Trastorns bipolars

Classificació dels trastorns bipolars DSM-5

Episodis afectius

 Episodi Depressiu Major

 Episodi Maníac
 Episodi Mixt
 Episodi Hipomaníac

Trastorns bipolars es composa per la presencia d’alguns dels episodis afectius esmentats
anteriorment

Els criteris exigeixen la presència/absència dels episodis afectius de la secció anterior.

 Trastorn bipolar tipus I

 Trastorn bipolar tipus II
 Trastorn ciclotímic
 Trastorn bipolar induït per medicació/substàncies

Classificació dels trastorns bipolars ICD 10

Episodis afectius

 Episodi depressiu: estat d’ànim totalment decaigut

 Episodi maníac: contrari a depressió
 Episodi hipomaníac: mania més atenuada

Trastorns bipolars

Els criteris exigeixen la presència / absència dels episodis afectius de la secció anterior.

Trastorn bipolar

 Trastorns de l'humor persistents

 Ciclotímia

Episodis afectius

-Episodi maníac DSM 5

Estat d’ànim normalment elevat, expansiu, irritable, la persona es sent plena de força i energia
amb unes capacitats exagerades per al que es el seu estat habitual

Període diferenciat d'un estat d'ànim anormal i persistentment elevat, expansiu o irritable, que
dura almenys 1 setmana (o menys si cal l'hospitalització).

Durant el període d'alteració de l'estat d'ànim han persistit al menys tres dels símptomes
següents (quatre si l'humor és sol irritable):

 Autoestima exagerada o grandiositat

 Disminució de la necessitat de dormir
 Verborreic
 Fuit d'idees o experiència subjectiva que el pensament és accelerat
 Distraïbilitat
  Augment de l'activitat social, a la feina, als estudis o al sexe
 Implicació excessiva en activitats plaents amb risc de conseqüències greus (compres
irrefrenables, indiscrecions sexuals o inversions econòmiques)

L'alteració ha de ser suficientment greu per ocasionar un important deteriorament social o

laboral o per precisar hospitalització, o caracteritzar-se per la presència de símptomes
psicòtics

-Episodi hipomaníac DSM 5

Els criteris són els mateixos que en l'episodi maníac excepte per:

 Durada (4 dies o més)

 No és prou greu per ocasionar un deteriorament social o laboral important
 No necessita hospitalització
 No hi ha presència de símptomes psicòtics

Els canvis de l’estat d’ànim i de l’activitat han de ser observables per altres persones

El trastorn no és prou sever per causar dificultats en el funcionament social o ocupacional, o

per necessitar hospitalització. En cas que hi hagi simptomatologia psicòtica es considerarà un
episodi maníac per definició.

Exemple: La persona passa de no fer res a tenir molts plans a l’agenda i es veuen capaços de
fer un munt de coses (però no tenen lloc per menjar, o per dormir) però després a moltes
d’aquestes activitats no es poden realitzar perquè no arriba . pagant la sensació de no faig les
coses bé, no sóc suficient, m’apunto a masses coses i després no les faig... per la persona això
es el normal que ha de fer( moltes coses) i quan no ho aconseguia es trobava trista

-Episodi depressiu major DSM 5

Període d'almenys 2 setmanes consecutives durant el que hi ha un estat d'ànim deprimit (En
nens, l'estat d'ànim pot ser irritable) o una pèrdua d’interès o plaer en gairebé totes les
activitats.

A més, cal experimentar almenys quatre símptomes més dels següents:

 Canvis de gana o pes,

 Alteracions del son (insomni o hipersòmnia)
 Agitació o alentiment de l'activitat psicomotora
 Manca d'energia
 Sentiments d'infravaloració o culpa
 Dificultat per pensar, concentrar-se o prendre decisions
 Pensaments recurrents de mort o ideació, plans o intents suïcides.

Cal que el subjecte hagi empitjorat clarament si es compara amb el seu estat anterior per
identificar un nou episodi

Significatiu clínicament, no a causa de l'efecte directe de substàncies ni a un període de dol

-Episodi mixt
Període d'almenys 1 setmana de durada en què gairebé cada dia es compleixen els criteris tant
per a un episodi maníac com per a un episodi depressiu major

El subjecte experimenta estats d'ànim que es alternen amb rapidesa (tristesa, irritabilitat,
eufòria), acompanyats de símptomes d'un episodi maníac i d'un episodi depressiu més gran

L'alteració ha de ser suficientment greu com per provocar un deteriorament social o laboral
important o per precisar hospitalització, o està caracteritzat per la presència de símptomes
psicòtics

Trastorns bipolars

Antigament anomenada psicosi maníac-depressiva

Es refereix als trastorns de l'estat d'ànim en què es donen episodis maníacs, hipomaníacs o
mixtos

Inicien a una edat més primerenca (al voltant dels 30 anys)

Pes de càrrega genètica (antecedents familiars)

4 o més episodis afectius per any, indicant un patró de CICLES RÀPIDS

Tipus:

 Trastorn Bipolar tipus I

 Trastorn Bipolar tipus II
 Ciclotímic

CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES DELS TRASTORNS BIPOLARS

Símptomes anímics

- Es tornen irascibles, suspicaços, hiperactius, entromesos

- Això repercuteix en les seves relacions personals
- Egosintònic: se senten bé i no entenen per què els que els envolten veuen en el
seu comportament un problema

No volen prendre la medicació perquè consideren que tornen a un estat apàtic que no els hi
caracteritza

Símptomes motivacionals i conductuals

- Sensació d'energia aparentment inesgotable i desbordant

- No senten necessitat de dormir durant dies o setmanes
- Fan plans, desenvolupen projectes, parlen sense parar, els seus pensaments van més
de pressa del que pot expressar
- Hipersexualitat
- Prodigalitat (regalar tots els seus estalvis a desconeguts) i fan inversions arriscades
- Aspecte descuidat i desarreglat

Símptomes cognitius

- Acceleració del pensament, parla ràpida, entretallada, incoherent

- Autoestima hipertrofiada que pot desembocar en idees delirants

Símptomes físics

- Problemes de son
- Augment de la gana
- Increment inusual del llindar de la fatiga física

Símptomes interpersonals

- Problemes per ser entromesos, polemistes i controladors

- Resistència a què se'ls contradigui
- A la hipomania poden arrossegar gent darrere per la seva capacitat de seduir

TRASTORN BIPOLAR TIPUS I

Curs clínic caracteritzat per un o més episodis maníacs o episodis mixts( mania i depressió)

És freqüent que els subjectes també n'hagin presentat un o més episodis depressius majors
(no cal)

Especificar

 Episodi únic (maníac o mixt)

 Recidivant (hi ha hagut algun altre episodi de polaritat contrària o de la mateixa
polaritat amb remissió de símptomes d'almenys 2 mesos)
- Especificar episodi més recent: Maniaco, hipomaniac, mixt, depressiu o no
especificat

TB-I: EPIDEMIOLOGIA, CURS I PRONÒSTIC

La prevalença varia entre el 0,4 i l'1,6 %

El trastorn bipolar I té una freqüència pràcticament idèntica en homes i dones

En els barons és més probable que el primer episodi sigui un episodi maníac. En les dones és
més probable que sigui un episodi depressiu major

L'edat mitjana d'inici del trastorn és de 18 anys, encara que pot aparèixer en qualsevol
moment de la vida (Es necessita temps per a que es diagnostiqui)

L'interval mitjà és de quatre episodis per cada 10 anys

L'interval entre els episodis tendeix a disminuir a mida que augmenta l'edat

Cicles ràpids (molt canvi en la persona), pitjor pronòstic

TRASTORN BIPOLAR TIPUS II

Aparició d'un o més episodis depressius majors acompanyats per almenys un episodi
hipomaníac (El bipolar II mostra depressió i mai mania)

No hi ha presència d'episodis maníacs o mixtos

Malestar clínicament significatiu

- De vegades no a la fase hipomaniaca

Els episodis hipomaníacs no s'han de confondre amb els dies d'eutimia(normal) que poden
seguir la remissió d'un episodi depressiu major, quan la persona ha estat deprimida i torna al
seu estat normal no fa aquest tipus de conductes que son “exagerades”

De vegades, els pacients potser no consideren patològics els episodis hipomaníacs. Informació
de familiars

Especificar si

- episodi més recent hipomanià o depressiu

TB-II: EPIDEMIOLOGIA, CURS I PRONÒSTIC

Prevalença als 12 mesos: 0,3%

L'edat mitjana d'aparició és als 25 anys, una mica posterior a la del TB-I i anterior a la del TDM

El trastorn sol començar amb l'aparició d'un EDM i no es pot fer el trastorn de TB-II fins
després que s'hagi donat el episodi hipomaníac

El nombre d'episodis al llarg de la vida sol ser més gran que en el TB-I i el TDM

L'interval entre episodis disminueix amb l'edat

No es donen símptomes psicòtics en els episodis hipomaníacs i són menys freqüents a l'EDM
en el context d'un TB-II que d'un TB-I

El risc de TB-II tendeix a ser més gran entre parents de persones amb un TB-II (factors genètics)

La ciclació ràpida es relaciona amb un pitjor pronòstic

TRASTORN CICLOTÍMIC
2 anys (1 any en nens i adolescents) de fluctuacions que comprèn nombrosos períodes de
símptomes hipomaníacs i nombrosos períodes de símptomes depressius

els símptomes depressius són insuficients en nombre, gravetat, importància o durada per
complir els criteris per a un episodi depressiu major

Durant els dos primers anys

- No hi ha hagut períodes de més de 2 mesos sense símptomes hipomaniacs o

depressius
- No hi ha hagut episodis maníacs, mixtos o depressius majors

CICLOTÍMIA: EPIDEMIOLOGIA, CURS I PRONÒSTIC

Prevalença al llarg de la vida: 0.4-1%

Igual proporció d'homes i dones

Inici a l'adolescència o principis de l'edat adulta

Pot representar una predisposició a patir altres trastorns bipolars (15-50% després
desenvolupa un trastorn bipolar tipus I o tipus II)

Inici insidiós i curs persistent (com els símptomes son més atenuats comença poc a poc i no
t’adones que hi ha trastorn fins que passen els dos anys i aquest curs es present tota l’estona)

Major incidència en parents de primer grau amb persones amb TB-I, TB-II o TDM

Quan els símptomes apareixen tard a l'edat adulta, descartar que siguin provocats per una
malaltia mèdica

En episodi depressiu hi haurà tendència al suïcidi i en l’episodi de mania conductes arriscades (

sóc capaç de tot) conducció temerària, sexualitat sense protecció... conductes de risc que
provoquen un dany però no perquè vaig buscant fer-me mal

TRASTORN BIPOLAR NO ESPECIFICAT

Inclou els trastorns amb característiques bipolars que no compleixen els criteris per a cap
trastorn bipolar específic

Alternança molt ràpida (en dies) entre símptomes maníacs i símptomes depressius que no
compleixen el criteri de durada mínima per a un episodi maníac o un episodi depressiu major

Episodis hipomaníacs recidivants sense símptomes depressius intercurrents

ESPECIFICACIONS AL DIAGNÒSTIC

·Especificacions de l'episodi més recent

- Gravetat (lleu, sever, moderat)

- En remissió
-Parcial: no es compleixen tots els criteris però encara hi ha símptomes

- Total: no hi ha símptomes

- Amb ansietat
- Amb símptomes mixts
 - Amb símptomes malenconiós
- Amb símptomes atípics
- Amb símptomes psicòtics congruents amb l'EA
- Amb símptomes psicòtics incongruents amb l'EA
- Amb catatonia
- D'inici al peripart

·Especificacions del curs en episodis recidivants

- Amb o sense recuperació interepisòdica

- Amb patró estacional
- Amb cicles ràpids

ESPECIFICACIONS DE L'EPISODI MÉS RECENT

Amb símptomes ansiosos

Presència d'almenys dos dels símptomes següents: tensió, fatiga, dificultat de concentració a
causa de les preocupacions, por que passi alguna cosa terrible, por de perdre el control

Amb símptomes mixts

Es compleixen els criteris diagnòstics per a un episodi maníac o hipomaníac i, almenys, tres
dels símptomes següents depressius: elevada disfòria o humor depressiu, disminució del
interès i plaer per gairebé totes les activitats, alentiment psicomotor, fatiga o pèrdua
d'energia, sentiments de desesperança o de culpa excessius o inapropiats, pensaments
recurrents de mort o ideació suïcida

Es compleixen els criteris diagnòstics per a un EDM i, a més, tres dels següents símptomes
maníacs: humor elevat o expansiu, autoestima elevada o grandiositat, més parlador del que és
habitual, fugida d'idees o sensació subjectiva que els pensaments van molt ràpid, increment de
l'energia i de l'activitat autodirigida, implicació en activitats potencialment perjudicials,
disminució de la necessitat de dormir.

Catatònic (aplicable a l'EDM, episodi maníac o mixt)

Marcada alteració psicomotora que pot consistir en immobilitat motora, activitat motora
excessiva, negativisme extrem, mutisme, peculiaritats del moviment voluntari, ecolàlia o
ecopraxia

Melancòlic (aplicable a EDM)

Pèrdua d'interès o plaer a totes o gairebé totes les activitats, o una falta de reactivitat als
estímuls habitualment plaents  anhedonia

L'estat d'ànim no millora ni tan sols quan passa alguna cosa bona

la depressió és pitjor al matí, amb despertar precoç, alentiment o agitació psicomotors,

anorèxia significativa o pèrdua de pes, o culpabilitat excessiva o inapropiada

Atípic (aplicable a EDM)

Augment de la gana i del pes, hipersòmnia, abatiment, pesadesa en les extremitats i un patró
molt perllongat d'extrema sensibilitat a la percepció de rebuig interpersonal
D'inici al peripart (aplicable a EDM, maníac o mixt)

Si s'inicia durant l'embaràs o les primeres 4 setmanes després del enllumenament d’un fill.
Entre 3-6% de dones experimenten aquesta patologia

ESPECIFICACIONS DEL CURS EN EPISODIS RECIDIVANTS

Amb o sense recuperació interepisòdica

Si s'aconsegueix una remissió total entre els dos episodis afectius més recents, es pot aplicar al
TDM recidivant o al TB I o II

Amb patró estacional

L'inici i la remissió dels episodis depressius més grans es dóna en una època determinada de
l'any. Generalment comencen a la tardor o l'hivern i remeten a la primavera., es pot aplicar al
TDM recidivant o al TB I o II

Amb cicles ràpids

Aparició de quatre o més episodis afectius durant els 12 mesos previs. Aquests episodis es
poden presentar en qualsevol combinació i ordre, es pot aplicar al TB I o II

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

-Trastorn depressiu major

- Pot acompanyar-se de símptomes maníacs o hipomaníacs que no són suficients o no

tenen suficient durada per considerar-se un episodi maníac o hipomaníac
- També pot cursar amb irritabilitat

-Altres trastorns bipolars

-Trastorns Psicòtics

- Trastorn Esquizoafectiu

-Trastorns d'Ansietat (TAG, TEPT, trastorn de pànic, etc.)

- Realitzar una acurada història del cas, avaluant la naturalesa episòdica dels símptomes
i quins són els disparadors dels símptomes en cada situació

-Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat

- Confusió més probable durant la infància i l'adolescència

- La parla i els pensaments accelerats, la distraïbilitat i la disminució de la necessitat de
son donen al TDAH i en els episodis maníacs i hipomaníacs
- Avaluar la naturalesa episòdica dels símptomes

-Trastorns de personalitat

- TLP (labilitat emocional i impulsivitat)

- Avaluar la naturalesa episòdica dels símptomes

-Trastorns que cursen amb elevada irritabilitat

- Trastorn de desregulació destructiva de l'estat d'ànim: irritabilitat severa i persistent

 - La irritabilitat a la mania ha de representar un clar canvi en el comportament habitual
del nen o adolescent

TEORIES EXPLICATIVES DELS TRASTORNS BIPOLARS

L'etiologia del trastorn bipolar s'ha estudiat menys que la de la depressió

Beck explica aquests trastorns amb el mateix model

- Les fases depressives s'explicarien igual que el que ja s'ha vist

- Les fases maníaques també tindrien errors i esquemes cognitius, però en aquest cas,
distorsionat positivament
- Triada cognitiva positiva
- Limitació: com es passa d'esquemes cognitius distorsionats negativament a
positivament?
- Cal més investigació sobre l'etiologia dels trastorns bipolars

TRACTAMENT

Tractament farmacològic:

- estabilitzadors de l'estat d'ànim: carbonat de liti

- Altres: neurolèptics, benzodiazepines, etc.

Tractaments psicològics:

- Psicoeducació
- Teràpia familiar o de parella (alta emoció expressada)
- Teràpia cognitiu conductual
- Teràpia interpersonal i del ritme social
 Basada en la idea que les alteracions a les rutines diàries i els problemes en les
relacions interpersonals poden provocar recaigudes en els episodis tant
maníacs com depressius del trastorn bipolar

CASOS
Caso 1 muestra episodio de manía: da dinero a persona desconocida, no pierde el sentido
de la realidad. Bipolar tipo 1

Una rica viuda de 72 años de edad fue traída a consulta por sus hijos en contra de su voluntad,
al pensar éstos que se estaba volviendo senil después de la muerte de su esposo seis meses
antes.

Después del duelo inicial que no fue severo, la paciente ha reanudado una activa vida social y
presta ayuda voluntaria en los hospitales locales. La familia alentó esta actividad, pero en los
últimos meses se sienten preocupados por las visitas de la paciente a bares locales con
personal del hospital. La situación de la consulta fue precipitada por el anuncio de la paciente
de su compromiso de boda con un enfermero de 25 años, al que planea transferir su casa y
una gran cantidad de dinero.

Inicialmente en la entrevista la paciente se mostró extremadamente enojada con sus hijos,

diciendo que ellos no podían comprender que por primera vez en su vida estaba haciendo algo
por sí misma, no para su padre, su esposo o sus hijos. Entonces, de repente, se reclinó sobre el
sofá y preguntó al psicólogo si era lo bastante atractiva como para capturar a un hombre de 25
años.

Continuó explayándose con todo detalle sobre las capacidades físicas y sexuales de su
prometido y describió su vida como excitante y llena por primera vez. Se mostró habladora y
no permitió que el psicólogo la interrumpiera con sus preguntas.

Contó que a pesar de que ella no bebía, cuando salía por la noche con su prometido e iban a
bares o clubs, disfrutaba por completo del ambiente. A menudo continuaban la noche en
lugares que aún permanecían abiertos cuando los otros cerraban y acababan desayunando,
yendo a la cama y haciendo el amor.

Después de dormir solo tres o cuatro horas, solía levantarse sintiéndose descansada e ir a la
compra. Gastaba aproximadamente 100 euros a la semana en ella misma y daba a su
prometido cerca de 500 euros a la semana.

Estaba de acuerdo en que su comportamiento era inusual para alguien de su edad, pero
manifestó que siempre había sido convencional y era hora de cambiar. Rehusó pasar ninguna
prueba diciendo que “no voy a pasar ningún estúpido test para ver si estoy loca”. No
presentaba ningún deterioro evidente de la memoria y estaba correctamente orientada en
todas las áreas. Según la familia no tenía ninguna historia previa de perturbación emocional.

Caso 2  Bipolar Tipo I, episodio de mania

Hombre de 42 años, casado, sin hijos, ingeniero agrónomo. Desarrolla su actividad con
resultados óptimos como dirigente de una institución autonómica.

Personalidad activa, extrovertida, de fácil comunicación y dada a las relaciones sociales. En el

pasado ha sufrido varios episodios depresivos.

Desde hace tiempo, su vida de por sí activa, ha tomado un ritmo bastante intenso; está
siempre en movimiento, habla bastante más de lo acostumbrado, ha iniciado algunas
actividades nuevas que lo distraen del desempeño normal de su trabajo; en los últimos
tiempos se ha empeñado en proyectar algunos sistemas revolucionarios de mecanización
agrícola que ha propuesto, sin éxito, a diversas autoridades.

Por la noche no duerme. Come poco. Pasa muy poco tiempo en casa por estar constantemente
ocupado en estas nuevas actividades, que se vuelven tan importantes como para dejar su
trabajo.

A la entrevista se muestra eufórico, habla continuamente, expone sus proyectos

revolucionarios dibujando esquema que muestran su funcionamiento, considera ser
incomprendido pero que pronto logrará imponer sus ideas. Se muestra extremadamente
optimista, afirma no haberse sentido nunca tan bien como el último periodo. Expresa gran
cantidad de proyectos u propósitos para el futuro. No considera tener necesidad de
tratamiento alguno

Caso 3 Bipolar Tipo I episodio de mania

Carlos (38) y Ana (37) acuden a sesión a instancias de ésta última quien afirma sentirse harta y
cansada, “a las puertas del divorcio” si la situación de la pareja no cambia.
Ana nos cuenta que el motivo de consulta son las dificultades de comunicación entre ellos y
que Carlos justifica por un cambio de intereses y de perspectiva de vida entre ellos.

Ana y Carlos se conocieron en la Facultad de Bellas Artes, donde ambos eran muy populares y
desde entonces han estado juntos. Actualmente llevan 10 años de convivencia y no tienen
hijos. Carlos es pintor artístico, su carrera profesional sufre altibajos dependiendo del mercado
y de las exposiciones de las galerías, esto implica que de forma ocasional y por periodos
indeterminados de tiempo, a se vea obligado a realizar Trabajos en otros sectores
(cortacésped en el campo de futbol, peón en la brigada de limpieza del Ayuntamiento,
camarero…). Ana, por su parte, se dedica al sector gráfico es directora de un equipo de
diseñadores en una empresa, actualmente se gana bien la vida. Con la ayuda de su familia ha
comprado un piso pequeño en el que viven desde que se casaron.

Según Ana al principio todo iba bien, salían mucho por las noches con un grupo de amigos,
todos del mundo de las artes, bebían, consumían marihuana y compartían todo gustos,
filosofía de vida y proyectos de futuro. Los fines de semana solían quedar con el grupo en la
ciudad o bajaban a la casa de los padres de él, en un pueblo cercano donde organizaban
barbacoas e invitaban a todos los amigos.

Para Ana, Carlos ha sido siempre una persona muy apasionada y volcada en su trabajo, en su
opinión es un gran pintor con un enorme potencial, aunque reconoce que ganarse la vida
pintando es algo muy complicado y que por eso es importante que ella tenga un trabajo
mucho más estable económicamente. Ana comenta que para Carlos la pintura es lo primero,
que puede pasar días enteros pintando sin descanso.

Ana relata que en esos momentos de inspiración intensa Carlos se va al taller y no puede no
aparecer en días. No suele responder al móvil, no explica dónde está o cómo se encuentra,
añade, pasa todo el día pintando y que cuando termina se va de bares hasta la mañana,
invitando a todos, que aumenta el consumo de alcohol y sustancias, sin límite, de un humor
exultante. Si ella lo llama o le recrimina que no aparezca por casa ni de señales de vida, él
responde con acusaciones donde la tacha de ser una conservadora y de coartar su creatividad,
llegando a montar unas peleas “descomunales” que terminan en insultos y con él instalándose
al taller.

Cuando está creando, ha llegado a confesarle que se ha sentido enamorado de alguna

jovencita que lo admiraba como artista y que incluso le había sido infiel lo que justifica
diciendo que ella ya no le resultaba atractiva, que está aburrida y gorda, a consecuencia de su
conservadurismo, que ha perdido la vitalidad, el deseo de vivir, la ilusión, y que todo resulta
una monotonía insufrible.

Carlos, cuenta que la pintura es lo fundamental en su vida, que cuando las musas llegan, tiene
que rendirse, que lo atrapan y que no hay nada que pueda hacer, solo trabajar, se siente
inundado de una fuerza inusitada, dice que la suerte además es que no necesita apenas
dormir, con lo que puede trabajar intensamente, sin parar, hasta que la obra está acabada, a
veces ha podido realizar cientos de bocetos en cuestión de horas. Considera que es un artista
visionario e incomprendido como tantos en la historia, que los galeristas solo quieren
aprovecharse de su talento y que por eso a veces tiene que darles desplantes para que
aprendan, porque no están a la altura de valorar la calidad de su obra. También ha tenido
problemas con su colega Juan, el dueño del bar en el que expone a menudo por discrepancias
artísticas y filosóficas. Comenta que si está trabajando en otra cosa y de repente siente que
tiene que pintar, pues que deja el trabajo, que para él no son importantes las facturas, ni nada
de ese tipo que le daría igual vivir debajo de un puente y que Ana se ha vuelto agobiante, que
solo piensa en cosas aburridas y estándar, que tiene que dejar su trabajo y ser libre, y vivir
intensamente, también los padres de ella que siempre lo están juzgando. Cuando se le
pregunta sobre cómo vivirían entonces, Carlos responde que eso son nimiedades en las que él
no puede malgastar su tiempo, que es una perspectiva convencional sobre el mundo y sobre
cómo tienen que ser todo.

Ana manifiesta que esta situación le resulta muy difícil, por un lado, siente que debe estar a su
lado y confía en su talento y en que un día triunfará, pero a veces es muy complicado explicar
algunas de las cosas que hace, como aquella vez en que cogió los ahorros y los invirtió en una
partida de sillas viejas que iba a restaurar y a vender por internet y que terminó por almacenar
en la casa de sus padres cuando perdió el interés.

Cuando se “pone en vena artística” siente que él no la valora, ni valora el esfuerzo que hace
llevando todo el peso de la relación, las facturas, los pagos, las compras, haciéndose cargo “de
la parte adulta” de la vida que llevan, y que encima tiene que escuchar sus críticas constantes,
cuando se pone así siente que ya no la quiere y que lo está perdiendo, que “cualquier día se irá
con una jovencita que le ría las gracias”, a la que engatusará y luego verá que tiene que
hacerse cargo de él.

Cuando se le pregunta a Ana que la hace permanecer en la relación, nos cuenta que esos
episodios no son constantes, suelen durar unas semanas, y que luego, cuando las musas se
van, desaparecen de repente, y que entonces se hunde en una oscuridad sin fin, puede pasar
semanas sin salir de la cama, no quiere comer, ni ver a nadie, apenas se asea, y llora, llora
mucho, en esos momentos se siente débil y perdido y me pide que no le abandone, que sin
ella no puede vivir, que la necesita y que es “un mierdas” incapaz de triunfar ni de ganarse la
vida. Ana opina que los artistas son así, seres especiales, los demás (su familia y entorno) no
pueden entenderlo y exageran cuando le dicen que tiene un problema, que está loco.

En los últimos tiempos, desde el fallecimiento del padre de Carlos, estas situaciones se han
agravado, en el último año ha perdido 3 trabajos y perdido 2 ofertas en dos galerías
importantes por no cumplir con los plazos, aunque han consultado con el médico del CAP y le
han prescrito medicación Carlos no quiere tomarla dice que se siente abotagado, embotado y
que no puede concentrarse, ni pintar, que la química legal le quita su creatividad y que
prefiere formar porros o tomarse algún tripi que le da muy buen rollo. Para Ana, se trata de
ajustar la relación, y considera que lo más adecuado es terapia de pareja para que les
ayudemos a encontrar territorios comunes.