STD 3 DILEMA ÈTIC

Nom de l’assignatura: Perfils Professionals de la Psicologia. Ètica i Deontologia

Grup: Jana Camps, Adrià Bagué, Alex Pujalt, Àgata Geronès, Oriol Comas i Paula Cubo
Professors: Claudia Herrero Lopez
Entrega: 11/04/2022, Vic
INDEX

1. Descripció i informació sobre el dilema.

2. Reflexió i discussió en grup sobre el dilema. Aportació de les diferents perspectives dels
membres del grup.
3. Consideracions del codi deontològic en relació amb el dilema.
4. Document on s’exposa la o les decisions preses. Anotar alternatives d’actuació tenint en
compte les conseqüències i la intencionalitat.
1. Descripció i informació sobre el dilema.

Dilema: Un psicòleg té un client de 25 anys que ens explica de forma molt clara que té pensaments
suïcides i inclús que ha planificat el seu suïcidi. El psicòleg li exposa que li podria anar molt bé anar a
un psiquiatre, ja que una medicació adequada el podria ajudar. Ell li diu que no, que no confia en
ningú més que amb ell per a explicar-li res. A més a més el psicòleg feia un temps que sentia ansietat,
la tenia controlada, però la negativa d’aquest pacient d’anar al psiquiatre l’ha agreujat, ell sap que
s’hauria d’agafar la baixa perquè està afectant a qualitat de la teràpia que està oferint, però li fa por
per la negativa del client de ser tractat per algú altre.

INFORMACIÓ → quines dades tenim?

Client: Home de 25 anys, té pensaments suïcides i ha arribat a plantejar-se realment com portaria a
terme el seu suïcidi. Es tracta d’una persona molt desconfiada i tímida que ha creat un vincle de
confiança molt fort amb el seu psicòleg i per això li ha pogut explicar la situació, però no es veu capaç
de fer-ho amb ningú més.

Psicòleg: És capaç de veure que en aquest cas el seu client es podria beneficiar de rebre ajuda
psiquiàtrica. Aquesta situació està agreujant l’ansietat que tenia controlada i sap que això l’afecta a ell
i a la qualitat del servei que ofereix. Es vol agafar la baixa, però li fa por per la negativa del client de
ser tractat per algú altre.

2. Reflexió i discussió en grup sobre el dilema. Aportació de les diferents perspectives dels
membres del grup

Paula Cubo

Penso que un psicòleg és una figura molt important dintre de la sanitat, i que pot ajudar de moltes
maneres diferents als seus pacients. Malgrat això, és un ofici en el qual pots sentir-te ofegat pels
problemes dels pacients si estableixes un vincle afectiu amb ells. Per aquest motiu, és important saber
portar cada cas amb professionalitat i distància afectiva.

Un dels deures del psicòleg és protegir els drets humans, ser sincer amb els clients i la solidesa de la
fonamentació científica de les seves activitats professionals, com explica l’article 5. En el cas que hem
exposat, considero que el psicòleg no està en totes les seves capacitats per poder brindar ajuda al seu
pacient, ja que no està bé amb ell mateix, pateix ansietat i la qualitat del servei que ofereix pot veure’s
afectada. En el cas que el psicòleg decidís brindar ajuda igualment al seu pacient, estaria incomplint
l’article 12 de la competència professional, la qual afirma que l’estat emocional, mental i físic del
psicòleg no afecta la seva capacitat per proporcionar un servei psicològic competent. D’aquesta
manera, si el psicòleg decidís continuar amb la teràpia del pacient, indiscutiblement estaria trencant
amb l’article 12. A més, estaria enganyant al pacient, ja que no podria oferir-li una teràpia de qualitat
a causa de la seva circumstància.

D’altra banda, el pacient per fi ha aconseguit crear una relació de confiança que és prou sòlida i ferma
per a explicar al seu psicòleg els seus problemes lliurement. El pacient es troba en una situació que
necessita ajuda urgent, ja que ha tingut pensaments suïcides a gran escala. Aquesta situació
repercuteix greument en la decisió del psicòleg sobre agafar-se la baixa o no, perquè sap que el seu
pacient està greu i no el vol deixar sol en una situació com aquesta. Malgrat això, el psicòleg no pot
sostenir més aquesta situació, que cada cop s’agreuja més i més.
Com a conclusió general, penso que el psicòleg hauria de parlar amb el seu pacient sobre la seva
situació i explicar-li que necessita agafar-se la baixa perquè no pot sostenir més la seva situació. Si
decidís fer això, no només estaria complint amb els articles de la competència professional, sinó que
també estaria vetllant per la seva salut, tant mental com física i professional. Penso que la millor opció
seria comunicar-li la seva situació al pacient i transferir el cas cap al departament de psiquiatria per
poder controlar millor la seva situació. La comunicació psicòleg-pacient és de vital importància, i el
pacient ha creat un vincle de confiança prou alt i ferm per a entendre la situació en la qual es troba el
seu psicòleg.

Considero que des del departament de psiquiatria el podrien ajudar millor, considerant la
circumstància greu en la qual es troba. El psicòleg podria derivar-lo amb algun psiquiatre que ell
considerés que el podria portar bé. Al final, ningú coneix al seu pacient millor que ell, així que el
psicòleg hauria de ser prou competent per a derivar-lo a un professional que es pugui adaptar bé a ell.

Àgata Geronès

En aquest cas el que crea el conflicte és la desconfiança del client envers les persones en general.
Aquest conflicte no s’hauria generat si des d’un primer moment s’hagués treballat aquesta
desconfiança, ja que el client hauria sigut capaç d’adaptar-se a un altre psicòleg. Tot i això, no sabem
quant de temps porta aquest client anant a teràpia, pot no haver tingut temps suficient per a treballar
aquest aspecte o poden haver-hi aspectes que el psicòleg hagi considerat més importants. Però aquí
podem veure que és crucial la prevenció en aquests casos, sabent que aquesta situació es podia donar
la confiança en altres professionals s’hauria hagut de tenir en compte abans.

Amb la situació actual s’ha d’intentar que el client accepti que el tracti algun altre professional que
serà escollit tenint en compte tots els factors que estan implicats en aquesta situació complexa, serà
més fàcil si es tracta d’un centre amb diversos professionals i més difícil si el psicòleg treballa pel seu
compte, tot i això, s’ha d’intentar trobar un professional que encaixi. Aquest procés d’adaptació a un
altre psicòleg pot durar un temps, però com que l’estat mental del client és molt més crític que el del
psicòleg posarem l’estat del client com a més rellevant.

En aquest cas podríem començar pel tractament farmacològic si un psiquiatre ho veu convenient, ja
que seria menys invasiu i pot tenir efectes relativament ràpids que poden ajudar al canvi de
professional, seguidament aniria el canvi de professional. El canvi de professional es pot intentar
diverses vegades si el client està disposat a provar. I si cap d’aquestes opcions dona un bon resultat
l’última opció seria internar al client en un centre psiquiàtric.

Àlex Pujalt

Com a futurs professionals opino que pel cas que se’ns presenta hem de ser absolutament estrictes
amb el compliment de la normativa del codi deontològic. Aquest cas presenta un perill constant per
les dues parts implicades i el psicòleg no hauria de plantejar l’opció d’ajornar la seva baixa en cap
circumstància, ni tan sols pensant en què potser el pacient pot millorar en poques sessions.

El més apropiat seria que el psicòleg retirés el seu servei, complint així amb el seus deures
professionals estipulats pel COP i assegurant un servei de qualitat. A més, no es pot deixar com a
secundari l’estat del propi psicòleg. Altrament, si el psicòleg seguís amb el servei posaria en perill la
salut del seu client, la seva feina com a professional de la salut i el seu estat mental.
Per tant, queda clar que el cas que se’ns presenta no hauria de plantejar un dilema més enllà del perill
en què es pugui posar al pacient, ja que l’incompliment del codi deontològic no és una opció i el que
s’ha de fer és preservar la salut del pacient i la qualitat del servei per garantir-la.

Pel que fa al perill del pacient i la seva negació a canviar de personal, penso que com a professionals
una de les característiques que hem de tenir és la confiança en els nostres companys de feina, per tant,
crec que hauríem de confiar que el professional de la salut que ens fes el relleu estaria prou capacitat
per a prendre les decisions correctes sabent el cas que ha d’afrontar.

Oriol Comas

En el cas que hem triat ens afrontem a un conflicte on hem d'abordar diversos factors complicats.
Com són la desconfiança del pacient respecte a altres psicòlegs, les tendències suïcides d'aquest
pacient i el malestar que aquests fets han ocasionat en el psicòleg que el tracte, fet que ha provocat
estrès en aquest i pot afectar negativament a la teràpia que li està oferint. En el pitjor dels escenaris el
psicòleg, a causa de no oferir una bona teràpia, podria ocasionar que el pacient no millores i acabes
suïcidant-se.

Aquest cas xoca amb alguns articles que tractem en el següent apartat. Trobem que és un cas
complicat que ens permet estudiar més a fons els funcionaments dels principis i codis ètics, i veure
com s'ha d'actuar quan entren en conflicte entre ells.

Crec que la millor solució seria que el pacient acceptes altres psicòlegs i també la visita amb un
psiquiatre, aquesta seria la primera opció que s'intentaria aconseguir. Però, les opcions les hem
ordenat segons prioritàries, de més factible a menys tenint en compte el millor pel pacient. En
qualsevol cas qualsevol opció que no desemboques en el pitjor dels escenaris, que seria la mort del
pacient, crec que seria una bona notícia.

Jana Camps

Respecte al dilema presentat, penso que la millor solució seria que el psicòleg continués amb la seva
teràpia personal i, en cas que necessités desconnectar de la seva professió pel bé de la seva salut
mental i/o física, que agafés la baixa. Respecte del pacient que únicament vol ser atès per aquest
psicòleg, es podria intentar de fer una teràpia amb el psicòleg i un altre professional, per intentar que
s’obrís a rebre atenció professional d’un altre psicòleg. En cas que no funcionés, es podrien utilitzar
d’altres mètodes per continuar oferint ajuda a aquest pacient sense que provingui d’aquest psicòleg
concret. Si cap dels mètodes funcionés i el pacient seguís mostrant indicis de suïcidi, proposaria de fer
teràpia exclusiva en línia amb el psicòleg, com a últim recurs i només si no suposés gaire esforç pel
psicòleg, ja que està de baixa.

Adrià Bagué

En aquest cas, veig de manera molt clara que el psicòleg, com a professional, en cap moment hauria
d’exercir com a tal si la seva situació personal pot afectar a clients i a gent amb situacions molt
delicades, i si s'escau la possibilitat que la teràpia encara pugui empitjorar més la situació d’algun
client, sense cap dubte, s’interromp la teràpia.

En el cas presentat, s’observa una clara desconfiança per part del client a compartir els seus
pensaments i sentiments amb cap altre professional. El que crec, és que la millor opció, és que aquest
client visiti a un terapeuta o qualsevol professional, que encaixi amb les necessitats d’aquest client, i si
fes falta, provar diversos professionals fins que el client trobi un amb el que pugui confiar i seguir la
seva teràpia. A més a més, tractant-se d’un cas tant delicat com és el suïcidi, sota cap circumstància,
l’hauria de tractar algú amb problemes personals que puguin causa la pèrdua de qualitat de les
sessions i en conseqüència, el suïcidi del client.

3. Consideracions del codi deontològic en relació al dilema.

Norma 1 De la competència professional

Article 5 En l'exercici de la professió, el psicòleg està obligat a respectar els principis comuns a tota
deontologia professional: el respecte a la persona, la protecció dels drets humans, el sentit de la
responsabilitat, l'honestedat, la sinceritat amb els clients, la prudència en l'aplicació dels instruments i
de les tècniques, la competència professional i la solidesa de la fonamentació científica de les seves
activitats professionals.

Article 12 El professional de la psicologia ha d'assegurar-se que el seu estat emocional, mental i físic
no afecta la seva capacitat per proporcionar un servei psicològic competent i, si no és així, ha de
buscar assessorament professional.

Norma 2 De les relacions amb els usuaris

Article 19 El professional de la psicologia ha de revisar periòdicament els objectius terapèutics amb

els usuaris. Si les circumstàncies de la intervenció canvien, hi ha de fer les modificacions pertinents.

Norma 4 De la intervenció

Article 30 El psicòleg no ha de perllongar innecessàriament la seva intervenció i l'ha de finalitzar sigui

perquè ha assolit els objectius proposats o bé perquè li manquen recursos o capacitació per
aconseguir-los. En aquest cas, ha d'informar de la possibilitat que la intervenció sigui continuada per
uns altres professionals.

Norma 5 De l'obtenció i ús de la informació

Article 38 La informació que el professional de la psicologia aplega en l'exercici de la seva professió

està sotmesa a confidencialitat, de la qual sols està eximit per consentiment exprés de l'usuari o per
supòsits legals. Igualment, en el cas d'utilitzar-se per a finalitats docents o d'investigació, hom s'ha
d'assegurar que no sigui possible la identificació de la persona, grup o institució de la qual es tracta.

__________________________________________________________________________________

La contradicció està en el fet que s’ha de fer tot el possible com a professionals per a donar un bon
servei i s’ha de derivar el client en cas que sigui necessari per protegir els drets humans, entre els
quals està el dret a la vida, però sense el consentiment de l’usuari aquell altre professional no el pot
tractar. Per tant, el client ha de donar el seu consentiment o ha de ser obligat a tractar-se, en el cas més
extrem.
4. Document on s’exposa la o les decisions preses. Anotar alternatives d’actuació tenint en
compte les conseqüències i la intencionalitat.

Llista de possibles solucions, pros i contres de cada solució

➢ Que el psicòleg vagi a un altre psicòleg per a tractar la seva ansietat.

- Aspecte positiu: El psicòleg compleix la normativa correctament i deriva el pacient
com s’indica.
- Aspecte negatiu: Existeix el risc que el pacient pugui dur a terme actes de
malevolència per la seva salut.

➢ Introduir de forma progressiva un altre psicòleg. Un primer contacte de 5’-10’ al principi o al

final d’una consulta, 10’-15’ durant una altra consulta, etc. I introduir altres psicòlegs si el
client segueix molt reticent, donar-li opcions i reforçar la confiança amb aquests altres
professionals (que prèviament ens hem assegurat que compleixen amb el codi deontològic i
estan familiaritzats amb casos similars).
- Aspecte positiu: Com que no és un canvi brusc de psicòleg, el client es pot anar
habituant a poc a poc amb l’altre professional i anar agafant confiança amb aquest.
- Aspecte negatiu: En el cas que el client no agafi prou confiança, es podria negar a
provar una altra vegada el mateix procediment, però amb un altre psicòleg i s’acabi
negant per complet a canviar.

➢ Fer el mateix amb el psiquiatre i fer tot el possible perquè el seu contacte sigui mínim. Hi ha
d’haver un contacte perquè tot i explicar el cas al psiquiatre aquest ha de fer la seva pròpia
valoració i a més a més el client ha de donar el seu consentiment per a poder compartir les
seves dades i informació confidencial amb tercers.
- Aspecte positiu: Es fa una pràctica molt més resolutiva en tenir una visió conjunta des
de diferents perspectives professionals.
- Aspecte negatiu: No obstant això, el client es pot continuar negant a cooperar amb
altres professionals i agreujar el seu cas.

➢ Si res funciona s’ha d’explicar la situació al client perquè entengui que el psicòleg ha d’agafar
la baixa (no explicar que aquest client en concret ha empitjorat l’ansietat del psicòleg, per les
repercussions negatives que això pugui tenir i perquè no canvia res de la situació, el psicòleg
ha d’agafar-la ).
- Aspecte positiu: Podria ser que la intervenció del psicòleg no sigui prou efectiva per
culpa de l’ansietat i encara podria agreujar més la situació, per tant, serà més
benevolent que el psicòleg es retiri de la pràctica en aquest cas.
- Aspecte negatiu: Si el psicòleg agafa la baixa pot ser que el client es negui a canviar
de psicòleg o psiquiatre i acabi fent algun acte perjudicial per a la seva salut.
 ➢ Explicar des del principi que el psicòleg s’ha d’agafar la baixa i repetir el procediment
anterior. Ens portaria a les mateixes conseqüències que la proposta precedent.

➢ En un cas extrem, que fos internat en un centre psiquiàtric. Intentant que ho faci primer
voluntàriament, i en cas que no fos així obligar-lo a entrar, ja que ens trobem en un cas que
posa en perill la seva pròpia vida. Podria ser una solució temporal fins que el psicòleg
s'hagués recuperat i llavors pogués tornar a tractar-lo, tot dependria de la política que seguís el
centre on entrés.
- Aspecte positiu: En cas d’una entrada voluntària doncs ens assegurem que la salut del
subjecte no estaria en perill. I el psicòleg podria atendre les seves problemàtiques.
- Aspecte negatiu: Una entrada involuntària podria afectar molt negativament a la
psique del client posant en risc la seva salut mental.

➢ Possibilitat de “no fer res”.

- Aspecte positiu: Pot ser que el client acabi millorant, però no és segur.
- Aspecte negatiu: El psicòleg no millora el seu estat, per tant, les seves pràctiques
professionals es veuen afectades i està incomplint el codi deontològic. A més, el
pacient es veu sotmès a pràctiques possiblement degeneratives pel que existeix la
possibilitat que tingui afectacions negatives també pel client.

ARBRE PRESA DE DECISIONS

AVALUACIÓ → Valorar decisió avaluant resultats

Com que aquest no és un cas real segur que ens hem deixat factors a tenir en compte, possibles
solucions o detalls que haurien anat sortint durant el procediment. Tot i això, hem intentat que aquest
sigui un procés d’avaluació contínua i hem integrat totes les solucions en un mateix arbre de menys a
més invasiva pel client. Les tres possibles solucions finals són les següents: el psicòleg no necessita
agafar-se la baixa, aquesta seria la menys invasiva i l’òptima per al client. El psicòleg s’agafa la baixa
i un altre professional tracta al client, aquesta és més invasiva i requereix que el client posi molt de la
seva part, però a la llarga li aportarà aprenentatges importants. I l’última i més invasiva és internar al
client en un psiquiàtric, aquesta només es donaria en el cas d’haver-ho intentat tot sense resultat per
tal de preservar la vida de la persona.

Bibliografia:

- Declaración Universal de Derechos Humanos Adoptada y proclamada por la Asamblea

General en su resolución 217 A (III), de 10 de diciembre de 1948.

- Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. RESOLUCIÓ JUS/3018/2014, de 17 de

desembre, per la qual s’inscriu al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de
Catalunya el Codi Deontològic del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.