TRASTORN

D’ESTRÈS
POST-
TRAUMÀTIC
TEMA 6
És un trastorn psiquiàtric sever i permanent:
• afecta al 8% de la població
• Pot presentar- se després de l’exposició a
traumes extrems amb R intenses de por,
indefensió o horror
TIPUS SEGONS TEMPS:
• Agut: entre 1-3 mesos
• Cònic: > 3 mesos
• Demorat: poc comú. Si l’inicio de és
desprès de 6 meses o més després del
trauma.
R a incidents crítics depèn de:
• Singularitat de l’esdeveniment
• Singularitat del subjecte
• Lo propi de la relació esdeveniment-subjecte
A NIVELL EXTERN:
- Caracteristiques esdeveniment
- Duració
- Intensitat
- Pèrdues
- Atribució intencionalitat
A NIVELL INTERN: vulnerabilitat bio i
psico
- Variabilitat de R
- Precarietat equilibri emocional
- Experiències passades
- < Umbral d’activació psicofisiològica
SÍMPTOMES BÀSIC
• Reexperimentació del trauma
• Evitació E associats i embotament.
Hiperactivació fisiològica persistent.
Tres aspectes nuclears: FASES:
• Reexperimentació del succés
• Reacció d'estrès agut: moment que es dona el trauma
• Evitació d’estímuls associats al trauma
• Hiperactivació fisiològica persistent • Fase de transició: reacció d’estres agut sana = línia que baixa fins
avall de tot. Si en aquesta fase no deixes al pacient sol, amb
atenció psicològica i li dones informació. Si això no es fa o te
pocs recursos van apareixen els símptomes.
• TEPT agut: primeres 2-4 setmanes
CANVIS DSM-V:
• TEPT crònic: Si no aconseguim que baixin. En el 6é mes.
 Inclou criteris dx x edat preescolar </= 6 anys
 Nou criteri  alteracions negatives en pensament i estat d'ànim
 Dos subtipus:
NATURALESA DEL ESDEVENIMENT TRAUMÀTIC:
• Expressió demorada - > 6 mesos
• Amb símptomes dissociatius CIE 10: amb naturalesa excepcionalment amenaçant o catastròfica.
 Criteri estressor: que es considera trauma, R vinculada... Presenta límits difusos:
• Esdv. Traumatc clars: catàstrofe natural, guerra, atemptat, etc
CRITERIS • Esdv. Complicats: mort familiar x càncer, dx de malaltia terminal, accident...
A) Exposició a la mort, lesió greu o violència sexual, ja sigui real o Haurem de veure si es un element constituent de trauma o no.
amenaça en 1 o més de les formes següents:
1. Experiència directe del succés
2. Presència directa del succés d’altres
3. Coneixement de que el succés a passat a algú
4. Exposició repetida o extrema a detalls repulsius del TRAUMA: allò que fa la ruptura
succés traumàtic • Afectació física i psicològica
ex. forense que li va tocar l’escena d’un crim i va haver d’anar
recollint trossos humans per diferents parts) • Absència d’articulació entre afecte i representació, no ubicada ni significada:
col·lapse.
B) Presència 1/+ simpt d’intrusió – records, somnis recurrents,
dissociació, malestar psico intens i reaccions fisiològiques • Després d’aquesta vivència, les expectatives del futur, la imatge dels altres i d’un
intenses. mateix queda alterada.
C) Evitació persistent d’E associats al succés • Experiència no integrada, sense continuïtat e historicitat personal
D) Alteracions (-) cognitives i del estat d’ànim associades al succés
E) Alteració important d’alerta i reaccivitat associada al succés
DOL: mecanisme x adaptar-te
F) La duració alteració (B, C, D, E) = > 1 mes.
• Reacció adaptativa davant la pèrdua.
ALTRES SÍMPTOMES • Símptomes de tristesa que predisposen a una actitud adaptativa
• Treball psíquic autònom que possibilitat l’elaboració, integració de la pèrdua.
• Culpabilitat sobre els actes realitzats o omesos • Pèrdua autoestima
• Culpabilitat x haver viscut • Sentiment d’incapacitat Diferència amb el trauma: la pèrdua no amenaça la continuïtat, món intern-extern,
• Disminució consiència del entorn • Disfuncions sexuals passat-present-futur no desarticulat.
• Desrealització
La majoria de persones ja hem passat per alguns dols.
• Agressivitat
 EPIDEMIOLOGIA
LA SITUACIÓ ACTUAL ALTERACIONS DEL TEPT:
El que es una situació traumàtica la posa la persona, no l’avaluador. El cervell es veu afectat a dos nivells davant un esdev. Estressant:
PREVALENÇA:
L’exposició actua com a detonador, i l’impacte esta determinat per: • 25% dels exposats a un esdev traumàtic el desenv.  Àrees cerebrals:
• Factors previs de vulnerabilitat – personal i biogràfics –traumes de • 5 – 8% al llarg de la vida en població general • Lòbuls parietals
la infància, ser dona,... • En dones augmenta 9-12% • Hipocamp – volum reduït
• Amígdala – augmentada
• Factors de manteniment o reforçadors potents – expectatives i
• Escorça cingular – volum reduït
guanys conscients i inconscients – com factors post-trauma, RELACIÓ AMB L’AGRESSIÓ SEXUAL: • Escorça prefrontal – volum reduït
estratègies d’afrontament, si es repeteix el trauma, seqüeles,... • Violació com el trauma amb + prob de causar TEPT
• 45-50% desenvolupen TEPT  Sistemes neurohormonals
• SNA simpàtic i parasimpàtic
FACTORS DE RISC • Eix hipotalàmic – hipòfisi – adrenal (HHA)
DIFERÈNCIES DE GÈNERE: • Sistema:
  - Noradrènergic
Demostrats • Història psiquiàtrica personal – si tenies algún tipo • H més prob de quedar exposats a successos traumàtics
en tots els • D risc 10 vegades major de ser violades - Serotoninèrgic
estudis d’alteració, prob que un trauma desencadeni un TEPT. • H risc 2 cops major de patir un accident perillós - Glutaminèrgic
realitzats Crearà la ruptura. • D + prob de patir un TEPT - Dopaminèrgic
• Abús en la infància – no te moltes estratègies • TEPT més persistent en D (diferència >6 mesos)
• Història psiquiàtrica familiar – pot saltar abans els
sistemes d’alarma davant estrès.
SISTEMA CATECOLAMINÈRGIC:
Divisió en:
 
  EIX CORTICOTRÒPIC: - SN Simpàtic – NA
• Gravetat del trauma* - Sistema hormononeuroadrenal – Adrenalina
  Formada per:
  • Nivell educatiu baix *** - Sistema dopa / dopamina
- Hormona alliberadora de corticotropina – CRH
  • Jove
- Hormona adrenocorticotropa hipofisiària – ACTH • Reactivitat fisiològica elevada: especialment rel amb el trauma
Demostrats • Dona - Cortisol
en alguns • Minoria ètnica*** • Estudi en orina en 24h: excreció de quantitats majors
dels estudis • Classe socioeconòmica baixa*. Constantment exposat a d’adrenalina, NA i DO.
realitzats Es produeix:
diferents estressors (arribo a final de mes)
 Hipersecreció CRF, però es troba DISMINUCIÓ taxes
• Factors adversos en la infància** circulants de cortisol.
• Trauma previ Les persones amb TEPT tenen major percepció a E SISTEMA SEROTONINÈRGIC
• Falta de suport social amenaçant. Tenen la percepció de que té – recursos i x això hi ha + Evidències que donen suport en la seva implicació en el TEPT.
• Estrès simp d’anx. Però a nivell biològic no responen com a tal, reacció bio Associat a nivells baixos de 5-HT.
• Baix coeficient d’intel·ligència ** menor.
 Per això hi ha R als ISRS

CURS:
Pot ser crònic de llarga duració.
La major duració i menor prob de remissió s’associa
Dependrà de la major o menor presència de f.de risc i manteniment. 1/3 es recupera el 1r any.
amb:
Amb freq es torna comorbid amb TDM, altres d’anx, abús de substàncies i - Abús alcohol >1/3 presenta simp setmanals al cap de 10 mesos.
suïcidi. - Trauma en la infància.
 TS X ESTRÈS AGUT Transitori = > 3d < 1m TS ADAPTATIU
DX DIFERENCIAL:
• Sol remetre en hores o dires No hi ha un esdev traumàtic. Es una R a un o varis estressants
• Ts d’adaptació • No cal passar x aquest per tenir un TEPT identificables que comporten l’aparició de simp emo o de
• Altres ts i afectacions posttraumàtiques • Simp solen aparèixer als pocs min de l’E/Esdev estressant comportament clínicament significatius.
• • Pot existir amnèsia completa o parcial del episodi
Ts d’estres agut • Apareix en els 3m següents al inici del estressor
• Ts d’ansietat i TOC • Quan desapareix, els simp no duren més de 6m.
• TDM SIMPTOMATOLOGIA: + freq
• Ts de personalitat • Estat embotiment amb alguna reducció del camp de consciència 6 tipus:
• Ts dissociatius • Estretament atenció • Depressiu: predominen ànim depressiu, plor o desesperança.
• Ts de conversió • Incapacitat per assimilar E i desorientació
• Ansiós: predominen el nerviosisme, la preocupació / inquietud. En
• Ts psicòtics • Generalment presents simp vegetatius de les crisis de pànic
el cas dels nens, la por a la separació de les figures amb major
• Lesió cerebral traumàtica
Pot passar-se a un major grau d’allunyament de la circumstància – vinculació.
grau d’estupor dissociatiu – o una agitació i hiperactivitat – reacció • Tipus mixt amb ansietat i estat de l’ànim depressiu.
lluita o fugida.
• Amb trastorn del comportament: manifestació predominant
l’alteració del comportament, en la que hi ha violació dels drets
aliens o de les normes i regles socials, apropiades a l’edat.
• Amb alteració mixta de les emocions i el comportament.
• No especificat: reaccions desadaptatives a estressants que no són
classificables en altres subtipus