TEMA 3

SISTEMES CIRCULATORI,
LIMFÀTIC I EXCRETOR

José Vicente Gómez Pérez

1. EL MEDI INTERN
 PLASMA
INTERSTICIAL
2. COMPOSICIÓ I FUNCIONS DE LA SANG
 O-
Grups sanguinis: Donant universal. Els seus
eritròcits no presenten
antígens en superfície.

AB+
Receptor universal. Els seus
eritròcits presenten els
antígens A, B i factor Rh en
superfície.
Funcions de la sang:
• Transportar nutrients, hormones i
substàncies de rebuig.
• Regulació tèrmica del cos.
• Intervé en la defensa de
l’organisme.
3. LA CIRCULACIÓ DE LA SANG
• La circulació als éssers humans és TANCADA, COMPLETA I DOBLE.
EL COR
El batec cardíac consta de 3 fases:
Circuits sanguinis:
 4. HÀBITS DE VIDA SALUDABLES PER CUIDAR
L’ APARELL CIRCULATORI I PRINCIPALS MALALTIES
DE L’ APARELL CIRCULATORI
MALALTIES DE L’ APARELL CIRCULATORI
MALALTIES DE L’ APARELL CIRCULATORI
ACTIVITATS
1. Explica el recorregut d’una gota de sang des que ix del ventricle esquerre del cor fins que hi torna.

2. Explica com és el recorregut de la sang en la circulació major i en la circulació menor.

3. Per què la circulació sanguínia en l’ésser humà és doble?

4. Les substàncies de rebuig que procedeixen del metabolisme cel·lular passen a la sang i són expulsades per diferents sistemes.
Qui és l’encarregat d’expulsar la urea? I el diòxid de carboni? I l’excés de sals minerals?

5. Què indicador d’un anàlisi de sang pot indicar que una persona ha sofert una infecció bacteriana recent?
Què indicador d’un anàlisi de sang trobarem en una persona amb diabetis?
Què indicador d’un anàlisi d’orina trobarem en una persona amb diabetis?
ACTIVITATS
PER PENSAR: L’INFART DE MIOCARDI
L’infart de miocardi pot ser desencadenat per causes molt variables com Hipertensió arterial, Hipercolesterolèmia,
Tabaquisme, Diabetis, Vida sedentària, Obesitat, Estrés, Alcohol o Herència genètica.
a) Com podem prevenir l’infart de miocardi?
b) Quins paràmetres d’un anàlisi de sang penses que poden advertir del risc de sofrir un infart de miocardi?
c) En quines zones del mon penses que té major incidència l’infart de miocardi? En els països desenvolupats o en els que
estan en vies de desenvolupament? Quin tipus de malalties predominen en aquests paÏsos?
5. EL SISTEMA LIMFÀTIC
• La limfa és un líquid circulatori del cos, és transparent i està format per
LIMFÒCITS i PLASMA LIMFÀTIC.

• Els principals òrgans limfàtics del cos són el tim i la melsa, implicats en la
producció i maduració de limfòcits, a més de la depuració de certes
substàncies de la sang.

• Els ganglis limfàtics són masses de teixit limfàtic on es formen limfòcits i

des d’on s’aboquen a la limfa. Es troben en diverses zones del cos com les
axil·les, a la zona submaxil·lar.

• EL SISTEMA LIMFÀTIC PARTICIPA EN LES SEGÜENTS FUNCIONS:

1) Manté l’equilibri del medi intern (medi del cos entre les cèl·lules).
2) Participa en la defensa de l’organisme.
3) Recull els productes de la digestió dels greixos per portar-los a la sang.
6. EL SISTEMA EXCRETOR
APARELL URINARI O EXCRETOR
ELS RENYONS I ELS NEFRONS

Els nefrons són les unitats

dels ronyons encarregades
de la filtració de l’orina.
N’hi ha fins 1 milió per
ronyó.
PASSOS EN LA FORMACIÓ DE L’ORINA:

1) FILTRACIÓ: Els vasos sanguinis que arriben al nefró formen el glomèrul de Malpighi,
que és un sistema de capil·lars envoltat per la càpsula de Bowman. Quan la sang passa
pels capil·lars, degut a la pressió ixen dels capil·lars aigua, glucosa, vitamines,
aminoàcids, sodi, potassi, clorurs, urea i més sals que passen a la càpsula de Bowman.
2) REABSORCIÓ: L’ aigua i substàncies útils que han passat abans a la càpsula de Bowman
tornen a la sang. En el túbul contornejat proximal es reabsorbeix glucosa, aminoàcids,
sodi, potassi, clorurs i altres sals. EN EL TÚBUL CONTORNEJAT PROXIMAL ES
REABSORBEIX EL 65% DE LO QUE S’HAVIA FILTRAT. A MÉS N’HI HA MÉS REABSORCIÓ
EN L’ ASA DE HENLE I EN EL TÚBUL CONTORNEJAT DISTAL.
3) SECRECIÓ: Pas d’algunes substàncies que no s’han filtrat o s’han reabsorbit
erròniament des dels capil·lars que envolten el tub contornejat distal fins el seu
interior.

A CONTINUACIÓ EL PRODUCTE D’EXCRECIÓ FORMAT PASSA PELS TUBS COL·LECTORS, PER

LA PELVIS RENAL I PELS URÈTERS FINS ARRIBAR A LA BUFETA URINÀRIA.
ACTIVITAT:
 7. HÀBITS SALUDABLES PER CUIDAR EL SISTEMA
EXCRETOR, I PRINCIPALS MALALTIES DEL SISTEMA
EXCRETOR
HÀBITS SALUDABLES PER CUIDAR
L’APARELL EXCRETOR

DIÀLISI
ACTIVITAT DE DEFINICIONS
1. Defineix els següents conceptes:
a) Ventricle: Cada una de les cavitats del cor que rep sang procedent d’una aurícula i la impulsa pel sistema arterial.
b) Aurícula: Cada una de les cavitats del cor que rep sang de venes i la impulsa cap a un ventricle.
c) Artèria: Vas sanguini que transporta sang des del cor cap als òrgans.
d) Vena: Vas sanguini que transporta la sang des dels òrgans i teixits del cos cap al cor.
e) Arteriola: Artèria xicoteta que constitueix l’element anatòmic intermedi entre artèries i capil·lars.
f) Vènula: Vena xicoteta que constitueix l’element anatòmic intermedi entre venes i capil·lars.
g) Capil·lar sanguini: Vas sanguini dels de menor diàmetre, dels quals la paret està formada únicament per un endoteli, i això permet l’intercanvi de
substàncies entre la sang i les cèl·lules.
h) Vàlvula tricúspide: Vàlvula cardíaca ubicada entre l’aurícula dreta i el ventricle dret que controla el pas de la sang en la direcció correcta.
i) Vàlvula mitral: Vàlvula cardíaca ubicada entre l’aurícula esquerra i el ventricle esquerre que controla el pas de la sang en la direcció correcta.
j) Eritròcits: Cèl·lules sanguínies més comunes que constitueixen el principal mitjà d’aportació d’oxigen als teixits dels animals vertebrat.
k) Leucòcits: Cèl·lules sanguínies que s’encarreguen de la defensa de l’organisme.
l) Trombòcits (plaquetes): Fragments cel·lulars de forma irregular i sense nucli que participen en la coagulació sanguínia.
m) Sístole: Fase del cicle cardíac on el miocardi s'està contraient en una conducta coordinada en resposta a un estímul elèctric endògen, generant una
pressió dins de les cambres del cor que origina el flux de sang.
n) Diàstole: Periode de relaxació del múscul cardíac després d’haver-se donat una sístole.
o) Nefró: Cada una de les unitats estructurals i funcionals del renyó implicades en la filtració de la sang.
p) Urèter: Cada un dels dos tubs musculars que impulsen l’orina des dels renyons fins a la bufeta urinària.
q) Bufeta urinària: Òrgan buit múscul-membranós que forma part del tracte urinari i que rep l'orina dels urèters i l'expulsa a través de la uretra a
l'exterior del cos durant la micció.