Història de la psicologia Ingrid Gazquez Cortés

TEMA 7. La psicologia com a ciència

Segona meitat del segle XIX

Dels clínics cal destacar a figures com JEAN MARTIN CHARCOT (1825 – 1893), qui va elaborar diversos
estudis sobre els fenòmens de la hipnosi i la histèria, o de WILHELM WUNDT, que serà el creador Leipzig del
primer laboratori de psicologia experimental (1879).

El context científic va agafar una visió naturalista i organicista que repercutia a la major part dels àmbits de
recerca, inclosa la psicologia.

Van començar a prendre protagonisme 3 disciplines:

​ FISIOLOGIA

JOHANNES MÜLLER (1801 – 1858): pare de la fisiologia experimental alemanya.

Cada tipus de nervi només pot transmetre un tipus de sensació específica, sent
cada sentit específicament sensible a aquest tipus de sensació.

Va plantejar certs aspectes psicològics en l’adquisició de coneixement: no coneixem

directament els objectes i estímuls que ens envolten, sinó que només tenim
coneixement directe provinent dels nostres nervis.

​ PSICOFÍSICA

Descobriment al voltant del sistema nerviós i inquietud pel coneixement sobre els òrgans sensorials
i l’anatomia a l’inici del segle XIX.

GUSTAV FECHNER (1801 – 1887): va desenvolupar una nova disciplina sota

el nom de Psicofísica, que posava de relleu uns nous plantejaments que
relacionava l’experiència (ment) amb els esdeveniments externs (matèria).

Situa el llindar sensorial de discerniment com a peça clau de la Psicofísica.

Obra més important «Elements de psicofísica»:

Història de la psicologia Ingrid Gazquez Cortés

Va ser juntament amb Weber i Helmholtz, un dels representants principals de la fisiologia sensorial
alemanya del segle XIX.

Seria vist com un dels precursors de la psicologia experimental.

Volia explicar que és possible detectar la relació entre la gradació quantitativa dels estímuls i les regularitats
qualitatives percebudes pel subjecte a través de la manipulació dels estímuls exposats.

Quantificació de les sensacions de manera indirecta. Establir diferències mínimes que podien ser
percebudes per la persona.

ERNST HEINRICH WEBER (1975 – 1878)

Alemanya. Fisiòleg interessat pel tacte (sensibilitat de la pell i sensacions

musculars). El sentit del tacte està format per altres sentits: pressió,
temperatura i dolor.

Llindar diferencial en la distància mínima entre dos punts. Sentit muscular a

partir de pesos.

Primera llei quantitativa per expressar la relació entre percepció subjectiva i

estímuls físics de la realitat.

Mètodes psicofísics:

◦ De les mínimes diferències perceptibles / dels límits: dos estímuls, un fix i l’altra canviant.
Llindar diferencial.

◦ Dels casos veritables o falsos / d’estímuls constants: saber si els llindars eren diferents.

◦ Dels errors mitjans o d’ajust / d’estímuls constants: ajustar els altres estímuls fins que
s’ajustessin a un primer estímul fix.

​ FILOSOFIA
Història de la psicologia Ingrid Gazquez Cortés

IMMANUEL KANT (1724 – 1804): filòsof alemany que va plantejar que el

coneixement humà conté en part elements empírics i en part elements
racionalistes.

La ment no és una simple receptora passiva, sinó que són els objectes el que
s’adapten a la ment, actuant aquesta de forma activa a través d’unes categories
innates.

PRIMERS LABORATORIS DE PSICOLOGIA

Els precedents amb els que arriba són:

FISIOLOGIA PSICOFÍSICA FILOSOFIA

EMIL DU BOIS REYMOND GUSTAV FECHNER GOTTFRIED WILHELM LEIBNIZ
JOHANN MÜLLER IMMANUEL KANT
HERMANN von HELMHOLTZ JOHANN FRIEDRICH HERBART

WILHELM WUNDT (1832 – 1920):

Fisiòleg, psicòleg i filòsof alemany. Reconegut internacionalment per la seva

tasca institucionalitzada de la Psicologia científica.

Va definir clarament què era la psicologia, segons el seu entendre,

plantejant el seu objecte d’estudi i assenyalant la metodologia i
procediments adequats.

Va crear el primer laboratori formal de psicologia experimental a la ciutat

de Leipzig en 1879 per, a través del mètode experimental, estudiar
l’experiència immediata i observable.

WILLIAM JAMES (1842 – 1910):

Metge, químic i filòsof d’EUA. Professor de Psicologia a Harvard.

Fundador de la psicologia funcional:

​ Empirisme radical com alternativa a l’estructuralisme.

​ L’home evoluciona a partir de la seva adaptació al medi.

WILLIAM JAMES A EEUU:

​ Psicologia més enfocada als processos mentals que als continguts.

​ Buscaran més respondre el «com» funciona i el «per què» i «per a què» serveix una determinada
activitat mental.
Història de la psicologia Ingrid Gazquez Cortés

​ Estudi de la ment en relació al medi extern. Preguntes per com els diferents processos mentals
serveixen per adaptar l’organisme a l’entorn.

​ Visió més pragmàtica del que ha de ser la psicologia. Psicologia aplicada. Busquen la utilitat social
de la psicologia.

Els primers laboratoris de psicologia

→ 1862: Wundt va publicar Contribucions a una teoria de la percepció sensorial. Primera obra on exposa la
necessitat d’un nou camp d’estudi que se separi de la Fisiologia (sense renunciar als seus mètodes) i de la
metafísica (sense negar la filosofia).

Neix un incipient projecte de Psicologia experimental.

→ 1874: Wundt va publicar Principis de Psicologia fisiològica amb els primers principis psicològics:

1. Psicologia experimental dedicada a l’estudi dels processos inferiors a partir de l’experiència

immediata a través dels sentits.

2. Psicologia col·lectiva dedicada a l’estudi dels processos superiors.

Definició de Psicologia experimental:

«La Psicologia fisiològica és en primer lloc Psicologia, i adopta com a objectiu, investigar els processos
conscients dins del seu propi context».

Objectius:

​ Analitzar el contingut de la nostra consciència en els seus elements constituents.

​ Estudiar les característiques qualitatives i quantitatives d’aquests elements

​ Determinar de forma exacta les relacions de coexistència i successió dels mateixos.

L’objecte d’estudi:

L’experiència immediata comunicada directament pel subjecte sense cap tipus d’abstracció o reflexió. És un
mètode d’introspecció diferent a la introspecció filosòfica.

Introspecció experimental

Autoobservació sistemàtica sobre l’experiència conscient, controlada per instruments (com quimògrafs,
diapasons, pènduls, cronògrafs, metrònoms, etc).

Subjectes entrenats per saber a què atendre.

Manipulació de les condicions de presentació de la informació (estímuls).

Registre de les respostes (preguntes qualitatives, temps de reacció, mesurament de variables fisiològiques).
Història de la psicologia Ingrid Gazquez Cortés

Temes d’investigació

● Sensació i percepció
● Temps de reacció
● Associació de paraules
● Sentiments

Segons de la psicologia experimental de Wundt

CONSCIÈNCIA: Wundt defineix la consciència com el conjunt d’experiències viscudes, en què els elements
que la constitueixen interactuen entre si i es troben vinculats amb altres succeïts en el passat. Identifica dos
tipus d’elements en la consciència: sensació i sentiment.

SENSACIONS: procedeixen de l’exterior o de l’interior de l’individu i posseeixen dues classes d’atributs

Teoria de les Sensacions: unes sensacions provenen de l’exterior a través dels sentits i altres de
l’interior (fatiga muscular, dolor, etc) amb 2 tipus d’atributs: Qualitats i Intensitat.

SENTIMENTS: procedeixen del propi subjecte.

Teoria tridimensional dels sentiments: a partir de l’experiment del metrònom i el mètode

d’introspecció, Wundt situa els sentiments en un eix tridimensional format pels parells Grat-desgrat,
Excitació-calma i Tensió-relaxació.

PROFESSIONALITZACIÓ DE LA CIÈNCIA I EXCLUSIÓ FEMENINA

Principals demandes a la Psicologia:

● INDÚSTRIA: necessitat d’optimitzar el rendiment, l’adaptació dels treballadors, la reducció

d’accidents, els recursos humans i la publicitat.
● EDUCACIÓ: l’escolarització general infantil va propiciar tot un seguit de nous plantejaments
pedagògics, un major coneixement psicològic de l’infant i catalogació de diferències individuals.
● ÀMBIT SOCIAL: demandes psicològiques en l’àmbit de les malalties mentals i de les problemàtiques
socials com a fruit d’una nova societat industrial, comercial i econòmica.

Els primers psicòlegs aplicats van ser un conjunt d’autors compresos entre 1890 – 1915 que van canalitzar
l’aplicació de la psicologia científica als diversos problemes.

Autors destacats d’aquesta professionalització

WILLIAM STERN (1871 – 1938):

D’origen alemany, va fer aportacions en l’àmbit de la psicotècnia, la psicologia

infantil, els tests d’intel·ligència i la psicologia del testimoni en l’àmbit legal.

Enfoc psicològic conegut com a personalisme: la persona és el centre d’atenció de la

Psicologia, en tant que té experiències i és capaç de tenir-les.
Història de la psicologia Ingrid Gazquez Cortés

Creador de la primera revista de Psicologia Aplicada i fundador de l’Institut de Psicologia Aplicada a 1906 a
Berlín.

Va introduir el terme Psicotècnia per referir-se a una Psicologia de caràcter tècnic i aplicat.

Va crear el terme quocient mental, com a producte de dividir l’edat mental entre l’edat cronològica.

WITMER (1867 – 1956):

Deixeble de Cattell i doctorat amb Wundt.

El 1896 crear la primera clínica psicològica el món a la Universitat de Pennsilvània.

SCOTT (1869 – 1955):

Deixeble de Wundt.

Va establir el Laboratori de Psicologia a la Universitat de Northwestern al 1901.

Considerat com a iniciador de la Psicologia de la Publicitat. Selecció professional.

HUGO MÜNSTERBERG (1863 – 1916):

Alemany, deixeble de Wundt i doctorat en psicologia fisiològica 1885.

Considerat com la figura més important en el desenvolupament de la psicologia

professional, així com el fundador i difusor de la Psicologia Aplicada moderna.

Aviat va cridar l’atenció de William James, qui li va proposar la direcció del

laboratori psicològic de la Universitat de Harvard.

El 1914 va publicar Principis de Psicotècnia que recollia les seves idees fonamentals sobre l’aplicació de la
psicologia.

Va treballar en diferents camps d’aplicació: educació, psicoteràpia, forense, industrial...

Exclusió femenina

MARY WHITON CALKINS:

Psicòloga, filòsofa i professora. Primera dona en obtenir el càrrec de presidenta de

l’Associació Nord-americana de Psicologia (1905) i la tercera en compatibilitzar
aquest càrrec amb el de la presidència de l’American Philosophical Association. És
una de les principals representants de la psicologia del self.
Història de la psicologia Ingrid Gazquez Cortés

COLLEGES FEMENINS A EEUU

L’educació per a nenes i dones es brindava originalment dins de la família i en els seminaris femenins que es
troben a cada colònia, però es limita a les joves de famílies amb els mitjans per pagar la matrícula i per
l’enfocament a proporcionar èxits femenins en lloc de formació acadèmica.

→ 1742: Seminari femení de Betlem: establert com un seminari per a nenes; després es va fusionar amb
escoles properes per convertir-se en escola mixta.

Algunes de les primeres universitats per a dones, com l’Institut Oread, constituït com una universitat per a
dines però, no va aconseguir sobreviure.

Wesleyan College, constituït en 1836 com una universitat completa per a doner que podia atorgar títols
equivalents als que rebien els homes en aquest moment, va ser la primera veritable «universitat per a
dones» als Estats Units.

EXPERIMENTACIÓ ANIMAL

GEORGE JOHN ROMANES (1848 – 1894):

Fisiòleg i biòleg de Canadà que va donar continuïtat als principis del seu amic
Darwin.

Va dur a terme molts estudis observacionals amb animals, des de meduses fins a
ximpanzés.

També va estudiar històries populars sobre els animals.

→ El 1882 va publicar Intel·ligència Animal, considerat el primer text sobre

Psicologia Comparada.

Hi recollia conceptes com:

● La vida emocional de les aranyes

● Els gat que reparteix molles per atraure els ocells.
● Les arnes van a la llum per curiositat
● El gos comprèn la geometria per avançar-se a la fugida d’un conill.
● El sentit estètic de les gallines en triar el gall.

CONWY LLOYG MORGAN (1852 – 1936):

Continuador de l’obra de Romanes. Va voler evitar l’anecdotalisme, l’antropomorfisme

i la postura antropocèntrica del seu mestre.

→ El 1894 va publicar Introducció a la Psicologia Comparada → llei de la parsimònia

o cànon de Lloyd Morgan.

Història de la psicologia Ingrid Gazquez Cortés

Al Col·legi Universitari de Bristol l’any 1884 va anticipar el mètode d’aprenentatge per assaig-error. Minuciós
en els seus estudis, les dades li van fer dubtar que els animals fossin capaços de raonar.

CONNEXIONISME DE THORNDIKE (1874 – 1949):

EDWARD LEE THORNDIKE (1874 – 1949):

Format en filosofia a la Universitat de Middletown, va entrar en contacte amb l’obra

Principis de Psicologia → El 1895 es va traslladar a Harvard per estudiar amb
William James.

Estudi de la intel·ligència de les gallines (influenciat per les conferències de Morgan

a USA) → Aprenentatge per assaig-error (Laberints amb pollets al soterrani de
James).

Es va traslladar a Nova York gràcies a la beca que li va oferir James McKeen Cattell, portant els seus pollets
més adequats en una cistella. Cattell va acceptar que seguís estudiants sobre intel·ligència animal, però sota
la condició que utilitzés gats i gossos.

​ Lleis bàsiques de l’aprenentatge:

◦ Llei de la conducta: la conducta és previsible

◦ Llei de l’efecte: importància de les conseqüències en l’aprenentatge. L’animal busca allò

satisfactori i evita allò insatisfactori.

◦ Llei de l’exercici: la repetició d’una resposta no porta a un millor aprenentatge d’aquella

resposta; només és eficaç si va acompanyada d’un efecte satisfactori.

​ Idees clau de Thorndike:

◦ Animal Intelligence: a experimental study of the associative processes in animals → text

considerat com a document fundacional de la psicologia comparada experimental

◦ L’aprenentatge és:

▪ Gradual

▪ Automàtic (no pensar)

▪ Aplicable a tots els mamífers

◦ Aportacions principals al conductisme:

▪ Estímul → resposta

▪ Situació experimental objectiva

▪ Assaig – error

▪ Lleis de l’aprenentatge
Història de la psicologia Ingrid Gazquez Cortés

GESTALT DE KÖHLER (1887 – 1967):

→ El 1909 va doctorar-se.

→ El 1913 es desplaça a Tenerife per estudiar el comportament de

ximpanzés i altres animals superiors.

→ El 1917 va publicar Proves d’intel·ligència en antropoides. Köhler plasma

un tipus d’aprenentatge diferents al d’assaig – error → aprenentatge per
insight a través de la percepció.

→ El 1922 es converteix en director de l’Institut Psicològic Berlinès.

→ El 1935 va emigrar a USA per la guerra. Desprès va tornar a Alemanya.

Psicologia de la GESTALT

Forma, figura, aspecte, cos, personatge, etc...

Psicologia científica sorgida a Alemanya a finals de segle XIX i principis del segle XX.

Corrent dominant que estudia la consciència humana amb mètodes experimentals.

Experiència, processos mentals i esdeveniments conscients.

Principi de la totalitat: la naturalesa dels fenòmens mentals és essencialment unitària i global

«El tot és més que la suma de la parts, i anterior a aquestes»

​ Lleis principals de la Gestalt: Basant-se en la percepció, va definir diferents lleis.

◦ Proximitat: els elements de l’estímul que estam més propers tendeixen a percebre com una part
de la totalitat.

◦ Semblança: les parts de l’estímuls més similars tendeixen a percebre’s com a part d’un tot. La
semblança pot fer referència a la forma, color, ombrejat...

◦ Clausura: tendim a percebre figures completes encara que no es mostrin completament. Quan
falta una part de la imatge, la percepció omple l’espai buit.

◦ Desafinació comuna: Les regions o part de la imatge que es mouen seguint una direcció comú
es perceben com a un sol objecte. Agrupem objectes en funció del seu moviment.

◦ Pregnància o de la bona forma: inclou altres principis que ens permeten predir la interpretació
de la sensació en agrupacions perceptives.

LECTURES OBLIGATÒRIES: THORNDIKE i KÖHLER

1. En què s’assemblen els dos experiments?

Metodologia experimental. Experimentació animal. Amb l’objectiu d’estudiar el comportament i la

intel·ligència, comparant aquesta amb la humana. Utilització de recompensa. Privació d’una necessitat
primària. Època similar. Corroborar tesis. Presentació d’un problema que necessita una solució. Via indirecta
de resolució del problema. Pioners en els seus corrents. Observador que interpreta els resultats.
Història de la psicologia Ingrid Gazquez Cortés

2. Com defineix Thorndike els següents conceptes?

- Satisfacció - Insatisfacció: La satisfacció és allò que provoca plaer, per tant, és allò que l’animal buscarà.
Afavoreix la repetició d’una conducta i permet el reforç de certs comportaments. Com a conseqüència, la
insatisfacció és allò que l’animal rebutja i, que no reforça la repetició d’una conducta.

- Instint:

- Impuls: L’impuls és aquell comportament que es dona sense cap causa aparent, s’actua a l’atzar per
obtenir una resposta a la qual no sabem com arribar. Requereix una acció motora.

3. Quines són les lleis que postula Thorndike sobre la conducta?

Lleis bàsiques de l’aprenentatge:

◦ Llei de la conducta: la conducta és previsible.

◦ Llei de l’efecte: importància de les conseqüències en l’aprenentatge. L’animal busca allò

satisfactori i evita allò insatisfactori.

◦ Llei de l’exercici: la repetició d’una resposta no porta a un millor aprenentatge d’aquella

resposta; només és eficaç si va acompanyada d’un efecte satisfactori.

4. Quines característiques presenta la solució que Köhler anomena «autèntica» i que la distingeix d’una
solució casual?

La solució autèntica passa per una reflexió sobre quina és la solució, per tant, si poso cada vegada la
resposta en el mateix lloc, no hi ha un aprenentatge com a tal, sinó que és una solució causal per
habituació.

Aquesta solució autèntica és la que s’aconsegueix per la via indirecta. Requereix d’una capacitat perceptiva.
Requereix d’una condició introspectiva, és a dir, que allò que està passant a l’exterior entri dins del meu cap
per ser processats.

5. Què crítica Köhler dels experiments de Thorndike?

Teories reduccionistes. Mostres petites. Situació experimental poc naturals que no representen la
intel·ligència o aprenentatge i les tasques són molt complexes. A vegades no coneix molt la història prèvia
dels animals que fa servir. Escala antropomòrfica (primats més propers als humans).

REFLEXOLOGIA RUSSA

Reflexologia russa: els processos psicològics són reductibles a reflexos, és a dir, a processos purament
fisiològics i elementals.
Història de la psicologia Ingrid Gazquez Cortés

Se segueix el patró: estímul – centre nerviós – reacció.

Influència del positivisme (coneixement = experiència científica verificada a través dels sentits) i el
materialisme (oposat a l’espiritualisme i a l’idealisme; totes les coses són causa de l’acció de la matèria).

Rebuig al mètode introspectiu i a l’estudi dels fenòmens subjectius → estudi dels fenòmens objectius a
partir de la observació i l’experimentació → la conducta externa és una manifestació dels reflexos cerebrals.

Centrada en la relació entre els estímuls externs i les respostes donades per l’organisme → s’obvien totes
les qüestions metal·listes intermèdies.

SECHENOV (1829 – 1905):

Metge i fisiòleg.

Estudiant de Helmholtz; laboratori de psicologia de Leipzig.

Experimentat amb granotes i mesurat TR dels seus reflexos.

BECHTEREV (1857 – 1927):

Neuròleg, neuropsicòleg i psiquiatre.

Reflexos hereditaris i adquirits.

IVAN PETROVICH PAVLOV (1849 – 1936):

Format en fisiologia animal, química i medicina, excel·lent habilitat

quirúrgica.

→ El 1891 assumeix la direcció de l’Institut de Medicina Experimental,

duent a terme treballs sobre els nervis secretors de les glàndules digestives.

Principals focus d’interès:

● La investigació fisiològica sobre diversos nervis.

● L’experimentació sobre l’activitat de les principals glàndules digestives.
● Els estudis sobre els centres superiors del cervell.

CONDICIONAMENT CLÀSSIC

Pavlov va considerar el reflex condicionat com el mecanisme bàsic de l’adaptació a l’entorn de tots els
animals.

Entenia que era la via d’accés objectiva per estudiar el sistema nerviós superior, ja que aquests reflexos
estaven situats a l'escorça cerebral.
Història de la psicologia Ingrid Gazquez Cortés

Va considerar que el sistema nerviós estava regulat per mecanismes d’excitació i inhibició, que posaven en
marxa o aturaven una determinada funció.

Premi Nobel (1904) pels seus treballs sobre l’aparell digestiu.

JOHN BROADUS WATSON (1878 - 1958)

Filòsof nord americà que l’any 1903 va presentar la seva tesi sobre L’Educació
animal: estudi experimental sobre el desenvolupament físic de la rata blanca,
correlacionat amb el creixement del seu sistema nerviós.

→ El 1908 James Baldwin li va oferir la càtedra de Psicologia Experimental i

Comparada. També responsable del Laboratori de Psicologia de la Universitat
de John Hopkins.

Tenia tres objectius:

● Construir una Psicologia totalment objectiva.

● Reaccions sensoriomotores als estímuls ambientals.
● Explicar les emocions i els trastorns mentals.

Pare del conductisme.

CONDUCTISME

Bases del conductisme:

● DETERMINISME:
○ Pensament i accions determinats per la cadena causa-conseqüència.
○ L’estat actual “determina” el futur.
● EMPIRISME:
○ Experiència i inducció al coneixement
○ William James, cercle de Viena, etc
● REDUCCIONISME: El que passa en un sistema s’entén estudiant de manera individual els seus
components.
Història de la psicologia Ingrid Gazquez Cortés

● AMBIENTALISME: Importància de l’ambient per explicar les capacitats, facultats i estats dels animals
i les persones.

Va ser Watson qui va fer popular el conductisme a través de dues etapes marcades:

● CONDUCTISME METODOLÒGIC:
○ Estudi de la implicació dels sentits de la rata en la resolució del laberint (eliminació
quirúrgica)
○ Estudi de la conducta amb mètodes objectius (influència de la reflexologia russa) sense
arribar a considerar la consciència ni posicionar-se sobre ella.
● CONDUCTISME METAFÍSIC: Negació de la consciència (no pot ser vista ni tocada) i propaganda del
seu sistema.

CONDUCTISME METODOLÒGIC

→ El 1913 Manifest conductista: Conferència a la universitat de Columbia, convidat per Cattell.

La psicologia té com a tasca analitzar la conducta en termes d’estímul i resposta juntament amb un principi
d’aprenentatge de formació d’hàbits.

Donant un estímul es pot predir quina serà la resposta i donada la resposta es pot especificar la naturalesa
de l’estímul.

→ El 1916 Adolph Meyer li proposa que traslladi el seu laboratori a la Clínica Psiquiàtrica Henry Phipps a
Baltimore:

● Va ser una de les més importants per a la fundació de la psiquiatria moderna i la psicologia clínica.
● Concebuda per a la investigació i la formació
● Va proporcionar a Watson una mostra de 40 nens setmanalment → multitud d’estudis sobre les
respostes emocionals.

Consideracions de Watson sobre la conducta humana

La conducta és un problema d’adaptació al medi i té com a unitat bàsica el reflex.

Totes les modificacions de la conducta (formació i integració d’hàbits) passen per mitjà de reflexos
condicionats.

Tenim 4 tipus de resposta:

IMPLÍCITES EXPLÍCITES

D’HÀBIT Respostes apreses però no Adquirides per aprenentatge i

observables. observable externament.

HEREDITÀRIES Respostes internes innates que Innates i observables

passen a l’organisme. externament.
Història de la psicologia Ingrid Gazquez Cortés

CONDUCTISME METAFÍSIC

→ El 1920 Watson és obligat a abandonar la universitat per la seva relació amb Rosalie Rayner que havia
estat denunciada per Adolph Meyer.

Watson i Rayner es van casar a Nova Jersey, criant a dos fills, William i James, els qui es van criar amb els
principis conductistes que John defensava.

→ El 1924 publica el seu llibre Behaviorism:

● Elimina de la seva teoria la presència de l’instint → tota conducta és fruit de l’entrenament

(condicionament) sobre els principis bàsics no apresos de la resposta (reflexos).
● Adopció d’una postura ambientalista radical.

CONDUCTISME CLÀSSIC

Desig d’imposar una metodologia similar a la de les ciències naturals (objectiva).

Ús de variables i relacions psicològiques en un marc objectiu d’experimentació.

Concepció que les variables i relacions psicològiques havien de ser els estímuls ambientals i les respostes
manifestes.

Una explicació de la conducta a través de reflexos innats i reflexos condicionats.

NEOCONDUCTISME

A partir de 1930 apareixen en conjunt d’autors considerats neoconductistes per compartir característiques
metodològiques i teòriques:

➢ Seguiment de l’orientació general conductista de Watson a la qual van introduir modificacions i

especificacions.
➢ Acceptació de la conducta com a objecte d’estudi i dels mètodes purament objectius →
experimentació amb animals.
➢ Influenciats per l’obra de Watson, i indirectament per l’obra de Pavlov i Thorndike.
➢ Varen assumir el repte de donar explicació a la conducta, la qual cosa implicava la realització
d’investigacions que permetéssin una posterior teorització.
➢ Definicions operacionals i precises.
➢ Incorporació de variables intervinents com a complement necessari en l’esquema E → R, són
processos intermedis no observables de caràcter intraorgànica que poden ser inferits.
Història de la psicologia Ingrid Gazquez Cortés

BURRHUS FREDERIC SKINNER (1904 - 1990)

Psicòleg, filòsof social, inventor, i autor nord-americà.

Entre 1929-1930 ja havia creat la seva famosa “caixa problema de repetició” o “caixa de Skinner”.

→ El 1931 defensa la seva tesi doctoral El concepte de reflex en la descripció de la conducta.

→ El 1938 va publicar La conducta dels organismes.

El seu experiment va assenyalar la possibilitat de crear noves conductes o augmentar la seva freqüència a
través del reforç.

Va propiciar l’aparició d’un nou prototip metodològic i un lèxic específic.

Va promoure l’ús dels reforçaments en l’ensenyament.

Va obrir les portes a el desenvolupament de la teràpia i modificació de conducta.

KONRAD LORENZ (1903 - 1989)

Metge austríac.

→ El 1973, Premi Nobel de Fisiologia i Medicina, va explicar el procés fisiològic

generat després del naixement que garanteix el comportament matern i filial
entre mare i panxell.

HARRY HARLOW (1905 - 1981)

Psicòleg nord-americà que va estudiar el vincle que s’estableix

entre mares i fills/es a través d’experiments cruels amb micos.

Es va basar en la teoria de l’afecte del psicòleg anglès John Bowlby.