Juan Miguel Cscar Muoz Biologia

1

Laparell excretor

1. L'excreci corporal en els humans:
L'excreci s l'expulsi a l'exterior dels productes perjudicials o intils que hi ha a la sang i al plasma
intercellular.

Els principals productes d'excreci sn la urea, les sals minerals i les substncies que no poden
ser degradades per les cllules, com per exemple determinats medicaments i additius alimentaris.
La major part d'aquestes substncies s eliminada per l'aparell urinari (orina), i la resta s eliminat
per la pell (suor) i pels ulls (llgrimes).

Existeix una altra substncia a la sang que s molt perjudicial, que s el dixid de carboni que es
produeix als mitocondris durant la respiraci cellular. El seu excs s eliminat pels pulmons durant
la respiraci corporal o ventilaci. Alguns autors consideren per aix que els pulmons tenen funci
excretora, per s millor considerar que l'eliminaci del CO2 s part de la respiraci i que l'excreci
compren l'eliminaci de la resta de substncies indesitjables presents a la sang.

2. Sistema urinari hum:
Est constitut pels ronyons, els urters, la bufeta de l'orina i la uretra.
Els ronyons.
Sn dos rgans amb forma de fesol, d'uns 12
cm de longitud, que filtren la sang i separen la
urea i l'excs de sals, originant l'orina.

Els urters.
Sn dos conductes d'uns 25 cm de longitud.

La bufeta de l'orina.
s una bossa dilatable amb una capacitat
d'entre 350 i 1500cm
3
.

La uretra.
s un conducte d'uns 6cm de longitud en les dones i 15 cm en els homes.

Juan Miguel Cscar Muoz Biologia

2


3. Anatomia macroscpica del rony:
El rony hum presenta en el seu exterior una capa de teixit conjuntiu denominada cpsula renal,
a sota hi ha una zona granulosa denominada zona cortical, ms a l'interior hi ha una zona amb
nombrosos feixos fibrosos (les denominades pirmides renals o pirmides de Malpighi) denominada
zona medullar, i ms a sota una zona en forma d'embut, denominada pelvis renal, que compren
una srie de petis embuts anomenats calzes que s on aboquen l'orina les pirmides de Malpighi).


4. Anatomia microscpica del rony:
Si es fan talls molt prims de rony i s'observen amb un microscopi s'observa que el rony hum
est constitut per aproximadament un mili de nefrones, que sn unes estructures que presenten
un cap globs denominat Corpuscle de Malpighi, que constitueix la zona cortical, que per aix
presenta un aspecte granuls; seguida d'un llarg conducte doblegat en forma d'U denominat tbul
renal, que constitueix les pirmides de Malpighi que formen la zona medullar, que per aix presenta
un aspecte fibrs.
Corpuscle de Malpighi.
En ell es pot diferenciar una densa xarxa de capillars sanguinis denominada glomrul de
Malpighi i una bossa que ho envolta denominada cpsula de Bowman.

Tbul renal.
En ell es pot diferenciar uns segments sinuosos denominats tbuls contornejats (el que est
a prop del corpuscle es denomina proximal i el que est lluny d'ell es denomina distal) i uns
Juan Miguel Cscar Muoz Biologia

3

segments rectes denominats tbuls rectes que formen una U denominada Nansa de Henle,
amb una branca descendent i una branca ascendent. En cada branca es pot diferenciar un
segment gruixut i un segment prim.


5. La formaci de l'orina:
Es poden distingir 4 etapes que sn:
1.- Filtraci.
A causa de la pressi dintre dels capillars sanguinis del glomrul surt d'ells l'aigua i les
substncies dissoltes de baix pes molecular, com s l'i sodi (Na
+
), procedent de la dissoluci
de la sal (NaCl), la urea, la glucosa i els aminocids, per no els glbuls vermells ni les
molcules grans com les protenes.

Juan Miguel Cscar Muoz Biologia

4

2.- Reabsorci de soluts.
En el tbul contornejat proximal, a causa dunes protenes especials de la membrana de les
seves cllules, s'extreuen del seu interior els ions sodi (Na
+
), la glucosa i els aminocids,
que tornen a la sang, romanent la urea.

3.- Reabsorci d'aigua.
En el tbul recte descendent de la nansa de Henle, al ser permeable a l'aigua i a l'i sodi i
travessar una zona d'alta salinitat, es produeix la sortida d'aigua, per un procs cridat osmosi,
per tamb l'entrada d'i sodi.

4.- Segona extracci d'ions sodi i segona reabsorci d'aigua.
La segona extracci d'ions sodi de l'orina en formaci es realitza a la resta del recorregut
(tbul recte ascendent de la nansa d'Henle, tbul contornejat distal i tbul collector), grcies
a unes protenes especials de la membrana de les seves cllules. El tbul recte ascendent
de la nansa d'Henle s impermeable a l'aigua per els dos segents i ltims trams s sn
permeables a l'aigua. En ells es produeix per osmosi la segona reabsorci d'aigua amb la
qual cosa l'orina en formaci es concentra molt. El resultat s que l'orina final s un lquid
molt ric en urea i cid ric, que sn dues substncies molt txiques pel nostre organisme.
Si es compara l'orina i el plasma sanguini s'observa que l'orina presenta un elevat
percentatge de substncies txiques (urea, cid ric, creatinina i amonac) i en canvi la sang
presenta un elevat percentatge de substncies tils (glucosa i protenes).

Composici d'orina i plasma en %
Orina Plasma
Aigua
Urea
cid ric
Creatinina
Amonac
Glucosa
Protenes
Sals
95,0000
2,0000
0,0500
0,0750
0,0400
0,0000
0,0000
1,5600
90,0000
0,0300
0,0040
0,0010
0,0001
0,1000
8,0000
0,7200

Juan Miguel Cscar Muoz Biologia

5


6. Altres rgans d'excreci:
A ms del sistema urinari hi ha altres rgans amb funci excretora:
- Els pulmons: eliminen CO2.
- El fetge: expulsa residus procedents de la digesti i dalguns frmacs, que sexcreten
amb la bilis i seliminen amb la femta.
- Les glndules sudorpares: sn glndules exocrines distribudes per tota la pell.
Produeixen la suor, formada per aigua i substncies de rebuig dels capillars sanguinis.
La composici de la suor s similar a la de lorina, per ms diluda.

7. Principals malalties de l'aparell urinari:
Insuficincia renal.
Disminuci de la capacitat del rony per a separar la urea de la sang. El malalt precisa sessions
peridiques d'hemodilisi en un rony artificial.

Clic nefrtic.
Espasmes molt dolorosos de l'urter al fregar sobre les seves parets els precipitats slids (pedres
o clculs renals) que anormalment es poden formar en l'orina.

Uretritis.
Inflamaci de les parets de la uretra originada per una infecci bacteriana o per determinades
substncies qumiques. Pot ocasionar estrenyiment de la uretra.

Cistitis.
Inflamaci de les parets de la bufeta urinria originada per una infecci bacteriana. Acostuma a
anar acompanyada d'incontinncia urinria (eliminaci involuntria i freqent d'orina en petites
quantitats).

Prostatitis.
Inflamaci de la prstata (glndula exclusiva de l'aparell reproductor mascul que secreta un des
components del semen) que constreny la uretra i dificulta la micci (acci de sortida de l'orina).