Trastorns relacionats amb traumes i estressos

Els aspectes etiològics son desconeguts, no sabem exactament el que produeix el trastorn, si
que en el seu origen i desenvolupament hi ha moltes variables biològiques, psicològiques i
socials. En els trastorns relacionats amb estressors si que es coneix quina es la causa.

Nomes hi haurà trastorn quan s’ha viscut un esdeveniment traumàtic o estressant .Hi ha
trastorns que es desenvolupen com a conseqüència de patir un esdeveniment molt traumàtic
o molt estressant. La major part de persones son resilients, malgrat l’esdeveniment viscut son
capaces d’utilitzar estratègies d’afrontament adequades que fa que es pugui superar aquest
esdeveniment o integrar-lo en la seva historia de vida i seguir cap endavant.

Esdeveniment traumàtic: abús sexual, mort d’un familiar (agressiva i inesperada), assassinat,
viure una guerra, catàstrofes naturals, accidents, accidents laborals, segrestos... hi ha moltes
circumstancies que poden considerar-se traumàtiques.

Quan algú ens fa mal expressament, es produeixen sentiments com que no vals res, no
mereixes ser estimat, es veu el món de forma cruel i considera que tothom li vol fer mal.

DSM-5

Trastorns relacionats amb traumes i estressors:

 TEPT : la simptomatologia apareix passat més d’un mes de l’esdeveniment

 Trastorn per estrès agut : la simptomatologia apareix entre els 3 dies i 1 mes del
esdeveniment
 Trastorn adaptatiu: es tracta d’un fet estressant ex.divorci, separació sentimental, atur
 Trastorn relatiu del vincle
 Trastorn de relació social desinhibida

ICD-11

Reacció a estrès sever i trastorns d’ajust

-Reacció d’estrès agut

Aguda:

- Reacció de la crisi
- reacció a l’estrès

Combatre la fatiga

Estat de crisi

Xoc psíquic

-Trastorn per estrès postraumàtic

-Disorders Trastorns de l’ajust

- Xoc cultural
- Reacció de dol
- Hospitalisme en nens

Altres reaccions a estrès sever Reacció a estrès sever, poc específica

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

L'exposició a un esdeveniment traumàtic o estressant apareix de forma explícita com a criteri

etiològic i diagnòstic.

El malestar psicològic produït per l'exposició a un esdeveniment traumàtic o estressant pot

expressar-se mitjançant una gran varietat de símptomes:

- Predomini de por i simptomatologia ansiosa

- Predomini de anhedònia i símptomes depressius
- Predomini d'agressivitat i externalització de la ira
- Predomini de la símptomes dissociatius

TRASTORN PER ESTRÈS POSTTRAUMÀTIC (TEPT)

Es caracteritza per la reexperimentació d'esdeveniments altament traumàtics, símptomes

deguts a l'augment de la activació (arousal) i comportament d'evitació dels estímuls
relacionats amb el trauma.

Trauma + Re-experimentació + Evitació + Arousal

*Amb expressió retardada: entre l'esdeveniment traumàtic i l'inici dels símptomes han passat
com mínim 6 mesos

- Exemple trauma: Malestar emocional com ansietat, depressió la noia de l’exemple es

sent miserable( alteracions cognitives i emocionals)
- Exemple re-experimentació: TEPT amb inici retardat, una dona que va patir abús
sexual de petita i 30 anys més tard apareixen els símptomes, reexperimentació
(flashbacks), atacs de pànic, pensaments i imatges intrusives, somnis repetitius. La
persona reviu l’esdeveniment com si es trobes en aquell moment
- Exemple evitació: amb la relació amb el marit
- Exemple arousal: persona amb hiperactivació psicofisiològica, ansietat, hipervigilancia,
es sobresalta ràpidament, problemes per dormir

Exemple ex combatent: consum de substàncies, comorbiditat amb trastorn d’ansietat, pànic,

depressius, dissociatius (oblidat parts relacionades amb l’esdeveniment traumàtic), irritabilitat,
crida, agressiu cap a si mateix i cap als altres. Embotament afectiu: incapacitat d’experimentar
emocions positives, anhedònia.

ESDEVENIMENT TRAUMÀTIC: DEFINICIÓ (DSM-IV) Succés negatiu brusc, inesperat,

integritat física i / o psicològica en perill amb estratègies d'afrontament inadequades

EXEMPLES D'ESDEVENIMENTS TRAUMÀTICS

Vivència de:

- combats al front de guerra.

- atacs personals violents (agressió sexual i física, atracaments, robatori de propietats).
En nens, pràctiques sexuals no adequades per a la seva edat, no necessàriament
violentes.
- ser segrestat, ser pres com a ostatge, tortures, empresonaments com a presoner de
guerra o internaments en camps de concentració.
- desastres naturals o provocats per l'home, accidents automobilístics greus.
- diagnòstic de malalties potencialment mortals.
Observació de:

- accidents greus o mort no natural d'altres persones a causa de la guerra, accidents,

atacs violents, desastres o ser testimoni inesperat de morts, amputacions o
fragmentació de cos.

TEPT: TRES GRANS GRUPS DE SÍMPTOMES (DAVIDSON I FOA, 1991)

Símptomes intrusius:

 Records
 Malsons
 Flashbacks

Símptomes d'evitació i paralització: evitant situacions, estímuls i pensaments

 Evitació d'E relacionats amb el trauma

 Hipervigilància
 Pèrdua d'interès
 Desesperança
 Escassa implicació social

Símptomes de hiperactivació:

 Ansietat
 Incapacitat per relaxar-se
 Insomni

TEPT: QUAN L’ESDEVENIMENT TRAUMÀTIC PROVÉ D'ALTRES PERSONES ...

Poden aparèixer amb més intensitat els següents símptomes, sent símptomes més greus

- Afectació de l'equilibri afectiu

- Comportament impulsiu i autodestructiu
- Símptomes dissociatius
- Molèsties somàtiques
- Sentiments d'inutilitat, vergonya, desesperació o desesperança
- Sensació de perjudici permanent
- Pèrdua de creences anteriors
- Hostilitat
- Retraïment social
- Sensació de perill constant
- Deteriorament de les relacions amb els altres
- Alteració de les característiques de personalitat prèvies

Una persona que ha viscut un esdeveniment traumàtic provocat per una altre persona veurà a
la gent de forma negativa amb pors i inseguretat per relacionar-se amb els demes.

DSM-5 PER AL TEPT: CRITERI A

Nota: els següents criteris s'apliquen a adults, adolescents, i nens majors de 6 anys. Per a nens
de 6 anys o menys hi ha criteris específics.
A. Exposició a amenaces o a un perill real de mort, lesions greus, o violència sexual a una (o
més) de les següents formes:

1. Experiència directa de l'esdeveniment / s traumàtic / s

2. Ser testimoni, en persona, de l'esdeveniment / s traumàtic / es que ha patit una altra

persona

3. Saber que l'esdeveniment / s traumàtic / s ocórrer a un membre proper de la familiar o a un

amic íntim. En casos en què hi hagi hagut amenaces de mort o mort del membre de la família o
amic, l'esdeveniment traumàtic ha d'haver estat violent o accidental.

4. Experimentar exposició repetida o extrema als detalls aversius d'un esdeveniment / s

traumàtic / s * (ex. de policia exposats repetidament als detalls de casos d'abús infantil)

- estrès traumàtic secundari o experimentació vicaria: persones que treballen amb

feines on constantment son exposats a fets traumàtics que estan vivint altres persones
com policies o psicòlegs. Aquestes especialistes han de rebre també recolzament
psicològic degut a que treballar en aquests àmbits desgasta molt i pot tenir efectes en
el teu benestar personal

Nota: el criteri A4 no és aplicable a l'exposició a través dels mitjans electrònics, televisió,

pel·lícules o fotografies, tret que l'exposició estigui relacionada amb el treball

DSM-5 PER AL TEPT: CRITERI B

B. Presència d'un (o més) dels següents símptomes intrusius associats amb l'esdeveniment
traumàtic, començant després que l'esdeveniment traumàtic ocorres:

1. Records angoixants, recurrents, involuntaris i intrusius sobre l'esdeveniment / s traumàtic /

Nota: en nens majors de 6 anys, pot donar-se joc repetitiu on es representin temes o aspectes
de l'esdeveniment traumàtic.

2. Malsons recurrents en els quals el contingut i / o afecte de la son està relacionat amb
l'esdeveniment / s traumàtic / s.

Nota: en nens, poden donar-se malsons de temàtica no reconeixible.

3. Reaccions dissociatives (ex. Flashbacks) en què l'individu sent o actua com si l'esdeveniment
/ s traumàtic / s estigués passant. (Tales reaccions poden ocórrer en un contínuum, sent la
seva expressió més extrema una pèrdua completa de la consciència de l'entorn actual).

Nota: en nens, la re-experimentació del trauma pot ocórrer durant el joc.

4. Malestar psicològic intens o prolongat davant l'exposició interna o externa d'estímuls que
simbolitzen o es relacionen amb algun aspecte de l'esdeveniment / s traumàtic / s

5. Reaccions fisiològiques intenses en resposta a estímuls interns o externs que simbolitzen o

es relacionen amb algun aspecte de l'esdeveniment / s traumàtic / s

DSM-5 PER AL TEPT: CRITERI C

C. Evitació persistent d'estímuls associats al trauma, que s'inicia després de l'ocurrència

d'aquest, i s'evidencia per un o més dels següents símptomes:
1. evitació o esforços per evitar records que generen malestar, pensaments o sentiments sobre
l'esdeveniment traumàtic o relacionats amb aquest.

2. evitació o esforços per evitar persones, llocs, converses, objectes, situacions, que generen
records, pensaments, o sentiments sobre el trauma o relacionats amb aquest.

DSM-5 PER AL TEPT: CRITERI D

D. Alteracions negatives en el pensament i l'estat d'ànim associades a l'esdeveniment

traumàtic, que comencen o empitjoren després aquest, i s'evidencien per dos (o més) dels
següents símptomes:

1. incapacitat per recordar aspectes importants de l'esdeveniment traumàtic (a causa

típicament a amnèsia dissociativa i no a altres factors com lesions a la cap, alcohol o drogues).

2. exagerades i persistents creences o expectatives negatives sobre 1 mateix, els altres, o el

món.

3. cognicions negatives persistents sobre la causa o les conseqüències del succés traumàtic que
porten a l'individu a culpar a si mateix o als altres.

4. estat emocional negatiu persistent (p. Ex., Por, horror, ràbia, culpa, o vergonya).

5. reducció de l'interès o la participació en activitats que havien estat significatives.

6. sensació de desafecció o distanciament dels altres.

7. incapacitat persistent de sentir emocions positives (p. Ex., Incapacitat d'experimentar

felicitat, satisfacció, o amor)

DSM-5 PER AL TEPT: CRITERI E

E. Alteracions significatives en el nivell d'activació psicofisiològica (arousal) i la reactivitat,

associades al succés traumàtic, que comencen o empitjoren després aquest i es evidencien per
dos (o més) dels següents símptomes:

1. irritabilitat i atacs d'ira (amb poca o cap provocació), expressats mitjançant agressions
verbals o físiques a persones o objectes.

2. conductes temeràries o autodestructives

3. hipervigilància.

4. respostes exagerades de sobresalt.

5. dificultats per concentrar-se.

6. dificultats per conciliar o mantenir el son.

DSM-5 PER AL TEPT: CRITERIS F, G I H

F. Els símptomes dels criteris B, C, D i E es perllonguen més d'1 mes.

G. Aquestes alteracions provoquen malestar clínic significatiu o deteriorament social, laboral o

d'altres àrees importants de funcionament.

H. El malestar no és atribuïble als efectes fisiològics d'una substància (Ex. medicació, alcohol) o
a una altra condició mèdica
DSM-5 PER AL TEPT: ESPECIFICACIONS

Si a més mostra:

Amb símptomes dissociatius: l'individu compleix els criteris per a ser diagnosticat de TEPT i, a
més, en resposta a l'estressor, experimenta de manera persistent i recurrent algun dels
següents símptomes:

1. Despersonalització: experiències persistents o recurrents de sentir-se distant dels

altres, com si un fos un observador extern dels seus propis processos mentals o
corporals.
2. irrealització: experiències persistents o recurrents de irrealitat de l'entorn.

D'expressió tardana: si el diagnòstic complet de TEPT no es realitza fins a l'almenys 6 mesos

després de l'esdeveniment traumàtic (encara que l'aparició de alguns símptomes pot ser
immediata).

TRASTORNS RELACIONATS AMB TRAUMES I ESTRÈS

Pereda 2013

A NENS I NENES: menors de 6 anys

Símptomes lleugerament diferents

Conductes regressives i somatitzacions

- Dependència de l'adult, dificultats per agafar el son, trastorns de l'alimentació

Conducta regressiva: nens que ja no es feien pipi a sobre tornen a fer-ho i es diu regressiu
perquè s’entén que tornen cap endarrere

Conductes agressives

- Irritabilitat, rebequeries, conductes oposicionistes i destructives

Malsons i terrors nocturns

Sentiment de culpa

Representació repetitiva de l'esdeveniment traumàtic, mitjançant jocs i dibuixos

*Prevalença de simptomatologia posttraumàtica en nens i nenes entre un 25 i un 60% dels
menors víctimes d'esdeveniments violents (Revisió de Yule, 2001)

TEPT COMPLEX

TEPT / TRAUMA TIPUS I

- esdeveniment traumàtic de durada limitada (Accident de trànsit, agressió sexual,

desastre natural) un esdeveniment traumàtic puntual

TEPT COMPLEX / TRAUMA TIPUS II

- esdeveniment traumàtic perllongat i repetit (Reclusió en camps de concentració,

violència familiar, maltractament infantil, abús sexual infantil) víctima en estat de
captivitat sota el control total d'una altra persona

EPIDEMIOLOGIA I CURS

Entre l'1 i el 14% en població general i entre el 3 i el 58% a poblacions de risc (veterans de
guerres, víctimes d'atemptats ...)

Major taxa en víctimes de violació: 57-70%

Es pot iniciar a qualsevol edat. En la infància solen aparèixer trastorns de conducta, malsons
recurrents i símptomes somàtics

Generalment apareix durant els 3 primers mesos després del trauma (De vegades anys
després)

Trast per Estrès Agut (<1 mes)  Trast per Estrès postraumàtic (> 1 mes)

- La durada dels símptomes és variable

- 50% es recupera als tres mesos
- Símptomes més enllà de l'any

Comorbiditat

- major risc de presentar trastorn d'angoixa, agorafòbia, trastorn obsessiu-compulsiu,

fòbia social, fòbia específica, trastorn depressiu major, trastorn de somatització i
trastorn relacionat amb substàncies

TRASTORN PER ESTRÈS AGUT

Es caracteritza per símptomes semblants al trastorn per estrès posttraumàtic que apareixen
immediatament després d'un esdeveniment altament traumàtic

A diferència de l'TEPT, aquí predominen els símptomes dissociatius: embotiment, desafecció,

desrealització, despersonalització, amnèsia dissociativa

Símptomes d'ansietat: insomni, irritabilitat, sobresalt

fòbics: evitació d'E que recorden el trauma

Re-experimentació: imatges, somnis, flashbacks

Freqüents sentiments de culpa després del trauma

Curs

Durada de al menys 3 dies

Aparició durant el primer mes després del succés traumàtic

Durada màxima d'un mes. Més durada  TEPT

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

Trastorn adaptatiu

L'agent o factor estressant pot ser de qualsevol intensitat (abandonament del cònjuge, pèrdua
de treball, canvi de ciutat), al TEPT ha de ser summament greu (perill per a la vida)

Símptomes de menor intensitat

Trastorn Obsessiu Compulsiu

Els pensaments intrusius i recurrents no es relacionen amb un esdeveniment traumàtic

Trastorns psicòtics (ex. Trastorn psicòtic breu, subtipus "amb desencadenant greu ")

Flashback, il·lusions i episodis dissociatius al TEPT diferents a al·lucinacions o deliris en

trastorns psicòtics

Trastorn per estrès agut vs TEPT

Criteri temporal: 1 mes

Descarta simulació si està en joc algun incentiu

Descartar accentuació d'un trastorn mental preexistent, després del traumatisme

MODELS EXPLICATIUS

Major pes de factors ambientals. Importància de la naturalesa del trauma

Models de condicionament

Teoria bifactorial Mowrer.

- EI (accident, violació) → RI (dolor, por a morir ..)

- EC (cotxe, sexe) → RC (dolor, por a morir ..)

Generalització → exacerbació de la simptomatologia

Manteniment de les conductes d'evitació per reforç negatiu

Teoria de la indefensió apresa (Seligman)

Exposició a situacions aversives que perceben com incontrolables i en les que el seu conducta
no té conseqüències.

Inhibició conductual: Pèrdua d'interès i apatia

Teoria del processament de la informació

Re-experimentació → Processament inadequat de la informació emocional. Aquesta

informació no s'ha integrat en el sistema cognitiu i això que fa que aflori
Respostes dissociatives = desviació atencional dels records traumàtics donat l'alt potencial de
creences amenaçadors que contenen

Factors de vulnerabilitat:

Psicopatologia prèvia, abús / maltractament en la infància, locus de control extern, addiccions

Factors de protecció:

Estabilitat emocional, ambient familiar, ajust psicològic, xarxa de suport, estil de afrontament

TRACTAMENT

-Suport farmacològic: antidepressius

-Tractament psicològic:

- Abreacció dels afectes i imatges vinculades al trauma → prevenir els fenòmens

dissociatius
- Reestructuració cognitiva: modificació de atribucions, esquemes i errors cognitius
- Tècniques d'exposició gradual en viu o en imaginació
- Psicoeducació: informar sobre les reaccions normals després del trauma
- Tècniques de relaxació
- EMDR. Dessensibilització i re-processament per medi de moviment ocular
Abreacció i elaboració del trauma

ALTRES TRASTORNS RELACIONATS AMB TRAUMES I ESTRESSORS:

TRASTORN REACTIU DEL VINCLE

Patró de conductes d'afecció notablement pertorbades i inapropiades per al

desenvolupament, en els quals el nen poques vegades mostra preferència per figura d'afecció
a la recerca de consol, suport, protecció i atencions.

La característica essencial és l'absència d'afecció entre el nen i seus cuidadors adults.

El nen té capacitat per a establir relacions de vincle selectiu. No obstant això, a causa de la
falta d'oportunitats durant el desenvolupament més d'hora, mostren dificultats a manifestar
les conductes pròpies de l'afecció selectiva.

Disminució o absència d'expressions positives durant les interaccions rutinàries amb els seus
cuidadors.

Dificultats en la regulació d'emocions.

Present a nens que has patit abandonament, desatenció o maltractament en la seva primera
infància

TRASTORN DE RELACIÓ SOCIAL DESINIBIDA

El nen mostra conductes inadequadament familiars amb persones relativament

desconegudes.

Aquestes conductes massa familiars violen els límits socials propis de la seva cultura.
El nen ha de tenir una edat mental mínima de 9 mesos(Edat en què es considera que ja són
capaços de establir relacions de vincle selectiu)

Present a nens que has patit abandonament, desatenció o maltractament en el seu més
primerenca infància

TRASTORN ADAPTATIU

Presència de simptomatologia emocional i / o conductual en resposta a un estressor no

traumàtic identificable apareguts durant els 3 següents mesos després de l'esdeveniment
estressant.

Aquests símptomes produeixen un marcat malestar i disfunció social.

Aquestes respostes són desproporcionades tenint en compte la gravetat i intensitat de

l'estressor.

TRASTORN ADAPTATIU. CRITERIS DSM 5

A. Desenvolupament de símptomes emocionals o de comportament en resposta a un factor o

factors de estrès identificables que es produeixen en els tres mesos següents a l'inici del factor
(és) d'estrès.

B. Aquests símptomes o comportaments són clínicament significatius, com es posa de manifest

per una o les dues característiques següents:

1. Malestar intens desproporcionat a la gravetat o intensitat del factor d'estrès, tenint en

compte el context extern i els factors culturals que podrien influir en la gravetat i la
presentació dels símptomes.

2. Deteriorament significatius en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.

C. L'alteració relacionada amb l'estrès no compleix els criteris per a un altre trastorn mental i
no és simplement una exacerbació d'un trastorn mental preexistent.

D. Els símptomes no representen el dol normal.

E. Una vegada que el factor d'estrès o les seves conseqüències han acabat, els símptomes no
es mantenen durant més de sis mesos.

Especificar si:

- Amb estat d'ànim deprimit: Hi predomina l'estat d'ànim baix, les ganes de plorar o el
sentiment de desesperança.
- Amb ansietat: Hi predomina el nerviosisme, la preocupació, l'agitació o l'ansietat de
separació.
- Amb ansietat mixta i estat d'ànim deprimit
- Amb alteració de la conducta: Hi predomina l'alteració de la conducta.
- Amb alteració mixta de les emocions o la conducta

TRASTORNO ADAPTATIVO. CARACTERÍSTICAS ICD 10

Estats d’angoixa subjectiva i pertorbació emocional, que normalment interfereixen en els

aspectes socials funcionament i rendiment, sorgits en el període d’adaptació a una vida
significativa canvi o un esdeveniment vital estressant.
L'estrès pot haver afectat la integritat d'un la xarxa social de l’individu (dol, experiències de
separació) o en general sistema de suports i valors socials (migració, estatus de refugiat), o
representat a gran transició o crisi del desenvolupament (anar a l’escola, convertir-se en pare o
mare, fracàs per assolir un objectiu personal estimat, la jubilació). Predisposició individual o la
vulnerabilitat té un paper important en el risc d 'ocurrència i en la configuració de la
manifestacions de trastorns de l’ajustament, però no obstant això, se suposa que la condició
no hauria sorgit sense l'estrès. Les manifestacions varien i inclouen estat d’ànim depressiu,
ansietat o preocupació (o una barreja d’aquestes), sensació d’incapacitat per fer front,
planificar amb antelació o continuar en la situació actual, així com un cert grau de discapacitat
en la realització de la rutina diària. Els trastorns de conducta poden ser un característica
associada, especialment en adolescents. La característica predominant pot ser a reacció
depressiva breu o perllongada, o alteració d'altres emocions i conducta.

subtipus

Xoc cultural

Reacció de dol

Hospitalisme en nens