Diferències individuals

Tema 1

La personalitat és una branca de la psicologia, una disciplina que busca entendre les persones mitjançant
estratègies d’investigació, comprendre la seva manera de pensar, comportar-se. És un concepte abstracte, una
entitat hipotètica (un constructe). No la podem veure però ho podem intuir pel què la persona fa, diu...
L’estudiem per mètodes d’avaluació per poder descriure, explicar, preveure i prendre decisions adequades
per als individus. No hi ha cap definició de personalitat acceptada universalment, hi ha discrepàncies, tot i
que algunes tenen més recolzament empíric (experiència, observació) que d’altres. No obstant, tothom no
actua igual en la mateixa situació, depèn de com es viu.

Totes les definicions de personalitat emfatitzen la importància de la singularitat, que és una estructura
hipotètica, que és un procés forjat a partir d’experiències vitals i que està constituïda per uns patrons
consistents i estables de conducta (evolucionem i canviem però és manté una línia contínua de conducta).
Tothom té personalitat, per moltes incongruències i caòtica que sigui.

Carver i Scheir o larsen i Buss proposen diferents definicions de personalitats.

Una teoria és un conjunt d’idees relacionades entre elles, constructes i prinicipis proposats per explicar
certes observacions de la realitat, a través de la investigació
Actualment la psicologia de la personalitat és un camp principalment científic que es duu a terme amb la
recerca sota la idea que tot ha de ser provat.

Teoria suggereix predicacions i les investiguem, la Investigació ens dona informació i noves teories, canvien.

Aproximació científica a l’estudi de la personalitat:

evidència empírica (observable i mesurable)
escepticisme (dubtar metòdic de tots els arguments d’una teoria
replicabilitat (que podem repetir una investigació i obtinguem resultats similars)

Objectius psicologia de la personalitat: descriure, explicar, preveure i, en algunes situacions, controlar.

La majoria de la investigació empírica estudia per què difereixen els diferents individus i tenint en compte la
naturalesa humana. Això dona peu a diferents teories.

Criteris per avaluar la bondat de les teories de la personalitat: verificació (comprovable a través de la
investigació), valor heurístic (que generi nova investigació), amplitud (una sola font d’informació no és
fiable), coherència (entre els diferents fenòmens de la teoria), parsimònia (senzillesa) i significat funcional
(ha de tenir alguna utilitat). Si compleix tot això és una teoria vàlida.

Resum T1

No existeix una definició universal de personalitat. És dinàmica i no n’hi ha dues d’iguals. Valor heurístic:
quan una teoria genera noves teories, crea més informació. Preval l’explicació més senzilla.
Coherència i continuïtat en les qualitats d’algú. Es consolida al llarg del temps. Tot el què fem, sentim i
pensem s’origina al seu interior. Personalitat determina el nostre comportament i ens ajuda a preveure el d’un
altre persona.
La personalitat és un conjunt organitzat, és activa i per tant té processos. Va lligada al nostre aspecte físic. La
personalitat és una força causal, ajuda a determinar la manera com l’individu es relaciona amb el món. La
persona es mostra en patrons, recurrències i coherències.

Diversos dominis de coneixement determinats sobre la naturalesa humana: disposicional, biològic,

intrapsíquic, cognitiu-experiemntal, social i cultural, d’adaptació

Tema 2: Metodologia de recerca per a l’estudi de la personalitats

Fonts d’informació:
- introspecció (autoanàlisi), intentar trobar un fil conductor que ens ajudi a realitzar una teoria. Però manca
d’objectivitat, no sabem si la percepció de nosaltres mateixos està distorsionada.
- Observació dels altres (conductes obertes i encobertes). Inconvenient: no podem estar al cap de l’altre. Mai
podrem conèixer la ment d’algú amb exactitud.
Variables (dimensions que prenen diferents valors, trets que podem analitzar) quantitatives i qualitatives.
Aquestes característiques varien segons els subjectes i en el temps, en funció de les experiències i moments
vitals.

Enfoc ideogràfic: estudia el subjecte, busca perfils individuals, les persones son úniques (un cas)
Enfoc nomotètic: es centra en les variables de la personalitat en general, més global. Estudia grups grans de
persones (conjunt), un patrons generals de conducta, una variable estudiada en molts casos

mètode experimental: estudia causalitat, hi ha una assignació aleatòria, normalment al laboratori

mètode correlacional: relació sistemàtica, permet veure si hi ha relació entre variables, permet estudiar un
subjecte durant un període de temps llarg, permet manipular variables no ètiques, transversal (un moment en
concret) o longitudinal (al llarg del temps o en diversos moments en concret) no permet relacions causals

L’afectivitat fa referència a les emocions, tan bones com dolentes. Pot ser afectivitat positiva o dolenta
Ansietat segons Freud no és un impuls, sinó una senyal a l’ego de que alguna cosa no va bé. Tipus d’anisteat

de realitat: amenaça d’un factor extern, Freud proposa escapar (gos) (Jo)
neuròtica: subjecte tem q els impulsos de l’allò surtin de control (amenaça interna), difícil de controlar (Allò)
moral: hi ha temor per violar el propi codi moral (la culpa, la vergonya), al ser interior també és ficil de
controlar (Superjo)

Mecanismes de defensa, estratègies per escapar. Són inconscients i distorsionen la realitat. Alguns són:
- Repressió fa referencia a que una força psíquica s'oposa al desig de la consciencia (el subjecte rebutja
inconscientment records i desitjos per treure'ls de la consciencia (ex: un nen que te un trauma i el reprimeix
fins oblidar-lo.
- negació: surt de l'inconscient i amenaça la nostra realitat, es nega una circumstància o pensament (ex:
pacient amb alzheimer el seu inconscient es força per negar-ho)
- formació reactiva: la persona s’enfronta a conflictes emocionals i amenaces internes o externes i substitueix
els comportaments, pensament o sentiments que resulten inacceptables pels altres. (persona amb depressió
reprimeix aquests sentiments i es mostra molt eufòric)
- projecció: atribuir trets, sentiments i conductes cap a una altra persona (algú està cabrejat amb el mon i
perceb que tothom esta cabrejat amb ell
- racionalització: utilitzar explicacions racionals valides o no per amagar-se a ell mateix o a altres per evitar
el conflicte (justificar un comportament de forma racional)
- desplaçament: l'inconscient redirigeix les emocions que produeix una circumstancia cap un altre objecte,
persona o situació. (ex: nen que pateix bullying ho desplaça de forma inconscient i acaba sent agressiu amb
altres nens de classe)
- regressió: s'adopten patrons de comportament mas temprans o infantils deixant enrere comportament propis
de la seva edat (ex: adult q emigra i s’abraça al seu ós peluix
- sublimació: transformació de la satisfacció sexual o agressiva q son rebutjats socialment per altres diferents
als originals, però psíquicament enllaçats (persona ja boxa per canalitzar la ra seva agressivitat acumulada, o
tensió sexual)

Avaluació:
Les tècniques d'avaluació dels processos inconscients s'anomenen tècniques projectives (instruments
considerats especialment sensibles per revelar aspectes inconscients). Són molt subjectives, no hi ha
respostes ni correctes ni incorrectes, costen d’avaluar
Perspectica fenomenologica-humanista de G Kelly
posava emfasi a lapart cognitiva (al psicoanalisi a linconscint en el desenvolupament de la pesonalitat)
diu q cada persona crea uns constructes cognoscitius del món. Per entendre algu hem de comprendre la
manera en què organiza el mon propi.
Anticipacio, construccio i la possibilitat de reconstruccio alternativa (conceptes de la teoria dels constructes
de Kelly)
segons kelly els subjectes som ciebtifics q intentem interpretar, comprendre anticipar i controlar el mon. El
mon fisic existeix, però cada persona posa ordre en el seu mon en funcio de les seves variables cognitives,
això determina la seva experiencia. El subjectes construeix el seu mon propi, com a cientifics elaborem
teories sobre la nostra realitat

teoria dels constructes (hipotesis q construim per intentar comprenre el mon exterior. Els constructes son
individuals i personals, i els anem desenvolupant en funcio de les nostres experiencies, situacions i persones
amb qui convivim, es van modificant). Son teories alternatives que creem per comprendre la realitat. Els
constructes ens ajuden a prevenir o expicar les experiencies. Són bipolars/dictòmics (blanc o negre).
Entenem el mon a traves dels constructes, interpretació subjectiva

la validesa dun constructe depen de la seva capacitat de prediccio, la seva eficacia predictiva
kelly considerava q la perosnalitat es abstracte, és un sistema organitzat de constructes. El psicòleg capta els
processos cognitius

kelly te 1 postulat (principi q defensa) i 11 corol·laris (raonaments amb sequencia logica del que ha passat
previament)
corolaris:
construccio (persona anticipa events quan construeix les seves reproduccions exactes. Construim les
anticipacions fent servir les experiencies passades (he vist q obrin laixeta surt aigua, manticipo, però que
passi, pensar q em deixara la parella pq lanterior em va deixar)
indiviudualitat (persones difereixen en la construccio devents. Com q tenim experiencies diferents, construim
la nostra realitat de maneres diferents i tenim diferents constructes)
organitzacio: cada persona desesnvvolupa de manera caracteristica per la seva conveniència lanticipacio
devents (associem constructes llibre-traball peli-oci)
- dicotomia: sistema de constructes esta compost per un numero finit de constructes dicotòmics (divertit-
avorrit, hostil-pacific)
- elecció: una persona escull per ella meteixa lalternativa en una construccio dicotomica, per la qual anticipa
la millor possibilitat d’extensió (escullim la conducta que fortalitzi la nostra comprensió de la realitat i ens
permeti anticipar
- ambit i amplitud: no tots els constructes tenen la mateixa amplitud. Bo-dolent molt ample
- experiencia: el sistema deconstruccio (constructes) duna persona varia amb la construccio successiva de
repliques desdeveniments
- modulacio: la variacio de sistemes de construccio esta limitada per la permeabilitat dels constructes dins de
linterval de conveniencia. Laprenentage esta limitat per les característiques dels nostres sistemes de
constructes
- fragmentacio: una persona pot emprar una varietat de subsistemes de constructes que poden ser
incompatibles entre si (estem fragmentats, actuem contradictòriament, diferent, en contextos diferents)
- comunitat: en el grau en q una persona utilitza una construcció de la seva experiencia que es similar a la
que empra un altra persona, els seus processos psicologics seran semblants als d’aquesta persona
- sociabilitat: en el grau en q una persona construeix els processos duna altra persona pot exercir una paper
en un proces social que impliqui a la persona. Intentem adoptar els contructes duna altra persona amb la
finalitat de comportar-nos com aquesta

avaluacio segons Kelly: tecnica de lengraellat (avaluem les dimensions i l'estructura de la personalitat)
utilitzem una matriu en la que involucrem constructes per una banda i per laltra elements significatius per la
persona. Aquesta tecnica ens pot ajudar en la presa de decions i a lhora de fer canvis. Lobjectiu es explicar el
sistema de creences de la persona en questio, com interpreta el seu mon, quins constructes son mes
importants. A l’entrevista li demenm que als dos costat de la matriu ens posi les dues peronses mes rellevants
a la seva vida i alguns elements de la propia identitat (que facin referencia al jo ideal i al jo real)
al costat de les dues persones hi posarem constructes biploars (simpatic-antipatic)
veiem quines persones son mes importants pel subjecte i quins son eks constructes que ell utilitza per
interpretar el mon, serem capaços dentendre el seu sistema de creences
puntuem en cada un dels constructes que el pacient ha dit a les dues persones mes importants

teràpia dels rols fixos: la persona per mitja dun paper fictici ha dexplorar noves maneres de veure la realitat.
Així desenvolupa estrategies per enfrontarse al dia a dia i veu quins constructes son mes funcionals en el seu
cas

Autoconcepte de Rogers
- diferenciar elq es directament nostre i el q es de fora
- imatge del q som, allo q hauriem de ser i allo q ens agradaria ser
- difereneciar entre el q es nostre, el q es dels objectes i el q es de les experiencies q viu el subjecte

tècniques davaluacio (Rogers avalua com evoluciona lautoconcepte, tan jo ieal com jo real, al llarg de la
nostra vida)
Perspectiva de l’aprenentatge

premisses
- experiencia és el q modfica el nostre comportament
- personalitat es un conjunt de patrons de resposta apresos
- condicionament (aprenentatge). Pablo clásico, aquest operant o universal. Condicionament és bàsic per
entendre la conducta/comportament. Feia experiemnt amb animals, però amb animals veia q era molt més
complex. Principal impulsor daquesta teoria és Skinner
- condicionament instrumental: la conducta esta directament governada per contingències ambientals de
reforç. Contingencia és q dona la possibilitat que una conducta torni a passar
- lorganisme huma és una caixa negra que conte variables organismiques (caracteristiques fisiques,
psicologiques i fisiologiques. No afegeixen res al coneixement de la coducta, dificulten el seu analisi
- caixa d’Skinner: investigacio al conducta del subjecte. Utilitzava coloms i rates, en una altre experiemnt
utilitzava la seva filla (polemica per falta d’ètica).
- Volia medir com els animals reforçaven no la seva conducta en funcio de les consequencies de les seves
conductes, Posava coloms i rates (afamats) en una caixa amb un botó q cada cop q pitjaven rebien una boleta
de menjar. Els animals aprenien a pitjar el botó, reforçaven la conducta de pitjar el botó, adquiriren un
aprenentatge. En un altre experiment hi havia uns electrodes q donaven plaer al cervell de la rata, i preferien
això abans q el menjar
- estudis amb humans de cas únic (dificultat per generalitzar-se)

condicionament instrumental (o operant): associa reforços castics amb una conducta. Asssocia
comportaments amb conequencies daquests comportaments, fa un aprenentatge actiu 8requereix q fem algo
pq passi)
la conducta esta condicionada per lambient
si a una conducta la segueix una satisfacció millor la possibilitat q es repeteixi es mes alta. Si un
comportament la segueix una resposta menys satisfactoria es menys probable q es repeteixi
- diferenciava entre dos ctipus de conductes: operant (emesa espontania o volntariament q opera en lambient
per canviarlo. Sadqueiereix a traves del condionament operant o instrumental) i respondiente (conducta q
dona un organisme provocada per un estimul condicionat. Sadquereix com a consequencia del
condicionament classic o respondent).

Persona q controla estimuls contingents ala conducta es la q controla la conducta del subjecte (persona q
dona menjar a la rata). Qui controla l'estimul contingent (les conseqüències) controla la conducta

la majoria de comportament huma i animal sapren per mitja del condicionament operant (en ocasions
reforç intermitent, casinos no sempre hi ha reforç)
condicionament clàssic associar (llums tragaperras, campana gossos)
reforçament: increment de la conducta
- reforçament positiu: conseqüència o estimul després d’un comportament és positiva, satisfactòria
- reforçament negatiu: retirar un estimul/consequencia aversiu, negatiu per instaurar conducta
- castic negatiu: retirada destimuls apetitius/satisfactoris despres duna conducta q es vol reduir o eliminar
- castic positu: castic positiu: presentacio destimuls negatius despres duna conducta q es vol eliminar. Exces
de velocitat → multa
- extincio: no es presenta ni retira cap estimul despres duna conducta q es vol reduir o eliminar. Ignoració, q
el subjecte vegi q no erveix dde res i així extingir la conducta

Pavlov:
Condicionament classic: estimul incondicionat (neutre, no te cap resposta en el subjecte. Ex: camapana pels
gossos per indicar menjar. Els gossos associen campana amb menjar i quan sona saliven).
estimul condionat: menjar, incondicionat: campana