CURES INFERMERES EN SALUT MENTAL UNITAT 12

PAUL: ESTIGMA I SALUT MENTAL

Definició: Origen grec. Senyal en el cos amb ferro candent. Marca imposada com signe de pena, esclavitud o
condició social inferior.

Constructe social:

Comportaments
Prejudicis Estereotips Actituds Creençes Sentiments
negatius

Causen:

- Prejudicis
- Segregació
- Dificultat d’accés; laboral, serveis de salut, habitatge....
- Dificultat de relacions, oportunitats, educació...

Tot això fa que la persona es vegi discriminada, rebent una resposta negativa, sent vista socialment
inacceptable, pot arribar a la exclusió, el rebuig social i afectar a la seva identitat.

PROCÉS D’ESTIGMATITZACIÓ:

1. Identificació: Atribució d’una característica diferent a una persona o col·lectiu.

2. Valoració negativa: De la característica atribuïda.
3. Generalització causal: Us de l’atribut negatiu generalitzat.
4. Devaluació: De la persona i el col·lectiu que tenen aquesta característica atribuïda.

COMPONENTS DE L’ESTIGMA:

Cognitiu: Estereotip Emocional: Prejudici Conductual: Discriminació

•"Boig" •"Perillòs" •Rebuig, menyspreu,

distancia social...

Efectes perjudicials de l’estigma i la discriminació:

- Empitjorament dels símptomes

- Major risc de baixa adherència terapèutica
- Efectes negatius en la recuperació
- Baixa autoestima
- Dificultats amb les relacions socials. Aïllament social
- Menor esperança de recuperació
- Major dificultat laboral
- Major risc de assetjament, violència física o fustigació
CURES INFERMERES EN SALUT MENTAL UNITAT 12

TIPUS D’ESTIGMA

Directe Accés al treball...

Estructural o institucional Conseqüències negatives de la política, lleis o pressupostos que limiten les
oportunitats.

Autoestigma Les persones sobre la seva pròpia malaltia mental (Sentir vergonya, esperen
rebuig).

Social o públic Rebuig de la societat en general, la resta de persones, mitjans de

comunicació, pel·lícules...

Associatiu El que pateix la família (vergonya, culpa...).

Del professional Incideix negativament en la atenció del pacient, perjudica el diagnòstic,

tractament i els resultats de salut.

ESTIGMA DEL PROFESSIONAL: El professional també forma part de la població general; té els seus propis
prejudicis com a persona i moltes vegades els porta amb si mateix al centre de treball. La formació
acadèmica i/o la experiència laboral no semblen ser elements que garantitza la superació de les atribucions
errònies.

QUE PODEM FER?

1. Reflexionar sobre les nostres pròpies idees estereotipades i errònies.

2. Evitar el pensament “jo no tinc estigma, a mi no em passa, jo no discrimino”.
3. Ser honestos amb nosaltres mateixos: Identificar i reconèixer les nostres actuacions.
4. Valorar les intervencions professionals. Pensament crític. Estar alerta. Defensar.
5. Diferenciar entre “ser difícil” i “estar malalt”.
6. Valorar la persona com ésser humà, diferenciant les seves accions, identificant-les com símptoma
de patologia.
7. Buscar la part bona de cadascú: Valors positius, potenciar-los, recordar-los i transmetre’ls.
8. No categoritzar: “l’esquizofrènic”, “el suïcida”. Utilitzar nom i nº d’habitació.

RISC DE MALTRACTAMENT, VIOLÈNCIA DE GÈNERE O ABÚS SEXUAL

Qualsevol persona maltractada o abusada sexualment, presenta major risc de patir un Tr. mental: Suport i
comprensió social.

Quan una dona presenta un trastorn mental i es maltractada o abusada sexualment, ha de combatre amés
contra la incredulitat social i la justificació del maltracte. Si la persona no sap o no té capacitat per explicar-
ho, es pot manifestar amb alteració de la conducta, irritabilitat i/o agressivitat, fet que ratifica la incredulitat
i potencia la justificació de la agressió/abús.

Discriminació
Dona TM
múltiple
CURES INFERMERES EN SALUT MENTAL UNITAT 12

BARRERES:

- Falta de polítiques socials, sensibilització i formació

- Falta de credibilitat: Infradetecció
- Falta de recursos específics per dones amb TM
- Falta de coordinació dels diferents agents sanitaris i socials
- Incapacitat per trobar vies d’inclusió
- Falta de suport i d’autoestima
- Violència per omissió
- Saturació de serveis
- Estigma i prejudicis: dubtar d’elles, discriminació
- Mites:
o Major vulnerabilitat, menor credibilitat, carències emocionals, major dificultat de detecció,
major discriminació, major dificultat accés serveis i informació, temor davant falses
acusacions, empitjorament de la patologia mental TUS?....

TIPUS DE VIOLÈNCIA

Pot ser tant activa com passiva:

Física Psicològica Sexual Econòmica Social

CICLE DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE:

Lluna de mel Acumulació de Explosió de violència

tensió

•Manipulació •Canvis bruscos i •Descàrrega.

afectiva. sobtats de l'estat
d'ànim.

1. Lluna de mel: Manipulació afectiva.

2. Acumulació de tensió: Canvis bruscos i sobtats de l’estat d’ànim.
3. Explosió de la violència: Descàrrega.

INTERVENCIONS:

SOCIAL PROFESSIONAL INSTITUCIONAL

Visibilització, suport social, Formació, grups de treball Pressupostos, RRHH, taules tècniques
participació... social/sanitari/educatiu, reflexió i de treball, protocols específics....
suport als professionals....
CURES INFERMERES EN SALUT MENTAL UNITAT 12

ACTUACIÓ DAVANT SOSPITA DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE I ALTRES TIPUS DE VIOLÈNCIA

1. Detecció: alerta a les senyals. Alta propensió a la accidentalitat, intentar explicar la lesió d’una
forma incoherent, incompliment de les cites sense causa clara, justificar l’agressor, que acudeixi
sempre a la consulta en companyia i l’acompanyant vulgui entrar....
2. Negativa a parlar sobre les seves relacions familiars o fer-ho de forma breu.
3. Identificar risc de qualsevol tipus de violència, exercida per qualsevol convivent.
4. Preguntar, registrar en història clínica.
5. Visitar sol/a, mes freqüents.
6. Clima de confiança, vincle terapèutic, no minimitzar ni jutjar, potencien l’aïllament, dificulten la
petició d’ajuda.
7. Pot ser que no reconegui el maltractament. Potenciar l’autoconeixement. Sensibilitzar i Empoderar
la persona.
8. Abordar el sentiment de culpa, autogestió del mal estar. Identificar coaccions.
9. Intervenció grupal. Educar sobre models d’amor.
10. Mantenir la privacitat i confidencialitat.
11. Treball multidisciplinar.
12. Visibilitzar el problema, col·laborar en el desenvolupament d’estudis.
13. Formació professional.

PASSOS:

1. Registre Hª clínica. Identificar si existeix risc vital.

2. Identificar la fase clínica del trastorn.
3. Identificar senyals de risc vital per agressió o suïcidi, ANS o heteroagressió. Risc de convivents, si
risc activar serveis específics de protecció.
4. Risc de falta de control d’impulsos, consum de drogues.
5. Identificar la relació actual amb l’agressor, si es necessari dissenyar una entrevista paral·lela.
6. Acordar l’actuació amb la persona. Buscar la xarxa de suport: entorn familiar o amistats.
7. Protocols d’actuació.
8. Identificar recursos d’acollida. Lluita per la creació de dispositius assistencials.
9. Identificar els sentiments: culpa, por, pèrdua de custodia...
10. Reforçar i donar suport sentiments positius. Empoderar.
11. Estratègies clíniques i assistencials per alleujar les conseqüències de la violència.