Trastorns de personalitat del clúster B

INTRODUCCIÓ

Patró permanent i inflexible d'experiència interna i de comportament que s'aparta

acusadament de les expectatives de la cultura del subjecte, té el seu inici a la adolescència o
principi de l’edat adulta, és estable al llarg del temps i comporta malestar o perjudicis per al
subjecte.

Els trastorns de personalitat entesos com desviacions o excepcions extremes del

comportament de l’individu, el seu pensament, percepció, sentiments... desviats del habitual.
Una persona amb trastorn de personalitat no podrem tractar-ho i que desaparegui el trastorn
degut a que forma part d’ell) nomes podran millorar i que aprengui a sobre portar-ho però
aquesta forma de ser mai desapareixerà

Model categòric vs dimensional

-Personalitat normal vs patològica, diferències quantitatives o qualitatives?

Millon comenta que la normalitat i la patologia son conceptes relatius que mostren un continu,
no son categories nominals discretes, per tant no hi ha una línia divisora entre les dues. La
personalitat normal i patològica comparteixen els mateixos principis i mecanismes de
desenvolupament, personalitat... la diferencia es que les personalitats normals son més
flexibles quan s’adapten al seu entorn, mentre que les personalitats patològiques mostren
conductes més rígides i menys adaptatives. Una personalitat que afecta en totes les àrees de la
vida de la persona, són caracteristiques més rigides i inflexibles

-Problemes de les categories

 Les fronteres entre la personalitat normal i patològica i entre els diferents trastorns de
personalitat és borrosa
 Les característiques dels diferents TP es barregen a la majoria dels casos

Els límits entre un trastorn i l’altre són borrosos, hi ha solapaments dels símptomes trobant
moltes comorbiditats

Proposta dimensional: els TP serien variants desadaptatives de la personalitat “normal”.

S’utilitza el sistema categorial per facilitat

CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES DELS TP

Precoços

 Solen manifestar-se ja a l'adolescència o abans. Canvis a la personalitat a l'edat adulta

o vellesa poden indicar patologies orgàniques

Permanents

 Inflexibles al llarg de la vida. Avaluació necessàriament transversal però completar

informació longitudinal

Generalitzats

 Els trets es manifestaran en gran varietat de contextos (ser centre d'atenció, no seguir
les normes, dependència..)
Incapacitat d'adaptació

 Patró rígid, incapacitat per adaptar-se a les circumstàncies. No hi ha canvi de conducta

tot i que aquesta fracassa.

Patiment(normalment)

 Ells mateixos o els que els envolten (com l’antisocial)

DIFERÈNCIES ENTRE:

Egosintònic: la persona ho veu

normal i no es conscient de que té
un trastorn

Amb un trastorn clínic la persona ve amb una queixa perquè li passa alguna cosa, però la
persona amb trastorn de personalitat no ve per una queixa personal, no nota els símptomes
sinó que ho viu de forma egosintonica” jo sóc així”. Son pacients amb simptomatologia
cronificada, pateix tant la persona com el seu entorn

CLASSIFICACIÓ DELS TRASTORNS DE PERSONALITAT DSM 5

Tipus A: raresa i excentricitat

 Paranoide
 Esquizoide
 Esquizotípic

Tipus B: dramàtic, emocional

 Antisocial
 Límit
 Histriònic
 Narcisista

Tipus C: temorosos i angoixats

 Per evitació
 Per dependència
 Obsessiu-compulsiu

ETIOLOGIA I TRACTAMENT

Es poden explicar els trastorn de personalitat a partir de la teoria del afecte. Els primers vincles
que establim les persones des de que som petits, model (MOI). Una plantilla que nosaltres
tenim i organitzem des de que som petits, en funció de la primera relació amb aquella persona
es genera “una plantilla” i ens anirem relacionant amb aquelles persones d’una manera
determinada segons la plantilla que nosaltres em fet amb ells. Patró segur, ansiós, ambivalent,
evolutiu, desorganitzat, segons el patró i quin tipus de cuidador té el nen tindrà un
comportament diferent. Depenent de l’afecte establert alguns trastorns de la personalitat
estaran associats. El TLP s’associa amb un afecte desorganitzat.

L'estudi dels determinants dels trastorns de personalitat no està tan desenvolupat com el dels
trastorns clínics

El desenvolupament d'aquests trastorns vindrà determinat per influències psicològiques,

biològiques i socioculturals. És difícil determinar on acaben els factors de risc i on comença el
trastorn El tractament és complicat ja que no solen demanar ajuda per aquests problemes.
Generalment es diagnostiquen juntament amb altres trastorns

L'egosintonia els fa resistents al canvi

Alguns tractaments nous amb èxit: teràpia de conducta de tercera generació  Teràpia
conductual dialèctica de Linehan per a T. límit

CRITERIS DSM-5 GENERALS PER A UN TRASTORN DE LA PERSONALITAT

A. Un patró permanent d'experiència interna i de comportament que aparta acusadament de

les expectatives de la cultura del subjecte. Aquest patró es manifesta en dues (o més) de les
àrees següents:

1) cognició (p. ex., formes de percebre i interpretar-se a un mateix, als altres i a els
esdeveniments)

2) afectivitat (p. ex., la gamma, intensitat, labilitat i adequació de la resposta emocional)

3) activitat interpersonal

4) control dels impulsos

B. Aquest patró persistent és inflexible i s'estén a una àmplia gamma de situacions personals i
socials.

C. Aquest patró persistent provoca malestar clínicament significatiu o deteriorament social,

laboral o d'altres àrees importants de l'activitat del individu.

D. El patró és estable i de llarga durada, i el seu inici es remunta almenys a l'adolescència o al

començament de l'edat adulta.

E. El patró persistent no és atribuïble a una manifestació com a conseqüència d'un altre

trastorn mental.

F. El patró persistent no és degut als efectes fisiològics directes d'una substància (p. ex., una
droga, un medicament) ni a una malaltia mèdica (p. ex., traumatisme cranial).

TIPUS A: RARESA I EXCENTRICITAT

- Paranoide: és un patró de desconfiança i suspicàcia que fa que es interpretin

maliciosament les intencions dels altres.
- Esquizoide: és un patró de desconnexió de les relacions socials i de restricció de
l’expressió emocional.
- Esquizotípic: és un patró de malestar intens en les relacions personals, distorsions
cognoscitives o perceptives i excentricitats del comportament.
CRITERIS DSM-5 DEL TRASTORN PARANOIDE DE LA PERSONALITAT

A. Desconfiança i suspicàcia general des de l'inici de l'edat adulta, de forma que les intencions
dels altres són interpretades com a malicioses, que apareixen en diversos contextos, com ho
indiquen quatre (o més) dels següents punts:

1) sospita, sense base suficient, que els altres se n'aprofitaran, els van a fer mal o els
enganyaran

2) preocupació per dubtes no justificats sobre la lleialtat o la fidelitat dels amics i socis

3) reticència a confiar en els altres per temor injustificat que la informació que
comparteixin hagi de ser utilitzada en contra

4) en les observacions o els fets més innocents albira significats ocults que són
degradants o amenaçadors

5) alberga rancúnies durant molt de temps, per exemple, no oblida els insults, injúries o
menyspreus

6) percep atacs a la seva persona o a la seva reputació que no són aparents per als altres i
està predisposat a reaccionar amb ira o contraatacar

7) sospita repetidament i injustificadament que el seu cònjuge o la seva parella li és

infidel

B. Aquestes característiques no apareixen exclusivament en el transcurs d'una esquizofrènia,

un trastorn de l'estat d'ànim amb símptomes psicòtics o un altre trastorn psicòtic i no són
degudes als efectes fisiològics directes d'una malaltia mèdica.

Nota: Si es compleixen els criteris abans de l'inici d'una esquizofrènia, afegiu-hi premòrbid.
CRITERIS DSM-5 DEL TRASTORN ESQUIZOIDE DE LA PERSONALITAT

(No vol relacionar-se)

A. Un patró general de distanciament de les relacions socials i de restricció de l’expressió

emocional en el pla interpersonal, que comença al principi de l'edat adulta i es dóna en
diversos contextos, com ho indiquen quatre (o més) dels següents punts:

1) ni desitja ni gaudeix de les relacions personals, inclòs formar part de una família

2) escull gairebé sempre activitats solitàries

3) té escàs o cap interès a tenir experiències sexuals amb una altra persona

4) gaudeix amb poques o cap activitat

5) no té amics íntims o persones de confiança, a banda dels familiars de primer grau

6) es mostra indiferent als afalacs o les crítiques dels altres

7) mostra fredor emocional, distanciament o aplanament de la afectivitat

B. Aquestes característiques no apareixen exclusivament en el transcurs de una esquizofrènia,

un trastorn de l'estat d'ànim amb símptomes psicòtics o un altre trastorn psicòtic i no són
degudes als efectes fisiològics directes d’una malaltia mèdica.

Nota: Si es compleixen els criteris abans de l'inici d'una esquizofrènia, afegir «premòrbit»

CRITERIS DSM-5 DEL TRASTORN ESQUIZOTÍPIC DE LA PERSONALITAT

(Característiques esquizofrèniques sense simptomatologia psicòtica) a diferencia de

l’esquizoide, l’esquizotípic mostra interès per les relacions socials

A. Un patró general de dèficit socials i interpersonals associats a malestar agut i una capacitat
reduïda per a les relacions personals, així com distorsions cognoscitives o perceptives i
excentricitats del comportament, que comencen al principi de l'edat adulta i es donen en
diversos contextos, com ho indiquen cinc (o més) dels següents punts:

1) idees de referència (excloses les idees delirants de referència)

 2) creences rares o pensament màgic que influeix en el comportament i no és consistent
amb les normes subculturals (p. ex., superstició, creure en la clarividència, telepatia o
«sis sentit»; en nens i adolescents, fantasies o preocupacions estranyes)

3) experiències perceptives inhabituals, incloses les il·lusions corporals

4) pensament i llenguatge rars (p. ex., gandul, circumstancial, metafòric, sobreelaborat o

estereotipat)

5) suspicàcia o ideació paranoide

6) afectivitat inapropiada o restringida

7) comportament o aparença rara, excèntrica o peculiar

8) manca d'amics íntims o desconfiança a part dels familiars de primer grau

9) ansietat social excessiva que no disminueix amb la familiarització i que tendeix a

associar-se amb els temors paranoides més que amb judicis negatius sobre un mateix

B. Aquestes característiques no apareixen exclusivament en el transcurs d'una esquizofrènia,

un trastorn de l'estat d'ànim amb símptomes psicòtics o un altre trastorn psicòtic o un trastorn
generalitzat del desenvolupament.

TIPUS B: DRAMÀTIC, EMOCIONAL

Antisocial: és un patró de menyspreu i violació dels drets dels altres.

Límit: és un patró d'inestabilitat en les relacions interpersonals, l'autoimatge i els afectes, i una
notable impulsivitat.

Histriònic: és un patró d'emotivitat excessiva i una demanda d'atenció.

Narcisista: és un patró de grandiositat, necessitat d'admiració i falta empatia.

PSICOPATIA (conducta antisocial)

Vídeo: psicòpates Robert Hare

Quines són les principals característiques de un psicòpata? manca d’empatia, falta de

sentiments de culpa, manca de por al càstig i les conseqüències, el seu cervell funciona de
forma diferent, s’activa diferent segons l’estímul, tenen dificultats per connectar amb la
carrega afectiva i emocions de certes situacions. No mostren intel·ligència emocional però la
poden fingir molt bé o aprendre com s’han de comportar en la situació encara que no ho
sentin. Persones impulsives amb poca tolerància a la frustració (el que volen ho volen ja i de
manera fàcil), son més predisposats a cometre delictes perquè quan volen algo ho fan sense
pensar-s-ho, i si son molt intel·ligents ho fan de maneres legals sense arribar a cometre un
crim

Quina es la prevalença de la psicopatia en la població general?

Hi ha un 1-3% de psicòpates en la població

Quina es la etiologia de la psicopatia?

La psicopatia no depèn de la criança, ni de la genètica, ni del tipus d’entorn en el que ha viscut

la persona.

Pot tractar-se la psicopatia? Es difícil d’aconseguir una millora important perquè no posarà de
la seva part, no hi ha cap fàrmac i caldrà teràpia

Tots els psicòpates son delinqüents? No, hi ha psicòpates integrats

Tots els delinqüents son psicòpates? No , un 12 i 13% dels delinqüents empresonats son
psicòpates

Que és un psicòpata integrat?

Persones psicòpates que es troben insertes en la societat vivint com a persones normals.

Per a la policia en ocasions es difícil detectar quan un delinqüent es un psicòpata. En general

son difícil de reconèixer-les en qualsevol entorn. Però les víctimes si que les reconeixen.

Paraules negatives un psicòpata les considera com a neutres, per exemple “violació” on
s’activen àrees diferents que en les persones normals. No s’activen parts del cervell emocional(
sistema límbic) analitzant les paraules simbòlicament i no emocionalment

Tendim a pensar que tothom pensa com nosaltres i considerem a la gent bona, però això no es
així, no tot el món es inherentment bo, sinó que hi ha persones més difícils de socialitzar, com
els psicòpates.

De psicòpates hi ha de molts tipus ( poden expressar-ho de forma diferent). Es troben dins del
món de la política, empresa... dins de lloc on la persona es pugui enriquir o pugui aconseguir
determinats beneficis

Exemples:

“Vam sortir a dos quarts de nou. Havíem estat afilant els ganivets, preparant els guants i
canviant-nos, posant-nos roba de viatge en previsió que la que portaríem quedaria bruta... “
“ Li vaig dir que aixequés el cap, ho va fer i li vaig clavar el Ganivet al coll. (...) El meu company
ja havia començat a debilitar l'abdomen a punyalades(...). 'Tira'l al terraplè, cap al parc, darrere
de la parada d´autobús. Allí podríem matar-lo a gust', va dir el meu company. En sentir això, la
presa es va debatre amb molta més força. (...) Ja començava a molestar-me el fet que ni moria
ni es debilitava. (...) És espantós el que triga a morir un idiota!!“

Extractes del diari de Rosado (assassinat del joc de rol),1994 a partir dels extractes s’observa la
fredor i manca d’ansietat davant del que estaven fent

S’observa la controvèrsia de si estaven davant de persones amb un trastorn mental (trastorn

psicòtic) o psicopatia antisocial de la personalitat). La diferenciació era important per saber
quin era el nivell de consciencia del que estaven fent. Una persona amb trastorn mental pot
ser no conscient dels seus actes però un psicòpata si que es conscient del que esta fent.

S’ha de distingir entre conducta( criminal) i la personalitat antisocial de la personalitat o

psicopatia. La conducta antisocial fa referencia a conductes que no s’ajusten al comportament
normal.

La personalitat fa referencia a característiques que predisposen a una persona a cometre

conductes de tipus antisocial. Causes distals com manca d’empatia, de remordiment, no tenir
por, no aprendre de l’experiència, la impulsivitat, no tolerància de la frustració...

LA DIFERENT DENOMINACIÓ FA REFERÈNCIA A SI ES CONCEDEIX MÉS IMPORTÀNCIA I

S'INCIDEIX MÉS EN DOS ASPECTES DIFERENTS

PSICOPÀTIA

Denominació més holística; fa referència a la totalitat dels aspectes que configuren el trastorns
però especialment als aspectes actitudinals, emocionals i de tret que subjauen al concepte( i
no tant en la conducta antisocial)

T. ANTISOCIAL DE LA PERSONALITAT

Denominació DSM, fa referència sobretot als aspectes descriptius de la conducta

PREFERÈNCIA CLÍNICA PEL TERME “PSICOPÀTIA”

Manca d’empatia i de culpabilitat, una mica narcisistes, fàcilment duen a terme activitats
inapropiades perquè no tenen la por de que li agafessin o li segrestin

UN PROBLEMA DE LLENGUATGE

Es pot mantenir comportaments antisocials sense ser psicòpata: la majoria de delinqüents

Es pot ser psicòpata sense tenir comportaments antisocials: psicòpates adaptats

Es pot utilitzar el terme “sociòpata” en el sentit de desadaptat (conductes socialment

desviades) sense mantenir comportaments antisocials ni ser psicòpata. El síndrome esta
centrat en factors socials o experiències de la infància, mentre que la psicopatia incorpora
elements biològics, psicològics i genètics.

Hare planteja que l’ús d’un terme o un altre no depèn nomes de distintes propostes
etiològiques, sinó d’evitar la confusió amb el terme psicòtic

UN PROBLEMA DE DENOMINACIÓ

Psicòpates Primaris: prima l'absència de resposta emocional (empatia, sentiments de culpa,

incapacitat d'estimar)

Psicòpates secundaris: prima els comportaments antisocials, però hi ha resposta emocional

(capaços de mostrar culpa o remordiments, establir relacions afectives i motivat per
problemes de caràcter neuròtic).

 Exemple: Necessiten estimulació i l’adrenalina intensa que li proporciona matar però

després se empenedeix perquè mostra resposta emocional

Psicòpates subculturals o asocials: cultura delinqüencial però amb resposta emocional i

característiques de personalitat “normals” (lleialtat, amistat, sentiments de culpa i relacions
afectives dins de la seva subcultura)

EVOLUCIÓ GENERAL HISTÒRICA DEL CONCEPTE

Segle XIX, P.Pinel: “bogeria sense deliri”

1835, J.C.Pritchard: “bogeria moral”

1903, E.Kraepelin: “personalitat psicopàtica”

Tractat sobre la psicopatia: “The mask of sanity” (La mascara del seny) de Herbert Cleckley
(1975). Incideix als trets de personalitat.

LLISTAT DE 16 ÍTEMS DE PSICOPATIA DE CLECKLEY (1976) primer en descriure la psicopatia

1. Encant superficial i bona intel·ligència

2. Absència de deliris i altres signes de pensament irracional
3. Absència de nerviosisme o manifestacions psiconeuròtiques
4. Infidelitat
5. Mentida
6. Manca de remordiment i vergonya
7. Inadequadament motivat per a la conducta antisocial
8. Poca capacitat de judici i dificultat per aprendre de l’experiència
9. Egocentrisme patològic i incapacitat per estimar
 10. Manca de relacions afectives
11. Sota insight
12. Baixa capacitat de resposta en les relacions interpersonals
13. Comportament fantàstic i peculiar induït o no per l'alcohol
14. Suïcidi rarament consumat
15. Relacions sexuals interpersonals i integració pobre
16. Incapacitat per planificar la vida

FACTORIALITZACIÓ DELS SÍMPTOMES PSICOPÀTICS (HARE, 1985)

Factor 1. Psicopatia – Emocional/impuls/interpersonal

 Egoisme
 Insensibilitat
 Manca de remordiments

Factor 2. Antisociabilitat – Comportamental

 Inestabilitat
 Antisociabilitat

CRITERIS D'HARE (1985)

1. Facilitat de paraula i atractiu superficial (1)

2. Gran sentiment d'autoestima (1)
3. Necessitat d'estimulació/intolerància a l'avorriment (2)
4. Mentirosos patològic (1)
5. Manipulador (1)
6. Absència de remordiments i falta sentiment de culpa (1)
7. Afecte superficial (1)
8. Crueltat i manca d'empatia (1)
9. Estil de vida parasitari (2)
10. Pobre autocontrol de la conducta (2)
11. Conducta sexual promíscua (2)
12. Primers problemes de conducta (2)
13. Absència d'objectius realistes a llarg termini (2)
14. Impulsivitat (1)
15. Irresponsabilitat (1)
16. Incapacitat per acceptar la responsabilitat de les pròpies accions (1)
17. Moltes relacions de parella curtes (2)
18. Delinqüència juvenil (2)
19. Pèrdua de la llibertat condicional (2)
20. Versatibilitat criminal (2)

ELS TRETS (V. GARRIDO)

Àrea emocional /interpersonal

- Loquacitat i encant superficial.

- Egocentrisme i grandiós sentit de la pròpia vàlua.
- Manca de remordiments o sentiments de culpa.
- Manca d'empatia.
 - Mentirós i manipulador.
- Emocions superficials

Aspectes de l'estil de vida

- Impulsivitat.
- Deficient control de la conducta.
- Necessitat d'excitació continuada.
- Manca de responsabilitat.
- Problemes precoços de conducta.
- Conducta antisocial adulta.

ANTECEDENTS PREVIS I COMORBILITAT

a la infància:

Trastorn de conducta

- Agressió a persones o animals

- Destrucció de la propietat
- Mentides i robatoris
- Transgressions serioses de les normes socials

Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat

- Impulsivitat
- sobreactivitat motora
- Manca d'atenció

COMORBILITAT

Trastorns de personalitat del grup B (límit i narcisista)

Ús i abús d'alcohol i substàncies

Trastorns de control de l'impuls

Parafílies (sadisme, pedofília)

EPIDEMIOLOGIA

Aparició primerenca; màxima expressió conductual en joventut i adultesa; declivi en adultesa

tardana i vellesa

Més freqüent en homes que en dones (3/1)

Entre l'1% i el 3% de la població general; entre el 12% i el 30% de la població reclusa

Més freqüent a classes baixes i menor nivell educacional però pot ser un biaix en l'expressió
dels símptomes

No té a veure amb la intel·ligència, encara que aquesta sí que influeix en la expressió de la

psicopatia

CURS I PRONÒSTIC
Pic màxim de presència de conductes antisocials i actituds psicopàtiques a l'adolescència,
joventut, primera adultesa

Els psicòpates cometen els delictes abans que els no psicòpates (edat)

Descens de comportaments antisocials a partir de la quarta dècada de la vida però es

mantenen les actituds psicopàtiques

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

Altres T.P Clúster B (el narcisista es passiu, espera que els demes li admirin, li facin favors
perquè si però no fa res, l’histriònic es actiu necessita ser el centre d’atenció però s’esforça en
la manera de vestir-se i parlar utilitza la manipulació i la seducció i el trastorn antisocial es
actiu, utilitzant la impulsivitat i la força a més de la seducció)

T. per Control d'Impulsos

Simulació

COMORBILITAT

Trastorns per ús de substàncies

Trastorn del control dels impulsos

Quadres disfòrics quan tenen problemes socials → Tendeixen a exagerar-los a la recerca del
beneficis secundaris

CRITERIS DSM-5 DEL TRASTORN ANTISOCIAL DE LA PERSONALITAT

A. Un patró general de menyspreu i violació dels drets dels altres que es presenta des de
l'edat de 15 anys, com ho indiquen tres (o més) de els ítems següents:

1) fracàs per adaptar-se a les normes socials pel que fa al comportament legal, com ho indica
el perpetrar repetidament actes que són motiu de detenció

2) deshonestedat, indicada per mentir repetidament, utilitzar un àlies, estafar altres per
obtenir un benefici personal o per plaer

3) impulsivitat o incapacitat per planificar el futur

4) irritabilitat i agressivitat, indicats per baralles físiques repetides o agressions

5) despreocupació imprudent per la seva seguretat o la dels altres

6) irresponsabilitat persistent, indicada per la incapacitat de mantenir una feina amb

constància o fer-se càrrec d'obligacions econòmiques

7) falta de remordiments, com ho indica la indiferència o la justificació de l'haver danyat,

maltractat o robat a altres

B. El subjecte té almenys 18 anys.

C. Hi ha proves d'un trastorn disocial que comença abans de la edat de 15 anys.

D. El comportament antisocial no apareix exclusivament al transcurs d'una esquizofrènia o un

episodi maníac
CRITERIS DSM-5 DEL TRASTORN NARCISISTA DE LA PERSONALITAT

Un patró general de grandiositat (a la imaginació o al comportament), una necessitat

d'admiració i una manca d'empatia, que comencen al principi de l'edat adulta i que es donen a
diversos contextos com ho indiquen cinc (o més) dels següents ítems:

1) té un grandiós sentit d'autoimportància (p. ex., exagera els èxits i capacitats, espera
ser reconegut com a superior, sense uns èxits proporcionats)
2) està preocupat per fantasies d'èxit il·limitat, poder, brillantor, bellesa o amor
imaginaris
3) creu que és «especial» i únic i que només pot ser comprès per, o només pot
relacionar-se amb altres persones (o institucions) que són especials o de alt status
4) exigeix una admiració excessiva
5) és molt pretensiós, per exemple, expectatives irraonables de rebre un tracte de favor
especial o que es compleixin automàticament les seves expectatives
6) és interpersonalment explotador, per exemple, treu profit dels altres per assolir les
seves pròpies metes
7) no té empatia: és poc inclinat a reconèixer o identificar-se amb els sentiments i
necessitats dels altres
8) sovint enveja els altres o creu que els altres l'envegen a ell
9) presenta comportaments o actituds arrogants o superbs

T. NARCISISTA: CARACTERÍSTIQUES

Grandiositat

- A la imaginació
- En el comportament

Gran necessitat d'admiració

Manca d'empatia

Se sobrevalora i dirigeix els afectes més cap a si mateix que cap als altres

Arrogant

No conceben que les seves conductes puguin ser irracionals

No admeten crítiques ni objeccions a la seva conducta, ni reconeixen les seves limitacions

Són febles i depenen dels altres perquè els mostrin la seva atenció i admiració

No hi ha reciprocitat en les relacions interpersonals

Imatge de despreocupació i autosatisfacció

Humor expansiu, sentiment de benestar i optimisme en la seva vida

Solen mostrar-se relaxats, amables i encantadors

Si pateixen contrarietats, es mostren irritables i se senten profundament ferits i buits

Gran imaginació i capacitat per fantasiejar sobre la seva bellesa i èxit

Solen patir poc en els conflictes i confiar en els altres

La defensa principal és la projecció

Tendència a la repetició persistent i inflexible dels seus conductes, actituds i formes de pensar i
de sentir

Amb el pas del temps la discrepància entre les seves capacitats imaginades i les seves
capacitats reals poden arribar a ser molt dolorosa

Mala acceptació de l'envelliment

T. NARCISISTA DE LA PERSONALITAT

EPIDEMIOLOGIA

Prevalença:

- 2-16% a la població clínica

- 1% a la població general

CURS I PRONÒSTIC

- Crònic amb tendència al deteriorament

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

T. histriònic de la personalitat

- Narcisista evita la dependència i busca l'admiració a canvi de res

- Histriònic s'esforça per aconseguir l'atenció dels altres

T. paranoide de la personalitat

- Forma més greu de personalitat narcisista

T. antisocial de la personalitat

- Els narcisistes s'aprofiten dels altres de manera passiva (seducció i cerca de tracte
especial)
- Els antisocials s'aprofiten activament (fins i tot violentament)

T. obsessiu de la personalitat

ETIOLOGIA

Sobrevaloració del nen i tracte indulgent per part dels pares → autoimatge de grandesa

Creença que “és especial” → autoexaltació i competitivitat

TRACTAMENT

No busquen teràpia de forma voluntari

Promoure una visió més realista de món i de la mateixa persona, aprenent a acceptar
limitacions i responsabilitats

Ajudar el pacient a relacionar els seus problemes amb el seu estil de vida

Incrementar la receptivitat als sentiments dels altres i una auto observació més precisa

Restructuració cognitiva per reduir el pensament dualista

T. LÍMIT DE LA PERSONALITAT (T. borderline de la personalitat)

Les coses que fan i diuen es poden confondre amb maldat. Mostren una tendència elevada a
la manipulació. Són persones molt intel·ligents, de cop tenen actituds que semblen que les
facin a consciencia per fer mal però formen part del trastorn.

El TLP s’associa amb un afecte desorganitzat.

CARACTERÍSTIQUES:

Ansietat de separació i necessitat de dependència i protecció

 Es pot convertir en un control hostil quan senten que no se'ls ofereix suficient atenció i
afecte(sever), es perillós

Variabilitat de l'estat d'ànim

Períodes d'abatiment amb moments d'eufòria

Freqüents episodis d'irritabilitat

Comportaments autodestructius

Hostilitat compulsiva

Els seus afectes són molt intensos i solen estar en crisi

Les alteracions solen ser impredictibles i no semblen ser causades per agents externs
 Són persones inestables tant en el seu humor com en les relacions interpersonals i en la
seva autoimatge

Presenten problemes d'identitat

Mostren intolerància a la solitud i sentiments crònics de buit i avorriment

Inconstància que s'observa en les relacions personals, acadèmiques i laborals → repetits

fracassos

Tenen por a ser abandonats( es guien de l’altre persona) i s’intenten acoplar a algú que els
hi ajudi a sentir-se integrats

Mostren actituds d'oposició, manipulació i volubilitat

( la persona té por que li abandonis però esta convençuda de que passarà per això es
comporta tan malament fins que al final l’altre persona si que l’abandona i es confirma la
seva hipòtesi, en aquell moment “s’inunden”)

 Que pot generar rebuig i abandonament

 Reforça la cerca de figures de referència
 Potencia la desconfiança en els altres i la tendència a dirigir la hostilitat cap a si
mateixos

Poden presentar conductes compatibles amb TCA

Els casos més greus poden experimentar períodes transitoris amb:

 Conductes estranyes
 Impulsos irracionals
 Confusió
 Pensaments delirants

Múltiples trastorns associats (tant clínics com de personalitat)

CRITERIS DSM-5 DEL TRASTORN LÍMIT DE LA PERSONALITAT

A.Un patró general d'inestabilitat en les relacions interpersonals, la autoimatge i l'afectivitat, i

una notable impulsivitat, que comencen al principi de l’edat adulta i es donen en diversos
contextos, com ho indiquen cinc (o més) dels següents ítems:

1) esforços frenètics per evitar un abandonament real o imaginat.

2) un patró de relacions interpersonals inestables i intenses caracteritzat per l'alternança
entre els extrems d'idealització i devaluació
3) alteració de la identitat: autoimatge o sentit de si mateix acusada i persistentment
inestable
4) impulsivitat en almenys dues àrees, que és potencialment perjudicial per a si mateix
(p. ex., despeses, sexe, abús de substàncies, conducció temerària, atracones de
menjar).
5) comportaments, intents o amenaces suïcides recurrents, o comportament
d'automutilació
6) inestabilitat afectiva deguda a una reactivitat notable de l'estat d'ànim (p. ex., episodis
de intensa disfòria, irritabilitat o ansietat, que solen durar unes hores i poques vegades
uns dies)
 7) sentiments crònics de buit
8) ira inadequada i intensa o dificultats per controlar la ira (p. ex., mostres freqüents de
mal geni, enuig constant, baralles físiques recurrents)
9) ideació paranoide transitòria relacionada amb l'estrès o símptomes dissociatius greus

Segons com sigui “l’estil” hi ha diverses variants de trastorn límit.

- Desanimats
- Petulants
- Impulsius
- Autodestructius

Hi ha ambivalència ( ides i vingudes de la teràpia) alternança entre salvador-víctima-

perseguidor

CURS I PRONÒSTIC

 La joventut és el període més turbulent del trastorn

 No hi ha remissió completa, però sí tendència a suavitzar-se a al llarg dels anys

-No sol diagnosticar-se a partir dels 40 anys

Son brots de gran intensitat i curta durada. La intervenció de crisis formen part del proces
habitual i no es que no s’avanci

EPIDEMIOLOGIA

 No es disposa de dades suficients

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

Trastorn esquizotípic de la personalitat

  Tendència a l'aïllament vs por a l'abandó
 Més disfuncions perceptives i del pensament vs. Símptomes afectius

Trastorn histriònic de la personalitat

Trastorn de la personalitat per dependència

Trastorns de l'estat d'ànim

 Aparició sobtada
 Amplis períodes d'equilibri psíquic
 Desencadenant extern

ETIOLOGIA

Dificultat de regulació de les emocions + experiències de aprenentatge = menyspreu dels

propis sentiments i actitud de autocàstig

No ha integrat adequadament la relació amb els seus progenitors → expectatives poc realistes
de les relacions interpersonals

TRACTAMENT

Ambient terapèutic de cura que cobreixi les seves necessitats de acceptació i aferrament però
que, alhora, estimuli la seva autonomia

Teràpia dialèctica conductual:

 Entrenament en habilitats psicosocials

 Tècniques de regulació emocional
 Tolerància a l'angoixa
 Plenitud de consciència

Tractament farmacològic:

 Estabilitzadors de l'estat d'ànim: antidepressius, liti

Es considera que esta atrapat sense sortida

Necesitat del client d’aceptar-se a si mateix tal i com es en aquell moment i la necessitat de
canvi

Tensió entre obtenir el que necessita i perdre l’ajuda o suport si es fa més competent

Manteniment de la integritat personal per part del client i la confirmació dels seus propis punts
de vista a prop de les seves dificultats front l’aprenentatge de les noves habilitats que li
ajudaran a sortir del patiment

La persona considera que no pot millorar, perque si no es confirma que jo tenia un problema
de veritat i sino desapareix el psicoleg i no vol que desaparegui perque ho interpreten com un
abandonament, en aquell moment es dona una crisi que provoca recaure i continuar tractant-
se

Em de saber atendre’ls en les crisis, mantenir la calma, ser un suport per a ells, expresar
empatia, valorar el risc i l’estat mental...
CRITERIS DSM-5 DEL TRASTORN HISTRIÒNIC DE LA PERSONALITAT

A.Un patró general d'excessiva emotivitat i una recerca de atenció, que comencen al principi
de l’edat adulta i que es donen en diversos contextos, com ho indiquen cinc (o més) dels
següents ítems:

1) no se sent còmode en les situacions en què no és el centre de la atenció

2) la interacció amb els altres sol estar caracteritzada per un comportament sexualment
seductor o provocador
3) mostra una expressió emocional superficial i ràpidament canviant
4) utilitza permanentment l'aspecte físic per cridar l'atenció sobre si mateix
5) té una manera de parlar excessivament subjectiva i sense matisos
6) mostra autodramatització, teatralitat i exagerada expressió emocional
7) és suggestionable, per exemple, fàcilment influenciable pels altres o per les
circumstàncies
8) considera les seves relacions més íntimes del que són en realitat
TIPUS C: TEMEROSOS I ANGOIXATS

Per evitació: és un patró d'inhibició social, sentiments de incompetència i hipersensibilitat a

l'avaluació negativa.

Per dependència: és un patró de comportament submís i enganxós relacionat amb una

excessiva necessitat de ser compte.

Obsessiu-compulsiu: és un patró de preocupació per l'ordre, el perfeccionisme i el control.

TP DEPENDENT

Necessitat que s'ocupin d'un mateix + Temors de separació

Característiques Principals:

Percepció d'un mateix com a incapaç de funcionar adequadament sense l’ajuda dels altres

Dificultat per prendre decisions quotidianes si no és aconsellat i/o reafirmat

Necessitat de delegar responsabilitats

Tendeixen a ser passius i ha permetre que els altres prenguin la iniciativa i assumeixin la
responsabilitat de parcel·les de la seva vida

Tenen dificultats per expressar desacord amb els altres, sobretot amb aquells dels que
depenen

Els és difícil iniciar projectes o fer les coses amb independència

Els falta confiança en si mateixos

Poden tenir por de fer-se o de semblar més competents, ja que pensen que això donarà lloc
que els abandonin

Freqüentment no aprenen les habilitats necessàries per a la vida independent, cosa que
perpetua la dependència

Por a la solitud: se senten malament i desemparats si estan sols

Poden anar massa lluny portats pel desig d'aconseguir protecció i suport dels altres (poden fer
sacrificis extraordinaris o tolerar maltractaments verbals, físics o sexuals)

Quan acaben una relació, busquen urgentment una altra

Preocupació excessiva i no realista per l'abandó

PREVALÈNCIA

 Molt freqüent a la clínica

 3-10% població general
 Més comú en dones en clínica (prevalença similar a estudis)

Poden presentar: TEA, TA, TAS, Trast. Adaptatius i TP límit, histriònic o per evitació
DIAG. DIFERENCIAL

TEA

Trast. Angoixa i Agorafòbia

TLP (temor abandó)

TP Histriònic

TP per evitació

CRITERIS DSM-5 DEL TRASTORN DE LA PERSONALITAT PER DEPENDÈNCIA

Una necessitat general i excessiva que s'ocupin d'un, que ocasiona un comportament de
submissió i adhesió i temors de separació, que comença a l'inici de l'edat adulta i es dóna en
diversos contextos, com ho és indiquen cinc (o més) dels següents ítems:

1) té dificultats per prendre les decisions quotidianes si no compta amb un excessiu

assessorament i reafirmació per part dels altres

2) necessitat que altres assumeixin la responsabilitat a les principals parcel·les de la seva

vida

3) té dificultats per expressar el desacord amb els altres a causa del temor a la pèrdua de
suport o aprovació.

4) té dificultats per iniciar projectes o per fer les coses a la seva manera (a causa de la
manca de confiança en el seu propi judici o en les seves capacitats més que a una
manca de motivació o d'energia)

5) va massa lluny portat pel seu desig d'aconseguir protecció i suport dels altres, fins al
punt de presentar-se voluntari per fer tasques desagradables

6) se sent incòmode o desemparat quan està sol a causa dels seus temors exagerats a ser
incapaç de tenir cura de si mateix

7) quan acaba una relació important, busca urgentment una altra relació que li
proporcioneu la cura i el suport que necessita

8) està preocupat de manera no realista per la por que l'abandonin i tingui que tenir cura
de si mateix
CRITERIS DSM-5 DEL TRASTORN DE LA PERSONALITAT PER EVITACIÓ

Un patró general d'inhibició social, uns sentiments de inferioritat i una hipersensibilitat a

l'avaluació negativa, que comencen al principi de l'edat adulta i es donen a diversos contextos,
com ho indiquen quatre (o més) dels següents ítems:

1) evita feines o activitats que impliquin un contacte interpersonal important a causa de

la por de les crítiques, la desaprovació o el rebuig
2) és poc inclinat a implicar-se amb la gent si no sap que agradarà
3) demostra repressió en les relacions íntimes a causa de la por de ser avergonyit o
ridiculitzat
4) està preocupat per la possibilitat de ser criticat o rebutjat a les situacions socials
5) està inhibit en les situacions interpersonals noves a causa de sentiments d'inferioritat
6) es veu a si mateix socialment inepte, personalment poc interessant o inferior als altres
7) és extremadament reticent a córrer riscos personals o a implicar-se en noves activitats
pel fet que poden ser comprometedores

CRITERIS DSM-5 DEL TRASTORN OBSESSIU COMPULSIU DE LA PERSONALITAT

Un patró general de preocupació per l'ordre, el perfeccionisme i el control mental i

interpersonal, a costa de la flexibilitat, l'espontaneïtat i la eficiència, que comença al principi
de l’edat adulta i es dóna en diversos contextos, com ho indiquen quatre (o més) dels següents
ítems:

1) preocupació pels detalls, les normes, les llistes, l'ordre, l'organització o horaris, fins al
punt de perdre de vista l'objecte principal de l'activitat
2) perfeccionisme que interfereix amb la finalització de les tasques (p. ex., és incapaç
d'acabar un projecte perquè no compleix les seves pròpies exigències, que són massa
estrictes)
3) dedicació excessiva al treball i a la productivitat amb exclusió de les activitats de lleure
i les amistats (no atribuïble a necessitats econòmiques evidents)
4) excessiva tossuderia, escrupolositat i inflexibilitat en temes de moral, ètica o valors (no
atribuïble a la identificació amb la cultura o la religió)
5) incapacitat per llençar els objectes gastats o inútils, fins i tot quan no tenen un valor
sentimental
6) és reticent a delegar tasques o treball en altres, tret que aquests se sotmetin
exactament a la seva manera de fer les coses
7) adopta un estil avar en les despeses per a ell i per als altres; els diners es considera una
cosa que cal acumular amb vista a catàstrofes futures
8) mostra rigidesa i obstinació