TALLS GEOLGICS

Identificaci de fets geolgics

1. Diferenciaci de zones Diferenciar zones amb disposici estructurada prpia i subdividir-les en estructures particulars, associades a fets geolgics: sedimentaci intrusi metamorfisme erosi deformacions tectniques

Les masses de materials geolgics, una vegada formades, pateixen deformacions tectniques que alteren la forma primitiva i la continutat local. Aquestes deformacions poden ser: Plecs: deformacions dels estrats provocades per forces compressives sobre materials plstics

anticlinal

sinclinal

plec inclinat

plec ajagut

 Falles: fractures de les roques amb desplaament dels blocs

falla directa

falla inversa

horst

falla transformant

graben

 Diclasis: fractures sense moviment relatiu. Poden omplirse de minerals originant filons.

 Encavalcaments: sries destrats que se superposant sobre ells mateixos per causa duna deformaci. Alteren lordre cronolgic normal dels estrats.

2. Anlisi de lestratigrafia. Determinaci de la manera en que es produeix el pas duna agrupaci geolgica a un altre, es a dir, dels diferents contactes entre els materials. Contacte normal o concordant: els estrats sn parallels. Es representa en el tall per una lnia recta, continua i fina

 Contacte discordant: el contacte trenca lestratificaci de les roques ms antigues: discordana angular: els materials en contacte no sn parallels discordana erosiva: contacte modificat per una intensa erosi. Es representa per una lnia ondulada

 Canvi de fcies: discordana en lhoritzontal. Implica canvis laterals de naturalesa litolgica. Es representa per una lnia fraccionada. Els fssils caracterstics sn insensibles als canvis de fcies Contacte disconforme o disconformitat: indica un intens perode erosiu que ha fet desaparixer un o ms estrats, provocant una llacuna o discontinutat estratigrfica. Es representa per una lnia ondulada. Contacte intrusiu: el produt entre una material igni intrusiu i un de sedimentari o metamrfic. s una relaci penetrativa. Contacte metamrfic: el produt entre un material metamrfic i un de sedimentari

3. Determinar lambient. Determinades caracterstiques litolgiques ens poden indicar lambient en que es va produir: -calcries lacustres o descull, laves en coix: ambient mar -conglomerats fluvials: ambient continental -alluvions, eluvions: dipsits del Quaternari Alguns processos donen informaci sobre lambient -erosi intensa: materials emergits -erosi o deposici fluvial: ambient continental -carstificaci: condicions continentals i humides El tipus de fssils presents

Establiment de la seqncia dels fets geolgics. 1. Principi de la superposici. En una srie qualsevol, les capes inferiors sn les ms antigues. Aix es pot alterar per accidents estratigrfics, disconformitats i discordances i encavalcaments. El conjunt de dipsits existents entre dos discontinutats estratigrfiques formen un cicle, el qual consta de: transgressi: el mar envaeix el continent. Els sediments sn progressivament ms fins sedimentaci: dipsit en ambient ocenic (conglomerats marins, laves en coix, fssils marins, erosi poc intensa...) regressi: el mar senretira de la regi envada. Els sediments sn progressivament ms gruixuts sedimentaci: dipsit en ambient continental (sediments fluvials, lacustres, erosi intensa, carstificaci, fssils terrestres, xarxes fluvials...)

2. Principi de la continutat. En una regi no dislocada, un sediment qualsevol, considerat seguint un pla horitzontal, es mant idntic o evoluciona de forma progressiva. Les llacunes estratigrfiques impliquen una excepci a aquest principi. 3. Els materials actuals i recents (Quaternari) es disposen superficialment, subhoritzontalment, recobrint les irregularitats dels materials ms antics. Estan associats a zones crstiques, valls fluvials i dipsits costaners o lacustres.

4. Els materials ignis es colloquen de forma intrusiva, penetrativa, subvertical i, de vegades, horitzontal, a diferents profunditats. Poden trobar-se de forma massiva com a plutons de diferents tipus: -batlits: grans i clarament penetratius i discordants -laclits, faclits i loplits: menys discordants Tamb es poden trobar de forma tabular com a filons o dics.

Cronolgicament les masses intrudes sn ms modernes que els materials on es disposen. Els horitzontals poden ser de la mateixa edat. 5. Els materials alterats per metamorfisme en la proximitat dun focus trmic o de pressi es disposen en bandes paralleles i perifriques, amb modificaci decreixent al distanciar-se del focus. 6. Tot procs geolgic s posterior als materials que afecta i anterior als que no han estat afectats per ell.

Determinaci dels estils geolgics. 1. Estils geomorfolgics: superficial: deposici de materials del quaternari, de poca extensi i profunditat, normalment discordants i omplint el relleu de materials ms antics

 tabular: estrats subhoritzontals (10-20) poc modificats. Predominen les superfcies estructurals: costes i plans

 plegat: predominen plecs de diferents tipus

 cavalcant: successi de encavalcaments amb repetici de sries destrats

 discordant: materials amb contrast estructural manifest

 fallat: predomini de falles

 gneo-metamrfic: predomini de roques gnies i metamrfiques

2. Estils tectnics Germnic: materials molt rgids que no permeten la formaci de plecs. Falles abundants, amb horsts i fosses tectniques Jurssic: successions de plecs en isoclinals. Poden haver falles verticals i directes. Relleu normal Alp: superfcies molt erosionades, molts plecs, encavalcaments i falles inverses. Relleu invertit.

Perfil 1

Perfil 2

Perfil 3

Perfil 4

Perfil 5

Perfil 6

Perfil 7

Perfil 8

Perfil 9

Perfil 10

Perfil 11

Perfil 12

Perfil 13

Perfil 14

Perfil 15

Perfil 16

Oposicions 1993 Perfil 1

Oposicions 1993 Perfil 2

Oposicions 1993 Perfil 3

Oposicions 1994 Perfil 1

Oposicions 1994 Perfil 2

Oposicions 1998 Perfil 1

Oposicions 1998 Perfil 2

Oposicions 1998 Perfil 3