TEMA 8.

La psicologia al segle XX

INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA APLICADA

William James havia dit l’any 1892:
El tipus de psicologia que pogués curar un cas de melancolia o fer desaparèixer com per encant la
insana i crònica desil·lusió, certament hauria de preferir a l’indici més beatífic sobre la naturalesa de
l’ànima.

Apareix una tensió entre el psicòleg científic i el psicòleg professional que busca aplicar unes
habilitats.
PSICOLOGIA WUNDTIANA diferent de PSICOLOGIA APLICADA

L’objectiu de la psicologia aplicada és la resolució de problemes pràctics del comportament,

augmentar la qualitat de vida o optimitzar el funcionament de grups.

Autors discrepants amb corrent experimentalista alemany en el mesurament de les capacitats

mentals més una tradició psicomètrica-diferencial de Galton extrema en psicòlegs funcionalistes es
dona lloc a una BASE INSTRUMENTAL i METODOLÒGICA.

Van sorgir autors amb la voluntat d’establir una relació entre investigació i aplicació.
En paral·lel a la psicologia experimental alemanya Hall, Cattell o Binet defensaven l’aplicació de la
Psicologia amb la intenció de donar respostes a les demandes socials.

FACTORS PER LA PSICOLOGIA APLICADA

La psicologia nord-americana volia ser reconeguda com una ciència, especialment, com una ciència
amb fins pràctics.
La Psicologia s’havia convertit en una disciplina independent que caracteritzava a un grup científic
especialitzat: els psicòlegs.
S’havia generat una metodologia pròpia.
Hi havia demandes a solucionar, fruit de l’intens canvi social i tecnològic que s’havia experimentat a
finals de segle XIX i principis del segle XX.

L’interès en aquest tipus de qüestions va sorgir just en el moment en què la psicologia va arribar als
EUA. Per a la primera aplicació de la psicologia va ser central la invenció per Cattell de les “proves
mentals” o test en 1890.

Just abans que EUA entrés en la Primera Guerra Mundial l’any 1914, els psicòlegs ja estaven aplicant
activament les seves idees i tècniques, especialment els tests, a una àmplia varietat de problemes
socials.
Quan va arribar la guerra, els psicòlegs es van allistar per dedicar-se a una tasca massiva: l’avaluació
dels homes, determinant la seva idoneïtat per l’exèrcit nord-americà.
Un any després, la psicologia s’havia convertit en una part integrant i permanent del panorama
intel·lectual de la vida americana, i la seva terminologia formava part del vocabulari nord-americà.
ABANS DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL…
➔ Augment en la indústria:
Necessitat d’optimitzar el rendiment, adoptar al treballador, reducció d’accidents, produir un
bon impacte publicitari.

➔ Escolarització general infantil:

Plantejaments pedagògics nous, necessitat del coneixement psicològic del nen i la
catalogació de les diferències individuals.

➔ Nova societat:
Problemàtiques socials i més demandes degut a malalties mentals.

Els psicòlegs que van donar resposta a aquestes demandes i van establir relació entre investigació
bàsica i l’aplicació van ser:

PERSONALISME: la persona, individual i única, és el centre de l’atenció de la Psicologia.

Va definir la paraula Psicotècnia per referir-se a una Psicologia de caràcter tècnic i

aplicat. Va crear el terme quocient mental.

Representant principal de l’escola americana de psicologia. Va fomentar

l’establiment de la psicologia com a professió, justificant que havia de ser científica
per tenir validesa.

Estudi de les diferències entre individus basant-se en les respostes que donaven als
tests.

Deixeble de Cattell i doctorat amb Wundt.

→ 1907 va proposar formalment una nova professió, la Psicologia Clínica, independent

de la medicina i l’educació.

PRIMERA GUERRA MUNDIAL i L’AUGMENT DE LA PSICOTÈCNIA i LA PSICOTERÀPIA

PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Confrontació bèl·lica centrada en Europa des del 1914 fins al novembre de 1918.
Es genera la necessitat de classificar als soldats.
L’Illa d’Ellis = duana de NY entre 1882 i 1954 pels qui anaven als Estats Units a través del port de Nova
York. Durant la Primera Guerra Mundial el recinte és utilitzat com a lloc de reclusió d’aquells
estrangers considerats com enemics o sospitosos.

HOWARD ANDREW KNOX (1885 - 1949)

La bogeria de la trinxera: trastorn freqüent en els soldats que van participar en la Primera Guerra
Mundial que es basa en malsons recurrents, la hipervigilància o la sensació d’estar en perill estant ja
fora de combat.

AUGMENT de la PSICOTÈCNIA i PSICOTERÀPIA

El resultat de la feina dels psicòlegs en la Primera Guerra Mundial va dotar a la psicologia de renom.
El camp principal d’aplicació inicialment va ser la selecció de personal.
Es van dissenyar tests per aplicar-los a soldats.
Posteriorment, es va aplicar a l’escola i l’empresa.
Es volia donar explicació de com es passa d’una conducta acceptable a una de patològica i com
millorar-la → el psicòleg deixa de relacionar-se només amb l’administració de test.

ROBERT YERKES (1876 - 1959):

Psicòleg, etòleg i primatòleg nord-americà.
Pioner en l’estudi comparatiu de la intel·ligència d’humans i primats, i el
comportament social de goril·les i ximpanzés.

→ El 1916 s’havia posat en contacte amb el Departament de Defensa per a

suggerir-los la conveniència de mesurar la intel·ligència dels reclutes, però
la seva proposta no va ser ben recollida. La definitiva participació dels
Estats Units en la Primera Guerra Mundial, va mobilitzar novament Yerkes i
tota l’APA.

L’abril de 1917 es van crear dotze comitès, per tal que els psicòlegs contribuïssin amb els seus
coneixements i aportaren una base científica.
Yerkes va aconseguir que el Govern acceptés una divisió de psicologia en el si del Consell Nacional
d’Investigació → grup destacat de psicòlegs especialistes en el mesurament mental es va encarregar
de confeccionar tests col·lectius.

INICIS de la PSICOLOGIA APLICADA als EUA

Es fa una adaptació americana del test de Binet: Stanford - Binet (1916) de Terman, que és qui
inventa el QI.
Tant els tests de Cattell com de Binet eren aplicats individualment. A la dècada de 1910, s’ampliaran i
els individus podran ser explorats conjuntament; neixen així els tests col·lectius.
Aplicació massiva per a la selecció de soldats a la I Guerra Mundual (1918): els test army alpha i army
beta. Robert Yerkes i Walter D.Scott.
L’Army Alpha, per a homes que sabessin llegir i escriure anglès, i l’Army Beta, per a aquells que no
sabien llegir o que eren estrangers -amb la intenció de poder discriminar els deficients mentals i
classificar els reclutes d’acord amb les seves habilitats mentals.
ARMY ALPHA TEST ARMY BETA TEST
PERÍODE ENTRE GUERRES
En el període d’entreguerres és quan es creen més test i més coneguts, alguns dels quals es
continuen fent servir encara a la pràctica clínica, escolar o de selecció laboral.
Aquests tests s’ocupen no solament de mesurar la intel·ligència i les aptituds sinó, a més, de
determinar perfils de personalitat.
Els primers passos d’aquesta psicologia aplicada inicial es van culminar amb èxit i la progressiva
professionalització dels psicòlegs. Si els inicis havien estat especialment fonamentats en l’avaluació,
a poc a poc els psicòlegs van començar a fer intervencions i a generar pautes.

CORRENTS i TRADICIONS PSICOLÒGIQUES CONTEMPORÀNIES

Des dels anys 20 als 50 fonamentalment domina el conductisme com a corrent teòric d’investigació
bàsica a les universitats → dona pas al cognitivisme i a la psicologia humanista.
La tasca eficient dels psicòlegs va obrir les portes dels hospitals a aquests nous especialistes i va
produir un increment ampli de psicòlegs que es van formar i es van especialitzar en l’àmbit clínic →
psicologia pren un camí cap a una intervenció i aplicació social.
Mentre que alguns psicòlegs es van adherir al model psicoanalista que ja hi havia en psicoteràpia,
altres van proposar la introducció de noves postures fonamentades en la investigació psicològica.

EL CONDUCTISME de TERCERA GENERACIÓ

La caiguda progressiva dels plantejaments conductistes i neoconductistes, va generar un
reajustament per part dels psicòlegs formats en aquesta mateixa tradició. Aquests psicòlegs són
coneguts com a conductistes de tercera generació.

Idees bàsiques:
● Processos superiors = E i R del SNC → pròpia d’organismes superiors
● Reconeixement de l’aprenentatge en els processos cognitius superiors.
● Conducta encoberta (simbòlica, cognitiva) relacionada amb la conducta observable.

Psicòlegs formats a Yale sota els plantejaments de Hull; paral·lelament a aquests autors, coexisteixen
els skinnerians que formaven un grup compacte i que van continuar treballant en les seves línies
bàsiques, i fin i tot les van fer extensibles al marc terapèutic amb l’anomenada teràpia de la
modificació de la conducta.

CLARK L. HULL (1884 - 1952):

Psicòleg nord-americà.
Hull va suggerir que tota motivació sorgeix com a resultat d’aquestes
necessitats biològiques.
Un impuls, com la set, la fam o el fred, crea un estat desagradable, una
tensió. Per reduir aquest estat de tensió, els humans i els animals busquen
maneres de satisfer aquestes necessitats biològiques, pel que repeteixin
qualsevol comportament que redueixi aquests impulsos.

La fórmula d’Hull per determinar la motivació és:

És a dir: potencial de reacció és igual a la força de l’hàbit (mesurat per nombre de reforços) per la
pulsió (mesurat en temps de privació) pel valor d’incentiu de l’estímul.

PSICOLOGIA HUMANISTA
La psicologia humanista va ser un moviment plural més que una escala, format per autors destacats
de procedències teòriques diferents: terapeutes de visió existencialista, fenomenòlegs, gestaltistes,
psicoanalistes heterodoxos no freudians, psicòlegs de la personalitat i psicòlegs evolutius.
Neix als anys 60 als Estats Units, amb la participació de psicòlegs europeus emigrats del nazisme.
En contra del plantejament materialista. Dona resposta a la insatisfacció de determinats sectors de la
mateixa psicologia amb els moviments que imperaven en aquell moment dins el seu si: el
conductisme i la psicoanàlisi.
Els humanistes pretenien establir una perspectiva nova en l’estudi de la psicologia humana no
totalment contrària o contraposada a les orientacions vigents, però sí totalment renovada, i que
s’allunyés d’un model exclusivament naturalista i de qualsevol tipus de reduccionisme i de
determinisme.

ABRAHAM MASLOW (1908 - 1970)

Difusor i exponent més clar del moviment humanista.
Formació conductista, assistent de Thorndike i Harlow; posteriorment, interès
en la psicoanàlisi i en la Gestalt.
Estudi de la motivació humana → orientada cap a l’autorealització i no
exclusivament fonamentada en la satisfacció de les necessitats primàries.

Com més necessitats se satisfacin, més alt serà el grau de salut i

d’estabilitat de la persona; la insatisfacció d’aquestes necessitats
és la que pot generar les psicopatologies.

CARL ROGERS (1902 - 1987)

Base existencialista. Base teòrica: Psicologia de la Gestalt (concepció d’organismes i
processos perceptius) i Psicologia Fenomenològica (experiència humana determina la
conducta, psicologia comprensiva, etc).
Les persones volen que les seves emocions, pensaments i accions siguin consistents
amb la seva autoimatge. Com més a prop està l’autoimatge i el jo ideal, més
consistents i congruents són les persones i més valor creuen que tenen.

El focus de la teràpia està en persona i no en el problema.

Ser autèntic, sense caure en judicis de valor, sense dirigir-los cap a una estratègia o una altra i sense
fer ús de la confrontació.
Teories de la personalitat:
● Tendència a l’autorealització
● Dualitat del jo: el real i l’ideal; com més lluny, major incongruència.
● Persona plenament funcional: oberta en experiència, sent capaç de percebre què pensa i
sent, confia en ella, viu en el present, actua de forma lliure i assertiva, sense por als seus
sentiments, creatiu.

PSICOLOGIA COGNITIVA
En els anys cinquanta i seixanta es va produir una revolució cognitiva que va canviar substancialment
els supòsits bàsics de la nostra disciplina. Pretén ser una ciència objectiva de la ment, considerant
aquesta com una font de coneixement.
S’estableix una analogia entre la màquina ideal de Turing, els ordinadors digitals i el cervell, que
portarà a la metàfora de l’ordinador.
→ El 1953, Colin Cherry es va interessar per com les persones seleccionen una informació de les que
els arriben simultàniament, utilitzant el paradigma de l’escolta dicòtica. Donald Broadbent va
publicar Perceotion and Communication (1958), obra decisiva en la qual recollia estudis
experimentals amb novetats sobre problemes d’atenció, memòria, etc.
Als anys 60 va ser identificada com a corrent amb identitat pròpia. El Centre d’Estudis Cognitius,
fundat per G. Miller i J. Bruner el 1960 (Universitat de Harvard) va ser una fita essencial d’aquest
procés.

NOAM CHOMSKY (1928 - ACTUALITAT)

Lingüista.
A través de la gramàtica, va explicar de quina manera les persones generen
oracions noves, i va proposar la seva gramàtica transformacional, que requeria
operar amb representacions simbòliques mitjançant determinades regles, que
convertissin la idea que es volia expressar en una frase gramaticalment
acceptable.

GEORGE A. MILLER (1920 - 2012)

Psicòleg.
“El màgic número 7 + / -2: alguns límits de la nostra capacitat per a processar
informació”
Els humans tenim un límit de capacitat al voltant dels set elements, ja siguin unitats
o agrupacions (chunks).
Pressupòsits:
➔ Pressupòsit mentalista
El comportament humà no es pot entendre ni explicar científicament sense incorporar
constructes interns mentals. Les persones són éssers autònoms i dotats de propòsits.

➔ Pressupòsit computacional
L’activitat mental consisteix en un sistema de processament simbòlic de propòsit general
(aplicable a qualsevol tasca o circumstància); els processos mentals consisteixen a activar,
manipular i transformar símbols, els quals es relacionen amb coses en el món extern. El
propòsit de la investigació psicològica és especificar els processos i representacions
simbòliques que subjauen en els nostres actes.

➔ Pressupòsit restrictiu
Els éssers humans tenen limitacions en la seva capacitat de processar informació, limitacions
causades per les estructures i recursos de què disposen (els processos cognitius requereixen
un temps determinat, no es poden ocupar de molts elements alhora, etc).

➔ Pressupòsit funcionalista
La ment constitueix un nivell d’anàlisi legítima en si mateixa; això vol dir que no hem de
buscar l’explicació dels processos mentals en els fenòmens físics que li serveixen de suport
(és a dir, el funcionament del cervell), sinó que els hem de comprendre per si mateixos,
quant a la funció que exerceixen.

Amb el temps s’han anat veient totes les limitacions que presenten aquestes teories.