APARELL CIRCULATORI

L'aparell circulatori és l'encarregat de la distribució del medi intern

per tot l'organime. Consta d'una bomba impulsora, el cor, i un
sistema de vasos per on circula la sang. S'encarrega de transportar
els nutrients, que recull de l'intestí prim, i l'oxigen procedent dels
pulmons, a totes les cèl·lules de l'organisme, alhora que rep els
productes nocius procedents del metabolisme cel·lular i els transporta
als òrgans d'excreció. També transporta hormones des de les
glàndules endocrines fins als òrgans on actuen i col·labora en
importants funcions de defensa immunitària i homeostàtica: les
cèl·lules estan banyades per un líquid tissular amb el qual
intercanvien els productes útils i inútils així com la concentració de
substàncies del seu interior. Al mateix temps, la composició del líquid
tissular ha de ser regulada per la sang , i la composició de la sang pel
sistema excretor.

Composició

Cor bomba propulsora

Arteries vasos que SURTEN del cor
Venes Vasos que arriben al cor
Vasos Vasos molt fins que uneixen els anteriors i on tenen
sanguinis Capil·lars lloc els intercanvis amb les cèl·lules.

Sistema
limfàtic
Plasma
Glòbuls rojos
Sang
Cèl·lules CLòbuls blancs
Plaquetes

La circulació sanguínia en els mamífers és tancada, doble i

completa. Tancada perquè la sang viatja sempre per l'interior d'uns
tubs tancats; doble perquè hi trobem dos circuits: Un, el pulmonar o
menor la missió del qual és la renovació de l'oxigen de la sang i el
general o major que connecta la resta d'òrgans del cos; completa,
perquè hi ha una completa separació entre la sang rica en oxigen
amb la sang rica en CO2.

1
El sistema de transport humà comprén:

- L'aparell circulatori sanguini, format per cor i vasos sanguinis

per on circula la sang.
- L'aparell circulatori limfàtic, format pels vasos i ganglis limfàtics
, per on circula la limfa.

El cor
Es tracta d'un òrgan contràctil, de parets musculoses i situat al torax,
entre els pulmons i situat lleugerament cap a l'esquerra. La missió del
cor és la de propulsar la sang per tot l'aparell circulatori.

Histologia

De dintre cap a fora podem distingir-hi tres capes:

* Endocardi: epiteli intern de revestiment (monoestratificat /

cèl·lules planes)
* Miocardi: capa muscular constituïda per teixit muscular cardíac.
Aquest teixit té una gran activitat i té un sistema propi d'irrigació per
al la seua alimentació , les artèries coronàries.
* Pericardi: epiteli extern.

2
Anatomia

3
El cor dels mamífers, resultat de l'evolució dintre del vertebrats, està
format realment per dos cors separats per un envà, el cor dret i el cor
esquerre, cadascun dels quals està constituït de dos cavitats, una
superior , l'aurícula i una altra inferior, el ventrícle , separats entre
si per una vàlvula auriculo-ventricular (A-V). La funció de les vàlvules
és evitar el retorn del corrent sanguini, que esdevé així
unidireccional.

L'aurícula dreta comunica amb el ventricle dret a través de la vàlvula

tricúspide, constituïda per tres membranes, unides a uns pilars
mitjançant lligaments o cordes tendinoses.
L'aurícula esquerra comunica amb el seu ventrícle per la vàlvula
mitral o bicúspide , formada per dues membranes.
Cada ventricle queda comunicat amb l'artèria corresponent per les
vàlvules sigmoides o semilunars.

A la part externa del cor hi ha un solc longitudinal i un altre

transversal per on passen els nervis que intervenen en la regulació
nerviosa i també les artèries i venes coronàries que reguen el cor.
A l'aurícula dreta hi desemboquen les venes caves i del ventricle dret
eix l'artèria pulmonar.
A l'aurícula esquerra hi buiden les quatre venes pulmonars. Del
ventricle esquerre eix l'artèria aorta.

Irrigació del cor

A la sortida de l'aorta , just pel damunt de les vàlvules sigmoides, es
troben els orificis de les dues artèries coronàries que envolten el cor

4
com una corona i el reguen totalment, seguint els solcs longitudinal i
transversal

La circulació de la sang a través del cor

El cor dret rep, per la seua aurícula, la sang procedent de la resta del
cos que entra per les venes caves. L'aurícula dreta comunica amb el
ventícle dret mitjançant la vàlvula tricúspide. Des del ventrícle dret la
sang és propulsada als pulmons per l'artèria pulmonar, la qual té a la
seua base unes vàlvules (v.sigmoides) que impedeixen que la sang
torne novament al ventricle. Una vegada la sang passa pels pulmons i
s'hi oxigena, torna al cor per les venes pulmonars; entra a l'aurícula
esquerra que comunica per mitjà de la vàlvula bicúspide o mitral amb
el venticle esquerre. Des d'ací la sang serà propel·lida cap a la resta
del cos a través de l'artèria aorta que també disposa d'unes vàlvules
sigmoides a la seua base.

2 circuïts sanguinis

Així doncs , distingim una circulació menor que porta la sang des del
ventícle dret cap al pulmons, on s'oxigena, i la retorna a l'aurícula
esquerra; i una circulació major que porta sang oxigenada des del
ventricle esquerre cap a tots els òrgans del cos i retorna aquesta
sang, ja desoxigenada al cor

Cicle cardíac: com funciona el cor ?

El cor és una bomba aspiradora i impulsora de la sang , per la qual

cosa realitza dos grans moviments: un de relaxació o diàstole
(aspira) i un de contracció o sístole (impulsa) que originen el batec
cardíac. El cor batega rítmicament unes 70 vegades per minut en
condicions normals. Cada bateig inclou:

1- Fase de contracció muscular, sístole, que impulsa la sang

enfora: Primerament es produeix la contracció simultània de les dues

5
aurícules , sístole auricular. Aquesta contracció fa que la sang passe
als ventricles per les vàlvules tricúspide i mitral. 0,1 s després arriba
la contracció als ventricles , sístole ventricular; la sang no retorna a
les aurícules ja que es tanquen les valvules abans esmentades i eix
del cor per les artèries pulmonar i aorta.
2- Fase de relaxació muscular o diàstole, en què es recupera el
volum original del cor i la sang penetra en el seu interior a través de
les venes caves i pulmonars. No pot tornar per les artèries ja que s'hi
troben les vàlvules sigmoides

Sorolls del cor

Quan els ventricles es contrauen, el cor arriba a tocar la

paret toràcica entre la costella cinquena i sisena del costat
esquerre. Aquest xoc pot percebre´s amb l'orella o amb el
dit. En un batec se senten dos sorolls: el primer és sord,
opac i correspon al tancament de les vàlvules A-V; el segon ,
després d'un breu silenci és curt i sec i el provoca el
tancament de les vàlvules sigmoides. Escoltant les
variacions d'aquests sorolls podem saber l'estat de
funcionament del cor; per fer-ho es fa servir un estetoscopi
que amplifica els sorolls auscultats

Regulació de l'activitat cardíaca

Les fibres musculars cardíaques es ramifiquen, es fusionen i formen

una xarxa intimament connectada (sincici) que transmet els impulsos
nerviosos, tot fent que les contraccions del cor obeeisquen a la llei del
tot o res; això vol dir que si arriba un estímul nervios suficientment
intens (estímul umbral) a una sola fibra auricular es contrauran
ràpidament totes les fibres auriculars i ventriculars.

6
L'activitat cardíaca és regulada per dos sistemes de control:

1- Teixit nodal
Aquest teixit provoca i fa rítmica l'activitat del cor. Es tracta d'un
teixit muscular les cèl·lules del qual són molt diferents a la de la resta
del miocardi ja que tenen la capacitat de despolaritzar-se (adquirir
càrrega elèctrica negativa) de forma automàtica i rítmica i ,
posteriorment , transmeten una ona d'activació a la resta del
miocardi provocant la seua contració.

Teixit nodal

2- Control nerviós i hormonal

La regulació nerviosa de la freqüència del cor es troba al centre

cardíac del ritme al bulb raquidi del qual eixen dos sistemes de
nervis: simpàtic i parasimpàtic, el primer és excitador i el segon
inhibidor.
La regulació hormonal es fa gràcies a la adrenalina, hormona
produïda a la càpsula suprarenal. L'increment d'adrenalina provoca
hipertensió i aceleració del ritme cardíac

Adaptació del batec cardíac a l'activitat corporal

Els teixits en actiu requereixen sovint més oxigen i nutrients que

quan estan en repós, la qual cosa implica un transport més intens.
Durant períodes d'exercici intens , el cor pot impulsar 7 o 8 vegades
més sang bé per un augment del volum de sang per batec o
augmentant les pulsacions per minut (es pot arrribar fins a les 200)

Durant els períodes de repòs el cor té aproximadament 70 pulsacions

per minut en un individu adult del sexe masculí, i en aquest mateix
interval bombeja aproximadament cinc litres de sang. L'estímul que
manté aquest ritme és completament autorregulat. Incrustada en
l'aurícula dreta es troba una massa de teixit cardíac especialitzat que
rep el nom de node sinusal (Ds). Aquest node Ds (on s'origina el
centelleig en la imatge que veus) ha estat de vegades denominat el
"marcapassos del cor" puix que estableix el ritme bàsic de les

7
pulsacions d'aquest òrgan. Les fibres del múscul cardíac, com totes
les cèl·lules, presenten exteriorment una càrrega elèctrica positiva i
una càrrega elèctrica negativa en l'interior . En el "marcapasos" es
produeix una descàrrega espontània setanta vegades per cada minut.
Això produeix la descàrrega en les fibres musculars circumdants de
l'aurícula; al seu torn, això causa una tènue ona elèctrica que recorre
les aurícules i fa que aquestes es contreguen. Quan el corrent arriba
als illots de teixit conjuntiu que separen les aurícules, és absorbit pel
gangli auriculoventricular (A-V). Aquest es comunica amb un sistema
de fibres ramificades que duen el corrent a totes les regions dels
ventrícles, els quals aleshores es contreuen vigorosament. Aquesta
contracció rep el nom de sístole.

Vasos sanguinis

Artèries

* Són els vasos d'eixida de la sang del cor fins als diferents òrgans.
* Porten sang oxigenada excepte l'artèria pulmonar
* Són elàstiques, contràctils, de color clar, situades en zones més
profundes del cos.
* Histologia:

* Endoteli: capa interna d' epiteli simple de cèl·lules planes

* Capa intermèdia doble: una muscular i altra amb fibres elàstiques
* Capa externa de teixit conjuntiu .

* Les artèries es ramifiquen en arterioles menys musculoses que es

transformen progressivament en capil·lars.
* Paper de les artèries

1- Elasticitat: mentre que en una artèria gran la sang circula a

glopades (onades sanguínies) que el cor llança 70 vegades per minut,
en les arterioles circula de forma contínua; per tant s'ha produït una
fusió de les diferents onades. La causa d'aquesta fusió és l'elasticitat
de les parets arterial .
2- Contractilitat; és la capacitat de la paret muscular de les
arterioles de dilatació o contració segons l'òrgan es trobe treballant o
en repós.
3- El pols: la sang es troba a pressió dintre les artèries. és per això
que, si es secciona una artèria gran, la sang brolla amb força. cada
cop que el cor llança una onada de sang, la pressió sanguínia
augmenta bruscament a l'interior de l'aorta la qual, per tant, rep un
xoc en la paret. Aquest xoc que es transmet a una velocitat de 11m/s
repercuteix en tota la llargada de les parets arterial i es pot percebre
en una artèria prou superficial. això és el que ens permet comptar els
batecs del cor prenent el pols.
Venes

8
* Són els vasos de tornada de la sang des dels òrgans fins al cor.
* Porten sang no oxigenada (excepte les venes pulmonars)
* Es tracta de vasos de color fosc , amb menys elasticitat i de
localització més superficial
* Histologia

* Endoteli
* Muscular. Menys gruixuda que en les artèries i amb menys
elastina
* Conjuntiu .

* La circulació és passiva, aprofitant l'impuls anterior de la sang. La

pressió és gairebé nul.la però la velocitat augmenta en reduir-se la
superfície total: la sang dels capil·lars, una vegada fet l'intercanvi ,
passa a les venetes i aquestes la buiden a les grans venes que la
tornaran al cor i la buidaran a les aurícules. Per evitar el retrocés de
la sang , presenten unes vàlvules o plecs membranosos en forma de
semilluna.

Capil·lars

* Situats entre les artèries i venes i en contacte amb el diferents

teixits del cos.
* Histologia. Una única capa d'endoteli.
* Als capil·lars la circulació és molt lenta; l'intercanvinutritiu entre la
sang i els òrgans a través de la seua paret prima i permeable , té lloc
fàcilment. és també en aquest nivell que els leucòcits poden emigrar
per diapèdesi cap al teixit conjuntiu.
* El nombre de capil·lars en l'organisme humà és incalculable i està
en relació amb l'activitat metabòlica del teixit. La sang deixa els
nutrients i l'oxigen als teixits de l'òrgan i es carrega de les restes
nocives resultants del metabolisme cel·lular
* Els capil·lars arterials resulten de remificar-se les arterioles a nivell
dels teixits. Els capil·lars venosos es reuneixen i donen lloc a les
venetes , que a la vegada s'uniran i formaran les venes.

Sistema limfàtic

A més del sistema circulatori , el nostre cos té un segon grup de

vasos que formen el sistema limfàtic. En el seu interior circula un
líquid , la limfa , semblant al líquid intersticial i al plasma sanguini ,
encara que amb menys proteïnes i cap glòbul vermell.La sang
transporta oxígen substàncies nutritives a les cèl·lules irecull els
productes de rebuig, com el CO2. Part del plasma involucrat en
aquests intercamvis es reabsorbeix por la circulación general, el que
queda en els espais existents entre les cèl·lules es drenat pel sistema
linfàtic juntament amb altres elements, com residus cel·lulars,
greixos i proteïnes. Així doncs, el sistema linfàtic és la segona

9
màquina de transport i drenatge dels sistemes cel·lulars, tot
participant també en una part del sistema de defensa de l'organisme.

Anatomia
El sistema limfàtic es distingeix del sanguini pel fet que els seus
vasos van des dels teixits cap al cor. Està constituït pels òrgans
següents:
a) Els capil·lars limfàtics
b) Les venes limfàtiques tenen forma de rosari; presenten vàlvules
semilunars per evitar que la limfa recule. Aquestes venes es
reuneixen en altres més grans fins arribar als col·lectors terminals: El
conducte toràcic a la part esquerra del cos i el conducte limfàtic a la
dreta , que buiden el seu contingut a les venes subclàvies del sistema
sanguini.
c) A les unions dels vasos limfàtics es troben grups de cèl·lules que
formen els ganglis limfàtics (coll, axiles, engonal, etc )on maduren
alguns limfòcits i on són filtrades i eliminades substàncies estranyes i
bacteris , perquè així no arriben a la sang. Els vasos limfàtics que
travessen els ganglis són estrets de manera que la limfa va molt
lenta; això permet que els bacteris puguen ser fagocitats pels glòbuls
blancs. És aquesta la causa de la inflamació dels ganglis quan hi ha
infeccions

Funcions del sistema limfàtic

1- Retorna el líquid intersticial , juntament amb les proteïnes que

s'escapen dels capil·lars , altra vegada a la sang
2- Maduració de determinats tipus de limfòcits als ganglis.
3- Filtració de bacteris i altres substàncies
4- Absorció dels greixos procedents de la digestió

Alteracions de l'aparell circulatori

Angina de pit
És produïda pel tancament d'un vas coronari causat per un trombe o
coàgul .Es caracteritza per un dolor violent al pit i al braç esquerre.
Pot sobrevenir com a conseqüència d'un esforç o d'una forta emoció.

Infart de miocardi
És una conseqüència de l'angina de pit , de manera que si la manca
de sang persisteix esdevé la mort de les cèl·lules d'una zona del
múscul cardíac. Els factors que predisposen a l'infart són: l'edat ,
l'obesitat , la hipertensió , el tabac , els excessius esforços físics , etc.

Taquicàrdia
Augment de la freqüència cardíaca que pot arribar a ser superior a
100 batecs per minut.

10
Arterioesclerosi
A mesura que la persona es fa gran , les seues artèries perden
elasticitat i s'endureixen en formar-se plaques de colesterol; això
provoca una reducció de la llum del vas , per la qual cosa passa
menys sang.

Hipertensió
Alta pressió sanguínia lligada a l'arteriosclerosi. Contribueixen també
a la hipertensió alguns contraceptius , l'estress i l'obesitat.

Embolia i trombosi
La trombosi és el procés de formació de trombes o coàguls a l'interior
del cos o dels vasos sanguinis. quan el trombe es despren i viatja , en
diem èmbol. Si aquest èmbol arriba a les artèries pulmonars pot
causar una embòlia pulmonar; si arriba a les artèries coronàries, un
infart de miocardi; si arriba al cervel, una embòlia cerebral.

Venes varicoses (varius)

Degeneració de les venes que es dilaten fins al punt d'originar grans
retencions de sang.S'observen a les cames sobretot en persones que
estan molt de temps dempeus , dones embarassades , etc

11