoria‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬persones‭‬‭‬ha‭‬‭‬optat‭‬‭‬per‭‬‭‬no‬
L
‭pensar-hi.‭‬‭‬Fins‭‬‭‬i‭‬‭‬tot‭‬‭‬la‭‬‭‬societat‭‬‭‬s'ha‭‬‭‬organitzat‭‬‭‬de‭‬‭‬tal‭‬‭‬manera‭‬‭‬que‭‬‭‬amaga‭‬‭‬la‭‬‭‬mort‭‬‭‬de‭‬‭‬la‬
‭nostra‭‬‭‬vista.‭‬‭‬Molts‭‬‭‬viuen‭‬‭‬en‭‬‭‬la‭‬‭‬inconsciència,‭‬‭‬sense‭‬‭‬fer‭‬‭‬un‭‬‭‬petit‭‬‭‬esforç‭‬‭‬per‭‬‭‬resoldre‭‬‭‬el‭‬‭‬gran‭‬‭‬enigma‭‬‭‬de‭‬‭‬la‬
‭vida,‭‬‭‬que‭‬‭‬és‭‬‭‬precisament‭‬‭‬la‭‬‭‬mort.‬
‭5.1.‭‬‭‬L’enigma‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬mort.‬

‭ ots‭‬‭‬els‭‬‭‬éssers‭‬‭‬vius‭‬‭‬hem‭‬‭‬de‭‬‭‬morir.‭‬‭‬Però‭‬‭‬els‭‬‭‬humans‭‬‭‬no‭‬‭‬només‭‬‭‬morim,‭‬‭‬sinó‭‬‭‬que‭‬‭‬sabem‭‬‭‬que‭‬‭‬morirem.‬
T
‭Davant‭‬‭‬d'aquest‭‬‭‬fet‭‬‭‬cert‭‬‭‬sentim‭‬‭‬una‭‬‭‬repugnància‭‬‭‬que‭‬‭‬no‭‬‭‬s'ha‭‬‭‬de‭‬‭‬confondre‭‬‭‬amb‭‬‭‬una‭‬‭‬simple‭‬‭‬por‭‬‭‬davant‬
‭d'una‭‬‭‬certa‭‬‭‬amenaça‭‬‭‬ni‭‬‭‬amb‭‬‭‬un‭‬‭‬instint‭‬‭‬natural‭‬‭‬o‭‬‭‬biològic.‭‬‭‬Es‭‬‭‬tracta‭‬‭‬d'una‭‬‭‬angoixa‭‬‭‬metafísica‭‬‭‬davant‭‬‭‬la‬
‭incertesa‭‬‭‬del‭‬‭‬no-ser.‬

‭ ls‭‬‭‬filòsofs‭‬‭‬i‭‬‭‬les‭‬‭‬filòsofes‭‬‭‬han‭‬‭‬preferit‭‬‭‬viure‭‬‭‬amb‭‬‭‬els‭‬‭‬ulls‭‬‭‬ben‭‬‭‬oberts‭‬‭‬i‭‬‭‬han‭‬‭‬mirat‭‬‭‬la‭‬‭‬mort‭‬‭‬cara‭‬‭‬a‭‬‭‬cara.‭‬‭‬Molts‬
E
‭s'han‭‬‭‬preguntat‭‬‭‬si‭‬‭‬no‭‬‭‬deu‭‬‭‬ser‭‬‭‬veritat‭‬‭‬el‭‬‭‬que‭‬‭‬diu‭‬‭‬el‭‬‭‬poeta‭‬‭‬llatí‭‬‭‬Horaci‭‬‭‬en‭‬‭‬l'adagi‭‬‭‬Non‭‬‭‬omnis‭‬‭‬moriar‭‬‭‬("No‬
‭moriré‭‬‭‬del‭‬‭‬tot').‭‬‭‬És‭‬‭‬una‭‬‭‬qüestió‭‬‭‬que‭‬‭‬ens‭‬‭‬concerneix‭‬‭‬a‭‬‭‬tots‭‬‭‬i‭‬‭‬sobre‭‬‭‬la‭‬‭‬qual‭‬‭‬han‭‬‭‬pensat‭‬‭‬els‭‬‭‬principals‬
‭representants‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬filosofia.‬

‭ n‭‬‭‬qualsevol‭‬‭‬cas,‭‬‭‬la‭‬‭‬qüestió‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬mort‭‬‭‬va‭‬‭‬unida‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬qüestió‭‬‭‬del‭‬‭‬sentit.‭‬‭‬Si‭‬‭‬la‭‬‭‬mort‭‬‭‬tingués‭‬‭‬l'última‭‬‭‬paraula,‬
E
‭tindria‭‬‭‬algun‭‬‭‬sentit‭‬‭‬viure?‭‬‭‬Hi‭‬‭‬ha‭‬‭‬res‭‬‭‬capaç‭‬‭‬de‭‬‭‬fer‭‬‭‬que‭‬‭‬la‭‬‭‬vida‭‬‭‬sigui‭‬‭‬plena,‭‬‭‬tot‭‬‭‬i‭‬‭‬que‭‬‭‬la‭‬‭‬mort‭‬‭‬sigui‭‬‭‬el‭‬‭‬nostre‬
‭horitzó‭‬‭‬inevitable?‭‬‭‬O‭‬‭‬l'existència‭‬‭‬en‭‬‭‬el‭‬‭‬nostre‭‬‭‬interior‭‬‭‬d'un‭‬‭‬nucli‭‬‭‬immortal‭‬‭‬ens‭‬‭‬obre‭‬‭‬a‭‬‭‬una‭‬‭‬dimensió‭‬‭‬que‭‬‭‬va‬
‭més‭‬‭‬enllà‭‬‭‬d'aquesta‭‬‭‬vida,‭‬‭‬en‭‬‭‬la‭‬‭‬qual‭‬‭‬seran‭‬‭‬satisfets‭‬‭‬els‭‬‭‬nostres‭‬‭‬anhels‭‬‭‬de‭‬‭‬plenitud‭‬‭‬i‭‬‭‬felicitat?‬

‭5.2.‭‬‭‬Té‭‬‭‬sentit‭‬‭‬l’existència‭‬‭‬humana?‬

‭ er‭‬‭‬què‭‬‭‬i‭‬‭‬per‭‬‭‬a‭‬‭‬què‭‬‭‬existim?‭‬‭‬Per‭‬‭‬què‭‬‭‬morim?‭‬‭‬Què‭‬‭‬significa‭‬‭‬la‭‬‭‬mort?‭‬‭‬Quin‭‬‭‬sentit‭‬‭‬té‭‬‭‬la‭‬‭‬nostra‭‬‭‬existència?‬
P
‭Té‭‬‭‬cap‭‬‭‬sentit?...‬

‭ questes‭‬‭‬preguntes‭‬‭‬que‭‬‭‬tothom‭‬‭‬s'ha‭‬‭‬formulat‭‬‭‬algun‭‬‭‬cop,‭‬‭‬que‭‬‭‬són‭‬‭‬inevitables‭‬‭‬i‭‬‭‬potser‭‬‭‬irresolubles,‭‬‭‬han‬
A
‭estat‭‬‭‬respostes‭‬‭‬pels‭‬‭‬filòsofs‭‬‭‬de‭‬‭‬manera‭‬‭‬molt‭‬‭‬diversa.‭‬‭‬En‭‬‭‬general‭‬‭‬podem‭‬‭‬classificar-les‭‬‭‬en‭‬‭‬tres‭‬‭‬tipus:‬

‭5.2.1.‭‬‭‬El‭‬‭‬sentit‭‬‭‬transcendental.‬

‭ i‭‬‭‬ha‭‬‭‬un‬‭sentit‭‬‭‬transcendent‬‭,‭‬‭‬és‭‬‭‬a‭‬‭‬dir,‭‬‭‬més‭‬‭‬enllà‭‬‭‬del‭‬‭‬món‭‬‭‬i‭‬‭‬d'aquesta‭‬‭‬vida,‭‬‭‬ja‭‬‭‬que‭‬‭‬si‭‬‭‬la‭‬‭‬set‭‬‭‬d'infinit‭‬‭‬de‬
H
‭l'ésser‭‬‭‬humà‭‬‭‬s'ha‭‬‭‬de‭‬‭‬saciar,‭‬‭‬això‭‬‭‬només‭‬‭‬podrà‭‬‭‬succeir‭‬‭‬fora‭‬‭‬del‭‬‭‬temps‭‬‭‬i‭‬‭‬del‭‬‭‬món.‭‬‭‬Aquesta‭‬‭‬solució‭‬‭‬suposa,‬
‭d'alguna‭‬‭‬manera,‭‬‭‬la‭‬‭‬seva‭‬‭‬immortalitat.‬

‭5.2.2.‭‬‭‬El‭‬‭‬pessimisme‭‬‭‬vital.‬

‭ a‭‬‭‬vida‬‭no‭‬‭‬té‭‬‭‬sentit‬‭,‭‬‭‬no‭‬‭‬apunta‭‬‭‬a‭‬‭‬cap‭‬‭‬meta.‭‬‭‬L'ésser‭‬‭‬humà‭‬‭‬és‭‬‭‬una‭‬‭‬«passió‭‬‭‬inútil»‭‬‭‬(Jean-Paul‭‬‭‬Sartre,‬
L
‭1905-1980),‭‬‭‬un‭‬‭‬ésser‭‬‭‬abocat‭‬‭‬al‭‬‭‬món‭‬‭‬que‭‬‭‬camina‭‬‭‬cap‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬mort‭‬‭‬(Martin‭‬‭‬Heidegger,‭‬‭‬1889-1976),‭‬‭‬cosa‭‬‭‬que‬
‭fa‭‬‭‬absurds‭‬‭‬tots‭‬‭‬els‭‬‭‬esforços,‭‬‭‬projectes‭‬‭‬i‭‬‭‬il·lusions.‬

‭ adascun‭‬‭‬de‭‬‭‬nosaltres,‭‬‭‬els‭‬‭‬individus,‭‬‭‬somniem‭‬‭‬i‭‬‭‬ambicionem‭‬‭‬ser‭‬‭‬el‭‬‭‬centre‭‬‭‬de‭‬‭‬l'univers,‭‬‭‬però‭‬‭‬no‭‬‭‬som‭‬‭‬més‬
C
‭que‭‬‭‬una‭‬‭‬mera‭‬‭‬il·lusió,‭‬‭‬una‭‬‭‬representació‭‬‭‬més,‭‬‭‬una‭‬‭‬simple‭‬‭‬aparença.‭‬‭‬Som‭‬‭‬concrecions‭‬‭‬insignificants‬
‭ 'aquesta‭‬‭‬realitat‭‬‭‬més‭‬‭‬profunda,‭‬‭‬la‭‬‭‬voluntat,‭‬‭‬que‭‬‭‬està‭‬‭‬mancada‭‬‭‬de‭‬‭‬tot‭‬‭‬fi‭‬‭‬o‭‬‭‬objectiu‭‬‭‬més‭‬‭‬enllà‭‬‭‬de‭‬‭‬si‬
d
‭mateixa.‬

‭ n‭‬‭‬canvi,‭‬‭‬l'ésser‭‬‭‬humà,‭‬‭‬buscant‭‬‭‬el‭‬‭‬sentit‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬coses,‭‬‭‬no‭‬‭‬fa‭‬‭‬altra‭‬‭‬cosa‭‬‭‬que‭‬‭‬desitjar,‭‬‭‬posar-se‭‬‭‬metes‭‬‭‬que‬
E
‭un‭‬‭‬cop‭‬‭‬satisfetes‭‬‭‬el‭‬‭‬porten‭‬‭‬a‭‬‭‬plantejar-se'n‭‬‭‬d'altres‭‬‭‬sense‭‬‭‬atènyer‭‬‭‬mai‭‬‭‬la‭‬‭‬satisfacció‭‬‭‬plena‭‬‭‬perquè‭‬‭‬el‬
‭sentit‭‬‭‬que‭‬‭‬busca‭‬‭‬no‭‬‭‬existeix.‭‬‭‬D'aquesta‭‬‭‬concepció,‭‬‭‬se'n‭‬‭‬deriva,‭‬‭‬inevitablement,‭‬‭‬un‭‬‭‬profund‭‬‭‬pessimisme,‬
‭atès‭‬‭‬que‭‬‭‬la‭‬‭‬frustració‭‬‭‬i‭‬‭‬el‭‬‭‬dolor‭‬‭‬són‭‬‭‬essencials,‭‬‭‬en‭‬‭‬l'ésser.‭‬‭‬El‭‬‭‬mite‭‬‭‬de‭‬‭‬Nirvana‭‬‭‬ens‭‬‭‬indica‭‬‭‬que‭‬‭‬l'únic‭‬‭‬camí‬
‭és‭‬‭‬la‭‬‭‬renúncia‭‬‭‬del‭‬‭‬desig.‭‬‭‬Com‭‬‭‬que‭‬‭‬la‬
‭causa‭‬‭‬del‭‬‭‬sofriment‭‬‭‬és‭‬‭‬la‭‬‭‬intensitat‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬voluntat‭‬‭‬individual,‭‬‭‬com‭‬‭‬menys‭‬‭‬l'exercim,‭‬‭‬menys‭‬‭‬sofrirem.‭‬‭‬La‬
‭finalitat‭‬‭‬és‭‬‭‬arribar‭‬‭‬al‭‬‭‬més‭‬‭‬a‭‬‭‬prop‭‬‭‬possible‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬no-existència,‭‬‭‬doblegar‭‬‭‬la‭‬‭‬nostra‭‬‭‬voluntat‭‬‭‬i‭‬‭‬deixar‭‬‭‬de‬
‭desitjar‭‬‭‬per‭‬‭‬complet.‬

‭Aprèn‭‬‭‬a‭‬‭‬pensar!‬

‭ utoavaluació‬‭:‭‬‭‬Busca‭‬‭‬una‭‬‭‬meta‭‬‭‬per‭‬‭‬la‭‬‭‬qual‭‬‭‬hagis‭‬‭‬lluitat‬‭molt‭‬‭‬i‭‬‭‬que‭‬‭‬en‭‬‭‬assolir-la‭‬‭‬t'hagi‭‬‭‬fet‬
A
‭sentir‭‬‭‬buit‭‬‭‬o‭‬‭‬desencisat.‬
‭Reflexió‬‭:‭‬‭‬No‭‬‭‬assolir‭‬‭‬les‭‬‭‬metes‭‬‭‬que‭‬‭‬ens‭‬‭‬proposem‭‬‭‬ens‬‭pot‭‬‭‬provocar‭‬‭‬frustració‭‬‭‬i‬
‭sofriment;‭‬‭‬ara‭‬‭‬bé,‭‬‭‬assolir-les‭‬‭‬és‭‬‭‬una‭‬‭‬garantia‭‬‭‬de‭‬‭‬felicitat?‭‬‭‬Per‭‬‭‬quant‭‬‭‬de‭‬‭‬temps?‭‬‭‬Pot‬
‭entrar‭‬‭‬en‭‬‭‬crisi‭‬‭‬una‭‬‭‬persona‭‬‭‬que‭‬‭‬hagi‭‬‭‬aconseguit‭‬‭‬tot‭‬‭‬el‭‬‭‬que‭‬‭‬es‭‬‭‬proposava‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬vida?‭‬‭‬Per‬
‭què?‬‭Argumentació‬‭:‭‬‭‬A‭‬‭‬partir‭‬‭‬dels‭‬‭‬resultats,‭‬‭‬elabora‬ ‭un‭‬‭‬text‭‬‭‬argumentatiu‭‬‭‬que‭‬‭‬doni‬
‭resposta‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬pregunta:‭‬‭‬tenir‭‬‭‬èxit‭‬‭‬i‭‬‭‬fracassar,‭‬‭‬són‭‬‭‬sempre‭‬‭‬sinònims‭‬‭‬de‭‬‭‬felicitat‭‬‭‬i‭‬‭‬infelicitat?‬

‭5.2.3‭‬‭‬Un‭‬‭‬sentit‭‬‭‬immanent.‬

‭ 'existència‭‬‭‬té‭‬‭‬un‭‬‭‬sentit‬‭immanent‭‬‭‬o‭‬‭‬intramundà‬‭,‭‬‭‬és‭‬‭‬a‭‬‭‬dir,‭‬‭‬dins‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬història‭‬‭‬i‭‬‭‬del‭‬‭‬temps.‭‬‭‬Aquest‭‬‭‬sentit‬
L
‭seria,‭‬‭‬pels‭‬‭‬moviments‭‬‭‬utòpics,‭‬‭‬la‭‬‭‬transformació‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬estructures‭‬‭‬socials.‬

‭ ambé‭‬‭‬trobaríem‭‬‭‬el‬‭moviment‭‬‭‬vitalista‬‭.‭‬‭‬Per‭‬‭‬Friedrich‭‬‭‬Nietzsche‭‬‭‬(1844-1900),‭‬‭‬la‭‬‭‬vida‭‬‭‬i‭‬‭‬l'existència‬
T
‭humanes‭‬‭‬no‭‬‭‬tenen‭‬‭‬un‭‬‭‬sentit‭‬‭‬predeterminat.‭‬‭‬És‭‬‭‬cada‭‬‭‬ésser‭‬‭‬humà‭‬‭‬el‭‬‭‬que‭‬‭‬ha‭‬‭‬de‭‬‭‬crear‭‬‭‬el‭‬‭‬sentit‭‬‭‬que‭‬‭‬faci‭‬‭‬que‬
‭la‭‬‭‬vida‭‬‭‬mereixi‭‬‭‬la‭‬‭‬pena‭‬‭‬de‭‬‭‬ser‭‬‭‬viscuda.‬

‭ n‭‬‭‬la‭‬‭‬tradició‭‬‭‬cultural‭‬‭‬occidental,‭‬‭‬la‭‬‭‬filosofia‭‬‭‬i‭‬‭‬la‭‬‭‬religió‭‬‭‬han‭‬‭‬atribuït‭‬‭‬un‭‬‭‬cert‭‬‭‬sentit‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬nostra‭‬‭‬vida.‭‬‭‬El‬
E
‭primer‭‬‭‬que‭‬‭‬fa‭‬‭‬Nietzsche‭‬‭‬és‭‬‭‬criticar‭‬‭‬aquest‭‬‭‬sentit‭‬‭‬donat‭‬‭‬per‭‬‭‬la‭‬‭‬tradició‭‬‭‬judeocristiana.‭‬‭‬La‭‬‭‬idea‭‬‭‬d'un‭‬‭‬més‬
‭enllà‭‬‭‬transcendent,‭‬‭‬els‭‬‭‬valors‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬moral‭‬‭‬cristiana‭‬‭‬i‭‬‭‬la‭‬‭‬mateixa‭‬‭‬idea‭‬‭‬de‭‬‭‬Déu‭‬‭‬han‭‬‭‬estat‭‬‭‬perjudicials‭‬‭‬per‭‬‭‬a‬
‭la‭‬‭‬vida‭‬‭‬de‭‬‭‬l'ésser‭‬‭‬humà.‭‬‭‬La‭‬‭‬moral‭‬‭‬cristiana,‭‬‭‬perquè‭‬‭‬defensa‭‬‭‬valors‭‬‭‬contraris‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬vida‭‬‭‬com‭‬‭‬la‭‬‭‬humilitat,‭‬‭‬la‬
‭resignació,‭‬‭‬la‭‬‭‬renúncia...,‭‬‭‬que‭‬‭‬no‭‬‭‬permeten‭‬‭‬viure‭‬‭‬en‭‬‭‬plenitud.‭‬‭‬Afirmar‭‬‭‬l'existència‭‬‭‬d'un‬‭més‭‬‭‬enllà‬
‭salvador,‬‭perquè‭‬‭‬implica‭‬‭‬negar‭‬‭‬que‭‬‭‬aquesta‬‭sigui‭‬‭‬la‭‬‭‬vida‭‬‭‬autèntica‬‭i‭‬‭‬fa‭‬‭‬viure‭‬‭‬l'ésser‭‬‭‬humà‭‬‭‬d'una‬
‭manera‭‬‭‬menys‭‬‭‬intensa,‭‬‭‬inferior‭‬‭‬i‭‬‭‬pobra.‭‬‭‬La‭‬‭‬idea‭‬‭‬de‭‬‭‬Déu,‭‬‭‬perquè‭‬‭‬limita‭‬‭‬i‭‬‭‬coarta‭‬‭‬les‭‬‭‬possibilitats‭‬‭‬de‭‬‭‬l'ésser‬
‭humà,‭‬‭‬els‭‬‭‬seus‭‬‭‬actes,‭‬‭‬els‭‬‭‬seus‭‬‭‬desitjos,‭‬‭‬la‭‬‭‬seva‭‬‭‬realització:‭‬‭‬«Déu‭‬‭‬ha‭‬‭‬estat‭‬‭‬el‭‬‭‬vampir‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬vida.‬

‭ avant‭‬‭‬del‭‬‭‬sentit‭‬‭‬del‭‬‭‬cel,‭‬‭‬del‭‬‭‬més‭‬‭‬enllà‭‬‭‬cristià‭‬‭‬que‭‬‭‬nega‭‬‭‬la‭‬‭‬vida‭‬‭‬i‭‬‭‬l'empobreix‭‬‭‬fent-nos‭‬‭‬esclaus‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬seva‬
D
‭moral,‭‬‭‬s'ha‭‬‭‬d'afirmar‭‬‭‬el‭‬‭‬sentit‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬Terra,‭‬‭‬prendre‭‬‭‬consciència‭‬‭‬que‭‬‭‬aquesta‭‬‭‬és‭‬‭‬l'única‭‬‭‬vida‭‬‭‬que‭‬‭‬existeix.‬
‭Per‭‬‭‬tant,‭‬‭‬només‭‬‭‬és‭‬‭‬valuós‭‬‭‬allò‭‬‭‬que‭‬‭‬serveix‭‬‭‬per‭‬‭‬intensificar‭‬‭‬la‭‬‭‬vida,‭‬‭‬per‭‬‭‬buscar-ne‭‬‭‬la‭‬‭‬plenitud.‭‬‭‬Suposa‭‬‭‬un‬
‭salt‭‬‭‬evolutiu‭‬‭‬en‭‬‭‬l'ésser‭‬‭‬humà,‭‬‭‬el‭‬‭‬que‭‬‭‬Nietzsche‭‬‭‬denomina‭‬‭‬el‬‭superhome‬‭.‭‬‭‬Aquest‭‬‭‬és‭‬‭‬el‭‬‭‬que‭‬‭‬és‭‬‭‬capaç‭‬‭‬de‬
‭dir‭‬‭‬que‭‬‭‬sí‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬vida‭‬‭‬amb‭‬‭‬totes‭‬‭‬les‭‬‭‬seves‭‬‭‬conseqüències.‭‬‭‬A‭‬‭‬allò‭‬‭‬que‭‬‭‬és‭‬‭‬bo,‭‬‭‬però‭‬‭‬també‭‬‭‬a‭‬‭‬allò‭‬‭‬que‭‬‭‬és‭‬‭‬tràgic‬
‭i‭‬‭‬terrible.‭‬‭‬És‭‬‭‬el‭‬‭‬que‭‬‭‬ell‭‬‭‬denomina‭‬‭‬amor‭‬‭‬fati,‭‬‭‬amor‭‬‭‬al‭‬‭‬destí,‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬pròpia‭‬‭‬vida.‬

‭ es‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬consciència‭‬‭‬profunda‭‬‭‬de‭‬‭‬l'absència‭‬‭‬d'un‭‬‭‬sentit‭‬‭‬que‭‬‭‬vagi‭‬‭‬més‭‬‭‬enllà‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬mateixa‭‬‭‬terra,‭‬‭‬i‭‬‭‬sabent‬
D
‭que‭‬‭‬no‭‬‭‬existeixen‭‬‭‬valors‭‬‭‬absoluts,‭‬‭‬la‭‬‭‬vida‭‬‭‬s'ha‭‬‭‬de‭‬‭‬prendre‭‬‭‬com‭‬‭‬un‭‬‭‬experiment‭‬‭‬i‭‬‭‬un‭‬‭‬joc.‭‬‭‬La‭‬‭‬vida‭‬‭‬consisteix‬
‭a‭‬‭‬experimentar‭‬‭‬amb‭‬‭‬un‭‬‭‬mateix.‭‬‭‬Des‭‬‭‬d'aquesta‭‬‭‬consciència‭‬‭‬el‭‬‭‬superhome‭‬‭‬nietzscheà‭‬‭‬afirma‭‬‭‬la‭‬‭‬vida‭‬‭‬de‬
‭manera‭‬‭‬radical‭‬‭‬creant‭‬‭‬els‭‬‭‬seus‭‬‭‬propis‭‬‭‬valors‭‬‭‬i‭‬‭‬jugant‭‬‭‬amb‭‬‭‬la‭‬‭‬vida‭‬‭‬com‭‬‭‬un‭‬‭‬infant,‭‬‭‬de‭‬‭‬forma‭‬‭‬lúdica‭‬‭‬i‬
‭despreocupada,‭‬‭‬però‭‬‭‬també‭‬‭‬negligent‭‬‭‬i‭‬‭‬arriscada‭‬‭‬com‭‬‭‬el‭‬‭‬funambul‭‬‭‬que,‭‬‭‬en‭‬‭‬la‭‬‭‬corda‭‬‭‬fluixa,‭‬‭‬fa‭‬‭‬salts‬
‭mortals.‬

‭ 'aquesta‭‬‭‬manera,‭‬‭‬i‭‬‭‬en‭‬‭‬conclusió,‭‬‭‬cada‭‬‭‬ésser‭‬‭‬humà‭‬‭‬es‭‬‭‬defineix‭‬‭‬a‭‬‭‬si‭‬‭‬mateix‭‬‭‬a‭‬‭‬través‭‬‭‬dels‭‬‭‬valors‭‬‭‬que‭‬‭‬crea‬
D
‭(en‭‬‭‬el‭‬‭‬cas‭‬‭‬del‭‬‭‬superhome)‭‬‭‬o‭‬‭‬davant‭‬‭‬dels‭‬‭‬quals‭‬‭‬s'agenolla‭‬‭‬negant‭‬‭‬la‬
‭seva‭‬‭‬pròpia‭‬‭‬vida‭‬‭‬(en‭‬‭‬el‭‬‭‬cas‭‬‭‬del‭‬‭‬cristià).‭‬‭‬La‭‬‭‬seva‭‬‭‬proposta‭‬‭‬de‭‬‭‬sentit‭‬‭‬es‭‬‭‬concreta‭‬‭‬en‭‬‭‬la‭‬‭‬idea‭‬‭‬de‭‬‭‬l'etern‬
‭retorn,‭‬‭‬que‭‬‭‬implica‭‬‭‬viure‭‬‭‬de‭‬‭‬manera‭‬‭‬que‭‬‭‬se‭‬‭‬sigui‭‬‭‬capaç‭‬‭‬de‭‬‭‬desitjar‭‬‭‬l'eterna‭‬‭‬repetició‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬nostra‬
‭existència.‬

‭Infausta‭‬‭‬és‭‬‭‬l'existència‭‬‭‬humana‭‬‭‬i‭‬‭‬fins‭‬‭‬i‭‬‭‬tot‭‬‭‬man-‭‬‭‬cada‭‬‭‬sempre‭‬‭‬de‭‬‭‬sentit:‭‬‭‬un‭‬‭‬saltimbanqui‭‬‭‬se‭‬‭‬li‭‬‭‬pot‬
c‭ onvertir‭‬‭‬en‭‬‭‬un‭‬‭‬fat.‬
‭Vull‭‬‭‬ensenyar‭‬‭‬als‭‬‭‬homes‭‬‭‬el‭‬‭‬sentit‭‬‭‬del‭‬‭‬seu‭‬‭‬és-‭‬‭‬ser:‭‬‭‬i‭‬‭‬és‭‬‭‬el‭‬‭‬superhome‭‬‭‬el‭‬‭‬llamp‭‬‭‬que‭‬‭‬cau‭‬‭‬del‭‬‭‬grop‬
‭obscur‭‬‭‬que‭‬‭‬se'n‭‬‭‬diu‭‬‭‬home.‭‬‭‬[...]‬
‭Aquí‭‬‭‬Zaratustra‭‬‭‬callà‭‬‭‬una‭‬‭‬estona‭‬‭‬i‭‬‭‬mirà‭‬‭‬amb‭‬‭‬amor‭‬‭‬els‭‬‭‬seus‭‬‭‬deixebles.‭‬‭‬Aleshores‭‬‭‬continuà‭‬‭‬parlant‬
‭així-‭‬‭‬i‭‬‭‬la‭‬‭‬seva‭‬‭‬veu‭‬‭‬s'havia‭‬‭‬transformat:‬
‭Resteu-me‭‬‭‬fidels‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬terra,‭‬‭‬germans‭‬‭‬meus,‭‬‭‬amb‭‬‭‬el‭‬‭‬poder‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬vostra‭‬‭‬virtut!‭‬‭‬Que‭‬‭‬el‭‬‭‬vostre‭‬‭‬amor‬
‭pròdig‭‬‭‬i‭‬‭‬el‭‬‭‬vostre‭‬‭‬coneixement‭‬‭‬serveixin‭‬‭‬el‭‬‭‬sentit‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬terra!‭‬‭‬Això‭‬‭‬és‭‬‭‬el‭‬‭‬que‭‬‭‬us‭‬‭‬demano‭‬‭‬i‭‬‭‬el‭‬‭‬que‭‬‭‬us‬
‭conjuro.‬
‭No‭‬‭‬deixeu‭‬‭‬que‭‬‭‬la‭‬‭‬vostra‭‬‭‬virtut‭‬‭‬fugi‭‬‭‬de‭‬‭‬les‭‬‭‬coses‭‬‭‬terrenals‭‬‭‬i‭‬‭‬que‭‬‭‬piqui‭‬‭‬amb‭‬‭‬les‭‬‭‬ales‭‬‭‬parets‭‬‭‬eternes!‬
‭Ai,‭‬‭‬hi‭‬‭‬ha‭‬‭‬hagut‭‬‭‬sempre‭‬‭‬tantes‭‬‭‬virtuts‭‬‭‬que‭‬‭‬s'han‭‬‭‬perdut‭‬‭‬volant!‬
‭Torneu‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬terra,‭‬‭‬com‭‬‭‬faig‭‬‭‬jo,‭‬‭‬la‭‬‭‬virtut‭‬‭‬que‭‬‭‬s'ha‭‬‭‬perdut‭‬‭‬volant-si,‭‬‭‬torneu-la‭‬‭‬al‭‬‭‬cos‭‬‭‬i‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬terra;‬
‭perquè‭‬‭‬a‭‬‭‬la‭‬‭‬terra,‭‬‭‬li‭‬‭‬doni‭‬‭‬el‭‬‭‬seu‭‬‭‬sentit,‭‬‭‬un‭‬‭‬sentit‭‬‭‬humà!‭‬‭‬[...]‬
‭Que‭‬‭‬el‭‬‭‬vostre‭‬‭‬esperit‭‬‭‬i‭‬‭‬la‭‬‭‬vostra‭‬‭‬virtut‭‬‭‬serveixin‭‬‭‬el‭‬‭‬sentit‭‬‭‬de‭‬‭‬la‭‬‭‬terra,‭‬‭‬germans‭‬‭‬meus:‭‬‭‬que‭‬‭‬el‭‬‭‬valor‬
‭de‭‬‭‬totes‭‬‭‬les‭‬‭‬coses,‭‬‭‬el‭‬‭‬fixeu‭‬‭‬vosaltres‭‬‭‬de‭‬‭‬nou!‭‬‭‬Per‭‬‭‬això‭‬‭‬heu‭‬‭‬de‭‬‭‬ser‭‬‭‬lluitadors!‭‬‭‬Per‭‬‭‬això‭‬‭‬heu‭‬‭‬de‭‬‭‬ser‬
‭creadors!‬

‭FRIEDRICH‭‬‭‬NIETZSCHE:‭‬‭‬Així‭‬‭‬parlà‭‬‭‬Zaratustra‬

➢
‭ ‭‬‭‬Resumeix‭‬‭‬la‭‬‭‬idea‭‬‭‬principal‭‬‭‬del‭‬‭‬text‭‬‭‬següent.‭‬‭‬A‭‬‭‬quina‭‬‭‬pregunta‭‬‭‬dona‭‬‭‬resposta?‭‬‭‬quin‭‬‭‬títol‭‬‭‬li‬
‭posaries?‭‬‭‬Què‭‬‭‬pretén‭‬‭‬en‭‬‭‬diferenciar‭‬‭‬entre‭‬‭‬el‭‬‭‬que‭‬‭‬es‭‬‭‬produeix‭‬‭‬al‭‬‭‬món‭‬‭‬i‬‭‭‬el‭‬‭‬que‭‬‭‬produeix‭‬‭‬el‬
‭cervell?‬