SEMIOLOGIA DE L’AFECTIVITAT

AFECTIVITAT
Conjunt d’experiències que defineixen
i delimiten la vida emocional de la persona.
Inclou fenòmens com: sentiments, emocions,
desitjos, afectes, humor o estats d’ànim.
*AFECTE: patró de comportament observable, expressió de
sentiments i emocions (alegria, tristesa)

*EMOCIÓ: resposta afectiva brusca i aguda, de durada breu,

desencadenada per un estímul intern o extern. l’emoció va
acompanyada d’una intensa resposta somàtica, en concret del
sistema nerviós vegetatiu (sudoració, alteracions
respiratòries i en el ritme cardíac...) (angoixa, por, ira)

*SENTIMENT: experiència subjectiva de l’emoció, no correlacionen

directament amb la presència d’un estímul i duren més que les
emocions, són menys intensos i no van acompanyats de
manifestacions somàtiques (amor, orgull, respecte)
* HUMOR O ESTAT D’ÀNIM: estat emocional basal de la persona; és
generalitzat i persistent, i té una gran influència en com es perceben
i interpreten els esdeveniments. És important valorar si és o no
congruent amb les circumstàncies vitals del moment
TIPUS D’ESTAT D’ÀNIM DEFINICIÓ
EUTÍMIC Ànim normal
DEPRIMIT Estat d’ànim baix, com ara la tristesa (episodis depressius)

DISFÒRIC Estat d’ànim desagradable amb predomini de sensació de malestar

(distímia, trastorns d’ansietat)

ELEVAT Ànim elevat amb sentiment exagerat de benestar, eufòria o alegria (propis

EXPANSIU Absència de control sobre l’expressió dels propis sentiments dels episodis
amb tendència a la desinhibició eufòrics dels

IRRITABLE Facilment enutjable trastorns bipolars)

FONT D’INFORMACIÓ I EXPLORACIÓ DE L’AFECTIVITAT

 Entrevista, relat del que l'individu ens explica sobre com

se sent
 Nivell d’expressivitat que manifesta i actitud
 Aparença externa (higiene, nivell d’extravagància...)
 Característiques del discurs: riquesa de vocabulari,
latència de resposta, fluïdesa...
 Conducta motora (inhibició o agitació)
 Alteracions en l’àrea somàtica (gana, libido, son...)
 TRASTORNS DE L’AFECTIVITAT
Alguns trastorns poden considerar-se reaccions normals de
caràcter eutímic. Els paràmetres per valorar la patologia d’una
resposta a nivell emocional són:
1. Estímul desencadenant que justifiqui la resposta afectiva
2. Proporcionalitat de la resposta
- Durada de la resposta
- Intensitat de la resposta
Les 4 vivències afectives considerades nuclears de l’esser humà
de les que es deriven la resta són: tristesa, eufòria, ansietat i
enuig
 TRASTORNS DE L’AFECTIVITAT: TRISTESA
• REACTIVA: deguda a un estímul (fet o situació) que l’ha desencadenat i l’explicaria (no és
patològica però es pot cronificar i convertir-se en patològica)
• PATOLÒGICA: la persona està trista, afligida i desanimada sense motiu aparent i sense
que ella pugui explicar-ne la raó (no hi ha estímul desencadenant).
Graus variables d’intensitat: - DISFÒRIA (forma més lleu: ansietat i irritabilitat es
combinen amb
malestar i tristesa)
- TRISTESA VITAL (forma més
profundada) buit
emocional, pèrdua d’interès per tot, anhedònia, desmotivació...
(propi de la depressió
major)
S’expressa a través d’expressions no verbals (plor, inhibició general, apatia), expressions
verbals (cognicions negatives que es tradueixen en un discurs escàs pessimista i negatiu),
símptomes somàtics (pèrdua de gana, dificultats per dormir, disminució de la libido)
La tristesa és un símptoma que es pot manifestar en multitud de trastorns (ansietat, trastorn
esquizoafectiu i bipolar...) tot i que és el símptoma primari de la depressió
TRASTORNS DE L’AFECTIVITAT: EUFÒRIA PATOLÒGICA

Fa referència a un estat d’optimisme, d’energia, benestar i vitalitats

desproporcionats sense cap circumstància que ho justifiqui.
A nivell cognitiu la persona en estat eufòric sobrevalora les seves capacitats i
presenta una acceleració del curs del pensament acompanyat d’agitació
psicomotriu
Pot passar fàcilment de l’eufòria a la irritabilitat, especialment quan se li porta
la contrària
També poden arribar a tenir conductes antisocials o impròpies a nivell social
(despeses exagerades, demostracions d’afecte fora de lloc amb persones
desconegudes...)
Característic dels episodis maníacs del trastorn bipolar quadres orgànics o
abús de drogues
TRASTORNS DE L’AFECTIVITAT: ANSIETAT I ANGOIXA

• tot i que s’utilitzen de forma indistinta ANSIETAT té una connotació més psíquica i ANGOIXA
s’utilitza més en l’entorn mèdic, fent referència als components més somàtics
• ANSIETAT: resposta complexa, que implica tres sistemes de resposta:
el sistema fisiològic, el sistema cognitiu i el conductual.
• Emoció que, en condicions adaptatives, prepara l’organisme per a l’acció.
• Quan l’ansietat se sent en excés o bé hi ha una resposta d’ansietat en situacions que no
s’haurien de donar, llavors l’ansietat impedeix donar una resposta organitzada i interfereix
(BLOQUEJA) significativament en les activitats i el funcionament de la persona.
• La diferencia entre ansietat adaptativa i la clínica rau en: la intensitat i la duració de la resposta
emocional (més intensa i duradora en l’ansietat clínica) i en l’estímul que la provoca. En
l’ansietat clínica o no es pot associar a una causa o bé la reacció ansiosa és desproporcionada en
relació a l’estímul que el provoca
 Trastorns de l’afectivitat: ANSIETAT I ANGOIXA
Dins l’ansietat clínica trobem l’ansietat flotant i l’ansietat aguda

Ansietat flotant Ansietat aguda

• Constant i persistent en la vida de la persona • Presentació puntual
• Intensitat lleu o moderada • Molt intensa
• Trastorn d’ansietat generalitzada • Pròpia de les crisis d’ansietat

• La resposta d’ansietat pot ser desencadenada per multitut d’estímuls i situacions, es

presenta en molts quadres clínics : esquizofrènia, distímia, disfuncions sexuals. És el
símptoma primari de tots els trastorns d’ansietat
 TRASTORNS DE L’AFECTIVITAT: DISFÒRIA

DISFÒRIA: estat emocional que es caracteritza per mal humor, irritabilitat i enuig.
Es presenta en diferents graus i pot anar des de la irritabilitat (en el seu grau més lleu) fins a La ira
(com manifestació més greu)
A nivell conductual es manifesta a través de queixes, insults i fins i tot conductes colèriques i
agressives.
Pot considerar-se normal quan es considera una reacció puntual, aïllada i proporcionada a un
determinat estímul, o patològica quan la persona manifesta repetidament aquestes respostes com
característica del seu humor habitual.
Sovint se sol dir que les reaccions disfòriques són conseqüència de la manca d’habilitats de la
persona per resoldre situacions de forma adequada, cosa que genera frustració i impotència.
 Propi del trastorn bipolar, trastorns psicòtics i trastorns límit i narcisista de la personalitat.
 ALTRES TRASTORNS DE L’AFECTIVITAT

LABILITAT AFECTIVA: canvis sobtats en l’estat emocional, independents dels estímuls

externs descontrol en l’expressió de l’afecte, que acostuma a ser desproporcionat. La
reacció emocional associada, és intensa però generalment de curta durada. Propi dels
trastorns bipolars, la distímia, l’esquizofrènia, el trastorn límit de la personalitat i
algunes demències.
INDIFERÈNCIA O FREDOR AFECTIVA: nul·la capacitat per a presentar respostes
afectives. persones que es caracteritzen per ser fredes, insensibles i sense implicar-se
emocionalment en les situacions. es presenta amb relativa freqüència en alguns casos
d’esquizofrènia, de demència i d’abús de substancies.
RIGIDESA AFECTIVA: la persona té sentiments i emocions, però difícilment els
modificarà en consonància amb canvis en les circumstàncies externes. Característica
de la paranoia i la personalitat obsessiva.
 ALTRES TRASTORNS DE L’AFECTIVITAT

ALEXITÍMIA: impossibilitat per a identificar els sentiments i expressar-los

mitjançant paraules. Implica dificultats importants en la persona per a
reconèixer i descriure sentiments

AMBIVALÈNCIA AFECTIVA: presentació simultània de sentiments

contradictoris en relació a una maetixa situació, persona, objecte... propi de
pacients esquizofrènics, depressius i obsessius.