64 BIOLOGIA

La sang és un teixit líquid viscós, de color vermell i de sabor salat, que va circulant per
l’interior dels vasos sanguinis. La seva funció és transportar tot tipus de substàncies i
regular la temperatura corporal. Té dos components:
• Plasma: líquid groguenc constituït per aigua (90 %) i substàncies dissoltes (10 %).
• Cèl·lules sanguínies: eritròcits, que transporten oxigen i diòxid de carboni; leucòcits,
que netegen i defensen el cos; i trombòcits, que coagulen la sang.
Les proteïnes de la sang determinen el grup sanguini. Les transfusions només són
possibles en alguns casos. L’O– és el donant universal i l’AB+ és el receptor universal.
L’aparell circulatori té la funció de transportar tot tipus de substàncies per tot el cos. Es
divideix en dos sistemes: el circulatori sanguini i el circulatori limfàtic.
El sistema sanguini el podem dividir en dues parts:
• Cor: òrgan musculós que impulsa la sang pels vasos sanguinis. Està dividit en dues
meitats per un septe, cada una amb dues cavitats: una aurícula, que rep la sang de les
venes, i un ventricle, que impulsa la sang per les artèries.
• Vasos sanguinis: conductes d’elasticitat i gruixa variable per on circula la sang. N’hi
ha de tres tipus: artèries, condueixen la sang des del cor fins als òrgans; venes, porten
la sang des dels òrgans fins al cor; i capil·lars, connecten les artèries amb les venes.
El funcionament del cor consisteix en dos moviments continuats: sístole (contracció) i
diàstole (relaxació).
La circulació humana és doble, perquè hi ha dos circuits –el pulmonar i el general–, i
completa, perquè no es mescla la sang arterial (rica en oxigen) amb la sang venosa (rica
en diòxid de carboni).
El sistema limfàtic s’encarrega de transportar la limfa, líquid format per aigua i les
substàncies recollides del plasma intersticial. També es divideix en dues parts:
• Vasos limfàtics: conductes per on circula la limfa fins que desemboca a la sang; els
més fins –capil·lars– són els que recullen les substàncies del plasma intersticial.
• Ganglis limfàtics: eixamplaments dels vasos limfàtics on acaben de formar-se alguns
glòbuls blancs; tenen funció defensiva.
L’excreció és l’eliminació de substàncies de rebuig que hi ha a la sang i que procedeixen
del metabolisme cel·lular. Aquestes substàncies no tenen cap funció i són tòxiques.
La secreció és la producció i alliberació de certes substàncies líquides perquè puguin fer
la seva funció, per exemple, digestiva.
L’aparell urinari s’encarrega de filtrar la sang d’impureses i formar l’orina per expulsar-
les a l’exterior; també regula la quantitat d’aigua de l’organisme.
L’aparell urinari està constituït per aquests òrgans:
• Ronyons: filtren la sang i formen l’orina gràcies a uns corpuscles anomenats nefrons.
• Vies urinàries: urèters, condueixen l’orina des dels ronyons fins a la bufeta urinària;
bufeta urinària, emmagatzema l’orina; i uretra, condueix l’orina a l’exterior.
A més dels ronyons, l’aparell excretor el formen altres òrgans: el fetge, que s’encarrega
d’eliminar medicaments, alcohol i altres substàncies; els pulmons, que alliberen diòxid de
carboni; i les glàndules sudorípares de la pell, que expulsen suor.
La suor i l’orina tenen una composició química semblant, si bé la suor és més diluïda.
El funcionament del cos es veu alterat i perjudicat per una sèrie de malalties –infeccioses
o no– i trastorns. Una dieta sana, l’activitat física diària moderada, les revisions mèdiques
periòdiques i evitar l’estrès, el tabac, les drogues i l’alcohol ajuden a prevenir molts mals.