Unitat 3: Deontologia i ètica associada a la pràctica de la psicologia clínica i de la

salut
1.Tòpics ètics i deontològics freqüentment implicats en la pràctica clínica en
Psicologia
Cal ser interseccional, tenir en compte totes les variables que conformen a la persona.

Medicar en situacions traumàtiques i de dol encapsula la situació i el que fa es cronificar el

malestar en comptes de fer-lo desaparèixer.

Passar a la teva consulta privada a una persona que atens des de la pública no és ètic i es
il·legal

Abans de que es receptin fàrmacs es pot exigir una avaluació psicològica

2. Deontologia i ètica clínica

1.Competència: que significa ser competent?

Disposar de coneixements actualitzats:

- científics i tècnics confirmats per la comunitat científica,

- legals i ètics capaços de suportar l’escrutini públic.

(Llei orgànica contra la violència de gènere i llei orgànica contra nens i adolescents. Si coneixes
que algú esta patint un maltractament com a ciutadà es té la obligació legal de dir-ho)

Conèixer els propis límits:

- professionals (tipus de teràpia, pacients o tècniques),

- personals (no exercir sota la influència d’un trastorn mental, inclòs l’alcoholisme o altres
addiccions).

No tots els psicòlegs estem preparats per portar tots els casos que ens arriben, ja sigui per
coneixements tècnics o limitacions de tipus professional o personal.

Estudi realitzat a psicòlegs

Article 12. El professional de la psicologia ha

d'assegurar-se que el seu estat emocional, mental i
físic no afecta la seva capacitat per proporcionar un
servei psicològic competent i, si no és així, ha de
buscar assessorament professional
No es ètic exercir de psicòleg si s’està estressat per
ser efectiu (però en la vida real si s’exerceix)

1.1.Implicacions

·Deure de formar-se. Formar-se de forma constant

Mala pràctica per incompetència:

 - Imperícia: La manca d’una formació adequada i actualitzada pot provocar prejudici
en la persona. “falta d’experiència en la professió” per ser novell, perquè no has
practicat prou
- Imprudència: Es fan servir tècniques i/o procediments que requereixen unes
pràctiques o coneixements que el/la professional no en té “quan fem de més”
- Negligència: Tot i conèixer una determinada tècnica o procediment beneficiós per
la persona, el/la professional no la posa en pràctica o ho fa de forma poc eficient

·Obligació de derivar quan no s'és competent.

·Alertar al col·legi professional si coneixem el cas d’algun company que no actua de forma
competent. Fer una queixa/denuncia

El psicoleg té el dret legal (i ètic) de donar-li la informació a la persona (pacient) de quina es la

manera de realitzar una queixa cap a un altre company

2. Confidencialitat: mecanisme pel qual el clínic garanteix la intimitat.

El pacient té dret a que es respecti la seva intimitat, com qualsevol altra persona (dignitat
humana).

En la relació establerta amb el psicòleg el client proporciona la informació privada necessària

per a que el professional pugui abordar i tractar la seva problemàtica.

2.1.Regla bàsica

La regla bàsica de confidencialitat fa referència al tractament de la informació rebuda:

 El psicòleg té l’obligació de mantenir en secret les confidències obtingudes en el

transcurs de la seva activitat professional. Fins i tot després de la mort del pacient.
Secret professional.

Hi ha excepcions. Per exemple, quan hi ha un bé superior a la intimitat del pacient que cal
protegir.

S’ha de respectar la confidencialitat d’una pacient però

si es detecta un abús infantil cal trencar-la i buscar les
vies per a intervenir i poder ajudar. Primer se li explica a
la mare (48h) i si es nega a denunciar s’activa el circuit per a tractar la situació (i es el psicòleg
qui ha de fer la denuncia)

En el moment que es trenca la confidencialitat s’ha de comunicar al pacient

S’ha d’informar d’un delicte si esta posant a una tercera persona en risc.

Es la direcció del centre on es treballa la qui s’ha de fer càrrec del tràmit de denuncia

Quan es dona una vulneració en menors primer s’ha de parlar amb els serveis socials d’aquella
localitat. Serà l’Administració qui s’encarregui d’aquelles sospites.

Excepcions:

Es trenca la confidencialitat:

- per autorització del pacient

- per protegir un bé superior, La pròpia persona o un altre es troba en risc ex. Cocaïnòman
que demana al psicòleg que li expliqui el que li passa a la seva família perquè no es veu capaç.
- per mandat legal (ordre judicial)
- comunicació entre companys per millorar (però sense dades que permetin la
identificació). No es necessita l’autorització del pacient

En tots els casos: donar la informació mínima necessària

En cas de conflicte entre normes deontològiques i legals, prevalen les legals. La llei protegeix
l'actuació del psicòleg.

- El deure de denunciar
- El deure d’advertir

Hi ha judicis en que els psicòlegs clínics no estem obligats a anar-hi (preguntar al COPC)

Si algu es vol suicidar s’ha de dir, parlar amb alguna persona per a que ajudi a aquesta

Cal tenir el telefon d’algu de confiança del pacient per si en algun moment se li hagues de
trucar. Saber com s’ha d’informar a un familiar (primers auxilis psicologics)

3. Relacions duals

El psicòleg es troba mantenint amb el pacient, a més de la relació terapéutica, una relació
diferent.

Temporalitat

- Actual: de forma simultània a la teràpia tinc un altre tipus de relació

 - Consecutiva: ja finalitzada la relació terapèutica (fins i tot després d’uns anys).

Les relacions entre professional i pacient son relacions de poder i em de ser-hi conscients, les
relacions més enllà de la terapèutica per tant no seran d’igualtat

Modalitat (cap situació d’aquestes es ètica)

- Relacions financeres i de negocis

- Intercanvi de serveis: ni amb el pacient ni amb persones relacionades amb el pacient
- Amb treballadors
- Amb amics i familiars
- Trobades casuals
- Assistir a esdeveniments especials: assistir a una boda d’un pacient
- Amistat amb pacients
- Sexual

Codi deontológic del COPC:

Article 7. El psicòleg no pot utilitzar la seva

posició en la relació professional com a situació
de poder o superioritat en benefici propi o de
tercers.

Article 32. El psicòleg no es prestarà a situacions

confuses en què el seu paper i les seves funcions siguin equívocs o ambigus. Ha de tenir en
compte les causes de recusació que estableix la llei i ha de rebutjar les intervencions que siguin
incompatibles.

Meta-Codi de l’EFPA: aspectes transversals/ generals

3.4.4. Conflict of Interests and Exploitation

i) Awareness of the problems which may result from dual relationships and an obligation to
avoid such dual relationships which reduce the necessary professional distance or may lead to
conflict of interests, or exploitation of a client.

ii) Obligation not to exploit a professional relationship to further personal, religious, political or
other ideological interests.
iii) Awareness that conflict of interest and inequality of power in a relationship may still reside
after the professional relationship is formally terminated, and that professional responsibilities
may still apply.

Relacions sexuals

Entre un 6 -14% terapeutes masculins i menys d'un 3% de terapeutes femenins reconeixen

haver tingut relacions sexuals amb pacients (Pope et al. 2003).

3.3.1. Estratègies per evitar transgredir els límits

Identificació i maneig de situacions de risc:

 Lloc de trobada: per que es doni la importancia que té la sessió ( ja que es un servei
professional) que sempre sigui el mateix i sigui un lloc formal
 Temps: ajustar-se al temps de les sessions, no fer de menys ni de més per evitar
malinterpretacions
 Honoraris: han de quedar clars al principi i no es poden modificar (tret d’excepcions)
 Regals: no es poden acceptar regals
 Comunicacions personals (auto-revelacions): per establir relació terapuetica tu t’has
d’humanitzar hi ha d’algunes que poden ser recomenables sempre que siguin
positives/profesionals de caire vida privada (intimitats) no s’ha d’explicar
 Contacte físic no sexual

Es considera mala praxis a la practica: Les autorevelacions significatives de la vida privada del/
de la terapeuta per establir aliança terapèutica.

3.4. Associats a l’avaluació psicològica

Relacionades amb la competència:

- portar a terme l’avaluació en el context professional

- no errar en la selecció de procediments, tècniques i
mètodes (passar instruments justos i necessaris. Vigilar el que
preguntem i perquè)
- basar la pràctica en l’evidència (Cochrane Library)
- interpretar acuradament les dades obtingudes
- conèixer i minimitzar la influència del propi avaluador (no fer comentaris mentre la
persona esta responent)
- comunicar els resultats de forma clara i acurada (la persona ha d’entendre el que li diuen)
 - assumir la responsabilitat de l’avaluació (també si és mitjançant tècniques
automatitzades o on-line),
- no creure que els mètodes psicològics no poden fer mal. ( vigilar que preguntem, com i
en quin moment i reservar un espai per si algú necessita que es tracti aquell tema)

3.4.1. Realitzar afirmacions d’algú a qui no s’ha visitat

No es pot fer mai. Cal evitar les situacions en les què pot semblar que existeixen certs
interessos en els resultats de l’avaluació.

Esforçar-se per evitar qualsevol tipus de mal o perjudici a les persones avaluades.

3.4.2. Obligació de lliurar un informe si es sol·licita

La legislació vigent (Llei 21/2000 sobre els drets d’informació del pacient) i les normes
deontològiques (tant COPC, EFPA o APA) deixen clara l’obligatorietat de devolució.

La nova legislació va encaminada a abandonar el “paternalisme”.

Excepcions: Que no sigui oportú comunicar de forma immediata el resultat (p. e. estat de
màxima alteració o episodi psicòtic).

El client té dret legal a accedir a la documentació de l’avaluació (o la història clínica) i a

obtenir una còpia de les dades que hi figuren. En el cas d’un menor, encara que l’hagi encarregat un
dels pares, ambdós progenitors tenen dret a disposar d’una còpia.

PERO:

- No té dret a conèixer les dades de terceres persones que figurin a la història.

- No té dret a conèixer observacions o anotacions subjectives realitzades pels
professionals.

3.4.3. Lliurar les dades d’un test

La persona avaluada té dret a conèixer els apunts que el psicòleg hagi fet en el formulari de
respostes. El test amb els ítems no, però si té el dret de tenir el seu propi full de respostes.

Si es solicita una fotocòpia del test, es taparà els ítems que conformen la matriu bàsica del test
per preservar la seguretat futura de l’ús de l’instrument i els corresponents drets d’autor
(Fraça-Tarragó, 2012)
3.5. Associats a la intervenció clínica

Situacions de risc per pràctiques poc ètiques:

● Interrupció de la teràpia: abandó, amenaces, qüestions econòmiques. No e spot fer

ghsoting al pacient, si no continuem la terapia ha d’haver-hi un motiu i explicació clara
● Conflicte de valors entre pacient i terapeuta: valors familiars, avortament,
preferència sexual, etc. Es de persona competent derivar aquest cas.
● Utilització de tècniques no contrastades científicament: tècniques de regressió
hipnòtica per reviure etapes prèvies en la vida, substàncies o herbes amb suposat
poder terapèutic, grups de teràpia nudista, etc.
● Qüestions financeres: no lligar l’èxit del tractament a l’honorari, no cobrar per
derivacions, competència deslleial, desprestigi honorari de la professió, no derivar de
pública a privada.
● Respecte per altres professionals: no intromissió en el tractament (ex. psiquiatra), ni
desacreditació (per corrents teòriques). No fer terturia en contra d’un altre
professional
● Comunicació: publicitat breu, responsabilitat en els mitjans de comunicació.
Publicitat enganyosa es ilegal

3.5.1. Intervenció sobre menors

Quan es considera un menor prou madur per prendre decisions?

- Actualment la majoria d’edat està establerta als 18 anys i l’emancipació als 16. Els
estudis de psicologia evolutiva apunten que la major part dels adolescents arriben a la
maduresa moral abans de l’edat d’emancipació. A partir dels 12 anys cal escoltar la
seva opinió.

Confidencialitat

Equilibri entre el menor i els pares o tutors. Cal establir-la al principi de la teràpia indicant les
situacions que poden trencar-la (p. e. riscos per la vida del menor).

Consentiment informat

En cap cas es considera la minoria d’edat com una excepció per no realitzar el consentiment
informat. Ja sigui signat pel propi menor i/o representants

3.6. Consentiment informat

Ha d’assegurar el respecte a l’autodeterminació, la informació i la llibertat, incloent:

- formació del psicòleg, supervisió

- objectius
- tipus de psicoteràpia: característiques (en què consisteix? medicació? implicació
familiars? grup?), riscos i beneficis,
- agenda: durada i freqüència de les sessions, període de vacances, absències
justificades, honoraris, forma de pagament, etc.
- tractament de la informació: confidencialitat i les seves excepcions (evidència
d'amenaça real per a la seva vida o la de tercers, ordre judicial, etc.), la forma en què
 es registraran les dades i qui i com podran tenir accés, en cas de clients múltiples
especificar com es gestionarà la informació,
- alternatives?

3.7. Protocols, pautes i criteris deontològics

3.7.1. Llei Catalana d’Autonomia del Pacient (llei 21/2000)

Dret a:

- la informació
- el consentiment informat
- l’accés a la informació clínica

dels ciutadans de Catalunya en l’àmbit sanitari (...) del reconeixement ampli del principi
d’autonomia.

Tractaments involuntaris

- Risc per la salut pública. (normalment son els policies basant-se en la llei i el que
pretenen es evitar conflictes)
- Risc immediat greu de la integritat física o psíquica del malalt. (ex. Persones que viuen
al carrer)

Consentiment per representació (ex. persones tutelades)

- Pacients que no siguin capaços de prendre decisions o el seu estat no ho permeti.

- Pacients incapacitats legalment.
- Pacients menors d’edat que no siguin intel·lectual o emocionalment competents.

Codis deontològics:

3.7.2. Codi deontològic del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC, 2015)

3.7.3. Código deontológico del Consejo General de Psicología de España (COP, 2010)

3.7.4. Meta-Code of Ethics of the European Federation of Psychologists' Association (EFPA,

2005)

3.7.5. Ethical Principles of Psychologist and Code of Conduct (APA, 2010)