PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT

Prof. Àngel Serra

EXERCICIS DE PRÀCTIQUES

STD-5
TEMA 3. BASES BIOLÒGIQUES DE LA PERSONALITAT

1. Les dimensions temperamentals

2. La relació entre el cos i el temperament
3. La morfopsicologia
4. El retrat i l’autoretrat
5. Influències ambientals compartides i no compartides
6. Zuckerman: Escala de buscar sensacions

1
1. LES DIMENSIONS TEMPERAMENTALS

Objectius

• Conèixer el concepte de temperament

• Conèixer la relació entre el temperament i la personalitat

Procediment

Lectura de l’article:
Fisher, H. (2012). Las dimensiones temperamentals. Dins J. Brockman (Eds.). Este libro le hará
más inteligente. Barcelona: Paidós. pp. 311-314.

Respondre a les següents preguntes:

1.- Quin és el concepte de “caràcter” i de “temperament” en el text

2.- Quina relació hi ha entre el temperament i la personalitat?

3.- Com s’anomenen les tendències de base biològica de la personalitat?

4.- Com s’agrupen els temperaments?

5.- Podria ser útil conèixer el temperament?

2
2. LA RELACIÓ ENTRE EL COS I EL TEMPERAMENT

Objectius

• Conèixer l’ importància dels termes constitució, temperament i caràcter en la

evolució històrica de l’estudi de la Personalitat.
• Poder vincular els orígens de determinades teories actuals amb la tradició
històrica, i la seva influència encara vigent
• Vincular teoria i pràctica

En aquest apartat farem una revisió històrica de l’estudi de la personalitat, a través de

la recerca en els àmbits de la constitució, el temperament i el caràcter. Ens he servirà
per vincular-ho amb els models contemporanis de la personalitat, els quals pertenen
determinar les bases biològiques de la personalitat.

Com per exemple el model de Hans Eysenck (1916-1997), el qual parteix que existeixen
tres dimensions essencials de la personalitat: neuroticisme, extraversió i psicoticisme.
Segons aquest autor, les tres dimensions es troben en gran mesura determinades
genèticament i el seu origen s’estableix a partir de la excitabilitat de sistemes corporals
determinats.

Introducció

El filòsof Empèdocles ( s. V aC) considerava que la naturalesa té quatre elements bàsics

que combinats en resulten les diferents essències dels objectes i dels éssers vius.
Aquests quatre elements bàsics eren: la terra, l’aire, l’aigua i el foc. La combinació
d’aquests elements dóna lloc al temperament de cadascú.

La variació en la composició (diferent proporció dels elements) així com les propietats
associades als elements (sequedat, calor, humitat i fred) es reflecteix en el concepte de
temperament. Els temperaments es diagnosticaven d’acord amb el predomini d’un dels
quatre humors, i el temperament ideal es caracteritzava per l’existència d’una simetria,
d’un equilibri entre aquestes qualitats.

El filòsof grec Hipòcrites (segle II aC.) va elaborar la “teoria dels quatre temperaments”
a partir de l’observació quotidiana, i els va categoritzat com: melancòlic, colèric,
flegmàtic i sanguini.

Podem veure aplicada aquesta teoria en la concepció que en feia de la depressió.

La depressió va ser identificada per primera vegada en el segle V a.C. per Hipòcrates. En
aquells moments en deia “melancolia”, una paraula que té els seus orígens en les arrels
gregues “melan” i “colo” que signifiquen bilis negra.

3
Defensava la teoria de que totes les malalties es deuen a un desequilibri dels quatre
humors o fluids del cos: la sang, la flegma, la bilis i la atrabilis o bilis negra. Hipòcrates
pensava que la depressió era deguda a un excés d’atrabilis (bilis negra). Aquelles
persones caracteritzades per un temperament poc reactiu, passiu i molt sensible
tindrien una especial predisposició a la depressió (melancolia).

El metge grec Galè ( s. II dC ) va voler anar més enllà explicant les causes d' aquests
temperaments i va argumentar que aquests quatre temperaments eren degut a
“humors corporals”, és a dir, a fluïts interns del cos. Va donar però poques descripcions
a nivell de comportament:

o Melancòlic: persona trista degut a la bilis negra

o Colèric: persona irritable degut a la bilis groga
o Flegmàtic: persona apàtica, lenta degut a la flegma (mucositat)
o Sanguini: persona activa, amb força, degut a la força de la sang

Aquestes conductes s’explicarien per factors psicofisiològics.

Al segle XIX, Ribot (1890) va crear una tipologia basada en la variació i intensitat dels
trets de sensibilitat i activitat. En aquesta època el terme constitució va adquirir el seu
sentit modern. Es va diferenciar del temperament i va adquirir una significació
relacionat amb el predomini d’un sistema orgànic.

A mitjans del segle XIX estava de moda la "ciència de la frenologia" que declarava que la
millor manera de llegir el caràcter d'un individu era a través de la forma del seu crani. La
investigació moderna ha mostrat que les protuberàncies del cap i el cervell, no tenen
res a veure amb les nostres característiques d ela personalitat, ni els talents i capacitats.

La frenologia, popular en el segle XIX, estudiava la forma del crani per deduir-ne la
personalitat i la capacitat mental de les persones. La frenologia va ser iniciada pel metge
Franz Joseph Gall (1758-1828), els qual creia que el cervell està format per nombrosos
òrgans, cadascun vinculat a una facultat, com la benevolència i la destructivitat.

Es creia que els volums i depressions del crani, i de cadascun dels accidents topogràfics
es corresponien amb una facultat mental. En un popular musical de l’època, anomenat
"Florodora" aconsellaven: "Has de triar la teva esposa amb cura frenològica, ja que en
el regne que està sota del seu barret està mapejant teu futur".

4
Ja en el segle XX, Heymans i Wiersman varen identificar tres criteris per a la avaluació
del caràcter: el nivell d’activitat, la emotivitat i la susceptibilitat a la estimulació externa.

Per la seva part, Scheider, en la primera meitat del segle XX realitza la classificació més
coneguda dels trastorns de la personalitat, en la que es descriuen les deu vareinats
habituals.

Mentre que el metge italià G. Viola i el metge N. Pende, varen ser els creadors de la
biotipologia. Varen voler establir una continuïtat entre l’organisme i la conducta.

Les característiques de les biotipologies són:

-tipologies somàtiques
-la causalitat de la conducta és degut a factors biològics
-la predicció de la conducta es pot establir en base a criteris biològics.

El desenvolupament modern del concepte de constitució el trobem en la tradició

alemanya i americana de Krestschmer (1921) i Sheldon (1940).
Entenen la constitució no sols com a fer referència a l’estructura corporal, sinó també
com una predisposició a maneres d’emmalaltir, amb un important component genètic
difícilment modificable. Per tant es vincula el determinant biològic amb les
característiques de la personalitat.

1. Krestschmer. (1921)

Kretschmer va descriure tres grans tipus de constitucions :

1- Leptosomàtic o astènic ,
2- Atlètic
3- Pícnic

5
 als quals més endavant i va afegir el tipus
4- Displàsic.

Rere cadascun dels somatipus/biotipus s’explica un determinat temperament.

1. Descripció del tipus leptosomàtic segons K.: l’individu és esvelt i prim, sembla
més alt del que és realment, la pell és seca i anèmica, els braços prims i els
músculs escassos amb unes espatlles estretes. El seu caràcter i temperament el
caracteritzen com una persona solitària, imaginativa, idealista, retreta, sòbria i
tendint al fanatisme. (patologia psicòtica).

2. Descripció del tipus atlètic segons K.: l’individu té una estatura mitjana o
superior a la mitjana, amb unes espatlles especialment amples i potents, tòrax
important, el desenvolupament gras és moderat. El seu caràcter i temperament
el caracteritzen com una persona constant, enèrgica, dominant, equilibrada i
extravertida (trastorn de tipus histriònic, expansiu i combulsiu-epilepsis).

3. Descripció del tipus pícnic segons K.: tendència a l’acumulació de greix al tronc
no tant important com a les extremitats. Estatura mitjana baixa. Coll curt
enfonsat en el tronc. El seu caràcter i el seu temperament es caracteritzen per
ser sociable, expressiva, realista, expansiva, vital i tolerant.(P.m.d. i depressiu
cíclic)

4. El tipus displàsic no és un biotipus i es tracta d’una categoria per a les

malformacions.

2. W. Sheldon (1898-1977) era un metge nord-americà que va desenvolupar les seves

investigacions sobre les relacions entre constitució i temperament. Investigava a partir
de fotografies mesurant els diàmetres de diferents parts del cos dels subjectes per
destacar les petites variacions. Es tractava d’un mètode per primera vegada més
quantitatiu a través de les mesures antropomètriques.

Va identificar tres dimensions o biotipus per tipificar la constitució corporal:

.Endomorfa
.Ectomorfa
.Mesomorfa

6
Fetes en relació amb les capes embriològiques: endoderm, mesoderm i ectoderm i el
seu major o menor desenvolupament ontogenètic, assignant una puntuació d’1 a 7 a
cada individu.

Tipus de Sheldon, 1940

Tipus Temperaments Característiques

*Endomorf Viscerotònic .Còmode, sociable, relaxat, tolerant

*Mesomorf Somatotònic .Actiu, agressiu, dur, arriesgat, valent

*Ectomorf Cerebrotònic .Tímid, retraigut, hipersensible, inhibit

Al segle XX, H. Eysenck va recollir la influència dels grecs, de Krestschmer, Kant i Wundt
posant l’èmfasi en la base biològica del nostre comportament.

Eysenck deia al 1967:

“Hi ha indicis que en els extravertits hi ha un nivell menor d’acetilcolina que en

els introvertits amb la qual cosa la conducció sinàptica dels primers seria més
baixa que la dels segons”.

D’alguna manera senyalava les bases d’una visió biològica de la personalitat, en la que
els factors genètics ens predisposen a actuar d'una determinada manera. Aquests
elements genètics determinen l'estructura més profunda de la personalitat.

7
 • PROCEDIMENT

Observació i anàlisi del temperament i la personalitat de Kilian Jornet a partir de

diferents entrevistes videogràfiques i entrevistes que trobareu a Internet.

Propostes:

Entrevista amb l’esportista Kilian Jornet (El convidat TV3 / 24-9-2012).

Late Motiv (13-6-2017): https://www.youtube.com/watch?v=WEY558bFPNI

Kilian Jornet, de camí a l'Everest (4-9-2018)

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/kilian-jornet-de-cami-a-
leverest/video/5784225/

Kilian Jornet, l’entrevista (4-9-2018)

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/de-cami-a-leverest-lentrevista-a-
kilian-jornet/video/5784296/

Lectura dels articles:

Mentilla, J.R. (2014). En la montaña busco èxtasis y serenidad. El País. 12-3-2014.

Bosch, R. (2016). L’Everest es dramatitza massa. La Vanguardia. 15-1-2017.

Bassas, A. (2017). Antoni Bassas entrevista a Kilian Jornet. ARA. 17-6-2017.

Després de la visualització i lectura, intenta qualificar de forma subjectiva, les diferents

propostes històriques aplicades al Kilian Jornet.

1. Categories del filòsof Empèdocles (s. V aC)

Elements 0-10

Terra

Aire

Aigua

Foc

La combinació d’aquests elements dóna lloc al temperament

Justifica les teva resposta:

8
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

2.- Temperaments d’Hipòcrites (segle II aC.) i les seves causes segons Galè ( s. II dC )

Temperaments 0-10
o Melancòlic: persona trista degut a la bilis
negra
o Colèric: persona irritable degut a la bilis
groga
o Flegmàtic: persona apàtica, lenta degut a
la flegma (mucositat)
o Sanguini: persona activa, amb força, degut
a la força de la sang

3.- Krestschmer (1921)

Tipus de configuració morfològica 0-10

tipus leptosomàtic

tipus atlètic

tipus pícnic

tipus displàsic

4.- Sheldon (1940)

Tipus de configuració morfològica 0-10

Endomorf - Viscerotònic

Mesomorf- Somatotònic

Ectomorf - Cerebrotònic

5.- Eysenck
Busca informació sobre les descripcions conductuals dels trets: Extraversió-
Neuroticisme i Psicoticisme.

9
 Tret 0-10
Extraversió

Neuroticisme

Psicoticisme

Per exemple: un nivell alt d’extraversió es correspon amb nivells alts de sociabilitat +
despreocupació + activitat + dominància + ,....

10
3. LA MORFOPSICOLOGIA

Objectius

• Relacionar els enfocaments històrics de l’estudi de la personalitat amb algunes

propostes actuals

• Conèixer i realitzar una valoració crítica als enfocaments històrics i actuals de les
tipologies corporals (constitució) relacionades amb la personalitat

• Conèixer la informació de l’altre que ens aporta l’observació de la cara

Introducció

La morfopsicologia (Joseph Lejoyeux, Julian Gabarre, Vander) és un posicionament

sobre l’estudi de la personalitat, que parteix de la premissa de que el cos, i la cara (la
mida del nas o de la boca, la fisiognomia) transmeten missatges sobre com som, és a dir,
quina és la nostra personalitat. Creuen que rere la tipologia de la cara, els ulls, el nas, els
llavis, la boca, s’amaguen missatges sobre la nostra manera de ser.

Per exemple, des d’aquest enfocament un rostre quadrat és el d’una persona autoritària,
però també disciplinada, dinàmica i obstinada,...etc.

Procediment

Lectura dels articles:

Jarque, J. (2013). Per la cara. La Vanguardia ES. 11-5-2013.

Fernández, J. (2014). Informació per la cara. ES. La Vanguardia. 15-2-2014. pp. 6-9.

Respondre a les següents preguntes:

1.- El rostre reflecteix la nostra personalitat? Pot predir el comportament?

2.- Les hormones i els gens perfilen el rostre i el nostre comportament?

3.- Hi ha relació entre el grau d’agressivitat i la forma de la cara? Quin paper hi té l’observador
que interpreta la cara? És rellevant la cultura en aquest procés?

4.- Hi ha comportaments que van configurant el nostre rostre? Quin paper hi juga l’entorn, les
experiències interactuant amb les gens?

5.- Creus que la manera de ser determina la manera de ser del cos?

6.- Creus que la morfopsicologia és una ciència? Justifica la resposta.

7.- Opinió personal

11
4. EL RETRAT I L’AUTORETRAT

Objectius

• Aprendre a observar i desenvolupar la intel·ligència visual

• Relacionar de manera crítica la primer impressió (a partir de l’aparença física) i

la avaluació de la personalitat

• Descobrir en la fotografia una eina que facilita la consciència d’un mateix i la

descoberta psicològica dels altres

• Conèixer la fotografia del retrat com uns instrument per aprendre a establir
relacions de proximitat i confiança que ajudin a captar l’essència de la persona
observada

Bibliografia
Carroll, H. (2018). Lea este libro si desea fotografiar buenos retratos. Barcelona: Blume

Herman, A. (2017). Inteligencia visual. Barcelona: Plataforma.

Introducció

Els llenguatges artístics són un instrument de creació de pensament. La fotografia com

a art visual, permet configurar i representar diferents pensaments i afectes que a
vegades es fa difícil amb altres llenguatges. La fotografia és un mirall que torna la pròpia
mirada. És un mirall que produeix memòria i que modifica la realitat ampliant-la.

La nostra cara expressa qui som. És la nostra porta al món des d’on veiem olorem,
escoltem i sentim. Situat en una geografia entre allò més físic i allò psicològic, és la part
més distintiva del nostre cos visible. La part més pública del jo, de la identitat.

També conté un important component social. De fet naixem buscant rostres, i des d’un
punt de vista evolutiu, la cara ens va ajudar a fer-nos animals socials.

L’autoretrat és un mirall, a través del qual ens veiem a nosaltres mateixos. És la nostra
consciència interna del jo, de qui som i del lloc que creiem ocupar en el món.

Com a llenguatge visual, l’autoretrat és també una forma d’autoexpressió i exploració

de la identitat, un instrument de descoberta i revelació.

12
Procediment

Aquest exercici consta de quatre parts:

1.- Escollir el retrat realitzat per un d’aquests fotògrafs i justificar la seva elecció.

Platon Antoniou, Richard Avedon, August Sander, DianeAirbus, Julia Margaret

Cameron, Sebastiao Salgado, Philippe Halsman, SteveMcCurry, Annie Leibovitz,
Henri Cartier-Bresson, Arnold Newman, Rineke Dijkstrai, Pete Lindbergh,
Stephan Vanfleteren, i d’altres que hagis escollit.

2- Realitzar dos retrats fotogràfics i analitzar-lo psicològicament. En el primer serà

destacar la cara de la persona, mentre que en el segon, la persona i el seu ambient o
context.

Si deixem que envelleixi, el rostre explica la

història de la nostra vida.

2.1. Retrat d’una cara (1)

ü Què veiem?
ü Què sentim?
ü Què pensem?
ü De què podria estar parlant?
ü Què podria estar pensant?
ü Què ens fa pensar tot això?
ü Creus que els retrats fotogràfics poden captar la psicologia de les
persones?
ü Les interioritats es descobreixen en la superfície?
ü El retrat ens apropa o ens allunya de la realitat?
ü Pot una fotografia feta en una fracció de segon fer justícia a la
complexitat de l’ésser humà?
ü El rostre humà registra els territoris en els que hem viscut?

2.2 Retrat en context (2)

Cada vegada es té més en compte el context per entendre i explicar la conducta i la

personalitat, és a dir, s’avalua la persona en relació (orientació ecològica).
Els detalls físics i materials, socials, històrics i culturals, ens parlen de les persones, sobre
allò que aprecien i valoren, i com l’influencien.

L’interior de les cases, és el refugi del món de fora, on un es troba a redós del soroll del
carrer i de les places públiques. A l’interior de l’habitatge, rodejat d’objectes que fan
més confortable l’existència, és l’ espai un hom es projecta a sí mateix. En que les
habitacions es constitueixen com espais privats i propis. El menjador és l’espai comú,
mentre que els dormitoris són llocs per a l’estudi i el recolliment.

13
Observar el dormitori d’una persona, ofereix també claus d’informació sobre la seva
personalitat. Ens pot revelar tanta o més informació que passar moltes hores en públic
amb ella. Es tracta d’observar la persona està en el seu ambient natural, per a no
diferenciem entre envàs i producte, els dos van junts.

Consultar per inspirar-se:

Out My Window
Gail Albert Halaban
Disponible a: http://www.gailalberthalaban.com/

3.- Temps de mirall: realitzar un autoretrat

Tots nosaltres, amb més o menys consciència, tenim una imatge de nosaltres mateixos
que compartim amb els altres.

Aquesta vegada, dirigeix la teva atenció al què veus en el mirall. Agafa consciència del
que estàs pensant, imaginant i sentint. Mira profundament en els teus ulls..., Què és el
que hi veus? ... Què és el que t’agrada i què és el que et desagrada quan veus aquesta
persona? ... Existeix algun diferència entre la persona que veus al mirall i la persona que
sents que ets?... Què és el que tu veus en la cara d’aquesta persona i que els altres no
veuen?

Realitza un autoretrat i respon a les següents preguntes:

ü Qui és?
ü Què et fa sentir?
ü Què et fa pensar?

Suggeriments creatius
Per si vols obtenir algun suggeriment consultar el Projecte Everyday: Autoretrats diaris
durant 20 anys
http://noahkalina.com/582/597#1
http://noahkalina.com/

14
Es tracta d’ un fotomuntatge que conté cadascuna de les 7263 fotografies dels primers
20 anys del projecte Noah Kalina del projecte Everyday.

5. INFLUÈNCIES AMBIENTALS COMPARTIDES I NO COMPARTIDES

Objectius
• Contraposar la influència de l’herència amb la de l’entorn
• Diferenciar en els membres familiars els seus ambients compartits i els no
compartits

Introducció
Si moltes característiques de la personalitat mostren una possibilitat de ser
heretades entre un 30% i un 50% això significa que les mateixes característiques
mostren també un grau considerable d’ ambientalitat.
Els ambients compartits consisteixen en aquells ambients que es comparteixen
entre germans, com a resultat de créixer en la mateixa família pel fet de que uns/es
germans/es estiguin creixent junts (amb els mateixos pares, escoles, pràctiques
educatives, etc.).

Mentre que els ambients no compartits consisteixen en aquells ambients en que

no són compartits pels germans que creixen en la mateixa família. Per exemple, els
germans poden ser tractats de manera diferent pels pare i la mare degut al sexe, a les
diferències de l’ordre del naixement o a certs fets de vida, diferent grup de
companys,..etc.

En aquest exercici es tracta de valorar comparativament quina influència

ambiental pot ser més rellevant per a la diferenciació de la personalitat, si es troben en
les experiències comunes o en les experiències úniques de cadascú.

Procediment
1.- Fer un llistat amb cinc influències ambientals compartides que tinguis en
comú amb els teus germans/nes (en cas de ser fill únic enumerar aquelles que
haguessin pogut ser).

2.- Enumerar cinc influències ambientals no compartides.

3.- Respondre a les següents preguntes:

a) Quines influències creus que són més fortes en la teva personalitat,
les compartides o les no compartides?
b) Som una combinació de les cinc persones amb qui passem més
temps? Acabem semblant-nos a la gent amb qui tenim més tracte?

15
6. ZUCKERMAN: ESCALA DE BUSCAR SENSACIONS

Objectius

• Conèixer de manera aplicada la Teoria de buscar sensacions de

Zuckerman

Introducció

Marvin Zuckerman va anomenar “buscadors de sensacions” a aquelles persones que

cercaven intenses experiències sensorials. Com a possible causa d’aquesta predisposició
als estímuls nerviosos, va reconèixer l’enzim monoaminoxidasa A, responsable de la
metabolització de la dopamina. Com menys quantitat de la proteïna hi hagués en el
cervell, més rapidesa la persona afectada buscaria el risc.

El concepte de buscar sensacions engloba quatre dimensions:

1) Buscar l’estímul nerviós: afany d’aventura que es pot satisfer a través d’esports
de risc (escalada,

2) Buscar experiències: a través de viatges, música o drogues, provocant uns

canvis constants

3) Tendència a la desinhibició: estil de vida no convencional, promiscuïtat,

consum de begudes

4) Risc d’avorriment: s’avorreixen de seguida si l’entorn no els ofereix

possibilitats de canvi.

Conforme avancem en edat, la apertura a noves experiència disminueix. Més enllà dels
seixanta anys ja no som tan receptius a les novetats, perquè tenim la sensació d’haver
vist i experimentat moltes coses.

Procediment

a) Respondre a les següents preguntes:

1.- A vegades m’agrada fer coses que facin venir por? (Buscar d’emoció i
aventura)
2.- M’agrada tenir sensacions noves i excitants encara que facin venir por,
siguin poc convencionals o il·legals? (Buscar d’experiència)
3.- Gairebé tot allò que és divertit és il·legal o immoral (Desinhibició)

16
 4.- M’avorreix veure les mateixes cares (Susceptibilitat a l’avorriment)
b) Realitzar la Escala de Buscar de Sensacions (Forma V) a un company o amic/ga que
acostumi a practicar esports d’aventura (escalada, submarinisme, paracaigudisme,
et.)

Correcció i interpretació:
Puntua les respostes afirmatives:

BEM 1,5,9,13,17,21,25,29,33,37 =
BEX 2,6,10,14,18,22,26,30,34,38 =
DES 3,7,11,15,19,23,27,31,35,39 =
SAP 4,8,12,16,20,24,28,32,36,40 =

Analitza qualitativament si ha donat uns valors alts o baixos.

c) Buscar articles científics en que es relacioni la dimensió de la personalitat de “buscar

sensacions” amb la psicopatologia (consum d’alcohol, etc.). Anotar la font de l’article.

17