PSICOMETRIA I AVALUACIÓ: AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

AVALUACIÓ PSICOLÒGICA. Definició → Estudi científic, mitjançant una serie de procediments de

recollida de la informació, de les activitats psicològiques d’una persona (o grup específic de persones)
amb el fi d’arribar als objectius proposats, que poden ser de tipus molt variats, des del diagnòstic
psicopatològic a l'anàlisi d’una conducta o a la valoració d’intervencions.
OBJECTIUS: “Descripció, diagnòstic, selecció, predicció, explicació, canvi o valoració del
comportament humà”. També veure si el comportament s’ha modificat.
OBJECTE D’ESTUDI: “El comportament humà (en un sentit ben ampli: observable pe si es mou
quan parla i intern pe idees) però també els tractaments (intervenció psicològica que s’ha fet
davant d’una persona amb un problema) i programes (adreçats a un col·lectiu que estan
cercant canvis de comportament, pe programes perquè les persones facin recollides de les
deixalles, per promoure-ho)”.
AVALUACIÓ no = TESTS PSICOLÒGICS → un test tot sol no et dona una resposta 100%
certa, s’han de complementar amb altes proves. Avaluació psicològics pot tenir tests
psicològics. Definició → “L’Avaluació és un terme més ampli que el corresponent a la mera
aplicació de tests, ja que connota la integració i valoració de la informació recollida”.
ORÍGENS DE L’AVALUACIÓ:
• HEPATOSCÒPIA (Sumeris): Observació del fetge. una persona tenia mal al fetge, sacrificaven
un animal i després l’obrien i analitzaven com era el seu fetge, depèn de com era, la persona
que sabia del tema podia fer una predicció del que li passava a la persona relacionant-lo amb
l’animal.
• HUMOROLOGIA (Grecs): Líquids corporals que determinen el caràcter. Depèn dels líquids
corporals que predominin, determinen un caràcter o un altre.
• ASTROLOGIA (Egipcis): Caràcter segons el signe del zodíac. Segons el dia, mes, i any de
naixement, la constel·lació que hi havia determina el caràcter de la persona
• FRENOLOGIA: Cada instint o facultat mental radica en una zona precisa del cervell que es
correspon amb un determinat relleu del cervell.

QUÈ EXPLICA EL COMPORTAMENT?

• Personologicista (Generalitat).
• Situacionista (Especificitat).
• Interaccionista (Models interactius).
RECORREGUT HISTÒRIC:
• “Examen de los ingenios para las ciencias” de Juan Huarte de San Juan (1575). Proposa que cada
persona tenia uns enginys (capacitats, talents) diferents. DE cares a portar a terme una determinada
professió, s’hauria de mirar primer si els seus enginys complementen amb la feina que hauria de fer.

1
Es conciderada que es podia veure de manera apressiativa de la persona (amb elements físics
intentava treure aquests enginys.
• “Considerando cuán corto y limitado es el ingenio del hombre para una cosa y no más,
tuve siempre entendido que ninguno podía saber dos artes con perfección sin que en la
una faltase y, porque no errase en elegir la que es natural estaba mejor, había de haber
diputados en la República, hombres de gran prudencia y saber, que en la tierna edad
descubriesen a cada uno su ingenio, haciéndole estudiar por fuerza la ciencia que le
convenía y no dejarlo a su elección, de lo cual resultaría en vuestros estados y señoríos
haber los mayores artífices del mundo, no más de por juntar el arte con la naturaleza”
• Inici Avaluació Psicològica Moderna (finals XVII – principis XVIII): Herbart, Berkeley i Hume.
Comencen a parlar de escales apreciatives que a partir de l’observació es pot saber si aquesta persona
es presenta o no es presenta.
• Weber i Fechner (XIX). Psicofísica. Estudiaven els temps de reacció, llindars de percepció
• Broca (XIX). A partir dels seus estudis es descobreix que algunes persones que tenen dificultats en el
cervell, té conseqüència amb el llenguatge.
• Wundt (XIX-XX) (1879). Va crear el primer laboratori de psicologia.
• Galton, Cattell i Binet (mitjans XIX – principis XX).

• FRANCIS GALTON (1822-1911)

- Pare Psicologia Diferencial.
- Heredabilitat capacitats mentals. Creia que hi havia capacitats mentals que s’heredaven.
- Mesures quartil.lars.
- Laboratori antropomètric (1884) al South Kensington Museum de Londres. Primera vegada que pagant,
es pot entrar a un laboratori i et diuen mesures de caràcter qualitatiu (mesura, pes, velocitat que gires
el braç...)

• MCKEEN CATTELL (1860-1944)

- Deixeble de Wundt.
- Proves psicològiques:
– Velocitat rotació braç.
– Percepció estimulació palmell.
– Memòria lletres.
- “Test Mental” (1890).
- Bateries de proves. Tenir preparat les proves que faràs al pacient. Si té X, haurem de fer... si té Y,
haurem de fer..... Quan tens la hipòtesis, tenir el llistat del que haurem de fer.

2
 • ALFRED BINET (1857-1911)
- Estudi facultats psíquiques superiors. Ell anava més enllà.
- Requisits dels tests:
– Senzillesa i rapidesa.
– Independents de l’examinador. Si fem dos testos del mateix, però de diferents autors, hauria
de sortir el mateix.
– Possibilitat de contrastació.
- “Diagnòstic psicològic”. Primera persona que va emprar aquest concepte. Binet deia que un nen o
nena es poden fer 3 tipus de diagnòstics: mèdic (quin estat de salud té), escolar i psicològic.
- 1er Test Mesura Intel.ligència. Proves bàsiques es va avançant fins que va fallant (Hana). Amb això
després ho posava en comú amb les dades comunes per veure si aquell nen o nena estava per sobre,
per sota o igual.

• Thorndike (1874-1949).
• Ebbinghaus (1850-1909).
• Freud (1856-1939). Hi ha una gran part de la seva capacitat que no es coneix, ni la pròpia persona ho
coneix. Per exemple: anàlisi dels somnis, imnosi.
• Jung (1875-1961). Deixeble de Freud. Arquetips. La seva idea és que a banda de cada persona pugui
tenir un inconscient individual, haurien de tenir un inconscient de caràcter col·lectiu, referides a
elements bàsics (alimentació, supervivència...)
• Pearson i Spearman (XIX-XX). Van aportar moltes dades (correlació de Pearson, correlació inversa...).

PRIMERA GUERRA MUNDIAL

• Army Alpha Tests. Hi havien molts noi que demanaven anar a la guerra, es van fer proves per
seleccionar-los, ja que hi havien molts candidats. Aquests tests eren per persones alfabetes, també hi
havien testos per persones analfabetes.

DESPRÉS DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

• Test de taques (Rorschach).
• Test de la figura humana (Goodenough). TdR
• Escales de motricitat i maduresa social (Gesell). Saber si aquell nen o nena va bé en escales de
motricitat i capacitat de relació.
• Inventari de personalitat MMPI (Hataway i McKindley). Conjunt de recopilacions molt llarga d’ítems
que la persona ha d’anar contestant i segons la puntuació que té, té uns resultats o uns altres. (WISC.
Wechslen Inteligent Scale Children, WAIS: Adults)

3
• Escala d’intel.ligència (Wechsler).

DESDE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL FINS 1965

• Aprofundiment bases conceptuals.
• Suport afectats guerra: aquells que han sobreviscut de la guerra i tornen a casa, estan afectats per la
guerra (tornen sense cama, han vist morir a companys, tenen molts flashbacks, molts tenen transtorn
post-traumàtic). En aquest moment els psicòlegs tenen una gran tasca, tots s’adonen del que els
psicòlegs poden arribar a fer, veuen que poden arribar a ajudar a les persones.

1966-1980
• Èmfasi Psicologia Conductual. Veien l’entorn de la persona, conductes... sense entrar en
interpretacions, deixem de banda les interpretacions i ens centrem amb allò que podem observar i
contrastar.
• Anàlisi funcional (Kanfer i Saslow, 1965). Fa referència a fer un anàlisi del seu comportament en funció
dels seus procedents i les seves conseqüències.

1981-XXI
• Integració models teòrics.
• Ús de taxonomies. Formes de classificació diagnòstiques (DSM-V i CIE-11): llibres àmplis amb criteris
que s’han de complir per fer un diagnòstic de qualitat.
• Multimètodes i multitècniques.

POLÈMICA CONCEPTUAL
• QUALITATIU (o Clínic): Percepció del psicoleg
– Anàlisi global i impressiva.
– Llibertat judici professional.
• QUANTITATIU (o Psicomètric/ Numèric/ Actuarial)
– Anàlisi específic.
– Estandardització.

Compatibilitat entre ambdós extrems

Múltiples combinacions que disminueixen la polaritat

4
INFERÈNCIA: Procés pel qual es passa d’una veritat a una altra per la seva relació amb la primera.
Per exemple: conèixer com estudien els estudiants de la UdG. Fem questionari de tot el que volem
saber. Buscarem a estudiants de la UdG per passar-lis el questionari. Sabem que la UdG té 15.000
estudiants, no els hi podem passar a tots. (N=15.000). Fem càlcul de «n», hi ha una fòrmula que a partir
de la N busquemla n per saber quanta gent necessitem perquè sigui una dada significativa. (imaginem
que n=700). Després diguem: els estudiants de la UdG..... (parlem de tots els estudiants de la UdG, tot
i que només hagim estudiat a 700 (és una mostra representativa, per tant ja ens val).
Nivells: Pe: senyor que al vespre mira la televisió, mentres mira la TV, es mossega les ungles.
1. La conducta com a mostra del comportament a avaluar: Observem durant setmanes i ja
generalitzem a que ho fa sempre
2. La relació entre conductes indicadora de nosologia (algun trastorn). Aquest home també mou la
cama i es desplaça pel sofà. Ens plantegem que tingui un trastorn d’ansietat.
3. La conducta com a signe d’un constructe. Ens observa mentres fem la pausa i observa que hi
ha una persona que és molt activa, parla amb tothom. La suma de comportaments que observo,
fa que pensi en un comportament teòric, em fa pensar que és extrovertida.
4. La conducta observada s’integra en una teoria completa. Observo quelcom i ho intento estudiar
tot a través de teoria. Pensem que aquell home, potser quan era infant no va tenir una bona
relació amb la mare i no ho va superar i ara ho mostra d’aquesta manera.

Elaborar els 4 nivells d’inferència per al fet: “posar-se vermell a classe”. Nivells:
1. El subjecte es posa vermell sempre o quasi sempre que parla en públic.
2. Ansietat.
3. Introversió. (Pe: Cognitiu (Piaget))
4. El subjecte no ha resolt satisfactòriament el complex d’Edip. (Pe: Model psicoanalitic)

EL PROCÉS DE L’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

Activitat: Una pacient de 17 anys arriba el primer dia a la vostra conculta i el motiu de la visita és que
des de a uns mesos té confusions, nota que la egueixen i sent veus internes, de manera que els seus
pares li han agafat hora. Com tiraríeu endavant l’avaluació psicològica?
Fer una entrevista a la pacient, família i entorn, fer hipòtesis, autoregistre (que ella apunti cada vegada
que sent veus i què sent), ús de manuals.
L’objectiu d’aquest exemple seria er un diagnòstic,

5
INTRODUCCIÓ
Shapiro (1951) deia que havia de ser una avaluació experimental.
4 objectius:
1. Diagnòstic
2. Orientació
3. Selecció
4. Tractament o canvi
Metodologia correlacional (objectius 1, 2, 3), metodologia experimental (objectiu 4).

EL PROCÉS CORELACIONAL (o descriptiu-Predictiu)

Fase 1: Recollida d’informació del cas. Fem una entrevista
– Especificar demanda:
• Motiu de la consulta.
• Per a què sol·licita avaluació.
• Comportaments objecte d’estudi.
– Elements ètics. Per part del pacient, hem de fer-nos una idea clara del cas, però sense fer un mal ús.
Per part nostre honestedat, per si som la persona idònia per tirar endavant aquest cas o no, potser ens
arriba una persona amb problemes alimentaris i nosaltres som psicòlegs esportius, és millor que li
recomanis un bon psicòleg clínic.
– Informació: proves, col·laboració, confidencialitat.
– Especificar condicions històriques i actuals:
• Naixement i criança.
• Circumstàncies familiars i socials.
• Condicions educatives i/o laborals.
• Fets vitals històrics i actuals.
• Hàbitat, Estil de vida i valors.
• Estat físic i de salut: potser té algun informe mèdic o d’un altre psicòleg que ens pugui servir

Fase 2: Formulació d’hipòtesis: quan tenim suficient informació, és quan formulem les hipòtesis. Tipus
d’hipòtesis:
– Quantificació (diagnòstic, orientació i selecció): veure si el comportament és present o no. Veure la
magnitud, durada, freqüència.

6
– Semblança (diagnòstic). Ens interessa veure si aquells comportaments s’assemblen a
comportaments d’altres persones amb trastorns, per poder veure les semblances. (podem utilitzar
manuals).
– Associació predictiva (orientació i selecció). Relació entre dues variables psicològiques.
– Relació funcional (tractament). Es planteja regresions de tipus causal entre variables psicològiques.

Fase 2: Deducció d’enunciats verificables:

– Llistat de variables.
– Tests i tècniques concretes.
– “Si la hipòtesi és veritat, llavors (...) el subjecte obtindrà una determinada puntuació en la variable X
mesurada per l’instrument Y mitjançant el procediment Z”.

Fase 2: Deducció d’hipòtesis i d’enunciats verificables:

–Exemple: després de recollir les dades generals:
• Hipòtesi: La pacient pateix esquizofrènia.
• Enunciat: Si la hipòtesi és certa, llavors en el qüestionari PANS obtindrà una puntuació superior a 4
en 3 o més ítems.

Fase 3: Contrastació inicial:

– Aplicació de tècniques.
– Manca de contrast → Fase 2. Tornaríem enrere perquè la nostra hipòtesis no seria correcte.
– Presència de contrast → Fase 4.

Fase 4: Resultats
– Descripció, classificació i/o predicció.
– Informar al pacient:
• Informe oral i escrit.
• Esborrany informe escrit

EL PROCÉS EXPERIMENTAL (o interventiu-valoratiu)

Fases 1, 2, 3 i 4 del Procés Correlacional.
Fase 5: Pla de tractament i la seva valoració:
• Teoria sobre el cas.

7
 • Selecció tècniques d’intervenció.
• Selecció disseny de valoració.

Fase 6: Tractament
–Avaluació contínua (si s’escau): potser anem recollint noves dades
Fase 7: Valoració.
– Nova avaluació de les conductes-problema.
– Constatació d’hipòtesis.
- Trastorns concurrents?
- Criteris de valoració de resultats (experimental i clínic).
- Manca de contrast → Fase 5
- Presència de contrast:
• Comunicació de resultats.
• Seguiment (si s’escau): nova presa de contacte, nova avaluació, anàlisi de dades i
contrast d’hipòtesis.

Múltiples mètodes i fonts

+ fases → + especificitat → + cost

ENTREVISTA
Definició: interacció entre 2 o més persones, via de comunicació bidireccional, objectius prefixats
entrevistador.
Avantatges:
• Relació interpersonal
• Flexibilitat
• Observació: veure com es relaciona amb tu, tant les coses verbals com les no verbals
• Informació àmplia (respostes cognitives): què tens pensat fer? Com passes el nadal?...
• Variat ventall aplicació: adaptació del llenguatge

Limitacions:
• Cost eleva: potser necessitem mes d’una entrevista, el transport per arribar a la consulta,
preparació, realització, anàlisi...

8
 • Interferència biaixos
◦ Entrevistador: pròpies creences, no li agraden els personatges i bé una noia plena de
tatuatges... (no hem d’actuar de manera diferent).
◦ Entrevistat: pot ocultar informació
◦ Situació: confort, per exemple cadira, telèfon que vagi sonant entremig de l’entrevita.

EL PAPER DE L’ENTREVISTADOR:
Errors comuns:
• Reforçar de forma insuficient o indiscriminadament: no somriure ni reforçar-lo o al contrari. Hem
de trobar l’equilibri.
• Passivitat o excessiu control: psicòleg que ha organitzat tant l’entrevista que deixa de banda a
la persona per poder acabar el que ha preparat, no deixar que parli tot el rato del mateix, però
tampoc privar-lo de parlar del que ell vol.
• Sobreestimar la “fragilitat” de l’entrevistat: obviar preguntes, a no insistir en elements claus
perquè li sap greu
• Preguntar vàries coses a l’hora.

• Obviar la comunicació no verbal: ens hem de fixar en els gestos, accions,...

• Interrompre: hem d’intentar evitar-ho.

El bon entrevistador:
• Té un pla.
• Disposa de trasfons informatiu.
• Organitza el temps.
• Garanteix la privacitat i la comoditat.
• Ajusta el llenguatge.
• És conscient dels propis prejudicis.
• Deixa parlar i evita suggerir.

EINES QUE PODEM EMPRAR DURANT L’ENTREVISTA

• Silencis.
• Resposta sense paraules (aja, si...): Perquè la persona vegi que segueixes la conversa
• Reflex (Et veig trista): Comentari perquè la persona vegi que vas seguint i l’estàs escoltant.
• Eco (Paràfrasis): Repetir el que l’entrevistat ha dit perquè vegi que l’escoltes

9
• Facilitació (i què més? Alguna cosa més? Què més va passar?) Perquè sigui més fàcil la comunicació
• Clarificació: Preguntes més específiques d’alguns temes que t’interessa
• Confrontació: Hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar (l’altre dia vas dir que no feies X i ara dius
que vas fer-ho el divendres?), per aclarir.

EL CURS DE L’ENTREVISTA: l’entrevista comença quan el psicòleg comença a preparar

l’entrevista.
• Preparació
• Coneixement variable/s criteri: has d’estar format i has de ser honest
• Examen informació prèvia.
• Planificació.
• Ambient: mòbil en silenci, bona il·luminació, clínex a la taula...

• Inici.
• Presentació breu: podem explicar-li en què ens em especialitzat perquè vegi que estem formades i
que la podrem ajudar.
• Anàlisi expectatives.
• Anivellació.
• Ambient càlid.
(Fernández-Ballesteros, 2011)

• Honestedat.
• Sinceritat (bidireccional): podem explicar què tenim planejat per la sessió
• Temporalitat: tema horaris quedi clar des del principi
• Honoraris.
(Guillén i Moreno, 2019)

• Cos (inicial, mig, final)

• Inicial: caràcter obert
• Mig: preguntes més concretes
• Final: Preguntes per acabar de concretar i contrastar amb les preguntes del principi

• Estil hipotètic-deductiu-experimental:
– Descripció topogràfica.

10
 – Formulació d’hipòtesis.
– Contrastació d’hipòtesis.

• Finalització.
• Resum: el fem nosaltres, recollim els elements principals del que ens ha explicat, perquè vegi que
l’hem escoltat i entès, ens serveix per veure si ho hem entès bé. Potser acaba d’explicar alguna cosa
que s’havia deixat i creu que és rellevant.
• Aclariment dubtes i inconsistències.
• Orientar cap al futur: acabar l’entrevista de cares al futur (Ara que ja hem acabat, encara ens queda
feina per fer, ara quan ens tornem a trobar el que farem serà.....)
• Acabar en un moment “positiu”: la persona hauria de marxar d’una manera confortable. Si acabem
l’entrevista amb la persona plorant, hem de fer alguna cosa perquè acabi de manera «positiva», hauriem
d’allargar la sessió fins que la persona es senti bé i es senti còmode perquè vulgui tornar.

(A continuació nosé si s’ha de saber o no)

COMUNICACIÓ NO VERBAL
• Motor.
• Paralingüístic.
• Relacions espacials.
• Repetició.
• Contradicció.
• Substitució.
• Complementació.
• Accentuació.
• Regulació.

TIPUS D’ENTREVISTA
• Entrevista NO ESTRUCTURADA:
– Llibertat i experiència avaluador.
– Avantatges:
• Adaptabilitat.

11
 • Desplegament recursos.
– Desavantatges:
• Llacunes de contingut.
• Fiabilitat baixa.

• Entrevista SEMIESTRUCTURADA:
– Guió àrees de contingut.
– Llibertat: forma, ordre i temps.
– Avantatge: Menys biaixos.
– Desavantatge: Fiabilitat mitja.

• Entrevista ESTRUCTURADA:
– Guió àrees, seqüència i termes.
– Avantatge: Fiabilitat elevada.

EL REGISTRE DE LA INFORMACIÓ
• Recollida simultània:
+ → Menor pèrdua d’informació.
- → Desatenció entrevistat.
• Recollida final:
+ → Major atenció entrevistat.
- → Oblit i/o tergiversació informació.
• Gravació de l’entrevista:
+ → Màxima recollida informació.
– → Consentiment subjecte i cost.

L'OBSERVACIÓ I L'AUTOOBSERVACIÓ
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
L'observació és la base de qualsevol evaluació. Hi ha qualcom que diferència l'observació de tècniques
observacional i l'observació normal. Per ser observació d'avaluació ha de...
L'obervador ha de ser un expert o una persona entrenada

12
S'observa al medi natural (la conducta apareix de forma espontània: aula, feina, carrer...) o anàloga
(situacions que esperem que es pugui reproduir un context que sigui semblant al natural i que faciliti
que aquelles conductes es puguin donar, hem de poder hipotetitzar).
En termes generals, no s'eliciten conductes. Podem crear les conductes necessàries perquè passi, però
no provoquem.
De forma sistemàtica (hem d'anar a observat tinguent en compte tot el que utilitzarem): protocols, fulles
de reistre, codificacions...
Intencionalitat de l'observació: no casual. Hi ha un objectiu.

UNITATS D'ANÀLISI. Què observar?

• Continu de comportament: mètode prèvi
◦ Assistemàtica: no tenim el registre clar
◦ No especificació prèvia de conductes

• Atributs: ansietat, falta de tolerància, criticisme, autoestima... Constructes psicològics, nosaltres

inserim a base de bases concretes. Si una persona veiem que li falta l'aire, es mou molt, té
taquicàrdia i no es pot concentrar, direm (pe) que té ansietat. Quan fem un atribut, estem fent
una interferència d'una conducta.

◦ Inferències de conductes
◦ (Constructes. Ex: ansietat). Marc teòric concret!

• Conducte: minima inferència. Quan parlem d'allò, allò és observable. Per exemple: inquietud
psicometriu, agressió, contacte físic pares-fills. Coses observables, no interpretem.
◦ Especificació prèvia i descripció operativa
◦ Mínima inferència

• Interaccions: relació entre dos o més persones.

• Productes de conducta: resultat d'una conducta. Pe: en el cas de les addiccions (tabac) son els
paquets de tabac buits que la persona deixa després de fumar-los.

◦ No reactives si són passades (no interfereix la nostre observació, perquè ja és pasada)

▪ Reactivitat: quan observem productes es produeix reactivitat. Una eprsona pot modificar
el seu comportament al estar observant.

13
 ◦ Productes de l’execució d’una tasca: podem demanar a la persona que ens resolgui una
tasca, el resultat d'aquesta tasca podem considerar-ho un producte de conducta.

UNITATS DE MESURA
Com descrivim QUALITATIVAMENT la conducta: Quantitativament són les més valorades.
• Ocurrència: sí/no
• Ordre: útil esbrinar seqüències temporals
• Freqüència: esdeveniment/ unitat temps
• Duració: temps/ latència (temps que triga a presentar-se una conducta (pe: persona que té
problemes d'interacció social, seria el temps que triga a parlar amb una situació social)
Avaluació d’aspectes QUALITATIU: esforç, intensitat, participació, adequació...
Moltes vegades, s'escriur al marge coses qualitatives, ja que el registre no està preparat per les coses
qualitatives, però també és important.

TÈCNIQUES DE REGISTE: ordenat de menys estructurat i sistematitzat a més estructurat i més

operativitzat de la conducta.
• Registres narratius: quan tarda en una situació amb un llapis i una llibreta, a escriure.
◦ No estructuració/planificació prèvia
◦ Descriptius i minuciosos: molt concrets (entra per la porta, aixeca la vista...) (fins i tot pesat
de llegir, tot molt detallat).
◦ Pas previ codis més estructurats
◦ Fenòmens nous
◦ Oral o escrit (gravadora): ens podem gravar amb la gravadora a nosaltres mateixos per anar
diguent tot el registre per estalviar-nos escriure, ja que hem d'escriure ràpid perquè ho hem
de dir TOT.
◦ Problema: subjectivitat. Menys fiable si és molt subjectiu.
▪ Ex: La niña entra corriendo por la puerta en busca de su mama, la madre salea su
encuentro la recibe con un abrazo, se inclina y le da un bes o en la mejilla, luego ambas
se sientan en el mueble a ver televisión, luego de un rato la niña se levanta y se va hacia
su cuarto mientras la madre se queda sentada frente al televisor.
▪ René dice repetidamente “quiero un vaso de leche”. Se da la vuelta al ver a su madre
mientras le pide el vaso de leche. La madre va al frigorífico. Está a punto de abrir éste
cuando se arrepiente. Se dirige al lugar donde está Pedro. Se inclina cariñosamente
hacia él y le da un beso en el cuello. Pedro le responde con una sonrisa, como si
estuviera satisfecho de atraer la atención de su madre.

14
 • Escales d’apreciació: determinades conductes en diferents unitats de mesura
◦ Conductes, atributs o dimensions prèviament especificats (depn. del marc teòric)
◦ Assignar valors a 1 conducta
◦ Valorar en 1 unitat de mesura (freq, intensitat, adeq, ocurrència...)
◦ La info es dóna de forma diferida a la observació realitzada: a posteriori de l'observació.
◦ 1a aproximació quantificada d’1 conducta
Ex: 1- Perd temps en vestir-se
1- Mai 2- Poques vegades 3- A vegades 4- Normalment 5- Sempre
• Som una persona gran d'una persona amb problemes. Hem fet una observació
prèvia (perquè vivim amb ell), ens demana que responguem a aquesta escala
d'apreciació (no l'haviem vist abans)

• Protocols observacionals: conjunt de tècniques de registe que tenen poques característiques en

comú. Són més especificades que les escales de precisió.
◦ Sèrie ben especificada de conductes
◦ Volen establir relacions funcionals entre conductes o entre conductes i l’entorn (entorn)
◦ Diferents tipus:
▪ Registres de conducta
• Conjunt de conductes ben definits i rellevants pel cas.
• Registre de múltiples conductes alhora
• Definició operativa: definició de la llegenda, tothom farà servir el mateix, tothom ha
d'entendre el mateix.
• Unitats de mesura rellevants per la conducta en qüestió (freqüència, ocurrència...)
• Sovint: Avaluacions Cas únic. (tenim un pacient que el coneixem molt bé, som
capaços de respondre-ho)
• Construïts Ad hoc per cada cas.

15
▪ Matrius d’interacció: Contrastar interaccions en l’ambient social. Relació. (no conducte
d'un i conducte de l'altre, volem RELACIÓ).

▪ Mapes de conducta (minoritari) (estudiar conducte i entorn)

• Interessa saber què passa en un entorn concret
• Dissenyats AD HOC per a cada espai
• Èmfasi relació espai-conducta
• Ex: tipus de comportaments socials sala hospitalària de psiquiatria. Veure els espais
i la coducte. A cada sala sembla que interaccionin diferent.

16
• Codificacions/Sistemes de categories
◦ Codis més sofisticats: Teràpia de familia. Fem servir codis (CC: comentari crític) (CCM:
comentari crític dit per la mare) (CCMS: comentari crístic dit per la mare dirigit a la Sara).
◦ Normalment estandaritzats: per tothom és igual)
◦ Definició clara i operativa dels codis: (pe. primer la conducta, després qui l'emmet, després
a per qui va dirigit....)
◦ Simplifica l’observació: registrem amb lletres coses que serian molt llargues d'apuntar. Fa
que siguem més ràpids.
◦ Millora la fiabilitat entre observadors: simplifiquem, és més fiable.
◦ Categories exhaustives i mútuament excloents: moltes categories, cada conducte només té
un codi.
◦ Requereix entrenament intens

• Registre de Productes de conducta

◦ Mesures de productivitat laboral
◦ Respostes a subtest de bateria d'intel·ligència (ex: laberints executats correctament per
unitat de temps)

17
 ◦ En el camp de les addiccions: cigarretes fumades, diners gastats en màquines
escurabutxaques, número ansiolítics consumits/dia...
◦ Registre en diferit: evitem reactivitat.

• Procediments automàtics de registre: utilitzen mitjans ètnics per registrar allò que ens interessa.
Pe quan utilitzem càmeres.
◦ Avantatge: no contaminació de l’observador ni de reactivitat de l’observat
◦ Implica medis tècnics: smartphones, videocàmeres...
◦ Registre a distància
◦ Ex: registres psicofisiològics

MOSTREIG. On? Durant quant? Qui?

• Costos observar contínuament
• Dificultats per observar i anotar alhora
• 3 classes de mostreig:
◦ Mostreig de situacions (ex: diferents espais unitat psiquiatria). com que no podem estar les
24h observant, observem en un lloc i extrepulem als altres contextos.
◦ Mostreig de temps:
▪ Temps? Núm sessions? Periodicitat? Intervals obs/registre?
▪ Decisió depèn del fenomen (la seva duració, freq, patró temporal...)
◦ Mostreig de subjectes: podem escollit subjectes a l'atzar o per intervals (observem a tots els
subjectes del grup, però els estudiarem poc temps a cadascú).

▪ localitzada 1 subj./per intervals: cada interval/1subj...

ON OBSERVAR?
• Continu Observació natural-artificial. A vegades no serà possible observar en una situació
natural.
• Observació en situacions naturals
◦ L’observador no elicita/provoca resposta respostes en base a una tasca.
◦ Ex: context hospitalari, familiar, presons...
◦ L’observador forma part del medi natural del subj. (familiar, auxiliar, educador...).
• Observació en situacions artificials/anàlogues
◦ Major validesa interna.

18
 ◦ Tests situacionals: provoquem una situació no espontània. Ex: treball amb fòbies presentant
un Es temut.
◦ Role playing: interacció social on hi han dos persones almenys, on cadascú se li presenten
un rolq ue ha de desenvolupar. (amo d'un restaurant i client, el client ha de fer una queixa
del menjar del restaurant).
◦ Realitat virtual: podem situar-los a llocs recreatius de llocs naturals.

GARANTIES CIENTÍFIQUES DE L'OBSERVACIÓ

FONTS D'ERROR DURANT L'OBSERVACIÓ
• Procedents del subj: Reactivitat.
◦ Modificació comportament pel fet de ser observat. Proporcional al grau de modificació de
l’entorn.
◦ Causa: Observador actua com a Es discriminatiu.
◦ Recomanacions: observació participant (l'observador participa en el context, s'infiltra),
dispositius ocults (càmeras amagades perquè no es vegin i actuin amb normalitat), prolongar
temps (habituació).
• Procedents de l’observador
◦ Grau de participació: a menys participació més reactivitat.
◦ Expectatives: les persones tenim tendència obtenir dades que s’ajustin a allò esperat. Millora
amb entrenament. Si esperem molt frequent, tendirem a sobreestimar-la, si esperem poca
frequència, la sotaestimarem.
◦ Entrenament: recerca alt grau d’acord entre observ, voldrà dir que tots veuen el mateix, més
fiabilitat.
◦ Altres caract. Sociodemogràfiques (edat, classe social, gènere, orientacio sexual,
experiències viscudes...) Depen de com sigui l'observador, pot observar d'una manera
diferent. Ha de deixar de banda les seves caracteristiques pròpies perquè no influeixin. (una
persona jove, tendirà a estar d'acord amb el fill si investiguem un pare i un fill, però ho hem
de deixar de banda per estar al mateix nivell d'un que de l'altre: entrenament)
• Procedents del sistema d’observació
◦ Conductes poc identificables/massa categories: no tenim una bona especificació, es
cometen més errors.
◦ Recomanacions: codificacions estandaritzades, definicions conductuals clares: instruments
que ja hagin provat altres persones, i que la literatura ens digui que són instruments vàlids,
fiables....

FIABILITAT DE L'OBSERVACIÓ: hem de fer-ho bé com per tornar-ho a mirar i que torni a surtir al mateix,
o que diverses persones observin i observin el mateix (fiabilitat)

19
 • Fiabilitat entre observadors:
◦ Concordança: grau d’acords del total corregit l’atzar.
◦ Diferents índexs: Correlació Pearson, Kappa de Cohen...
◦ Millora la fiabilitat:
▪ Definicions conductuals clares
▪ Ús d’intervals d’observació
▪ Entrenament
▪ Compartir el mateix marc teòric
• Estabilitat temporal: La conducta es pot generalitzar a altres moments? Són casuals les meves
dades? Allò que s'ha donat en un moment, generalitzant a altres moments. Que el
comportament d'aquesta persona sigui estable en diversos moments.
◦ Si allò es manté en el temps
• Validesa ecològica: La conducta detectada en situacions artificials es pot generalitzar a la vida
quotidiana? Allò que jo observo, ho pugui generalitzar a diferents moments de la persona
◦ Si allò es manté en diferents situacions

L'AUTOOBSERVACIÓ I ELS SEUS PROCEDIMENTS

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'AUTOOBSERVACIÓ
• Doble procés recau en el mateix subj: atendre a la conducta i registrar-la. Observa i emmet la
conducta.
• Quan utilitzar-la?
◦ Conductes molt privades són difícils d’observar. Pe: les sobreingestes (menjar de més) en
una pesona que té bolímia, és un fenòmen molt íntim. Fa molta vergonya qui el fa, ho fan
en privat. Només la persona pot autoobservar-se aquests episodis.
◦ Processos cognitius
◦ Baixa freqüència. Pe: discosions, agresions. Com que es donarà poc frequent, és millor que
la pròpia persona ho registri.
◦ Comportaments desencadenats x variable interna: Les persones pensem i tot allò que
pensem pot tenir una traducció concreta en una sèrie d'emocions i conductes. A vegades
ens interessarà que la persona s'autoobservi allò que pensa i allò que fa després de pensar
certes coses. Allò ens servirà per fer coneccions funcionals en determinats moments.
▪ Pe: persona que li comença a passar pel cap de manera obsessiva que no l'estimen,
que està sola, molt negativa. Ens serà d'utilitat que aquesta persona registri tot el procés
per començar a conectar que potser per la persona no està tant conectat.
◦ Econòmicament és inviable l’observació

20
 ◦ (Ex: ideació autolítica, vòmits, autolesions...)
• Reactivitat. Ús terapèutic (autocontrol, metacognició, disminució conducta): si estem apuntat
episodis de descontrol en alimentació, provablement pel simple fet de que ho hagim d'apuntar,
farà que ho fem menys.
• Si hi ha canvis en la conducta problema: reforç
• Importància entrenament:
◦ conductes automàtiques (baixa consciència)
◦ aprendre a discriminar-les i a conèixer els antecedents i conseqüències

L'AUTOOBSERVACIÓ I ELS SEUS PROCEDIMENTS: AUTOREGISTRES

• Èmfasi en el registre d’antecedents (sovint interns) i conseqüències de la conducta. Ens
interessa que la persona ho vagi connectant.
• Condicions bon autoregistre:
◦ D’ ús fàcil
◦ d’ús ràpid (no demora de registre respecte conducta)
◦ Discret i pràctic.
◦ Equilibri entre quantitat info/simplicitat
• Tipus de registre:
◦ De llapis i paper (més utilitzats)
◦ De temps (duració d’un ritual en un pacient amb TOC).
◦ Mecànics: recompte ocurrència conducta (ex. Pulseres)
◦ Electrònics: Biofeedback (quan nosaltres mateixos estem registrant la frequència cardíaca i
l'estem veient en directe quina frequència cardíaca tenim). (tu has de baixar les teves
constants vitals mentres ho veus en directe).

EXEMPLE AUTOREGISTRE DE LLAPIS I PAPER

21
L'AUTOOBSERVACIÓ: QUESTIONS A TENIR EN COMPTE
• Entrenament
• Col·laboració
• Reactivitat
◦ Eina terapèutica però provoca que disminueixi la fiabilitat i la validesa
◦ Major a major motivació
◦ La direcció de la reactivitat depèn de la desitjabilitat social de la conducta (+ desitjabilitat
+++ conducta) (si la conducta que han de registrar, és negativa, doncs la reactivitat
disminuirà. Si la conducta és positiva (capaç d'estar a classe sense tenir ansietat) tendirà a
augmentar la reactivitat)
◦ Registrar abans de la conducta augmenta la reactivitat (trenca la cadena conductual). Pe:
persona que fa afertaments amb menjar. Els afertaments apareixen perquè hi ha una sèrie
d'antecedents d'aquesta conducta que fa que la fan aparèixer (pensaments de buidor, falta
d'estima, malestar, tristesa, neguit...). El fet que la persona hagi de registrar aquests estats
previs, es consciencia que aquestes coses fa que tingui els afertamentsi és capaç de
conectar-ho tot. Ho fa just abans.
◦ + reactivitat, + vistós l’autoregistre.

INFORME PSICOLÒGIC
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
• Última fase del procés d’avaluació
• Requisit ètic. Codi deontològic. Guies de bones pràctiques. Al subjecte se l'ha d'informar
• Han de ser útils (es prendran decisions en base al seu contingut).
• Vehicle de comunicació

22
 • Coherència (de redactat i d’estratègies d’exploració)
• Document científic: Replicabilitat. Si una persona rep d'informe i pel que sigui pensa que aquesta
situació ha canviat, ha de poguer fer una rèplica de la mateixa avaluació. Ha d'estar explicat de
manera que una altre persona ho pugui replicar de la mateixa manera.
• Facilitar en canvi: Organitzar info x influïr en el destinatari. Forma d’intervenció en certa manera.
• Sintètic
• Objectius:
◦ Respondre al motiu de la demanda (alerta altres troballes!: ho podem explicar si creiem que
és important, però no ens podem anar del tema)
◦ Retornar al client els resultats d’allò observat

◦ Recomanar accions de millora (recomenar recurs, tractament, procés....)

• Síntesi

OBJECTIUS DE L'INFORME EN FUNCIÓ DE L'ÀMBIT DE TREBALL (exemples que ens poden

demanar de l'àmbit de treball)
• Àmbit Clínic: diagnosticar, pronòstic, avaluar intervencions, orientar intervencions
• Orientació Vocacional:
◦ Suport a orientar persona laboral/formativament
◦ Aclarir preferències/aptituds
• Selecció de personal: Donar suport a institució optimització RRHH
• Àmbit Jurídic: Suport x respondre qüestions de les instàncies judicials

TIPUS D'INFORMES
Oral
• Devolutiva
• Sovint pas previ a l’escrit.
• Permet aclarir dubtes i obtenir feedback.
• Procés dinàmic (no estereotipat o rígid):
◦ Dosificació informació.
◦ 1er info adaptativa. 2on aspectes – positus.
◦ Facilita l’acceptació del resultat (incongruències) i del ttament.

23
 • La mateixa persona que avalua informa
• Èmfasi en evolució/ttament
Escrit
• Riscos:
◦ Impressió de falsa consistència d’una conducta. Efectes en familiars, professionals...
◦ Iatrogènia: etiquetes, diagnòstics, pronòstics... Al principi vol fer bé, fa mal. Pe: un pacient
que va tenir una mala evolució perquè es va fer un informe 10 anys enrere molt negatiu de
la situació i es va fer un prognòstic molt agosarat de la situació . Algu va dir i va escriure que
X persona no va ser capaç de treballar, aquesta persona no va treballar mai.
Combinació d’ambdós

FASES DE L'INFORME
2 fases
1. Integració dels resultats (coherentment!). Hem de saber dir el perquè no és coherent.
• Respondre a la demanda
• Alerta incongruències!
• Oferir recomanacions
• L’informe no és una suma dels resultats de proves. No ha de ser tot resultats
2. Comunicació

ESTRUCTURA DE L'INFORME PSICOLÒGIC (s'ha d'adaptar depenent del cas). (més exemples al
moodle: l'informe psicològic).
Identificació, motiu de la consulta, tècniques empleades, conducta observada (si s'esforça, si no
s'esforça...), resultats obtinguts, integració dels resultats, diagnòstics i prognòstics, recomenació finals
(terapèutica per exmeple).

QUESTIONS FINALS I RECOMANACIONS

• Llenguatge comprensible al destinatari (clar, precís, senzill i sense ambigüetats). El pacient si
ho vol, ho pot llegit, ha d'estar escrit de manera que o entengui.
• Tenir en compte les potencials repercussions d’aquest (document legal!). Si posem que una
persona no pot treballar més, hem d'estar seguirs al 100%, és delicat.
• Si es requereix intervenció, sempre discutir els costs i beneficis cada opció
• Informe: Moment puntual. Transversalitat. Alerta pronòstics/extrapolacions.

24
 • Evitar la interpretació aïllada dels tests.
• Evitar descripcions basades en el sentit comú o massa vagues. No podem predir coses, hem
d'estar segurs del que fem.
• Alerta incloure informacions que no es refereixin a l’objectiu d’ aquest.

ELS AUTOINFORMES
1. DEFINICIÓ
-Missatge verbal que el subj emet sobre qualsevol manifestació pròpia: podem parlar de qualsevol cosa
de nosaltres mateixos.
-Mètode prioritari i “directe” a l’hora d’explorar els continguts mentals
-Esdeveniments interns, externs (quants cigarettes s’ha fumat al dia) i subjectius (valors, perjudicis)
-Impliquen introspecció, autoboservació i processament de la informació .

2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Paràmetres que poden variar:
- Temps al que es refereix la informació sol·licitada
o Concurrent: succeeixen al mateix temps que s’informa (èmfasi en aquell precís moment).
o Present: present no especificat/ continu (ex. Hàbits, sentiments...)
o Passat: alerta amb l’oblit i la distorsió
o Futur: expectatives, plans, projectes...

- Nivell d’elaboració que exigeix del subjecte per respondre: no es el mateix preguntar-li quants
anys vas anar a l’escola, li podem preguntar: com valores la teva sociabilitat durant l’etapa
escolar.
o Continuum:
o Baix nivell d’elaboració: Info enmagatzemada tal i com es sol·licita (ex: anys
d’escolarització)
o Alt nivell d’elaboració: Info enmagatzemada a partir de la qual s’han de fer
valoracions/atribucions (ex: “l’escola va ser un període infeliç de la meva vida”)

- Tipus d’informació que es sol·licita/ Tipus de manifestació

o Aspectes sobre els què es pot autoinformar:
▪ Comportaments observables (ex: hàbits)

25
 ▪ Pensaments/Cognició/Emocions/Conductes motores/fisiològiques
▪ Experiència subjectiva en relació a un fet: com valorem un fet. Pe: que el meu
matrimoni es trenqui no ho podré suportar.
▪ Qüestions que requereixen elaboració:
• Qualificacions sobre un mateix o un fet
• Atribucions de causalitat
• Expectatives de futur/plans de futur
• Atribucions de causalitat
• Estratègies per solucionar un problema

o Grau d’accessibilitat
▪ Accessible: cal atenció conscient. Processos controlats
▪ Potencialment accessible: Processos automàtics que poden fer-se conscients si
són atesos i autoobservats
▪ Inaccessibles: Si no poden ser processats serà impossible accedir-hi
Implica processament de la informació:
• Emmagatzematge de la info
• Memòria a llarg termini (Oblits! Distorsió!)
• Elaboració de la info (Transformació!)
• Ús del llenguatge

- Possibilitats de contrastació de la informació: poques vegades requerim contrastar allò que hem
obtingut d’uns mètodes amb altres mètodes per contrastar-ho i obtenir fiabilitat.
Comportaments observables i fisiològics: contrastació per criteris externs (ex: observació, registre
fisiològic...)
Com contrastar continguts cognitius/subjectius?
o Ús diferent tipus d’autoinforme (validesa constructe). Parale·lisme diferents
autoinformes
o Correlació entre diferents modalitats de resposta (ex: conducta motora-autoinforme).
o L’autoinforme és el mètode directe per accedir a Emocions, valoracions i
autoqualificacions (resposta a l’autoinforme=expressió verbal d’esdeveniments interns.

26
 - Nivell d’interferència que l’avaluador realitza en base a la informació obtinguda: a vegades
nosaltres no volem anar més enllà de les dades que ens dona el subjecte.
Baix nivell d’interferència (ISOMORFISME). Directe.
o La manifestació verbal substitueix a l’esdeveniment
o No interferència
o Mostra del què el subjecte fa/pensa/sent/valora

Alt nivell d’interferència. Indirecte

o Deducció de conceptes/constructes
o Resposta als ítems entesa com a signe d’una determinada construcció psicològica
o Factors, variable, constructes

3. UNITATS D’ANÀLISIS (respecte sobre els que informar)

TRETS/ DIMENSIONS/ FACTORS/ CONSTRUCTES
- Conducta verbal entesa com a indicador atribut subjacent
- Contingut de l’autoinforme no necessàriament té relació evident amb l’element avaluat
- 3 estratègies d’elecció dels elements: (se solen combinar).
o Racional: en base a una Tª són escollits per l’autor (ex. Personal data sheet”pds
Woodworth)
o Empírica: L’element discrimina entre 2 grups/ té capacitate predictora (Ex: MMPI). Jo
escullo els ítems per la seva utilitat pràctica
o Factorial. (Ex: Test 16PF de personalitat de Cattell; NEO-PI-R de Costa I McRae)

27
 - Tipificats: Permeten comparació entrasubjectes. Grup normatiu (puntuació relativa respecte 1
grup)
- Objectiu predir el comportament. (HIpòtesi subjacent: el comportament es generalitzable a
diferents situacions/ moments perquè hi ha variables estructurals que l’expliquen). Una persona
que li agrada fer coses noves per sentirs-se bé I lliure, possiblement en un future es tiri en
paracaigudes, l’escalada…. Coses de risc.

ESTATS
- Èmfasi en l’especificat del comportament en funció de les situacions.
- Conducta expressada al test: mostra de conducta en la situació d’avaluació.
- Èmfasi en l’avaluació d’estats emocionals depenent de situacions ambientals
- Els elements del test solen fer referència a una dimensió específica (ex: ansietat).
- Les situacions a les que fan referència :
o Fan referència a una situació molt concreta (Ex: resposta davant un estressor molt
concret: parlar en públic).
o Són molt oberts pq l’avaluador esculli el moment/situació rellevant pel subj (ex: Escala
fòbies on no s’especifica la fòbia)

o Exemple: STAI (Ansietat Estat-Tret). State-Trait Anxiety Inventory, Spielberger, 1966,

1991).

REPERTORIS CONDUCTUALS
- Informe verbal del subj de la seva conducta motora, cognitiva i fisiològica
- Objectiu clínic: Evaluar trastorns de conducta (pors, depressions, obsessions....) i no pas
constructes intrapsiquics.
- Ús de les dades de forma directa.
- Resultat és considerat com una mostra de conducta perturbadora.
- El seu ús és imprescindible per avaluar:
o Conducta problema cognitiva
o Repertoris condcutuals responsables d’un problema/trastorn
- Els comportaments de l’instrument han estat seleccionats en funció de la seva freq. d’aparició
en det. trastorns. de conducta
- Ex: Inventari Obsessions de Leyton o EDI-3 Inventari Tr. De la conducta alimentaria

REPERTORIS COGNITIUS

28
 - Basa ten la teoria que els Processos cognitius expliquen la conducta I les reaccions
psicofisiològiques
- Conducta cognitiva problema/Estructura/Procés cognitiu pot modificar-se a través d’una
intervenció cognitiva.
- Resposta a l’instrument és una mostra de la conducta cognitiva/estructura interna a modificar.

3 tipus d’autoinformes sobre constructes cognitius:

1. Referits percepció de l’entorn i entorn social (creences i atribucions), i de si mateix
(autoconcepte, autoestima)
2. Refertis a avaluar autoinstruccions que la persona es dirigeix
3. Relacionats amb la motivació (expectatives, afrontament)

Ex: Escala de Pors a l’Avaluació negativa (FNES; Watson i Friend, 1969); Escala d’autoestima de
Rosenberg; Inventari de Pensaments automàtics de Ruiz i Lujan (avaluació de distorsions cognitives).

CONSTRUCCIONS IDIOGRÀFIQUES I NARRATIVA

- Èmfasi en instigar les pròpies construccions del subjecte i NO les uqe hem desenvolupat els
psicòlegs.
- Perspectiva constructivista: volen medir construccions idiogràfiques
- Sol ser necessària una formació específica
- Mètodes/tècniques subjectives:
o Qualitatius: Autobiografia
o Quantitatius: Llistat d’adjectius
Ex: Graella de Kelly

4. TIPUS D’AUTOINFORMES
QÜESTIONARIS/ INVENTARIS/ ESCALES
AUTOREGISTRES
PENSAMENT EN VEU ALTA
ENTREVISTA
AUTOBIOGRAFIA
TÈCNIQUES SUBJECTES

29
QUALITAT DELS AUTOINFORMES

QUESTIONARIS / INVENTARIS / ESCALES

- Llista d’autoinformes en que el subjecte ha de donar una resposta:
o Dicotòmica (si o no)
o Grau d’acord (Likert)
o Escala d’adjectius/ numèrica
o Ordenar
o Seleccionar-ne 1
- Típicament:
o Questionaris: resposta dicotòmica/ nominal (ex. Classe social). Sol ser respostes
dicotòmiques
o Inventaris: Nominal/ ordinal (ex. Molt satisfet-poc...). La persona ha de dir si li passa o
no li passa. Sol ser en mesures patològiques (clínic). Llistat. El fem servir quan creiem
que té un cas en concret.
o Escales: Interval (ex: malestar davant E fòbic: 0-3/ 3-5...). La persona ha de dir si està
d’acord o no amb els ítems, la resposta sol ser de freqüència (mai, quasi sempre,
sempre...).
o Estructurals: Tant en pregunta com en resposta. No hi ha marge per a la improvització.
Tot és tancat

AUTORREGISTRES
- Doble procés conscient: atendre conducta i registrar-la
- Tècnica semi-estructurada.
- Registra normalment quan la conducte té lloc
- Típicament en situacions naturals
- 3 tipus:
o Llapis i paper
▪ Registre antecedents i conseqüències
▪ Entrenament
▪ Compromís
o Comptadors de resposta
o Dispositius electrònics

30
PENSAMENT EN VEU ALTA
- Informar de conductes COGNITIVES en situacions experimentals
- No estructurat: És molt obert
- Verbalitza quan passa: concurrència
- En condicions de laboratori: el subj respon a un Es que presenta l‘experimentador
3 procediments:
• Monòleg continuu: verbalització pensaments mentre fa 1 tasca
• Mostra de pensaments: verbalització d‘allò que pensa

Registre d‘esdeveniments: verbalització només de certa 31ctivitat interna acordats prèviament.

ENTREVISTA
AUTOBIOGRAFIA

TÈCNIQUES SUBJECTIVES
Característiques:
- Font de dades: propi subjecte que les qualifica
- Material: no enmascarat. Semiestructurat.
- Resposta: voluntària
- Resultats: interpretables quanti i qualitativament.
- Orientació teòrica: Constructivisme: Construccions que fem de la realitat (el que pensarien els
sogres de nosaltres després de veure’ns per primer cop). Les persones qualifiquem el que ens
envolta i a nosaltres mateixos.
o No podem conèixer la realitat: és una construcció pròpia
o La realitat és coneguda a través d’esquemes interns individuals
o En la interacció amb les persones construïm el coneixement

El diferencial semàntic (Osgod)

- Estudi de les dimensions generals de significat personal
- Consisteix en : relacionar adjectius bipolars amb conceptes concrets (Ex: just-injust) per
mesurar el significat que cada concepte té per la persona.
Procés
- Selecció dels conceptes: Els que permetin generar més diferències o bé els rellevants per la
hipòtesi de treball
- Selecció d’escales: lineals, bipolars i comprensibles

31
 - Selecció format: normalment per intervals
- Anàlisi de les dades: quantificable. Anàlisi de les distàncies entre conceptes.
Si resulta que la meva família política només valora que trepitgis els altres per ser millor tu, valoren que
donis una bona aparença. Alhora de valorar-los, segurament em donaran uns resultats més extrems.

Escala definida per dos bols totalment oposats a través de la qual podem valorar diferents conceptes,
des de persones a llocs, períodes...
Entre inofensiu i perillós, podríem posar números per poder quantificar-ho. El més interesant és la
valoració qualitativa per poder donar joc a la teràpia.

Llistat d’adjectius:
- Presentació d’una sèrie d’adjectius i el subj jutja si li són aplicables a ell o altres persones.
- Es poden presentar en:
o Escales de graduació
o Dicotomies
o Intensitat
- Els més utilitzats:

32
 o ACL(Gough): Adjective Checklist. 300 adj descriptors de la personalitat.

o DACL(Lubin): Depression Adjective Checklist. Conjunt d’adjectius positius i negatius per

avaluar la depressió. Centrat en una manera de mirar el mon i de nosaltres mateixos.
Poder veure si nosaltres tenim una mirada fosca cap a nosaltres mateixos i cap al món
o pel contrari tenim una mirada optimista...

Tècnica de qualificació Q
- Origen Stephenson, 1953.
- S’escullen una sèrie de manifestacions aplicables a un mateix o una persona significativa.
- Basat en l’anàlisi factorial.

33
 - Centrat en la detecció de trets de personalitat
2 exemples més coneguts: els dos es basen en el fet d’aplicar a un mateix o a altres una sèrie
d’objectius. La diferència és que es va utilitzar l’anàlisi factorials per decidir quins elements en
formaven part i també per veure quins d’aquests descriptors eren més freqüents en les
persones i quins no eren tant aplicables.
o CQ (Block) Californiica Q-Set: 100 descriptors de la personalitat. El subj decideix el grau
d’aplicabilitat de cada un d’ells.

Valora la personalitat de manera àmplia: si ets una persona que t’agrada parlar, ets possessiva...

o Q Autoconcepte (Fierro, 1982): 68 elements per descriure autoconcepte:

Frases La persona havia de classificar totes aquestes frases en funció de l’aplicabilitat que creia que
tenia en ell mateix.

34
Hi ha una sèrie de conceptes que per mi
seran més definitoris i uns altres que no.
Ens havia de posar en aquesta piràmide en
funció de si creu que el defineix o no.
Ha d’esgotar totes les frases col·locant en la
piràmide.
Del 0 al 10 (dalt) ha de col·locar-ne a dins de
la piràmide. (tenint en compte que als
extrems només n’hi poden haver una, dos....)

35
Tècnica de la reixeta de Kelly:
- Interès en la forma en que la persona dóna sentit a l’experiència
- Basat en la Tª dels Constructes personals de Kelly (1905-67). Kelly va ser un psicolegq ue va
constuir una teoria: teoria dels constructes personals. Resumint, el que diu és que les persones
donen sentit a allò que els passa a partir dels constructes.
- Administració en 3 passos:
o Obtenció d’elements: Quins son els elements que volem que la persona valori. Ex:
personals/rols(jo, jo ideal, jo com a pare...).
o Elicitació constructes: a través de les semblances i diferències entre persones. 10
constructes mínim.
o Puntuacions: assignar 1 puntuació a cada persona a cada constructe. MATRIU.
o Interpretació qualitativa:
▪ Número constructes
▪ Contingut temàtic dels constructes
▪ Polaritats alternatives a cada constructes
▪ Constructes singulars
Interpretació qualitativa: Anàlisi factorial

Valora a tots els conceptes en aquesta

escala d’adjectius dicotòmics. Podria
no ser-hi el tros de la dreta. És per
facilitar. Podria només haver-hi els
adjectius de l’esquerra.

36
Qualitat dels autoinformes
- Simulació: VOLUNTÀRIA
o Falsejar conscientment.
o Bona o mala imatge.
o 2 formes de paliar-lo:
Instruccions i apel·lar a la cooperació i honestedat
Escales específiques permeten detectar i corregir

- Desitjabilitat social: tendència NO VOLUNTÀRIA que tots tenim de donar una bona imatge. No
és una famsificació, no és mentir. És una tendència natural de donar bona imatge del que
s’espera de nosaltres.
o Tendència NO voluntària de voler donar una bona imatge
o Explica part dels resultats
o Interpretable com una mesura d’adaptació social

- Tendències de resposta
o Equiescència: dir que sí. Neutralitzable a través d’ítems en negatiu.
o Tendència de resposta central i extrema.

37
 ELS TESTS

- Estructurals (Instruccions, Es)

- Estandaritzats (procés d’aplicació materials, sistemes de puntuació)
- Tipificats: comparació amb grup normatiu
- Resultats independents de l’avaluador
- Quantitatius

CLASSIFICACIÓ DELS TESTS:

Tests de rendiment maxim:
- Objectiu: obtenir el maxim nivell del subjecte d’una variable
- Només una resposta correcta
- Dificultat (tests de potènca): van augmentant progressivment la dificultat. No importa el temps
- Rapidesa (tests de velocitat): num d’ítems resolts correctament/unitat de temps

Tests de rendiment rípic

- Objectiu: conèixer el funcionament habitual d’una persona
- Tests de personalitat, escales, inventaris interessos…
- No hi ha respostes correctes I incorrectes

TESTS D’INTELIGÈNCIA
Definicions de la intel·ligència:
- Potencial que permet a les persones afrontar I resolder situacions particulars. Araptació
- Binet (1905): Va desenvolupar una taula amb nivells d’assoliment qu ehavia de tenir cada nen
segona l’edat. Es va trobar amb nens que no seguien el seu plantejament. Després va
començar a parlar del concept d’edat mental. Les diferents capacitats utilitzades no poden
separar-se sinó que, més avait, interactuen per produir la solució (raonament, judici, mem+oria
I absorció). Judici, sentit pràctic I adaptabilitat.
- Cattell (1963)
- Weschsler (1980): la inteligència és la capacitate integral o global d’un individu per actuar amb
determinació, per pensar de forma racional I enfrontar-se de manera efectiva al seu entorn.
- Spearman: Unitat universal de la funció intellectual (factor g) I components específics (s)

38
 - Sternberg (1997): Les habilitats mentals necessaries per l’adaptar-nos, per moldejar I
seleccionar qualsevol context.

APROXIMACIONS A L’AVALUACIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA

- Basats en el producte/ centrals en l’estructura/ composició: recerca dels factors/ components,
les seves relacions, mesurar-les I descriure diferències individuals
o Enfocament racional (basada en la teoria): Wechsler: la inteligència és un conjunt de
capacitats que permeten adaptar-nos al medi. Aquestes capacitats són independents
però estan relacionades entre ells: capacitate global
o Enfocament Factorial: Corrent psicomètrica. Factor G
- Basats en el procés: émbasi en els processos cognitius/ estratégies cognitives subjacents a les
conductesx

Origens: Escala Binet-Simon (1905, 1908 i 1911): Escala mètrica de la inteligència

- Necessitat d’un sistema diagnòstic per discriminar
- 30 elements (proves de coordinació ocular i motora i de caràcter cognitiu (memòria,
discriminació...)
- Combinació HH físiques i intel·lectuals
- Ordre ascendent de dificultat i agrupades per edats
- Instruccions acurades
- Test “omnibus”: diferents proves que requereixen una habilitat global.
- Edat Mental (tasques mitjanes que un nen de det. edat és capaç de fer)
- Stern (1911) : Quocient Intelectual: Edat mental/Edat cronològica

Escala d’Inteligència Stanford-Binet

- Revisió de l’original de Binet per Terman ( (1877-1956).
- 5a edició (2003):
o 2-+85 anys
o Index global, verbal i manipulatiu
- 5 factors cognitius: coneixement, raonament quantitatiu, processament visual-espacial,
memòria de treball i raonament fluid.

39
ENFOCAMENT RACIONAL: Basada en la teoria
- Binet-Simon (1857-1911) I adaptacions posteriors
- Wechsler: la inteligència és un conjunt de capacitats que permeten adaptar-nos al medi.
Aquestes capacitats són independents però estan relacionades entre elles: capacitate global.

ENFOCAMENT FACTORIAL: Corrent psicomètrica

- Tª Bifactorial de la Inteligència: (Spearman: 1863-1945): la inteligència té dos factors: G
(essencial en totes les situacions) I S (especifics de certs àmbits)
- La inteligència pot estimar-se a través del factor G a partir de la X dels test de rendiment S
(Spearman, 1904)
- Els diferents tests estan interrelacionats entre ells
- Poc interès en els processos subjacents a les diferències individuals
- Cattell (1905-1998; 1971): Inteligència fluida (inducció, deducció, percepció de les relacions.
No marcat per l’experiència) I Cristalitzada (Destresses I coneixements que requereixen
aprenentatge. Culturització. Experiència).

40
APROXIMACIÓ FACTORIAL: Tª DE CATTELL: Inteligència fluida I cristalitzada

41
42
43
Test alpha I beta: Finalitat de poder discriminar el nivell intellectual de les persones que s’ellistaven a
l’exèrcit amb la ide a de poder colocar a cadascú a un rang de responsabilitat segons el seu nivell
intellectual.
Les escales de Wechsler ens faciliten una serie de puntuacions basades e nuns index secundaris. No
és tant el numero, sinó el que comporten els numeros. Abandonem l’edat mental, ens centrem amb
Gauss?.

Primera prova: Informació: pregunta continguts molt contaminats per continguts culturals.
Comprensió: ja canvia, les preguntes tenen més a veure amb aprenentatges que tenen a veure amb la
cultura, però no amb el tema academic.
Digits: Mateix la capacitate de retenir a curt termini
Vocabulari:; et fa definer paraules, a mesura que anem augmentant la prova, les paraules són més
complicades.
Clau de numeros: hi ha numero de 1 fins al 9 I cada un d’ells té un
symbol. Després te una pagina de tots els simbols I ha de
relacionar. Té X minuts per fer els que el subjecte pugui.

44
Trencaclosques molt senzills
Figures incomplertes: dibuixos que els hi falta alguna cosa, la persona ha de dir el que falta
Cubs:

Histories: ordenar perquè tingui un sentit logic.

45
MODEL PASS (1972, Das)
- Inteligència
o Conjunt de processos cognoscitius interrelacionats
o Diferència entre avaluació dels processos cognitius dels coneixements adquirits
- 4 processos fonamentals
o Planificació: control I autoregulació assolir objectius
o Atenció: focalització.
o Processament simultani
o Processament successiu: Per resolder la tasca, posem diferents element I els
interconectem.
- Prova basada en aquest model: Bateria d’avaluació de Kauffman
o L’anàlisi dels resultats permeten obtenir indicacions útils per a la intervenció

46
BATERIES KAUFFMAN D’AVALUACIÓ: K-ABC-II
Està poc contaminada culturalment
- Avaluació processament info nens 2 a 18 anys
- 16 proves. Avalua 4 àrees globals. Processament sequential, simultani. Composta de
processament I Aprofitament/coneixements academics.
- Útil pe avaluar problemes d’aprenentatge (identificació dels processos alterats en cada tr. De
l’aprenentatge).
Prova que requereix d’haver-se impregnate molt del marc teòric dels autors.

ESCALA MCCARTHY D’APTITUTS I PSICOMOTRICITAT PER NENS (MSCA) (No saber-ho

detalladament)
Evalua edats mol primerenques (2,5 als 8,5 anys)
Material ludic I senzill
Sensible per la detecció de dificultats de l’aprenentatge.
18 proves agrupades en 6 escales:
- Escala verbal: processor I entendre es verbals, I expresser verbalment pensaments
- Escala perceptive-manipulativa: La coordinació I raonament no verbal

47
 - Escala numèrica: Capacitat pels numeros I la seva comprensió en termes quantitatius
- Escala de memoria: avalua memoria immediate
- Escala general cognitive: Avalua el raonament, la formació de conceptes I memoria, tant per
resolder prblemes verbals o numèrics, com quan manipula materials concrets
- Escala de motricitat: Avalua coordinació motora fina I groixuda.

AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
- Personalitat: patró idiosincràtic de conducta interna I externa relativament estable.
- Estabilitat a 3 nivells: temporal, situacional I fenomenològica (cognitiva, fenomenològica, motriu
I emocional)
- Unitat d’anàlisi és el TRET. Característiques:
o Estable
o Disposicions internes: Biologia. Temperament
o Capacitat Predictiva
o Dimensionals: quantificar el grau en què es “posseeix”.
o Mètode: Test de personalitat
- Avaluació personalitat: Obtenir info de forma objective, sistemàtica I replicale per tal de:
o Descriure
o Classificar
o Predir
o Explicar el comportament en base als trets personalitat.

SUPÒSITS GENERALS DE L’AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT

- Cada ítem té un significat similar per diferents persones
- Les persones són suficientment hàbils per percebre’s i descriure’s
- Les persones responen honestament
- El comportament és estable al llarg del temps i circumstàncies

Implicacions:
- Gran estructuració en l’avaluador (pregunta, correcció, baremació) i dependència total en la
resposta de l’avaluat

48
 - Control de tendències de resposta i biaixos voluntaris
- Capacitat introspecció ????
- Administració econòmica i senzilla
- Alerta amb la circularitat i les tautologies
Avaluació construïda per ser d’aplicació individual o col·lectiva en la qual el subjecte ha de respondre
per escrit a uns ítems verbals en format molt estructural, de preguntes tancades i amb una única
informació que és generalment típica normalitzada amb X de 10 i Dt de 10, per cada tret. Ballesteros.
Els trets com a constructe:

Classificació instruments en funció criteris en la seva construcció:

L’ordre és cronològica. Els racionals van ser els primers.

49
Empírics: en relació a un criteri. Jo utilitzo aquells elements que ens serveixen per discriminar per
exemple mostres patològiques de mostres no patològiques. Sempre triaré elements que estiguin
d’acord amb un criteri extern.
Factorial: volen veure aquells conjunts de ítems que tenen relació entre ells. Provablement faran
referència al mateix tret, variables o conjunt de variables.

50
51
52
CONTEXT HIPOTÈTIC:
- A PROPOSTA DELS SEUS PARES
- A PROPOSTA D’UNA EMPRESA
- A PROPOSTA DEL PROPI INTERESSAT
- A PROPOSTA D’UNA ESCOLA
INFORME I CONCLUSIONS

AVALUA APTITUDS ENVERS TREBALL.

PD: PUNTUACIÓ DIRECTE

PC: PERCENTIL
EL PERCENTIL ÉS LA NOSTRE POSICIÓ RELATIVA RESPECTE LA RESTA DE PERSONES.
PERCENTIL MOLT ALT, PER NOSALTRES ES UN CAMP QUE ENS HI PODEM DEDICAR.
QUAN INTERPRETEM UN QUESTIONARI, HO FEM A PARTIR DELS CENTILS

53