TEMA 1.

TRASTORNS PSICÒTICS I ESQUIZOFRÈNIA

DEFINICIÓ DE TRASTORN PSICÒTIC I ESQUIZOFRÈNIA

Un trastorn psicòtic és un procés patològic on es produeix una distorsió del pensament i la

pèrdua de contacte amb la realitat. Aquest procés genera una doble desestructuració:

• una absència de reconeixement de malaltia

• una dificultat per a la introspecció.

Les psicosis, entre elles l’esquizofrènia, es caracteritzen per anomalies del pensament (idees
delirants), la percepció (al·lucinacions), les emocions (la efectivitat sol estar alterada), el
llenguatge i la conducta (moviments estranys, riure sol...).

Aquesta varietat simptomatològica produeixen un quadre variat però que es sol caracteritzar
per l’aparició d’idees delirants, al·lucinacions, llenguatge desorganitzat i alteracions en la
conducta, entre altres símptomes psicopatològics.

L’esquizofrènia per la seva gravetat i la seva història, és el tipus de trastorn psicòtic més
reconegut.

MAGNITUD DELS TRASTORNS PSICÒTICS

• L’esquizofrènia afecta, segons l’OMS, a 21 milions de persones al món, això correspon

al 0,3%.
• Afecta a 12 milions d’homes i 9 milions de dones.
• Es calcula que aproximadament l’1% de la població mundial té alguna forma de TP.
• Els TP s’associen a una alta discapacitat educativa, social i laboral.
• Les persones amb TP tenen entre 2 i 2,5 cops més de probabilitat de morir més joves
que la resta de la població.
• Més del 50% de les persones amb TP no reben l’atenció apropiada.

CLASSIFICACIÓ SEGONS EL DSM-5

▪ Trastorn delirant (paranoia)

▪ Trastorn psicòtic breu (almenys dos d’aquests: idees delirants, al·lucinacions, trastorns
del llenguatge i trastorns del comportament)→ característiques dels trastorns psicòtics
IMPORTANT
▪ Trastorn esquizofreniforme (s’assembla a l’esquizofrènia, hi ha aquestes 4 símptomes
d’abans, més simptomatologia negativa: anhedonisme (no sentir plaer), abúlia (manca
de voluntat, de no fer res), alògia, enbutament efectiu) De 1 a 6 mesos.
▪ Esquizofrènia→ (més de 6 mesos)
▪ Trastorn esquizoafectiu (hi ha simptomatologia depressiva)
▪ Trastorn psicòtic induït per substàncies
▪ Trastorn psicòtic degut a malaltia mèdica
▪ Catatonia associada a un altre trastorn mental
▪ Trastorn catatònic degut a una altra afectació mèdica
▪ Catatonia no especificada
 ▪ Altre trastorn de l’espectre de l'esquizofrènia especificat i altre trastorn psicòtic
▪ Trastorn de l’espectre de l'esquizofrènia no especificat i altre trastorn psicòtic
▪ (Tumor celebral, pancreatitis, meningitis... Pot produir al·lucinacions, idees delirant...)

ESQUIZOFRÈNIA- DSM-5

CRITERIS BÀSICS

▪ Símptomes característics durant un mes

▪ Disfunció social o ocupacional
▪ Durada símptomes superior a 6 mesos
▪ No atribuïble a trastorns de l‘afectivitat o esquizoafectiu
▪ No atribuïble a ús de substàncies o malaltia mèdica general

CRITERI A: SÍMPTOMES CARACTERÍSTICS

Almenys dos dels següents símptomes, present cadascun d'ells durant un interval de temps
significatiu en un període d'un mes (o menys si es va tractar amb èxit)

1. Idees delirants
2. Al·lucinacions
3. Llenguatge desorganitzat (disgregació o incoherència freqüent)
4. Conducta catatònica o desorganitzada
5. Símptomes negatius (aplanament afectiu, alògia o abúlia) (saber aquests 5 símptomes,
no lo de 2 d’elles...)

CRITERI B: DISFUNCIÓ SOCIAL O OCUPACIONAL

• Una o més àrees de funcionament notablement per sota del nivell previ
o Treball
o Relacions interpersonals o
o Cura personal
• Inici en la infància o adolescència: si no s’arriba el nivell de desenvolupament que caldria
esperar
o Interpersonal
o Acadèmic o Ocupacional

CRITERI C: DURADA GLOBAL

▪ Signes continus del trastorn almenys durant 6 mesos

▪ Aquest període de 6 mesos ha d'incloure almenys un mes amb símptomes que
compleixin criteris A (símptomes de fase activa) i pot incloure períodes de símptomes
prodròmics o residuals
▪ Durant aquests períodes prodròmics o residuals, els signes del trastorn poden
manifestar-se com símptomes negatius només, o dos o més símptomes dels enumerats
en el criteri A si es presenten de forma atenuada (creences estranyes o experiències
perceptives insòlites)
CRITERI D: EXCLUSIÓ DE TRASTORNS AFECTIUS O ESQUIZOAFECTIUS

Es descarten els trastorns esquizoafectius i els afectius amb trets psicòtics perquè:

1. No hi ha hagut episodis depressius majors o maníacs simultàniament als símptomes de

fase activa, o
2. Si els episodis afectius han ocorregut durant els símptomes de fase activa, la seva durada
total ha estat breu en relació amb la durada dels períodes actiu i residual.

CRITERI E: EXCLUSIÓ DE CONSUM DE SUBSTÀNCIES I MALALTIA MÈDICA

El trastorn no es deu als efectes directes de:

- Una substància (drogues d’abús, medicació) o

- Una malaltia mèdica

ESQUIZOFRÈNCIA

ETIOLOGIA

Diferents teories intenten explicar-ho:

o Factors genètics
o Factors biològics
o Factors bioquímics
o Factors psicològics
o Factors socioculturals

Actualment diem que l’esquizofrènia té un origen biopsicosocial

FORMA D’INICI

• Sol aparèixer a l’adolescència o a l’inici de l’edat adulta, amb diferències entre homes i
dones (en els homes sol aparèixer abans que les dones)
• Es pot parlar d’inici:
o Agut (es sol curar més ràpid)
o Insidiós (estic tancat a casa, no vull parlar amb ningú, pot tardar molt en
diagnosticar)

EVOLUCIÓ

▪ Evolució segons la regla dels 3 terços.

▪ És una malaltia d’evolució crònica.
▪ Per episodis/brots o progressiva.
▪ Deteriorament progressiu. (quan més temps passa que està amb brots o amb la malaltia
activa, més deteriorament)
▪ Finalment s’arriba a un estat residual o defectual.

Evolució de
l'esquizofrènia

33,33 33,33

33,33

1 episodi psicòtic únic

Diversos episodis psicòtics sense

deteriorament
Episodis psicòtics continus i
deteriorament
SÍMPTOMES POSITIUS I NEGATIUS DE L’ESQUIZOFRÈNIA

• Símptomes positius (abans no estaven presents):

o Al·lucinacions
o Idees delirants
o Desorganització del pensament
o Desorganització de la conducta
• Símptomes negatius (pèrdua de capacitat prèviament adquirida)
o Anhedonisme
 o Abúlia (manca de voluntat)
o Pèrdua motivació
o Inexpressió verbal

PRONÒSTIC

• Ha millorat molt el pronòstic; tot i que és reservat i greu.

• Risc de recaiguda després d’un primer brot dins els 2 anys següents:
o Si no es tracta correctament: 60-80%.
o Si es tracta correctament: 15-20%.
• Hi ha evolucions catastròfiques.
• Augmenta la vulnerabilitat a l'estrès.
• Tipus de deteriorament:
o Lleu: 25 %
o Moderat: 50 %
o Greu: 25 %

Hi ha factors que permeten determinar el pronòstic

Millor pronòstic

▪ Dones (per l’edat)

▪ Inici agut→ brot, inici sobtat
▪ Inici en edat adulta
▪ Factor precipitant
▪ No antecedents familiars
▪ Simptomatologia positiva
▪ Bona resposta a medicació
▪ Compliment medicació i controls
▪ Ritme de vida estable
▪ Brots aïllats

Pitjor pronòstic

▪ Homes
▪ Inici insidiós→ es va imposant lentament
▪ Inici en adolescència
▪ No factor precipitant
▪ Antecedents familiars de depressió, trastorn bipolar, esquizofrènia
▪ Simptomatologia negativa
▪ Evolució progressiva o molts brots.
▪ Consum de substàncies
▪ No suport sociofamiliar
TRASTORN DELIRANT

▪ Trastorn paranoide, psicosi delirant crònica o paranoia.

▪ Individu que presenta idees delirants (idea falsa però jo la crec molt) durant 1 mes o
més temps.
▪ No hi ha al·lucinacions habitualment, ni alteracions relacionades amb el llenguatge o
l’afectivitat. (a l’esquizofrènia sí)
▪ Si hi ha hostilitat, desconfiança, agressivitat i eufòria és deguda a les idees delirants.
▪ Si s’han produït episodis maníacs o depressius han estat breus
▪ Quadres paranoics més freqüents:
- Erotòman (eròtic)
- De Grandesa
- De Gelosia (gelotípics).
- Persecutori (els més importants)
- Somàtic

T. DELIRANT VS ESQUIZOFRÈNIA

• En el trastorn delirant paranoide o paranoia trobem

o Hi sol haver un factor desencadenant. (hi ha alguna cosa que precipita aquesta
situació)
o La ideació delirant està argumentada, és “creïble”.
o La personalitat de base no està afectada.
o No hi ha consciència de malaltia ni crítica del trastorn.
o Evolució més persistent i contínua, amb etapes d’encapsulament
• El quadre paranoic (“el guió”) sempre és el mateix.
• No hi ha deteriorament
• Tendència a l’aïllament.
• Dificultat de seguir el tractament (per no consciència de trastorn)
• Al·lucinacions poc freqüents. (mai no, i sempre tampoc)
• Pronòstic reservat.
• Trastorn delirant=trastorn paranoide

TRACTAMENT DELS TRASTORNS PSICÒTICS

Hi ha 3 tipus de teràpia possibles:

• Farmacològica. (bàsic i imprescindible→ més evidència del seu funcionament)

• Teràpia electroconvulsiva (TEC)→ es dona específicament quan la farmacologia no
funciona
• Psicoterapèutica

TRACTAMENT FARMACOLÒGIC DELS TRASTORNS PSICÒTICS

Neurolèptics o antipsicòtics:

o Són el tractament d’elecció.

o Control de símptomes i evitar recaigudes i afavorir la integració
Hi ha 2 tipus d’antipsicòtics:

o Típics o clàssics→ de la família primera de la clorpromacina

o Atípics→ molts menys efectes secundaris. Tenen formules menys diverses

Els neurolèptics tenen 2 efectes principals diferenciats

• Antipsicòtic→ les persones que tenen trastorns psicòtics

• Sedant→ el tindríem tots, qualsevol persona que s’ho prengui estarà sedat. La
clorpromacina: molt efecte sedant i poc antipsicòtic i l’haloperidol al contrari. Més
efecte antipsicòtic més efecte extrapiramidal.

Principals efectes secundaris→ Els 4 primers són els extrapiramidals

• Acatíssia→ No es pot quedat quiet. Inquietud motril

• Parkinsonisme→
• Distonies agudes→ Contraccions musculars involuntàries:Crisis Oculògires (gires els
ulls). Crisis opistòtons: cau de cares→ el fàrmac que es dona pels efectes secundaris→
Akineton (biperidend) o diazepam
• Discinèsies tardanes→ Es dona a llarg termini o que han pres neurolèptics .... tardana
• Síndrome neurolèptica maligne→ molt greu i pot conduir a la mort. Es sol produir a les
dues setmanes o quan es canvia de medicació. De sobte apareix febre elevada,
disminució de la consciència, crisis hipertensives
• Agranulocitosi→ més habitual en la clozapina (leponex). Reducció dels
agranulòcits→Precurssors de tot el sistema defensiu. FER CONTROLS ANALÍTICS

Neurolèptics d’acció perllongada (NAP) o Depot

▪ S’administren per via I/M.

▪ Per persones que no volen el tractament oral
▪ S’administra cada 15 dies, 3 setmanes o un mes.
▪ Molt freqüent que apareguin discinèsies tardanes

Altres fàrmacs que s’utilitzen

▪ Ansiolítics→ per disminuir els nivells d’ansietat.

▪ Hipnòtics→ per dormir bé i les hores adequades
▪ Antidepressius→

NEUROLÈPTICS TÍPICS
• Tots tenen la mateixa eficàcia terapèutica, però hi ha variabilitat individual.
• Hi ha diferències en les reaccions adverses que poden causar.
• Alguns tenen un alt poder sedant.
• Són més eficaços en quadres aguts que en crònics.
INDICACIONS

● Acció antipsicòtica: - Milloren les al·lucinacions.

- Millora l'agitació psicomotriu.

- Sedació.

● Trastorns de la conducta.

● Episodis maníacs en trastorns bipolars.

● Síndrome Gilles de la Tourette.

● Singlot rebel, tartamudeig.

● Antiemètic (p.ex en post-operatoris, en radioteràpia,...)

EFECTES SECUNDARIS

• Parkinson iatrogènic.
• Reaccions extrapiramidals.
• A l'inici del tractament:
o Parkinsonisme: rigidesa, tremolors, caminar característic…
o Distonia aguda: espasmes musculars a la llengua, cara, coll i espatlla.
• Després de mesos o anys en tractament:
o Discinèsia tardana: moviments facials de mastegar i xuclar.
o Síndrome del conill: moviments ràpids dels llavis.
• A nivell central:
o Són depressors del SNC: hipotèrmia, respiració lenta i profunda...
• A nivell perifèric:
o Sequedat de boca.
o Restrenyiment.
o Hipotensió.
o Absència d'ejaculació i disminució de la libido.
o Augment del pes.
• COMPLICACIÓ GREU: SÍNDROME NEUROLÈTIC MALIGNE
NEUROLÈPTICS ATÍPICS
• Antipsicòtic atípic principal:
o Clozapina (Leponex®)
• Actualment s'han desenvolupat noves estructures utilitzant com a model la clozapina,
obtenint fàrmacs semblant però amb menys problemes hematològics.
• Eficàcia alta o molt alta fins i tot en esquizofrènies resistents als neurolèptics típics.
• No té efectes extrapiramidals.
• Actuen en els símptomes negatius de l'esquizofrènia, a més dels positius.

EFECTES SECUNDARIS

• Agranulocitosi
o Malaltia aguda.
o Pot ser causada per una reacció medicamentosa o bé per radioteràpia.
o Alteració sanguínia caracteritzada per una gran disminució del nº de granulòcits
(basòfils, eosinòfils, i neutròfils), que produeix febre, malestar general, irritació
faríngia, úlceres sagnants al recte, boca i vagina.
• Hipotensió ortostàtica.
• Augment de pes.
• Sedació.
• Efectes anticolinèrgics (disminueix els símptomes parkinsonians)

INCONVENIENTS

• Produeixen agranulocitosi
• És d'ús restringit, només pot ser prescrit per un especialista.
• Cal fer controls hematològics per prevenir l'aparició d'agranulocitosi.
• La clozapina s'utilitza exclusivament en casos resistents al tractament convencional o
quan el quadre d'efectes extra-piramidals contraindiquin un altre tractament.

NEUROLÈPTICS

SELECCIÓ DEL TRACTAMENT

• El tractament d'elecció és amb neurolèptics típics.
 • En cas que no hi hagi resposta amb el tractament amb antipsicòtics típics es reserven
els atípics.

PER QUÈ??

• Tot i que els atípics tenen característiques favorables, la clozapina necessita controls
hematològics estrictes i la resta són molt nous encara.
• Els atípics són més cars.

CURES INFERMERES
• Aconsellar que si prenen neurolèptics no condueixin vehicles ni maquinària, ja que
produeixen somnolència i retard en les respostes motrius.
• Estar molt atent a l'aparició d'efectes secundaris, principalment neurològics.
• Si l'usuari pren clozapina cal fer periòdicament un recompte leucocitari, ja que aquest
medicament pot produir agranulocitosi.
• Verificar que l'usuari pren el medicament. En els centres la presa ha d'estar objectivada
pel personal. En cas de ser un usuari ambulatori responsabilitzar a la família perquè li
faci supervisió.

TERÀPIA ELECTROCONVULSIVA (TEC) DELS TRASTORNS PSICÒTICS

• Esquizofrènia catatònica o en esquizofrènia aguda amb important simptomatologia

afectiva.
• S’han disminuït els efectes secundaris cognitius i les complicacions associades a aquest
tractament.
• Es fa amb anestèsia, miorelaxació i ventilació assistida.
• Es controla electroencefalogràficament la lleugera convulsió induïda.
• Consentiment informat del pacient o el seu representant legal.

Avaluació pre-TEC:

✓ Exploració mèdica pel metge internista.

✓ Analítica sanguínia.
✓ Electrocardiograma.
✓ Rx de tòrax.
✓ TAC- RNM cerebral (no sempre, a criteri mèdic).
✓ Valoració de l’anestesista.
✓ Psiquiatre i anestesista decideixen inici i freqüència de les sessions.

Cures infermeres pre-TEC:

✓ Acompanyament i resolució de dubtes.

✓ Dejú de 8h de sòlids i com a mínim 3h de líquids (no administrar la medicació del matí
abans del TEC).
✓ Assegurar buidatge de la bufeta i intestinal.
✓ Retirar dentadura postissa, lents de contacte, audiòfons, etc.
✓ Retirar objectes metàl·lics de la persona en tractament i del personal.
 ✓ Retirar roba ajustada.
✓ Suport psicològic.
✓ Control de constants abans d’entrar a fer el TEC.

Cures infermeres durant la TEC:

✓ Usuari/a en decúbit supí, amb hiperextensió del cap i un coixí sota els genolls.
✓ Rasurar si cal la zona de col·locació dels elèctrodes.
✓ Monitoritzar ECG i EEG i control de TA, FC i oxigenació durant la TEC.
✓ Comprovar el material de premedicació, instrumental i medicació d’urgència.
✓ Col·locar via venosa (depèn de l’anestesista).
✓ Col·locar separador tou específic a la boca.

Cures infermeres just després de la TEC:

✓ Retirar el protector bucal i la subjecció.

✓ Aspiració de secrecions si precisa.
✓ Canviar a decúbit lateral esquerre.
✓ Observació i acompanyament.
✓ Quan es desperti el pacient retirar elèctrodes, etc., i quan indiqui l’anestesista traslladar
al pacient a una habitació de repòs.

Cures infermeres Post-TEC:

✓ Netejar les zones de col·locació d'elèctrodes.

✓ Afavorir el descans almenys 2 hores.
✓ Vigilar la coloració del pacient (cianosi).
✓ Controlar les constants c/15 min fins que es recuperin els valors basals.
✓ Evitar risc de caigudes (baranes o subjecció).

• Tranquil·litzar a la persona tractada si aquest es desperta confús, ajudar-lo a recordar

coses.
• Retirar la via endovenosa un cop la persona està ben orientada i ha tolerat l’alimentació
via oral.
• Observar i registrar la possible aparició de símptomes secundaris a la TEC: cefalea,
nàusees, vòmits, dolors musculars, inquietud/agitació, etc.

TRACTAMENT PSICOTERAPÈUTIC DELS TRASTORNS PSICÒTICS

• Útil per minimitzar la vulnerabilitat en situacions d'estrès (ambient estable) i per

reforçar l’adaptació i el funcionament social.
• Hi ha diferents tècniques psicoterapèutiques:
o Entrenament en HHSS.
o Teràpia familiar.
o Tractament dels dèficits cognitius i símptomes psicòtics.
o Rehabilitació ocupacional.
No hem d’oblidar que el que intentem fer és:

“aconseguir la màxima autonomia i adaptació de la persona amb trastorn psicòtic al seu entorn
social, evitant aquells factors que podrien fomentar l’aparició d’un altre episodi”

INTERVENCIONS INFERMERES

▪ Teràpia de grup: Incloure les interaccions entre els membres del grup.
▪ Modificació de la conducta: millora de les habilitats socials
▪ Educació sobre el procés de la seva malaltia.
▪ Reestructuració cognitiva.
▪ Entrenament de la memòria.
▪ Estimulació del sistema de suport.

VALORACIÓ DE LES NECESSITATS BÀSIQUES

RESPIRACIÓ I CIRCULACIÓ: Reducció del reflex tussigen amb la medicació. S’ha de tenir en
compte que hi ha uns nivells alts de tabaquisme. Infeccions respiratòries molt habituals,
sobretot en gent jove. El TP a que hi hagi més possibilitats d’obstrucció aèria (solen ser més
impulsius a l’hora de menjar).

ALIMENTACIÓ I HIDRATACIÓ: El TP de tipus catetònic és pitjor (no es mou). Si cal s’ha de forçar
l’alimentació i la hidratació. Moltes vegades creuen que els enverinen (ideacions delirants i
al3lucinacions olfactives o de gust). Identificar canvis en l’alimentació per les possibles ideacions
delirants.

ELIMINACIÓ: Restrenyiment (fàrmacs neurolèptics sbt sedants en produeixen molt). Sovint

calen laxants. A vegades es produeixen doble efecte secundari: boca seca de forma continuada
(menys salivació i que provoca l’aparició de llagues i fongs) o sialorrea (secreció de saliva
incontrolada). Galactorrea: secreció de llet pels pits (en homes i en dones), en homes a vegades
també augmenta el pit. Globus vesical per retenció d’orina.

MOBILITZACIÓ: Les ànsies poden fer que tirin coses, etc. (també a necessitat de seguretat).
L´alteració de la psicomotricitat és un símptoma freqüent amb l´esquizofrènia. Les alteracions
més freqüents en la clínica de l´esquizofrènia referents a aquesta necessitat són: estereotípies
(actituds moviments o gestos reiteratius i automàtics a nivell facial o corporal), ecopràxia
(deambular al darrera d´una altra persona sense motiu aparent), inhibició psicomotriu, estupor
catatònic ( existeix una pèrdua de tota iniciativa motriu amb mobilitat disminuïda o absència de
moviments espontanis. Poden aparèixer episodis de moviments exagerats i incordinats que
poden portar a una agitació psicomotriu), trastorns extrapiramidals (deguts als efectes secundaris
dels antipsicòtics, i són bàsicament de quatre tipus: acatísia, distonies agudes, parkinsonisme, discinèsia
tardana

REPÒS I SON: Dormen molt poc (4-5h màxim) per ansietat, i quan dormen es desperta la
simptomatologia psicòtica. Quan es troben pitjor tenen malsons, somnis que semblen
al·lucinacions (molt reals) malsons repetitius, etc. importància de conservar el son.
VESTIR-SE: Descontrol (també en higiene), no estan pendents, tenen altres coses més
importants per pensar. Es descuida quan es començar a descompensar.

HIGIENE: En l´esquizofrènia els hàbits s´alteren freqüentment i la higiene sol ser una de les més
problemàtiques. Sovint presenten un aspecte descuidat, brut, produït per l´apatia i provocant
un aïllament del mon que l´envolta, creant un rebuig social. Aquest deteriorament augmenta en
tant que augmenta la cronicitat.

MANTENIR LA TEMPERATURA: r/a síndrome neurolèptica maligna. A vegades es pot provocar

hipotèrmia, en casos de febre. El tractament neurolèptic pot produir també alteracions
tèrmiques que poden revestir una gravetat molt important com seria el cas del síndrome
neurolèptic maligne. El perfil clínic del síndrome consisteix en: rigidesa muscular, hipertèrmia i
alteració de la consciència...).

SEGURETAT: Es solen sentir insegurs. Autoagressivitat (intent de suïcidi, autolesions, etc...) o

heteroagressivitat (defensa davant la creença de que et volen fer mal): Moltes vegades
l’heteroagressivitat és previsible (et miren fixament, et parlen com amenaçats, se t’acosten, etc.)

• Idees delirants→Deliris de control, deliris sompatics. Deliris de persecució, deliris místics

• Al·lucinacions
• Trastorns del contingut de la consciència→ Trastorns de la identitat del JO, Trastorns de
l’actitud del JO o despersonalització, Trastorn de la captació del mon que l’envolta o
desrealització

COMUNICACIÓ: Llenguatge desorganitzat i afecta. Teoria de l’emoció expressada.

• Alteracions del curs del pensament, alteracions del llenguatge, alteracions de

l’afectivitat

ACTUAR SEGONS ELS SEU CRITERI MORAL: Expressió religiosa, etc.

TREBALLAR I REALITZAR-SE: Fer activitats i que no estiguin tancats exclusivament al seu món
ajuda a reduir brots-

ACTIVITATS LÚDIQUES: Degut a les alteracions afectives, totes les activitats que podrien haver
estat joioses, passen a perdre la seva gratificació i diversió, deixant-se de fer i empitjorant
l´aïllament.

ADQUIRIR CONEIXEMENTS: Interaccions amb sedants, però sovint volen saber què passa.
L´esquizofrènia és una malaltia que un cop ha remès la simptomatologia més cridanera
persisteixen unes seqüeles a les que s´anomena “deteriorament esquizofrènic” ( que consisteix
en una disminució de les habilitats socials i augment de les dificultats d´atenció i memòria).

TEORIA DE L’EMOCIÓ EXPRESSADA

• Tipus de relació i comunicació amb la família.

• És fins i tot més important que el tractament farmacològic.
• Hi ha 2 tipus d’emoció expressada:
o Alta
 o
Baixa
• Hem d’intentar millorar l’EE quan aquesta és alta.

Emoció Expressada
Estudi en 128 pacients esquizofrènics en 9 mesos.

GRUP TOTAL

E.E. baixa E.E. alta

71 pacients 57 pacients
13% recaigudes 51% recaigudes

Amb medicació Sense medicació <35 hores >35 hores

12% recaigudes 15% recaigudes 28% recaigudes 66% recaigudes

Si medicació No medicació Si medicació No medicació

15% recaigudes 42% recaigudes 53% recaigudes 92% recaigudes

PRINCIPALS DIAGNÒSTICS D’INFERMERIA ASSOCIATS ALS TRASTORNS PSICÒTICS

▪ Ansietat.
▪ Dèficit d’autocures: alimentació, bany/higiene, vestit.
▪ No seguiment del tractament. (p. Examen) decisió d’una persona informada de no
col·laborar en les recomanacions terapèutiques, relacionada amb la no consciència de
malaltia i/o percepció negativa del ttm. L’objectiu és la col·laboració en el ttm. Activitats:
1. Ensenyar a assumir responsabilitat en el seguiment del tractament.
2. Informar al respecte de la necessitat de continuar amb la medicació de manera
comprensible per ell, en funció de la seva capacitat de comprensió i les seves
habilitats.
3. Informar sobre els efectes secundaris de la medicació, per evitar que augmenti
la seva desconfiança i sàpiga buscar ajuda adequada per corregir-los.
4. Fer-lo participar en el seu tractament, de manera que es responsabilitzi del
control dels efectes secundaris,...
5. . Observar si compleix les prescripcions medicinals.
6. Desenvolupar un sistema de suport assistencial informant-lo al respecte dels
recursos de la comunitat (assistent social, centre de salut).
7. Ajudar-lo a desenvolupar el sistema de suport social (amics i veïns que l’ajudin
en les pràctiques de salut en funció de les seves dificultats).

Avaluació:

Col·labora en el tractament, responsabilitzant-se i sabent utiltizar els recursos

comunitaris que precisa.

▪ Alteració del patró del son.

▪ Potencial de violència: auto o heteroagressivitat.
▪ Trastorn de l’autoestima.
▪ Trastorn de la identitat personal.
▪ Trastorn de la imatge corporal.
▪ Alteració dels processos familiars.
▪ Aïllament social.
▪ Alteracions sensoperceptives.
▪ Alteració dels processos del pensament.
▪ Dèficit d’activitats recreatives.
▪ Dificultat per al manteniment de la llar.
▪ Trastorn de la comunicació verbal.