UD 4- APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR

1. El medi intern i sistema limfàtic

2. Sistema circulatori limfàtic

3. Sistema circulatori sanguini

7. L’excreció i l’aparell excretor
3.1. Els vasos sanguinis
8. El funcionament dels ronyons
3.2. La sang
9. Malalties de l’aparell excretor
3.3. El cor

4. El funcionament del cor

5. La circulació doble

6. Malalties del l’aparell circulatori

 4.1. EL MEDI INTERN
El medi intern són els liquids que envolten les cèl·lules d’un organisme. D’aquest medi, les
cèl·lules n’extreuen els nutrients i l’oxigen que necessiten, i hi aboquen les substàncies de
rebuig i CO2 que produeixen en el seu metabolisme.

El medi intern està format per:

La sang és el medi de transport de

substàncies que circula per l’interior
dels vasos sanguinis.

La limfa és un líquid que es forma a

partir del plasma intersticial i que
circula pels vasos limfàtics. Un
conductes que desemboquen als El plasma intersticial és el líquid que hi ha entre les
vasos sanguinis cèl·lules i que té funcions de defensa i nutrició.
 4.1. EL MEDI INTERN
El bon funcionament de les cèl·lules depèn del fet que el
medi intern es mantingui constant; és a dir, que no variïn les
seves propietats (composició, temperatura, etc.). El
manteniment d’aquestes propietats rep el nom d’homeòstasi.

L’aparell circulatori comprèn dos sistemes circulatoris:

Sanguini, per on hi circula la sang.

Limfàtic, per on hi circula la limfa.

 4.2. SISTEMA CIRCULATORI LIMFÀTIC
El sistema limfàtic s’encarrega de recollir l’excés de líquid
que queda entre les cèl·lules per retornar-lo a la sang,
aquest líquid s’anomena limfa. També transporta els
greixos que s’absorbeixen a l’intestí

Està format pels òrgans següents:

• Els capil·lars limfàtics
• Els vasos limfàtics
• Els ganglis limfàtics

https://www.youtube.com/watch?v=mGBgXLAjBK4
Els capil·lars limfàtics són petits vasos cecs i molt fins distribuïts per
tots els teixits. Recullen el líquid intersticial
Els capil·lars limfàtics són petits vasos cecs i molt fins distribuïts per
tots els teixits. Recullen el líquid intersticial

Els vasos limfàtics són vasos semblants a les venes. Són el

resultat de la confluència de capil·lars limfàtics. Aquests vasos
desemboquen al sistema circulatori sanguini, on aboquen el seu
contingut. A l’interior tenen unes vàlvules que només permeten
la circulació en un sentit
Els capil·lars limfàtics són petits vasos cecs i molt fins distribuïts per
tots els teixits. Recullen el líquid intersticial

Els vasos limfàtics són vasos semblants a les venes. Són el

resultat de la confluència de capil·lars limfàtics. Aquests vasos
desemboquen al sistema circulatori sanguini, on aboquen el seu
contingut. A l’interior tenen unes vàlvules que només permeten
la circulació en un sentit

Els ganglis limfàtics són eixamplaments petits dels vasos

limfàtics. En els ganglis es filtren i s’eliminen les substàncies
estranyes i els microorganismes de la limfa perquè no entrin a
la sang. Aquests ganglis també produeixen glòbuls blancs.
Són abundants a les aixelles, als engonals, al coll i al voltant
de les orelles.
 4.3. SISTEMA CIRCULATORI SANGUINI
El sistema sanguini distribueix els nutrients i l’oxigen per tot l’organisme, alhora que
recull els productes de rebuig del metabolisme cel·lular i els porta als òrgans que
s’encarreguen d’eliminar-los.

Està format per:

Els vasos sanguinis: Són conductes pels qual circula la sang a totes les parts del cos.
Hi ha 3 tipus de vasos sanguinis (Artèries, Venes i Capil·lars)

La sang: És un líquid viscós, de color vermell i de gust salat, que circula per l’interior
dels vasos sanguinis.

El cor: És un òrgan musculós de la mida d’un puny, que impulsa la sang a través
dels vasos sanguinis. Està situat a la part central del tòrax, entre els pulmons.

https://www.youtube.com/watch?v=f9ONXd_-anM
4.3.1. ELS VASOS SANGUINIS
Les artèries porten la sang des del cor fins a tots els òrgans
del cos. Les parets de les artèries són gruixudes,
Resistents i elàstiques per poder suportar l’alta pressió
amb la qual circula la sang impulsada
4.3.1. ELS VASOS SANGUINIS
Les artèries porten la sang des del cor fins a tots els òrgans
del cos. Les parets de les artèries són gruixudes,
Resistents i elàstiques per poder suportar l’alta pressió
amb la qual circula la sang impulsada

Les venes porten la sang des dels òrgans cap al cor. Les parets
són més primes i menys elàstiques que les de les artèries,
ja que la sang hi circula amb menys pressió. A l’interior
de les venes hi ha vàlvules que faciliten que la sang circuli en direcció
al cor i que impedeixin que ho faci en direcció contraria.
4.3.1. ELS VASOS SANGUINIS
Les artèries porten la sang des del cor fins a tots els òrgans
del cos. Les parets de les artèries són gruixudes,
resistents i elàstiques per poder suportar l’alta pressió
amb la qual circula la sang impulsada

Les venes porten la sang des dels òrgans cap al cor. Les parets
són més primes i menys elàstiques que les de les artèries,
ja que la sang hi circula amb menys pressió. A l’interior
de les venes hi ha vàlvules que fan que la sang circuli en direcció al
cor i que impedeixin que ho faci en direcció contraria.

Els capil·lars són vasos microscòpics que uneixen, com si fossin una
xarxa, les terminacions de les artèries amb l’inici
de les venes. A través de les fines parets dels
capil·lars es produeix l’intercanvi de nutrients, O2,
CO2 i substàncies de rebuig.
 4.3.1. ELS VASOS SANGUINIS

Venes Venes
Òrgans Sang Cor Òrgans Sang Cor
Artèries Artèries
Òrgans Sang Cor Òrgans Sang Cor

Les artèries  Arterioles  Capil·lars

Les venes  Vènules  Capil·lars
 4.3.2. LA SANG

La sang és un líquid viscós, de color vermell i de gust salat, que circula per
l’interior dels vasos sanguinis. Intervé en diverses funcions:

La nutrició 

La respiració 

L’excreció 

La defensa 

La regulació tèrmica 
 4.3.2. LA SANG

La sang està composta per aquests elements:

Plasma (55% de la sang )

És un líquid groguenc. Està format per aigua i una gran varietat
de substàncies dissoltes. Entre aquestes substàncies destaquen les
proteïnes, glúcids, lípids, sals minerals i gasos (O2, CO2i N2).

Cèl·lules sanguínies (45% de la sang)

Les cèl·lules sanguínies es formen a la medul·la roja dels ossos, un teixit
situat a l’interior dels ossos de l’esquelet. Hi ha 3 tipus de cèl·lules
sanguínies: leucòcits o glòbuls blancs, eritròcits o glòbuls vermells i
trombòcits o plaquetes.
 4.3.2. LA SANG

Leucòcits o glòbuls blancs (5 i 10 mil/mm3 de sang)

Són les cèl·lules sanguínies més grans. Tenen nucli i participen en funcions
defensives de l’organisme contra les infeccions. Poden ser de diversos tipus:
eosinòfils, neutròfils, basòfils, limfòcits i monòcits.

Eosinòfil Neutròfil Basòfil Limfòcit Monòcit

 4.3.2. LA SANG

Eritròcits o
Eritròcits o glòbuls
glòbuls vermells
vermells (4,5-5,5
(4,5-5,5 milions/
milions/ mmmm33 de
de sang
sang)
Són les cèl·lules sanguínies més nombroses. Tenen forma de disc,
)
no tenen nucli i el seu interior conté l’hemoglobina, que dona el
Són les cèl·lules sanguínies més nombroses. Tenen forma de disc, no tenen nucli i el
color vermell. La seva funció és transportar O2 des dels pulmons
seu interior conté l’hemoglobina, responsable del seu color vermell. La seva funció és
fins a cada cèl·lula i CO2 des de les cèl·lules fins als pulmons, per expulsar-lo.
transportar oxigen des dels pulmons fins a cada cèl·lula i diòxid de carboni des de les

)Trombòcits o plaquetes (150.000 i 450.000/mm de sang)

3

No són autèntiques cèl·lules, sinó fragments cel·lulars d’unes

Són les cèl·lules sanguínies més nombroses. Tenen forma de disc, no tenen nucli i el
cèl·lules gegants de la medul·la òssia. No tenen nucli i
seu interior conté l’hemoglobina, responsable del seu color vermell. La seva funció és
intervenen en la coagulació sanguínia.
transportar oxigen des dels pulmons fins a cada cèl·lula i diòxid de carboni des de les
 CÈL·LULES FORMA FUNCIÓ ES FORMEN A
Glòbuls vermells Forma de disc Transport d’oxigen
o Eritròcits Sense nucli Amb (unit a l’hemoglobina) Medul·la òssia roja
Hemoglobina fins a les cèl·lules
La medul·la òssia.
Glòbuls blancs Arrodonits Defensa Maduren a la pròpia
o Leucòcits Tenen nucli medul·la o als ganglis
limfàtics
Són fragments
Plaquetes cel·lulars Coagulació de la sang Medul·la òssia roja
 4.3.3. EL COR

El cor és un òrgan musculós, situat entre els dos pulmons i desplaçat cap a l’esquerre.
S’encarrega de bombar la sang als pulmons perquè s’oxigeni i a la resta del cos perquè
les cèl·lules rebin l’oxigen i els nutrients que necessiten.

Les seves parets estan formades per teixit muscular cardíac anomenat miocardi i és
el responsable de la contracció involuntària del cor.
 4.3.3. EL COR

El cor és un òrgan musculós, situat entre els dos pulmons i desplaçat cap a l’esquerre.
S’encarrega de bombar la sang als pulmons perquè s’oxigeni i a la resta del cos perquè
les cèl·lules rebin l’oxigen i els nutrients que necessiten.

Les seves parets estan formades per teixit muscular cardíac anomenat miocardi i és
el responsable de la contracció involuntària del cor.

Està dividit internament en 4 cavitats:

 4.3.3. EL COR

El cor és un òrgan musculós, situat entre els dos pulmons i desplaçat cap a l’esquerre.
S’encarrega de bombar la sang als pulmons perquè s’oxigeni i a la resta del cos perquè
les cèl·lules rebin l’oxigen i els nutrients que necessiten.

Les seves parets estan formades per teixit muscular cardíac anomenat miocardi i és
el responsable de la contracció involuntària del cor.

Està dividit internament en 4 cavitats: 2 de Aurícula Aurícula

dreta esquerra
superiors més petites que reben sang, les
aurícules,
 4.3.3. EL COR

El cor és un òrgan musculós, situat entre els dos pulmons i desplaçat cap a l’esquerre.
S’encarrega de bombar la sang als pulmons perquè s’oxigeni i a la resta del cos perquè
les cèl·lules rebin l’oxigen i els nutrients que necessiten.

Les seves parets estan formades per teixit muscular cardíac anomenat miocardi i és
el responsable de la contracció involuntària del cor.

Està dividit internament en 4 cavitats: 2 de Aurícula Aurícula

dreta esquerra
superiors més petites que reben sang, les
aurícules, i 2 d’inferiors, més grans i
musculoses, que bomben la sang fora del cor, Ventricle Ventricle
els ventricles. dret esquerra
 4.3.3. EL COR
La part dreta del cor no es comunica amb l’esquerra
perquè hi ha un septe, que les separa.

Aurícula Aurícula
dreta esquerra

Ventricle Ventricle
dret esquerra

Septe
 4.3.3. EL COR
La part dreta del cor no es comunica amb l’esquerra
perquè hi ha un septe, que les separa.
En canvi, les dues cavitats del mateix costat sí que es
comuniquen entre si:

Aurícula Aurícula
dreta esquerra

Ventricle Ventricle
dret esquerra

Septe
 4.3.3. EL COR
La part dreta del cor no es comunica amb l’esquerra
perquè hi ha un septe, que les separa.
En canvi, les dues cavitats del mateix costat sí que es
comuniquen entre si: l’aurícula dreta, mitjançant la vàlvula
tricúspide (1), ho fa amb el ventricle dret,

Aurícula Aurícula
dreta esquerra

1
Ventricle Ventricle
dret esquerra

Septe
 4.3.3. EL COR
La part dreta del cor no es comunica amb l’esquerra
perquè hi ha un septe, que les separa.
En canvi, les dues cavitats del mateix costat sí que es
comuniquen entre si: l’aurícula dreta, mitjançant la vàlvula
tricúspide (1), ho fa amb el ventricle dret, i l’aurícula esquerra,
per mitjà de la vàlvula mitral (2), ho fa amb el ventricle
esquerre.
Aurícula Aurícula
Aquestes vàlvules s’obren i es tanquen, de manera
dreta esquerra
que permeten que la sang passi des de les aurícules
cap als ventricles, però no en sentit contrari. 1 2
Ventricle Ventricle
dret esquerra

Septe
 4.3.3. EL COR
Les vies d’entrada i de sortida del cor

A les aurícules, hi arriben les venes. A l’aurícula esquerra hi arriben 4 venes pulmonars,
2 de cada pulmó.

Venes
pulmonars

Aurícula Aurícula
dreta esquerra

1 2
Ventricle Ventricle
dret esquerra

Septe
 4.3.3. EL COR
Les vies d’entrada i de sortida del cor

A les aurícules, hi arriben les venes. A l’aurícula esquerra hi arriben 4 venes pulmonars,
2 de cada pulmó. A l’aurícula dreta, hi arriben 2 venes caves, la superior i la inferior,
amb sang de tot el cos.
Venes Venes
caves pulmonars

Aurícula Aurícula
dreta esquerra

1 2
Ventricle Ventricle
dret esquerra

Septe
 4.3.3. EL COR
Les vies d’entrada i de sortida del cor

A les aurícules, hi arriben les venes. A l’aurícula esquerra hi arriben 4 venes pulmonars,
2 de cada pulmó. A l’aurícula dreta, hi arriben 2 venes caves, la superior i la inferior,
amb sang de tot el cos.
Venes Venes
caves pulmonars
Dels ventricles surten les artèries. Del ventricle
dret surt l’artèria pulmonar, que es divideix en
2 branques que condueixen la sang a cada un Aurícula Aurícula
dreta esquerra
dels pulmons.

1 2
Ventricle Ventricle
dret esquerra
Artèria
pulmonar Septe
 4.3.3. EL COR
Les vies d’entrada i de sortida del cor

A les aurícules, hi arriben les venes. A l’aurícula esquerra hi arriben 4 venes pulmonars,
2 de cada pulmó. A l’aurícula dreta, hi arriben 2 venes caves, la superior i la inferior,
amb sang de tot el cos.
Venes Venes
caves pulmonars
Dels ventricles surten les artèries. Del ventricle
dret surt l’artèria pulmonar, que es divideix en
2 branques que condueixen la sang a cada un Aurícula Aurícula
dreta esquerra
dels pulmons. Del ventricle esquerre surt
l’artèria aorta, que porta la sang a la resta del
1 2
cos. Ventricle Ventricle
dret esquerra
Artèria
pulmonar Septe Artèria
aorta
 4.3.3. EL COR
Les vies d’entrada i de sortida del cor
La sortida de la sang dels ventricles està regulada per les vàlvules sigmoides pulmonar
(3) i de l’aorta (4) situades a l’inici de les artèries. Aquestes vàlvules únicament s’obren
amb la contracció dels ventricles, i impedeixen que la sang retorni a l’interior dels
ventricles. Venes Venes
caves pulmonars

Com tots els òrgans, el cor necessita un

subministrament de sang que li aporti oxigen
Aurícula Aurícula
i nutrients, però aquesta aportació no la duu dreta esquerra
a terme la sang del seu interior, sinó que
disposa d’unes artèries i venes coronàries 1 2
Ventricle Ventricle
per fer-ho.
dret esquerra
Artèria 3 4
pulmonar Septe Artèria
aorta
4.3.3. EL COR
4.4. FUNCIONAMENT DEL COR (CICLE CARDÍAC)
El funcionament del cor consisteix en 2 tipus de moviments coordinats que tenen lloc a les
aurícules i als ventricles: un moviment de contracció (sístole) i un moviment de relaxació
(diàstole).

El cicle cardíac és la seqüència de

moviments de contracció i relaxació del
cor, gràcies als quals el cor recull la sang de
les venes i la impulsa cap a les artèries
 SÍSTOLE AURICULAR
Quan les aurícules estan plenes de sang, es contrauen. Les vàlvules mitral i tricúspide
s’obren i s’omplen els ventricles.
 SÍSTOLE AURICULAR
Quan les aurícules estan plenes de sang, es contrauen. Les vàlvules mitral i tricúspide
s’obren i s’omplen els ventricles.

SÍSTOLE VENTRICULAR
Les vàlvules mitral i tricúspide es
tanquen i s’obren les vàlvules sigmoides
pulmonar i de l’aorta. Els ventricles es
contrauen i surt la sang per les artèries
 SÍSTOLE AURICULAR
Quan les aurícules estan plenes de sang, es contrauen. Les vàlvules mitral i tricúspide
s’obren i s’omplen els ventricles.

SÍSTOLE VENTRICULAR
Les vàlvules mitral i tricúspide es
tanquen i s’obren les vàlvules sigmoides
pulmonar i de l’aorta. Els ventricles es
contrauen i surt la sang per les artèries
DIÀSTOLE AURICULAR I VENTRICULAR
Els ventricles es relaxen i les vàlvules
sigmoides es tanquen. La sang que ve de
les venes entra a les aurícules.

En aquesta fase les cèl·lules del miocardi

es nodreixen dels nutrients de les artèries
coronàries
 4.5. LA CIRCULACIÓ DOBLE
Les persones tenim un tipus de circulació doble i completa.
• Doble perquè en el recorregut complet la sang passa dues vegades pel cor.

• Completa perquè la sang rica en O2 no es barrera amb la sang rica en CO2.

Això es possible perquè el cor està separat pel septe interventricular, que divideix el
costat dret de l’esquerra, i cada costat recull sang i la impulsa cap a un circuit diferent

Hi ha dos circuits que s’estableixen i són els

següents:
• CIRCULACIÓ MENOR O PULMONAR
• CIRCULACIÓ MAJOR O GENERAL
 4.5. LA CIRCULACIÓ DOBLE
CIRCULACIÓ MENOR O PULMONAR
• S’estableix entre el cor i els pulmons.
Té la funció d’efectuar l’intercanvi dels
gasos respiratoris, l’ O2 i el CO2.

CIRCULACIÓ MAJOR O GENERAL

• S’efectua entre el cor i la resta del cos.
Transporta l’O2 i els nutrients a tots els
teixits i retira els residus produïts per
les cèl·lules.
 4. 7. L’EXCRECIÓ I L’APARELL EXCRETOR
L’excreció és el procés per mitjà del qual s’eliminen les substàncies de rebuig de
la sang procedents del metabolisme cel·lular. Els principals òrgans excretors són
els ronyons, els pulmons, el fetge i les glàndules sudorípares.

Òrgans Substàncies de rebuig

Eliminen substàncies tòxiques del metabolisme cel·lular a

Ronyons
través de l’orina.
Pulmons Expulsen CO2 procedent de la respiració cel·lular.

Expulsa residus procedents de la digestió i d’alguns fàrmacs

Fetge
que s’excreten amb la bilis i són expulsats a través de la femta.

Són glàndules exocrines distribuïdes per la pell. Produeixen la

Glàndules
suor, un líquid format per aigua i substàncies de rebuig dels
sudorípares
capil·lars sanguinis.
 4. 7. L’EXCRECIÓ I L’APARELL EXCRETOR
Els sistema urinari s’encarrega d’aquesta excreció i el formen els ronyons i les vies urinàries

ELS RONYONS
• Són 2 òrgans que filtren la sang per eliminar-
ne les substàncies de rebuig. Com a resultat es
produeix l’orina. A cada ronyó hi arriba una
artèria renal, carregada de substàncies de
rebuig i en surt una vena renal, amb sang neta
de residus.

• En un tall transversal, hi observem l’escorça i

la medul·la, on s’hi produeix l’orina, i la pelvis
renal, que recull l’orina i la condueix cap a les
vies urinàries.
 4. 7. L’EXCRECIÓ I L’APARELL EXCRETOR

VIES URINÀRIES
• Són els conductes que transporten l’orina des
dels ronyons fins a l’exterior. Estan formades
pels urèters, la bufeta de l’orina i la uretra.

• Els urèters són els conductes que

transporten l’orna fins la bufeta.
• La bufeta és una bossa muscular i elàstica
on s’hi acumula l’orina.
• La uretra és el conducte que expulsa l’orina
cap a l’exterior
 4.8. EL FUNCIONAMENT DELS RONYONS
Els ronyons estan formats per milions de nefrons, encarregats de filtrar i depurar la
sang, i amb això formar l’orina. En cada nefró hi distingim les següents parts:

Glomèrul de Malpighi  Amuntegament de

capil·lars per on circula la sang de la qual s’han
d’eliminar els residus.

Càpsula de Bownman  Bossa que envolta

el glomèrul. És on es filtra el plasma.

Tub renal  Tub llarg i doblegat en forma de

ganxo. En aquests tub es reabsorbeix l’aigua i
algunes substàncies, i se n’excreten d’altres.

Tub col·lector  Tub comú a diversos nefrons

que condueix l’orina fins a la pelvis renals
 4.8. EL FUNCIONAMENT DELS RONYONS
L’orina es forma als nefrons en dues etapes:

Filtració de substàncies:
El plasma sanguini dels capil·lars del glomèrul es
filtra, a causa de la pressió sanguínia. El filtrat passa
a la càpsula de bowman.

Reabsorció de substàncies:
El líquid filtrat corre pel túbul renal, a la paret del
qual es reabsorbeixen quantitats variables d’aigua i
tots els nutrients.

El líquid filtrat i que no s’ha reabsorbit és l’orina. Aquesta s’aboca al tub col·lector, que
desemboca a la pelvis. D’aquí és conduïda a la bufeta, on s’emmagatzema fins que s’expulsa
per la uretra.