3r ESO. UNITAT 4. NUTICI II.

APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR

UNITAT 4. NUTRICI II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR.

1. L'APARELL CIRCULATORI.
1.1. ORGANITZACI GENERAL.
1.2. EL COR.
1.3. ELS VASOS SANGUINIS.
1.4. LA CIRCULACI DE LA SANG.
1.5. LA SANG.

2. MALALTIES DE L'APARELL CIRCULATORI.

3. SALUT CARDIOVASCULAR.

4. L'APARELL EXCRETOR.
4.1. L'APARELL URINARI.
4.2. FORMACI DE L'ORINA.

5. MALALTIES RENALS.

6. QUAN EL RENY NO FUNCIONA.

6.1 LA DILISI.
6.2 EL TRASPLANTAMENT RENAL.

7. RESUM.

IES LA GARRIGOSA

Professora: C.Juregui

3r ESO. UNITAT 4. NUTICI II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR

1. L'APARELL CIRCULATORI.
1.1. ORGANITZACI GENERAL.

Est format pel sistema circulatori sanguini i el sistema limftic.

El sistema circulatori sanguini consta d'un rgan propulsor de la sang, el cor i d'un conjunt de
vasos sanguinis encarregats de transportar la sang per tot el cos.
El sistema limftic s complementari de l'anterior. Format per capillars limftics, venes
limftiques i ganglis limftics pels quals circula la limfa.
L'aparell circulatori s'encarrega del transport de nutrients i gasos fins a cadascuna de les nostres
cllules. El medi de transport ms significatiu s la sang.

LINTERCANVI DE SUBSTNCIES A NIVELL DELS CAPILARS SANGUNIS I LIMFTICS:

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/ventanas/organizacion_circulatorio.htm
Veurs la relaci que existeix entre els capillars del sistema circulatori i del sistema limftic i com es produeix
lintercanvi de substncies entre ells i el plasma que banya les cllules.
Abans d'estudiar l'animaci, s convenient que veges el resum que apareix en la columna dreta dels diferents
elements perqu pugues identificar-los en l'animaci.

1.2. EL COR.

s un rgan musculs de la grandria d'un puny. Est dividit en quatre cavitats: dues aurcules, de parets fines que reben sang de les venes i dos
ventricles de parets gruixudes que expulsen la sang per les artries.
L'aurcula i el ventricle dret es comuniquen entre s (vlvula tricspide) igual que aurcula i ventricle de la part esquerra (vlvula mitral). Un tabic
separa per complet les cavitats de la part dreta de les de l'esquerra.
El cor impulsa la sang mitjanant moviments de contracci (sstole) i de dilataci (distole).

EXERCICI INTERACTIU SOBRE LESTRUCTURA DEL COR: http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/ventanas/corazon.htm

Aquesta animaci et servir per a aprendre i repassar les diferents parts del cor. En fer clic en els cercles verds es desplegar una finestra en la qual has de triar l'opci
que consideres s la correcta.

IES LA GARRIGOSA

Professora: C.Juregui

3r ESO. UNITAT 4. NUTICI II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR

1.3. ELS VASOS SANGUINIS.

Sn els tubs pels quals circula la sang.

Sn de tres tipus: artries, venes i capillars.
Les artries sn els vasos que surten del cor, de parets elstiques i potent capa muscular que permet regular la pressi de la sang que surt del cor.
Del cor surten dues artries: la pulmonar i l'aorta.
Les venes sn els vasos que recullen la sang del cos i la porten fins al cor. Al cor arriben les venes caves i les venes pulmonars.
Els capillars sn vasos microscpics de parets fines que porten la sang a totes les cllules del cos.

1.

2.

3.

1. Mostra com s'uneixen les artries i venes mitjanant una fina xarxa de capillars amb epiteli de revestiment de cllules planes i monostratificat (endoteli), i s a aquest
nivell on es produeix l'intercanvi de substncies entre la sang i el plasma.
2. Representa una artria i en ella veiem que cont tres capes, la capa muscular s molt gruixuda ja que les seves contraccions ajuden a impulsar la sang.
3. Representa la direcci de la sang des de que surt del cor per les artries, travessa els capillars i torna una altra vegada al cor a travs de les venes.

1.4. LA CIRCULACI DE LA SANG.

La circulaci sangunia s doble i completa:

s doble perqu es realitza per dos circuits:
- El circuit menor o pulmonar porta la sang del cor als pulmons i torna al cor.
- La circulaci major o general porta la sang del cos a tot el cos i torna al cor.
s completa perqu la sang arterial mai es barreja amb la sang venosa.

1. ARTRIA PULMONAR.
2. PULMONS.
3. VENES PULMONARS.
4. ARTRIA AORTA.
5. XARXA DE CAPILLARS DEL COS.
6. VENES CAVES.

L'estructura del cor que s com una doble bomba, t una conseqncia directa sobre la circulaci, la sang recorre un circuit doble.

IES LA GARRIGOSA

Professora: C.Juregui

3r ESO. UNITAT 4. NUTICI II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR

- El circuit menor o pulmonar: La sang ix del ventricle dret per les artries pulmonars i es dirigeix als pulmons on es produeix l'intercanvi de
gasos. La sang arreplega oxigen, perd CO2 i torna al cor per les venes pulmonars.

- El circuit major o general: La sang ix del ventricle esquerre per l'artria aorta i arriba a tots els rgans en els quals es capillaritza, cedeix
l'oxigen i arreplega les substncies de rebuig. Els capillars es reuneixen en venes que retornen la sang al cor, a l'aurcula dreta.

EXERCICI INTERACTIU SOBRE LAPARELL CIRCULATORI:

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/ventanas/circulatorio.htm
Aquesta animaci et servir per a identificar els diferents vasos de l'aparell circulatori. En passar el cursor sobre els cercles xicotets es
desplegar una finestra en la qual has de seleccionar el vaso corresponent en cada cas.

1.5. LA SANG.

La sang est composta per:

El plasma sanguini, s un lquid de color groguenc format per aigua en la qual es troben dissoltes gran quantitat de
substncies.
Les cllules sangunies sn de tres tipus:
- Glbuls rojos o hematies: No tenen nucli i estan carregats d'hemoglobina, responsable del color de la sang.
- Glbuls blancs o leuccits: Hi ha diversos tipus i bsicament intervenen en la defensa de lorganisme.

- Plaquetes o trombcits: Sn fragments de cllules. Se solen trobar en grups. Intervenen en la coagulaci de la sang.

IES LA GARRIGOSA

Professora: C.Juregui

3r ESO. UNITAT 4. NUTICI II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR

EL TRANSPORT DE GASOS RESPIRATORIS:

La sang transporta els gasos respiratoris:

-

El dixid de carboni es dissol b al plasma sanguini i ix de les cllules per a ingressar en la sang i posteriorment ser eliminat pels pulmons.

L'oxigen en canvi, s captat per l'hemoglobina que es troba en els glbuls rojos amb la qual es combina formant oxihemoglobina d'intens color roig.
Aquesta combinaci s inestable i quan arriba la sang a nivell cellular, on la concentraci s ms baixa, s'allibera l'oxigen que passar a les
cllules per a la seua utilitzaci.

FUNCI TRANSPORTADORA DE LA SANG:

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/ventanas/gases.htm
Aquesta animaci t'ensenya la uni de l'oxigen amb l'hemoglobina a nivell de l'alvol pulmonar i
el seu transport pels vasos del sistema circulatori fins a arribar a nivell cellular on observars
com l'oxigen s'allibera de l'hemoglobina.

2. MALALTIES DE L'APARELL CIRCULATORI.

Podem diferenciar dues categories de malalties:

1. Malalties de la sang: La majoria d'aquestes malalties tenen l'origen en un mal funcionament de la medulla ssia roja responsable de la
formaci de les cllules sangunies. En aquest apartat sinclouen l'anmia, la leucmia i l'hemoflia.
2. Malalties cardiovasculars: Afecten al cor i als vasos sanguinis. Linfart de miocardi, arteriosclerosis, artmies i cardiopaties sinclouen en
aquest grup.

IDENTIFICACI DE MALALTIES DE LAPARELL CIRCULATORI:

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/ventanas/ecorazon.htm
Aquesta animaci et servir per a identificar les malalties de l'aparell circulatori servint-te dels smptomes que has de conixer.

ANMIA:
Els seus principals smptomes sn la fatiga i la prdua d'energia com conseqncia de la deficient aportaci d'oxigen a les cllules. La sang cont
una baixa quantitat d'hemoglobina. L'anmia ms comuna s la que es produeix per falta de ferro que s un component essencial de l'hemoglobina.

HEMOFLIA:
Es caracteritza per problemes en la coagulaci de la sang. En el procs de coagulaci es necessiten una srie de substncies anomenades factors
de coagulaci. Els hemoflics no tenen algun d'aquests factors i poden patir hemorrgies espontnies. s una malaltia gentica.

LEUCMIA:
s una forma de cncer que afecta a les cllules de la medulla ssia que s l'rgan encarregat de fabricar la sang. Es produeix un augment del
nombre de glbuls blancs en la sang, disminuint el nombre de glbuls rojos i plaquetes. Malgrat l'augment dels glbuls blancs, aquests sn incapaos
de lluitar contra les infeccions.
ARTMIES:
El cor segueix un ritme constant de contraccions i dilatacions sota el control d'uns nduls situats en la paret del cor. Aquests nduls poden perdre el
seu ritme fix, provocant contraccions i dilatacions no acompassades que fan que la sang arribe amb menys eficcia als rgans vitals, causant una
srie de molsties. Es corregeix amb l's de marcapassos.

IES LA GARRIGOSA

Professora: C.Juregui

3r ESO. UNITAT 4. NUTICI II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR

ARTERIOESCLEROSIS:
s un enduriment de les artries que es produeix en dipositar-se en el seu interior, plaques formades per l'acumulaci de greixos i colesterol. La
placa fa que la llum de l'artria siga cada vegada ms estreta i les parets ms rugoses, afavorint que s'adherisquen a les parets les plaquetes, que
poden desencadenar la formaci d'un cogul que arribe a obstruir una artria.

CARDIOPATIES:
Agrupa diferents alteracions del cor, vlvules o parets. Poden ser:
- Congnites com ocorre en els anomenats bebs blaus que els seus ventricles es mantenen units i es barreja la sang arterial amb la venosa.
- Adquirida com en el cas de les cardiopaties reumtiques que apareixen desprs dels atacs de la febre reumtica.

INFART MIOCARDI:
Es produeix quan un cogul tapona alguna de les artries coronries que envolten al cor i que sn les que li subministra oxigen i nutrients. El cogul
tapona alguna d'aquestes artries i moren les cllules musculars a les quals nodria pel que una part del cor deixa de funcionar. Sol manifestar-se per
un fort dolor en el pit que s'estn cap al costat esquerre.

3. SALUT CARDIOVASCULAR.

3.1. HBITS DE VIDA SALUDABLE.

Per a l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS), la salut no s noms l'absncia de malaltia, sin l'estat del complet benestar, tant fsic com a
mental i social.
Les claus per a una adolescncia saludable sn les els segents:
L'alimentaci: Portar una dieta equilibrada i energtica, apropiada a la nostra edat i treball.
L'aparell respiratori: Evitar l'adopci de mals hbits, com l's del tabac.
L'esport: Grcies a l'exercici desenvolupem els nostres msculs i ossos i s especialment saludable per a l'aparell circulatori.
Fer exercici fsic i mantenir un pes adequat al nostre sexe i edat.
Dieta sana, baixa en greixos i rica en fonts naturals de vitamines i minerals.
No fumar ni consumir drogues.
No begudes alcohliques.

Aquest document va ser publicat a les Jornades "La manera de vida i l'obesitat en xiquets i joves" organitzades pel Frum Complutense a Madrid
(2003) amb les segents recomanacions:
1. Una alimentaci nutricionalment correcta i una manera de vida saludable, juntament amb l'exercici fsic, sn els millors pilars per a prevenir les
malalties i garantir una vida sana.
2. La infncia s una etapa vulnerable des del punt nutricional, doncs les necessitats de nutrients sn elevades i el risc de deficincies s major. En
aquesta etapa es formen els hbits alimentaris i esportius. Per a, promoure l'educaci nutricional i unes pautes d'alimentaci saludables,
juntament amb l'exercici fsic moderat i continuat, han de ser una prioritat.
3. Els hbits de vida de xiquets i adolescents noms podran millorar si es cuiden tamb l'alimentaci i la manera de vida dels adults.
4. s responsabilitat dels educadors i dels pares establir els hbits de vida que defineixen la conducta dels xiquets, amb pautes sobre el que es
menja i quant es menja, limitant les activitats sedentries (televisi, ordinador, videojocs) i fomentant l'esport.
5. La nutrici no s una llista de dietes. Cal trencar tpics i entendre-la com una cincia complexa en la qual queda molt per investigar, per en la
qual s'han fet avanos. Els aliments no sn "bons" o "dolents", el que importa s l'equilibri i la proporci.

IES LA GARRIGOSA

Professora: C.Juregui

3r ESO. UNITAT 4. NUTICI II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR

6. La situaci nutricional d'adolescents i joves pot millorar-se amb una estratgia que incidisca sobre el coneixement, l'actitud i la conducta. S'ha de
recomanar una dieta equilibrada al costat de l'exercici fsic. La prctica esportiva s convenient ms enll dels seus beneficis fsics per la seua
contribuci a la formaci integral de la persona.
7. En general, els joves prenen menys quantitat de lquid de l'aconsellat. S'ha d'augmentar el consum d'aigua, fins a un mnim de 2 a 2,5 litres al
dia.
8. Les organitzacions socials, pbliques i privades han de complementar i facilitar la tasca dels pares a lhora de crear hbits de vida saludables per
a xiquets i adolescents. Particularment, els poders pblics tenen una responsabilitat clau en decidir els programes educatius i la planificaci de
l'entorn urbanstic.
9. Des del punt de vista urbanstic, les ciutats han de recuperar i desenvolupar espais per a la prctica d'hbits de vida saludable.
10. En resum, una alimentaci variada i equilibrada, amb un augment de l'activitat fsica, t una repercussi positiva per a la salut.
Intenta que els teus hbits de vida, s'adeqen a aquestes recomanacions.

4. L'APARELL EXCRETOR.

Lexcreci s el procs mitjanant el qual lorganisme elimina les substncies de rebuig procedents de les reaccions qumiques cellulars.
Lacumulaci daquests residus resultaria txica per a les cllules.
El sistema excretor comprn:
Pulmons: Expulsen el dixid de carboni produt en la respiraci cellular.
Glndules sudorpares:
- regular la temperatura corporal,
- excreten prop del 10 % de tots els residus de lorganisme.
Fetge. Elimina:
- els pigments biliars i
- altres substncies de rebuig que es troben a la bilis i que seliminen amb els excrements.
lAparell urinari:
- s lrgan excretor ms important.
- elimina de la sang els residus produts per les cllules.

ALTRES FORMES DEXCRECCI DEL COS HUM: http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/actividades/excrecion.htm

En aquesta pgina trobars un exercici realitzat amb el programa Hot Potatoes d'emplenar buits. En introduir les paraules adequades demostres que has comprs b
aquesta funci.

IES LA GARRIGOSA

Professora: C.Juregui

3r ESO. UNITAT 4. NUTICI II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR

4.1. LAPARELL URINARI.

s l'aparell fonamental de l'excreci i est format per: (1)

Els renyons. Dos rgans situats a banda i banda de la columna vertebral, en els quals es forma l'orina.
Els urters. Dos conductes que arrepleguen l'orina fabricada a cada reny.
La bufeta urinria. Acumula l'orina que arriba de forma contnua pels urters. Quan est plena es contrau i sorgeix la necessitat d'orinar.
La uretra. s un conducte que parteix de la bufeta i expulsa l'orina a l'exterior (micci).

(1)

(2)

(3) i (4)

Estructura del reny:

En cada reny trobem ms d'un mili de nefrones que s la unitat funcional del reny i la que s'encarrega d'elaborar l'orina. (2)
Detall d'una nefrona amb els seus diferents elements. (3)
Detall de la cpsula de Bowman on trobem el glomrul de capillars. (4)

IDENTIFICACI ESTRUCTURES RENALS:

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/ventanas/erenales.htm
s un exercici interactiu que et servir per a identificar els diferents elements que podem trobar en un reny.
Haurs d'unir cada rtol amb l'estructura que li corresponga.

4.2. FORMACI DE L'ORINA.

L'orina es fabrica en les nefrones, procs en el qual es distingeixen tres etapes:

1. Filtraci. Ocorre en el glomrul (xarxa de capillars de l'arteriola aferent) passant l'aigua i xicotetes molcules dissoltes en la sang a la cpsula de
la nefrona (Cpsula de Bowman).
2. Reabsorci. Es reabsorbeixen i tornen a passar a la sang molcules tils per a l'organisme. Ocorre al llarg del tbul renal.
3. Secreci. Consisteix en el pas d'alguns ions des dels capillars cap a l'interior del tbul (en la zona distal).

IES LA GARRIGOSA

Professora: C.Juregui

3r ESO. UNITAT 4. NUTICI II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR

PROCS FORMACI ORINA:

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/ventanas/formacion_orina.htm
L'animaci correspon a una nefrona i els processos que ocorren al llarg del seu trajecte.
s important que veges i et familiaritzes amb els smbols que s'han utilitzat per a representar les diferents molcules o
ions.
En el glomrul es produeix el filtrat de l'aigua i altres molcules.
Al llarg del tbul renal es produeix la reabsorci de gran part de l'aigua i algunes molcules com sn la glucosa i
algunes sals.
En la part final del tbul es produeix la secreci d'alguns ions.
nicament part de l'aigua, algunes sals i urea, fonamentalment, formaran part del lquid final, que s l'orina.

5. MALALTIES RENALS.

CLCULS RENALS.
Tamb anomenades "pedres", que es formen per la precipitaci d'algunes sals. Quan es desprenen del reny i passen als conductes urinaris
produeixen els "clics nefrtics", que sn molt dolorosos.

CISTITIS.
Sn inflamacions de la bufeta urinria produda per infeccions.

INSUFICINCIA RENAL.
Es produeix quan els renyons perden la seua funci filtradora, de manera que no s'eliminen de la sang els productes de deixalla del metabolisme. En
aquests casos la insuficincia renal cal tractar-la amb hemodilisi o trasplantament de reny.

PREVINDRE MALALTIES RENALS:

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/actividades/prevencion_renales.htm
Exercici d'emplenar buits amb el qual es pretn identifiques alguns termes relacionats amb la funci renal i les cures
que han de tenir sobretot aquelles persones que tenen una predisposici a patir una malaltia renal.

6. QUAN EL RENY NO FUNCIONA.

6.1. LA DILISI.

s un procediment que es realitza per a eliminar de la sang els productes de rebuig, quan els renyons no poden fer-ho. En aquest cas la dilisi
(hemodilisi) permet mantenir la vida del malalt.
IES LA GARRIGOSA

Professora: C.Juregui

3r ESO. UNITAT 4. NUTICI II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR

10

Es fa passar la sang per un aparell que funciona com un reny artificial, en el qual la sang es posa en contacte amb una soluci dialitzadora de
composici similar al plasma sanguini a travs d'una membrana porosa.
La urea i els productes de deixalla de la sang travessen la membrana quedant la sang neta de deixalles.
Aquest tractament cal realitzar-ho tres vegades per setmana i el procs dura diverses hores, per la qual cosa la vida del pacient queda molt limitada.

1.

2.

3.

1. En un primer pas una bomba de sang extrau la sang del pacient.

2. La sang es fa arribar a un filtre dialitzador que cont una substncia dialitzadora. Sang i lquid dialitzador es mantenen separats per una membrana
semipermeable que travessen les substncies nocives de la sang.
3. Una vegada la sang neta, torna a ingressar en el cos del pacient a travs d'una agulla connectada a una vena.

CMIC PARA NADIE EN PARTICULAR: http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/pdf/comic.pdf

s un cmic de la Fundaci Alcer (Navarra), sobre els somnis d'un xiquet que mentre est en dilisi, somnia amb la donaci d'un reny.

6.2. EL TRASPLANTAMENT RENAL.

Aquesta operaci consisteix a collocar un reny sa en el cos del pacient, assumint el reny trasplantat les
funcions dels renyons deficients.
El reny s collocat en la part inferior de labdomen, connectant-se a l'artria i vena renal del receptor, el nou
reny comenar a produir orina quan la sang comence a fluir per ell.
Molts renyons procedeixen de donants que moren, per tamb pot ser donat per un familiar viu.
Les persones trasplantades, han de medicar-se tota la vida, per a evitar el rebuig.

EL TRANSPLANTAMENT RENAL:
http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/ventanas/trasplante.htm
Lanimaci mostra les etapes del procs de la intervenci quirrgica del trasplantament renal. En cas
d'una insuficincia renal extrema s la soluci ms idnia que permetr al pacient portar una vida de
qualitat. El reny pot procedir d'una persona que, en vida i amb un gest de total generositat, va permetre
l'extracci dels seus rgans en cas que perdera la vida.
Com no sempre s possible trobar un reny, moltes vegades un familiar proper cedeix un dels seus
renyons per a salvar la vida del malalt, ja que es pot portar una vida totalment normal encara que
solament es dispose d'un reny.

IES LA GARRIGOSA

Professora: C.Juregui

3r ESO. UNITAT 4. NUTICI II. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR

11

7. RESUM.

Els aparells circulatori i excretor, junt el digestiu i respiratori, collaboren en la funci de nutrici per a que totes les cllules del nostre cos
pugan rebre els nutrients que necessiten.
L'aparell circulatori consta d'un rgan propulsor de la sang, el cor i d'un conjunt de vasos sanguinis que transporten la sang per tot el cos.
Existeixen tres tipus de vasos sanguinis: artries (grans vasos que ixen del cor), venes (vasos que ingressen la sang al cor) i capillars que
uneixen artries i venes.
La circulaci de la sang s doble perqu realitza dos circuits i completa perqu mai es barreja la sang arterial amb la sang venosa.
La sang a ms de la funci de transport de nutrients i productes de rebuig t tamb la missi de defensa contra les infeccions.
Hi ha malalties que afecten a la sang com la leucmia i hemoflia i unes altres al sistema cardiovascular com les artmies i cardiopaties.
Les claus per a una vida saludable estan entre altres factors: portar una dieta equilibrada, evitar mals hbits (tabac, alcohol i drogues) i fer un
exercici moderat.
L'excreci s la funci per la qual s'eliminen de l'organisme els productes de rebuig, funci que compleixen, a ms a ms de l'aparell urinari, el
fetge, els pulmons i les glndules sudorpares.
La unitat funcional del reny s la nefrona que s'encarrega de l'elaboraci de l'orina. Tenim en cada reny ms d'un mili de nefrones.
En el procs d'elaboraci de l'orina es distingeixen tres etapes: filtraci, reabsorci i secreci.
Les malalties ms freqents de l'aparell urinari sn els clculs renals, cistitis i la insuficincia renal.
Quan el reny no funciona, es pot anar ajudant a pacients amb la dilisi fins que puga rebre un trasplantament de reny.

PER SABER MS:

FUNDACI ESPANYOLA DEL COR:

http://www.fundaciondelcorazon.com/corazon-facil.html
En aquesta pgina trobars recursos que completen l'estudi d'aquest tema. Materials audiovisuals sobre les malalties cardiovasculars, recursos didctics amb infografies per
a comprendre fcilment els missatges de salut.
TOT COR:
http://ntic.educacion.es/w3/eos/materialeseducativos/mem2003/todocorazon/
Una magnfica pgina que et servir per a ampliar coneixements sobre aquest tema. Exercicis, simulacions, i activitats amb les quals aprendrs divertint-te.

RENY I FALLADA RENAL:

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/tutorials/kidneyfailurespanish/htm/_no_50_no_0.htm
En aquesta pgina trobars un tutorial que t'explicar el reny i el seu funcionament. Tens a ms una explicaci de la fallada renal, tractament i prevenci. Les animacions
senzilles t'ajudaren a comprendre millor el teu estudi.

IES LA GARRIGOSA

Professora: C.Juregui