TEMA 8- ELS INICIS DE LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA ALS EUA

Antecedents
→ Renaixement als EUA (1886‐1896):
Inici d’una psicologia on eren importants:
● Les diferencies individuals (influencia de Darwin i Galton) i l’adaptació a l’entorn.
● Ser pràctics (filosofia pragmàtica→ única filosofia autòctona: una idea és bona si
resulta útil).

ESTRUCTURALISME FUNCIONALISME
Titchener (Univ. Cornell) importa,
desenvolupa i modifica l’estructuralisme
Wundtià.

● Concepció de la ment derivada ● Concepció de la ment derivada

d’empiristes britànics i francesos.
● Objecte d’estudi: estructura de la
ment.
● Mètode: introspecció.
de la teoria de l’evolució.
● Objecte d’estudi: funcionament
de la ment i la conducta.
● Mètode: Tot el que tingués valor
informatiu (pragmatisme).

Característiques del funcionalisme

● Ment = funció biològica d’adaptar l’organisme a situacions noves
● Consciència = resultat del funcionament biològic de l’organisme derivat de l’evolució.
● Psicologia que vol ser funcional, pràctica, útil per a millorar l’educació, la higiene
mental i els estats patològics

.ASPECTES GENERALS DEL FUNCIONALISME

1) Oposició a l’estudi exclusiu dels elements de la consciència (és artificial).
2) La funció essencial dels processos mentals era ajudar l’organisme a adaptar‐se a
l’ambient en la lluita constant d’aquest. L’objecte d’estudi seran les funcions de la
consciència i les seves finalitats.
3) S’emfatitza el "per què", el "per a què" i el "com", en detriment del "què".
4) Ressalten el paper de la motivació i les emocions.
5) Èmfasi en la lluita per la supervivència dins la tradició biològica evolucionista.
6) S’interessen per la determinació, mesurament i estudi del que diferencia a les
persones entre sí, més que a tractar de determinar allò que és comú.
7) Al costat dels processos mentals i l’experiència, incorporen l’estudi de la conducta.
Amplien, doncs, l’objecte d’estudi de la psicologia per tal d’incloure la investigació
amb animals, nens o humans patològics.

1
 8) Amplien la metodologia i les tècniques:
a) Mètodes subjectius i objectius
Per exemple (tècniques): introspecció, instruments i aparells dispensadors
d’estímuls o creadors de situacions, dades de registres fisiològics, registres de
conductes, tests,...
El millor mètode que s’ha de fer servir dependrà del problema concret que
s’investigui.
9) Hi ha la pretensió de convertir la psicologia en una ciència pràctica l’objectiu de la
qual és millorar la vida humana en totes i cada una de les seves facetes. Si,
inicialment, va ser l’àmbit educacional el gran beneficiat, aviat hi va haver una
diversificació d’actuacions (industrial, clínic, social,....)

8.1 Psicologia de l’adaptació

WILLIAM JAMES (1842‐1910)
● Planta les llavors del funcionalisme
● Rival directe de Wundt (i Titchener)
● Nascut a NY, família benestant.
● Llicenciat en medicina.
● Expedició naturalista (influència de Darwin).
● Depressió (materialisme: tot està determinat; evolucionisme: supervivència del més
apte).
● Posterior “recuperació”: llibre de Renouvier (Libre albedrío)
● Inici del pragmatisme
○ Les idees NO estan determinades.
○ Una idea és bona si es útil.
○ Utilitza enfocament científic i filosòfic: accepta des dels mètodes més científics
fins als més anecdòtics.
■ Si un aspecte de l’ésser humà no es pot abordar experimentalment,
s’abordarà des d’altres mètodes de recerca.
● 1890 escriu Princípios de Psicologia

Plantejaments teòrics
LA CONSCIÈNCIA
ELS HABITS I ELS INSTINTS
TEORIA IDEO‐MOTORA DE LA CONDUCTA
LES EMOCIONS

LA CONSCIÈNCIA
5 característiques:
➔ És personal
➔ És contínua
➔ És canviant
➔ És selectiva
➔ És funcional

2
És personal: reflexa experiències individuals. No és viable buscar elements comuns en totes
les ments.

És contínua: No es pot dividir pel seu anàlisi Un tall de pensament, estàtic,...no té sentit, no
es podria capturar. La corrent de pensament p.ex. còlera

Està constantment canviant: Mai es pot tenir la mateixa idea, la corrent de consciència.
proporciona un context (aforisme d’Heràclit: mai ens banyem en el mateix riu).

És selectiva: Seleccionem els successos que volem tenir en ella (voluntat d’elecció, libre
albedrío). Art selectiu, mitjançant l’ atenció.

EL MÉS IMPORTANT → Es funcional:

El propòsit de la consciència és ajudar a la persona a adaptar‐se a l’entorn

HÀBITS I INSTINTS
● Gran part de la conducta animal i humana està regida pels instints.
● Però la conducta no és fixa ni invariable, pot ser modificada per l’experiència
(Influència de Darwin)
○ Repetició de conductes (patrons E‐R): aparició de connexions cerebrals que
es fixen formant hàbits
● Funcionalitat dels hàbits:
○ Automatització de conductes (a conseqüència d'hàbits adquirits) disminueix la
necessitat d’atendre conscientment a totes les nostres accions.
■ Major exactitud / Menor fatiga (automatització d’accions útils)
○ La importància de l’educació radica en la formació de “bons” hàbits i
l’eliminació dels “dolents”
○ Socialització, adaptació

TEORIA IDEO‐MOTORA DE LA CONDUCTA:

○ El pensament d’un acte (idees), porta a l’execució d’aquest (si no hi ha altre
pensament inhibidor).
○ Estats mentals causen canvis corporals.
○ Mitjançant el control de les nostres idees de la conducta, controlem la nostra
conducta real.
○ Podem escollir els nostres pensaments. Per tant, podem escollir la nostra
conducta.
El que pensem determina el que fem (teoria ideo‐motora)

LES EMOCIONS
Coneguda com a teoria de James‐Lange
Com definiríem una emoció? Quins fenòmens podem dir que intervenen?

3
Teoria de James‐Lange
● L’emoció és el sentiment que resulta de la vivència dels canvis corporals produïts per
la percepció dels estímuls.

● No correm perquè tenim por, sinó que tenim por perquè correm
● Ens sentim tristos perquè plorem, no plorem perquè estiguem tristos
● Xiular per a conservar la valentia
● Si estem en una postura trista durant tot el dia, aquest sentiment perdurarà més
hores.

Per tant....
El que pensem determina el que fem (teoria ideo‐motora)
El que fem determina el que sentim (teoria James‐Lange)
(pragmatisme!)

APORTACIONS DE W.JAMES
● Destaca la importància de la UTILITAT.
● Utilització de qualsevol mètode o tècnica. Utilitat de les idees (pragmatisme).
● Ajuda a incorporar la teoria de l’evolució a la psicologia.
● Ajuda a desenvolupar la psicologia aplicada.
● Amplia l’interès d’estudi de la psicologia: conducta, cognició, emocions, experiències
(també religioses,...).

GRANVILLE STANLEY HALL (1844‐1924)

● Neix a Massachussets
● Viatja a Alemanya, estudia filosofia i teologia
● James li dirigeix la primera tesis doctoral en Psicologia de Harvard (percepció
muscular de l’espai, 1878)
● Torna a Alemanya on estudia amb Wundt, Fechner i Helmoltz.
● Crea el primer laboratori de psicologia als EUA (1884): Universitat de John Hopkins.
● Funda la primera revista nord‐americana de psicologia: American Journal of
Psychology (1887)
● Crea l’APA (1892): American Psychological Association.
● Nomenat rector de la Universitat de Clark (1888): psicologia genètica (evolució i
adaptació, basat en intervenció educativa) en resposta a psicologia experimental:
○ Estudis sobre l'adolescència i la senectut
● Va ser mestre de McKeen Cattell i John Dewey (figures clau en el funcionalisme).

4
JAMES, MÜNSTERBERG i HALL
Adaptació teories de l’evolució
Altament pragmàtics
Èmfasis en viabilitat
Èmfasis en adaptació

INICI D’UNA PSICOLOGIA COMPLETAMENT DIFERENT DE

L’ESTRUCTURALISME NOVA PSICOLOGIA QUE DESTACAVA LA FUNCIÓ DE
LA CONDUCTA I DEL PENSAMENT
⇓
FUNCIONALISME

8.2 Les pioneres en el món de la Psicologia

Històrica dificultat d’accés de la dona al món acadèmic.
- No podien accedir a estudis universitaris.
- Només accés a colleges (equivalent universitari per a dones) i alguna universitat
co‐educativa.
Incorporació de la dona en l’àmbit públic (moviment sufragista i de reforma social del s. XIX)
→ impuls a les dones en l’àmbit acadèmic.

Estudis de doctorat: Comencen a acceptar‐se excepcionalment algunes dones (prèvia carta

de recomanació), però només dret a assistir com oients i mai a obtenir el títol oficial (això
afectaria el “prestigi” de la institució).

Només podien exercir com a docents en els colleges (mai a les universitats) sempre a
condició de romandre solteres.
- Com reconciliar la feminitat? (ser dona, mare, professional....)

Teoria de la inversió úter‐cervell

● Teoria defensada per H. Spencer i també per Stanley Hall en els seus escrits sobre
l’adolescència i la defensa de la no co‐educació.
● Úter i ovaris necessiten molta energia, dones que es dediquen a estudis envien
aquesta energia al cervell: masculinització de les dones, “perill de la raça” (possible
malformació dels òrgans reproductius)→ atempten contra l’evolució de la humanitat!
● Arguments “científics” per mantenir les dones en posició de submissió.

5
Christine Ladd (‐Franklin) (1847‐ 1930)
● Interessada per la física, psicofísica i matemàtiques
● Viatja a Alemanya on treballà amb Müller i Von Helmoltz
● Primera dona membre de l’APA (1893)
● Reconeguda per la seva teoria on destacà el factor evolutiu en la percepció del color
○ Desenvolupament en etapes:
■ Blanc‐negre (el més primitiu)
■ Blau‐groc
■ Vermell‐verd (el més evolucionat)
○ Fòvea regió més evolucionada que la retina (on bastons s'encarreguen de la
visió a la foscor)

Mary Whiton Calkins (1863‐1930)

● Recolzament de W. James i H. Münstenberg
● Estudis associació paraules (memòria, mnemotècnia)
● Teoria de múltiples selves
● Funda el primer laboratori de Psicologia Experimental a Wellesley College (1891)
● Primera presidenta de l’APA (1905)
● Doble presidència (APA i American Philosophical Association), fet que només dos
homes havien aconseguit fins aleshores (James i Dewey).

Margaret Floy Washburn (1871‐1939)

● Assisteix com oient a les classes de Cattell i treballa sota la tutela de Titchener.
● Primera dona en finalitzar un doctorat en Psicologia al 1894 (influencia d’imatges
visuals en judici de distancia tàctil i direcció)
● Segona presidenta de l’APA (1921)
● La ment animal: un llibre de psicologia comparada (1908)

Totes tres investigadores tenien mèrits extraordinaris (William James va dir de Calkins que
era la millor estudiant que mai havia tingut).
Però:
- Christine Ladd Va haver d’esperar 44 anys per a que el seu doctorat fos reconegut
oficialment per la Universitat de Johns Hopkins (ella tenia 79 anys).
- La Universitat de Harvard mai va reconèixer el doctorat a Mary Withon Calkins.

6
 8.3 L’expansió del funcionalisme
Universitat de Chicago (continuadors del pensament de James):
● John Dewey (1859‐1952): concepte d’arc reflex
● James R. Angell (1869‐1949)
● Harvey Carr (1869‐1949): acte adaptatiu
Universitat de Columbia:
● James McKeen Cattell (1860‐1944): test
● Robert Sessions Woodworth (1869‐1962)
● Edward Lee Thorndike (1874‐1949) → Connexionisme!

John Dewey (1859‐1952)

● Considerat el fundador del funcionalisme com a disciplina (James i continuadors van
sembrar les llavors)
● Stanley Hall va ser el seu professor.
● 1894 accepta càtedra al Dept. de filosofia de la Universitat de Chicago
● Estudis aplicats en l’àmbit educatiu.
● Escriu Concepte d’arc reflex en psicologia (1896)→ inici formal de l’escola del
funcionalisme

Concepte d’arc reflex en psicologia (1896)

● Existeix una “corrent de la conducta” igual que existeix una “corrent de la
consciència”.
● Els tres elements d’un reflex (estímul‐idea‐resposta), han de ser considerats com a
sistema coordinat orientat a un objectiu relacionat amb la supervivència (adaptació)
de l’individu.
● E i R també són esdeveniments psicològics

Arc reflex:
● Tota acció té un antecedent i unes conseqüències, és una totalitat, que a la vegada
suposa un context.
● L’arc reflex es dóna en un subjecte amb una realitat psicològica particular: Ajust
individual al medi.
● Conducta i consciència no es poden entendre en termes de les seves parts sinó en
termes del paper que juguen en l’adaptació de l’organisme a l’entorn.
● La conducta no es podia estudiar dividint‐la en elements (igual que la consciència no
es podia estudiar dividint‐la):
○ Era enganyós i artificial dividir un reflex (acte de conducta) en: procés sensorial (o
estímul) + procés del cervell (idea) + resposta motora

7
 8.4 El connexionisme de Thorndike
Edward Lee Thorndike (1874‐1949)
● Alumne de James (Harvard) i després de Cattell (Columbia), on es va fer gran amic
de Woodworth.
● Al 1911 va publicar la seva gran obra: Intel∙ligència animal. Pioner en la teoria de
l’aprenentatge (pel que és més conegut).
● Va escriure 507 textos.
● La seva trajectòria és considerada de transició cap al conductisme.
● Integrava els mètodes de la psicologia animal i el pensament funcionalista.

● Estudi experimental dels processos associatius (E‐R) animals observant i quantificant

la conducta en situacions de laboratori que permetien el control de les condicions, i
asseguraven que els resultats poguessin ser replicats.

Teoria connexionista de l’aprenentatge

● Estudi de l’aprenentatge en animals
● Aprenentatge es dóna per assaig‐error (tanteig conductual).
● Aprenentatge = associació entre estímul i resposta. Associació = connexions neurals.

Caixes problema (puzzle box)

● Estudi dels processos associatius en gats (tot i que va
estudiar amb altres mètodes l’aprenentatge en pollets, rates,
gossos, peixos, micos i humans).
● Va crear 15 caixes problema: en totes es requeria una
resposta concreta (prémer palanca, tirar de corda,...).
● La resposta adequada donava lloc a “poder escapar” i obtenir
recompensa (menjar).

● Obté uns gràfics de latència d’escapada (corbes de temps), semblants en tots els
casos.
● La pendent de la corba era una mesura directe del progrés de l’associació (i per tant,
de l’aprenentatge):
○ Descens gradual lent: associació difícil.
○ Descens gradual ràpid: associació fàcil.
● La suavitat de la pendent era evidència de l’absència de raonament (no es donaven
canvis sobtats).

Conclusions dels seus estudis

● APRENENTATGE GRADUAL: a mesura que es donaven més respostes
satisfactòries, més ràpid les següents.
● APRENENTATGE no es dóna amb raonament /pensament.
● Els mateixos principis s’apliquen a tots els mamífers (incloent humans)

8
TEORIA DE L’APRENENTATGE
- 2 formulacions (revisió en funció de noves observacions)
- Postula una sèrie de lleis
- 1ª FORMULACIÓ
- Llei de l’exercici
- Llei de la utilització
- Llei del desús
- Llei de l’efecte

1ª FORMULACIÓ
● Llei de l’exercici: qualsevol resposta a una situació, es connectarà més fortament a
la situació en funció del nombre de vegades que ha estat connectada a aquesta.
○ Llei de la utilització→ quan més sovint es realitza una resposta adequada, més
s’enforteix la connexió.
○ Llei del desús→ quan menys s’utilitza una resposta, més es debilita la
connexió.
Acció seguida d’estat satisfactori enforteix connexions (reforç de la conducta).
Acció seguida d’estat insatisfactori debilita connexions (càstig de la conducta).

2ª FORMULACIÓ (donada per l’observació de conducta humana)

● Renuncia a la llei de l’exercici:
○ L’enfortiment de connexions no només es dóna per la repetició de conductes.
○ La debilitació no només es dóna pel desús.
● Revisa la llei de l’efecte (versió negativa):
○ Les accions amb resultat insatisfactori (càstig) no són efectives pel debilitament
de connexions.

Diferències humà‐animal:
● En animals no s’observa aprenentatge per imitació.
● Associació no compost per idees, sinó per connexions E‐R que s’enforteixen
gradualment gràcies al plaer (recompensa) resultant de l’acció (exercici o repetició).
● Tant aprenentatge humà com animal es basa en connexions neuronals i d’E‐R. La
diferencia radica en la quantitat i complexitat d’aquestes:
○ Les associacions en humans es transformen per l’acció del llenguatge, la
imitació, la comparació, el seny,...adquirint‐se inclús sense existir impuls per
l’acció.

PENSAMENT
● Funcionalista: només les conductes útils es mantenen.
● Associacionista.
● Per influència de les teories de l’evolució, inclou el component conductual, i afirma
que l’aprenentatge es dóna sense ideació → aproximació al conductisme.

9
 CONNEXIONISME
● Enllaços neurals (connexions) entre estímuls i respostes.
● Probabilitat de resposta està determinada per la força de les connexions:
○ no és important com s’associen les idees, sinó com canvia la força entre
connexions en funció de l’experiència.

(Previ al) CONDUCTISME

● Estudi essencialment de la conducta.
● El pensament no implicat en l’aprenentatge.
● Processos animals = processos humans→ ens podem limitar a l’estudi animal i
posterior generalització a humans.
● Però...no es pot considerar encara conductista perquè:
○ Termes mentalistes (per exemple: estat satisfactori dels actes).
○ Admet anàlisi introspectiu per l’estudi de la consciència.

INFLUÈNCIA:
● Estudi al laboratori de l’aprenentatge.
● Formulació de la primera teoria de l’aprenentatge.
● Primer conjunt sistemàtic de lleis per explicar les connexions E‐R.
● Va aplicar els principis observats a situacions d’aprenentatge en humans, sobretot en
l’àmbit educatiu.

CRÍTIQUES:
● Situacions experimentals molt artificials: la conducta que s’espera de l’animal no
forma part del seu repertori conductual natural.

CONTROVÈRSIA AMB KÖHLER:

● Thorndike: aprenentatge per assaig‐error, connexions, no pensament. Aprenentatge
gradual.
● Köhler: aprenentatge = comprensió del camp perceptual, aprenentatge per Insight.

● Critica que fa Köhler: els animals no poden percebre la totalitat de la

situació‐problema.

10